Diputació de Tarragona - SANTA COLOMA DE …...• Desmuntatge de la reixa i de la fusteria malmesa...

CONSELL COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

Projecte tècnic:

RESTAURACIÓ DEL CASTELL I ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ I DINAMITZACIÓ ECONÒMICA

Municipi:

SANTA COLOMA DE QUERALT

Data: febrer de 2013

Referència: 09 - 13

Tècnic del Servei:

Jordi Obradó i Sanfeliu Arquitecte Tècnic Assistència tècnica:

Igor Jané i Guasch Enginyer Industrial

- - - - - - Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat:

Jordi Obradó i Sanfeliu Arquitecte Tècnic Direcció del projecte:

Serveis Tècnics

00_Tapa i índex_CTE 09-13 - 2 -

Documents del projecte

1 - DADES GENERALS. 1.1 - Nom del projecte. 1.2 - Referència del projecte i tipus d’intervenció. 1.3 - Usos previstos. 1.4 - Altres usos. 1.5 - Situació i emplaçament de les obres. 2 - MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DE L’ACTUACIÓ 2.1 - AGENTS:

• Promotor • Projectista • Altres tècnics

2.2 - INFORMACIÓ PRÈVIA

• Antecedents y objecte del projecte • Protecció existent • Condicions de l’emplaçament i de l’entorn físic

2.3 - DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

2.3.1 - Descripció general 2.3.2 - Compliment dels paràmetres urbanístics: 2.3.3 - Descripció geomètrica:

• Descripció del programa funcional y usos • Superfícies

2.3.4 - Descripció general dels sistemes que componen la obra: • Sustentació • Estructura • Envoltant

2.4 - REQUISITS A COMPLIMENTAR PER LES CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

2.4.1 - Utilització: Condicions d’habitabilitat d l’edifici. Prestacions 2.4.2 - Accessibilitat. Prestacions 2.4.3 - Telecomunicacions 2.4.4 - Seguretat estructural 2.4.5 - Seguretat en cas d’incendi. Prestacions 2.4.6 - Seguretat d’utilització. Prestacions 2.4.7 - Salubritat

2.4.7.1 - Protecció en front la humitat 2.4.7.2 - Recollida i evacuació de residus 2.4.7.3 - Qualitat de l’aire 2.4.7.4 - Subministrament d’aigua i evacuació d’aigües

2.4.8 - Protecció en front al soroll 2.4.9 - Estalvi d’energia 2.4.10 - Ecoeficiència. Prestacions 2.4.11 - Contaminació lumínica


2.5 – TERMINIS I PERSONAL NECESSARI

2.5.1 - Termini d’execució 2.5.2 - Personal necessaris 2.5.3 - Termini de garantia

2.6 - CONDICIONS REGLAMENTARIES 2.6.1 - Prescripcions tècniques 2.6.2 - Preus 2.6.3 - Amidaments i pressupostos 2.6.4 - Classificació i categoria del contractista 2.7 - JUSTIFICACIÓ D’OBRA COMPLETA 2.8 - DESCRIPCIÓ COMPOSITIVA I CONSTRUCTIVA DELS ESPAIS OBJECTE DE LA INTERVENCIÓ 2.9 - ESTAT DE CONSERVACIÓ

2.9.1 - Consideracions generals 2.9.2 - Descripció de danys 2.9.3 - Estat de conservació

2.10 - JUSTIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS

2.10.1 - Criteris generals 2.10.2 - Intervenció arqueològica 2.10.3 - Consolidació i restauració 2.10.4 - Restitucions i substitucions 2.10.5 - Nous usos, accessos i recorreguts 2.10.6 - Conclusions

2.11 - PRESSUPOST DE LES OBRES 3 - MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 3.0 - PLANTEJAMENTS GENERALS 3.1 - TREBALLS PRÈVIS 3.2 - SUSTENTACIÓ DE LA OBRA 3.2.1 - Estudi geotècnic 3.2.2 - Fonaments 3.3 - SISTEMA ESTRUCTURAL 3.3.1 - Consideracions estructurals 3.3.2 - Estructura. Descripció del seu comportament 3.3.3 - Mètode de càlcul


3.4 - SISTEMA ENVOLTANT 3.4.1 - Definició dels subsistemes de l’obra projectada 3.4.2 - Descripció del seu comportament en front als aspectes i bases de càlcul 3.4.3 - Justificació de les solucions adoptades 3.5 - SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS 3.5.1 - Definició dels subsistemes de l’obra projectada 3.5.2 - Descripció del seu comportament en front als aspectes i bases de càlcul 3.5.3 - Justificació de les solucions adoptades 3.6 - SISTEMA DE CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS 3.6.1 - Definició dels subsistemes d’instal·lacions de l’obra projectada 3.6.2 - Indicacions 3.6.3 - Justificació de les solucions adoptades 3.7 - EQUIPAMENT 3.8 - RESIDUS 4 - COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS 4.1 - SEGURETAT ESTRUCTURAL

4.1.1 - SE 1 Resistència i estabilitat 4.1.2 - SE 2 Aptitud al servei

4.1.3 - SE RE Accions en l’edificació 4.1.4 - SE-C Fonamentacions 4.1.5 - SE-A Estructures d’acer 4.1.6 - SE-F Estructures de fabrica 4.1.7 - SE-M Estructures de fusta

4.2 - SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

4.2.1 - SI 1 Propagació interior 4.2.2 - SI 2 Propagació exterior 4.2.3 - SI 3 Evacuació 4.2.4 - SI 4 Detecció, control i extinció del incendi 4.2.5 - SI 5 Intervenció dels bombers 4.2.6 - SI 6 Resistència al foc de l’estructura

4.3 - SEGURETAT D’UTILIZACIÓ 4.3.1 - SU 1 Seguretat en front al risc de caigudes 4.3.2 - SU 2 Seguretat en front al risc d’impacte o atrapament

4.3.3 - SU 3 Seguretat en front al risc de subjecció 4.3.4 - SU 4 Seguretat en front al risc derivat d’il·luminació inadequada 4.3.5 - SU 5 Seguretat en front als riscs derivats de situacions amb alta ocupació 4.3.6 - SU 6 Seguretat en front al risc de d’ofegament 4.3.7 - SU 7 Seguretat en front al risc derivat de vehicles en moviment 4.3.8 - SU 8 Seguretat en front al risc derivat de l’acció del llamp


4.4 - SALUBRITAT

4.4.1 - HS 1 Protecció en front a la humitat 4.4.2 - HS 2 Eliminació de residus 4.4.3 - HS 3 Qualitat de l’aire interior 4.4.4 - HS 4 Subministrament d’aigua 4.4.5 - HS 5 Evacuació d’aigües residuals

4.5 - ESTALVI D’ENERGIA

4.5.1 - HE 1 Limitació de demanda energètica 4.5.2 - HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques 4.5.3 - HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació 4.5.4 - HE 4 Aportació solar mínima d’aigua calenta sanitària 4.5.5 - HE 5 Aportació fotovoltàica mínima d’energia elèctrica

4.6 - PROTECCIÓ EN FRONT AL SOROLL HR 4.7 - ECOEFICIÈNCIA 4.8 - COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

4.8.1 - Estudi bàsic de seguretat i salut a l’obra 4.8.2 - Subministrament elèctric i característiques de la xarxa de distribució 4.8.3 - Accessibilitat 4.8.4 - Pla de control de qualitat 4.8.5 - Normativa tècnica general

5 - PRESSUPOST 5.1 - QUADRE DE PREUS NUMERO 2

5.1.1 - Quadre de preus simples 5.1.2 - Quadre de preus auxiliars 5.1.3 - Quadre de preus descompostos

5.2 - AMIDAMENTS 5.3 - APLICACIÓ DE PREUS 5.4 - RESUM DEL PRESSUPOST 6 - PLÀNOLS

Escales:

6.1 - Situació i emplaçament 1/2.000, 1/1.000 6.2 - Planta general 1/150

A - AULA DE FORMACIÓ I DINAMITZACIÓ ECONÒMICA 6.A.1 - Planta estat actual 1/50 6.A.2 - Planta cotes i superfícies, estat actual 1/50 6.A.3 - Planta distribució, estat restaurat 1/50


6.A.4 - Estructura 1/50 6.A.5 - Instal·lació elèctrica 1/100 6.A.6 - Instal·lacions 1/30 6.A.7 - Instal·lació calefacció 1/50 6.A.8 - Instal·lació contra incendis 1/50 6.A.9 - Esquema elèctric unifilar - - - - 6.A.10 - Secció longitudinal, estat actual i restaurat 1/50 6.A.11 - Secció transversal, estat actual 1/50 6.A.12 - Secció transversal, estat restaurat 1/50 6.A.13 - Paviment tècnic i falç sostre 1/50 6.A.14 - Fusteria 1/50

B - FAÇANES

6.B.1 - Aixecament façana nord 1/50 6.B.2 - Aixecament façana oest 1/50 6.B.3 - Secció longitudinal, estat actual 1/50 6.B.4 - Consolidació façana nord 1/50 6.B.5 - Consolidació façana oest 1/50 6.B.6 - Secció longitudinal, estat restaurat 1/50 6.B.7 - Fusteria 1/20

C - SEGURETAT I SALUT 6.C.1 - Situació i emplaçament 1/2.000, 1/1.000 6.C.2 - Emplaçament i entorn 1/150 6.C.3 - Ordenació del conjunt 1/200 6.C.4 - Seccions, mesures a prendre 1/50 6.C.5 - Façanes, mesures a prendre 1/125

7 - ANNEXOS 7.1 - ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 7.2 - ÚS I MANTENIMENT 7.3 - PRODUCCIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC. ESTUDI DE GESTIÓ 7.4 - REPORTATGE FOTOGRÀFIC 7.5 - ANNEX HISTÒRIC, ARTÍSTIC I ARQUEOLÒGIC. 8 - PLECS DE CONDICIONS TÈCNIQUES 8.1 - PLECS DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS 8.2 - PLECS DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

01_Dades Generals_CTE 09-13 - 1 -

1 – DADES GENERALS 1.1 – Nom del projecte RESTAURACIÓ DEL CASTELL I ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ I DINAMITZACIÓ ECONÒMICA 1.2 - Referència del projecte i tipus d’intervenció. El present projecte contempla les actuacions a realitzar en tres parts, o zones, que són:

- la restauració de les façanes d’una part de l’edifici construïda posteriorment (una ampliació), adossada a la part nord del Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt; - la neteja de l’antic hort a la part nord-oest (la zona posterior del castell); - la restauració d’una sala amb volta de canó que comunica el vestíbul de la planta baixa amb l’hort.

Les tres intervencions, tot i que es tracten en aquest projecte únic, són independents una de l’altra i, per tant, es poden realitzar simultàniament amb diferents equips de treball. Les superfícies d’actuació són: - 26,70 m2 a la zona nord (en planta); - 420,00 m2 a la zona de l’hort (jardí); - 76,37 m2 a la sala. Per tant, la superfície total de l’actuació és de 523,07 m2. Així tenim que el present projecte consisteix en les següents actuacions i/o intervencions.

- Treballs previs: • Treballs previs de seguretat i protecció (muntatge, desmuntatge i amortització de bastides amb la

xarxa de seguretat corresponent i l’enllumenat de seguretat). - Actuacions prèvies:

• Actuacions prèvies corresponents als treballs d’aixecament planimètric dels paraments de maçoneria verticals de les façanes (exterior i interior) i de les parets i la volta de canó de l’interior de la sala.

• Coordinació i direcció de treballs arqueològics amb informe i memòria final. • Recollida de mostres i posterior analítica d’elements de fusta (Carboni-14).

- Condicionament del terreny i enderrocs:

• Neteja de la runa existent a l’interior de les dependències a la zona nord de l’actuació. • Enderroc dels murs de maçoneria realitzats en posterioritat i que no tenen cap valor arquitectònic ni

arqueològic. • Desmuntatge de la reixa i de la fusteria malmesa corresponent a portes, balconeres i finestres a

reposar. • Repicat de les zones brutes amb morters moderns i del junts dels murs paredats, així com també de

la volta de canó. • Excavació de rases per a posterior col·locació de tubs per a instal·lacions. • Desmuntatge i enderrocs d’elements d’obra de fàbrica nova (graons, paredons, envans, ..). • Arrencada i desmuntatge de línies i aparells elèctrics de la instal·lació existent. • Anivellament i repàs de la zona de l’hort amb posterior neteja de plantes i herbes i aplicació

d’herbicida.


- Estructura, revestiments, falç sostre i acabats: • Subministrament i col·locació de llindes de fusta laminada a les obertures a restaurar. • Reposició d’elements arquitectònics i sanejament dels mateixos. • Reomplert de junts i posterior rejuntat dels junts dels paredats amb morter de calç per tal de deixar

les façanes, i altres paraments, a pedra vista. • Realització d’un tractament curatiu als elements de fusta a conservar (llindes, etc.)i amb posterior

envernissat d’aquests elements. • Cosit d’obra de fàbrica i/o paredat amb grapes d’acer inoxidable i morter polimèric. • Realització de paredó recolzat de totxana. • Subministrament i col·locació de biguetes autorresistents de formigó per a les llindes de la sala. • Subministrament i col·locació de perfils metàl·lics a l’entrada de la sala. • Realització del cel ras a l’entrada de la sala amb plaques registrables de fibra mineral compactada. • Pintat dels elements metàl·lics (perfils, baranes, ...).

- Paviments:

• Formació d’esglaons de totxana. • Enrajolat d’esglaons amb gres extruït, sense esmaltar, antilliscant. • Subministrament i col·locació de làmina geotèxtil de feltre, lligat mecànicament. • Realització de xapa de neteja, amb anivellament, de 10 cm de gruix amb formigó HL-150/P/10. • Realització de paviment tècnic amb plaques de 600x600x38 mm, aglomerat d’alta densitat.

- Tancaments practicables:

• Subministrament i col·locació de fusteria d’alumini de color en portes, balconeres i finestres, amb el corresponent envidrament.

• Restauració d’elements metàl·lics existents de protecció. • Subministrament i col·locació de reixeta d’alumini.

- Gestió de residus:

• Càrrega i transport de residus de la construcció a abocador autoritzat.

- Ajudes de ram de paleta: • Ajudes de ram de paleta a treballs d’arqueologia, d’instal·lacions i de fusteria. • Neteja de totes les zones d’actuació, amb càrrega i transport de runes a abocador autoritzat per tal

d’entregar l’obra totalment acabada i en perfecte estat.

- Instal·lació elèctrica, conductors, mecanismes, aparells i enllumenat: • Subministrament i col·locació d’armaris (metàl·lic i de plàstic) de protecció dels mecanismes

elèctrics a col·locar. • Subministrament i col·locació dels mecanismes elèctrics corresponents (interruptors diferencials, de

corba D, seccionadors, ...). • Subministrament i col·locació de tubs corbables corrugats per al pas dels cables elèctrics. • Subministrament i col·locació de cables elèctrics, de diferent secció, per a l’interior dels tubs. • Subministrament i col·locació de canals i safates de PVC per el pas d’instal·lacions. • Realització d’un pericó de 38x38x55 cm per el pas d’instal·lacions. • Subministrament i col·locació de mecanismes i aparells elèctrics necessaris per el correcte

funcionament de la instal·lació (interruptors de corrent, senzills, commutats, preses de corrent), així com també les caixes de derivació.

• Subministrament i col·locació dels mòduls i torretes i/o columnes elèctriques a l’interior de la sala, compostes de presa de corrent elèctrica normal i de SAI i, també, preses de veu i dades (RJ45).

• Subministrament i col·locació d’armari per el RACK, amb porta de vidre. • Subministrament i col·locació de patch panel de categoria 6. • Realització de les proves de resistència de la xarxa dels terres, de les línies elèctriques i de les de

veu i dades, amb el corresponent certificat final.


• Subministrament i col·locació de llumeneres per a la il·luminació de la sala i llums d’emergència.

- Instal·lació de calefacció: • Subministrament i col·locació d’emissors elèctrics per a la calefacció.

- Instal·lació de veu i dades:

• Subministrament i col·locació de switch. • Subministrament i col·locació del cablejat FTP, categoria 6. • Subministrament i col·locació de projector XGA, amb suport per al sostre i pantalla manual de 16:9

de 106” (2,35 m x 1,35 m). • Prova de velocitat xarxa de veu i dades.

- Instal·lació de protecció contra incendis:

• Subministrament i col·locació d’extintors manuals de CO2, de 10 kg, amb les plaques de senyalització corresponents.

- Mobiliari:

• Subministrament i muntatge de taules i cadires. • Subministrament i muntatge d’armaris d’oficina.

1.3 - Usos previstos La sala estarà destinada a aula de formació i dinamització econòmica i, per aquest fi, s’equiparà convenientment. L’antic hort es deixarà, amb actuacions posteriors, com a zona verda (enjardinada). 1.4 – Altres usos No es preveu cap altre ús que el característic. 1.5 – Situació i emplaçament de les obres Les obres es realitzen al Castell dels Comtes, ubicat a la Plaça del Pati del Castell, a la població de Santa Coloma de Queralt, (43420) a la comarca de la Conca de Barberà, província de Tarragona. Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat

Assistència tècnica

Jordi Obradó i Sanfeliu Arquitecte tècnic

Igor Jané i Guasch Enginyer industrial

02_Memòria descriptiva_CTE 09-13 - 1 -

2 – MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DE L’ACTUACIÓ 2.1 - AGENTS Promotor: Actua com a promotor de les obres l’Ajuntament de SANTA COLOMA DE QUERALT, amb domicili fiscal a la Plaça Major, número 1, de Santa Coloma de Queralt (43420), i amb CIF número P-4314100-A. Projectista: L’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt realitza l’encàrrec de la redacció del projecte als Serveis Tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Actua com a tècnic redactor del projecte l’arquitecte tècnic Jordi Obradó i Sanfeliu. Altres tècnics: Actua com a assistència tècnica l’enginyer industrial Igor Jané i Guasch. 2.2 – INFORMACIÓ PRÈVIA Antecedents i objecte del projecte: Prosseguint el pla d’arranjament o restauració i millora de llocs, edificis característics, monuments i espais annexos iniciat per aquesta corporació fa uns anys, amb mitjans propis i/o acollint-se a les ajudes programades per les diverses administracions, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt proposa, en aquesta ocasió, el projecte de restauració del castell i adaptació per a formació i dinamització econòmica . El present projecte es redacta per tal de definir els criteris que hauran de seguir-se en la realització de les obres, i també determina les dades bàsiques i els criteris de càlcul utilitzats; exposa gràficament el sistema mitjançant els plànols que s’adjunten i presenta el pressupost econòmic previst per a la total realització de les obres. Las obres descrites en aquest projecte es realitzaran d’acord amb la convocatòria d’ajut en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013. Eix 4 Leader . La necessitat d’aquesta actuació ve imposada per dos fets: - per una part ens trobem que actualment la façana nord-oest es troba en molt mal estat de conservació, i amb greu perill de despreniments a la via pública d’elements de pedra (llosa del balcó); fusteria trencada; la barana del balcó també es troba una part trencada i amb perill de caure; i llindes de fusta en molt mal estat, amb parts trencades o amb minves de secció molt importants. Per tal de rehabilitar aquesta part de l’edifici també és necessari la neteja de l’antic hort, actualment totalment envaït d’herbes i matolls. - per l’altra part l’Ajuntament es veu en la necessitat de disposar d’espais destinats a la formació de persones, per a diferents aspectes i problemàtiques socials. Per aquest motiu es vol rehabilitar una sala com a aula de formació . Aquesta sala es troba ubicada a la planta baixa, totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda i, a més comunica amb l’antic hort situat a la part posterior del castell. Actualment el seu estat de conservació és molt deplorable; el terra es troba en mal estat de conservació així com les parets i la volta de canó del sostre, la qual es troba molt esquerdada i amb signes de moviments.


Protecció existent: El castell de Santa Coloma de Queralt està declarat com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) d’acord amb el que està establert a la Disposició Addicional Primera de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. El Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt, com a bé immoble te les següents proteccions com a BCIN, d’acord amb la fitxa bàsica d'identificació, descripció i situació jurídica i administrativa del bé, dins del Registre de Béns d'Interès Cultural, a la consulta de la base de dades de béns immobles (Bens Culturals Protegits):

Be Castillo. Santa Coloma Castillo. Recinto amurallado Comunitat Autònoma C.A. Cataluña Província Tarragona Municipi Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberá) Categoria Monumento Codi (R.I.) - 51 - 0006717 - 00000 (R.I.) - 51 - 0006718 - 00000 Registre (R.I.) REGISTRO BIC INMUEBLES:

Código definitivo (R.I.) REGISTRO BIC INMUEBLES:

Código definitivo Data de Declaració 08-11-1988 08-11-1988 Data Butlletí Declaració 05-05-1949 05-05-1949 Protecció: BCIN: 1424-MH Disposició: Decret Data disposició: 22/04/1949 Publicació: BOE Estil: Romànic / Gòtic / Gòtic tardà / Renaixement Època: XI - XII / XVI - XVII

Al mateix temps cal tenir en compte que tot el casc antic de la població està catalogat com a Conjunt històric-artístic i, que segons la fitxa, és el següent:

Be Conjunto Histórico Artístico. Casco antiguo Comunitat Autònoma C.A. Cataluña Província Tarragona Municipi Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberá) Categoria Conjunto Histórico Codi (R.I.) - 53 - 0000115 - 00000 Registre (R.I.) REGISTRO BIC INMUEBLES: Código definitivo Data de Declaració 09-07-1970 Data Butlletí Declaració 24-06-1970

També consta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català amb el codi “IPA: 1605”. Condicions d’emplaçament i de l’entorn físic: Descripció El municipi de Santa Coloma de Queralt es troba en l’extrem nord-est de la comarca de la Conca de Barberà igual que de la província de Tarragona, a l’altiplà que limita amb les comarques de l’Anoia i la Segarra. Capital de la subcomarca de la Baixa Segarra, actualment integrada a la comarca administrativa de la Conca de Barberà. Tradicionalment i històricament ha estat vinculada amb la gran comarca natural de la Segarra, motiu pel qual la seva població manté viu un sentiment d’identitat “segarrenca”. El seu terme municipal té una extensió de 33,96Km² i la seva altitud respecte al nivell del mar és de 675m.


Des d’aquí es forma la capçalera del riu Gaià, petita conca excavada, molt definida en l’aspecte físic. El territori és accidentat per la Serra del Codony (789m. d’altitud) al sud-oest, la d’Aguiló (811m.) al nord-est, i pels contraforts de la Serra del Castell de Queralt al sud-est. El terme municipal compren encara un sector de la capçalera del riu Corb, a ponent, i la capçalera del clariana al nord. El sector forestal està ocupat per boscos (69ha), pastures (453ha) i bardissa (366ha). L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals (2.272ha), ametllers /54 ha) i vinyes (15 ha); el regadiu es limita a 7 ha. Tenen importància les granges avícoles, porcines i de vedells. Hi ha una petita fàbrica tèxtil i s’exploten diferents pedreres en el seu terme municipal. La principal indústria, amb diverses empreses, és la de la fabricació de prefabricats i pretesats de formigó, la quall cosa també implica que hi hagi diverses empreses dedicades al sector de la construcció. El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, el caseriu i l’antiga quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’en Bord i la casa de camp i antic poble d’almenara. Encara que administrativament pertany a la Conca de Barberà, és el centre de la comarca natural de la baixa Segarra, històricament estava vinculada a la vegueria de Cervera. Hi ha assentaments pròxims a la vila que daten del Neolític, però el primer nucli de la població de Santa Coloma de Queralt és ibèric. 2.3 – DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 2.3.1 Descripció general: El present projecte es realitza per a definir les obres corresponents a la restauració i a la rehabilitació de la façana nord del castell i la sala amb volta de canó, a la planta baixa, per sota de l’escalinata, també del castell. També es realitza una neteja de l’antic hort, que va d’est a oest, per la part posterior del castell. Així tenim que el present projecte consisteix en les següents actuacions i/o intervencions.

- Treballs previs: • Treballs previs de seguretat i protecció (muntatge, desmuntatge i amortització de bastides

amb la xarxa de seguretat corresponent i l’enllumenat de seguretat). - Actuacions prèvies:




• Neteja de la runa existent a l’interior de les dependències a la zona nord de l’actuació.


• Enderroc dels murs de maçoneria realitzats en posterioritat i que no tenen cap valor arquitectònic ni arqueològic.

• Desmuntatge de la reixa i de la fusteria malmesa corresponent a portes, balconeres i finestres a reposar.

• Repicat de les zones brutes amb morters moderns i del junts dels murs paredats, així com també de la volta de canó.

• Excavació de rases per a posterior col·locació de tubs per a instal·lacions.

• Desmuntatge i enderrocs d’elements d’obra de fàbrica nova (graons, paredons, envans, ..). • Arrencada i desmuntatge de línies i aparells elèctrics de la instal·lació existent. • Anivellament i repàs de la zona de l’hort amb posterior neteja de plantes i herbes i aplicació

d’herbicida. - Estructura, revestiments, falç sostre i acabats:

• Subministrament i col·locació de llindes de fusta laminada a les obertures a restaurar. • Reposició d’elements arquitectònics i sanejament dels mateixos. • Reomplert de junts i posterior rejuntat dels junts dels paredats amb morter de calç per tal

de deixar les façanes, i altres paraments, a pedra vista. • Realització d’un tractament curatiu als elements de fusta a conservar (llindes, etc.)i amb

posterior envernissat d’aquests elements. • Cosit d’obra de fàbrica i/o paredat amb grapes d’acer inoxidable i morter polimèric. • Realització de paredó recolzat de totxana. • Subministrament i col·locació de biguetes autorresistents de formigó per a les llindes de la

sala. • Subministrament i col·locació de perfils metàl·lics a l’entrada de la sala. • Realització del cel ras a l’entrada de la sala amb plaques registrables de fibra mineral

compactada. • Pintat dels elements metàl·lics (perfils, baranes, ...).

- Paviments:

• Formació d’esglaons de totxana. • Enrajolat d’esglaons amb gres extruït, sense esmaltar, antilliscant. • Subministrament i col·locació de làmina geotèxtil de feltre, lligat mecànicament. • Realització de xapa de neteja, amb anivellament, de 10 cm de gruix amb formigó HL-

150/P/10. • Realització de paviment tècnic amb plaques de 600x600x38 mm, aglomerat d’alta densitat.






- Ajudes de ram de paleta: • Ajudes de ram de paleta a treballs d’arqueologia, d’instal·lacions i de fusteria.


• Neteja de totes les zones d’actuació, amb càrrega i transport de runes a abocador autoritzat per tal d’entregar l’obra totalment acabada i en perfecte estat.

- Instal·lació elèctrica, conductors, mecanismes, aparells i enllumenat:

• Subministrament i col·locació d’armaris (metàl·lic i de plàstic) de protecció dels mecanismes elèctrics a col·locar.

• Subministrament i col·locació dels mecanismes elèctrics corresponents (interruptors diferencials, de corba D, seccionadors, ...).

• Subministrament i col·locació de tubs corbables corrugats per al pas dels cables elèctrics. • Subministrament i col·locació de cables elèctrics, de diferent secció, per a l’interior dels

tubs. • Subministrament i col·locació de canals i safates de PVC per el pas d’instal·lacions. • Realització d’un pericó de 38x38x55 cm per el pas d’instal·lacions. • Subministrament i col·locació de mecanismes i aparells elèctrics necessaris per el correcte



• Subministrament i col·locació d’armari per el RACK, amb porta de vidre. • Subministrament i col·locació de patch panel de categoria 6. • Realització de les proves de resistència de la xarxa dels terres, de les línies elèctriques i de

les de veu i dades, amb el corresponent certificat final. • Subministrament i col·locació de llumeneres per a la il·luminació de la sala i llums

d’emergència.

- Instal·lació de calefacció: • Subministrament i col·locació d’emissors elèctrics per a la calefacció.

- Instal·lació de veu i dades:

• Subministrament i col·locació de switch. • Subministrament i col·locació del cablejat FTP, categoria 6. • Subministrament i col·locació de projector XGA, amb suport per al sostre i pantalla manual

de 16:9 de 106” (2,35 m x 1,35 m). • Prova de velocitat xarxa de veu i dades.



- Mobiliari:

• Subministrament i muntatge de taules i cadires. • Subministrament i muntatge d’armaris d’oficina.

2.3.2 Compliment dels paràmetres urbanístics: Planejament: Text Refós de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Coloma de


Queralt, publicada la seva aprovació definitiva en el DOGC número 3991 de data 20 de octubre de 2003.

p

2a

p

p

1

p la espec ia l

p

p

13

14

15

18

18

19

20

2122

24

31

32

33

34

3637

38

39

40

41

44

35

Article 88 - Sistema d’equipaments comunitaris (SE) 1.- Formen el sistema d’equipaments (SE) en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable. 2.- Els possibles usos que es destinen com a sistema d’equipaments comunitaris són:

• SE.1 Docent: Centres maternals i Pre-escolars, d’ensenyament primari, secundari i de batxillerat, COU,... • SE.2 Sanitari-assistencial: Àrees d’assistència bàsica, hospitals, centres extra-hospitalaris i residencies

de gent gran... • SE.3 Religiosos: temples, centres religiosos... • SE.4 Sòcio-cultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de gent gran, centres d’esplai.... • SE.5 Administratiu: Administració pública, congressos, exposicions, serveis de seguretat pública..... • SE.6 Cementiri. • SE.7 Esportiu i recreatiu: instal·lacions esportives, d’esbarjo i serveis annexos....

3.- L’edificació s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a la

organització del teixit urbà en que se situen, i a les condicions ambientals del lloc. Les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a zona contigua on se situa l’equipament. En cas de que l’equipament sigui confrontant a dues zones diferents, s’adoptaran les condicions de la zona de major edificabilitat.

4.- Els sòls que les Normes Subsidiàries reserven per a nous equipaments seran preferentment de titularitat

pública, admetent-se la titularitat privada de sòl o de l’ús. Com es pot comprovar, el present projecte compleix amb tots i cadascun dels requisits imposats per las normes de plantejament vigents.


2.3.3 Descripció geomètrica: Descripció del programa funcional i usos A continuació es fa una descripció de les principals característiques del programa funcional i dels diversos usos que es poden donar i complementar-se en aquesta obra. Consisteix en la restauració d’una part de la façana de la cara nord; la neteja d’herbes i matolls de l’antic hort (a la part nord); i la restauració i rehabilitació de la sala de la volta de canó a la planta baixa del castell, condicionant aquesta sala amb serveis i instal·lacions necessàries, complint les condicions de seguretat i normativa tècnica exigida. Superfícies L’àmbit total de la actuació es de 523,07 m2 . 2.3.4 Descripció general dels sistemes que composen l’obra: Sustentació No es necessària la realització de l’estudi geotècnic ja que no hi ha que realitzar fonaments, ja que no actuem ni a la façana, ni als elements estructurals. Al tractar-se d’una rehabilitació interior no es preveuen peculiaritats en el terreny ni problemes derivats de les inestabilitats, lliscaments, usos previs que puguin haver contaminat el sòl, obstacles enterrats, modificacions prèvies de la topografia, etc. Estructura Hi ha petits elements estructurals com són algunes llindes de finestres i/o balconeres. Tot i tractar-se d’una edificació no li són d’aplicació els requisits del Document Bàsic del CTE “SE Seguretat Estructural”.

Per als paviments de fusta es satisfarà el que s’estableix en la Document Bàsic del CTE “SE-M Estructures de fusta”.

Tot i tractar-se d’una edificació no li són d’aplicació els requisits del Documento Bàsic del CTE “SI Seguretat en cas d’incendi”, SI5 Intervenció dels bombers, SI6 Resistència al foc de l’estructura. Tot i tractar-se d’una edificació no li són d’aplicació els requisits que s’estableix a la NCSE-02 Norma de construcció sismoresistent. Tots aquests requisits no cal complir-los donat que es tracta d’un BCIN, malgrat tot, es donarà compliment als màxims possibles dins de les actuacions contemplades en aquest projecte tècnic. Envoltant De forma genèrica, a continuació es descriuen les característiques fonamentals dels sistemes: - Soleres:


Es subministrarà i muntarà un paviment tècnic format per plaques d’aglomerat d’alta densitat de 600x600x38 mm. - Façanes: Es realitzarà el repicat de les zones brutes amb morters moderns i del junts dels murs paredats de les façanes. Posteriorment es realitzarà el reomplert de junts i posterior rejuntat dels junts dels paredats amb morter de calç per tal de deixar les façanes, i altres paraments, a pedra vista. - Compartiments interiors verticals i horitzontals: Es realitzarà el repicat de l’enguixat de les parets, així com també de l’enguixat de la volta de canó. - Elements de protecció: Es subministrarà i muntarà un bastida perimetral a les dues façanes, amb la corresponent xarxa de protecció. També s’instal·larà la bastida corresponent per l’actuació a l’interior de la sala, tant per a les actuacions de les parets com les del sostre. Es col·locarà una barana de protecció al balcó. - Acabats: L’acabat de tots els paraments (façanes, parets interiors i sostre) serà a pedra vista. 2.4 – REQUISITS A COMPLIMENTAR PER LES CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA L’obra projectada proporcionarà unes prestacions de funcionalitat, seguretat i habitabilitat que garantiran les exigències bàsiques del CTE, en relació amb els requisits bàsics de la LOE, així com també donen resposta a la resta de normativa d’aplicació. Malgrat tot cal respectar en tot moment la normativa sobre patrimoni regulada principalment per la Llei 9/1999, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. A continuació es defineixen els requisits generals a complimentar en el conjunt de l’obra, que depenen de les seves característiques i ubicació i que s’agrupen de la següent manera: - Funcionalitat:

o Utilització o Accessibilitat

- Seguretat:

o Estructural o en cas d’Incendi o d’Utilització

- Habitabilitat:

o Salubritat o Protecció contra el soroll o Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal·lacions per a un ús

satisfactori de les dependències.


2.4.1. Utilització: Condicions d’habitabilitat de l’edifici. Prestacions Al no tractar-se de l’obra d’un habitatge no son d’aplicació els requisits d’habitabilitat, però si que s’haurà de donar compliment a uns mínims per tal que les dependències siguin habitables social i administrativament. 2.4.2. Accessibilitat. Prestacions Donada la qualificació de BCIN de l’edifici, no és d’obligat compliment. Malgrat tot s’intentarà donar compliment a les condicions d’accessibilitat segons el Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat) i el DBSU Seguretat d’utilització. 2.4.3. Telecomunicacions No es d’aplicació d’acord amb la normativa municipal. 2.4.4. Seguretat Estructural No és d’aplicació però les petites obres projectades (restitució d’alguna llinda de fusta) compleixen els requisits bàsics de seguretat estructural donant compliment a les exigències bàsiques SE-M estructures de fusta del document bàsic SE del CTE. 2.4.5. Seguretat en cas d’Incendi. Prestacions No és d’aplicació les exigències bàsiques del Document Bàsic SI Seguretat en cas d’incendi. A més, tampoc es dona compliment al Decret 241/94 de “Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis complementaris de la NBE CPI/91”. 2.4.6. Seguretat d’Utilització. Prestacions Les condicions de seguretat d’utilització dels projectes compleixen les exigències bàsiques SU del CTE amb el fi de garantir l’ús de l’edifici en condicions segures i evitar, al màxim possible, els accidents i danys als usuaris. Aquestes exigències es satisfaran adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat d’Utilització, DB SU, així com el Decret 135/1995 “Codi d’Accessibilitat de Catalunya”, abans esmentat. 2.4.7. Salubritat - 2.4.7.1. Protecció en front de la humitat No és d’aplicació. - 2.4.7.2. Recollida i evacuació de residus No és d’aplicació. - 2.4.7.3. Qualitat de l’aire No és d’aplicació. - 2.4.7.4. Subministrament d’aigua i evacuació d’aigües No és d’aplicació.


2.4.8. Protecció en front al soroll No és d’aplicació. Malgrat tot, el gruix considerable de les parets i sostre i, les portes amb aïllament, permeten una protecció en front al soroll més que suficient per no sentir res de l’exterior ni a l’inrevés. 2.4.9. Estalvi d’energia No es d’aplicació. 2.4.10. Ecoeficiència. Prestacions No es d’aplicació. 2.4.11. Contaminació lumínica No es d’aplicació. 2.5 – TERMINIS I PERSONAL NECESSARI 2.5.1 – Termini d’execució El termini d’execució dels treballs s’estima en 80 dies laborables a partir de la data de la firma de l’acta de replanteig . 2.5.2 – Personal necessari El personal previst necessari per a la realització dels treballs previstos en el present projecte s’estima que sigui de 6 operaris, sense tenir en conte la direcció facultativa. 2.5.3 – Termini de garantia El termini de garantia serà com a mínim de dotze (12) mesos a partir de la data de la firma de l’acta de recepció de l’obra . El contractista presentarà un pla de treball de les obres el qual s’ajustarà al termini d’execució previst i/o al licitat. 2.6 - CONDICIONS REGLAMENTARIES 2.6.1 – Prescripcions tècniques El plec de condicions tècniques inclòs al document número 8 d’aquest projecte es divideix en dos capítols. El primer es refereix a les condicions tècniques generals i en ell es defineixen les següents condicions:

- l’amplitud del contracte, - les relacions entre l’administració i el contractista, - les obligacions socials, laborals i econòmiques, - les responsabilitats del contractista, - els documents de que consta el projecte i les seves condicions, - les obligacions i feines del personal dedicat a l’obra, - els documents per al contractista,


- els treballs preparatoris per a l’execució de les obres, - el desenvolupament i control dels treballs, - els assaigs i el control de qualitat, així com les seves condicions, - les modificacions de l’obra i del projecte, en el seu cas, - les condicions dels acopis de materials, - les condiciones dels treballs nocturns, - les possibles obres defectuoses, - les precaucions i retards a l’obra per inclemències climatològiques, - les condicions de senyalització, transito i mesures de seguretat a l’obra, - les obres a realitzar en condicions especials, - les mesures i els treballs realitzats, - la valoració i el pagament dels treballs realitzats, - les obres complementaries, si existeixen, - la suspensió de les obres i les possibles prorrogues del termini d’execució, - la revisió de preus, - la rescissió del contracte, - les garanties, el termini d’execució, la recepció de l’obra, el termini de garantia, - la devolució de la fiança i la liquidació de les obres, - el caràcter del contracte, - la conservació de l’obra, - les disposicions i normatives aplicables - i les condicions tècniques en cas de realitzar obres afectades per carreteres.

En el segon capítol es descriuen les condicions tècniques particulars, dividint-se en dos subcapítols:

- el primer d’aquests es refereix a les condicions d’obra civil y, - el segon, a obres d’edificació.

En aquest es descriuen les obres a realitzar, així com les condicions dels materials bàsics i les condicions per a les diferents actuacions a realitzar. També es descriuen les Condicions sobre els dispositius i instal·lacions que s’han d’utilitzar, així com les seves característiques individuals, seguint les normes i instruccions oficials vigents. Al mateix temps es defineixen les característiques de cada unitat d’obra. 2.6.2 – Preus L’estudi de tots els preus que figuren en els quadres corresponents, es detalla a la justificació de preus. En aquest estudi s’han diferenciat els següents conceptes: - Mà d’obra: S’han estudiat tots els elements que intervenen al cost de la mà d’obra, els preus reals de la zona, els preus segons les categories dels operaris, incrementats segons els conceptes estimats en la legislació vigent. D’aquesta manera s’han obtingut les despeses totals per jornades de treball i hora per a cada categoria dels operaris. - Maquinària: Es determina el cost horari a partir del preu d’adquisició deduint d’aquest la repercussió de la amortització de la maquinària, així com les despeses de conservació i assegurances. En cada cas han estat calculades les despeses horaris, combustibles, lubrificant i personal conductor o mecànic.


- Preu dels materials a peu d’obra: Aquest preu surt del valor de la adquisició en magatzem i incrementant-lo amb els imports del transport, càrrega, descàrrega i pèrdua de material o ruptura durant la manipulació dels materials. 2.6.3 - Amidaments i pressupost En el document número 5 del projecte figuren els amidaments detallats de cada unitat d’obra, fets d’acord amb les prescripcions que sobre el tema s’inclouen en el Plec. En aquests amidaments s’apliquen els preus continguts en els corresponents quadres, per a l’obtenció dels pressupostos parcials i totals. 2.6.4 - Classificació i categoria del contractista Segons la Llei 30/2007 de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, a l’article 54, l’execució de contractes d’obra d’import superior a 350.000,00 €, requereix que l’empresari estigui degudament classificat. Per tant, en aquest cas el Pressupost de Contracte: 206.017,02 € es inferior al límit, pel que no seria necessari l’exigència de la classificació, malgrat això és necessari la classificació següent donat que es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN): Grup K: Especials Subgrup 7: Restauració de béns immobles històrico-artístics.

Am = 206.017,02 € x 12 mesos

= 618.051,06 € ⇒ “d” 4 mesos

360.000,01 € < Am < 840.000,00 € = Categoria: “d”

Per tant, la classificació i categoria del contractista serà:

Grup K, subgrup 7; categoria: “d” 2.7 - JUSTIFICACIÓ D’OBRA COMPLETA Aquest projecte es refereix a totes les obres necessàries per tal de dur a terme la rehabilitació proposada per la propietat, es dir que les obres projectades constitueixen una obra completa, entenent-se per tal les obres susceptibles de ser lliurades a l'ús general o al servei corresponent i que compleix la normativa vigent , sense perjudici de les ulteriors ampliacions que posteriorment puguin ser objecte i comprendran tots i cadascun dels elements que siguin precisos per a la utilització de l'obra. En aquest projecte es descriuen totes les obres necessàries per dur a terme l’obra totalment acabada i, per tant no hi ha fases posteriors en la restauració de les façanes i de la sala descrites.


2.8 - DESCRIPCIÓ COMPOSITIVA I CONSTRUCTIVA DELS ESPAIS OBJECTE DE LA INTERVENCIÓ Façanes La zona a restaurar és de planta rectangular, de 9,70 m de llarg per 11,60 m d’alçada a la zona de l’hort i de 2,85 m de llarg per 17,50 m d’alçada a la zona del carrer. Està dividit horitzontalment en tres nivells però en aquesta ocasió no s’hi actua. Cal apuntar que la part nord del castell està assentada a 5,90 m per sota del nivell de l'hort, fins a la cota del carrer (Passeig de la Muralla). Aquesta part de l’edifici té dues parets transversals que divideixen la planta en els primers dos nivells, en tres espais -o trams- desiguals. La funció d'aquestes parets és la de travar el volum construït. La planta baixa es comunica amb l'exterior -antic hort- a través de dues obertures i amb el castell a través d'una obertura realitzada recentment. Al primer nivell hi ha una finestra circular a l'exterior. A la façana oest hi ha una obertura que ocupa una gran superfície. També hi ha una porta balconera que dóna a una petita balconada creada per una llosa de pedra i una barana de ferro forjat i altres quatre finestres de dimensions diferents, una d'elles tapiada. En la construcció dels murs, podem detectar tres tipus de fàbrica. D'una banda, la dels dos murs antics, d'1,00-1,20 m de gruix, és de carreus amb algunes marques de picapedrers; de l'altra, la de la façana nord, d'uns 1,50 m de gruix en els nivells de planta baixa i primer, i de 0,60 m en el nivell segon, és de carreuó amb reforç de carreus a la cantonada amb la façana oest; i, finalment, la fàbrica de la façana oest i de les parets transversals és de maçoneria ordinària i de 0,70 m i de 0,40 m de gruix respectivament. Pel que fa a la façana oest, s'observa, a partir de la meitat de la planta i cap al sud, en tota l'alçada, un cert desviament respecte del pla vertical. Tota la fàbrica està presa amb morter de calç i, sobre la maçoneria, s'aprecien restes d'enlluït. La façana nord possiblement s’aixeca directament sobre la roca retallada. A causa de la gran quantitat de terra i d'enderrocaments, no és possible saber actualment l'assentament de les parets transversals. Respecte de les llindes, són de bigues de fusta, llevat de l'obertura central al nivell de planta baixa, que és d'un arc rebaixat de maó col·locat a plec de llibre. La gran obertura al nivell primer duu, a més, una biga llarga de fusta de reforç, que fa de base a dos arcs rebaixats de pedra amb funció de descàrrega. Actualment aquesta part de l'edifici té dos sostres, dels quals només la meitat de sostre segon, està compost de bigues i taulons de fusta. L'altra meitat, igual que tot el sostre tercer, es va substituir fa uns anys. Els sostres substituïts s'han situat a una altura diferent dels anteriors, ja que en queden forats de cap de biga a la vista realitzats forçosament en el parament de carreus. De la mateixa època recent és l'escala de totxana sobre solera d'encadellat i biguetes de ferro que uneix els nivells de planta baixa i primer. Sala amb volta de canó Es tracta d'una estança de planta rectangular de forma irregular de mides totals de 14,75 m x 6 m, acabada amb una volta de canó rebaixat feta amb maçoneria (la volta té unes dimensions de 10,75 m x 6,00 m. S'accedeix a la sala directament des de l'entrada principal, a través d'una àmplia porta emplaçada sota l'escala noble, en el parament transversal de 70 cm de gruix. A l'extrem oposat, en el parament transversal de 2,10 m de gruix, hi ha una porta estreta que condueix a l'hort situat uns 70 cm més alt respecte del paviment de la sala. El mur lateral sud té 1,20 m de gruix i el seu extrem oest està acabat amb forma corba, és a dir que possiblement estem davant d'un volum afegit.


El mur lateral nord d'1,20 m de gruix ocupa només la meitat de la longitud total d'aquest parament, ja que l'altra meitat està formada per la torre del castell, el perímetre corb del qual es manifesta parcialment a l'interior de la sala. Vista la forma molt irregular i descurada de l'intradós i del carregament de la volta amb els murs, és possible que no sigui un element original. Aquesta zona és la que més remodelacions ha patit. Com a testimoniatge de la sala antiga, ens queda un arc diafragma inclòs en el parament oest de l'escala i tres fustos de carreus mutilats, d'arcs diafragma adossats als paraments laterals de la sala voltada. A la zona de l'entrada a la sala es va crear una construcció auxiliar que consisteix en cinc bigues metàl·liques sobre les quals es van construir sengles parets de maó: el conjunt proporciona suport a l’escala. Hort L'hort és un espai complementari del castell, que es va crear entre la seva façana de ponent i l'antiga vall, sobre la qual s'eleva uns 4,55 m. Cal dir que la vall, es correspon amb l'actual passeig de la Muralla. Condicionada per l'emplaçament, la forma de l'hort és molt irregular i de tipus residual; la superfície, d'uns 420,00 m2, és lleugerament descendent des del sud cap al nord i presenta alguns monticles, resultat de vells enderrocaments. L'accés es realitza directament des de la sala amb volta o, a través d’una sala d'exposicions. Respecte dels elements construïts, només existeixen un pou d'aigua adossat al castell a l'extrem sud, una tanca de maçoneria i una edificació auxiliar, els dos últims pràcticament en estat de ruïna. 2.9 - ESTAT DE CONSERVACIÓ 2.9.1 - Consideracions generals Els considerables danys existents a l’estructura portant i al semblant global de la part posterior de l’edifici i a la sala amb volta estan ocasionats per varies causes directes. Es a dir, per processos destructius lents d’origen natural -els diferents fenòmens atmosfèrics en cas de l’edifici adossat-, per les diverses intervencions a la estructura a llarg del temps i, en certa mida, per el subsòl inestable. Aquestes causes principals, a la vegada, generen una sèrie d’altres causes indirectes igualment destructives. Cal dir que totes estan estretament relacionades entre si. Per a un reconeixement de danys, en quest projecte de restauració, s’ha contemplat el castell com una unitat, ja que per entendre les lesions és impossible un tractament aïllat, fora de context, dels diferents elements o parts constructius. S’ha investigat també la modificació de l’entorn y la composició geològica del subsòl, doncs aquells determinen, en certa mesura, els danys. No obstant, i tenint present el plantejament exposat, a l’estudi es distingeixen apartats de modificacions de l’entorn, l’estructura portant (murs, sostres, volta), els revestiments i tancaments. Aquest desglossament facilita la localització dels danys i l’establiment d’un conjunt de lesions i causes -fets difícils de separar- descrits a continuació i resumits en el quadre final. 2.9.2 - Descripció de danys Modificació de l’entorn L'entorn del conjunt castral s'ha modificat en diferents ocasions al llarg dels segles. Aquí només ens referim a l'hort abandonat. Aquest espai exterior, a part de ser utilitzat com a hort, serví durant anys d'abocador de restes de construccions. Aquests residus ocasionen un estancament i acumulació d'aigua de pluja, no desitjada i frenen la seva sortida natural cap al passeig.


Danys en murs Zona adossada posterior Els murs que estan construïts amb diversos tipus de fàbrica i assentats sobre bases diferents de composició de subsòl complexa, presenten una àmplia varietat de danys. Els problemes més greus es centren en la façana oest posterior. El morter de la seva maçoneria ordinària i dels enlluïts originals està -sobretot en la meitat inferior nord- molt degradat, puntualment desintegrat o inexistent. El mateix problema es repeteix, en menor mesura, en les dues parets transversals on, a més, hi ha una zona amb falta de volum construït. La degradació dels morters de la part nord de la façana condueix a la fatiga material de la fàbrica que es manifesta per un considerable bombament. La ja greu deficiència constructiva d'aquesta zona es veu augmentada per dues llargues i profundes esquerdes obertes en la maçoneria i que travessen també la llinda de la finestra inferior i la llosa de la balconada, ambdós elements de pedra picada. Cal afegir que la paret transversal i la unió de la façana oest amb l’antiga a l'espai únic a nivell tercer, presenten unes esquerdes de certa consideració, originades per la mateixa causa. La suma dels danys condueix a una disminució preocupant de la capacitat portant del mur i de la integritat estructural del conjunt. La façana nord, alta i estreta, presenta menys problemes de conservació gràcies al seu considerable gruix i una millor execució d'obra. Així, a la tercera part inferior es troben zones amb juntes descarnades a causa de les humitats procedents del terreny o del reble situats darrere del mur. Aquestes humitats duen igualment al desgast de la pedra del parament construït, amb la conseqüència de pèrdua de volum. Les façanes originals antigues est i sud mostren un altre tipus de danys, completament diferents. Gràcies a la seva robustesa i bona fàbrica de carreus, tot i les intervencions múltiples en la seva estructura -diverses portes obertes posteriorment, realització de forats de cap de biga, etc.- els danys són sobretot de caràcter estètic. Els danys preocupants pel que fa a la integritat estructural són les llargues esquerdes sensiblement verticals en el parament central curt i inclinat, situat al nivell tercer i que es perllonguen fins al nivell segon. Sabem que en el volum del mur, just darrere d'aquest parament i precisament al segon nivell, arrenca una escala no antiga que condueix a la tercera planta, a la sala contigua al mur on es marquen les esquerdes. L'única zona de la façana est a la vista a l'exterior és la que es contempla a la terrassa. Aquí el parament presenta un rejuntat i restitucions petites d'èpoques diverses de tipus "apedaçat" i la pedra fortament erosionada pels agents atmosfèrics. Sala amb volta Els dos murs laterals -la torre inclosa- i el transversal oest pertanyen a la construcció antiga, són robustos i ben construïts, per això la seva fàbrica absorbeix millor les càrregues i els seus efectes es mostren amb irregularitats del volum i fissures puntuals. El mur transversal que dóna a l'escala és l'únic que té algunes esquerdes en forma de cisalla. Les zones inferiors dels murs presenten humitats ascendents, concentrades sobretot en el parament transversal, parcialment situat per sota del nivell de l'hort.


Danys en sostres, volta i escala Zona adossada posterior Els danys -estructurals i funcionals- se centren en el sostre segon. La meitat original d'aquest element portant, composta per bigues i empostissat de fusta, està en un estat de completa ruïna. L'altra meitat presenta un defecte funcional ja que es va col·locar a uns 30 cm per sobre de l'original, fet que impedeix l'obertura de la porta de la balconada, al mateix temps que es disminueix l'alçada de la porta cap a la part antiga del castell. Els nivells a planta baixa i primera estan units per una escala contemporània de biguetes metàl·liques, encadellat i totxana de realització realment precària. El sostre tercer presenta humitats puntuals provinents de la terrassa. Sala amb volta La volta presenta nombroses esquerdes i fissures de diversa longitud i trajectòria -paral·leles i perpendiculars a la línia de la clau o en cisalla-, esteses pràcticament per tota la superfície. L'aparició d'aquests danys hauríem de buscar-la en la combinació de dues causes. La primera, directa, rauria en la pròpia construcció d'aquesta volta de maçoneria. És a dir, es tracta d'un element imposat posteriorment, d'una geometria i una fàbrica, a primera vista, molt irregulars i descurades. La conseqüència de la mala execució és l'equilibri deficient de tensions internes (compressió, tracció, cisalla) de la fàbrica que, al seu torn, duu a l'aparició d’esquerdes i fissures. La segona causa, indirecta, es deu possiblement a l'assentament de la base dels murs laterals; els mínims moviments interns d'aquests, provoquen, al seu torn, fallades en les superfícies de suport de la volta i que hi apareguin esquerdes. Danys en tancament practicable Tots els tancaments -tant de la zona adossada com de la sala amb volta- estan en estat de completa ruïna, destruïts per agents atmosfèrics, per un mal ús i per una total manca de manteniment. Algunes obertures de tancaments manquen. L’única exempció es la porta d’entrada a la sala, que és relativament nova però no és l’adequada. Instal·lació elèctrica La instal·lació elèctrica es obsoleta, insuficient i no compleix cap normativa. 2.9.3 - Estat de conservació A. Modificació de l’entorn immediat Rebaix / acumulació de terres i runa. Mur ruïnós B. Danys i modificacions en fàbrica de mur Fàbrica de carreus del castell Morter de junts desintegrat / inexistent Rejuntat no original Esquerdes / fissures Reintegracions amb fàbrica de maons Pèrdua de volum petri Obertures tapiades Obertures no originals Dipòsits / disgregació superficials Desagregacions amb pèrdua de superfície


Edifici adossat (construït posteriorment amb fàbrica de maçoneria / carreuons) Elements metàl·lics Morter de fàbrica desintegrat / inexistent Esquerdes / fissures Deformació de secció Llinda de fusta atacada per fongs i xilòfags C. Danys en conjunt de sostres Filtracions de aigua de terrat Sostre de fusta ruïnós Escala contemporània inadequada D. Danys en tancament practicable, revestiments i paviments Tancament practicable ruïnós / inexistent Revestiments desagregats / inexistents Enguixat amb fissures / despreniments Paviment ruïnós 2.10 - JUSTIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS 2.10.1 - Criteris generals La valoració i la síntesi dels estudis previs, reunits en la investigació històrica, l’anàlisi estructural y de composició espaial, juntament amb els danys, formen un marc de coneixements globals sobre l’edifici. Aquests coneixements de realitats diferents, però estretament relacionats entre si, van condicionar la formació de criteris generals reunits en els següents punts. 2.10.2 - Intervenció arqueològica Uns dels treballs previs a les obres és la retirada de volums de terra i d’enderrocs de l’antic hort. Donat que en aquesta intervenció tant sols es realitza la neteja d’aquest hort, no es realitzaran cales (manuals) per tal de poder determinar i documentar la fonamentació del mur de la façana de la zona d’ampliació del castell, la façana nord-est. Es realitzaran els següents treballs arqueològics, tenint en comte que, com a mínim, hi hauran dues visites setmanals durant els quatre mesos de duració de les obres: - Documentació gràfica:

- Alçats, plantes i seccions de totes les zones de l’actuació - Topografia amb fotogrametria dels alçats - Estudi dels paraments:

- Estudi de les façanes, la volta i les parets interiors de la sala amb interpretació històrica

- Direcció arqueològica: - Control i seguiment de les obres i actuacions amb recollida de mostres

- Redacció de la memòria tècnica i científica: - Redacció de la memòria i interpretació històrica - Vectorització, digitalització, muntatge i edició de plànols


2.10.3 - Consolidació i restauració La màxima vàlida per a totes les intervencions és la de mantenir l’autenticitat única i testimonial de les parts a intervenir d’aquest castell excepcional de l’Alt Gaià. Seguint aquesta màxima, la proposta es limita a un conjunt d’obres de consolidació i restauració que hauran de tornar a l’estructura dels murs i de la volta la seva capacitat portant, a la façana antiga una clara i comprensible lectura i s’hauran de rescatar els espais en general d’una progressiva decadència. Referent a la façana, uns dels paraments més genuïns del castell, això significa la recuperació dels seus paraments i detalls originals en la mida més gran possible aplicant uns processos estudiats a cada zona en concret. Durant les intervencions en cap moment es buscarà la diferència entre la preexistència i la restauració, sinó una plena integració de les parts consolidades o restaurades a l’entorn construït. 2.10.4 - Restitucions i substitucions Els treballs es centren en els dos elements principals de l’actuació:

- les façanes de la zona adossada, a la part nord-est - les parets i la volta de la sala

En restitució i substitució es igualment vàlid el propòsit de ser respectuosos amb els detalls i la composició anterior i amb l’ambient històric. En els processos s’utilitzaran materials tradicionals com pedra, morter de calç i fusta. 2.10.5 - Nous usos, accessos i recorreguts A causa del seu estat ruïnós o d'abandó, tots els espais on cal intervenir estan actualment en desús. Al castell s'hi realitzen moltes activitats. Per aquest motiu, una de les tasques importants del projecte i de les obres és donar un nou ús als espais restaurats i integrar-los en el conjunt monumental. L'antic hort és un interessant espai a l'aire lliure al límit de l'antiga vall, format en gran mesura per la façana oest del castell i presidit per la impressionant torre. No obstant aquests valors, actualment no és accessible al públic en general. El pas idoni per a entrar a l'hort endegat és des de l'entrada al castell, passant per la sala amb volta. Aquesta última, d'uns 76,37 m2, és un lloc apropiat per ubicar-hi una aula per a formació i dinamització econòmica . Respecte de la zona de l'edifici adossada, a part que la seva restauració ressaltarà plenament la façana original que es podrà contemplar a través de la seva façana oest consolidada. 2.10.6 - Conclusions Els criteris i plantejaments s’apliquen com a guia en l’establiment de l’esquema i contingut dels diferents grups de treball de restauració enumerats i descrits en la memòria constructiva.


2.11 - PRESSUPOST DE LES OBRES D’acord amb els preus unitaris de cada partida d’obra detallats en els amidaments i, amb els preus previstos per a cada una d’elles, s’obté el següent pressupost: Preus realitzats en base a ITEC 2012 del banc de preus “BANC PATRIMONI ARQUITECTÒNIC”

Pressupost d’Execució Material (PEM) 173.123,55

Despeses Generales d’Obra 13,00% 22.506,06Benefici Industrial 6,00% 10.387,41

Pressupost Total de Contracte 206.017,02

I. V. A 21,00% 43.263,57

PRESSUPOST TOTAL 249.280,59

El present pressupost ascendeix a la quantitat de:

DOS-CENTS QUARANTA-NOU MIL DOS-CENTS VUITANTA euros amb CINQUANTA-NOU cèntims. Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat




03_Memòria constructiva_CTE 09-13 - 1 -

03 - MEMÒRIA CONSTRUCTIVA DE L’ACTUACIÓ A continuació es descriuen els treballs a realitzar per a la restauració de les façanes i de la sala de la volta del Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt, així com les solucions adoptades per a les mateixes. 3.0 - PLANTEJAMENTS GENERALS En les diferents partides destinades a consolidació i restauració de paraments de pedra intervindran restauradors professionals. Les obres que afecten directament a l'estructura (restitució de maçoneria, consolidació de maçoneria o col·locació de paviments) són del ram de paletes, de fusters i de restauradors. La coordinació d’aquestes persones i la supervisió dels treballs que han de realitzar estaran a càrrec, en tot moment, per un arqueòleg i, evidentment, per les persones que formin part de la direcció facultativa de l’obra. El personal que treballi en les obres projectades haurà de tenir un bon coneixement dels processos tradicionals de construcció. La complexitat de les intervencions comporta la necessitat de compaginar les actuacions de tots els equips (paleta, fuster, restaurador) i donar importància a la combinació dels treballs. Com a resultat del reconeixement i atesa la complexitat de l'obra, durant l'execució pot variar parcialment el contingut i la seqüència projectada dels processos: aquests s’han d’ajustar en cada moment a la realitat i als possibles canvis en funció de les dades arqueològiques que es puguin obtenir de nou. Respecte als materials, aquests seran de primera qualitat. S’utilitzarà morter preparat de calç en totes les actuacions dels murs paredats i del sostre de la sala. Durant tota l’obra es realitzaran ajudes de ram de paleta als treballs d’arqueologia així com també per a la realització de les reglades necessàries en el trobament del paviment tècnic amb les parets de pedra de la sala de la volta. També seran necessàries aquestes ajudes per a les instal·lacions elèctriques, d’enllumenat, de calefacció. També cal tenir present que un 3% del pressupost està destinat a la seguretat i salut a l’obra i, a més s’ha d’instal·lar una farmaciola d’armari amb el contingut establert a l’ordenança general de seguretat i salut en el treball i reposar el material sanitari utilitzat. Al finalitzar les obres es realitzarà la neteja final d’obra que inclou els treballs necessaris d’eliminació de la brutícia i la pols acumulada en paraments i tancaments metàl·lics, neteja de vidres i tancaments exteriors i interiors, eliminació de taques i restes de guix i morter adherits, recollida i retirada de plàstics i cartrons, tot això junt amb les restes de fi d’obra dipositats en el contenidor de residus per al seu transport a abocador autoritzat, amb el pagament de les taxes corresponents a la deposició controlada dels residus inerts. 3.1 - TREBALLS PRÈVIS Es realitzarà el tancament de l’obra a la zona del Passeig de la Muralla amb perfils longitudinals flexibles d’acer galvanitzat de secció de doble ona amb característiques AASHO, per a barreres de seguretat, col·locat sobre suport de perfil, CPN-160 per a barreres de seguretat flexibles, entre 1,25 i 1,50 m de llargària, sense amortidors, col·locat clavat.


Es col·locaran llumeneres amb làmpades intermitents de color ambre, amb energia de bateria de 12 V., per a la senyalització de la tanca d’obra i bastides. També es col·locaran dues senyals d’advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 25 m. de distància, fixada amb bastidor d’acer galvanitzat. Una senyal indicarà “Perill d’obres” i l’altra “Reducció de calçada”. Es subministraran i muntaran bastides per a la restauració de les façanes, una des del Passeig de la Muralla i l’altra, des de l’antic hort, ambdues fins a la terrassa. També seran necessàries bastides (fixes i/o mòbils) per les parets i la volta de la sala. La bastida, muntada en tota la superfície d’actuació de les façanes de la zona ampliada, serà metàl·lica fixa formada per bastiments de 70 cm. i alçària ≤ 200 cm., amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d’amplària com a mínim de 60 cm., escales d’accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida espessa tipus mosquitera, col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana amb cordes de seguretat de 6 mm de diàmetre, amb tots els elements de senyalització normalitzats. Aquest tipus de bastida es muntarà a la façana de la zona del pati (nord-est); a la façana de la zona del passeig (est). També es muntarà a l’interior de la sala de la volta però sense la xarxa de protecció i amb més barres travesseres com a barana. Es realitzaran treballs d’aixecament planimètric, per part de l’equip d’arqueologia, de les façanes, de les parets i la volta de l’interior de la sala, abans i durant l’execució de les obres de restauració. Aquests treballs consistiran de dues parts:

- la primera és el treball de camp que constarà de la documentació gràfica (alçats, plantes i seccions i, també la topografia amb la fotogrametria dels alçats), i la direcció arqueològica (visites setmanals per a l’estudi de paraments i el control i seguiment de les obres; - la segona és el treball de gabinet que constarà de la redacció de la memòria i interpretació històrica i la vectorització, digitalització, muntatge i edició de plànols.

Abans dels inicis dels treballs s’extrauran quatre mostres de les llindes de fusta per a dur a terme un estudi analític científico-químic. Aquest estudi es realitzarà mitjançant el Carboni-14 (Radiocarboni) en laboratori acreditat (nacional o estranger). La primera actuació a realitzar serà la neteja de la runa de maçoneria existent a les dependències de la façana a restaurar, amb mitjans manuals, i aplec del material al pati per a posterior triatge. La zona de l’antic hort (jardí) es netejarà de plantes i herbes existents i posterior tractament d’herbicida. Es realitzarà un anivellament i repàs del terreny per tal d’obtenir el perfil d’acabat, manualment, triant la runa de maçoneria existent, d’acord amb els criteris i la direcció de l’equip d’arqueologia. Es realitzarà l’enderroc de mur de maçoneria, amb mitjans manuals i càrrega de runa al contenidor, a la façana oest, a les dependències i, també l’obertura de la finestra-balconera així com l’obertura de la finestreta tapiada a la façana de la zona del passeig. També s’enderrocaran els esglaons d’obra, amb compressor i càrrega manual sobre contenidor. Previ a la realització dels treballs a la sala de la volta també cal retirar els tubs i accessoris d’instal·lació elèctrica superficial, amb mitjans manuals, així com el desmuntatge de les llumeneres superficials del sostre.


Tota la runa es dipositarà manualment sobre contenidor. 3.2 - SUSTENTACIÓ DE L’OBRA 3.2.1 - Geotècnic No és necessita la realització de l’estudi geotècnic, ja que no s’han de realitzar fonamentacions. Tampoc és necessari per la senzillesa tècnica de l’obra a realitzar. 3.2.2 - Fonaments No es d’aplicació ja que no es realitzen fonaments ni cap tipus de reforç com recalçats, .... 3.3 - SISTEMA ESTRUCTURAL 3.3.1 - Consideracions estructurals Per la senzillesa tècnica de l’obra a realitzar no és d’aplicació. 3.3.2 - Estructura. Descripció del seu comportament La única actuació a realitzar de caràcter de reforç estructural és el cosit estàtic de les esquerdes de la volta de canó de la sala i, per tant no és d’aplicació. Aquest cosit estàtic es realitzarà en els elements de paret de maçoneria i a la volta amb grapes d’armadura d’acer inoxidable en barres B500SD, col·locades en l’orifici fet a l’obra i reblert amb injecció de morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres, fluid i de retracció controlada. Per altra part, tant sols es substitueixen els cinc perfils metàl·lics IPE180 de l’entrada a la sala per uns de nous, a major alçada per tal de donar compliment a la normativa vigent pel que respecta a l’alçada de l’entrada a la sala per a ús públic. En cas que aquests perfils estiguin en bon estat s’aprofitaran (no es compraran de nou). L’acer serà S275JR per a bigues formades per peça simple, en perfils laminats en calent de la sèrie IPE180, amb una capa d’emprimació antioxidant. Per aquest treball primerament realitzarem l’apuntalament transversal a ras de sostre, amb taulons de fusta i puntals metàl·lics. Seguidament s’enderrocaran els paredons de ceràmica existents per sobre dels perfils metàl·lics i a continuació es poden desclavar els perfils de les parets. Es realitzen els nous forats amb una petita base de formigó i una làmina de neoprè, per el recolzament dels perfils. Es tornen a realitzar els paredons recolzats sobre els perfils, de 10 cm. de gruix, de maó calat 290x140x100 mm., LD, categoria I, per a posterior revestiment, col·locat amb morter mixt 1:2:10. La runa generada es carregarà manualment sobre contenidor. Els treballs per a la realització dels forats en les parets estaran, en tot moment, supervisats per arqueòleg amb informe parcial dels resultats obtinguts. Es col·locaran biguetes de fusta laminada GL24h a les llindes de la porta PB1 i a les finestres F1, F2, F3, F4 i F5, de reforç a les ja existents, amb gruix de laminat 33/45 mm., de secció constant, treballada a taller i amb tractament insecticida-fungicida amb un nivell de penetració NP2. 3.3.3 - Mètode de càlcul No n’hi ha. 3.4 - SISTEMA ENVOLTANT 3.4.1 - Definició dels subsistemes de l’obra projectada Els subsistemes per aquesta obra o actuació son els següents:


3.4.1.1 - Soleres: No es realitzen soleres. Tant sols es realitza una xapa de regularització i anivellament de formigó HL-150/P/10, de consistència plàstica, sobre una làmina geotèxtil formada per feltre de polipropilè no teixit lligat mecànicament, per a l’anivellació del terra de la sala. 3.4.1.2 - Façanes: Es realitzarà el repicat de les zones brutes de morters moderns i dels junts dels murs paredats. Posteriorment es realitzarà el reomplert de junts amb morter ecocompatible de calç natural pura NHL 3.5, de classe M5, per a l’execució i reparació transpirable de murs i fàbriques, antibactèric i antifloridura natural. Posterior es realitzarà el rejuntat d’aquests junts dels paredats amb morter preparat ecocompatible de calç natural pura NHL 3.5, per a l’execució i nafrat altament transpirables de murs i fàbriques, antibactèric i antifloridura natural, per tal de deixar les façanes a pedra vista. Aquests morters contenen només matèries primeres d’origen estrictament natural. Reparació de la llosa del balcó amb repicat, sanejat i raspallat amb mitjans manuals i pont d’unió amb morter polimèric de resines epoxi, restitució de les parts afectades amb morter polimèric de reparació. 3.4.1.3 - Elements de protecció: Restauració de la barana metàl·lica de forja, amb substitució d’elements deteriorats, ajust dels reblons, redreçament de barrots, balustres i barretes, revisió de les grapes d’ancoratge, decapat de pintures, eliminació d’òxids, neteja general i neteja d’unions amb raig d’aire a pressió. Reixa d’intempèrie d’aletes horitzontals d’alumini anoditzat negre i reixeta de malla metàl·lica, aletes en Z i fixada al bastiment. 3.4.1.4 - Acabats: Les façanes es deixaran a pedra vista. Tractament curatiu per a elements de fusta, amb protector químic insecticida-fungicida, amb una dotació de més de 0,25 l/m2, aplicat mitjançant injecció. Envernissat de parament horitzontal de fusta, al vernís sintètic, amb tres capes d’acabat, mate. 3.4.1.5 - Tancaments practicables exteriors: Primerament es realitzarà el desmuntatge de la fusteria existent, portes i finestres, així com la reixa superior de la porta de sortida a l’antic hort per la sala de la volta. També es desmuntarà la barana del balcó per a restaurar-la en taller. Balconera (PB1) d’alumini lacat de color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada sobre bastiment de base, amb dos fulls batents i un full superior fix, elaborada amb perfils d’alumini extruït en aliatge 6063 amb tractament tèrmic T5, classificació mínima 4 de permeabilitat a l’aire, classificació mínima 9A d’estanquitat a l’aigua, i classificació mínima C5 de resistència al vent, sense persiana. Balconera (PB2) igual que l’anterior però sense el full superior fix. Finestres (F1, F2, F3, F4 i F5) d’alumini lacat de color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada sobre bastiment de base, amb un o dos fulls batents, elaborades amb perfils d’alumini extruït en aliatge 6063 amb tractament tèrmic T5, classificació mínima 4 de permeabilitat a l’aire,


classificació mínima 9A d’estanquitat a l’aigua, i classificació mínima C5 de resistència al vent, sense persianes. Els vidres seran aïllants de dues llunes, amb acabat de lluna incolora de 8 i 6 mm. de gruix i cambra d’aire de 6 mm., col·locat amb perfils conformats de neoprè sobre alumini, amb segellat de junt vidre-alumini amb massilla de silicona neutra per a exterior. Es col·locaran a PB1, PB2, F1, F2, F3, F4 i F5. 3.4.2 - Descripció del seu comportament davant els aspectes i les seves bases de càlcul El comportament del sistema envolvent esta avalat per la qualitat i tipologia dels materials a utilitzar, garantida pels mateixos fabricants. Les accions a què està sotmès són les del propi pes dels paviments a realitzar, així com les sobrecàrregues d’ús. 3.4.3 - Justificació de les solucions adoptades La justificació ja queda implícita per les pròpies actuacions a realitzar. Les principals, entre altres, son les següents:

• Treballs previs de seguretat i protecció amb muntatge i desmuntatge de bastides. • Subministrament i col·locació de làmina geotèxtil de feltre, lligat mecànicament. • Realització de xapa de neteja, amb anivellament, de 10 cm de gruix amb formigó HL-

150/P/10. • Realització de paviment tècnic amb plaques de 600x600x38 mm, aglomerat d’alta densitat. • Repicat de les zones brutes amb morters moderns i del junts dels murs paredats. • Reomplert de junts i posterior rejuntat dels junts dels paredats amb morter de calç per tal de

deixar les façanes, i altres paraments, a pedra vista. • Restauració d’elements metàl·lics existents de protecció. • Subministrament i col·locació de reixeta d’alumini. • Tractament curatiu per a elements de fusta, amb protector químic insecticida-fungicida. • Subministrament i col·locació de fusteria d’alumini de color en portes, balconeres i finestres,

amb el corresponent envidrament. 3.5 - SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS 3.5.1 - Definició dels subsistemes de l’obra projectada 3.5.1.1 - Compartiments interiors verticals i horitzontals: Es repicarà l’enguixat de les parets i de la volta de canó de la sala. Les esquerdes es cosiran amb grapes d’acer inoxidable i reblert amb injecció de morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres. Seguidament, si és possible, es realitzarà el reomplert de junts i posterior rejuntat, amb morter preparat de calç natural pura NHL 3.5 per tal de deixar-ho tot a pedra vista. Es realitzarà l’enderroc dels esglaons actuals d’obra d’accés a l’antic hort per la sala de la volta, amb compressor. La runa generada es carregarà manualment sobre contenidor. Es realitzarà un cel ras a base de plaques de fibres minerals compactades, de classe A d’absorció acústica, del 95% de resistència a la humitat i amb una reacció al foc A1. 3.5.1.2 - Elements de protecció: No n’hi ha.


3.5.1.3 - Acabats: Pintat dels elements metàl·lics (perfils, barana, reixa, ...), amb esmalt ignífug, amb dues capes d’imprimació ignífuga i dues d’acabat. Enrajolat dels graons amb gres extruït, sense esmaltar ni polir, antilliscant, de dues peces, frontal i estesa. Amb anterioritat s’ha realitzat la formació d’esglaons amb totxana de 290x140x100xmm., col·locada i arrebossada amb morter de ciment 1:8. Muntatge del paviment tècnic sobreelevat registrable a base de llosetes de 600x600x38 mm d’aglomerat d’alta densitat amb acabat inferior en làmines d’alumini 50 micres i cantells ABS de 0,45 mm autoextingible, amb acabat superior de xapa estratificada tipus Abet. L’estructura de suport està formada mitjançant peus regulables en alçada, d’acer galvanitzat. Les parets i la volta de canó de la sala es deixaran a pedra vista. 3.5.1.4 - Tancaments practicables interiors: La porta d’entrada (P1) a la sala serà construïda amb estructura i marcs d’alumini extruït en aliatge 6063 amb tractament tèrmic T5, amb juntes de neoprè de doble duresa. Marcs previstos en alumini lacat negre segons normes de qualitat QUALICAT. Doble vidre a targes superiors de 5 mm. Els fulls de les portes seran amb vidre securitzat de 10 mm., amb caixa encastada amb placa protectora exterior que permet el bloqueig a 90º i el seu corresponent retorn controlat, tiradors tubulars cromats en els dos sentits. Es col·locarà una làmina de vinil retolada. Balconera (P2 i P3) d’alumini lacat de color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada sobre bastiment de base, amb un o dos fulls batents i un full superior fix, elaborada amb perfils d’alumini extruït en aliatge 6063 amb tractament tèrmic T5, classificació mínima 4 de permeabilitat a l’aire, classificació mínima 9A d’estanquitat a l’aigua, i classificació mínima C5 de resistència al vent, sense persiana. Els vidres seran aïllants de dues llunes, amb acabat de lluna incolora de 8 i 6 mm. de gruix i cambra d’aire de 6 mm., col·locat amb perfils conformats de neoprè sobre alumini, amb segellat de junt vidre-alumini amb massilla de silicona neutra per a exterior. Es col·locaran a P2 i P3. 3.5.2 - Descripció del seu comportament davant els aspectes i les seves bases de càlcul El seu comportament i les bases de càlcul són les marcades pel fabricant. 3.5.3 - Justificació de les solucions adoptades La justificació ja queda implícita per les pròpies actuacions a realitzar. Les principals, entre altres, son les següents:

• Repicat de les zones brutes amb morters moderns i del junts dels murs paredats i de la volta de canó.

• Reomplert de junts i posterior rejuntat dels junts dels paredats amb morter de calç per tal de deixar les façanes, i altres paraments, a pedra vista.

• Realització del cel ras a l’entrada de la sala amb plaques registrables de fibra mineral compactada.

• Pintat dels elements metàl·lics (perfils, baranes, ...). • Enrajolat d’esglaons amb gres extruït, sense esmaltar, antilliscant. • Realització de paviment tècnic amb plaques de 600x600x38 mm, aglomerat d’alta densitat.


• Subministrament i col·locació de fusteria d’alumini de color negre en portes compostes de vidre securitzat.

3.6 - SISTEMA DE CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS 3.6.1 - Definició dels subsistemes d’instal·lacions de l’obra projectada 3.6.1.1 - Protecció contra incendis: Col·locació d’extintor manual de diòxid de carboni, de 10 kg de càrrega, amb pressió incorporada, amb rodes i placa de senyalització amb pintura fotoluminiscent. Enllumenat d’emergència per a la senyalització del recorregut d’evacuació. 3.6.1.2 - Protecció antiintrusió: Al ser una dependència interior no és necessari cap tipus de protecció antiintrusió. Tant sols hi ha un pany i clau a la porta d’accés a la sala de la volta. 3.6.1.3 - Parallamps: No és adient. 3.6.1.4 - Electricitat: Equip de comptatge per a subministrament de BT fins a 63 A, amb comptador trifàsic digital multi funció, precisió 1 en activa i 2 en reactiva, comunicació amb port COM1, col·locat en CPM. Armari metàl·lic envolvent per a la instal·lació integrada de les proteccions sobre carrils DIN, amb porta metàl·lica i tancament amb pany i clau, per al subquadre d’electricitat. Interruptors diferencials de classe A, de sensibilitat 0,03 A. Interruptors automàtics magnetotèrmics, tipus PIA corba D, de 6.000 A. Cables amb conductors de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS), tripolars, de vàries seccions, col·locats en tubs corbables corrugats de polietilè, de doble capa. Canal de PVC rígid amb lateral llis i separador. Interruptors i commutats unipolars (1P), 16 AX/250 V., amb grau de protecció IP-55. Caixes o torretes, autoextingibles, amb preses de corrent elèctrica i per a SAI (2P+TT 16 A), amb obturador de seguretat i 2 connectors RJ45 cada una. Es realitzaran tres pericons de 38x38x55 cm., amb parets de 10 cm. de gruix de formigó HM-20/P/IIa i solera de maó calat, sobre llit de sorra, per a connexions de les línies elèctriques. 3.6.1.5 - Enllumenat: Aplic decoratiu de radiació directa o indirecta amb el cos d’alumini extruït i suport de fundició d’alumini, amb bombeta de 75 W. Lluminària estructural suspesa, fabricada en extrusió d’alumini lacada en epoxi polièster i reflector d’alumini brillant d’elevada puresa, amb equip d’arrencada electrònic de pre escalfament, per T-8 de 1x36 W., amb accessori per a lluminària de superfície tipus difusor de lamel·les blanques, i tapa final.


Llumenera decorativa tipus downlight, amb portalàmpades G 24 d2, amb 2 làmpades fluorescents horitzontals de 18 W. i 230 V., amb una temperatura de color de 3.000 o 4.000 K i un grau de rendiment de color Ra=82, amb reflector platejat, grau de protecció IP 20 i amb equip AF. Llum d’emergència combinada i no estanca, amb grau de protecció IP4X, rectangular amb difusor i cos de policarbonat, amb làmpada fluorescent de 8 W., flux aproximat de 170 a 200 lúmens, de dues hores d’autonomia. 3.6.1.6 - Ascensors i transport: No és adient. 3.6.1.7 - Fontaneria: No és adient. 3.6.1.8 - Evacuació de residus líquids i sòlids: No és adient. 3.6.1.9 - Ventilació: No és adient. 3.6.1.10 - Telecomunicacions, veu i dades: Armari de plàstic amb envolvent aïllant per a la instal·lació integrada de les proteccions sobre carrils DIN, amb portella transparent i tancament amb pany i clau, per al subquadre del SAI. Safata perforada de PVC, sense separadors, amb protecció contra impactes IPXX-(9), de material aïllant i de reacció al foc M1. Cable de transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6 U/UTP, aïllament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió de fums i opacitat reduïda, no propagador de la flama. Armari metàl·lic per a sistemes de transmissió de veu, dades i imatge, amb bastidor tipus “Rack” de 19”, amb porta de vidre securitzat, amb pany i clau. Panell integrat fix equipat amb connectors RJ45, categoria 6 U/UTP (Patch panel). Commutador Switch amb ports 10/100/1000 Mbps, no gestionable, amb alimentació a 240 V. Equip complert d’audiovisual compost de projector DLP amb suport de sostre (segons partida) i pantalla manual 16:9, amb altaveus i micròfon sistema dinàmic unidireccional; reproductor BD 3D, SACD i DVD-Audio; amb cable trenat especial per a sonoritzacions de 8 fils; amplificador estèreo integrat de 40 W. 3.6.1.11 - Instal·lacions tèrmiques i el seu rendiment energètic: Emissor elèctric amb programació a distància amb possibilitat de programació individual, recepció per infrarojos a través de pantalla LCD, calor eficient, de cos d’alumini injectat que permet major rapidesa i eficiència en la transmissió de la calor; tecnologia TRIAC d’alta precisió i silenciosa per a un major confort; seguretat per a nens mitjançant bloqueig tant del comandament com del teclat.


3.6.1.12 - Subministrament de combustibles: No és adient. 3.6.1.13 - Estalvi d'energia (energia solar tèrmica o fotovoltaica i altres energies renovables): No és adient. 3.6.2 - Indicacions El comportament del sistema esta avalat per la qualitat i tipologia dels materials a utilitzar, garantida pels mateixos fabricants. Es realitzaran proves de mesura de totes les instal·lacions:

- Resistència de la xarxa de protecció (terres) i de l’aïllament de la instal·lació elèctrica, amb informe dels resultats obtinguts i el certificat de les proves per part de l’instal·lador acreditat amb categoria especialista. - Prova de velocitat de tot el cablejat tipus FTP instal·lat per tal de garantir la categoria 6 de la instal·lació, comprovant totes les connexions de veu, dades i imatge, amb informe dels resultats obtinguts i el certificat de les proves realitzades per part de l’instal·lador acreditat.

3.6.3 - Justificació de les solucions adoptades La justificació ja queda implícita per les pròpies actuacions a realitzar. Les principals, entre altres, son les següents:


• Subministrament i col·locació d’armaris (metàl·lic i de plàstic) de protecció dels mecanismes elèctrics a col·locar.

• Subministrament i col·locació dels mecanismes elèctrics corresponents (interruptors diferencials, de corba D, seccionadors, ...).

• Subministrament i col·locació de tubs corbables corrugats per al pas dels cables elèctrics. • Subministrament i col·locació de cables elèctrics, de diferent secció, per a l’interior dels tubs. • Subministrament i col·locació de canals i safates de PVC per el pas d’instal·lacions. • Realització d’un pericó de 38x38x55 cm per el pas d’instal·lacions. • Subministrament i col·locació de mecanismes i aparells elèctrics necessaris per el correcte



• Subministrament i col·locació d’armari per el RACK, amb porta de vidre. • Subministrament i col·locació de patch panel de categoria 6. • Realització de les proves de resistència de la xarxa dels terres, de les línies elèctriques i de

les de veu i dades, amb el corresponent certificat final. • Subministrament i col·locació de llumeneres per a la il·luminació de la sala i llums

d’emergència. • Subministrament i col·locació d’emissors elèctrics per a la calefacció. • Subministrament i col·locació de switch. • Subministrament i col·locació del cablejat FTP, categoria 6. • Subministrament i col·locació de projector XGA, amb suport per al sostre i pantalla manual de

16:9 de 106” (2,35 m x 1,35 m).


• Prova de velocitat xarxa de veu i dades. 3.7 - EQUIPAMENT Taules tipus Vital, H15 de 180x80 cm., d’alumini blanc amb estructura metal·litzada, pota quadrada (faldó opcional), superfície de treball en melanina blanca; amb canaletes d’electrificació individual per a taules de 180, i tub flexible de pujada d’electrificació també aluminitzat. Taula per a instructor, també de 180x80 cm., model VITAL PLUS amb estructura tancada, aluminitzada, amb sobre de treball en melanina blanca, i faldó aluminitzat. Cadira operativa model WINNER 30, base aluminitzada de 5 rodes, entapissada amb teixit tècnic i suport lumbar. Cadires de 4 potes model tipus AC-UMA, amb estructura aluminitzada amb braços de polipropilè negre i potes cromades, entapissades teixit en color a escollir. Buck rodant de 3 calaixos, o 1 calaix i arxiu en melamina blanca. Armaris arxivadors en melamina blanca, 4 prestatges a l’interior i portes amb clau, de 185x89x42 cm. amb portes i prestatges, tipus A154. Armaris oberts en melamina blanca, amb prestatges, de 185x45x42 cm., tipus A154. 3.8 - RESIDUS La justificació i el càlcul s’adjunten a l’annex “7.3 Producció i gestió de residus de construcció i enderroc. Estudi de gestió”. Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat




04_Compliment CTE i altres 09-13 - 1 -

04 - COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS 4.1 - SEGURETAT ESTRUCTURAL

4.1.1 - SE 1 Resistència i estabilitat 4.1.2 - SE 2 Aptitud al servei

4.1.3 - SE RE Accions en l’edificació 4.1.4 - SE-C Fonamentació 4.1.5 - SE-A Estructures d’acer 4.1.6 - SE-F Estructures de fàbrica 4.1.7 - SE-M Estructures de fusta

Amb caràcter general no es obligatori el seu compliment , ja que no s’actua sobre l’estructura de l’edifici , tant sols es tindrà en compte el que estableix el Document Bàsic “SE-M Estructures de fusta” per a les llindes de reforç a les obertures de la façana.

QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES DB -SE-M ELEMENT ESTRUCTURAL Bigues Pontons Biga de coberta Peus drets

TIPUS DE FUSTA Massissa Massissa Laminada ESPÈCIE DE FUSTA Conífera Conífera Conífera ESPÈCIE ARBÒREA Pino pinaster Pino pinaster Avet nòrdic CLASSE RESISTENT C-24 C-24 GL-28

RESISTÈNCIA CARACTERÍSTICA

N/mm 2

Flexió 24 24 28 Tracció (=) 14 14 16,50 Tracció () 0,50 0,50 0,40

Compressió (=) 21 21 24 Compressió () 2,50 2,50 2,70

Tallant 2,50 2,50 2,70

COEFICIENTS PARCIALS DE SEGURETAT - CLASSE DE SERVEI 1 Classe de durada de la càrrega Permanent Llarga Mitja Curta Instantània

Factor K mod 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 Factor K def 0,60 - - - - - - - - - - - - - - - -

Persistents o transitòries γγγγM

Massissa 1,30 1,30 1,30 1,30 1,30 Laminada 1,25 1,25 1,25 1,25 1,25

Extraordinàries γγγγM 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00


4.2 - SEGURETAT EN CAS D’INCENDI 4.2.1 - SI 1 Propagació interior 4.2.2 - SI 2 Propagació exterior 4.2.3 - SI 3 Evacuació 4.2.4 - SI 4 Detecció, control i extinció de l’incendi 4.2.5 - SI 5 Intervenció dels bombers 4.2.6 - SI 6 Resistència al foc de l’estructura

D’acord amb l’establert en l’àmbit d’aplicació del document bàsic SI del CTE, la present obra queda exclosa del seu compliment . Malgrat tot i pel fet de ser un edifici d’ús públic, es justifica el següent: Tipus de projecte i àmbit d’aplicació del document bàsic

Definició del tipus de projecte de que es tracta, així com el tipus d’obres previstes y l’abast de les mateixes.

Tipus de projecte (1) Tipus d’ obres previstes (2) Abast de les obres (3) Canvi d’ús (4)

Condicionament Restauració Parcial Nou ús (1) Projecte d’obra; projecte de canvi d’ús; projecte de condicionament; projecte de instal·lacions; projecte de obertura... (2) Projecte d'obra nova; projecte de reforma; projecte de rehabilitació; projecte de consolidació o reforç estructural; projecte de legalització... (3) Reforma total; reforma parcial; rehabilitació integral... (4) Indiqueu si es tracta d’una reforma que tenia previst un canvi d’ús o no.

Els establiments i zones d'ús industrial a què els s'apliqui el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (RD. 2267/2004, de 3 de desembre) compleixen les exigències bàsiques mitjançant la seva aplicació.

Han de tenir-se en compte les exigències d'aplicació del Document Bàsic C-SI que prescriu l'apartat III (Criteris generals d'aplicació) per a les reformes i canvis d'ús.

SECCIÓ SI 1: Propagació interior

Compartició en sectors d’incendi Els edificis i establiments estaran dividits en sectors d'incendis en les condicions que s'estableixen a la taula 1.1 d'aquesta Secció, mitjançant elements la resistència al de la qual foc satisfaci les condicions que s'estableixen a la taula 1.2 d'aquesta Secció. Als efectes del còmput de la superfície d'un sector d'incendi, es considera que els locals de risc especial i les escales i corredors protegits continguts en el dit sector no formen part del mateix. Tota zona l'ús previst del qual sigui diferent i subsidiari del principal de l'edifici o de l'establiment en què estigui integrada ha de constituir un sector d'incendi diferent quan superi els límits que estableix la taula 1.1.

Sector Superfície construïda (m2)

Ús previst (1) Resistència al foc del element de compartició (2) (3)

Norma Projecte Norma Projecte

Sala de la volta 2.500 76,37 Formació 2.500 2.500 2.500 2.500 2.500 2.500 2.500 2.500 -

(1) Segons es consideren en l'Annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic C-SI. Per als usos no contemplats en aquest Document Bàsic, ha de procedir-se per assimilació en funció de la densitat d'ocupació, mobilitat dels usuaris, etc.

(2) Els valors mínims estan establerts a la Taula 1.2 d'aquesta Secció.

(3) Els sostres han de tenir una característica REI, en tractar-se d'elements portants i de compartició d'incendi. COMENTARI. La Taula s'ha de limitar a indicar el valor EI-90 o EI-120, en aquest cas, que es presumeix o assigna a l'element de compartició, o en la mateixa o en algun apartat explicito s'ha de justificar el dit valor (per contrast amb valors establerts, marcat CE, assaig per laboratori acreditat,...)

Ascensors NO S’ACTUA AL RESPECTE

Locals de risc especial NO N’HI HA

Reacció al foc de elements constructius, decoratius y de mobiliari Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que s'estableixen a la taula 4.1 d'aquesta Secció.

Situació de l’element Revestiment

De sostres y parets De terres Norma Projecte Norma Projecte

Sala de la volta - zona ocupada sense ruixadors C-s3, d1 (M2) DFL-s3 (M3) Sala de la vo lta - Paviment tècnic i cel ras C-s3, d2 (M1) CFL-s3 (M1)


SECCIÓN SI 2: Propagació exterior

Distancia entre forats Es limita en aquesta Secció la distància mínima entre buits entre dos edificis, els que pertanyen a dos sectors d'incendi del mateix edifici, entre una zona de risc especial alt i altres zones, o cap a una escala o corredor protegit des d'altres zones. El drap de façana o de coberta que separa ambdós buits haurà de ser com a mínim EI-60.

Façanes Cobertes Distancia horitzontal (m) (1) Distancia vertical (m) Distancia (m)

Angle entre plans Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ≥ 1,00 2,00 - - - - - - - - - - - - - - - -

(1) La distància horitzontal entre buits depèn de l'angle a què formen els plans exteriors de les façanes:

Per a valors intermedis de l'angle a, la distància d pot obtenir-se per interpolació α 0º (façanes paral·leles confrontades) 45º 60º 90º 135º 180º

d (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50

SECCIÓ SI 3: Evacuació d’ocupants Càlcul d’ocupació, número de sortides, longitud de recorreguts d’evacuació i dimensionat dels mitjans d’evacuació

* En els establiments d'Ús Comercial o de Pública Concurrència de qualsevol superfície i els d'ús Docent, Residencial Públic o Administratiu la superfície dels quals construïda sigui

major que 1.500 m2 continguts en edificis l'ús previst principal de la qual sigui diferent del seu, les sortides d'ús habitual i els recorreguts d'evacuació fins a l'espai exterior segur estaran situats en elements independents de les zones comunes de l'edifici i compartimentats respecte d'aquest de la mateixa manera que hagi d'estar-ho l'establiment en qüestió; no obstant això els dits elements podran servir com a sortida d'emergència d'altres zones de l'edifici. Les seves sortides d'emergència podran comunicar amb un element comú d'evacuació de l'edifici a través d'un vestíbul d'independència, sempre que el dit element d'evacuació estigui dimensionat tenint en compte la dita circumstància. * Com a excepció al punt anterior, els establiments d'ús Pública Concurrència la superfície dels quals construïda total no excedeixi de 500 m² estiguin integrats en centres comercials podran tenir sortides d'ús habitual o sortides d'emergència a les zones comunes de circulació del centre. Quan la seva superfície sigui major que la indicada, almenys les sortides d'emergència seran independents respecte de les dites zones comunes. * El càlcul de l'amplària de les sortides de recinte, de planta o d'edifici es realitzarà, segons s'estableix l'apartat 4 d'aquesta Secció, tenint en compte la inutilització d'una de les sortides, quan hi hagi més d'una, sota la hipòtesi més desfavorable i l'assignació d'ocupants a la sortida més pròxima. * Per al càlcul de la capacitat d'evacuació d'escales, quan existeixin diverses, no cal suposar inutilitzada en la seva totalitat alguna de les escales protegides existents. En canvi, quan existeixin diverses escales no protegides, s’ha de considerar inutilitzada en la seva totalitat alguna d'elles, sota la hipòtesi més desfavorable.

Estança, planta, sector Ús previst

(1)

Superfície útil

(m2)

Densitat ocupació (2) (m2/pers.)

Ocupació (persones)

Núm. de sortides (3) Recorreguts de evacuació (3) (4) (m)

Amplada de sortides (5) (m)

Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Sala de la volta (P. B.-Pati )

Formació 76,37 1,50 50 2 2 50 8,22 2,49

Sala de la volta (P. B.-Vestíbul ) 0,98

(1) Segons es consideren en l'Annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic C-SI. Per als usos previstos no contemplats en aquest Document Bàsic, ha de procedir-se per assimilació en funció de la densitat d'ocupació, mobilitat dels usuaris, etc.

(2) Els valors d'ocupació dels recintes o zones d'un edifici, segons la seva activitat, estan indicats a la Taula 2.1 d'aquesta Secció.

(3) El nombre mínim de sortides que ha d'haver-hi en cada cas i la longitud màxima dels recorreguts fins a elles estan indicats a la Taula 3.1 d'aquesta Secció.

(4) La longitud dels recorreguts d'evacuació que s'indiquen a la Taula 3.1 d'aquesta Secció es poden augmentar un 25% quan es tracti de sectors d'incendi protegits amb una instal·lació automàtica d'extinció.

(5) El dimensionat dels elements d'evacuació ha de realitzar-se conforme al que s'indica a la Taula 4.1 d'aquesta Secció.

Protecció de les escales NO N’HI HA, s’actua a la planta baixa

Vestíbuls de independència Els vestíbuls d'independència compliran les condicions que es contenen en la definició del terme que obra en l'Annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic C-SI. Les condicions de ventilació dels vestíbuls d'independència d'escales especialment protegides són les mateixes que per a les dites escales.

Vestíbul d’ independència (1) Estances d’accés al

mateix

Resistència al foc del vestíbul

Ventilació (4) Portes d’ accés Distancia entre portes (m)

Natural/Conducte/ Sobrepressió

Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte

Planta Baixa

(1) Assenyali's el sector o escala a què serveix. (4) Per a la ventilació enfront de fums de les escales el DB SI (SI

A) contempla els tres sistemes següents (i ni més menys que aquests tres):

1. Ventilació natural (1 m2/planta) 2. Ventilació per conductes independents d'entrada i sortida d'aire per planta, amb secció 50 cm2/m3 3. Sistema de pressió diferencial (sobrepressió).

SECCIÓ SI 4: Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis

L'exigència de disposar d'instal·lacions de detecció, control i extinció de l'incendi ve recollida a la Taula 1.1 d'aquesta Secció en funció de l'ús previst, superfícies, nivells de risc, etc. Aquelles zones l'ús previst de les quals sigui diferent i subsidiari del principal de l'edifici o de l'establiment en què hagin d'estar integrades i que hagin de constituir un sector d'incendi diferent, han de disposar de la dotació d'instal·lacions que s'indica per a l'ús previst de la zona. El disseny, l'execució, la posada en funcionament i el manteniment de les instal·lacions, així com els seus materials, els seus components i els seus equips, compliran allò que s'ha establert, tant en l'apartat 3.1. de la Norma, com en el Reglament d'Instal·lacions de Protecció contra Incendis (RD. 1942/1993, de 5 de novembre) i disposicions complementàries, i la resta de reglamentació específica que se li apliqui.

Estança, planta, sector Extintores portàtils

S/N Columna seca

S/N B.I.E. S/N

Detecció i alarma S/N

Instal·lació d’alarma S/N

Ruixadors automàtics d’aigua S/N

Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Sala de la volta (P.B.) SI SI (1) NO NO NO NO NO NO NO NO NO NO

En cas de precisar un altre tipus d'instal·lacions de protecció (p. ex. ventilació forçada de garatge, extracció de fums de cuines industrials, sistema automàtic d'extinció, ascensor d'emergència, hidrants exteriors etc.), consigni's en les següents caselles el sector i la instal·lació que es preveu:


SECCIÓ SI 5: Intervenció dels bombers

Aproximació als edificis Els vials d'aproximació als espais de maniobra a què es refereix l'apartat 1.2 d'aquesta Secció, han de complir les condicions que s'estableixen en l'apartat 1.1 d'aquesta Secció.

Amplada mínima lliure (m) Altura mínima lliure o

gàlib (m) Capacitat portant del vial

(kN/m2) Trams coves

Radio interior (m) Radio exterior (m) Amplada lliure de circulació (m)

Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte 5,00 > 5,00 4,00 > 4,00 20,00 5,30 12,50 7,20

Entorn dels edificis - Els edificis amb una altura d'evacuació descendent major que 9 metres han de disposar d'un espai de maniobra al llarg de les façanes en què estiguin situats els accessos principals que compleixi les condicions que estableix l'apartat 1.2 d'aquesta Secció. - L'espai de maniobra ha de mantenir-se lliure de mobiliari urbà, arbratge, jardins, mollons o altres obstacles. De la mateixa manera, on es prevegi l'accés a una façana amb escales o plataformes hidràuliques, s'evitaran elements tals com cables elèctrics aeris o branques d'arbres que puguin interferir amb les escales, etc. En el cas que l'edifici estigui equipat amb columna seca ha d'haver-hi accés per a un equip de bombament a menys de 18 m de cada punt de connexió a ella, havent de ser visible el punt de connexió des del camió de bombament.

Amplada mínima lliure (m) Altura lliure (m)

(1) Separació màxima del

vehicle (m) (2) Distància màxima

(m) (3) Pendent màxima (%) Resistència al punxonament del terra

Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte 6,00 34,75 14,50 14,50 10,00 17,37 30,00 10,00 0,00 10,00 t > 10,00 t

(1) L'altura lliure normativa és la de l'edifici. (2) La separació màxima del vehicle a l'edifici des del pla de la façana fins a l'eix de la via s'estableix en funció de la taula següent:

Edificis de fins 15 m d’alçada de evacuació 23 m Edificis de més de 15 m i fins 20 m d’alçada de evacuació 18 m Edificis de més de 20 m d’alçada de evacuació 10 m

(3) Distància màxima fins qualsevol accés principal del edifici.

Accessibilitat per façanes Les façanes a què es fa referència en l'apartat 1.2 d'aquesta Secció han de disposar de buits que permetin l'accés des de l'exterior al personal del servei d'extinció d'incendis. Les condicions que han de complir dits buits estan establertes en l'apartat 2 d'aquesta Secció. Els aparcaments robotitzats disposaran, en cada sector d'incendis en què estiguin compartimentats, d'una via compartimentada amb elements EI-120 i portes EI2 60-C5 que permeti

l'accés dels bombers fins a cada nivell existent, així com sistema d'extracció mecànica de fums.

Altura màxima del ampit (m) Dimensió mínima horitzontal del forat (m) Dimensió mínima vertical del forat (m) Distancia màxima entre forats consecutius (m)

Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte 1,20 0,00 0,80 1,46 1,20 2,43 25,00 4,05

SECCIÓ SI 6: Resistència al foc de la estructura

La resistència al foc d’un element estructural principal de l’edifici (inclosos forjats, bigues, suports i trams d’escales que siguin recorregut d’evacuació, tret que siguin escales protegides), n’hi ha prou si: - aconsegueix la classe indicada a la Taula 3.1 d’aquesta Secció, que representa el temps en minuts de resistència davant l’acció representada per la corba normalitzada temps

temperatura (a la Taula 3.2 d’aquesta Secció si està en un sector de risc especial) en funció de l’ús del sector d’incendi i de l’altura d’evacuació de l’edifici; - suporta la dita acció durant un temps equivalent d’exposició al foc indicat en l’Annex B.

Sector o local de risc especial Ús del recinte inferior al forjat considerat

Material estructural considerat (1) Estabilitat al foc dels elements estructurals Suports Bigues Forjat Norma Projecte (2)

Sala de la volta Formació - - - - - - - - - - Volta de canó de maçoneria R-60 (EF-60)

(1) Ha de definir-se el material estructural empleat en cadascun dels elements estructurals principals (suports, bigues, forjats, lloses, tibant, etc.)

(2) La resistència al foc d'un element pot establir-se d'alguna de les formes següents: - comprovant les dimensions de la seva secció transversal obtenint la seva resistència pels mètodes simplificats de càlcul amb daus en els annexos B a F, aproximats

per a la majoria de les situacions habituals; - adoptant altres models d'incendi per representar l'evolució de la temperatura durant l'incendi; - mitjançant la realització dels assajos que estableix el R.D. 312/2005, de 18 de març.

Haurà de justificar-se en la memòria el mètode emprat i el valor obtingut.


4.3 - SEGURETAT D’UTILIZACIÓ I ACCESSIBILITAT 4.3.1 - SU 1 Seguretat davant el risc de caigudes

4.3.2 - SU 2 Seguretat davant el risc d’impacte o atrapament 4.3.3 - SU 3 Seguretat davant el risc de subjecció 4.3.4 - SU 4 Seguretat davant el risc derivat d’il·luminació inadequada 4.3.5 - SU 5 Seguretat davant el risc derivats de situacions amb alta ocupació 4.3.6 - SU 6 Seguretat davant el risc d’ofegament 4.3.7 - SU 7 Seguretat davant el risc derivat de vehicles en moviment 4.3.8 - SU 8 Seguretat davant el risc derivat de l’acció del llamp

D’acord amb l’establert en l’àmbit d’aplicació del document bàsic SU del CTE, en la present obra no es d’aplicació . Malgrat tot es justifica el següent:

REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.( BOE núm. 74,Dimarts 28 març 2006)

Article 12. Exigències bàsiques de seguretat d'utilització (SUA) 1. L'objectiu del requisit bàsic \"Seguretat d'utilització i accessibilitat\" consisteix a reduir a límits acceptables el risc que els usuaris sofreixin danys immediats en l'ús previst, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment, així com a facilitar l'accés i la utilització no discriminatòria, independent i segura dels mateixos a les persones amb discapacitat. 2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de manera que es compleixin les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats següents. 3. El Document Bàsic DB-SUA Seguretat d'utilització i accessibilitat especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat d'utilització i accessibilitat. 12.1. Exigència bàsica SUA 1: Seguretat enfront del risc de caigudes Es limitarà el risc que els usuaris sofreixin caigudes, per a això els sòls seran adequats per afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. Així mateix es limitarà el risc de caigudes en buits, en canvis de nivell i en escales i rampes, facilitant-se la neteja dels envidraments exteriors en condicions de seguretat. 12.2. Exigència bàsica SUA 2: Seguretat enfront del risc d'impacte o d'atrapament Es limitarà el risc que els usuaris puguin sofrir impacte o atrapament amb elements fixos o practicables de l'edifici. 12. 3. Exigència bàsica SUA 3: Seguretat enfront del risc de confinament Es limitarà el risc que els usuaris puguin quedar accidentalment confinats en recintes. 12.4. Exigència bàsica SUA 4: Seguretat enfront del risc causat per il·luminació inadequada Es limitarà el risc de danys a les persones com a conseqüència d'una il·luminació inadequada en zones de circulació dels edificis, tant interiors com a exteriors, fins i tot en cas d'emergència o de fallada de l'enllumenat normal. 12.5. Exigència bàsica SUA 5: Seguretat enfront del risc causat per situacions amb alta ocupació Es limitarà el risc causat per situacions amb alta ocupació facilitant la circulació de les persones i la divisió amb elements de protecció i contenció en previsió del risc d'aixafament. 12.6. Exigència bàsica SUA 6: Seguretat enfront del risc d’ofegament Es limitarà el risc de caigudes que puguin derivar en ofegament en piscines, dipòsits, pous i similars mitjançant elements que restringeixin l'accés. 12.7. Exigència bàsica SUA 7: Seguretat enfront del risc causat per vehicles en moviment Es limitarà el risc causat per vehicles en moviment atenent als tipus de paviments i la senyalització i protecció de les zones de circulació rodada i de les persones. 12.8. Exigència bàsica SUA 8: Seguretat enfront del risc causat per l'acció del raig Es limitarà el risc d'electrocució i d'incendi causat per l'acció del raig, mitjançant instal·lacions adequades de protecció contra el raig. 12.9. Exigència bàsica SUA 9: Accessibilitat Es facilitarà l'accés i la utilització no discriminatòria, independent i segura dels edificis a les persones amb discapacitat.

SUA1 Seguretat enfront del rics de caiguda

SU

A 1

- 1

Ll

isca

men

t del

s pa

vim

ents

(Classificació del paviment en funció del grau de relliscament UNE ENV 12633:2003) Classe CTE PROJECTE

Zones interiors eixutes amb pendent < 6% 1 1 Zones interiors eixutes amb pendent ≥ 6% i escales 2 - - Zones interiors humides (entrada a l’edifici o terrassa coberta) amb pendent < 6% 2 - - Zones interiors humides (entrada a l’edifici o terrassa coberta) amb pendent ≥ 6% y escales 3 - - Zones exteriors, garatges y piscines 3 - -

SU

A 1

- 2

Dis

cont

inuï

tats

en

el p

avim

ent

CTE PROJECTE

El paviment no presenta imperfeccions o irregularitats que suposin risc de caigudes com a conseqüència d’ensopegades Diferència de nivell < 6 mm

2 mm

Pendent màxima per a desnivells ≤ 50 mm Excepte per a accés des de espai exterior ≤ 25 % 25%

Perforacions o buits en paviments de zones de circulació Ø ≤ 15 mm - - Alçada de barreres per a la delimitació de zones de circulació ≥ 800 mm - - Nº de graons mínims en zones de circulació

Excepte en els casos següents i quan no es tracti d’un itinerari accessible: • En zones d’ús restringit • En les zones comuns dels edificis d’ús Residencial d’Habitatge. • En els accessos als edificis, des de l’exterior, des de porxos, garatges, etc. (figura 2.1) • En sortides d’ús previst únicament en cas d’emergència. • En el accessos a un escenari

3 - -


SU

A 1

- 3

Des

nive

lls

3.1 Protecció dels desnivells NO N’HI HA

Barreres de protecció en els desnivells, buits i obertures (horitzontals i verticals) balcons, finestres, etc. amb diferència de cota (h).

h ≥ 550 mm

• Zones d’ús públic: Senyalització visual i tàctil que permeti la diferenciació Per a h ≤ 550 mm Començarà a ≤ 250 mm del límit ext.

3.2 Característiques de les barreres de protecció 3.2.1 Alçada CTE PROJECTE Diferència de cota ≤ 6 m. ≥ 900 mm Resta dels casos ≥ 1.100 mm Alçada del passamans en forats d’escala d’amplada ≤400 mm ≥ 900 mm

Mesurament de l’alçada de la b arrera de protecció (veure gràfic)

Resistència y rigidesa enfront una força horitzontal de les barreres de protecció (Veure taula 3.1 y 3.2 del Documento Bàsic SE-AE Accions en l’edificació)

CTE PROJECTE

CTE PROJECTE 3.2.3 Característiques constructives de les barreres de protecció: NO N’HI HA No seran escalables No existiran punts de recolzament en l’alçada accessible (H) 300≥H≤500 mm Limitació de les obertures al pas d’una esfera Ø ≤ 100 mm Límit entre part inferior de la barana y línia d’inclinació ≤ 50 mm

SU

A 1

- 4

Esc

ales

i ra

mpe

s

4.1 Escales d’ús restringit NO N’HI HA

Escala de traçat lineal CTE PROJECTE Ample del tramo ≥ 800 mm Alçada de la contrapetjada ≤ 200 mm Ample de la petjada ≥ 220 mm

Replans dividits amb graons a 45º

Graons sense pareda (dimensions segons gràfic)

Escala de traçat corb NO N’HI HA veure CTE DB-SUA 1.4


SU

A 1

- 4

Esc

ales

i ra

mpe

s

4.2 Escales d’ús general NO N’HI HA 4.2.1 Graons

Trams rectes d’escala CTE PROJECTE Petjada ≥ 280 mm Contrapetja

- En zones d’ús públic - Quan no existeixi ascensor com alternativa a l’escala

130 ≥ H ≤ 185 mm 175 mm màx.

Es germanitzarà 540 mm ≤ 2C + H ≤ 700 mm (H = petjada, C= contrapetja) la relació es complirà al llarg d’una mateixa escala

Trams corbs d’escala CTE PROJECTE

Petjada

H ≥ 170 mm al costat més estret

H ≤ 440 mm al costat més ample

Escales d’evacuació ascendent i quan no existeixi un itinerari accessible alternatiu

Graons (la pareda serà vertical o formarà angle ≤ 15º amb la vertical) Tindrà pareda

No tindrà bossell

Escales d’evacuació descendent

Graons, s’admet Sense pareda Amb bossell


SU

A 1

- 4

Esc

ales

i ra

mpe

s

4.2.2 Trams. Escales d’ús general NO N’HI HA

CTE PROJECTE

Nombre mínim de graons per tram. Excepcions: DB-SUA 2.3.

3

En zones d’ús públic o quan no hi hagi ascensor En la resta de casos

≤ 2,25 m ≤ 3,20 m

En una mateixa escala tots els graons tindran la mateixa contrapetja En trams rectes tots els graons tindran la mateixa petjada

En trams corbs (tots els graons tindran la mateixa petjada mesurada al llarg de tota la línea equidistant d’un dels costat de l’escala),

El radi serà constant

En trams mixtes

la petjada mesurada en el

tram corb ≥ petjada en les zones rectes

Amplada útil del tram (lliure d’obstacles) Taula 4.1

4.2.3 Replans. Escales d’ús general NO N’HI HA

Entre trams d’una escala amb la mateixa direcció: Amplada dels replans disposats entre dos trams rectes d’una escala ≥ amplada escala Longitud dels replans (mesurat en el seu eix). ≥ 1.000 mm

Entre trams d’una escala amb canvis de direcció: (figura 4.4) Amplada dels replans ≥ ample escala Longitud dels replans (mesurada en el seu eix). ≥ 1.000 mm

En zones d’ús públic. -Una franja visual i tàctil Característiques segons l’apartat 2.2

de SUA 9 L’amplada dels passadissos al replà Distància de les portes situades al replà respecte del primer graó de l’escala

≥1.200 mm ≥400 mm

4.2.4 Passamans. Escales d’ús general NO N’HI HA

Passamans: En un costat de l’escala Quan salven alçada ≥ 550 mm

Ambdós costats de l’escala Quan ample ≥ 1.200 mm o quan no

hi hagi ascensor Passamans entremitjos.

Es disposarà per a ample del tram ≥4.000 mm Separació de passamans entremitjos

En escales monumentals com a mínim es disposarà un passamà entremig ≤ 4.000 mm

Alçada del passamans 900 mm ≤ H ≤ 1.100 mm

Passamans addicional en escoles infantils i centres d’ensenyança primària 650 mm ≤ H ≤ 750

mm

En zones d’ús públic o quan no hi hagi ascensor el passamans es prolongarà 300 mm com a mínim en un dels dos extrems. En ús sanitari serà continu en tot el recorregut i es prolongarà 300 mm ambdós extrems.

Configuració del passamans: Serà ferm y fàcil d’agafar

Separació del parament vertical ≥ 40 mm

El sistema de subjecció no interferirà el pas continu de la ma


SU

A 1

- 4

Esc

ales

i ra

mpe

s

4.3 Rampes NO N’HI HA CTE PROYECTO 4.3.1 Pendent : Rampa estàndard 4% < p < 12% Les situades a itineraris accessibles

Long < 3 m, p ≤ 10% Long < 6 m, p ≤ 8%

resta, p ≤ 6%

El pendent transversal en itineraris accessibles p ≤ 2% Circulació de vehicles en garatge, també prevista per a la circulació de persones p ≤ 16%

4.3.2 Trams : Longitud del tram: Rampa estàndard Long ≤ 15,00 m Les situades a itineraris accessibles Long ≤ 9,00 m

ample en funció de l’apartat 4 Sec 3 del

DB-SI

Ample del tram:

Ample lliure d’obstacles Ample útil es mesura entre parets o barreres de protecció

Ample mínim: Segons taula 4.1

4.3.3 Replans: Entre trams d’una mateixa direcció:

Ample replà a ≥ ample rampa Longitud replà Long ≥ 1500 mm

Entre trams amb canvi de direcció

Ample replà (lliure d’obstacles) a ≥ ample rampa Ample de passadissos a ≤ 1200 mm Distància de porta en relació al començament d’un tram d ≥ 400 mm Distància de porta si és un itinerari accessible d ≥ 1500 mm

4.3.4 Passamans

Passamans continu en un costat desnivell > 550 mm pendent ≥ 6 %

En itineraris accessibles. Passamans continu en tot el recorregut i ambdós costats Sòcol Si la longitud és superior a 3 m el passamans es prolongarà 300 mm ambdós extrems

desnivell > 185 mm i pendent ≥ 6 %

h = 100 mm

Passamans continu en ambdós costats a > 1200 mm

Alçada passamans 900 mm ≤ h ≤ 1100 mm

Alçada passamans addicional en escoles infantils, centres d’ensenyança primària o si es tracta d’itinerari accessible

650 mm ≤ h ≤ 750 mm

Separació del parament d ≥ 40 mm Característiques del passamans: Sist. sujecció no

interfereix en el pas continu de la ma,

ferm, fàcil d’agafar

CUMPLEIX

4.5 Escales fixes NO N’HI HA

Amplada 400mm ≤ a ≤800 mm Distància entre graons d ≤ 300 mm espai lliure davant de l’escala d ≥ 750 mm Distància entre la part posterior dels graons i el objecte més pròxim d ≥ 160 mm Espai lliure lateral des de l’eix , (si no està dotat de gàbia o dispositiu equivalent) 400 mm

Protecció addicional: Prolongació de barana per sobre de l’últim graó (per a risc de caiguda per manca de recolzament) p ≥ 1.000 mm Proteccions perimetrals. h > 4 m Plataformes de descans cada 9 m h > 9 m


SU

A 1

- 5

Net

eja

dels

env

idra

men

ts e

xter

iors

5 Neteja dels vidres exteriors

En habitatges d’ús residencial habitatge i quan h > 6 m. Neteja de l’interior: Tota la superfície exterior i interior de l’envidrament es trobarà compresa en un radi r ≤ 850 mm des de algun punt del límit

exterior de la zona practicable h màx. ≤ 1.300 mm Compleix, veure plànols

Envidraments reversibles; dispositiu de bloqueig en posició invertida

Neteja des de l’exterior i situats a h > 6 m Plataforma de manteniment a ≥ 400 mm Barrera de protecció h ≥ 1.200 mm

Equipament d’accés especial Previsió d’instal·lació de punts fixes

d’ancoratge amb la resistència adequada


SUA2 Seguretat enfront al rics d’impacte o atrapament

SU

A2

-1 Im

pact

e

1.1 Impacte amb elements fixos NORMA PROJECTE CTE PROJECTE Alçada lliure de pas en zones de circulació ús restringit ≥ 2.100 mm 2,50 resta de zones ≥ 2.200 mm 3,45

Alçada lliure en llindes de portes ≥ 2.000 mm 2,10 Alçada d’elements fixos que sobresurtin de les façanes i situats sobre zones de circulació ≥ 2.200 mm Vol, amb respecte de les parets, dels elements en les zones de circulació en la zona compresa entre 150 y 2.200 mm

mesurats a partir del terra ≤ 150 mm

Restricció d’impacte de cossos sortints amb una alçada menor que 2.000 mm disposant elements fixos que restringeixin l’apropament a ell i puguin ser detectats pels bastons de persones amb discapacitat visual.

1.2 Impacte amb elements practicables

Disposició de portes laterals a vies de circulació en passadís a < 2,50 m (zones d’ús general) El escombrat de la fulla no enveix el passadís

En portes de vaivé es disposaran panells que permetin percebre l’aproximació de les persones i que cobreixin l’alçada mínima compresa

1.3 Impacte amb elements fràgils Superfícies envidrades situades en àrees amb risc d’impacte amb barrera de protecció SU1, apartat 3.2

Superfícies envidrades situades en àrees amb risc d’impacte sense barrera de protecció Norma: (UNE EN 12600:2003) Diferència de cota a ambdós costats de la superfície envidrades 0,55 m ≤ ∆H ≤ 12 m resistència al impacte nivell 2 Diferència de cota a ambdós costats de la superfície envidrades ≥ 12 m resistència al impacte nivell 1 Resta de casos resistènci a al impacte nivell 3

Dutxes y banyeres: Parts envidrades de portes i tancaments resistència al impacte nivell 3 Àrees amb risc d’impacte

1.4 Impacte amb elements insuficientment perceptibles Grans superfícies envidrades i portes de vidre que no disposin d’elements que permetin identificar-les CTE PROJECTE

Senyalització: alçada inferior: 850mm<h<1100mm alçada superior: 1500mm<h<1700mm

Travesser situat a l’alçada inferior de 850 mm màxim NP senyalització Muntant espaiats a 600 mm màxim NP senyalització

SU

A2

- 2

Atr

apam

ent

2. Atrapament CTE PROJECTE

Porta corredissa d’accionament manual distància fins objecte fix més pròxim d ≥ 200 mm Elements d’obertura i tancament automàtics: dispositius de protecció Adients al tipus d’accionament


SUA3 Seguretat enfront del risc d’atrapament en recintes

SU

A3

- 1

Atr

apam

ent

1 Atrapament

En general:

Recintes amb portes amb sistema de bloqueig interior Disposen de desbloqueig

des de l’exterior Banys i lavabos. Excepte en el cas d’habitatges Il·luminació controlada des de l’interior En ús públic, els banys i vestuaris accessibles Dispositiu d’assistència accessible

NORMA PROJECTE Força d’obertura de les portes de sortida ≤ 140 N Compleix

En itineraris accessibles: Recintes de petites dimensions per a usuaris amb cadira de rodes Veure reglament d’accessibilitat Força d’obertura de portes NORMA PROJECTE

Portes en general ≤ 25 N Compleix

Porta resistent al foc ≤ 65 N Compleix

SUA4 Seguretat enfront del risc per il·luminació inadequada

SU

A4

-1 E

nllu

men

at

norm

al e

n zo

nes

de

circ

ulac

ió

1 Enllumenat normal en zones de circulació

Nivell d’il·luminació mínim d’enllumenat (mesurat a nivell del terra) CTE PROJECTE

Zona luminància mínima [lux]

Exterior 20 √

Interior En general 100

√ Per a vehicles o mixta 50

Factor d’uniformitat mig fu ≥ 40% √

Locals de pública concurrència amb nivell baix d’il·luminació Abalisament en rampes i graons

SU

A4

- 2

Enl

lum

enat

d’e

mer

gènc

ia

2 Enllumenat d’emergència 2.1 Dotació Recintes amb ocupació > 100 persones Recorreguts d’emergència Aparcaments amb S > 100 m2 Locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendi Locals de risc especial Llocs en els que s’ubiquin quadres de distribució o d’accionament d’instal·lació d’enllumenat Les senyals de seguretat Els banys generals de planta en edificis d’ús públic Els itineraris accessibles

2.2 Posició i característique s dels llums CTE PROJECTE Alçada de col·locació h ≥ 2 m 3,00

Es disposarà una llum en: Cada porta de sortida Senyalant perill potencial Senyalant emplaçament d’equips de seguretat Portes existents en els recorreguts de seguretat Escales, cada tram d’escala rep il·luminació directa En qualsevol canvi de nivell En els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos

2.3 Característique s de la instal·lació Serà fixa Disposarà de font pròpia d’energia Entrarà en funcionament en produir-se una fallada d’il·luminació en las zones d’enllumenat normal L’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació haurà d’arribar com a mínim, en 5s, el 50% del nivell d’il·luminació necessari i el 100% a los 60s.

Condicions de servei que s’han de garantir: (durant una hora des de la fallada) CTE PROJECTE

Vies d’evacuació d’amplada ≤ 2m Luminància eix central ≥ 1 lux √

Luminància de la banda central ≥0,5 lux √ Vies d’evacuació d’amplada > 2m Poden ser tractades com a varies bandes d’amplada ≤ 2m

Al llarg de la línia central relació entre luminància màx. y mín. ≤ 40:1

Punts on siguin ubicats

- Equips de seguretat - Instal·lacions de protecció contra incendis - Quadres de distribució del enllumenat

Luminància ≥ 5 luxes √

Senyals: valor mínim d’índex del Rendiment Cromàtic (Ra) Ra ≥ 40

2.4 Il·luminació de les senyals de seguretat NORMA PROJECTE Luminància de qualsevol àrea de color de seguretat ≥ 2 cd/m2 Relació de la luminància màxima a la mínima dintre del color blanc de seguretat ≤ 10:1 Relació entre la luminància Lblanc i la luminància Lcolor >10 ≥ 5:1 i ≤ 15:1

Temps en el que hauran d’arribar al percentatge d’il·luminació ≥ 50% → 5 s

100% → 60 s


SUA5 Seguretat enfront del risc generat per situacions d’alta ocupació NO ÉS D’APLICACIÓ SUA6 Seguretat enfront dels risc d’ofegament

NO ÉS D’APLICACIÓ SUA7 Seguretat enfront del risc produït per els vehicles en moviment NO ÉS D’APLICACIÓ SUA8 Seguretat enfront de risc produït per l’acció del llamp NO ÉS D’APLICACIÓ. El conjunt de l’edifici ja disposa d’elements de protecció enfront d’acció del llamp. SUA9 Accessibilitat NO ÉS D’APLICACIÓ. L’edifici ja disposa d’elements d’accessibilitat per a l’accés a diferents nivells (rampes, ascensor, ..) i, a més ja s’ha justificat el compliment del Codi d’Accessibilitat, tot i que es tracta d’un edifici catalogat com a BCIN i, com a tal, no està subjecte a aquestes normatives. Malgrat tot, en aquesta actuació, es compleix una total accessibilitat a la dependència a restaurar per a l’ús de formació que tindrà.

4.4 - SALUBRITAT 4.4.1 - HS 1 Protecció davant la humitat 4.4.2 - HS 2 Eliminació de residus 4.4.3 - HS 3 Qualitat de l’aire interior 4.4.4 - HS 4 Subministrament d’aigua 4.4.5 - HS 5 Evacuació d’aigües residuals

D’acord amb l’establert en l’àmbit d’aplicació del document bàsic SU del CTE, la present obra queda exclosa del seu compliment . Malgrat tot es justifica el següent:

REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.( BOE núm. 74, Dimarts 28 març 2006) Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS) «Higiene, salut i protecció del medi ambient». L'objectiu del requisit bàsic «Higiene, salut i protecció del medi ambient», tractat en endavant sota el terme salubritat, consisteix a reduir a límits acceptables el risc que els usuaris, dins els edificis i en condicions normals d'utilització, pateixin molèsties o malalties, així com el risc que els edificis es deteriorin i que deteriorin el medi ambient en el seu entorn immediat, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Per satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de tal forma que es compleixin les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats següents. El Document Bàsic «DB-HS Salubritat» especifica paràmetres objectius i procediments el compliment del qual assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de salubritat. 13.1 Exigència bàsica HS 1: Protecció enfront de la humitat: es limitarà el risc previsible de presència inadequada d'aigua o humitat a l'interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l'aigua procedent de precipitacions atmosfèriques, de vessaments, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que impedeixin la seva penetració o, si escau permetin la seva evacuació sense producció de danys. 13.2 Exigència bàsica HS 2: Recollida i evacuació de residus: els edificis disposaran d'espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells de forma d'acord amb el sistema públic de recollida de tal manera que es faciliti l'adequada separació en origen dels dits residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió. 13.3 Exigència bàsica HS 3: Qualitat de l'aire interior. 1. Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l'ús normal dels edificis, de manera que s'aporti un cabal suficient d'aire exterior i es garanteixi l'extracció i expulsió de l'aire viciat pels contaminants. 2. Per limitar el risc de contaminació de l'aire interior dels edificis i de l'entorn exterior en façanes i patis, l'evacuació de productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà amb caràcter general per la coberta de l'edifici, amb independència del tipus de combustible i de l'aparell que s'utilitzi, i d'acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques. 13.4 Exigència bàsica HS 4: Subministrament d'aigua. 1. Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l'equipament higiènic previst d'aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d'aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l'estalvi i el control del cabal de l'aigua. 2. Els equips de producció d'aigua calenta dotats de sistemes d'acumulació i els punts terminals d'utilització tindran unes característiques tals que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens. 13.5 Exigència bàsica HS 5: Evacuació d'aigües: els edificis disposaran de mitjans adequats per extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb les vessaments.


HS1 Protecció enfront la humitat NO ÉS D’APLICACIÓ. Al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN, les obres d’adequació que s’haurien de dur a terme per tal de donar compliment a les exigències del HS1 són totalment incompatibles ja que es degradaria el conjunt monumental. HS2 Recollida i evacuació de residus NO ÉS D’APLICACIÓ. L’edifici ja disposa dels elements necessaris de recollida i evacuació de residus. HS3 Qualitat de l’aire interior NO ÉS D’APLICACIÓ. El compliment sobre la renovació i qualitat de l’aire ja queda explicat en aquest mateix projecte. HS4 Subministrament d’aigua NO S’ACTUA AL RESPECTE HS5 Evacuació d’aigües residuals NO S’ACTUA AL RESPECTE

4.5 - ESTALVI D’ENERGIA 4.5.1 - HE 1 Limitació de demanda energètica 4.5.2 - HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques 4.5.3 - HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació 4.5.4 - HE 4 Aportació solar mínima d’aigua calenta sanitària 4.5.5 - HE 5 Aportació fotovoltàica mínima d’energia elèctrica

D’acord amb l’establert en l’àmbit d’aplicació del document bàsic SU del CTE, la present obra queda exclosa del seu compliment . HE 1 Limitació de demanda energètica NO ÉS D’APLICACIÓ. Al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN, les obres d’adequació que s’haurien de dur a terme per tal de donar compliment a les exigències del HS1 són totalment incompatibles ja que es degradaria el conjunt monumental. HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques NO ÉS D’APLICACIÓ. Al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN, les obres d’adequació que s’haurien de dur a terme per tal de donar compliment a les exigències del HS1 són totalment incompatibles ja que es degradaria el conjunt monumental. HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació NO ÉS D’APLICACIÓ. Al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN, les obres d’adequació que s’haurien de dur a terme per tal de donar compliment a les exigències del HS1 són totalment incompatibles ja que es degradaria el conjunt monumental. HE 4 Aportació solar mínima d’aigua calenta sanitària NO ÉS D’APLICACIÓ. Al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN, les obres d’adequació que s’haurien de dur a terme per tal de donar compliment a les exigències del HS1 són totalment incompatibles ja que es degradaria el conjunt monumental. HE 5 Aportació fotovoltàica mínima d’energia elèctrica NO ÉS D’APLICACIÓ. Al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN, les obres d’adequació que s’haurien de dur a terme per tal de donar compliment a les exigències del HS1 són totalment incompatibles ja que es degradaria el conjunt monumental.


4.6 - PROTECCIÓ DAVANT EL SOROLL HR NO ÉS D’APLICACIÓ. Al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN, les obres d’adequació que s’haurien de dur a terme per tal de donar compliment a les exigències del HS1 són totalment incompatibles ja que es degradaria el conjunt monumental.

4.7 - ECOEFICIÈNCIA NO ÉS D’APLICACIÓ. Al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN, les obres d’adequació que s’haurien de dur a terme per tal de donar compliment a les exigències del HS1 són totalment incompatibles ja que es degradaria el conjunt monumental.

4.8 - COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS 4.8.1 - Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Es d’aplicació el que s’indica en el Reial Decret 1627/97, de 24 d’Octubre, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció. L’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut a l’Obra es troba a l’Annex 7.1 d’aquest projecte. 4.8.2 - Subministrament elèctric i característiques de la xarxa de distribució Es d’aplicació el que estableix en el “Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió” (REBT), aprovat pel Reial Decret 842/2002 i les instruccions tècniques complementaries. Previsió de càrregues per a subministres en Baixa Tensió en un edifici de pública concurrència S’obtindrà de la següent suma:

PT = PSG + PLC + PO sent:

PT : Potència total de l’edifici PSG : Potència dels Serveis Generals PLC : Potència dels Locals Comercials PO : Potència de les Oficines

Electrificació Potencia (w) Calibre Interruptor General Automàtic (IGA) (A)

Bàsica 5.750 25 7.360 32

Elevada 9.200 40

11.500 50 14.490 63

Línies elè ctri ques Intensi tat Caiguda de tensió

Monofàsiques (230 v) ϕcos×

=V

PI

( )VVS

LPe

1002% ×

××××=

γ

Trifàsiques (400 v) 3cos ××

=ϕV

PI

( )VVS

LPe

100% ×

×××=

γ

Línies elèctriques màx. caiguda de tensió (%) (1) comptadors secció mínima

(mm2) totalment centralitzats amb més d’una centralització Línia general d’alimentació (LGA) 0,5 1 10

Derivació individual (DI) 1(2) 0,5 6

Instal·lació interior

Habitatges Qualsevol circuit 3 3 Segons circuit

Altres instal·lacions receptores Circuit enllumenat 3 3

Altres usos 5 5

(1) El valor de la caiguda de tensió podrà ser compensat entre la instal·lació interior i les derivacions individuals de forma que la caiguda de tensió total sia < a la suma dels valors límits especificats por ambdós. (2) 1,5 % en el cas de derivacions individuals en subministres per a un únic usuari on no existeix la LGA


PSG serveis generales

Característiques - Suma de la potencia prevista en ascensors, aparell s elevadors, centrals de calor i fred, grups de pressió, enllumenat d’entrada, caixa d’escala i espais comuns, etc. - El factor de simultaneïtat serà en tots els casos 1

Previsión de potencia

Aquesta càrrega es justificarà en cada cas en funció de l’equipament previst A manca de definició es poden prendre els següents ratis estimatius: - enllumenat del portal i escala (100-200 lx): làmpada incandescent ≈ 15 W7m2; làmpada fluorescent ≈ 8 W/m2. - Ascensor: (6 persones): elèctric ≈ 6.500 W; elèctric amb maquinaria en recinte ≈ 3.000 W; hidràulic ≈ 10.000 W (8 persones): elèctric ≈ 8.000 W; elèctric amb maquinaria en recinte ≈ 4.000 W; hidràulic ≈ 12.000 W - telecomunicacions ≈ entre 1.000 y 6.000 W (circuït de 2x6 + T (mm2) i interruptor de 25 A)

Previsió de càrregues

Zones Núm. Superfície (m2) W/unitat Rati

(W / m2) Càrrega

parcial (p i) (W) Càrrega total

(W) Ascensors - - - - -

Σ(pi)

0

Enllumenat portal i escala Enllumenat zones comuns Telecomunicacions Equips comunitaris Altres

PLC + PO Locals comercial s i oficine s

Càrrega mínima a considerar

- Rati ≥≥≥≥ 100 W / m2 - Mínim per local 3.450 W a 230 V - El factor de simultaneïtat serà en tots els casos 1

Previsió de càrregues

Zones Superfície (m 2) Rati previst (W / m2)

Càrrega parcial (p i) (W) Càrrega real (w)

Càrrega total (W)

Sala amb volta 60,50 100 6050 6050 Σ(pi)

15250

Càrrega total de l’edifici PT = PSG + PLC + PO PT = 15,25 kW Reserva de local per a la ubicació d’un centre de transformació: Segons l’art. 13 del REBT, l’art. 45 del RD 1955/2000 i les Normes particulars per a les instal·lacions d’enllaç (UNELCO-ENDESA), en sòl urbà es preveurà la reserva de local per un Centre de Transformació quan la potència sol·licitada sia > 100 kW i d’acord amb l’empresa subministradora.

Característiques de les instal·lacions elèctriques

1 XARXA DE DISTRIBUCIÓ

2 ESCOMESA (ITC-BT-11)

Els conductors o cables seran aïllats, de coure o alumini - Per a xarxes aèries → ITC-BT-06 • Conductors aïllats de tensió assignada no inferior a 0,6 / 1kV. Secció mínima: 10 mm2 (Cu) i 16 mm2 (Al) • Conductors nus: conductors aïllats per a una tensió nominal inferior a 0,6 / 1kV (utilització especial justificada) - Per a xarxes subterrànies → ITC-BT-07 • Cables d'un o més conductors i de tensió assignada no inferior a 0,6 / 1kV. La secció mínima: 6 mm2 (Cu) i 16 mm2 (Al) Càlcul de seccions: - Màxima càrrega prevista de l'edifici (segons ITC-BT-10 i taula 2) - Tensió de subministrament (230 o 400 V) - Intensitats màximes admissibles per al tipus de conductor i les condicions de la seva instal·lació - La caiguda de tensió màxima admissible (Segons empresa subministradora i RD 1955/2000)

3 CAIXA GENERAL DE PROTE CCIÓ (CGP) (ITC-BT-13) Disposició Una per cada Línia General d’Alimentació Intensitat La int. dels fusibles de la CGP < int. màxima admissible de la LGA y > a la int. màxima de l’edifici


4 LÍNIA GENERAL D’ALIM ENTACIÓ (LGA) (ITC-BT-14)

Conductor s Cables unipolars aïllats Aïllament ≥ 0,6/1 kV Secció mínima ≥ 10 mm2 (Cu); ≥ 16 mm2 (Al) No propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda

5 INTERRUPTOR GENERAL DE MANIOBRA (ITC-BT-16)

Disposició Intensitat

Obligatori per a concentracions > 2 usuaris - previsió de càrregues ≤ 90 kW: 160 A - previsió de càrregues ≤ 150 kW: 250 A

6 CENTRALITZACIÓ DE COMPTADORS (CC) (ITC-BT-16)

Conductors

- Secció mínima ≥ 6 mm2 (Cu) - Tensió assignada 450/750 V - No propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda - Fil de comandament 1,5 mm2

7 DERIVACIÓ INDIVIDUAL (DI) (ITC-BT-15)

Disposició Conductors

Una per a cada usuari Aïllament: - Unipolars 450/750 V entubat - Multipolars 0,6/1 kV - Trams enterrats 0,6/1 kV entubat - Secció mínima: F, N y T ≥6 mm2(Cu) - Fil de comandament 1,5 mm2 - No propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda

8 INTERRUPTOR DE CONTROL DE POTÈNCIA (ICP) (ITC-BT-17)

Intensitat En funció del tipus de subministrament i tarifa a aplicar, segons contractació

9 DISPOSITIUS GENERALS DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ (ITC-BT-17)

Interruptor General Automàtic (IGA): - Intensitat ≥ 25 A (230 V) - Accionament manual Interruptor Diferencial: - Intensitat diferencial màxima 30 mA - 1 unitat/ 5 circuïts interiors Interruptor omnipolar magnetotèrmic: - Per a cada un els circuïts interiors

10 INSTALACIÓN INTERIOR (ITC-BT-25)

Conductor s Aïllament 450/750 V Secció mínima segons circuït (Ver “instal·lació interior, esquemes unifilars tipus”)

Els Garatges per estacionament > 5 vehicles, es considera local amb risc d'incendi i explosió. La instal·lació interior dels mateixos es realitza segons el que especifica la ITC-BT-29, que classifica els mateixos com emplaçaments Classe I. A la Norma UNE-EN 60079-10 es recullen regles precises per establir zones en emplaçaments de classe I

11 INSTALACIÓ DE POSTA A TERRA (ITC-BT-18; ITC-BT-26)

Objectiu Limitar les diferències de potencial perilloses i permetre el pas a terra dels corrents de defecte o de descàrrega d'origen atmosfèric. Resistència de terra, R ≤ 37 Ω, tal que la tensió de contacte sigui ≤ 24 V en local humit i ≤ 50 V a la resta. (En instal·lacions de telecomunicacions R ≤ 10 Ω)

Disposic ió Conductor de terra formant un anell perimetral col·locat al fons de la rasa de fonamentació (profunditat ≥ 0,50 m) a la qual es connectaran els elèctrodes verticals necessaris. Es connectaran (mitjançant soldadura aluminotèrmica o autògena) l'estructura metàl·lica de l'edifici i les sabates de formigó armat (com a mínim una armadura principal per sabata)

Punts de posta a terra

Totes les masses metàl·liques importants de l'edifici es connectaran a través dels conductors de protecció Centralització de comptadors, fosses d'ascensors i muntacàrregues, CGP i altres Es preveurà, sobre els conductors de terra i en zona accessible, un dispositiu que permeti mesurar la resistència de la presa de terra de la instal·lació

Conductors Conductor de terra: cable de coure nu no protegit contra la corrosió. Secció mínima ≥ 25 mm2

Conductor de protecció: normalment associat als circuits elèctrics. Si no és així, la secció mínima serà de 2,5 mm2 si disposa de protecció mecànica i de 4 mm2 si no disposa


Previsió d’espais per el pas de les instal·lacions elèctriques

1 XARXA DE DISTRIBUCIÓ 2 ESCOMESA (ITC-BT-11)

Discorrerà per terrenys de domini públic excepte en aquells casos d'escomeses aèries o subterrànies en les quals hagin estat autoritzades les corresponents servituds de pas

3 CAIXA GENERAL DE PRO TECCIÓ (CGP) (ITC-BT-13)

Col·locació: En façana exterior dels edificis amb lliure i permanent accés. Si la façana no llinda amb la via pública es col·locarà a el límit entre la propietat pública i privada

Característiques: Connexió subterrània: - Nínxol en paret (mesures aproximades 60x30x150 cm) - La part inferior de la porta estarà a un mínim de 30 cm del sòl Escomesa aèria: - En muntatge superficial - Alçada des del terra entre 3 i 4 m

Cas parti cular : Un únic usuari o dos usuaris alimentats des d'un mateix punt → CAIXA DE PROTECCIÓ I MESURA Característiques: - No s'admet en muntatge superficial - Nínxol en paret (mesures aproximades 55x50x20 cm) - Alçada de lectura dels equips entre 0,70 i 1,80 m

4 LÍNIA GENERAL D’ALIM ENTACIÓ (LGA) (ITC-BT-14)

Pas Traçat per zones d'ús comunitari, el més curt i recte possible Col·locació Conductors: En tubs encastats, enterrats o en muntatge superficial → LGA instal·lada a l'interior de tub Diàmetre exterior del tub segons la secció del cable (Cu)

Fase (mm 2) 10 16 25 35 50 70 95

120 150 185 240

D tub (mm) 75 75

110 110 125 140 140 160 160 180 200

- A l'interior de canal protector, la tapa només s'obri amb l'ajuda d'una eina. Permetrà l'ampliació de la secció dels conductors en un 100% - A l'interior de conductes tancats d'obra de fàbrica. Permetrà l'ampliació de la secció dels conductors en un 100%


6 CENTRALIZACIÓ DE COMPTADORS (CC) (ITC-BT-16) Col·locació -De forma concentrada en armari o local

-De forma individual → per a un únic usuari independent o dos usuaris alimentats des d'un mateix punt (CPM: Caixa de protecció i mesura)

Car

acte

ríst

ique

s G

ener

als

- Fàcil i lliure accés (des portal o recinte de porteria) - Ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. - No pot servir de pas a altres locals. - Ha de disposar d'il·luminació i ventilació suficient - A l'exterior es col·locarà un extintor d'eficàcia mínima 89B - S'instal·larà un equip autònom d'enllumenat d'emergència i una base d'endoll de 16 A. - Alçada de col·locació dels comptadors:

h ≥ 0,25 m des del terra (part inferior) h ≤ 1,80 m alçada de lectura del comptador més alt

- Per a un nombre de comptadors ≤ 16 → armari ≥ 16 → local

Ubicació -Fins a 12 plantes, centralitzats a planta baixa, entresòl o primer soterrani -Més de 12 plantes: concentració per plantes intermèdies. (Cada concentració comprendrà els comptadors de 6 o més plantes) -Podran disposar concentracions per plantes quan el nombre de comptadors a cada una de les concentracions sigui > 16

local característiques particulars armari característiques particulars

- Alçada mínima 2,30 m - La paret suport dels comptadors tindrà una amplada ≥ 1,50 m, i una resistència ≥ a la d'una paret de maó buit de 15 cm - La distància des de la paret on s'instal·li la concentració de comptadors fins l'obstacle més proper serà ≥ 1,10 m - Disposarà de bonera quan la cota del sòl sigui igual o inferior a la dels espais confrontants

- Comportament al foc: local de risc especial baix segons CPI-96 (tancaments RF-90, porta RF-60 o RF-30 si existeix vestíbul previ) i parets M0 i terres M1 - A més dels comptadors, el local podrà contenir: Equip de comunicació i adquisició de dades (instal·lat per Companyia Elèctrica) Quadre General de Comandament i Protecció dels serveis comuns

- Encastat o adossat sobre un parament de la zona comunitària - No tindrà bastidors intermedis que dificultin la instal·lació o lectura dels comptadors i altres dispositius - Des de la seva part més sortint fins a la paret oposada hi ha d'haver un passadís ≥ 1,50 m - Comportament al foc Paraflames ≥ PF-30

7 DERIVACIÓ INDIVIDUAL (DI) (ITC-BT-15) Pas Per llocs d'ús comú o creant servituds de pas

Col·locació

Conductors aïllats en: Tub: (Encastat, enterrat o en muntatge superficial) Dext ≥ 32 mm. Permetrà l'ampliació de la secció dels conductors en un 100% Es disposarà d'un tub de reserva per cada 10 DI i en locals sense partició un tub per cada 50 m2 de superfície Canal protectora : Permetrà l'ampliació de la secció dels conductors en 100% Conductes tancats d'obra : Dimensions mínimes

AMPLE (m) del conducte d'obra segons profunditat de col · locació (P) - DERIVACIONS Fins a 12

13-24 25-36 36-48

P = 0,15 m, una fila 0,65 1,25 1,85 2,45

P = 0,30 m, dues files 0,50 0,65 0,95 1,35

Característiques dels conductes tancats d'obra verticals Seran d'ús exclusiu, RF-120, sense corbes ni canvis de direcció, tancats convenientment i precintables. Aniran encastats o adossats al forat de l'escala o zones d'ús comú. Cada tres plantes, com a mínim, es disposarà d'elements tallafocs i tapes de registre (7.2). Tapes de registre (7.1): - Ubicació: part superior a ≥ 0,20 m del sostre

- Característiques: - RF ≥ 30 - Amplada = Amplada del canal - Alçada ≥ 0,30 m

11 INSTALACIÓ DE POSTA A TERRA (ITC-BT-18; ITC-BT-26)

ESQUEMA TIPUS DE POSTA A TERRA EN

EDIFICI D’HABITATGES

Anell Cu 35 mm2

Línia d’enllaç amb terra o conductor de terra

Línia principal de terra Cu mín. 16 mm

Línies se. de terra i conductor de protecció


4.8.3 - Accessibilitat És d’aplicació Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat (DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995). Tot i que al tractar-se d’un edifici catalogat com a BCIN i, per tant no és d’obligat compliment, es dona compliment en la mesura que sigui possible. REQUERIMENTS NORMATIUS DELS ITINERARIS

ITINERARI

ADAPTAT PRACTICABLE

Par

àmet

res

gene

rals

- Amplada mínima: 0,90 m - Amplada mínima: 0,90 m - Alçada mínima: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu

recorregut - Alçada mínima: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu

recorregut

- Canvis de direcció:

l’amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle de 1,20 m de diàmetre

- Canvis de direcció:

l’amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle de 1,20 m de diàmetre

- Un espai lliure de gir a cada planta on es pugui inscriure un cercle de 1,50 m de diàmetre (sols s’actua a la planta baixa)

- El paviment és no lliscant

Por

tes

gara

ntira

n

- Amplada mínima: 0,80 m - Amplada mínima: 0,80 m - Alçada mínima: 2,00 m - Alçada mínima: 2,00 m - Espai lliure de gir, a les dues bandes d’una porta, sense ser escombrat per l’obertura de la porta i a on es pot inscriure un cercle de diàmetre 1,50 m. (S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor)

- Espai lliure de gir, a les dues bandes d’una porta, sense ser escombrat per l’obertura de la porta i a on es pot inscriure un cercle de diàmetre 1,20 m. (S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor)

- Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca

- Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca

- Portes de 2 o més fulles: una d’elles haurà de tenir una amplada mínima de 0,80 m

- Portes de vidre:

- tindran un sòcol inferior ≥ 0,30m d’alçada, llevat de que el vidre sigui de seguretat

- A efectes visuals tindran una franja horitzontal d’amplada ≥ 0,05 m, col·locada a 1,50 m d’alçada i amb marcat contrast de color

Gra

ons

- No hi ha d’haver cap escala ni graó aïllat (accés a la sala) - No inclou cap tram d’escala - A les dues bandes d’un graó hi ha un espai lliure pla amb una

fondària mínima de 1,20 m. L’alçada màxima d’aquest graó és de 14 cm

- Accés a l’edifici: S’admet un desnivell no superior a 2 cm que s’arrodonirà o s’aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º (No hi ha desnivell)

- Accés a l’edifici: En els edificis que sigui obligatòria la instal·lació d’un ascensor, només s’admetrà l’existència d’un graó, d’alçada ≤ 12cm, a l’entrada de l’edifici

Ram

pes

Pen

dent

s - longitudinal: ≤ 12% trams < 3m de llargada

Pen

dent

s - longitudinal: ≤ 12% ≤ 10% trams entre 3 i 10m de llargada ≤ 8% trams > 10m de llargada

- transversal: S’admet ≤ 2% en rampes exteriors - transversal: S’admet ≤ 2% en rampes exteriors

Tra

ms

- La llargada de cada tram és ≤ 20 m

Tra

ms

- La llargada màxima sense replà és ≤ 10 m - En la unió de trams de diferent pendent es col·loquen replans intermedis

- Els replans intermedis tindran una llargada mínima de 1,50 m en la direcció de circulació

- A l’inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà de 1,50 m de llargada mínima

- En els dos extrems d’una rampa hi ha un espai lliure amb una fondària de 1,20 m

Bar

anes

i E

lem

ents

pr

otec

tors

- Disposen de baranes a ambdós costats

Bar

anes

i E

lem

ents

pr

otec

tors

- Com a mínim a un costat ha d’existir un passamà - Estan limitades lateralment per un element de protecció longitudinal ≥ 10 cm per sobre del terra, per tal d’evitar la sortida accidental de rodes i bastons

- Els passamans estan situats a una alçada entre 0,90 i 0,95m i tenen un disseny anatòmic (permet adaptar la ma) amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals

- El passamà està situat a una alçada entre 0,90 i 0,95 m

El present projecte compleix els paràmetres establerts pel Codi d’Accessibilitat vigent.


4.8.3 - Pla de Control de qualitat Definició i contingut del pla de control de qualitat segons el CTE CTE - PART I - PLA DE CONTROL Segons figura en el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), aprovat mitjançant el REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, els Projectes d'Execució han d'incloure, com a part del contingut documental dels mateixos, un Pla de Control que ha de complir allò que s'ha recollit A La Part I en els articles 6 i 7, a més d'allò que s'ha expressat en l'Annex II. CONDICIONS DEL PROJECTE. Art. 6è 6.1 Generalitats El projecte descriurà l'edifici i definirà les obres d'execució del mateix amb el detall suficient perquè puguin valorar-se i interpretar-se inequívocament durant la seva execució. En particular, i amb relació al CTE, el projecte definirà les obres projectades amb el detall adequat a les seves característiques, de manera que pugui comprovar-se que les solucions proposades compleixen les exigències bàsiques d'aquest CTE i la resta de normativa aplicable. Aquesta definició inclourà, almenys, la informació següent:

a) Les característiques tècniques mínimes que han de reunir els productes, equips i sistemes que s'incorporin de forma permanent a l'edifici proyectado, així com les seves condicions de subministrament, les garanties de qualitat i el control de recepció que hagi de realitzar-se.

b) Les característiques tècniques de cada unitat d'obra, amb indicació de les condicions per a la seva execució i les verificacions i controls a realitzar per comprovar la seva conformitat amb allò que s'ha indicat en el projecte. Es precisaran les mesures a adoptar durant l'execució de les obres i en l'ús i manteniment de l'edifici, per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius.

c) Les verificacions i les proves de servei que, si escau, hagin de realitzar-se per comprovar les prestacions finals de l'edifici; d) Les instruccions d'ús i manteniment de l'edifici acabat, de conformitat amb allò que s'ha previst en la CTE i la resta de normativa

que s'apliqui. Als efectes de la seva tramitació administrativa, tot projecte d'edificació podrà desenvolupar-se en dues etapes: la fase de projecte bàsic i la fase de projecte d'execució. Cadascuna d'aquestes fases del projecte ha de complir les condicions següents:

1. El projecte bàsic definirà les característiques generals de l'obra i les seves prestacions mitjançant l'adopció i justificació de

solucions concretes. El seu contingut serà suficient per sol·licitar la llicència municipal d'obres, les concessions o altres autoritzacions administratives, però insuficient per iniciar la construcció de l'edifici. Encara que el seu contingut no permeti verificar totes les condicions que exigeix el CTE, definirà les prestacions que l'edifici projectat ha de proporcionar per complir les exigències bàsiques i, en cap cas, impedirà el seu compliment;

2. El projecte d'execució desenvoluparà el projecte bàsic i definirà l'obra en la seva totalitat sense que en ell puguin rebaixar-se les

prestacions declarades en el bàsic, ni alterar-se els usos i condicions sota les quals, si escau, es van atorgar la llicència municipal d'obres, les concessions o altres autoritzacions administratives, excepte en aspectes legalitzables. El projecte d'execució inclourà els projectes parcials o altres documents tècnics que, si escau, hagin de desenvolupar-ho o completar-ho, els quals s'integraran en el projecte com a documents diferenciats sota la coordinació del projectista.

En l'Annex I es relacionen els continguts del projecte d'edificació, sense perjudici del que, si escau, estableixin les Administracions competents. 6.2 Control del projecte

1. El control del projecte té com a objecte verificar el compliment del CTE i la resta de normativa aplicable i comprovar el seu grau de definició, la qualitat del mateix i tots els aspectes que puguin tenir incidència en la qualitat final de l'edifici projectat. Aquest control pot referir-se a totes o algunes de les exigències bàsiques relatives a un o més dels requisits bàsics esmentats en l'article 1.

2. Els DB estableixen, si escau, els aspectes tècnics i formals del projecte que hagin de ser objecte de control per a l'aplicació dels

procediments necessaris per al compliment de les exigències bàsiques. CONDICIONS EN L'EXECUCIÓ DE LES OBRES. Art. 7è 7.1 Generalitats

1. Les obres de construcció de l'edifici es duran a terme amb subjecció al projecte i les seves modificacions autoritzades pel director d'obra prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva, i a les instruccions del director d'obra i del director de l'execució de l'obra.


2. Durant la construcció de l'obra s'elaborarà la documentació reglamentàriament exigible. En ella s'inclourà, sense perjudici del que estableixin altres Administracions Publiques competents, la documentació del control de qualitat realitzat al llarg de l'obra. En l'annex II es detalla, amb caràcter indicatiu, el contingut de la documentació del seguiment de l'obra.

3. Quan en el desenvolupament de les obres intervinguin diversos tècnics per dirigir les obres de projectes parcials, ho faran sota la coordinació del director d'obra.

4. Durant la construcció de les obres el director d'obra i el director de l'execució de l'obra realitzaran, segons les seves competències

respectives, els controls següents:

a) Control de recepció en obra dels productes, equips i sistemes que se subministrin a les obres d'acord amb l'article 7.2. b) Control d'execució de l'obra d'acord amb l'article 7.3; i c) Control de l'obra acabada d'acord amb l'article 7.4.

7.2 Control de recepció en obra de productes, equips i sistemes El control de recepció té com a objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan allò que s'ha exigit en el projecte. Aquest control comprendrà:

a) El control de la documentació dels subministraments , realitzat d'acord amb l'article 7.2.1. b) El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d'idoneïtat , segons l'article 7.2.2; c) El control mitjançant assajos , conforme a l'article 7.2.3.

7.2.1 Control de la documentació dels subministraments Els subministradors entregaran al constructor, qui els facilitarà al director d'execució de l'obra, els documents d'identificació del producte exigits per la normativa de compliment obligatori i, si escau, pel projecte o per la direcció facultativa. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els documents següents:

a) Els documents d'origen, full de subministrament i etiquetatge. b) El certificat de garantia del fabricant, signat per persona física; c) Els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al

marcat CE dels productes de construcció, quan sigui pertinent, d'acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin els productes subministrats.

7.2.2 Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d'idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre:

a) Els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si escau, el reconeixement oficial del distintiu d'acord amb el que estableix l'article 5.2.3;

b) Les avaluacions tècniques d'idoneïtat per a l'ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d'acord amb el que estableix l'article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques.

2. El director de l'execució de l'obra verificarà que aquesta documentació n'hi ha prou per a l'acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

7.2.3 Control de recepció mitjançant assajos

1. Per verificar el compliment de les exigències bàsiques del CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assajos i proves sobre alguns productes, segons el que estableix la reglamentació vigent, o bé segons allò que s'ha especificat en el projecte o ordenats per la direcció facultativa.

2. La realització d'aquest control s'efectuarà d'acord amb els criteris establits en el projecte o indicats per la direcció facultativa

sobre el mostratge del producte, els assajos a realitzar, els criteris d'acceptació i rebuig i les accions a adoptar. 7.3 Control d'execució de l'obra

1. Durant la construcció, el director de l'execució de l'obra controlarà l'execució de cada unitat d'obra verificant el seu replantejament, els materials que s'utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i la resta de controls a realitzar per comprovar la seva conformitat amb allò que s'ha indicat en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. En la recepció de l'obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que intervenen, així com les verificacions que, si escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l'edificació.

2. Es comprovarà que s'han adoptat les mesures necessàries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements

i sistemes constructius.


3. En el control d'execució de l'obra s'adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d'idoneïtat per a l'ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, previstes en l'article 5.2.5.

7.4 Control de l'obra acabada En l'obra terminada, bé sobre l'edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la direcció facultativa i les exigides per la legislació aplicable. ANNEX II Documentació del seguiment de l'obra En aquest annex es detalla, amb caràcter indicatiu i sense perjudici del que estableixin altres Administracions Publiques competents, el contingut de la documentació del seguiment de l'execució de l'obra, tant l'exigida reglamentàriament, com la documentació del control realitzat al llarg de l'obra. II.1 Documentació obligatòria del seguiment de l'obra

1. Les obres d'edificació disposaran d'una documentació de seguiment que es compondrà, almenys, de:

a) El Llibre d'Ordres i Assistències d'acord amb el que preveu el Decret 461/1971, d'11 de març. b) El Llibre d'Incidències en matèria de seguretat i salut, segons el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre. c) El projecte, els seus annexos i modificacions degudament autoritzats pel director d'obra. d) La llicència d'obres, l'obertura del centre de treball i, si escau, altres autoritzacions administratives; i e) El certificat final de l'obra d'acord amb el Decret 462/1971, d'11 de març, del Ministeri de l'Habitatge.

2. En el Llibre d'Ordres i Assistències el director d'obra i el director de l'execució de l'obra consignaran les instruccions pròpies de

les seves respectives funcions i obligacions.

3. El Llibre d'Incidències es desenvoluparà conforme a la legislació específica de seguretat i salut. Tindran accés al mateix els agents que la dita legislació determina.

4. Un vegada finalitzada l'obra, la documentació del seguiment serà dipositada pel director de l'obra al Col·legi Professional

corresponent o, si escau, en l'Administració Publica competent, que assegurin la seva conservació i es comprometin a emetre certificacions del seu contingut als qui acreditin un interès legítim.

II.2 Documentació del control de l'obra

1. El control de qualitat de les obres realitzat inclourà el control de recepció de productes, els controls de l'execució i de l'obra acabada. Per a això:

a) El director de l'execució de l'obra recopilarà la documentació del control realitzat, verificant que és conforme amb allò que s'ha

establit en el projecte, els seus annexos i modificacions. b) El constructor demanarà dels subministradors de productes i facilitarà al director d'obra i al director de l'execució de l'obra la

documentació dels productes anteriorment assenyalada, així com les seves instruccions d'ús i manteniment, i les garanties corresponents quan procedeixi; i

c) La documentació de qualitat preparada pel constructor sobre cadascuna de les unitats d'obra podrà servir, si així ho autoritzés el director de l'execució de l'obra, com a part del control de qualitat de l'obra.

2. Un vegada finalitzada l'obra, la documentació del seguiment del control serà dipositada pel director de l'execució de l'obra al

Col·legi Professional corresponent o, si escau, en l'Administració Publica competent, que asseguri la seva tutela i es comprometi a emetre certificacions del seu contingut als qui acreditin un interès legítim

II.3 Certificat final d'obra

1. En el certificat final d'obra, el director de l'execució de l'obra certificarà haver dirigit l'execució material de les obres i controlat quantitativament i qualitativament la construcció i la qualitat d'allò que s'ha edificat d'acord amb el projecte, la documentació tècnica que ho desenvolupa i les normes de la bona construcció.

2. El director de l'obra certificarà que l'edificació ha estat realitzada sota la seva direcció, de conformitat amb el projecte objecte de

llicència i la documentació tècnica que ho complementa, trobant-se disposada per a la seva adequada utilització d'acord amb les instruccions d'ús i manteniment.

3. Al certificat final d'obra se li uniran com annexos els documents següents:


a) Descripció de les modificacions que, amb la conformitat del promotor, s'haguessin introduït durant l'obra, fent constar la seva compatibilitat amb les condicions de la llicència; i

b) Relació dels controls realitzats durant l'execució de l'obra i els seus resultats.


CONDICIONS I MESURES PER A L’OBTENCIÓ DE LES QUALITATS DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS CONSTRUCTIUS

DOCUMENT DE CONDICIONS I MESURES PER OBTENIR LES QUALITATS DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS CONSTRUCTIUS Es redacta el present document de condicions i mesures per obtenir les qualitats dels materials i dels processos constructius en compliment de:

Pla de Control segons allò que s'ha recollit en l'Article 6º Condicions del Projecte, Article 7è Condicions en l'Execució de les Obres i Annex II Documentació del Seguiment de l'Obra de la Part I del CTE, segons REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.

Amb tal fi, l'actuació de la direcció facultativa s'ajustarà al que disposa la següent relació de disposicions i articles. MARCAT CE I SEGELL DE QUALITAT DELS PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ PROCEDIMENT PER A LA VERIFICACIÓ DEL SISTEMA DEL “MARCAT CE” La LOE atribueix la responsabilitat sobre la verificació de la recepció en obra dels productes de construcció al Director de l'Execució de l'Obra que deu, mitjançant el corresponent procés de control de recepció, resoldre sobre l'acceptació o rebuig del producte. Aquest procés afecta, també, als fabricants de productes i els constructors (i per tant als Caps d'Obra). Amb motiu de la posada en marxa del Reial Decret 1630/1992 (pel qual es traslladava al nostre ordenament legal la Directiva de Productes de Construcció 89/106/CEE) l'habitual procés de control de recepció dels materials de construcció està sent afectat, ja que en aquest Decret s'estableixen unes noves regles per a les condicions que han de complir els productes de construcció a través del sistema del marcat CE. El terme producte de construcció queda definit com qualsevol producte fabricat per a la seva incorporació, amb caràcter permanent, a les obres d'edificació i enginyeria civil que tinguin incidència sobre els següents requisits essencials:

a) Resistència mecànica i estabilitat. b) Seguretat en cas d'incendi. c) Higiene, salut i medi ambient. d) Seguretat d'utilització. e) Protecció contra el soroll. f) Estalvi d'energia i aïllament tèrmic

El marcat CE d'un producte de construcció indica:

Que aquest compleix amb unes determinades especificacions tècniques relacionades amb els requisits essencials contingudes en les Normes Harmonitzades (EN) i en les Guies VAIG DONAR-TE (Guies per al Document d'Idoneïtat Tècnica Europeu).

Que s'ha complert el sistema d'avaluació de la conformitat establit per la corresponent Decisió de la Comissió Europea (Aquests sistemes d'avaluació es classifiquen en els graus 1+, 1, 2+, 2, 3 i 4, i en cadascun d'ells s'especifiquen els controls que s'han de realitzar al producte pel fabricant i/o per un organisme notificat).

El fabricant (o el seu representant autoritzat) serà el responsable de la seva fixació i l'Administració competent en matèria d'indústria la que vetlli per la utilització correcta del marcat CE.

Resulta, per tant, obligació del Director de l'Execució de l'Obra verificar si els productes que entren en l'obra están afectats pel compliment del sistema del marcat CE i, en cas de ser així, si es compleixen les condicions establides en el Reial Decret 1630/1992. La verificació del sistema del marcat CE en un producte de construcció es pot resumir en els passos següents:

Comprovar si el producte ha d'ostentar el “marcat CE” en funció que s'hagi publicat al BOE la norma transposició de la norma harmonitzada (UNEIX-EN) o Guia VAIG DONAR-TE per a ell, que la data d'aplicabilitat hagi entrat en vigor i que el període de coexistència amb la corresponent norma nacional hagi expirat.


L'existència del marcat CE pròpiament dit. L'existència de la documentació addicional que procedeixi.

1. Comprovació de l'obligatorietat del marcat CE Aquesta comprovació es pot realitzar en la pàgina web del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, entrant en “Legislació sobre Seguretat Industrial”, a continuació en “Directives ” i, a l'últim, en “Productes de construcció” (http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Directives.asp?Directiva=89/106/CEE) A la taula a què es fa referència al final de la present nota (i que s'anirà actualitzant periòdicament en funció de les disposicions que es vagin publicant al BOE) es resumeixen les diferents famílies de productes de construcció, agrupades per capítols, afectades pel sistema del marcat CE incloent:

La referència i títol de les normes UNEIX-EN i Guies VAIG DONAR-TE. La data d'aplicabilitat voluntària del marcat CE i inici del període de coexistència amb la norma nacional corresponent (FAV). La data del fi de període de coexistència a partir del qual s'ha de retirar la norma nacional corresponent i exigir el marcat CE al

producte (FEM). Durant el període de coexistència els fabricants poden aplicar a la seva discreció la reglamentació nacional existent o la de la nova redacció sorgida.

El sistema d'avaluació de la conformitat establit, podent aparèixer diversos sistemes per a un mateix producte en funció de l'ús a què es destini, havent de consultar en aquest cas la norma EN o Guia VAIG DONAR-TE corresponent (SEC).

La data de publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

2. El marcat CE El marcat CE es materialitza mitjançant el símbol “CE” acompanyat d'una informació complementària. El fabricant ha de cuidar que el marcat CE figuri, per ordre de preferència:

1. En el producte pròpiament dit. 2. En una etiqueta adherida al mateix. 3. En el seu envàs o embalatge. 4. En la documentació comercial que li acompanya.

Les lletres del símbol CE es realitzen d'acord amb les especificacions del dibuix adjunt (ha de tenir una dimensió vertical apreciablement igual que no serà inferior a 5 mil·límetres).

El citat article estableix que, a més del símbol “CE”, han d'estar situades, en una de les quatre possibles localitzacions, una sèrie d'inscripcions complementàries (el contingut específic de la qual es determina en les normes harmonitzades i Guies VAIG DONAR-TE per a cada família de productes) entre les que s'inclouen:

El número d'identificació de l'organisme notificat (quan procedeixi). El nom comercial o la marca distintiva del fabricant. La direcció del fabricant. El nom comercial o la marca distintiva de la fàbrica. Les dues últimes xifres de l'any en què s'ha estampat el marcat en el producte. El nombre del certificat CE de conformitat (quan procedeixi) El nombre de la norma harmonitzada (i en cas de versi afectada per diverses els nombres de totes elles). La designació del producte, el seu ús previst i la seva designació normalitzada. Informació addicional que permeti identificar les característiques del producte atenent a les seves especificacions tècniques (que en el cas de productes no tradicionals haurà de cercar-se en el VAIG DONAR-TE corresponent, per al que s'ha d'incloure el nombre de VAIG DONAR-TE del producte en les inscripcions complementàries)

Les inscripcions complementàries del marcat CE no tenen per que tenir un format, tipus de lletra, color o composició especial havent de complir, únicament, les característiques ressenyades anteriorment per al símbol.


Dins les característiques del producte podem trobar que alguna d'elles presenti les lletres NPD (no ‘performance' determined) que signifiquen prestació sense definir o ús final no definit. L'opció NPD és una classe que pot ser considerada si almenys un estat membre no té requisits legals per a una determinada característica i el fabricant no desitja facilitar el valor d'aquesta característica. En el cas de productes via VAIG DONAR-TE és important comprovar, no sols l'existència del VAIG DONAR-TE per al producte, sinó el seu període de validesa i recordar que el marcat CE acredita la presència del VAIG DONAR-TE i l'avaluació de conformitat associada. 3. La documentació addicional A més del marcat CE pròpiament dit, en l'acte de la recepció el producte ha de posseir una documentació addicional presentada, almenys, en la llengua oficial de l'Estat. Quan al producte li siguin aplicables altres directives, la informació que acompanya al marcat CE ha de registrar clarament les directives que li han estat aplicades. Aquesta documentació depèn del sistema d'avaluació de la conformitat assignat al producte i pot consistir en un o més dels següents tipus d'escrits:

Declaració CE de conformitat: Document expedit pel fabricant, necessari per a tots els productes sigui quin sigui el sistema d'avaluació assignat.

Informe d'assaig inicial de tipus: Document expedit per un Laboratori notificat, necessari per als productes el sistema d'avaluació del qual sigui 3.

Certificat de control de producció en fàbrica: Document expedit per un organisme d'inspecció notificat, necessari per als productes el sistema d'avaluació del qual sigui 2 i 2+.

Certificat CE de conformitat: Document expedit per un organisme de certificació notificat, necessari per als productes el sistema d'avaluació del qual sigui 1 i 1+.

Encara que el procés preveu la retirada de la norma nacional corresponent un vegada que hagi finalitzat el període de coexistència, s'ha de tenir en compte que la verificació del marcat CE no eximeix de la comprovació d'aquelles especificacions tècniques que estiguin contemplades en la normativa nacional vigent fins que no es produeixi la seva anul·lació expressa. PROCEDIMENT PER AL CONTROL DE RECEPCIÓ DELS MATERIALS A QUE NO ELS ÉS EXIGIBLE EL SISTEMA DE “MARCAT CE” A continuació es detalla el procediment a realitzar per al control de recepció dels materials de construcció a què no els és exigible el sistema del marcat CE (tant per no existir encara UNEIX-EN o Guia VAIG DONAR-TE per a aquest producte com, existint aquestes, per estar dins el període de coexistència). En aquest cas, el control de recepció ha de fer-se d'acord amb allò que s'ha exposat en Article 9 del RD1630/92, podent presentar-se tres casos en funció del país de procedència del producte:

1 Productes nacionals. 2 Productes d'un altre estat de la Unió Europea. 3 Productes extracomunitaris.


1. Productes nacionals D'acord amb l'Art.9.1 del RD 1630/92, aquests han de satisfer les vigents disposicions nacionals. El compliment de les especificacions tècniques contingudes en elles es pot comprovar mitjançant:

1. La recopilació de les normes tècniques (UNEIX fonamentalment) que s'estableixen com obligatòries en els Reglaments, Normes Bàsiques, Plecs, Instruccions, Ordres d'homologació, etc., emanades, principalment, dels Ministeris de Foment i de Ciència i Tecnologia.

2. L'acreditació del seu compliment exigint la documentació que garanteixi la seva observança. 3. L'ordenació de la realització dels assajos i proves precises, en el cas que aquesta documentació no es faciliti o no existeixi.

A més a més, s'han de tenir en compte aquelles especificacions tècniques de caràcter contractual que es reflecteixin en els plecs de prescripcions tècniques del projecte en qüestió. 2. Productes provinents d'un país comunitari En aquest cas, l'Art.9.2 del RD 1630/92 estableix que els productes (a petició expressa i individualitzada) seran considerats per l'Administració de l'Estat conformes amb les disposicions espanyoles vigents si:

Han superat els assajos i les inspeccions efectuades d'acord amb els mètodes en vigor a Espanya. Ho han fet amb mètodes reconeguts com equivalents per Espanya, efectuats per un organisme autoritzat en l'Estat miembro en el que

s'hagin fabricat i que hagi estat comunicat per aquest d'acord amb els procediments establits en la Directiva de Productes de la Construcció.

Aquest reconeixement fefaent de l'Administració de l'Estat es fa a través de la Direcció General competent mitjançant l'emissió, per a cada producte, del corresponent document, que serà publicat al BOE. No s'ha d'acceptar el producte si no es compleix aquest requisit i es pot remetre el producte al procediment descrit en el punt 1. 3. Productes provinents d'un país extracomunitari L'Art.9.3 del RD 1630/92 estableix que aquests productes podran importar-se, comercialitzar-se i utilitzar-se en territori espanyol si satisfan les disposicions nacionals, fins que les especificacions tècniques europees corresponents disposin una altra cosa; és a dir, el procediment analitzat en el punt 1. Documents acreditatius Es relacionen, a continuació, els possibles documents acreditatius (i les seves característiques més notables) que es poden rebre en sol·licitar l'acreditació del compliment de les especificacions tècniques del producte en qüestió. La validesa, idoneïtat i ordre de prelació d'aquests documents serà detallada en les fitxes específiques de cada producte.

Marca / Certificat de conformitat a Norma: - És un document expedit per un organisme de certificació acreditat per l'Empresa Nacional d'Acreditació (ENAC) que testifica que el producte satisfà una(s) determinada(s) Norma(s) que se li apliquen. - Aquest document presenta grans garanties, ja que la certificació s'efectua mitjançant un procés de concessió i un altre de seguiment (en els que s'inclouen assajos del producte en fàbrica i en el mercat) a través dels Comitès Tècnics de Certificació (CTC) del corresponent organisme de certificació (AENOR, ECA, LGAI...) - Tant els certificats de producte, com els de concessió del dret a l'ús de la marca tenen una data de concessió i una data de validesa que ha de ser comprovada.

Document d'Idoneïtat Tècnica (DIT):

- Els productes no tradicionals o innovadors (per als que no hi ha Norma) poden venir acreditats per aquest tipus de document, la concessió del qual es basa en el comportament favorable del producte per a l'ocupació previst enfront dels requisits essencials descrivint-se, no sols les condicions del material, sinó les de posada en obra i conservació. - Com en el cas anterior, aquest tipus document és un bon aval de les característiques tècniques del producte. - A Espanya, l'únic organisme autoritzat per a la concessió de DIT, és l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (IETcc) devent, com en el cas anterior, comprovar la data de validesa del DIT.

Certificació de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris (CCRR)

- Document (que substitueix als antics certificats d'homologació de producte i de tipus) emès pel Ministeri de Ciència i Tecnologia o un organisme de control, i publicat al BOE, en el que se certifica que el producte compleix amb les especificacions tècniques de caràcter obligatori contingudes en les disposicions corresponents. - En molts productes afectats per aquests requisits d'homologació, s'ha regulat, Mitjançant Una Ordre Ministerial, que la marca o certificat de conformitat AENOR equival al CCRR.


Autoritzacions d'ús dels forjats:

- Són obligatòries per als fabricants que pretenguin industrialitzar forjats unidireccionals de formigó armat o presentat, i biguetes o elements resistents armats o pretesats de formigó, o de ceràmica i formigó que s'utilitzen per a la fabricació d'elements resistents per a pisos i cobertes per a l'edificació. - Són concedides per la Direcció General d'Arquitectura i Política d'Habitatge (DGAPV) del Ministeri de l'Habitatge, Mitjançant Una Ordre Ministerial publicada al BOE. - El període de validesa de l'autorització d'ús és de cinc anys prorrogables per períodes iguals a sol·licitud del peticionari.

* Segell INCE

- És un distintiu de qualitat voluntari concedit per la DGAPV del Ministeri de l'Habitatge, Mitjançant Una Ordre Ministerial, que no suposa, per si mateix, l'acreditació de les especificacions tècniques exigibles. - Significa el reconeixement, exprés i periòdicament comprovat, que el producte compleix les corresponents disposicions reguladores de concessió del Segell INCE relatives a la primera matèria de fabricació, els mitjans de fabricació i control així com la qualitat estadística de la producció. - La seva validesa s'estén al període d'un any natural, prorrogable pels mateixos períodes, tantes vegades com ho sol·liciti el concessionari, podent cancel·lar-se el dret d'ús del Segell INCE quan es comprovi l'incompliment de les condicions que, si escau, van servir de base per a la concessió.

* Segell INCE / Marca AENOR

- És un distintiu creat per integrar en l'estructura de certificació d'AENOR aquells productes que ostentaven el Segell INCE i que, a més a més, són objecte de Norma UNEIX. - Ambdós distintius es concedeixen per l'organisme competent, òrgan gestor o CTC d'AENOR (entitats que tenen la mateixa composició, reunions comunes i mateix contingut en els seus reglaments tècnics per a la concessió i retirada). - Als efectes de control de recepció aquest distintiu és equivalent a la Marca / Certificat de conformitat a Norma.

* Certificat d'assaig

- Són documents, emesos per un Laboratori d'Assaig, en el que se certifica que una mostra determinada d'un producte satisfà unes especificacions tècniques. Aquest document no és, per tant, indicatiu sobre la qualitat posterior del producte ja que la producció total no es controla i, per tant, cal mostrar-se cautelós davant la seva admissió. - En primer lloc, cal tenir present l'Article 14.3.b de la LLOI, que estableix que aquests Laboratoris han de justificar la seva capacitat posseint, si escau, la corresponent acreditació oficial atorgada per la Comunitat Autònoma corresponent. Aquesta acreditació és requisit imprescindible perquè els assajos i proves que s'expedeixin siguin vàlids, en el cas que la normativa corresponent exigeixi que es tracti de laboratoris acreditats. - En la resta dels casos, en els que la normativa d'aplicació no exigeixi l'acreditació oficial del Laboratori, l'acceptació de la capacitat del Laboratori queda a judici del tècnic, recordant que pot servir de referència la relació d'aquests i les seves àrees d'acreditació que elabora i comprova ENAC. - En tot cas, per procedir a l'acceptació o rebuig del producte, caldrà comprovar que les especificacions tècniques reflectides en el certificat d'assaig aportat són les exigides per les disposicions vigents i que s'acredita el seu compliment. - A l'últim, es recomana exigir l'entrega d'un certificat del subministrador assegurant que el material entregat es correspon amb el del certificat aportat.

* Certificat del fabricant

- Certificat del propi fabricant on aquest manifesta que el seu producte compleix una sèrie d'especificacions tècniques. - Aquests certificats poden venir acompanyats amb un certificat d'assaig dels descrits en l'apartat anterior, en aquest cas seran valides les citades recomanacions. - Aquest tipus de documents no tenen gran validesa real però poden tenir-la als efectes de responsabilitat legal si, posteriorment, sorgeix algun problema.

* Altres distintius i marques de qualitat voluntaris

- Hi ha diversos distintius i marques de qualitat voluntàries, promogudes per organismes públics o privats, que (com el segell INCE) no suposen, per si mateixos, l'acreditació de les especificacions tècniques obligatòries. - Entre els de caràcter públic es troben els promoguts pel Ministeri de Foment (regulats per l'OM 12/12/1977) entre els que es troben, per exemple, el Segell de conformitat CIETAN per a biguetes de formigó, la Marca de qualitat EWAA EURAS per a pel·lícula anòdica sobre alumini i la Marca de qualitat QUALICOAT per a recobriment d'alumini. - Entre els promoguts per organismes privats es troben diversos tipus de marques com, per exemple les marques CEN, KEYMARK, N, Q, EMC, FERRAPLUS, etc.

Informació suplementària

- La relació i àrees dels Organismes de Certificació i Laboratoris d'Assaig acreditats per l'Empresa Nacional d'Acreditació (ENAC) es poden consultar en la pàgina WEB: www.enac.es. - El sistema d'acreditació de laboratoris d'assaig, així com el llistat dels acreditats en la Comunitat de Madrid i les seves respectives àrees pot consultar-se en el WEB: www.madrid.org/bdccm/laboratorios/laboratorios1.htm - Les característiques dels DIT i el llistat de productes que posseeixen els citats documents, concedits per l'IETcc, es poden consultar en la següent pàgina web: www.ietcc.csic.es/apoyo.html - Los segells i concessions vigents (INCE, INCE/AENOR.....) poden consultar-se en www.miviv.es, en “Normativa”, i en la pàgina de la Comunitat de Madrid: www.madrid.org/bdccm/normativa/homologacioncertificacionacreditacion.htm


- La relació de productes certificats pels distints organismes de certificació poden trobar-se en les seves respectives pàgines “web” www.aenor.es , www.lgai.es, etc.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

1. CIMENTS

Instrucció per a la recepció de ciments (RC-03) Aprovada pel Reial Decret 1797/2003, de 26 de desembre (BOE 16/01/2004). Deroga l'anterior Instrucció RC-97, incorporant l'obligació d'estar en possessió del marcat «CE» per als ciments comuns i actualitzant la normativa tècnica amb les novetats introduïdes durant el període de vigència de la mateixa. Fase de recepció de materials de construcció • Articles 8, 9 i 10. Subministrament i emmagatzemament • Article 11. Control de recepció

Ciments comuns Obligatorietat del marcat CE per a aquest material (UNEIX-EN 197-1), aprovada per Resolució d'1 de Febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Ciments especials Obligatorietat del marcat CE per als ciments especials amb molt baixa calor d'hidratació (UNEIX-EN 14216) i ciments d'alt forn de baixa resistència inicial (UNEIX- EN 197- 4), aprovades per Resolució d'1 de Febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). Ciments d'obra Obligatorietat del marcat CE per als ciments d'obra (UNEIX- EN 413-1, aprovada per Resolució d'1 de Febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

2. GUIXOS I ESCAIOLES

Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles a les obres de construcció (RY-85) Aprovat per Ordre Ministerial de 31 de maig de 1985 (BOE 10/06/1985). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Envàs i identificació • Article 6. Control i recepció

3. MAONS CERÀMICS

Plec general de condicions per a la recepció de maons ceràmics a les obres de construcció (RL-88) Aprovat per Ordre Ministerial de 27 de juliol de 1988 (BOE 03/08/1988). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Subministrament i identificació • Article 6. Control i recepció • Article 7. Mètodes d'assaig

4. BLOCS DE FORMIGÓ

Plec de prescripcions tècniques generals per a la recepció de blocs de formigó a les obres de construcció (RB-90) Aprovat per Ordre Ministerial de 4 de juliol de 1990 (BOE 11/07/1990). Fase de recepció de materials de construcció • Articulo 5. Subministrament i identificació • Article 6. Recepció

5. XARXA DE SANEJAMENT

Geotextiles i productes relacionats. Requisits per a ús en sistemes de drenatge Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13252), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001). Plantes elevadores d'aigües residuals per a edificis i instal·lacions. (Kits i vàlvules de retenció per a instal·lacions que contenen matèries fecals i no fecals. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 12050), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001).


Canonades de fibrociment per a drenatge i sanejament. Passos d'home i cambres d'inspecció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 588-2), aprovada per Resolució de 3 d'octubre de 2003 (BOE 31/10/2002).

Juntes elastoméricas de canonades [substantiu] emprades en canalitzacions d'aigua i drenatge (de cautxú vulcanitzat, d'elastòmers termoplàstics, de materials cel·lulars de cautxú vulcanitzat i de poliuretano vulcanitzat). Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 681-1, 2, 3 i 4) aprovada per Resolució de 16 de gener de 2003 (BOE 06/02/2003). Canals de drenatge per a zones de circulació per a vehicles i vianants Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 1433), aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003). Patés per a pous de registre enterrats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13101), aprovada per Resolució de 10 d'octubre de 2003 (BOE 31/10/2003).

Vàlvules d'admissió d'aire per a sistemes de drenatge Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 12380), aprovada per Resolució de 10 d'octubre de 2003. (BOE 31/10/2003) Tubs i peces complementàries de formigó en massa, formigó armat i formigó amb fibra d'acer Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 1916), aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Pozos de registre i cambres d'inspecció de formigó en massa, formigó armat i formigó amb fibres d'acer. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 1917), aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Petites instal·lacions de depuració d'aigües residuals per a poblacions de fins a 50 habitants equivalents. Fosses sèptiques. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 12566-1), aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Escales fixes per a pous de registre. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 14396), aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

6. FONAMENTACIÓ I ESTRUCTURES

Sistemes i Kits d'encofrat perdut no portant de blocs buits, panells de materials aïllants o de vegades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (Guia VAIG DONAR-TE NÚM. 009), aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Geotextiles i productes relacionats. Requisits per a ús en moviments de terres, fonamentacions i estructures de construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13251), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001). Ancoratges metàl·lics per a formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, aprovades per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002) i Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Ancoratges metàl·lics per a formigó. Guia VAIG DONAR-TE NÚM. 001–1 ,2, 3 i 4. • Ancoratges metàl·lics per a formigó. Ancoratges químics. Guia VAIG DONAR-TE NÚM. 001-5.

Suports estructurals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Suports de PTFE cilíndrics i esfèrics. UNEIX-EN 1337-7. • Suports de corró. UNEIX-EN 1337- 4. • Suports oscil·lants. UNEIX-EN 1337-6.

Additius per a formigons i pastes Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 i Resolució de 9 de novembre de 2005 (BOE 30/05/2002 i 01/12/2005). • Additius per a formigons i pastes. UNEIX-EN 934-2 • Additius per a formigons i pastes. Additius per a pastes per a cables de pretesat. UNEIX-EN 934-4

Ligantes de soleres contínues de magnesita. Magnesita càustica i de clorur de magnesi Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 14016-1), aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).


Àrids per a formigons, morters i lletades Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). • Àrids per a formigó. UNEIX-EN 12620. • Àrids lleugers per a formigons, morters i lletades. UNEIX-EN 13055-1. • Àrids per a morters. UNEIX-EN 13139.

Bigues i pilars compostos a base de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 013; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Kits de posttesat compost a base de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX EN 523), aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Beines de fleix d'acer per a tendons de pretesat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 011; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

7. OBRA

Calçs per a la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 459-1), aprovada per Resolució de 3 d'octubre de 2003 (BOE 31/10/2002).

Panells de guix Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002) i Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01712/2005). • Panells de guix. UNEIX-EN 12859. • Adhesius a base de guix per a panells de guix. UNEIX-EN 12860. Xemeneies Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13502), aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) i Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Terminals dels conductes de fums argilosos / ceràmics. UNEIX-EN 13502. • Conductes de fums d'argila cuita. UNEIX -EL 1457. • Components. Elements de paret exterior de formigó. UNEIX- EN 12446 • Components. Paredes interiors de formigó. UNEIX- EL 1857 • Components. Conductes de fum de blocs de formigó. UNEIX-EN 1858 • Requisits per a xemeneies metàl·liques. UNEIX-EN 1856-1

Kits de sitares interior (sense capacitat portant) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 003; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Especificacions d'elements auxiliars per a fàbriques d'obra Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). • Tibant, fleixos de tensió, abraçadores i esquadres. UNEIX-EN 845-1. • Llindes. UNEIX-EN 845-2. • Reforç de junta horitzontal de malla d'acer. UNEIX- EN 845-3.

Especificacions per a morters d'obra Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). • Morters per a revoco i emblanquinat. UNEIX-EN 998-1. • Morters per a obra. UNEIX-EN 998-2.

8. AÏLLAMENTS TÈRMICS

Productes aïllants tèrmics per a aplicacions en l'edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003) i modificació per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE19/02/2005). • Productes manufacturats de llana mineral (MW). UNEIX-EN 13162 • Productes manufacturats de poliestirè expandit (EPS). UNEIX-EN 13163 • Productes manufacturats de poliestirè extruido (XPS). UNEIX-EN 13164 • Productes manufacturats d'escuma rígida de poliuretano (PUR). UNEIX-EN 13165 • Productes manufacturats d'escuma fenòlica (PF). UNEIX-EN 13166 • Productes manufacturats de vidre cel·lular (CG). UNEIX-EN 13167 • Productes manufacturats de llana de fusta (WW). UNEIX-EN 13168


• Productes manufacturats de perlita expandida (EPB). UNEIX-EN 13169 • Productes manufacturats de suro expandit (ICB). UNEIX-EN 13170 • Productes manufacturats de fibra de fusta (WF). UNEIX-EN 13171 Sistemes i kits compostos per a l'aïllament tèrmic exterior amb revoco Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 004; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Ancoratges de plàstic per a fixació de sistemes i kits compostos per a l'aïllament tèrmic exterior amb revoco Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 01; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

9. IMPERMEABILITZACIONS

Sistemes d'impermeabilització de cobertes aplicats en forma líquida Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 005; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Sistemes d'impermeabilització de cobertes amb membranes flexibles fixades mecànicament Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 006; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

10. REVESTIMENTS

Materials de pedra natural per a ús com a paviment Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d'octubre de 2003 (BOE 31/10/2002). • Rajoles. UNEIX-EN 1341 • Llambordes. UNEIX-EN 1342 • Vorades. UNEIX-EN 1343

Llambordes d'argila cuita Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 1344) aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Adhesius per a rajoles ceràmiques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 12004) aprovada per Resolució de 16 de gener (BOE 06/02/2003).

Llambordes de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 1338) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Rajoles prefabricades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 1339) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Materials per a soleres contínues i soleres. Pastes autonivelantes Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13813) aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003) Sostres suspesos Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13964) aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

Rajoles ceràmiques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 14411) aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

11. FUSTERIA, MANYERIA I VIDRIERIA

Dispositius per a sortides d'emergència Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002). • Dispositius d'emergència accionats per una manilla o un polsador per a sortides de socors. UNEIX-EN 179 • Dispositius antipànic per a sortides d'emergències activats per una barra horitzontal. UNEIX-EN 1125

Ferramentes per a l'edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 3 d'octubre de 2003 (BOE 31/10/2002) i ampliat en Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Dispositius de tancament controlat de portes. UNEIX-EN 1154.


• Dispositius de retenció electromagnètica per a portes batents. UNEIX-EN 1155.

• Dispositius de coordinació de portes. UNEIX-EN 1158. • Frontisses d'un sol eix. UNEIX-EN 1935. • Panys i pestells. UNEIX -EN 12209.

Taulers derivats de la fusta per a la seva utilització en la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13986) aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Sistemes d'envidrament segellen-te estructural Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). • Vidre. Guia VAIG DONAR-TE núm. 002-1 • Alumini. Guia VAIG DONAR-TE núm. 002-2 • Perfils amb ruptura de pont tèrmic. Guia VAIG DONAR-TE núm. 002-3

Portes industrials, comercials, de garatge i portes grans Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13241-1) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

Tendals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13561) aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Façanes lleugeres Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13830) aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

12. PREFABRICATS

Productes prefabricats de formigó. Elements per a tanques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002) i ampliades per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005) • Elements per a tanques. UNEIX-EN 12839. • Pals i pals. UNEIX-EN 12843. Components prefabricats de formigó armat d'àrids lleugers d'estructura oberta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 1520), aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). Kits de construcció d'edificis prefabricats d'estructura de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 007; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Escales prefabricades (kits) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 008; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Kits de construcció d'edificis prefabricats d'estructura de troncs Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d'acord amb la Guia VAIG DONAR-TE núm. 012; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Vorades prefabricades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 1340), aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004)

13. INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA I APARELLS SANITARIS

Juntes elastoméricas de canonades [substantiu] emprades en canalitzacions d'aigua i drenatge (de cautxú vulcanitzat, d'elastòmers termoplàstics, de materials cel·lulars de cautxú vulcanitzat i de poliuretano vulcanitzat) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 681-1, 2, 3 i 4), aprovada per Resolució de 16 de gener de 2003 (BOE 06/02/2003).

Dispositius antiinundació en edificis Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13564), aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003).


Aigüeres de cuina Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 13310), aprovada per Resolució de 9 de novembre de 2005 (BOE 01/12/2005).

Inodors i conjunts d'inodors amb sifó incorporat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 997), aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

14. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Columnes i bàculs d'enllumenat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 10 d'octubre de 2003 (BOE 31/10/2003) i ampliada per resolució d'1 de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) • Acer. UNEIX-EN 40- 5. • Alumini. UNEIX-EN 40-6 • Barreja de polímers compostos reforçats amb fibra. UNEIX-EN 40-7

15. INSTAL·LACIONS DE GAS

Juntes elastoméricas empleades en tubs i accessoris per a transport de gasos i fluids hidrocarbonats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 682) aprovada per Resolució de 3 d'octubre de 2002 (BOE 31/10/2002)

Sistemes de detecció de fuga Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 682) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004)

16. INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ, CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ

Sistemes de control de fums i calor Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) • Aireadores naturals d'extracció de fums i calor. UNEIX-EN12101- 2. • Aireadores extractors de fums i calor. UNEIX-ENA-12101-3.

Panells radiants muntats al sostre alimentats amb aigua a una temperatura inferior a 120ºC Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 14037-1) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

Radiadors i convectors Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 442-1) aprovada per Resolució d'1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005)

17. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Instal·lacions fixes d'extinció d'incendis. Sistemes equipats amb mànegues. Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d'octubre de 2002 (BOE 31/10/2002). • Boques d'incendi equipades amb mànegues semirrígidas. UNEIX-EN 671-1 • Boques d'incendi equipades amb mànegues planes. UNEIX-EN 671-2

Sistemes fixos d'extinció d'incendis. Components per a sistemes d'extinció mitjançant agents gasosos Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d'octubre de 2002 (BOE 31/10/2002), ampliada per Resolució de 28 de Juny de 2004 (BOE16/07/2004) i modificada per Resolució de 9 de Novembre de 2005(BOE 01/12/2005). • Vàlvules direccionals d'alta i baixa pressió i els seus actuadores per a sistemes de CO2. UNEIX-EN 12094-5. • Dispositius no elèctrics d'avortament per a sistemes de CO2. UNEIX-EN 12094-6 • Difusors per a sistemes de CO2. UNEIX-EN 12094-7 • Vàlvules de retenció i vàlvules antiretorn. UNEIX-EN 12094-13 • Requisits i mètodes d'assaig per als dispositius manuals de tret i atur. UNEIX-EN-12094-3. • Requisits i mètodes d'assaig per a detectors especials d'incendis. UNEEN-12094-9. • Requisits i mètodes d'assaig per a dispositius de pesaje. UNEIX-EN-12094- 11. • Requisits i mètodes d'assaig per a dispositius pneumàtics d'alarma. UNEEN- 12094-12 Sistemes d'extinció d'incendis. Sistemes d'extinció per pols Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNEIX-EN 12416-1 i 2) aprovada per Resolució de 3 d'octubre de 2002 (BOE 31/10/2002) i modificada per Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01/12/2005).


Sistemes fixos de lluita contra incendis. Sistemes d'arruixadores i aigua polvoritzada. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 3 d'octubre de 2002 (BOE 31/10/2002), ampliades i modificades per Resolucions del 14 d'abril de 2003(BOE 28/04/2003), 28 de juny de juny de 2004(BOE 16/07/2004) i 19 de febrer de 2005(BOE 19/02/2005). • Arruixadores automàtiques. UNEIX-EN 12259-1 • Conjunts de vàlvula d'alarma de canonada mullada i cambres de retard. UNEEN 12259-2 • Conjunts de vàlvula d'alarma de canonada seca. UNEIX-EN 12259-3 • Alarmes hidropneumàtiques. UNEIX-EN-12259-4 • Components per a sistemes d'arruixadores i aigua polvoritzada. Detectors de fluix d'aigua. UNEIX-EN-12259-5

Sistemes de detecció i alarma d'incendis. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 14 d'abril de 2003 (BOE 28/04/2003), ampliada per Resolució del 10 d'octubre de 2003 (BOE 31/10/2003). • Dispositius d'alarma d'incendis-dispositius acústics. UNEIX-EN 54-3. • Equips de subministrament d'alimentació. UNEIX-EN 54-4. • Detectors de calor. Detectors puntuals. UNEIX-EN 54-5. • Detectors de fum. Detectors puntuals que funcionen segons el principi de llum difusa, llum transmesa o per ionització.

UNEIX-EN-54-7. • Detectors de fum. Detectors lineals que utilitzen un feix òptic de llum. UNEEN-54-12.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS

1. FORMIGÓ ARMAT I PRETESAT

Instrucció de Formigó Estructural (EHE) Aprovada per Reial Decret 2661/1998 d'11 de desembre. (BOE 13/01/1998) Fase de projecte • Article 4. Documents del Projecte Fase de recepció de materials de construcció • Article 1.1. Certificació i distintius • Article 81. Control dels components del formigó • Article 82. Control de la qualitat del formigó • Article 83. Control de la consistència del formigó • Article 84. Control de la resistència del formigó • Article 85. Control de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó • Article 86. Assajos previs del formigó • Article 87. Assajos característics del formigó • Article 88. Assajos de control del formigó • Article 90. Control de la qualitat de l'acer • Article 91. Control de dispositius d'ancoratge i entroncament de les armadures postteses. • Article 92. Control de les beines i accessoris per a armadures de pretesat • Article 93. Control dels equips de tesat • Article 94. Control dels productes d'injecció Fase d'execució d'elements constructius • Article 95. Control de l'execució • Article 97. Control del tesat de les armadures actives • Article 98. Control d'execució de la injecció • Article 99. Assajos d'informació complementària de l'estructura Fase de recepció d'elements constructius • Article 4.9. Documentació final de l'obra

2. FORJATS UNIDIRECCIONALS DE FORMIGÓ ARMAT O PRETESAT

Instrucció per al projecte i l'execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats. (EFHE) Aprovada per Reial Decret 642/2002, de 5 de juliol. (BOE 06/08/2002) Fase de projecte • Article 3.1. Documentació del forjat per a la seva execució Fase de recepció de materials de construcció • Article 4. Exigències administratives (Autorització d'ús) • Article 34. Control de recepció dels elements resistents i peces d'entrevigado


• Article 35. Control del formigó i armadures col·locats en obra Fase d'execució d'elements constructius • CAPÍTOL V. Condicions generals i disposicions constructives dels forjats • CAPÍTOL VI. Execució • Article 36. Control de l'execució Fase de recepció d'elements constructius • Article 3.2. Documentació final de l'obra

3. ESTRUCTURES METÀL·LIQUES

Norma Bàsica de l'Edificació (NBE EA-95) «Estructures d'acer en edificació» Aprovada per Reial Decret 1829/1995, de 10 de novembre. (BOE 18/01/1996) Fase de projecte • Article 1.1.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de recepció de materials de construcció • Article 2.1.4. Perfils i xapes d'acer laminat. Garantia de les característiques • Article 2.1.5. Condicions de subministrament i recepció • Article 2.2.4. Subministrament de perfils buits • Article 2.2.5. Assajos de recepció • Article 2.3.4. Subministrament dels perfils i plaques conformats • Article 2.3.5. Assajos de recepció • Article 2.4.6. Reblons d'acer. Característiques garantides • Article 2.4.7. Subministrament i recepció • Article 2.5.11. Caragols. Característiques garantides • Article 2.5.12. Subministrament i recepció

Fase d'execució d'elements constructius • Article 1.1.2. Aplicació de la norma a l'execució • Article 5.1. Unions reblades i caragolades • Article 5.2. Unions soldades • Article 5.3. Execució en taller • Article 5.4. Muntatge en obra • Article 5.5. Toleràncies • Article 5.6 Protecció

* Alternativa: des del 29 de Març de 2006 fins al 28 de Març de 2007, aplicació voluntària del Codi Tècnic de

l'Edificació, Document Bàsic DB s'estructural-acer Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

4. COBERTES AMB MATERIALS BITUMINOSOS

Norma Bàsica de l'Edificació (NBE QB-90) «Cobertes amb materials bituminosos» Aprovada per Reial Decret 1572/1990, de 30 de novembre. (BOE 07/12/1990) Actualització de l'Apèndix «Normes UNEIX de referència» per Ordre de 5 de juliol de 1996. (BOE 25/07/1996) Fase de projecte • Article 1.2.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de recepció de materials de construcció • Article 1.2.2. Aplicació de la norma als materials impermeabilitzants • Article 5.1. Control de recepció dels productes impermeabilitzants Fase d'execució d'elements constructius • Article 1.2.3. Aplicació de la norma a l'execució de les obres • Capítol 4. Execució de les cobertes • Article 5.2. Control de l'execució Fase de recepció d'elements constructius • Article 5.2. Control de l'execució


l'Edificació, Document Bàsic DB HS-Salubridad Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)


5. MURS RESISTENTS DE FÀBRICA DE MAÓ

Norma Bàsica de l'Edificació NBE FL-90 «Murs resistents de fàbrica de maó» Aprovada per Reial Decret 1723/1990, de 20 de desembre. (BOE 04/01/1991) Fase de projecte • Article 1.3. Aplicació de la Norma als projectes • Article 1.4. Aplicació de la Norma a les obres • Article 4.1. Dades del projecte Fase de recepció de materials de construcció • Article 1.2. Aplicació de la Norma als fabricants • Capítol II. Maons • Capítol III. Morters • Article 6.1. Recepció de materials Fase d'execució d'elements constructius • Capítol III. Morters • Article 4.4. Condicions per als enllaços de murs • Article 4.5. Forjats • Article 4.6. Suports • Article 4.7. Estabilitat del conjunt • Article 4.8. Juntes de dilatació • Article 4.9. Fonamentació • Article 6.2. Execució de morters • Article 6.3. Execució de murs • Article 6.4. Toleràncies en l'execució • Article 6.5. Proteccions durant l'execució • Article 6.6. Traves durant la construcció • Article 6.7. Fregues


l'Edificació, Document Bàsic DB s'estructural-fàbrica Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

6. COMPORTAMENT DAVANT EL FOC D'ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Codi Tècnic de l'Edificació, Document Bàsic DB SI Seguretat en Cas d'Incendi Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Introducció

Fase de recepció de materials de construcció • Justificació del comportament davant el foc d'elements constructius i els materials (veure REIAL DECRET 312/2005, de 18

de març, pel qual s'aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència enfront del foc).

Reglament de Prevenció d'Incendis de la Comunitat de Madrid (RPICM) Aprovat per Decret 31/2003, de 13 de març. (BOCM 21/03/2003) Fase de projecte • Article 4. Documentació

Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Productes fabricats i comercialitzats en algun estat membre de la Unió Europea. • Article 68. Comportament dels elements i materials de construcció davant el foc REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel qual s'aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència enfront del foc.

7. AÏLLAMENT TÈRMIC

Codi Tècnic de l'Edificació, Document Bàsic DB HE Estalvi d'Energia Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Secció HE 1 Limitació de Demanda Energètica. • Apèndix C Normes de referència. Normes de càlcul.


Fase de recepció de materials de construcció • 4 Productes de construcció • Apèndix C Normes de referència. Normes de producte.

Fase d'execució d'elements constructius • 5 Construcció • Apèndix C Normes de referència. Normes d'assaig.

8. AÏLLAMENT ACÚSTIC

Norma Bàsica de l'Edificació (NBE CA-88) «Condicions acústiques dels edificis» Aprovada per Ordre Ministerial de 29 de setembre de 1988. (BOE 08/10/1988) Fase de projecte • Article 19. Compliment de la Norma en el Projecte Fase de recepció de materials de construcció • Article 21. Control de la recepció de materials • Annex 4. Condicions dels materials

− 4.1. Característiques bàsiques exigibles als materials − 4.2. Característiques bàsiques exigibles als materials específicament acondicionantes acústics − 4.3. Característiques bàsiques exigibles a les solucions constructives − 4.4. Presentació, mesures i toleràncies − 4.5. Garantia de les característiques − 4.6. Control, recepció i assajos dels materials − 4.7. Laboratoris d'assaig

Fase d'execució d'elements constructius • Article 22. Control de l'execució

9. INSTAL·LACIONS

1 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI-93) Aprovat per Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre. (BOE 14/12/1993) Fase de recepció d'equips i materials • Article 2 • Article 3 • Article 9 Fase d'execució de les instal·lacions • Article 10 Fase de recepció de les instal·lacions • Article 18

Reglament de Prevenció d'Incendis de la Comunitat de Madrid (RPICM) Aprovat per Decret 31/2003, de 13 de març. (BOCM 21/03/2003) Fase de projecte • Article 61. Instal·lacions de protecció contra incendis. Àmbit d'aplicació Fase d'execució de les instal·lacions • Article 62. Empreses instal·ladores

2 INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES

Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE) Aprovat per Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol (BOE 05/08/1998), i modificat per Reial Decret 1218/2002, de 22 de novembre. (BOE 03/12/2004) Fase de projecte • Article 5. Projectes d'edificació de nova planta • Article 7. Projecte, execució i recepció de les instal·lacions • ITE 07 - DOCUMENTACIÓ

− ITE 07.1 INSTAL·LACIONS DE NOVA PLANTA


− ITE 07.2 REFORMES − APÈNDIX 07.1 Gola del contingut del projecte

Fase de recepció d'equips i materials • ITE 04 - EQUIPS I MATERIALS

− ITE 04.1 GENERALITATS − ITE 04.2 CANONADES I ACCESSORIS − ITE 04.3 VÀLVULES − ITE 04.4 CONDUCTES I ACCESSORIS − ITE 04.5 XEMENEIES I CONDUCTES DE FUMS − ITE 04.6 MATERIALS AÏLLANTS TÈRMICS − ITE 04.7 UNITATS DE TRACTAMENT I UNITATS TERMINALS − ITE 04.8 FILTRES PER A AIRE − ITE 04.9 CALDERES − ITE 04.10 CREMADORS − ITE 04.11 EQUIPS DE PRODUCCIÓ DE FRED − ITE 04.12 APARELLS DE REGULACIÓ I CONTROL − ITE 04.13 EMISSORS DE CALOR

Fase d'execució de les instal·lacions • Article 7. Projecte, execució i recepció de les instal·lacions • ITE 05 - MUNTATGE

− ITE 05.1 GENERALITATS − ITE 05.2 CANONADES, ACCESSORIS I VÀLVULES − ITE 05.3 CONDUCTES I ACCESSORIS

Fase de recepció de les instal·lacions • Article 7. Projecte, execució i recepció de les instal·lacions • ITE 06 - PROVES, POSADA EN MARXA I RECEPCIÓ

− ITE 06.1 GENERALITATS − ITE 06.2 NETEJA INTERIOR DE XARXES DE DISTRIBUCIÓ − ITE 06.3 COMPROVACIÓ DE L'EXECUCIÓ − ITE 06.4 PROVES − ITE 06.5 POSADA EN MARXA I RECEPCIÓ − APÈNDIX 06.1 Model del certificat de la instal·lació

3 INSTAL·LACIONS D'ELECTRICITAT

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) Aprovat per Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost. (BOE 18/09/2002) Fase de projecte • ITC-BT-04. Documentació i posada en servei de les instal·lacions

− Projecte − 2. Memòria Tècnica de Disseny (MTD) − Models oficials de MTD i certificat d'instal·lació elèctrica per a la Comunitat de Madrid, aprovats per Resolució de 14 de

gener de 2004. (BOCM 13/02/2004)

Fase de recepció d'equips i materials • Article 6. Equips i materials • ITC-BT-06. Materials. Xarxes aèries per a distribució en baixa tensió • ITC-BT-07. Cables. Xarxes subterrànies per a distribució en baixa tensió

Fase de recepció de les instal·lacions • Article 18. Execució i posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-04. Documentació i posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-05. Verificacions i inspeccions • Procediment per a la tramitació, posada en servei i inspecció de les instal·lacions elèctriques no industrials connectades a

una alimentació en baixa tensió en la Comunitat de Madrid, aprovat per (Ordre 9344/2003, d'1 d'octubre. (BOCM 18/10/2003)

4 INSTAL·LACIONS DE GAS

Reglament d'instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials (RIG) Aprovat per Reial Decret 1853/1993, de 22 d'octubre. (BOE 24/11/1993)


Fase de projecte • Article 4. Normes. Fase de recepció d'equips i materials • Article 4. Normes. Fase d'execució de les instal·lacions • Article 4. Normes.

Fase de recepció de les instal·lacions • Article 12. Proves prèvies a la posada en servei de les instal·lacions. • Article 13. Posada en disposició de servei de la instal·lació. • Article 14. Instal·lació, connexió i posada en marxa dels aparells a gas. • ITC MI-IRG-09. Proves per a l'entrega de la instal·lació receptora • ITC LA MEVA-10. Posada en disposició de servei • ITC LA MEVA-11. Instal·lació, connexió i posada en marxa d'aparells a gas

Instrucció sobre documentació i posada en servei de les instal·lacions receptores de Gasos Combustibles Aprovada per Ordre Ministerial de 17 de desembre de 1985. (BOE 09/01/1986)

Fase de projecte • ANNEX A. Instrucció sobre documentació i posada en servei de les instal·lacions receptores de gasos combustibles • 2. Instal·lacions de gas que precisen projecte per a la seva execució

Fase de recepció de les instal·lacions • 3. Posada en servei de les instal·lacions receptores de gas que precisin projecte. • 4. Posada en servei de les instal·lacions de gas que no precisen projecte per a la seva execució.

5 INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA

Normes Bàsiques per a les Instal·lacions Interiors de Subministrament d'Aigua Aprovades per Ordre Ministerial de 9 de 12 de 1975. (BOE 13/01/1976) Fase de recepció d'equips i materials • 6.3 Homologació Fase de recepció de les instal·lacions • 6.1 Inspeccions • 6.2 Prova de les instal·lacions Normes sobre documentació, tramitació i prescripcions tècniques de les instal·lacions interiors de subministrament d'aigua de la Comunitat de Madrid Aprovades per Ordre 2106/1994, d'11 de novembre (BOCM 28/02/1995) i normes complementàries, aprovades per Ordre 1307/2002, de 3 d'abril. (BOCM 11/04/2002) Fase de projecte • Annex I. Instal·lacions interiors de subministrament d'aigua, que necessiten projecte específic. Fase de recepció d'equips i materials • Article 2. Materials utilitzats en canonades

6 INSTAL·LACIONS D'INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIÓ

Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis i de l'activitat d'instal·lació d'equips i sistemes de telecomunicacions (RICT). Aprovat per Reial Decret 401/2003, de 4 d'abril. (BOE 14/05/2003) Fase de projecte • Article 8. Projecte tècnic

Fase de recepció d'equips i materials • Article 10. Equips i materials utilitzats per configurar les instal·lacions Fase d'execució de les instal·lacions • Article 9. Execució del projecte tècnic


Desplegament Del Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis i l'activitat d'instal·lació d'equips i sistemes de telecomunicacions Aprovat per Ordre C/1296/2003, de 14 de maig. (BOE 27/05/2003) Fase de projecte • Article 2. Projecte tècnic • Disposició addicional primera. Coordinació entre la presentació del Projecte Tècnic Arquitectònic i el d'Infraestructura Comú

de Telecomunicacions

Fase d'execució de les instal·lacions • Article 3. Execució del projecte tècnic

7 INSTAL·LACIÓ D'APARELLS ELEVADORS

Disposicions d'aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors Aprovades per Reial Decret 1314/1997 d'1 d'agost. (BOE 30/09/1997)

Fase de recepció d'equips i materials • Article 6. marcat «CE» i declaració «CE» de conformitat Fase d'execució de les instal·lacions • Article 6. marcat «CE» i declaració «CE» de conformitat

Fase de recepció de les instal·lacions • ANNEX VI. Control final


LLISTAT MÍNIM DE PROVES DE LES QUE S’HA DE DEIXAR CONSTÀNCIA 1. FONAMENTACIÓ 1.1 FONAMENTACIONS DIRECTES I PROFUNDES

- Estudi Geotècnic. - Anàlisi de les aigües quan hi hagi indicis que aquestes siguin àcides, salines o d'agressivitat potencial. - Control geomètric de replantejaments i de nivells de fonamentació. Fixació de toleràncies segons DB ES C Seguretat Estructural

Fonaments. - Control de formigó armat segons EHE Instrucció de Formigó Estructural i DB ES C Seguretat Estructural Fonaments. - Control de fabricació i transport del formigó armat.

1.2 CONDICIONAMENT DEL TERRENY

Excavació: - Control de moviments en l'excavació. - Control del material de farciment i del grau de compacitat.

Gestió d'aigua:

- Control del nivell freàtic - Anàlisi d'inestabilitats de les estructures enterrades al terreny per ruptures hidràuliques.

Millora o reforç del terreny: - Control de les propietats del terreny després de la millora

Ancoratges al terreny:

- Segons norma UNEIX EL 1537:2001 2. ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT 2.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment - Aigua de pastat - Àrids - Altres components (abans de l'inici de l'obra)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Resistència - Consistència - Durabilitat

Assaigs de control del formigó:

- Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assajos d'informació complementària (en els casos contemplats per l'EHE en els articles 72è i 75è i en 88.5, o quan així s'indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars).

Control de qualitat de l'acer:

- Control a nivell reduït: Només per a armadures passives.

- Control a nivell normal: S'ha de realitzar tant a armadures actives com a passives. L'únic vàlid per a formigó pretesat. Tant per als productes certificats com per als que no ho siguin, els resultats de control de l'acer han de ser coneguts abans de l'hormigonado.

- Comprovació de soldabilitat: En el cas d'existir entroncaments per soldadura

Altres controls:

- Control de dispositius d'ancoratge i empalem d'armadures postteses. - Control de les beines i accessoris per a armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d'injecció.


2.2 CONTROL DE L'EXECUCIÓ

Nivells de control d'execució: - Control d'execució a nivell reduït :

- Una inspecció per cada lot en què s'ha dividit l'obra. - Control de recepció a nivell normal :

- Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en què s'ha dividit l'obra.

- Control d'execució a nivell intens : - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en què s'ha dividit l'obra.

Fixació de toleràncies d'execució

Altres controls:

- Control del tesat de les armadures actives. - Control d'execució de la injecció. - Assajos d'informació complementària de l'estructura (proves de càrrega i altres assajos no destructius)

3. ESTRUCTURES D'ACER

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada

Control de qualitat dels materials:

- Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assajos per a materials que presentin característiques no avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut per a materials singulars.

Control de qualitat de la fabricació:

- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que inclourà: - Memòria de fabricació - Plans de taller - Pla de punts d'inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: - Ordre d'operacions i utilització d'eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adequat

Control de qualitat de muntatge:

- Control de qualitat de la documentació de muntatge: - Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d'inspecció

- Control de qualitat del muntatge 4. ESTRUCTURES DE FÀBRICA

Recepció de materials: Peces:

Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de les peces. Sorres Ciments i calçs Morters secs preparats i formigons preparats

Comprovació de dosificació i resistència

Control de fàbrica: Tres categories d'execució:

Categoria A: peces i morter amb certificació d'especificacions, fàbrica amb assajos previs i control diari d'execució. Categoria B: peces (excepte succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d'especificacions i control diari d'execució. Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de farciment

Control de dosificació, barrejat i posada en obra


Armadura:

Control de recepció i posada en obra

Protecció de fàbriques en execució: Protecció contra danys físics Protecció de la coronació Manteniment de la humitat Protecció contra glaçades Trava temporal Limitació de l'altura d'execució per dia

5. ESTRUCTURES DE FUSTA

Subministrament i recepció dels productes: Identificació del subministrament amb caràcter general:

Nom i direcció de l'empresa subministradora i de la serradora o fàbrica. Data i quantitat del subministrament Certificat d'origen i distintiu de qualitat del producte

Identificació del subministrament amb caràcter específic: Fusta serrada:

Espècie botànica i classe resistent. Dimensions nominals Contingut d'humitat

Tauler: Tipus de tauler estructural. Dimensions nominals

Element estructural de fusta encolada: Tipus d'element estructural i classe resistent Dimensions nominals Marcat

Elements realitzats en taller: Tipus d'element estructural i declaració de capacitat portant, indicant condicions de suport Dimensions nominals

Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors Certificat del tractament: aplicador, espècie de fusta, protector empleat i núm. de registre, mètode d'aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions enfront de mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

Elements mecànics de fixació: Tipus de fixació Resistència a tracció de l'acer Protecció enfront de la corrosió Dimensions nominals Declaració de valors característics de resistència l'aixafament i moment plàstic per a unions fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra:

Comprovacions amb caràcter general: Aspecte general del subministrament Identificació del producte

Comprovacions amb caràcter específic: Fusta serrada

Espècie botànica Classe resistent Toleràncies en les dimensions Contingut d'humitat

Taulers: Propietats de resistència, rigidesa i densitat Toleràncies en les dimensions

Elements estructurals de fusta laminada encolada: Classe resistent Toleràncies en les dimensions

Altres elements estructurals realitzats en taller: Tipus Propietats Toleràncies dimensionals Planeidad Contrafletxes


Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors:

Certificació del tractament Elements mecànics de fixació:

Certificació del material Tractament de protecció

Criteri de no acceptació del producte 6. TANCAMENTS I PARTICIONS

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució d'aïllament aportada.

Subministrament i recepció de productes:

Es comprovarà l'existència de marcat CE.

Control d'execució en obra: Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Es prestarà atenció a les trobades entre els diversos elements i, especialment, a l'execució dels possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. Posada en obra d'aïllants tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. Fixació de cèrcol de fusteria per garantir l'estanqueidad al pas de l'aire i l'aigua.

7. SISTEMES DE PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució d'aïllament aportada.



Control d'execució en obra: Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Tots els elements s'ajustaran a allò que s'ha descrit en el DB HS Salubritat, en la secció HS 1 Protecció enfront de la Humitat. Es realitzaran proves d'estanqueidad en la coberta.

8. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució d'aïllament aportada, justificant de manera expressa el compliment del Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques (RITE).



Control d'execució en obra: Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Muntatge de canonada i pasatubos segons especificacions. Característiques i muntatge dels conductes d'evacuació de fums. Característiques i muntatge de les calderes. Característiques i muntatge dels terminals. Característiques i muntatge dels termòstats. Proves parcials d'estanqueidad de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar en, almenys, 4 hores. Prova final d'estanqueidad (caldera conexionada i connectada a la xarxa de lampisteria). La pressió de prova no ha de variar en, almenys, 4 hores.

9. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.



Control d'execució en obra: Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Replantejament i ubicació de maquines. Replantejament i traçat de canonades i conductes.


Verificar característiques de climatizadores, fan-coils i refrigeradora. Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre suports. Verificar característiques i muntatge dels elements de control. Proves de pressió hidràulica. Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material d'aïllament. Prova de xarxes de desguàs de climatizadores i fan-coils. Connexió a quadres elèctrics. Proves de funcionament (hidràulica i aire). Proves de funcionament elèctric.

10. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el compliment del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i de les Instruccions Tècniques Complementàries.

Subministrament i recepció de productes: Es comprovarà l'existència de marcat CE.

Control d'execució en obra: Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Verificar característiques de caixa transformador: sitares, fonamentació-suports, terres, etc. Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Traçat de fregues i caixes en instal·lació encastada. Subjecció de cables i senyalització de circuits. Característiques i situació d'equips d'enllumenat i de mecanismes (marca, model i potència). Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellació) Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. Quadres generals:

Aspecte exterior i interior. Dimensions. Característiques tècniques dels components del quadre (interruptors, automàtics, diferencials, relès, etc.) Fixació d'elements i conexionado.

Identificació i senyalització o etiquetatge de circuits i les seves proteccions. Conexionado de circuits exteriors a quadres. Proves de funcionament:

Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. Tret d'automàtics. Encesa d'enllumenat. Circuit de força. Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació acabada.

11. INSTAL·LACIONS D'EXTRACCIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució d'extracció aportada.



Control d'execució en obra: Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. Comprovació de muntatge de conductes i reixetes. Proves d'estanqueidad d'unions de conductes. Prova de mesurament d'aire. Proves afegides a realitzar en el sistema d'extracció de garatges:

Ubicació de central de detecció de CO en el sistema d'extracció dels garatges. Comprovació de muntatge i accionament davant la presència de fum.

Proves i posada en marxa (manual i automàtica). 12. INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució de lampisteria aportada.




Control d'execució en obra: Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa Instal·lació general interior: característiques de canonades i de valvulería. Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. Proves de les instal·lacions:

Prova de resistència mecànica i estanqueidad parcial. La pressió de prova no ha de variar en, almenys, 4 hores. Prova d'estanqueidad i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha de variar en, almenys, 4 hores. Proves particulars a les instal·lacions d'Aigua Calenta Sanitària:

Mesurament de cabal i temperatura en els punts d'aigua Obtenció del cabal exigit a la temperatura fixada un vegada oberts les aixetes volgudes en funcionament simultani. Temps de sortida de l'aigua a la temperatura de funcionament. Mesurament de temperatures en la xarxa. Amb l'acumulador a règim, comprovació de les temperatures del mateix a la seva sortida i a les aixetes.

Identificació d'aparells sanitària i aixetes. Col·locació d'aparells sanitaris (es comprovarà l'anivellació, la subjecció i la connexió). Funcionament d'aparells sanitaris i cridadisses (es comprovarà l'aixetes, les cisternes i el funcionament dels desguassos). Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

13. INSTAL·LACIONS DE GAS

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució de gas aportada.



Control d'execució en obra: Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Canonada d'escomesa a l'armari de regulació (diàmetre i estanqueidad). Passos de murs i forjats (col·locació de pasatubos i beines). Verificació de l'armari de comptadors (dimensions, ventilació, etc.). Distribució interior canonada. Distribució exterior canonada. Valvulería i característiques de muntatge. Prova d'estanqueidad i resistència mecànica.

14. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera expressa el compliment del Document Bàsic DB SI Seguretat en Cas d'Incendi.


Es comprovarà l'existència de marcat CE. Els productes s'ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà allò que s'ha recollit en el REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel qual s'aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència enfront del foc.

Control d'execució en obra:

Execució d'acord amb les especificacions de projecte. Verificació de les dades de la central de detecció d'incendis. Comprovar característiques de detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així com la seva ubicació i muntatge. Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció. Verificar la xarxa de canonades d'alimentació als equips de mànega i sprinklers: característiques i muntatge. Comprovar equips de mànegues i sprinklers: característiques, ubicació i muntatge. Prova hidràulica de la xarxa de mànegues i sprinklers. Prova de funcionament dels detectors i de la central. Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

15. INSTAL·LACIONS DE A.C.S. AMB PANELLS SOLARS

Control de qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució de generació d'aigua calenta sanitària (ACS) amb panells solars.


Subministrament i recepció de productes: Es comprovarà l'existència de marcat CE.

Control d'execució en obra:

Execució d'acord amb les especificacions de projecte. La instal·lació s'ajustarà a allò que s'ha descrit en la Secció HE 4 Contribució Solar Mínima d'Aigua Calenta Sanitària.

4.8.5 - Normativa tècnica general S’haurà de complir, si es necessari, la següent normativa d’obligat compliment: Àmbit general:

Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99), modificación: ley 2/2002,(BOE 31/12/02) Modificada por los

Presupuestos generales del estado para el año 2003. art. 105 Código Técnico de la Edificación. RD 314/2006, de 17 de marzo de 2006 (BOE 28/03/2006). Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación. D 462/71 (BOE: 24/3/71) modificado por el RD 129/85

(BOE: 7/2/85). Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación. O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) corrección de errores (BOE: 6/7/71)

modificada por la O. 14/6/71(BOE: 24/7/91). Libro de Ordenes y visitas. D 461/1997, de 11 de marzo. Certificado final de dirección de obras. D. 462/71 (BOE: 24/3/71).

Funcionalitat:

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d’habitatges. D. 282/91 (DOGC: 15/1/92). Llei de l'habitatge. Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92) Llibre de l'edifici. D. 206/92 (DOGC: 7/10/92) Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis

d’habitatges. D. 158/97 (DOGC: 16/7/97) Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.

(DOGC Núm. 6245 – 2/11/2012) Accessibilitat:

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Llei 20/91 DOGC: 25/11/91 Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91. D 135/95 DOGC: 24/3/95 Ley de integración social de los minusválidos. Ley 13/82 BOE 30/04/82 CTE DB SU-1 Seguridad frente al riesgo de caídas. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006 Condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics

utilitzats i edificacions. RD 505/2007 (BOE 113 de 11/5/2007) Seguretat:

Sistemes estructurals, seguretat estructural:

SE 1 DB SE 1 Resistencia y estabilidad. SE 2 DB SE 2 Aptitud al Servicio. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006. CTE DB SE 1 Resistencia y estabilidad RD1370/88 (BOE: 17/11/88). CTE DB SE 2 Aptitud al servicio. CTE DB SE AE Acciones en la edificación. CTE DB SE C Cimientos. CTE DB SE A Acero. CTE DB SE M Madera. CTE DB SE F Fábrica. NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación. RD 997/2002, de 27 de setiembre (BOE: 11/10/02) NRE-AEOR-93. norma reglamentaria de la edificación sobre acciones en la edificación en las obres de rehabilitación estructural de los

techos de edificios de viviendas. O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94) EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos

prefabricados. RD 642/2002 (BOE: 6/08/02). EHE-08 Instrucción de Hormigón Estructural. REAL DECRETO 1247/2008, de 18 de julio, por

el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (BOE: 22/08/2008).


Sistemes d’incendis, seguretat en cas d’incend i:

CTE DB SI Seguridad en caso de Incendio. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006 Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91. D 241/94 (DOGC: 30/1/95) Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de

resistencia frente al fuego. RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI). RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI). RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Sistemes d’utilització, seguretat en cas d’ut ilització:

RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006.

CTE DB SU-1 Seguridad frente al riesgo de caídas. CTE DB SU-2 Seguridad frente al riesgo de impacto o cogidas. CTE DB SU-3 Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento. CTE DB SU-5 Seguridad frente al riesgo causado por situaciones de alta ocupación. CTE DB SU-6 Seguridad frente al riesgo de ahogamiento. CTE DB SU-7 S Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento.

Sistemes d’estalvi d’energia:


CTE DB HE-1 Limitación de la demanda energética. CTE DB HE-2 Rendimiento de las Instalaciones Térmicas (RITE). CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación. CTE DB HE-4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria. CTE DB HE-5 Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica. Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en

diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells. Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción (RD 47/2007 de 31/01/2007)

Sistemes de salubritat, residus d’obra i enderrocs:


CTE DB HS 1 Protección frente la humedad. CTE DB HS 2 Recogida y evacuación de residuos. CTE DB HS 3 Calidad del aire interior. CTE DB HS 4 Suministro de agua. CTE DB HS 5 Evacuación de aguas. Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006 DOGC: 16/02/2006. Residuos. Ley 6/93, de 15 julio , modificada por la ley 15/2003, de 13 de junio y por la ley 16/2003, de 13 de junio. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Regulador de los derribos y otros residuos de la construcción. D. 201/1994, 26 julio, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12

juny. D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12

juny. D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el cual se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición.

Seguretat davant el soroll:

NBE-CA-88 Condiciones acústicas en los edificios. O 29/9/88 BOE: 8/10/88 Llei de protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002 Ley del ruido. Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003 Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes constructius:

CTE DB HS 1 Protección frente la humedad. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006


Instal·lacions:

Instal·lacions d’electricitat:

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias. RD 842/2002 (BOE 18/09/02) Ley 6/2001 ley sobre instalaciones de iluminación exterior. Decreto 82/2005, decreto que desarrolla la ley 6/2001 Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación. RD 3275/82

(BOE: 1/12/82)corrección de errores (BOE: 18/1/83) Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación. Resolución 19/6/84 (BOE: 26/6/84) Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía

eléctrica. RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000) Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias. RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE-5 Contribución fotovoltaica mínima de energia eléctrica. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006 Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió. Instrucció 7/2003, de 9 de setembre Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges. Instrucció 9/2004, de 10 de maig Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. Resolució 4/11/1988 (DOGC

30/11/1988) Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación. RD 3275/82

(BOE: 1/12/82) corrección de errores (BOE: 18/1/83) Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación. Resolución 19/6/84 (BOE: 26/6/84) Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. D 3151/1968 Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia

eléctrica. RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions de telecomunicació:

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación. RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificación Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005).

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; de aplicación a Cataluña en cuanto al servicio de telefonía básica). RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003. Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Modificación del ámbito de aplicación del RD Ley 1/98 en la modificación de la Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Canalizaciones y infraestructuras de radiodifusión sonora, televisión, telefonía básica y otros servicios por cable en los edificios. D. 172/99 (DOGC: 07/07/99)

Norma técnica de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones en los edificios para el acceso al servicio de telecomunicaciones por cable. D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma técnica de las infraestructuras comunes de los edificios para la captación, adaptación y distribución de las señales de radiodifusión, televisión y otros servicios de datos asociados, procedentes de emisiones terrestres y de satélite. D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya. D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions de fontaneria:

CTE DB HS 4 Suministro de agua. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006 CTE DB HE-4 Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006 Regulación de los contadores de agua fría. O 28/12/88 (BOE: 6/3/89) Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis

públics de la generalitat de catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya). D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003 (BOE 18/07/2003). Criterios sanitarios del agua de consumo humano. RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006 DOGC 16/02/2006

Instal·lacions tèrmiques:

CTE DB HE-2 Rendimiento de las Instalaciones Térmicas (remite al RITE). RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE

28/03/2006 RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1751/1998, modificado por el RD 1218/2002


Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries. O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios. (DOCE 04.01.2003) Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas. RD 275/1995 Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de

aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad) RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instrucciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99). RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) corrección de erradas (BOE: 28/6/79) modificación (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions ventilació:

CTE DB HS 3 Calidad del aire interior. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006

Instal·lacions d’il·luminació:

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE

28/03/2006 CTE DB SU-1 Seguridad frente al riesgo causado para la iluminación inadecuada. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE

28/03/2006

Instal·lacions de parallamps:

CTE DB SU-8 Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE

28/03/2006

Instal·lacions d’evacuació:

CTE DB HS 5 Evacuación de aguas. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus:

CTE DB HS 2 Recogida y evacuación de residuos. RD 314/2006 “Código Técnico de la Edificación” BOE 28/03/2006

Instal·lacions de combustibles:

Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos, colectivos o comerciales. RD 1853/93 (BOE: 24/11/93) Reglamento general del servicio público de gases combustibles. D 2913/73 (BOE: 21/11/73) modificación (BOE: 21/5/75; 20/2/84) Instrucción sobre documentación y puesta en servicio de las instalaciones receptoras de gases combustibles. O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)

corrección de errores (BOE: 26/4/86) Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig. O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificación (BOE:

8/11/83; 23/7/84) Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (glp) en depósitos fijos. O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)

corrección de errores (BOE: 10/6/86) Normas para instalaciones de gases licuados del petróleo (glp) con depósitos móviles de capacidad superior a 15 kg. Resolución

24/07/63 (BOE: 11/09/63) Extracto de las normas a las que se han de someter los depósitos móviles con capacidad no superior a los 15 Kg. de gases licuados del

petróleo (glp) y su instalación. Resolución 25/02/63 (BOE: 12/03/63) Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones técnicas complementarias. RD 494/88 (BOE: 25/5/88)

corrección de errores (BOE: 21/7/88) Aparatos a gas. RD 1428/1992 Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio". RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Instal·lacions de transport:

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores. RD 1314/97 (BOE:

30/9/97) (BOE 28/07/98) Aplicación del RD 1314/1997, de disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre

ascensores. O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99) corrección de errores (DOGC: 05/08/99) Reglamento de aparatos elevadores. O 30/6/66 (BOE: 26/7/66) corrección de errores (BOE: 20/9/66) modificaciones (BOE: 28/11/73;

12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81) Aclaraciones de diferentes articulos del reglamento de aparatos elevadores. O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82) Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias (Derogado por el RD 1314/1997,

excepto los artículos 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23). RD 2291/85 (BOE: 11/12/85) regulación de la aplicación (DOGC: 19/1/87) modificaciones (DOGC: 7/2/90)


ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 excepto de los artículos que remiten a los artículos vigentes del reglamento anteriormente mencionados). O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada por el RD 1314/1997 excepto de los artículos que remiten a los artículos vigentes del reglamento anteriormente mencionados. Resolución 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas. O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors. O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84) ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90) Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica. Resolució 22/06/87 (DOGC

20/07/87) Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas. Resolución 3/04/97 (BOE: 23/4/97) corrección de errores (BOE:

23/5/97) Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso. Resolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98) Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes. RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Control de qualitat:

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción. RD 1630/1992, de 29 de diciembre, de transposición de la

Directiva 89/106/CEE, modificado por el RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de

resistencia frente al fuego. RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Directiva 89/106/CEE de productos de construcción. Transpuesta por el RD 1630/1992, de diciembre, modificado por el RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de

resistencia frente al fuego. RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Control de qualitat en l'edificació. D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89,

11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94) Obligatoriedad de hacer constar en el programa de control de calidad los datos referentes a la autorización administrativa relativa a los

forjados y elementos resistentes. O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97) Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació. R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98) Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas. RD 1630/80 (BOE: 8/8/80) Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados. R 30/1/97 (BOE: 6/3/97) Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de

sistemas. D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (O. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Materials de construcció:

RB-90 Pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción. O

4/7/90 (BOE: 11/07/90) RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos. O 18/12/92 (BOE: 26/12/92) UC-85 Recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó. O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85) RC-08 Instrucción para la recepción de cementos. RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008) RY-85 Pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción. O 31/5/85 (BOE: 10/6/85) RL-88 Pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción. O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Treballs de seguretat:

Normes legals i reglamentaries aplicables:

- Específiques de la construcció - Indústries en general - Construcció - Electricitat - Recipients de pressió - Treballs de les dones i els nens - Medis de seguretat - Seguretat i prevenció de riscs - Prevenció de malalties - Varis

Específiques de la construcció:

Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo. M. Trabajo BOE 16 y 17 marzo de 1971, rectificaciones 6 de abril. Orden de 9-3-1971. (vigente tan solo el capítulo VI del TITOL II)

Ordenanza de Trabajo de la Construcción, Vidrio i Cerámica. Orden de 28 de agosto de 1970, rectificada en virtud de correcciones de errores. BOE 17 de octubre de 1970.


Orden de 27 de julio de 1973, por la que se aprueban las modificaciones de determinados artículos de la Ordenanza de Trabajo en la Construcción, Vidrio y Cerámica de 28 de agosto de 1970

Orden del 6 de mayo de 1988 (BOE núm. 117) de 16.05.88, en la que se determinan los requisitos de datos que deben reunir las comunicaciones de apertura de los centros de trabajo.

Orden de 16 de diciembre de 1987, por la que se establecen nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo y se dan instrucciones para su cumplimentación y tramitación.

Ley 11/94, de 3 de junio de 1994, por la que se modifican determinados artículos del Estatuto de los Trabajadores, del Texto articulado de la Ley de Procedimiento Laboral, y de la Ley sobre infracciones en el orden social (BOE núm. 122 de 23 de mayo de 1994). Derogada parcialmente por el RD 2/1995 i la Ley 42/1997

Text refós de l’Estatut dels Treballadors.

Indústries en general:

R.D. 1435/92 BOE (11/12/92). Aproximación de las Legislaciones de los Estados Miembros sobre máquinas. Transposiciones de las

directivas 89/392 y 91/368 CEE especialmente su anexo 1.4. Derogado por el RD 1435/1992 y modificado por el RD 56/1995 Reglamento de aparatos de elevación y manutención de los mismos. R. D. 2291/1985 de 8 de noviembre, BOE 11.12.85 Real Decreto 1495/86, de 26 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad en las máquinas. Derogado por el RD 1435/1992.

El capítulo VII se mantiene como derecho supletorio. Real Decreto 2028/86, de 6 de junio, de aproximación de las legislaciones sobre vehículos a motor y sus componentes (BOE de 2 de octubre

de 1986) Orden de 16 de abril de 1990 del Ministerio de Industria, por la que se modifica la ITC MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de Elevación y

Manutención referente a grúas torre desmontables para obra (BOE núm. 98, de 24 de abril de 1990). Orden de 16 de abril de 1991 del Ministerio de Industria, por la que se modifica la ITC-MIE 1 del Reglamento de Aparatos de Elevación y

Manutención (BOE núm. 98 de 24.04.91). Rectificado posteriormente (BOE núm. 245 de 12 de octubre de 1991). Transposición de la Directiva 90/486/CEE

Orden de 12 de septiembre de 1991 del Ministerio de Industria, por la que se modifica la ITC MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención (BOE núm. 223 de 17 de septiembre de 1991). Rectificado posteriormente (BOE núm. 245 de 12 de octubre de 1991).

Resolución de 27 de abril de 1992 del Ministerio de Industria, por la que se aprueban las prescripciones técnicas no previstas en la ITC-MIE i del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención (BOE núm. 117, de 15 de mayo de 1992).

Orden de 29 de diciembre de 1992, de aproximación de las legislaciones sobre vehículos a motor y sus componentes (BOE de 11 de enero de 1993).

Orden de 10 de junio de 1993, de aproximación de las legislaciones sobre vehículos a motor y sus componentes (BOE de 28 de junio de 1993).

OM de 28 de junio de 1988, por el cual se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM2 del Reglamento de Aparatos de Elevación y manutención referentes a grúas torres desmontables para obras. BOE 7 julio 1988. Modificada por la Orden de 16 de abril de 1990 (BOE 24.04.90)

Instrucción técnica complementaria: Grúas desmontables para obras. O. M. 28 de junio 1988 BOE julio 1988 Modificada por la Orden de 16 de abril de 1990 BOE 24.04.90)

Real Decreto 56/95, de 20 de enero, de aproximación de las legislaciones sobre máquinas (BOE de 18 de febrero de 1995), que modifica el Real Decreto 1435/92 del 27 de noviembre, publicado en el BOE de 11 de diciembre de 1992.

Real Decreto 836/2003, de 27 de junio, por el que se aprueba una nueva Instrucción técnica complementaria <<MIE-AEM 2>> DEL Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones

Real Decreto 837/2003, de 27 de junio, por el que se aprueba el nuevo texto modificado y refundido de la Instrucción técnica complementaria «MIE-AEM-4» del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a grúas móviles autopropulsadas.

R. D. 1314/1997, de 1 de agosto Reglamento de aparatos de elevación y manutención de los mismos.

Electricitat:

Resolución de 30 de abril de 1984, sobre verificación de las instalaciones eléctricas antes de su puesta en servicio. R. D. 614/2001, de 8 de junio sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo

eléctrico. RD 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico de baja tensión.

Recipients de pres sió:

Orden de 31 de mayo de 1982, por la que se aprueba la Instrucción Técnica reglamentaria MIE-AP5 sobre extintores de incendios. Orden de 26 de octubre de 1983 sobre modificación de algunos artículos de la Orden de 31 de mayo de 1982, en la que se aprobó la

instrucción Técnica Reglamentaria MIE-AP5, sobre extintores de incendios.

Medis de seguretat:

H. D.-1000 (UNE 76502) julio 1990 Andamio de servicio y de trabajo con elementos prefabricados. E. N.-74 (UNE 76503) julio de 1998. Uniones, espigas, ajustables y placas de asiento para andamios de trabajo y puntales de entibación de

tubos de acero. Requisitos y ensayos H. D.- 1039 (UNE 76505) marzo 1990. Tubos de acero para puntales de entibación y andamios de trabajo. Condiciones generales, ensayos. R. D. 485/1997, de 14 de abril, BOE núm. 97 de 23.04.97, en el que se establecen las disposiciones mínimas en materia de señalización de

seguridad y salud en el trabajo.


R. D 1435/1992, de 27 de noviembre, BOE núm. 297 y RD 56/1995, de 20 de enero, por los que se regula la normativa a aplicar a los andamios suspendidos. Y normativa de la directiva europea 89/392, modificada por la 91/368 CEE.

UNE 81.650.80. Redes de Seguridad. Características y ensayos UNE-EN 1263_1. Redes de Seguridad. UNE-EN 1263_2. Redes de Seguridad. RD 773/1997 relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual

UNE EN 795:97+A1 Equipos de protección individual contra la caída de altura. Aparatos de anclaje. Requisitos y ensayo. UNE EN 361:02 Equipos de protección individual contra la caída de alturas. Arneses anticaídas RD 488/1997 de 14 de abril (B.O.E.; 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen

pantallas de visualización. RD 1497/1992 de Normes técnicas reglamentarias para diferentes medios de protección personal de los trabajadores. Real Decreto 71/92, de 31 de enero, de aproximación de las legislaciones sobre las estructuras de protección en caso de vuelco y contra

caída de objetos (BOE de 6 de febrero de 1992). Real Decreto 159/95, de 3 de febrero, de modificaciones del Real Decreto 1407/92, de 20 de noviembre de aproximación de las legislaciones

sobre los equipos de protección individual (BOE de 8 de marzo de 1995). Modificado por la Resolución de 25 de abril de 1996 (BOE núm. 129 de 28.05.96)

Orden Ministerial de 16 de mayo de 1995, sobre comercialización y libre circulación de los equipos de protección individual. Resolución de 25 de abril de 1996 (BOE del 28 de mayo), que regula las condiciones para la comercialización y libre circulación

intracomunitaria de los equipos de protección individual. Real Decreto 1215/97, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los

trabajadores de los equipos de trabajo (BOE núm. 188, de 7 de agosto de 1997) Orden de 31 de enero de 1940, por el que se aprueba el Reglamento de Seguridad en el Trabajo. Capítulo VII sobre andamios. (BOE de 3 de

febrero de 1940 y 28 de febrero de 1940). R. D. 1407/1992 BOE núm. 311, de 28.12.92, por el que se regulan las condiciones para la comercialización y libre circulación

intracomunitaria de los equipos de protección individual. Modificat pel RD 159/1995 R. D. 486/1997, de 14 de abril (BOE : 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. En el capítulo 1

excluye las obras de construcción, pero el R D 1627/97 lo menciona cuanto a escaleras de mano. Modifica i deroga algunos capítulos de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el Trabajo (o. 09/03/1971).

Real Decreto 773/97, de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual (BOE núm. 140, de 12 junio de 1997).

Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura.

Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido.

Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecánicas.

Seguretat i prevenció de riscs:

Ordre del 12 de gener de 1998, DOGC núm. 2565 de 27.01.98, per la qual s’aprova el model de Llibre d’incidències en obres de construcció. Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos laborales. BOE núm. 269 del 10.11.95. R. D. 39/1997, de 17 de enero, sobre Servicios de Prevención de Riesgos Laborales. Reglamento. Orden de 27 de junio de 1997 por el que se desarrolla el RD 39/1997 sobre el reglamento de Servicios de Prevención, en relación con las

condiciones de acreditación de las entidades especializadas como servicios de prevención ajenos a las empresas, etc. BOE núm. 159, de 4.07.97

R. D.1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción. BOE núm. 256, de 25.10.97

R. D. 604/2006, de 19 de mayo, por el que se modifican el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, y el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción.

Decret 276/1997, de 17 d’octubre, d’autorització d’entitats de formació en matèria de prevenció de riscs laborals. DOGC núm 2505, de 28.10.97

Real Decreto 780/98, de 30 de abril, por el que se modifica el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.

Orden de 22 de abril de 1997 del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, sobre Actividades de Prevención de las Mutuas de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social (BOE núm. 98, de 24 de abril de 1997).

Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales.

Prevenció de malalties:

R. D. 396/2006, de 31 de marzo, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con riesgo

de exposición al amianto. R. D. 171/2004, de 30 de enero, de desarrollo del artículo 24 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, en

materia de coordinación de actividades empresariales. Normas Complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto BOE 15 de enero de 1987. Modificadas por la Orden de 26

de julio de 1993. Cuadros de enfermedades profesionales R. D. 1995/1978 BOE 25 agosto de 1978, y D. 2821/81, de 27.11.81


Orden Ministerial de 9 de abril de 1986, por la que se aprueba el Reglamento para la prevención y protección de la salud de los trabajadores por la presencia de plomo metálico y sus componentes iónicos en el centro de trabajo.

Orden Ministerial de 7 de enero de 1987, por la que se establecen normas complementarias del Reglamento sobre Trabajos con Riesgo por amianto. Modificada por la Orden de 26 de julio de 1993.

Orden Ministerial de 31 de octubre de 1984, por la que se aprueba el Reglamento sobre trabajos con riesgo por amianto (modificada en parte por las Ordenes Ministeriales de 31 de Enero de 1986 y de 26 de julio de 1993). Modificada por las Ordenes de 31 de marzo de 1986, 7 de enero de 1987 y 26 de julio de 1993

Protección de los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo R .D. 1316/1989, de 27 de octubre. BOE núm. 2, de Noviembre de 1.989.

R. D. 487/1997, de 14 de abril (BOE : 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajos

R. D. 665/1997, de 12 de mayo (BOE : 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

R. D. 1316/1989, de 27 de octubre (BOE : 02/11/89). Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo.

Orden de 17 de noviembre, del Ministerio de Industria y Energía, por la que se modifica el Anexo 1 del Real Decreto 245/89, de 27 de febrero de 1989, sobre determinación y limitación de la potencia acústica admisible de determinado material y maquinaria de obra (BOE núm. 288 de 1 de diciembre de 1989).

R. D. 88/90, de 26 de enero, sobre protección de los trabajadores mediante la prohibición de determinados agentes específicos y/o determinadas actividades (BOE de 27 de enero de 1990).

Orden de 18 de julio de 1991, de aproximación de las legislaciones sobre determinación de emisión de máquinas y materiales utilizados en las obras de construcción (BOE de 26 de julio de 1991).

Ley 22/94, de 6 de julio, de aproximación de las legislaciones sobre responsabilidades por los daños causados por productos defectuosos (BOE de 7 de julio de 1994).

R. D. 487/97, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores.

Orden de 29 de marzo de 1996, de aproximación de las legislaciones sobre determinación de la emisión sonora de máquinas y materiales utilizados en construcción (BOE de 12 de abril de 1996), modifica el Anexo I del Real Decreto 245/

Varis:

Decreto 2414/61, de 30 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas R. D. 74/90, de 19 de enero, por el que se aprueba el Código de Circulación y posteriores modificaciones (BOE de 23 de enero de 1990). R. D. 2177/96, de 4 de octubre, por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación “NBE-COI/96: Condiciones de protección contra

incendios en los edificios”. Orden de 16 de abril de 1998, sobre normas de procedimiento y desarrollo del Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se

aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios y se revisa el Anexo I y los apéndices del mismo (BOE de 28 de abril de 1998).

R. D. 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de protección contra incendios (BOE de 14 de diciembre de 1993)..

Orden de 10 de marzo de 1998, por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria MIE-AP5 del Reglamento de Aparatos a Presión sobre extintores de incendios (BOE de 28 de abril de 1998).


4.8.4 - Normativa derogada 4.8.4.1 - Normativa derogada des del 29/09/2006 a) Real Decreto 2429/1979, de 6 de julio , por el que se aprueba la norma básica de la edificación NBE CT-79 “Condiciones térmicas de los edificios”; b) Real Decreto 2177/1996, de 4 de octubre , por el que se aprueba la norma básica de la edificación NBE CPI-96 “Condiciones de protección contra incendios de los edificios”. c) Artículos 2 al 9, ambos inclusive y los artículos 20 a 23, ambos inclusive, excepto el apartado 2 del artículo 20 y el apartado 3 del artículo 22, del Real Decreto 2816/1982, de 27 de agosto , por el que se aprueba el Reglamento General de Policía de Espectáculos y Actividades Recreativas. d) Real Decreto 1650/1977, de 10 de junio , sobre Normativa de Edificación; 4.8.4.2 - Normativa derogada des del 29/03/2007. a) Real Decreto 1370/1988, de 11 de noviembre , de modificación parcial de la Norma MV-1962 “Acciones en la Edificación” que pasa a denominarse NBE AE-88 “Acciones en la Edificación; b) Real Decreto 1723/1990, de 20 de diciembre , por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación NBE FL-90 “Muros resistentes de fábrica de ladrillo” aplicado conjuntamente con el Real Decreto 1370/1988, de 11 de noviembre, de modificación parcial de la Norma MV-1962 “Acciones en la Edificación” que pasa a denominarse NBE AE-88 “Acciones en la Edificación; c) Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre , por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación NBE EA-95 “Estructuras de acero en edificación" aplicado conjuntamente con el Real Decreto 1370/1988, de 11 de noviembre, de modificación parcial de la Norma MV-1962 “Acciones en la Edificación” que pasa a denominarse NBE AE-88 “Acciones en la Edificación; d) Orden del Ministro de Industria, de 9 de diciembre de 1975 , por la que se aprueban las “Normas básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua”. e) Real Decreto 1572/1990, de 30 de noviembre , por el que se aprueba la norma básica de la edificación NBE QB-90 “Cubiertas con materiales bituminosos” y Orden del Ministerio de Fomento, de 5 de julio de 1996, por la que se actualiza el apéndice “Normas UNE de referencia” de la norma básica de la edificación NBE QB-90. Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat




05_Títols amidaments pressupost 09-13 - 1 -

05 - PRESSUPOST

• Preus simples • Preus descompostos • Amidaments • Amidaments amb aplicació de preus • Resum del pressupost

RESTAURACIÓ DEL CASTELL i ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICAQUADRE DE PREUS SIMPLESPromotor: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

Situació: Plaça Pati del castell - Santa Coloma de Queralt Expedient: 09-2013

CODI QUANTITAT UT DESCRIPCIÓ PREU IMPORT

A010A000 2,000 h Arqueòleg director 30,16 60,32A010V010 366,790 h Conservador-restaurador D.I. 32,60 11.957,35A0121000 2,175 h Oficial 1a 23,02 50,07A0122000 634,459 h Oficial 1a paleta 23,77 15.081,09A0127000 2,660 h Oficial 1a col·locador 23,77 63,23A012A000 0,455 h Oficial 1a fuster 24,20 11,01A012D000 10,540 h Oficial 1a pintor 23,77 250,52A012E000 5,392 h Oficial 1a vidrier 23,10 124,56A012F000 4,829 h Oficial 1a manyà 24,15 116,61A012G000 3,800 h Oficial 1a calefactor 24,57 93,37A012H000 80,026 h Oficial 1a electricista 24,57 1.966,23A012M000 132,717 h Oficial 1a muntador 24,57 3.260,86A012P200 50,400 h Oficial 2a jardiner 24,01 1.210,10A012Y000 5,600 h Oficial 1a informàtic 74,60 417,76A0137000 1,330 h Ajudant col·locador 21,10 28,06A013A000 0,228 h Ajudant fuster 21,26 4,84A013D000 0,749 h Ajudant pintor 21,10 15,80A013E000 1,000 h Ajudant vidrier 20,92 20,92A013F000 0,290 h Ajudant manyà 21,18 6,14A013G000 3,800 h Ajudant calefactor 21,07 80,07A013H000 68,763 h Ajudant electricista 21,07 1.448,84A013M000 162,551 h Ajudant muntador 21,10 3.429,82A0140000 1.187,665 h Manobre 19,87 23.598,91A0150000 34,614 h Manobre especialista 20,56 711,67A01H2000 20,510 h Oficial 1a p/SiS 23,77 487,52A01H4000 30,038 h Manobre p/SiS 19,87 596,86

Grup A01................................... 65.092,52

A109 1,000 ut Amplificador estèreo integrat de 40 W A-109 161,00 161,00

Grup A10................................... 161,00

B0371000 0,529 m3 Tot-u nat. 20,64 10,92

Grup B03................................... 10,92

B065760B 0,506 m3 Formigó HA-25/B/10/IIa,>=275kg/m3 ciment 69,26 35,05

Grup B06................................... 35,05

B0DZT006 332,080 m3 Bastida met.,25usos 3,30 1.095,86

Grup B0D .................................. 1.095,86

B8AZB000 1,620 kg Vernís sint. 7,87 12,75

Grup B8A .................................. 12,75

B8ZA3000 1,730 kg Insecticida 6,62 11,45

Grup B8Z................................... 11,45

BBC1GFJ2 4,000 u Llumenera làmpada intermitent color ambre,bat.12V,2usos 35,89 143,56

Grup BBC.................................. 143,56

BG51UD01 1,000 u Equip comptatge trifàsic digital multifució,In=<63 A 545,00 545,00

Grup BG5 .................................. 545,00

BP33U110 2,000 u Micròfon sistema dinàmic unidir.,impedància 600ohm,resposta freq.100-12000Hz 81,37 162,74BP35U002 4,000 u Altaveu exp.alum.,p/ext./int.,10W,8ohms 67,88 271,52

Grup BP3................................... 434,26

BP49U020 52,000 m Cable trenat especial p/sonorització,8 fils p/intercomunicació (8x0,5) 0,52 27,04

Grup BP4................................... 27,04

Jordi Obradó i Sanfeliu arquitecte tècnic Pàgina 1Igor Jané i Guasch enginyer industrial




BP7E1E10 1,000 u Switch 24 ports 10/100/1000 Mbps,enracable,n/gestionable 183,95 183,95

Grup BP7................................... 183,95

BRLA1000 2,100 l Producte herbicida contacte 12,42 26,08

Grup BRL .................................. 26,08

C1101200 0,520 h Compressor+dos martells pneumàtics 16,58 8,62

Grup C11................................... 8,62

C1311440 0,015 h Pala carregadora s/pneumàtics 15-20t 86,18 1,27C1331100 0,016 h Motoanivelladora petita 56,95 0,92C13350C0 0,021 h Corró vibratori autopropulsat,12-14t 66,20 1,37C133A0J0 0,552 h Picó vibrant,plac.30x33cm 8,80 4,86

Grup C13................................... 8,41

C1501700 113,683 h Camió transp.7 t 32,30 3.671,97C1502E00 0,012 h Camió cisterna 8m3 42,60 0,49

Grup C15................................... 3.672,46

C1701100 0,069 h Camió bomba formigonar 156,75 10,82C1705600 0,156 h Formigonera 165l 1,77 0,28

Grup C17................................... 11,09

C1RA2500 101,007 m3 Subministr.contenidor metàl·lic,5m3 +recollida residus inerts o no especials 19,80 1.999,94

Grup C1R .................................. 1.999,94

C1Z1A000 0,880 h Màquina p/clavar muntant met. p/SiS 42,62 37,51

Grup C1Z................................... 37,51

C200B000 0,016 h Talladora,disc de carborún. 3,73 0,06C200F000 13,230 h Màquina taladradora 3,73 49,35C200V000 6,300 h Eq.injec.man.resines 1,59 10,02

Grup C20................................... 59,42

CRL15100 5,880 h Aparell manual pressió,per fitosanit.herbicid. 22,84 134,30

Grup CRL .................................. 134,30

Kc-14 4,000 u Estudi i analítica mitjançant Carboni-14 500,00 2.000,00

Grup Kc-.................................... 2.000,00

O010B22X 4,000 h Enginyer tècnic de telecomunicació 25,00 100,00

Grup O01................................... 100,00

P01DW090e 12,500 u Petit material 1,26 15,75

Grup P01 ................................... 15,75

P22IM080 46,000 u Frontal per a 1 RJ-45 C6/C5e 3M 2,11 97,06

Grup P22 ................................... 97,06

PANTALLA 1,000 u Pantalla manual Plusscreen Panoramica o similar de 16:9 de 106" 139,82 139,82

Grup PAN.................................. 139,82

PLAP-5406110 20,000 u Dif. làmes BASIC 1175mm 23,83 476,60PLAP-5406400 20,000 u Tapa final BASIC 5,24 104,80PLAP-5441010 20,000 u Lum. BASIC 1X36W/E 91,54 1.830,80PLAP-6701223e 3,000 u Lum. bloc interior dir. E-27 gris 101,80 305,40

Grup PLA .................................. 2.717,60





PRESAIXE01 1,000 ut Presa de dades sobre terreny 1.500,00 1.500,00PRESAIXE02 1,000 ut Muntatge, digitalització i elaboració alçats i seccions 2.000,00 2.000,00PRESAIXE02A 1,000 ut Presa de dades sobre terreny 750,00 750,00PRESAIXE02B 1,000 ut Muntatge, digitalització i elaboració alçats i seccions 1.250,00 1.250,00PRESDIR01 1,000 ut Coord. i direcció treballs arqueològics 7.700,00 7.700,00PRESDIR02 1,000 ut Coord. i direcció treballs arqueològics 3.800,00 3.800,00

Grup PRE .................................. 17.000,00

PROP-QE 110,000 u Part proporcional d'accessoris i petit material 0,37 40,70PROT_AR50 1,000 u Armari metàl·lic mural plàstic amb porta i clau, carrils DIN 50 ut i tapetes 230,00 230,00PROT_AR90 1,000 u Armari metàl·lic mural, clau, carrils DIN 90 ut i tapetes 420,00 420,00

Grup PRO.................................. 690,70


RESTAURACIÓ DEL CASTELL i ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICAPromotor: QUADRE DE DESCOMPOSATSAjuntament de Santa Coloma de Queralt

Situació: Expedient: 09-2013

CODI QUANTITAT UT DESCRIPCIÓ PREU SUBTOTAL IMPORT

Plaça Pati del castell - Santa Coloma de Queralt

CAPITOL 01 CONSOLIDACIÓ FAÇANA NORD i OEST

SUBCAPITOL 01.01 TREBALLS PREVIS DE SEGURETAT i PROTECCIÓ

K1213251 m2 Munt/desm.bast.tub metàl fixa, bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escalaaccés+baran+xarxa, amarrad.c/20m2 façana+transp.recorre

K1213251

Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada per bastiments de 70 cm i alçària <= 200 cm,amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col·locada a tota la cara exterior iamarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats i el transport amb un re-corregut total màxim de 20 km

A012M000 0,120 h Oficial 1a muntador 24,57 2,95A013M000 0,240 h Ajudant muntador 21,10 5,06B0DZT006 1,000 m3 Bastida met.,25usos 3,30 3,30C1501700 0,040 h Camió transp.7 t 32,30 1,29A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 8,00 0,12

TOTAL PARTIDA ............................................................. 12,72

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE EUROS amb SETANTA-DOS CÈNTIMSK1215250 m2 Amort.dia bast.tub.metàl fixa,bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escala

accés+baran+xarxa,amarrad.c/20m2façanaK1215250

Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada per bastiments de 70 cm d'amplària i alçària <= 200cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a tota la cara exteriori amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats

B0Y15250 1,000 m2 Amort.dia bast.tub. metàl fixa,bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escalaaccés+baran+xarxa,amarrad. c/20m2façana

0,14 0,14

TOTAL PARTIDA ............................................................. 0,14

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de ZERO EUROS amb CATORZE CÈNTIMSH1512005 m2 Protecció col·lectiva vert. bastides tub./muntacàrr.,+malla polipr. tupida

mosquitera,corda D=6mm,desm.H1512005

Protecció col·lectiva vertical de bastides tubulars i/o muntacàrregues amb malla de polipropilè tupida tipus mosqui-tera, traus perimetrals amb reforç i corda de diàmetre 6 mm i amb el desmuntatge inclòs

A01H2000 0,100 h Oficial 1a p/SiS 23,77 2,38A01H4000 0,100 h Manobre p/SiS 19,87 1,99B1510003 1,200 m2 Malla polipr. tupida mosquitera,traus perim.,p/SiS 0,69 0,83B15Z1200 0,800 m Corda poliam.,D=6mm,p/SiS 0,11 0,09A%AUX00101000100 1,000 % Mitjans auxiliars 4,40 0,04

TOTAL PARTIDA ............................................................. 5,33

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC EUROS amb TRENTA-TRES CÈNTIMSHB2A1111 m Perf.long.acer galv.doble ona p/barrera seguretat,col.+desmuntatge HB2A1111

Perfil longitudinal flexible d'acer galvanitzat de secció de doble ona amb característiques AASHO, per a barreresde seguretat, col·locat sobre suport i amb el desmuntatge inclòs

A01H2000 0,070 h Oficial 1a p/SiS 23,77 1,66A01H4000 0,210 h Manobre p/SiS 19,87 4,17B1ZBAA00 1,000 m Barrera de seguretat flexible acer galv.,doble ona,p/SiS 17,19 17,19B1ZBP010 0,250 m Part prop.elem.fixació,p/barrera seguretat,p/SiS 5,16 1,29A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 5,80 0,09

TOTAL PARTIDA ............................................................. 24,40

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-QUATRE EUROS amb QUARANTA CÈNTIMSHB2B8311 u Suport perfil, CPN-160 p/barrera seguretat flex., entre 1,25-1,5m s/ amortidors, clavat i

desmuntatge inclòsHB2B8311

Suport de perfil, CPN-160 per a barreres de seguretat flexibles, entre 1,25 i 1,5 m de llargària, sense amortidors,col·locat clavat i amb el desmuntatge inclòs

A01H2000 0,012 h Oficial 1a p/SiS 23,77 0,29A01H4000 0,100 h Manobre p/SiS 19,87 1,99






B1ZB1510 1,370 m Suport acer galv.CPN-160,p/barrera seguretat,p/SiS 11,83 16,21C1Z1A000 0,080 h Màquina p/clavar muntant met. p/SiS 42,62 3,41A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 2,30 0,03

TOTAL PARTIDA ............................................................. 21,93

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-UN EUROS amb NORANTA-TRES CÈNTIMSHBC1GFJ1 u Llumenera làmpada intermitent ambre,bat.12V,desmunt.inclòs HBC1GFJ1

Llumenera amb làmpada intermitent color ambre amb energia de bateria de 12 V i amb el desmuntatge inclòsA01H4000 0,150 h Manobre p/SiS 19,87 2,98BBC1GFJ2 1,000 u Llumenera làmpada intermitent color ambre,bat.12V,2usos 35,89 35,89A%AUX00101000100 1,000 % Mitjans auxiliars 3,00 0,03

TOTAL PARTIDA ............................................................. 38,90

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-VUIT EUROS amb NORANTA CÈNTIMSHBBAF002 u Senyal advert.normalitz.,pictogr.negre s/groc,triangular,cantell neg.,cost.major

85cm,cartell explic.rect.,p/ser vista <=25m,fixHBBAF002

Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell ne-gre, costat major 85 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 25 m de distància, fixada i amb el des-muntatge inclòs

A01H4000 1,500 h Manobre p/SiS 19,87 29,81BBBAD002 1,000 u Cartell explic.senyal,advertència,text negre s/groc,rect.,cantell

neg.,costat major 85cm,p/ésser vist <=25m,p/SiS51,34 51,34

BBBAF002 1,000 u Senyal advert.,normalitzada negre s/groc,triangular,cantellneg.,costat major 85cm,p/ésser vista <=25m,p/SiS

66,51 66,51

A%AUX00101000100 1,000 % Mitjans auxiliars 29,80 0,30

TOTAL PARTIDA ............................................................. 147,96

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT QUARANTA-SET EUROS amb NORANTA-SIS CÈNTIMSHBBZA0A1 u Bastidor acer galv.,mòbil+desmuntatge HBBZA0A1

Bastidor d'acer galvanitzat, per a suport de senyalització vertical, mòbil i amb el desmuntatge inclòsA01H4000 0,100 h Manobre p/SiS 19,87 1,99BBLZA0A2 1,000 m Bastidor acer galv.,p/supo.senyal.vert.,mòbil,2 usos,p/SiS 13,94 13,94A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 2,00 0,03

TOTAL PARTIDA ............................................................. 15,96

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUINZE EUROS amb NORANTA-SIS CÈNTIMSIMPREV01.01 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV01.01

Partida alçada a justificar per la Direcció Facultativa per imprevistos durant l'execució de les obres i/o per a reposi-ció de serveis afectats per les obres

Sense descomposició

TOTAL PARTIDA ............................................................. 6.818,69

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SIS MIL VUIT-CENTS DIVUIT EUROS amb SEIXANTA-NOU CÈNTIMS






SUBCAPITOL 01.02 ACTUACIONS PRÈVIES

PRESAIX01A ut Treballs d'aixecament planimètric, façana nord, interior i exterior PRESAIX01AEls murs a intervenir (sempre i quan hagin estat degudament repicats), són tots els paraments de maçoneria exis-tents en la façanes nord (interior i exterior), segons plànols adjunts.- Presa de dades sobre el terreny (topografia i fotografia) dels paraments a dibuixar.- Digitalització dels paraments i muntatge d'alçats dels paraments i seccions de murs.

PRESAIXE01 1,000 ut Presa de dades sobre terreny 1.500,00 1.500,00PRESAIXE02 1,000 ut Muntatge, digitalització i elaboració alçats i seccions 2.000,00 2.000,00

TOTAL PARTIDA ............................................................. 3.500,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES MIL CINC-CENTS EUROSPRESDIR01A ut Direcció arqueològica, façana nord, interior i exterior PRESDIR01A

Coordinació i direcció de treballs arqueològics de les actuacions de la façana nord del Castell de Santa Colomade Queralt. (durada: 2 mesos)Assessorament tècnic dels treballs de restauració i rehabilitació.Redacció de la memòria final, informes parcials i tramits administartius, d'acord amb l'establert pel Decret 78/2002del Reglament de Protecció del Patrimoni Arqueològic.

PRESDIR01 1,000 ut Coord. i direcció treballs arqueològics 7.700,00 7.700,00

TOTAL PARTIDA ............................................................. 7.700,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SET MIL SET-CENTS EUROSK1B8UR20 u Recollida mostres substrats elem.patrim.fusta p/estudi cient-quím. K1B8UR20

Recollida de mostres dels diferents substrats d'elements patrimonials de fusta per a dur a terme un estudi analíticcientífico-químic dels materials complementaris a la intervenció. Treballs a efectuar per personal aprovat prèvia-ment per la direcció facultativa

A010A000 0,500 h Arqueòleg director 30,16 15,08%NAAA02500250 2,500 % Despeses auxiliars 15,10 0,38

TOTAL PARTIDA ............................................................. 15,46

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUINZE EUROS amb QUARANTA-SIS CÈNTIMSK01.02.01 u Analítica mostres fusta antiga (Radiocarboni) K01.02.01

Estudi i analítica mitjançant Carboni-14 (Radiocarboni), de mostres d'elements de fusta antiga i entrega de resul-tats. Inclou els ports i despeses d'enviament de les mostres a laboratori acreditat.

Kc-14 1,000 u Estudi i analítica mitjançant Carboni-14 500,00 500,00

TOTAL PARTIDA ............................................................. 500,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC-CENTS EUROSIMPREV01.02 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV01.02



TOTAL PARTIDA ............................................................. 13.261,84

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRETZE MIL DOS-CENTS SEIXANTA-UN EUROS amb VUITANTA-QUATRECÈNTIMS






SUBCAPITOL 01.03 CONDICIONAMENT DEL TERRENY i ENDERROCS

K213511Am m3 Neteja de runa.maçon.,m.man.net+apl.p/reutilitz.,càrrega man. K213511AmNeteja de zona amb runa de maçoneria, amb mitjans manuals, neteja i aplec del material per a la seva reutilitzaciói càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

A0140000 1,500 h Manobre 19,87 29,81A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 29,80 0,45

TOTAL PARTIDA ............................................................. 30,26

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA EUROS amb VINT-I-SIS CÈNTIMSK2148211 m3 Enderroc mur,maçon.,m.man.,càrrega manual K2148211

Enderroc de mur de maçoneria, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidorA0140000 8,000 h Manobre 19,87 158,96A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 159,00 2,39

TOTAL PARTIDA ............................................................. 161,35

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SEIXANTA-UN EUROS amb TRENTA-CINC CÈNTIMSK2182G91 m2 Repicat junt,mur paredat,m.man.,càrrega manual K2182G91

Repicat de junt en mur paredat, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidorA0140000 0,900 h Manobre 19,87 17,88A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 17,90 0,27

TOTAL PARTIDA ............................................................. 18,15

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DIVUIT EUROS amb QUINZE CÈNTIMSKR2B1105 m2 Anivellament+repassada terr.,manuals,pend.<12% KR2B1105

Anivellament i repassada del terreny per a obtenir el perfil d'acabat, amb mitjans manuals, per a un pendent infe-rior al 12 %

A012P200 0,120 h Oficial 2a jardiner 24,01 2,88A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 2,90 0,04

TOTAL PARTIDA ............................................................. 2,92

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb NORANTA-DOS CÈNTIMSK1RAZ002 m2 Neteja plantes+herbes sup.pavim, tractament herbicida i carr.material /camió/contenidor K1RAZ002

Neteja de plantes i herbes de superfície pavimentada, aplicació de tractament herbicida i càrrega sobre camió ocontenidor

A0140000 0,060 h Manobre 19,87 1,19A0150000 0,014 h Manobre especialista 20,56 0,29BRLA1000 0,005 l Producte herbicida contacte 12,42 0,06CRL15100 0,014 h Aparell manual pressió,per fitosanit.herbicid. 22,84 0,32%NAAA01500150_1 1,500 % Despeses auxiliars 1,90 0,03

TOTAL PARTIDA ............................................................. 1,89

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de UN EUROS amb VUITANTA-NOU CÈNTIMSIMPREV01.03 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV01.03



TOTAL PARTIDA ............................................................. 6.576,16

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SIS MIL CINC-CENTS SETANTA-SIS EUROS amb SETZE CÈNTIMS






SUBCAPITOL 01.04 ESTRUCTURA, REVESTIMENTS I ACABATS

K43J5132 m3 Bigueta fusta laminada,GL24h,33/45mm,ct.,l <=5m,insect.-fung.,NP2,s/sup.fusta-acer K43J5132Bigueta de fusta laminada GL24h, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció constant, llargària fins a 5 m, treballa-da al taller i amb tractament insecticida-fungicida amb un nivell de penetració NP 2, col·locada sobre suports de fus-ta o acer

A012A000 6,500 h Oficial 1a fuster 24,20 157,30A013A000 3,250 h Ajudant fuster 21,26 69,10B43GL310 1,000 m3 Element fusta lam.

GL24h,33/45mm,7x13-20x100cm,ct.l=<=5m,insect.-fung.,NP2916,52 916,52

A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 226,40 3,40

TOTAL PARTIDA ............................................................. 1.146,32

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de MIL CENT QUARANTA-SIS EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMSK45RA2A1 m Rep.cantell sostre form.arm.,repic.form.+sanej arm.,impr.+pont unió res.epoxi+morter

polimèric reparac.,càrr.man s/cont.K45RA2A1

Reparació de cantell de sostre o balcó de formigó armat, amb repicat del formigó, sanejament i raspallat de les ar-madures amb mitjans manuals, passivat de les armadures, imprimació anticorrosiva i pont d'unió amb morter poli-mèric de resines epoxi, restitució de la part afectada amb morter polimèric de reparació i càrrega manual de runasobre contenidor

A0121000 1,500 h Oficial 1a 23,02 34,53A0140000 1,500 h Manobre 19,87 29,81B0715100 45,000 kg Morter polimèric

ciment+res.sint.fibr.,tixotròpic+retrac.control.,p/reparac.0,73 32,85

B0717000 1,500 kg Morter polimèric ciment+res.epoxi,p/impr.+pont unió 4,88 7,32A%AUX00103500350 3,500 % Mitjans auxiliars 64,30 2,25

TOTAL PARTIDA ............................................................. 106,76

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SIS EUROS amb SETANTA-SIS CÈNTIMSKALCEMURO m2 Reomplert de junts amb morter de calç natural amb biocalce mur, g.aprox10cm KALCEMURO

Morter ecocompatible de calç natural pura NHL 3.5, d'acord amb la norma EN 459-1, per a l'execució i reparaciótranspirable de murs i fàbriques, idoni per al GreenBuilding i en la Restauració Històrica. Antibactérico i antifloridu-ra natural. Conté només matèries primeres d'origen estrictament natural. Reciclable com a àrid després de la sevavida útil. Biocalce ® Mur és un morter de classe M5 específic per a la construcció, la rehabilitació i la reparaciótranspirable de murs portants i de tancament de maó, tuf volcànic, pedra i parets mixtes. Interiors, exteriors.

A010V010 0,500 h Conservador-restaurador D.I. 32,60 16,30A0122000 0,750 h Oficial 1a paleta 23,77 17,83A0140000 0,750 h Manobre 19,87 14,90BIOKALMUR 1,000 m2 Morter biocalce mur 5,64 5,64%NAAA030003000300 3,000 % Despeses auxiliars 54,70 1,64

TOTAL PARTIDA ............................................................. 56,31

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-SIS EUROS amb TRENTA-UN CÈNTIMSKALCEPIEDR m2 Rejuntat junts amb morter de calç natural biocalce pedra g.aprox5cm KALCEPIEDR

Morter natural ecocompatible de calç natural pura NHL 3.5, d'acord amb la norma EN 459-1, per a l'execució i elnafrat altament transpirables de murs i fàbriques, idoni per al GreenBuilding i en la Restauració Històrica. Antibacté-rico i antifloridura natural. Conté només matèries primeres d'origen estrictament natural. Reciclable com a àrid des-prés de la seva vida útil. Biocalce ® Pedra és un morter idoni per a l'aixecament de murs de cara vista i per al na-frat de murs de maó o pedres naturals.

A010V010 0,500 h Conservador-restaurador D.I. 32,60 16,30A0122000 0,750 h Oficial 1a paleta 23,77 17,83A0140000 0,750 h Manobre 19,87 14,90BIOKALPED 1,000 m2 Morter biocalce pedra 7,41 7,41%NAAA030003000300 3,000 % Despeses auxiliars 56,40 1,69

TOTAL PARTIDA ............................................................. 58,13

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-VUIT EUROS amb TRETZE CÈNTIMSK43RC45B m2 Tract.curatiu p/elem.fusta, insecticida, dotació=>0,25l/m2, apl.inj. K43RC45B

Tractament curatiu per a elements de fusta, amb protector químic insecticida-fungicida, amb una dotació de mésde 0,25 l/m2, aplicat mitjançant injecció






A012D000 0,750 h Oficial 1a pintor 23,77 17,83A0140000 0,750 h Manobre 19,87 14,90%NAAA01500150_1 1,500 % Despeses auxiliars 32,70 0,49B8ZA3000 0,275 kg Insecticida 6,62 1,82

TOTAL PARTIDA ............................................................. 35,04

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-CINC EUROS amb QUATRE CÈNTIMSK8A82BD1 m2 Envernissat param.horitz.fusta,vernís sint.+insecticida+3capes acabat,mat K8A82BD1

Envernissat de parament horitzontal de fusta, al vernís sintètic, amb una capa de protector químic insecticida-fungi-cida i 3 capes d'acabat , amb la superfície mat

A012D000 0,400 h Oficial 1a pintor 23,77 9,51A013D000 0,040 h Ajudant pintor 21,10 0,84%NAAA01500150_1 1,500 % Despeses auxiliars 10,40 0,16B8AZB000 0,398 kg Vernís sint. 7,87 3,13B8ZA3000 0,150 kg Insecticida 6,62 0,99

TOTAL PARTIDA ............................................................. 14,63

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CATORZE EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMSIMPREV01.04 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV01.04



TOTAL PARTIDA ............................................................. 21.663,52

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-UN MIL SIS-CENTS SEIXANTA-TRES EUROS amb CINQUANTA-DOSCÈNTIMSSUBCAPITOL 01.05 TANCAMENTS PRACTICABLES

KAF7E5ACm1 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,2bat.,126x200cm,preu alt,4 9AC5,s/persiana (PB1)

KAF7E5ACm1

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada sobre bastiment de base, ambdues fulles batents i barretes transversals de separació. per a un buit d'obra aproximat de 126x200 cm, elaboradaamb perfils de preu alt, classificació mínima 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació míni-ma 9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segonsUNE-EN 12210, sense persiana

A012M000 0,700 h Oficial 1a muntador 24,57 17,20A013M000 0,150 h Ajudant muntador 21,10 3,17B7J50010 0,140 dm3 Massilla segell.,silicona neut. monocomp. 14,92 2,09B7J50090 0,410 dm3 Massilla segell.,poliuretà monocomp. 14,26 5,85BAF3E3AC 2,520 m2 Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont

tèrmic,2bat.,+barretes,perf.preu alt,classif. 4 9A C5,s/persiana245,91 619,69

BAZGA370 1,000 u Ferramenta p/porta,preu mitjà, 41,24 41,24BAZGU003 1,000 u Pany mestrejat i clau 97,95 97,95BAZGU004 1,000 u Parella tiradors acer inox.,D=30mm+l=40 cm 115,64 115,64A%AUX00102500250 2,500 % Mitjans auxiliars 20,40 0,51

TOTAL PARTIDA ............................................................. 903,34

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de NOU-CENTS TRES EUROS amb TRENTA-QUATRE CÈNTIMSKAF7N1ACm1 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.+1fulla fixa

sup.,90x214cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana (PB2)KAF7N1ACm1

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada sobre bastiment de base, ambdues fulles batents, barretes transversals de separació i una fulla fixa superior, per a un buit d'obra aproximat de90x214 cm, elaborada amb perfils de preu alt, classificació mínima 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN12207, classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de resistèn-cia al vent segons UNE-EN 12210, sense persiana

A012M000 0,700 h Oficial 1a muntador 24,57 17,20A013M000 0,150 h Ajudant muntador 21,10 3,17B7J50010 0,150 dm3 Massilla segell.,silicona neut. monocomp. 14,92 2,24B7J50090 0,460 dm3 Massilla segell.,poliuretà monocomp. 14,26 6,56BAF3C1AC 0,540 m2 Fulla fixa alumini lacat color negre,trenc.pont

tèrmic,+barretes,perf.preu alt,classif. 4 9A C5,s/persiana148,16 80,01






tèrmic,+barretes,perf.preu alt,classif. 4 9A C5,s/persianaBAF3E3AC 1,380 m2 Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont

tèrmic,2bat.,+barretes,perf.preu alt,classif. 4 9A C5,s/persiana245,91 339,36


TOTAL PARTIDA ............................................................. 703,88

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SET-CENTS TRES EUROS amb VUITANTA-VUIT CÈNTIMSKAF311ACm1 u Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,70x72cm,preu alt,classif. 4 9A

C5,s/persiana (Finestra 1)KAF311ACm1

Finestra d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada sobre bastiment de base, amb unafulla batent, per a un buit d'obra aproximat de 70x72 cm, elaborada amb perfils de preu alt, classificació mínima 4de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segons UNE-EN 12210, sense persiana

A012M000 0,400 h Oficial 1a muntador 24,57 9,83A013M000 0,100 h Ajudant muntador 21,10 2,11B7J50010 0,050 dm3 Massilla segell.,silicona neut. monocomp. 14,92 0,75B7J50090 0,140 dm3 Massilla segell.,poliuretà monocomp. 14,26 2,00BAF311AC 0,500 m2 Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,perf.preu

alt,classif. 4 9A C5,s/persiana257,93 128,97

BAZGA370 1,000 u Ferramenta p/porta,preu mitjà, 41,24 41,24BAZGU004 1,000 u Parella tiradors acer inox.,D=30mm+l=40 cm 115,64 115,64A%AUX00102500250 2,500 % Mitjans auxiliars 11,90 0,30

TOTAL PARTIDA ............................................................. 300,84

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS EUROS amb VUITANTA-QUATRE CÈNTIMSKAF316AC u Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,90x92cm,preu alt,classif. 4 9A

C5,s/persiana (Finestra 2)KAF316AC


A012M000 0,400 h Oficial 1a muntador 24,57 9,83A013M000 0,100 h Ajudant muntador 21,10 2,11B7J50010 0,070 dm3 Massilla segell.,silicona neut. monocomp. 14,92 1,04B7J50090 0,220 dm3 Massilla segell.,poliuretà monocomp. 14,26 3,14BAF313AC 0,830 m2 Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,

0,75-1,04m2,perf.preu alt,classif. 4 9A C5,s/persiana218,25 181,15


TOTAL PARTIDA ............................................................. 354,45

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS CINQUANTA-QUATRE EUROS amb QUARANTA-CINCCÈNTIMSKAF311ACm3 u Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,40x60cm,preu alt,classif. 4 9A





BAZGA370 1,000 u Ferramenta p/porta,preu mitjà, 41,24 41,24






BAZGU004 1,000 u Parella tiradors acer inox.,D=30mm+l=40 cm 115,64 115,64A%AUX00102500250 2,500 % Mitjans auxiliars 11,90 0,30

TOTAL PARTIDA ............................................................. 233,77

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS TRENTA-TRES EUROS amb SETANTA-SET CÈNTIMSKAF311ACm4 u Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,51x90cm,preu alt,classif. 4 9A






TOTAL PARTIDA ............................................................. 290,52

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS NORANTA EUROS amb CINQUANTA-DOS CÈNTIMSKAF311ACm5 u Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,60x91cm,preu alt,classif. 4 9A






TOTAL PARTIDA ............................................................. 313,73

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS TRETZE EUROS amb SETANTA-TRES CÈNTIMSKC171E33 m2 Vidre aïlla.2 llunes incolora,8+6mm,cambra 10mm,col.llistó vidre KC171E33

Vidre aïllant de dues llunes, amb acabat de lluna incolora de 8 i 6 mm de gruix i cambra d'aire de 10 mm, col·locatamb llistó de vidre sobre fusta, acer o alumini

A012E000 0,600 h Oficial 1a vidrier 23,10 13,86BC171J30 1,000 m2 Vidre aïlla.2 llunes incolora,8+6mm,cambra 10mm 47,20 47,20A%AUX00102500250 2,500 % Mitjans auxiliars 13,90 0,35

TOTAL PARTIDA ............................................................. 61,41

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SEIXANTA-UN EUROS amb QUARANTA-UN CÈNTIMSKB1RU004 m Restauració barana metàl·lica forja KB1RU004

Restauració de barana metàl·lica de forja, amb substitució d'elements deteriorats, ajust dels reblons, redreçamentde barrots, balaustres i barretes, revisió de les grapes d'ancoratge, decapat de pintures, eliminació d'òxids, netejageneral i neteja d'unions amb raig d'aire a pressió

A012F000 3,330 h Oficial 1a manyà 24,15 80,42A013F000 0,200 h Ajudant manyà 21,18 4,24A0122000 0,200 h Oficial 1a paleta 23,77 4,75A0150000 0,400 h Manobre especialista 20,56 8,22B0172000 0,420 l Dissolvent univ. 3,35 1,41B44Z502A 4,400 kg Acer S275JR,peça

simp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.taller1,00 4,40






simp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.tallerp/col.sold.+antiox.

B8ZAJ000 0,300 kg Prod.decapant 5,34 1,60A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 97,60 1,46A%AUX00103000300 3,000 % Mitjans auxiliars 99,10 2,97

TOTAL PARTIDA ............................................................. 109,47

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT NOU EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMSIMPREV01.05 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV01.05



TOTAL PARTIDA ............................................................. 3.509,20

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES MIL CINC-CENTS NOU EUROS amb VINT CÈNTIMSSUBCAPITOL 01.06 AJUDES DE RAM DE PALETA

AJURP01.06 u Ajudes de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics AJURP01.06Ajudes de qualsevol treball de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics, repercussió necessària per lacorrecta execució de les obres, inclosa p/p d'elements comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquellstreballs d'obertura i tapat de fregues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rematades precisesper al correcte muntatge de l'obra.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons documentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons especificacions de Projecte.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 2.500,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS MIL CINC-CENTS EUROSPYA020A13 u Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfície construïda mitja de 100 m². PYA020A13

Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfície construïda mitja de 100 m², incluint els treballs d'eli-minació de la brutícia i la pols acumulada en paraments i tancaments metàl·lics, neteja i desinfecció de banys i la-vavos, neteja de vidres i tancaments exteriors, eliminació de taques i restes de guix i morter adherids en terres i al-tres elements, recollida i retirada de plàstics i cartrons, tot això junt amb les restes de fi d'obra dipositats en el conte-nidor de residus per al seu transport a abocador autoritzat.Inclou: Treballs de neteja.Criteri d'amidament de projecte: Unitat projectada, segons documentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'unitats realment executades segons especificacions de Projecte.

A0140000 10,000 h Manobre 19,87 198,70%0200_10200 2,000 % Mitjans auxiliars 198,70 3,97

TOTAL PARTIDA ............................................................. 202,67

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS DOS EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS






SUBCAPITOL 01.07 GESTIÓ DE RESIDUS

K2R641E0 m3 Càrr.manuals residus inerts o no especials instal.gestió residus,contenidor 5m3 K2R641E0Càrrega amb mitjans manuals i transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de resi-dus, amb contenidor de 5 m3 de capacitat

A0140000 0,750 h Manobre 19,87 14,90C1501700 1,000 h Camió transp.7 t 32,30 32,30C1RA2500 1,000 m3 Subministr.contenidor metàl·lic,5m3 +recollida residus inerts o no

especials19,80 19,80


TOTAL PARTIDA ............................................................. 67,15

Puja el preu total de la partida a l´esmentada quantitat de SEIXANTA-SET EUROS amb QUINZE CÈNTIMSK2RA73G0 m3 Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej. inerts,1,0t/m3,LER 170107 K2RA73G0

Deposició controlada a dipòsit autoritzat de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents de cons-trucció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

B2RA73G0 1,000 t Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej.inerts,1,0t/m3,LER 170107

20,67 20,67

TOTAL PARTIDA ............................................................. 20,67

Puja el preu total de la partida a l´esmentada quantitat de VINT EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS






CAPITOL 02 AULA DE FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICA

SUBCAPITOL 02.01 TREBALLS PREVIS

PRESAIX02A ut Treballs d'aixecament planimètric, aula de formació interior. PRESAIX02AEls murs a intervenir (sempre i quan hagin estat degudament repicats), són tots els paraments interiors existentsen la sala de l'arc de sota escala.- Presa de dades sobre el terreny (topografia i fotografia) dels paraments a dibuixar.- Digitalització dels paraments i muntatge d'alçats dels paraments i seccions de murs.

PRESAIXE02A 1,000 ut Presa de dades sobre terreny 750,00 750,00PRESAIXE02B 1,000 ut Muntatge, digitalització i elaboració alçats i seccions 1.250,00 1.250,00

TOTAL PARTIDA ............................................................. 2.000,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS MIL EUROSPRESDIR02B ut Direcció arqueològica, aula de formació interior. PRESDIR02B

Coordinació i direcció de treballs arqueològics de les actuacions de la sala de l'arc, de sota les escales del Castellde Santa Coloma de Queralt. (durada: 2 mesos)Assessorament tècnic dels treballs de restauració i rehabilitació.Redacció de la memòria final, informes parcials i tramits administartius, d'acord amb l'establert pel Decret 78/2002del Reglament de Protecció del Patrimoni Arqueològic.

PRESDIR02 1,000 ut Coord. i direcció treballs arqueològics 3.800,00 3.800,00

TOTAL PARTIDA ............................................................. 3.800,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES MIL VUIT-CENTS EUROSK1213251 m2 Munt/desm.bast.tub metàl fixa, bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escala

accés+baran+xarxa, amarrad.c/20m2 façana+transp.recorreK1213251

Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada per bastiments de 70 cm i alçària <= 200 cm,amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col·locada a tota la cara exterior iamarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats i el transport amb un re-corregut total màxim de 20 km

A012M000 0,120 h Oficial 1a muntador 24,57 2,95A013M000 0,240 h Ajudant muntador 21,10 5,06B0DZT006 1,000 m3 Bastida met.,25usos 3,30 3,30C1501700 0,040 h Camió transp.7 t 32,30 1,29A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 8,00 0,12

TOTAL PARTIDA ............................................................. 12,72

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE EUROS amb SETANTA-DOS CÈNTIMSK1215250 m2 Amort.dia bast.tub.metàl fixa,bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escala

accés+baran+xarxa,amarrad.c/20m2façanaK1215250

Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada per bastiments de 70 cm d'amplària i alçària <= 200cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a tota la cara exteriori amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats

B0Y15250 1,000 m2 Amort.dia bast.tub. metàl fixa,bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escalaaccés+baran+xarxa,amarrad. c/20m2façana

0,14 0,14

TOTAL PARTIDA ............................................................. 0,14

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de ZERO EUROS amb CATORZE CÈNTIMSIMPREV02.01 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.01



TOTAL PARTIDA ............................................................. 8.160,59

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUIT MIL CENT SEIXANTA EUROS amb CINQUANTA-NOU CÈNTIMS






SUBCAPITOL 02.02 ACTUACIONS PREVIES

K2182G91 m2 Repicat junt,mur paredat,m.man.,càrrega manual K2182G91Repicat de junt en mur paredat, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

A0140000 0,900 h Manobre 19,87 17,88A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 17,90 0,27

TOTAL PARTIDA ............................................................. 18,15

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DIVUIT EUROS amb QUINZE CÈNTIMSK2182D01 m2 Repicat fins 3cm revest.voltes,m.man.,càrrega manual K2182D01

Repicat fins a 3 cm de fondària de revestiment de voltes, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre ca-mió o contenidor

A0140000 0,600 h Manobre 19,87 11,92A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 11,90 0,18

TOTAL PARTIDA ............................................................. 12,10

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE EUROS amb DEU CÈNTIMSIMPREV02.02 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.02



TOTAL PARTIDA ............................................................. 3.310,44

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES MIL TRES-CENTS DEU EUROS amb QUARANTA-QUATRE CÈNTIMSSUBCAPITOL 02.03 MOVIMENT DE TERRES I ENDERROC

K21AU015 u Desmuntatge porta (2batent),a/mitj.manuals,càrr.manual K21AU015Desmuntatge per a substitució de fulles de porta, de dues fulles batents, de fusta o metàl·lica, amb mitjans ma-nuals i càrrega manual sobre camió o contenidor

A012M000 0,250 h Oficial 1a muntador 24,57 6,14A013M000 0,250 h Ajudant muntador 21,10 5,28A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 11,40 0,17

TOTAL PARTIDA ............................................................. 11,59

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de ONZE EUROS amb CINQUANTA-NOU CÈNTIMSK21AU010 u Desmuntatge fulla porta (1batent),a/mitj.manuals,càrr.manual K21AU010

Desmuntatge per a substitució de fulla de porta, d'una fulla batent, de fusta o metàl·lica, amb mitjans manuals i càr-rega manual sobre camió o contenidor

A012M000 0,150 h Oficial 1a muntador 24,57 3,69A013M000 0,150 h Ajudant muntador 21,10 3,17A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 6,90 0,10

TOTAL PARTIDA ............................................................. 6,96

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SIS EUROS amb NORANTA-SIS CÈNTIMSK21BU001 m2 Desmunt.reixa,grapes ancoratge+accessoris,m.man.,aprofit.material+retirada K21BU001

Desmuntatge de reixa i ancoratges, amb mitjans manuals, aplec de material per a la seva reutilització i càrrega deruna sobre camió o contenidor

A0140000 0,250 h Manobre 19,87 4,97A0150000 0,050 h Manobre especialista 20,56 1,03C200B000 0,050 h Talladora,disc de carborún. 3,73 0,19A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 6,00 0,09

TOTAL PARTIDA ............................................................. 6,28

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SIS EUROS amb VINT-I-VUIT CÈNTIMSK222121C m3 Excav.rasa/pou,h<=2m,terreny fluix(SPT <20),m.manuals,+càrr.man.s/cont. K222121C

Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20), realitzada amb mitjans manuals i càr-rega manual sobre contenidor







TOTAL PARTIDA ............................................................. 70,59

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA EUROS amb CINQUANTA-NOU CÈNTIMSK2199511 m Enderroc esglaó obra,compres.,càrrega manual K2199511

Enderroc d'esglaó d'obra, amb compressor i càrrega manual de runa sobre camió o contenidorA0140000 0,100 h Manobre 19,87 1,99A0150000 0,100 h Manobre especialista 20,56 2,06C1101200 0,050 h Compressor+dos martells pneumàtics 16,58 0,83A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 4,10 0,06

TOTAL PARTIDA ............................................................. 4,94

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE EUROS amb NORANTA-QUATRE CÈNTIMSK2163511 m2 Enderroc paredó ceràm.,g<=10cm,m.man.,càrrega manual K2163511

Enderroc de paredó de ceràmica 10 cm de gruix, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió ocontenidor


TOTAL PARTIDA ............................................................. 7,06

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SET EUROS amb SIS CÈNTIMSK21G2011 m Arrencada punt.tubs+acces.instal. elèctrica superf.,m.man.,càrr.man. K21G2011

Arrencada puntual de tubs i accessoris d'instal·lació elèctrica superficial, amb mitjans manuals i càrrega manual so-bre camió o contenidor

A012H000 0,020 h Oficial 1a electricista 24,57 0,49A013H000 0,020 h Ajudant electricista 21,07 0,42A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 0,90 0,01

TOTAL PARTIDA ............................................................. 0,92

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de ZERO EUROS amb NORANTA-DOS CÈNTIMSK21H101A u Desmuntatage llumenera superficial,m.man.,aprofit.material,retirada K21H101A

Desmuntatge de llumenera superficial, amb mitjans manuals, aplec de materials per a la seva reutilització i càrre-ga de runes sobre camió o contenidor

A012H000 0,100 h Oficial 1a electricista 24,57 2,46A013H000 0,100 h Ajudant electricista 21,07 2,11A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 4,60 0,07

TOTAL PARTIDA ............................................................. 4,64

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE EUROS amb SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMSK2252772 m3 Terraplenat+picon.rasa/pou,terres adeq.,g<=25cm,95% PN K2252772

Terraplenat i piconatge en rases i pous amb terres adequades, en tongades de fins a 25 cm, amb una compacta-ció del 95% del PN

A0140000 0,025 h Manobre 19,87 0,50A0150000 0,450 h Manobre especialista 20,56 9,25C1311440 0,016 h Pala carregadora s/pneumàtics 15-20t 86,18 1,38C133A0J0 0,600 h Picó vibrant,plac.30x33cm 8,80 5,28%NAAA01500150_1 1,500 % Despeses auxiliars 16,40 0,25

TOTAL PARTIDA ............................................................. 16,66

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETZE EUROS amb SEIXANTA-SIS CÈNTIMSK931101J m3 Base tot-u nat.,estesa+picon.98%PM K931101J

Base de tot-u natural , amb estesa i piconatge del material al 98% del PMA0140000 0,050 h Manobre 19,87 0,99B0111000 0,050 m3 Aigua 1,19 0,06B0371000 1,150 m3 Tot-u nat. 20,64 23,74C1331100 0,035 h Motoanivelladora petita 56,95 1,99C13350C0 0,045 h Corró vibratori autopropulsat,12-14t 66,20 2,98C1502E00 0,025 h Camió cisterna 8m3 42,60 1,07%NAAA01500150_1 1,500 % Despeses auxiliars 30,80 0,46






TOTAL PARTIDA ............................................................. 31,29

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-UN EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMSK31522C4 m3 Formigó rasa/pou fonament,HA-25/B/10/IIa,bomba K31522C4

Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/10/IIa, de consistència tova i grandària màxima del granulat 10mm, abocat amb bomba

A0140000 0,400 h Manobre 19,87 7,95B065760B 1,100 m3 Formigó HA-25/B/10/IIa,>=275kg/m3 ciment 69,26 76,19C1701100 0,150 h Camió bomba formigonar 156,75 23,51%NAAA01500150_1 1,500 % Despeses auxiliars 107,70 1,62

TOTAL PARTIDA ............................................................. 109,27

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT NOU EUROS amb VINT-I-SET CÈNTIMSIMPREV02.03 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.03



TOTAL PARTIDA ............................................................. 420,65

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS VINT EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMSSUBCAPITOL 02.04 ESTRUCTURA

K4GR14F1 u Cosit obra fca.paret maçon.,grapa acer inoxidable B500SD+inj.morterpolimèric,ciment,res.sint.fibr.,fluid+retrac.control.

K4GR14F1

Cosit estàtic en element d'obra de fàbrica de paret de maçoneria amb grapa d'armadura d'acer inoxidable en bar-res B500SD, col·locada en l'orifici fet a l'obra i reblert amb injecció de morter polimèric de ciment amb resines sintè-tiques i fibres, fluid i de retracció controlada

A0122000 0,420 h Oficial 1a paleta 23,77 9,98A0150000 0,420 h Manobre especialista 20,56 8,64B0715200 2,500 kg Morter polimèric ciment+res.sint.fibr.,fluid+retrac.control.,p/reparac. 0,68 1,70C200F000 0,210 h Màquina taladradora 3,73 0,78C200V000 0,100 h Eq.injec.man.resines 1,59 0,16B0B2N210 0,206 kg Acer inox.barra corruga. + molibdè,AISI 316 2,84 0,59A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 18,60 0,28

TOTAL PARTIDA ............................................................. 22,13

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-DOS EUROS amb TRETZE CÈNTIMSK614HSAK m2 Paredó recolzat divis.10cm,totxana 290x140x100mm,LD,I UNE-EN 771-1,p/revestir,morter

mixt 1:2:10K614HSAK

Paredó recolzat divisori de 10 cm de gruix, de totxana de 290x140x100 mm, LD, categoria I, segons la normaUNE-EN 771-1, per a revestir, col·locat amb morter mixt 1:2:10

A0122000 0,530 h Oficial 1a paleta 23,77 12,60A0140000 0,230 h Manobre 19,87 4,57B0FA12A0 22,060 u Totxana 290x140x100mm,categoria I,LD,UNE-EN 771-1 x 1,02 0,19 4,28D070A4D1 0,012 m3 Morter mixt ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,calç,sorra ped x 1,07 111,65 1,43A%AUX00102500250 2,500 % Mitjans auxiliars 17,20 0,43

TOTAL PARTIDA ............................................................. 23,31

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-TRES EUROS amb TRENTA-UN CÈNTIMSK4S16111 m Subs.bigueta acer.,l4-6m,big.acer S275JR,2perf.,2perf.paret.2extrem.perf.+p K4S16111

Substitució funcional de bigueta d'acer per a una llargària de sostre de 4 a 6 m, amb bigueta d'acer S275JR, duesperforacions a la paret de suport a ambdós extrems del perfil, apuntalament de l'element i de la zona d'influènciaamb puntal metàl·lic, inclou càrrega manual de runa sobre contenidor

A012M000 0,500 h Oficial 1a muntador 24,57 12,29A013M000 0,500 h Ajudant muntador 21,10 10,55B0716000 9,000 kg Morter expansiu 0,60 5,40B0907100 1,590 kg Adhesiu res.epoxi s/diss.2comp p/ús estruc. 13,05 20,75B0D626B0 0,040 cu Puntal metàl·lic telescòpic h=3,5m,200usos 8,67 0,35B2RA73G0 0,044 t Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej.

inerts,1,0t/m3,LER 17010720,67 0,91






B4456110 0,170 u Bigueta ac.ref.sost. form.,long. 6m,planxa acerS275JR,2perf.+planxa reforç

133,53 22,70

C1RA2500 0,035 m3 Subministr.contenidor metàl·lic,5m3 +recollida residus inerts o noespecials

19,80 0,69


TOTAL PARTIDA ............................................................. 74,21

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA-QUATRE EUROS amb VINT-I-UN CÈNTIMSK4435111 kg Acer S275JR,p/biga peça simp.,perf.lam.IP,HE,UP,antiox.,col.a obra K4435111

Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peça simple, en perfils laminats en calent sèrieIPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra

A0122000 0,014 h Oficial 1a paleta 23,77 0,33A0140000 0,014 h Manobre 19,87 0,28B44Z5011 1,000 kg Acer S275JR,peça simp.,perf.lam.IP,HE,UP,tallat mida+antiox. 0,84 0,84A%AUX00102500250 2,500 % Mitjans auxiliars 0,60 0,02

TOTAL PARTIDA ............................................................. 1,47

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de UN EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMSIMPREV02.05 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.05



TOTAL PARTIDA ............................................................. 3.183,52

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES MIL CENT VUITANTA-TRES EUROS amb CINQUANTA-DOS CÈNTIMSSUBCAPITOL 02.05 REVESTIMENTS I FALS SOSTRE

KALCEMURO m2 Reomplert de junts amb morter de calç natural amb biocalce mur, g.aprox10cm KALCEMUROMorter ecocompatible de calç natural pura NHL 3.5, d'acord amb la norma EN 459-1, per a l'execució i reparaciótranspirable de murs i fàbriques, idoni per al GreenBuilding i en la Restauració Històrica. Antibactérico i antifloridu-ra natural. Conté només matèries primeres d'origen estrictament natural. Reciclable com a àrid després de la sevavida útil. Biocalce ® Mur és un morter de classe M5 específic per a la construcció, la rehabilitació i la reparaciótranspirable de murs portants i de tancament de maó, tuf volcànic, pedra i parets mixtes. Interiors, exteriors.

A010V010 0,500 h Conservador-restaurador D.I. 32,60 16,30A0122000 0,750 h Oficial 1a paleta 23,77 17,83A0140000 0,750 h Manobre 19,87 14,90BIOKALMUR 1,000 m2 Morter biocalce mur 5,64 5,64%NAAA030003000300 3,000 % Despeses auxiliars 54,70 1,64

TOTAL PARTIDA ............................................................. 56,31

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-SIS EUROS amb TRENTA-UN CÈNTIMSKALCEPIEDR m2 Rejuntat junts amb morter de calç natural biocalce pedra g.aprox5cm KALCEPIEDR

Morter natural ecocompatible de calç natural pura NHL 3.5, d'acord amb la norma EN 459-1, per a l'execució i elnafrat altament transpirables de murs i fàbriques, idoni per al GreenBuilding i en la Restauració Històrica. Antibacté-rico i antifloridura natural. Conté només matèries primeres d'origen estrictament natural. Reciclable com a àrid des-prés de la seva vida útil. Biocalce ® Pedra és un morter idoni per a l'aixecament de murs de cara vista i per al na-frat de murs de maó o pedres naturals.

A010V010 0,500 h Conservador-restaurador D.I. 32,60 16,30A0122000 0,750 h Oficial 1a paleta 23,77 17,83A0140000 0,750 h Manobre 19,87 14,90BIOKALPED 1,000 m2 Morter biocalce pedra 7,41 7,41%NAAA030003000300 3,000 % Despeses auxiliars 56,40 1,69

TOTAL PARTIDA ............................................................. 58,13

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-VUIT EUROS amb TRETZE CÈNTIMS






E842T83T m2 Cel ras registrable de pl. fibres minerals compactada acabat superf. vel vidre+pinturablanca,cantell recte,600x600mm g=18-21mm,

E842T83T

Cel ras registrable de plaques de fibres minerals compactada, acabat superficial amb vel de vidre pintat de colorblanc, amb cantell recte, de 600x 600 mm i 18 a 21 mm de gruix classe d'absorció acústica A segons UNE-ENISO 11654, resistència a la humitat 95% i reacció al foc A1, col·locat amb estructura d'acer galvanitzat vista, forma-da per perfils principals en forma de T invertida de 24 mm de base cada 1,2 m per a fixar al sostre mitjançant vare-ta de suspensió cada 1,2 m, i perfils secundaris formant retícula , per a una alçària de cel ras de 4 m com a màxim

A012M000 0,200 h Oficial 1a muntador 24,57 4,91A013M000 0,200 h Ajudant muntador 21,10 4,22B842T832 1,000 m2 Placa fibres minerals compactada p/cel ras acabat superficial amb

vel vidre+pintura blanca,cantell recte(A),600x600mm g=18-21mm,x 1,03 19,49 20,07

B84ZE510 1,000 m2 Estructura acer galv.vista p/cel ras de plaquesde600x600mm,perfils principals forma T invertida de base=24mmcol.cada 1,2m per

x 1,03 4,01 4,13

A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 9,10 0,14

TOTAL PARTIDA ............................................................. 33,47

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-TRES EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMSE894BCK0 m2 Pintat biga acer esmalt ignífug,2imprim.igníf.+acab. E894BCK0

Pintat de biga d'un sol perfil d'acer a l'esmalt ignífug, amb dues capes d'imprimació ignífuga i dues d'acabatA012D000 0,700 h Oficial 1a pintor 23,77 16,64A013D000 0,070 h Ajudant pintor 21,10 1,48B89ZH000 0,250 kg Esmalt ignífug x 1,02 8,11 2,07B8ZA5000 0,200 kg Imprimació igníf. x 1,02 4,98 1,02A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 18,10 0,27

TOTAL PARTIDA ............................................................. 21,48

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-UN EUROS amb QUARANTA-VUIT CÈNTIMSIMPREV02.06 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.06



TOTAL PARTIDA ............................................................. 21.297,08

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-UN MIL DOS-CENTS NORANTA-SET EUROS amb VUIT CÈNTIMS






SUBCAPITOL 02.06 PAVIMENTS

E9VZ19AN m Formació esglaó totxana 290x140x100mm,col.+arreb.mort.1:8 E9VZ19ANFormació d'esglaó amb totxana de 290x140x100 mm, col·locada i arrebossada amb morter de ciment 1:8

A0122000 0,550 h Oficial 1a paleta 23,77 13,07A0140000 0,275 h Manobre 19,87 5,46B0FA12A0 7,143 u Totxana 290x140x100mm,categoria I,LD,UNE-EN 771-1 x 1,40 0,19 1,90D0701461 0,012 m3 Morter ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,sorra ,200kg/m3

ciment,1:8,2,5N/mm2,elab.a obra,x 1,05 76,87 0,97


TOTAL PARTIDA ............................................................. 21,68

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-UN EUROS amb SEIXANTA-VUIT CÈNTIMSK9V3A11K m Esglaó gres extruït s/esmalt.-polirantillisc.,2peces,col.mort.1:2:10 K9V3A11K

Esglaó de gres extruït sense esmaltar ni polir antilliscant, de dues peces, frontal i estesa, col·locat a truc de mace-ta amb morter mixt 1:2:10

A0122000 0,700 h Oficial 1a paleta 23,77 16,64A0140000 0,350 h Manobre 19,87 6,95B05A2103 0,380 kg Beurada p/ceràmica,CG1(UNE-EN 13888),color x 1,05 0,30 0,12B0FG5172 0,157 m2 Rajola gres extruït s/esmalt.-polir,rectang/quadr. 16-25

peces/m2,preu altx 1,05 14,91 2,46

B9V35GB6 1,000 m Peça gres extruït s/esmalt.-polirantillisc. p/est.esgl. x 1,05 18,71 19,65D070A4D1 0,010 m3 Morter mixt ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,calç,sorra ped x 1,05 111,65 1,17A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 23,60 0,35

TOTAL PARTIDA ............................................................. 47,34

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUARANTA-SET EUROS amb TRENTA-QUATRE CÈNTIMSK7B111A0 m2 Geotèxtil feltre PP no teix. lligat mecàn. 100-110g/m2,s/adh. K7B111A0

Geotèxtil format per feltre de polipropilè no teixit lligat mecànicament de 100 a 110 g/m2, col·locat sense adherirA0127000 0,040 h Oficial 1a col·locador 23,77 0,95A0137000 0,020 h Ajudant col·locador 21,10 0,42B7B111A0 1,000 m2 Geotèxtil feltre PP no teix.lligat mecàn.,100-110g/m2 x 1,10 0,87 0,96A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 1,40 0,02

TOTAL PARTIDA ............................................................. 2,35

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb TRENTA-CINC CÈNTIMSK3Z112N1 m2 Capa neteja+anivell. g=10cm,HL-150/P/10/camió K3Z112N1

Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HL-150/P/10 de consistència plàstica i grandària màxi-ma del granulat 10 mm, abocat des de camió

A0122000 0,100 h Oficial 1a paleta 23,77 2,38A0140000 0,200 h Manobre 19,87 3,97B06NLA1C 0,100 m3 Formigó neteja HL-150/P/10 x 1,08 60,35 6,49A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 6,40 0,10

TOTAL PARTIDA ............................................................. 12,94

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE EUROS amb NORANTA-QUATRE CÈNTIMSTerratecnic m2 Paviment tècnic 600x600x38 mm, aglomerat alta densitat Terratecnic

Subministrament i instal·lació de paviment tècnic sobreelevat registrable, compost per llosetes de 600x600x38 mmd'aglomerat d'alta densitat amb acabat inferior en làmina d'alumini 50 micres i cantells ABS de 0,45 mm autoextin-gible.L'acabat superior és de xapa estratificada tipus Abet model "Arce 1611".L'estructura de suport està formada mitjançant peus regulables en alçada, d'acer galvanitzat que permet absorbirels diferents desnivells i irregularitats de l'obra previstes entre 100 i 150 mm a terra acabat.

A012M000 0,700 h Oficial 1a muntador 24,57 17,20A013M000 0,700 h Ajudant muntador 21,10 14,77B951U010 1,000 m2 Estructura peus regulables pav. tècnic h:75-750mm, llosetes

60x60x3cm classe 4 fletxa classe Cx 1,90 69,86 132,73

A%AUX0010150_10150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 32,00 0,48






TOTAL PARTIDA ............................................................. 165,18

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SEIXANTA-CINC EUROS amb DIVUIT CÈNTIMSAJURPA06A m Ajudes de ram de paleta per a reglada del paviment amb parament de pedra AJURPA06A

Ajudes de ram de paleta per a reglada en el trobament del paviment tècnic amb la paret de pedra.A0122000 0,170 h Oficial 1a paleta 23,77 4,04A0140000 0,170 h Manobre 19,87 3,38%NAAA015001500150 1,500 % Despeses auxiliars 7,40 0,11

TOTAL PARTIDA ............................................................. 7,53

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SET EUROS amb CINQUANTA-TRES CÈNTIMSIMPREV02.07 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.07



TOTAL PARTIDA ............................................................. 12.909,22

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE MIL NOU-CENTS NOU EUROS amb VINT-I-DOS CÈNTIMSSUBCAPITOL 02.07 TANCAMENTS PRACTICABLES

Porta-securit u Porta vidre Securit amb tarja vidre superior 1,68x2,49. i/tancaportes; i/pany i/ làmina vinil Porta-securitSubministrament i instal·lació de mòduls de porta d'accés, construïts amb estructura i marcs d'alumini extruït enaliatge 6063 amb tractament tèrmic T5, amb juntes de neoprè de doble duresa. Marcs previstos en alumini lacat ne-gre segons normes de qualitat QUALICAT. Doble vidre a targes superiors de 5 mm. Els fulls de les portes estaranconstruïdes amb vidre securitzat de 10 mm, incloent caixa encastada amb placa protectora exterior, que permet elbloqueig a 90º i el seu corresponent retorn controlat, tiradors tubulars cromats en els dos sentits. Mides totals: 1,68x 2,49mInclou: mòdul de doble full amb doble tirador i tancament comú als dos fulls i làmina vinil ? 5cm., col·locació a 1,50d'alçada, de color.

A012E000 1,000 h Oficial 1a vidrier 23,10 23,10A013E000 1,000 h Ajudant vidrier 20,92 20,92porta 1,000 u Porta vidre Securit amb tarja vidre superior inclòs bastiment 1.782,21 1.782,21BAMW1001 1,000 u Tancaport.port.vidre,p/encastar pavim. 167,35 167,35BAMW2000 1,000 u Pany porta vidre 384,30 384,30BAZGU004 1,000 u Parella tiradors acer inox.,D=30mm+l=40 cm 115,64 115,64A%AUX00102500250 2,500 % Mitjans auxiliars 44,00 1,10

TOTAL PARTIDA ............................................................. 2.494,62

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS MIL QUATRE-CENTS NORANTA-QUATRE EUROS ambSEIXANTA-DOS CÈNTIMSKAF7N1ACm0207 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.+1fulla fixa

sup.,98x276cm,preu alt,4 9A C5,s/persianaKAF7N1ACm0207

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada sobre bastiment de base, ambdues fulles batents i una fulla fixa superior, per a un buit d'obra aproximat de 120x265 cm, elaborada amb perfilsde preu alt, classificació mínima 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació mínima 9A d'estan-quitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segons UNE-EN 12210, sen-se persiana

A012M000 0,500 h Oficial 1a muntador 24,57 12,29A013M000 0,150 h Ajudant muntador 21,10 3,17B7J50010 0,150 dm3 Massilla segell.,silicona neut. monocomp. 14,92 2,24B7J50090 0,460 dm3 Massilla segell.,poliuretà monocomp. 14,26 6,56BAF3E3AC02.07 2,060 m2 Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont

tèrmic,1bat.,,perf.preu alt,classif. 4 9A C5,s/persiana245,91 506,57

BAF3C1AC02.07 0,640 m2 Fulla fixa alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,,perf.preualt,classif. 4 9A C5,s/persiana

148,16 94,82







TOTAL PARTIDA ............................................................. 880,87

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUIT-CENTS VUITANTA EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMSKAF7D3AC u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,90x220cm,preu alt,4 9A

C5,s/persianaKAF7D3AC

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada sobre bastiment de base, ambuna fulla batent, per a un buit d'obra aproximat de 90x220 cm, elaborada amb perfils de preu alt, classificació míni-ma 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aigua segonsUNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segons UNE-EN 12210, sense persiana

A012M000 0,500 h Oficial 1a muntador 24,57 12,29A013M000 0,100 h Ajudant muntador 21,10 2,11B7J50010 0,130 dm3 Massilla segell.,silicona neut. monocomp. 14,92 1,94B7J50090 0,370 dm3 Massilla segell.,poliuretà monocomp. 14,26 5,28BAF3D2AC 1,980 m2 Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,

1,5-1,99m2,perf.preu alt,classif. 4 9A C5,s/persiana221,62 438,81


TOTAL PARTIDA ............................................................. 715,62

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SET-CENTS QUINZE EUROS amb SEIXANTA-DOS CÈNTIMSEC171E14 m2 Vidre aïlla.2 llunes incolora,8+6mm,cambra 6mm,col.perf.neop. EC171E14

Vidre aïllant de dues llunes, amb acabat de lluna incolora de 8 i 6 mm de gruix i cambra d'aire de 6 mm, col·locatamb perfils conformats de neoprè sobre alumini o PVC

A012E000 0,600 h Oficial 1a vidrier 23,10 13,86BC171J10 1,000 m2 Vidre aïlla.2 llunes incolora,8+6mm,cambra 6mm 45,57 45,57A%AUX00102500250 2,500 % Mitjans auxiliars 13,90 0,35

TOTAL PARTIDA ............................................................. 59,78

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-NOU EUROS amb SETANTA-VUIT CÈNTIMSECZ13101 m Segellat vidre-alu. silicona neut.,pist.man. ECZ13101

Segellat del junt vidre-alumini amb massilla de silicona neutra, aplicat amb pistola manualA012E000 0,100 h Oficial 1a vidrier 23,10 2,31B7J50010 0,010 dm3 Massilla segell.,silicona neut. monocomp. x 1,05 14,92 0,16A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 2,30 0,03

TOTAL PARTIDA ............................................................. 2,50

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMSEEKN1DB0 u Reixeta intempèrie alum.anod.negre.+malla,400x325mm,aletes Z,fix.bast. EEKN1DB0

Reixa d'intempèrie d'aletes horitzontals d'alumini anoditzat color negre i reixeta de malla metàl·lica, de 400x325mm, aletes en Z i fixada al bastiment

A012G000 0,400 h Oficial 1a calefactor 24,57 9,83A013G000 0,400 h Ajudant calefactor 21,07 8,43BEKN1DB0 1,000 u Reixeta intempèrie alum.anod.plat.+malla,400x325mm,aletes

Z,p/fix.bast.113,10 113,10


TOTAL PARTIDA ............................................................. 131,63

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT TRENTA-UN EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMSIMPREV02.08 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.08



TOTAL PARTIDA ............................................................. 4.498,95

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE MIL QUATRE-CENTS NORANTA-VUIT EUROS ambNORANTA-CINC CÈNTIMS






SUBCAPITOL 02.08 INSTAL·LACIÓ ELÈCTICA

APARTAT 02.09.01 APARELLS DE PROTECCIÓEG51UD01 u Equip comptatge trifàsic digital multifució,In=<63 A EG51UD01

Equip de comptatge per a subministre BT fins a 63 A, amb comptador trifàsic digital multifució de 2 o 4 quadrants,precisió 1 en activa i 2 en reactiva, comunicació amb port COM1 (RS-232, RS-484, Ethernet), per a mesura direc-ta, col·locat en CPM

A012H000 1,000 h Oficial 1a electricista 24,57 24,57A013H000 1,000 h Ajudant electricista 21,07 21,07BG51UD01 1,000 u Equip comptatge trifàsic digital multifució,In=<63 A 545,00 545,00BGW1N000 1,000 u P/p accessoris p. centralitz. compt. 21,83 21,83A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 45,60 0,68

TOTAL PARTIDA ............................................................. 613,15

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SIS-CENTS TRETZE EUROS amb QUINZE CÈNTIMSEG1N311F u Centralització compt.elèc.,vert.,2mòduls,p/1compt.monof.+1compt.trif.,munt. EG1N311F

Centralització de comptadors elèctrics vertical de dos mòduls, per a 1 comptador monofàsic i per a 1 comptador tri-fàsic, muntada

A012H000 0,260 h Oficial 1a electricista 24,57 6,39A013H000 0,260 h Ajudant electricista 21,07 5,48BG1N3110 1,000 u Centralització compt.,vert.,2mòdul.p/1compt.mono.p/1compt.tri. 288,06 288,06BGW1N000 1,000 u P/p accessoris p. centralitz. compt. 21,83 21,83A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 11,90 0,18

TOTAL PARTIDA ............................................................. 321,94

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS VINT-I-UN EUROS amb NORANTA-QUATRE CÈNTIMSEG1AU008n u Armari envolvent metàl·lic per a quadre. amb porta 90 unitats carril DIN, tipus mural.

porta i clau. Inst.EG1AU008n

Armari metàl·lic envolvent per a la instal·lació integrada de les proteccións sobre carrils DIN (90 unitats mín). De ti-pus mural ancorat a la paret, amb porta metàl·lica i tancament sota clau. Tipus Merlin Gerin Prisma Plus o eq.

Incorpora:

- Porta d'una fulla amb tancament sota clau.- Tots els accessoris neccessaris per al muntatge i recepció de proteccions i línies.- Capacitat total per a 90 mòduls DIN incloent previsió de futures ampliacions (actualment es projecten 58 mòdulsal sub-quadre).

Totalment muntat a l'emplaçament i preparat per a la col·locació de línies i proteccions, no inclou proteccions ni ca-blejat.

A012H000 3,000 h Oficial 1a electricista 24,57 73,71A013H000 3,000 h Ajudant electricista 21,07 63,21PROT_AR90 1,000 u Armari metàl·lic mural, clau, carrils DIN 90 ut i tapetes 420,00 420,00PROP-QE 80,000 u Part proporcional d'accessoris i petit material 0,37 29,60A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 136,90 2,05

TOTAL PARTIDA ............................................................. 588,57

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC-CENTS VUITANTA-VUIT EUROS amb CINQUANTA-SET CÈNTIMS






EG1A0931n u Armari envolvent plàstic per a quadre. Amb porta 50 unitats carril DIN, tipus mural. portai clau. Inst.

EG1A0931n

Armari de plàstic amb envolvent aïllant per a la instal·lació integrada de les proteccións sobre carrils tipus DIN (50unitats mín). De tipus mural ancorat a la paret, amb portella transparent i tancament sota clau. Tipus Merlin Gerino eq.

Incorpora:

- Porta d'una fulla transparent amb tancament sota clau.- Tots els accessoris neccessaris per al muntatge i recepció de proteccions i línies.- Capacitat total per a 50 mòduls DIN incloent previsió de futures ampliacions.

Totalment muntat a l'emplaçament i preparat per a la col·locació de línies i proteccions, no inclou proteccions ni ca-blejat.

A012H000 1,500 h Oficial 1a electricista 24,57 36,86A013H000 1,500 h Ajudant electricista 21,07 31,61PROT_AR50 1,000 u Armari metàl·lic mural plàstic amb porta i clau, carrils DIN 50 ut i

tapetes230,00 230,00

PROP-QE 30,000 u Part proporcional d'accessoris i petit material 0,37 11,10A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 68,50 1,03

TOTAL PARTIDA ............................................................. 310,60

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS DEU EUROS amb SEIXANTA CÈNTIMSEG4252JH u Interruptor dif.cl.A,gam.terc.,I=40A,tetrapol.(4P),0,03A,fix.inst.,4mòd.DIN,munt.perf.DIN EG4252JH

Interruptor diferencial de la classe A, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal, tetrapolar (4P), de sensibilitat0,03 A, de desconnexió fix instantani, amb botó de test incorporat i indicador mecànic de defecte, construït segonsles especificacions de la norma UNE-EN 61008-1, de 4 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

A012H000 0,500 h Oficial 1a electricista 24,57 12,29A013H000 0,200 h Ajudant electricista 21,07 4,21BG4DIF 1,000 u Diferencia trifàsic 40A 30mA 183,00 183,00BGW42000 1,000 u P.p.accessoris p/interr.difer. 0,35 0,35A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 16,50 0,25

TOTAL PARTIDA ............................................................. 200,10

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS EUROS amb DEU CÈNTIMSEG42529H u Interruptor dif.cl.A,gam.terc.,I=40A,bipol.(2P),0,03A,fix.inst.,2mòd.DIN,munt.perf.DIN EG42529H

Interruptor diferencial de la classe A, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal, bipolar (2P), de sensibilitat 0,03A, de desconnexió fix instantani, amb botó de test incorporat i indicador mecànic de defecte, construït segons lesespecificacions de la norma UNE-EN 61008-1, de 2 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, muntat en perfil DIN

A012H000 0,350 h Oficial 1a electricista 24,57 8,60A013H000 0,200 h Ajudant electricista 21,07 4,21BG42529H 1,000 u Interruptor

dif.cl.A,gam.terc.,I=40A,bipol.(2P),0,03A,fix.inst.,2mòd.DIN,p/munt.perf.DIN92,53 92,53

BGW42000 1,000 u P.p.accessoris p/interr.difer. 0,35 0,35A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 12,80 0,19

TOTAL PARTIDA ............................................................. 105,88

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT CINC EUROS amb VUITANTA-VUIT CÈNTIMSEG416DJF u Interruptor auto.magnet.,I=32A,PIA

corbaD,tetrapol.(4P),tall=6000A/10kA,4mòd.DIN,munt.perf.DINEG416DJF

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 32 A d'intensitat nominal, tipus PIA corba D, tetrapolar (4P), de 6000 A depoder de tall segons UNE-EN 60898 i de 10 kA de poder de tall segons UNE-EN 60947-2, de 4 mòduls DIN de 18mm d'amplària, muntat en perfil DIN

A012H000 0,230 h Oficial 1a electricista 24,57 5,65A013H000 0,200 h Ajudant electricista 21,07 4,21BG416DJF 1,000 u Interruptor auto.magnet.,I=32A,PIA

corbaD,tetrapol.(4P),tall=6000A/10kA,4mòd.DIN p/munt.perf.DIN106,18 106,18

BGW41000 1,000 u P.p.accessoris p/interr.magnetot. 0,39 0,39A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 9,90 0,15






TOTAL PARTIDA ............................................................. 116,58

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SETZE EUROS amb CINQUANTA-VUIT CÈNTIMSEG416DJC u Interruptor auto.magnet.,I=20A,PIA

corbaD,tetrapol.(4P),tall=6000A/10kA,4mòd.DIN,munt.perf.DINEG416DJC


A012H000 0,230 h Oficial 1a electricista 24,57 5,65A013H000 0,200 h Ajudant electricista 21,07 4,21BG416DJC 1,000 u Interruptor auto.magnet.,I=20A,PIA



TOTAL PARTIDA ............................................................. 108,69

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT VUIT EUROS amb SEIXANTA-NOU CÈNTIMSEG416DJ9 u Interruptor auto.magnet.,I=10A,PIA

corbaD,tetrapol.(4P),tall=6000A/10kA,4mòd.DIN,munt.perf.DINEG416DJ9


A012H000 0,230 h Oficial 1a electricista 24,57 5,65A013H000 0,200 h Ajudant electricista 21,07 4,21BG416DJ9 1,000 u Interruptor auto.magnet.,I=10A,PIA



TOTAL PARTIDA ............................................................. 104,06

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT QUATRE EUROS amb SIS CÈNTIMSEG416D9B u Interruptor auto.magnet.,I=16A,PIA

corbaD,bipol.(2P),tall=6000A/10kA,2mòd.DIN,munt.perf.DINEG416D9B

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 16 A d'intensitat nominal, tipus PIA corba D, bipolar (2P), de 6000 A de po-der de tall segons UNE-EN 60898 i de 10 kA de poder de tall segons UNE-EN 60947-2, de 2 mòduls DIN de 18mm d'amplària, muntat en perfil DIN

A012H000 0,200 h Oficial 1a electricista 24,57 4,91A013H000 0,200 h Ajudant electricista 21,07 4,21BG416D9B 1,000 u Interruptor auto.magnet.,I=16A,PIA

corbaD,bipol.(2P),tall=6000A/10kA,2mòd.DIN p/munt.perf.DIN46,89 46,89


TOTAL PARTIDA ............................................................. 56,54

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-SIS EUROS amb CINQUANTA-QUATRE CÈNTIMSEG416D99 u Interruptor auto.magnet.,I=10A,PIA

corbaD,bipol.(2P),tall=6000A/10kA,2mòd.DIN,munt.perf.DINEG416D99

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal, tipus PIA corba D, bipolar (2P), de 6000 A de po-der de tall segons UNE-EN 60898 i de 10 kA de poder de tall segons UNE-EN 60947-2, de 2 mòduls DIN de 18mm d'amplària, muntat en perfil DIN

A012H000 0,200 h Oficial 1a electricista 24,57 4,91A013H000 0,200 h Ajudant electricista 21,07 4,21BG416D99 1,000 u Interruptor auto.magnet.,I=10A,PIA

corbaD,bipol.(2P),tall=6000A/10kA,2mòd.DIN p/munt.perf.DIN46,00 46,00


TOTAL PARTIDA ............................................................. 55,65

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-CINC EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMS






APARTAT 02.09.02 CONDUCTORS ELÈCTRICSKG22TH1K m Tub corbable corrugat PE,doble capa,DN=90mm,20J,450N,canal.sot. KG22TH1K

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 90 mm de diàmetre nomi-nal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntatcom a canalització soterrada

A012H000 0,033 h Oficial 1a electricista 24,57 0,81A013H000 0,020 h Ajudant electricista 21,07 0,42BG22TH10 1,050 m Tub corbable corrugat PE,doble

capa,DN=90mm,20J,450N,p/canal.soterradax 1,02 1,60 1,71


TOTAL PARTIDA ............................................................. 2,96

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb NORANTA-SIS CÈNTIMSKG22TD1K m Tub corbable corrugat PE,doble capa,DN=63mm,20J,450N,canal.sot. KG22TD1K

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 63 mm de diàmetre nomi-nal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntatcom a canalització soterrada

A012H000 0,025 h Oficial 1a electricista 24,57 0,61A013H000 0,020 h Ajudant electricista 21,07 0,42BG22TD10 1,050 m Tub corbable corrugat PE,doble

capa,DN=63mm,20J,450N,p/canal.soterradax 1,02 1,10 1,18


TOTAL PARTIDA ............................................................. 2,23

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb VINT-I-TRES CÈNTIMSEG312324 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x1,5mm2,col.tub DN16mm EG312324

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS), tripolar, de secció 3x 1,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·locat en tub DN16mm inclòs.

A012H000 0,015 h Oficial 1a electricista 24,57 0,37A013H000 0,015 h Ajudant electricista 21,07 0,32BG312320 1,050 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x1,5mm2 x 1,02 1,18 1,26BG222510 1,050 m Tub flexible corrugat PVC,DN=16mm,1J,320N,2000V 0,14 0,15A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 0,70 0,01

TOTAL PARTIDA ............................................................. 2,11

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb ONZE CÈNTIMSEG312334 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x2,5mm2,col.tub DN16mm EG312334



TOTAL PARTIDA ............................................................. 2,60

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb SEIXANTA CÈNTIMSEG312334b m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x2,5mm2,col.tub DN25mm EG312334b



TOTAL PARTIDA ............................................................. 2,71

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS






EG312344 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x4mm2,col.tub DN25mm EG312344Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS), tripolar, de secció 3x 4 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·locat en tub DN25mm inclòs.

A012H000 0,015 h Oficial 1a electricista 24,57 0,37A013H000 0,015 h Ajudant electricista 21,07 0,32BG312340 1,050 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x4mm2 x 1,02 2,31 2,47BG222810 1,050 m Tub flexible corrugat PVC,DN=25mm,1J,320N,2000V 0,25 0,26A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 0,70 0,01

TOTAL PARTIDA ............................................................. 3,43

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES EUROS amb QUARANTA-TRES CÈNTIMSEG312634 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x2,5mm2,col.tub DN25mm EG312634

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS), pentapolar, de sec-ció 5 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·locat en tub DN25mm inclòs.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 3,65

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMSEG312654 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x6mm2,col.tub EG312654

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS), pentapolar, de sec-ció 5 x 6 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·locat en tub

A012H000 0,040 h Oficial 1a electricista 24,57 0,98A013H000 0,040 h Ajudant electricista 21,07 0,84BG312650 1,050 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x6mm2 x 1,02 5,11 5,47A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 1,80 0,03

TOTAL PARTIDA ............................................................. 7,32

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SET EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMSEG312664 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x10mm2,col.tub EG312664

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS), pentapolar, de sec-ció 5 x 10 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·locat en tub

A012H000 0,040 h Oficial 1a electricista 24,57 0,98A013H000 0,040 h Ajudant electricista 21,07 0,84BG312660 1,050 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x10mm2 x 1,02 7,64 8,18A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 1,80 0,03

TOTAL PARTIDA ............................................................. 10,03

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DEU EUROS amb TRES CÈNTIMSEG2A1702n m Canal PVC rígid,lateral llis,40x110mm,+ separador,munt.superf. EG2A1702n

Canal plàstica de PVC rígid amb lateral llis, de 40x110 mm amb separador i muntada superficialmentA012H000 0,066 h Oficial 1a electricista 24,57 1,62A013H000 0,066 h Ajudant electricista 21,07 1,39BG2A1700 1,000 m Canal PVC rígid,lateral llis,40x110mm+separador x 1,02 8,82 9,00BGW2A000 1,000 u P.p.accessoris p/canals plàstics 0,39 0,39A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 3,00 0,05

TOTAL PARTIDA ............................................................. 12,45

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE EUROS amb QUARANTA-CINC CÈNTIMSEG2C2F44n m Safata PVC perforada,60x150mm,1 compart.,munt.susp/param.horitz. EG2C2F44n

Subministre i col.locació de safata perforada de PVC. color gris de 60x150 mm., sense separadors, amb p.p. d'ac-cesoris i suports; muntada suspesa. Conforme al reglament electrotécnic de baixa tensió. Amb protecció contra im-pactes IPXX-(9), de material aïllant i de reacció al foc M1.

A012H000 0,207 h Oficial 1a electricista 24,57 5,09A013H000 0,096 h Ajudant electricista 21,07 2,02BG2C20F0 1,000 m Safata PVC perforada,60x150mm x 1,02 11,64 11,87BG2Z10E0 1,000 m Coberta safata PVC,ample=150mm x 1,02 7,03 7,17






BGW2108E 1,000 u P.p.accessoris p/safates PVC,60x150mm 1,45 1,45BGY210E2 1,000 u P.p.elem.suport per/safat.aïll.PVC

ample=150mm,susp/param.horitz.8,17 8,17


TOTAL PARTIDA ............................................................. 35,88

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-CINC EUROS amb VUITANTA-VUIT CÈNTIMSKDK254F3 u Pericó 38x38x55cm,g=10cm,HM-20/P/20/I solera maó,s/llit sorra KDK254F3

Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I i solera de maó calat, sobre llit desorra

A0122000 1,000 h Oficial 1a paleta 23,77 23,77A0140000 1,000 h Manobre 19,87 19,87B0310500 0,012 t Sorra 0-3,5 mm x 1,02 18,77 0,23B064300C 0,120 m3 Formigó HM-20/P/20/I,>=200kg/m3 ciment x 1,10 64,56 8,52B0DF7G0A 1,000 u Motlle metàl·lic p/encof.pericó enllum. 38x38x55cm,150 usos x 1,01 1,06 1,07B0F1D2A1 7,620 u Maó calat,290x140x100mm,p/revestir,categoria I,HD,UNE-EN 771-1 x 1,05 0,20 1,60A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 43,60 0,65

TOTAL PARTIDA ............................................................. 55,71

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-CINC EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMSAPARTAT 02.09.03 MECANISMES I APARELLSEG62D1AK u Interruptor,(1P),16AX/250V,a/tecla+caixa superf.estanca,,IP-55preu alt,munt.superf. EG62D1AK

Interruptor, unipolar (1P), 16 AX/250 V, amb tecla i amb caixa de superfície estanca, amb grau de protecció IP-55,preu alt, muntat superficialment

A012H000 0,150 h Oficial 1a electricista 24,57 3,69A013H000 0,183 h Ajudant electricista 21,07 3,86BG62D1AK 1,000 u Interruptor,p/munt.superf.,(1P),16AX/250V,a/tecla+caixa

superf.estanca,IP-55,preu alt,4,49 4,49

BGW62000 1,000 u P.p.accessoris p/interr./comm. 0,32 0,32A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 7,60 0,11

TOTAL PARTIDA ............................................................. 12,47

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMSEG62DGAK u Comm.,(1P),16AX/250V,a/tecla+caixa superf.estanca,,IP-55preu alt,munt.superf. EG62DGAK

Commutador, unipolar (1P), 16 AX/250 V, amb tecla i amb caixa de superfície estanca, amb grau de proteccióIP-55, preu alt, muntat superficialment

A012H000 0,150 h Oficial 1a electricista 24,57 3,69A013H000 0,183 h Ajudant electricista 21,07 3,86BG62DGAK 1,000 u Comm.,p/munt.superf.,(1P),16AX/250V,a/tecla+caixa

superf.estanca,IP-55,preu alt,4,76 4,76

BGW62000 1,000 u P.p.accessoris p/interr./comm. 0,32 0,32A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 7,60 0,11

TOTAL PARTIDA ............................................................. 12,74

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE EUROS amb SETANTA-QUATRE CÈNTIMSEG631157 u Presa corrent,tipus univ.(2P+T),16A/250V,a/tapa protegida,preu alt,encastada EG631157

Presa de corrent de tipus universal, bipolar amb presa de terra lateral (2P+T), 16 A 250 V, amb tapa protegida,preu alt, encastada

A012H000 0,150 h Oficial 1a electricista 24,57 3,69A013H000 0,133 h Ajudant electricista 21,07 2,80BG631157 1,000 u Presa corrent,tipus univ.,(2P+T),16A/250V,a/tapa protegida,preu

alt,p/encastar4,28 4,28


TOTAL PARTIDA ............................................................. 10,87

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DEU EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMSEG151D22 u Caixa deriv.plàstic,200x200mm,prot.IP-54,munt.superf. EG151D22

Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 200x200 mm, amb grau de protecció IP-54, muntada superficialmentA012H000 0,500 h Oficial 1a electricista 24,57 12,29






A013H000 0,150 h Ajudant electricista 21,07 3,16BG151D22 1,000 u Caixa deriv.plàstic,200x200mm,prot.IP-54,p/munt.superf. 7,34 7,34BGW15000 1,000 u P.p.accessoris caixa derivació quadr. 0,31 0,31A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 15,50 0,23

TOTAL PARTIDA ............................................................. 23,33

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-TRES EUROS amb TRENTA-TRES CÈNTIMSCAIXAPT1 u PT1 (2 end. blanc+2 end. ver.+2 tef RJ45) caixa superfície i mecanismes. CAIXAPT1

Subministre i col.locació de caixa de superficie per a paret, segons normativa UNE 20 451:1997 fabricat amb mate-rial autoextingible, model CA3S (inclòu cubeta, marc, bastidor i separador energía-dades), de color a triar per la di-recció facultativa i formada per 4 preses de corrent, 2 de color vermell i 2 de color blanc, 2P+TT 16A , i obturadorde seguretat i 2 connector RJ45. Completament instal·lat, connexionat i provat.

A012H000 1,000 h Oficial 1a electricista 24,57 24,57A013H000 1,000 h Ajudant electricista 21,07 21,07A012Y000 0,200 h Oficial 1a informàtic 74,60 14,92EG6112F1DL4D 1,000 u Caixa registre plàstic,rect.,p/6mec.tipus

mod.2mòd.estrets,superf.terra tècnic,UNICA SYSTEM de EUNEA16,21 16,21

BG635A53 2,000 u Presa corrent,tipus mod.1mòd.estret,(2P+T),16A/250V,a/tapa,preualt,p/bast./caixa BLANC

2,29 4,58

BG635A53V 2,000 u Presa corrent,tipus mod.1mòd.estret,(2P+T),16A/250V,a/tapavermella ,preu alt,p/bast./caixa VERMELL

2,29 4,58

BP73J180 2,000 u Connector veu+dades RJ45,cat.6F/UTP,despl.aïlla.,p/munt.suport/panell

7,90 15,80


TOTAL PARTIDA ............................................................. 105,95

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT CINC EUROS amb NORANTA-CINC CÈNTIMSCAIXAPT2 u PT2 (4 end. blanc+4 end. ver.+4 tef RJ45) caixa superfície i mecanismes CAIXAPT2

Subministre i col.locació de caixa de superficie per a paret, segons normativa UNE 20 451:1997 fabricat amb mate-rial autoextingible i lliure d'halógens, model CA4S (inclòu cubeta, marc, bastidor i separador energía-dades), de co-lor a triar per la direcció facultativa i formada per 8 preses de corrent, 4 de color vermell i 4 de color blanc, 2P+TT16A, i obturador de seguretat i 4 conectors RJ45. Completament instal·lat, connexionat i provat.

A012H000 1,500 h Oficial 1a electricista 24,57 36,86A013H000 1,500 h Ajudant electricista 21,07 31,61A012Y000 0,200 h Oficial 1a informàtic 74,60 14,92EG6112F1DL4D 2,000 u Caixa registre plàstic,rect.,p/6mec.tipus

mod.2mòd.estrets,superf.terra tècnic,UNICA SYSTEM de EUNEA16,21 32,42

BG635A53 4,000 u Presa corrent,tipus mod.1mòd.estret,(2P+T),16A/250V,a/tapa,preualt,p/bast./caixa BLANC

2,29 9,16

BG635A53V 4,000 u Presa corrent,tipus mod.1mòd.estret,(2P+T),16A/250V,a/tapavermella ,preu alt,p/bast./caixa VERMELL

2,29 9,16

BP73J180 4,000 u Connector veu+dades RJ45,cat.6F/UTP,despl.aïlla.,p/munt.suport/panell

7,90 31,60


TOTAL PARTIDA ............................................................. 174,17

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SETANTA-QUATRE EUROS amb DISSET CÈNTIMSKP74G311 u Armari met.mural VDI,rack 19",18U,600x500mm,porta vidre+pany,fixat parament KP74G311

Armari metàl·lic mural per a sistemes de transmissió de veu, dades i imatge, amb bastidor tipus rack 19", de 18 uni-tats d'alçària, de 600x500 mm (amplària x fondària), porta de vidre securitzat amb pany i clau, fixat al parament

A012M000 0,500 h Oficial 1a muntador 24,57 12,29A013M000 0,500 h Ajudant muntador 21,10 10,55BP74G310 1,000 u Armari met.mural VDI,rack 19",18U,600x500mm,porta vidre+pany 369,49 369,49A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 22,80 0,34

TOTAL PARTIDA ............................................................. 392,67

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS NORANTA-DOS EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMSKP7Z1C58 u Panell int.fix,24 RJ45 cat.6 U/UTP,p/rack 19",1U,a/org.cablesfixat mecànicament KP7Z1C58

Panell integrat fix, equipat amb 24 connectors RJ45 categoria 6 U/UTP, per a muntar sobre bastidor rack 19", d'1unitat d'alçària, amb organitzador de cables, fixat mecànicament






A012M000 3,500 h Oficial 1a muntador 24,57 86,00A013M000 0,167 h Ajudant muntador 21,10 3,52BP7Z1C58 1,000 u Panell int.fix,24 RJ45 cat.6 U/UTP,p/rack 19",1U,a/org.cables 127,53 127,53A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 89,50 1,34

TOTAL PARTIDA ............................................................. 218,39

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS DIVUIT EUROS amb TRENTA-NOU CÈNTIMSEP7E1E10 u Switch 24 ports 10/100/1000 Mbps,enracable,n/gestionable EP7E1E10

Commutador (switch) de 24 ports 10/100/1000 Mbps, no gestionable, per a armari tipus rack 19'', amb alimentacióa 240V, col.locat i connectat

A012M000 2,000 h Oficial 1a muntador 24,57 49,14A013M000 2,000 h Ajudant muntador 21,10 42,20BP7E1E10 1,000 u Switch 24 ports 10/100/1000 Mbps,enracable,n/gestionable 183,95 183,95A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 91,30 1,37

TOTAL PARTIDA ............................................................. 276,66

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS SETANTA-SIS EUROS amb SEIXANTA-SIS CÈNTIMSPROV-ELEC u Prova de resistència x.terres i aïllament instal·lació. Amb certificat de proves. PROV-ELEC

Prova de mesura de la resistència de la xarxa de protecció (x.terres) i de l'aïllament de la instal·lació un cop finalit-zada. S'inclou informe sobre els resultats obtinguts i el certificat de les proves per part de l'instal·lador acreditatamb categoria especialista.

A012H000 3,000 h Oficial 1a electricista 24,57 73,71

TOTAL PARTIDA ............................................................. 73,71

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA-TRES EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMSAPARTAT 02.09.04 PARTIDA D'IMPREVISTOS A JUSTIFICARIMPREV02.09 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.09



TOTAL PARTIDA ............................................................. 12.517,50

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOTZE MIL CINC-CENTS DISSET EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS






SUBCAPITOL 02.09 INSTAL·LACIÓ ENLLUMENAT

ULAP-6701223e u Llum. BLOC aplic interior dir. E-27 gris. Instal·lat, connexionat i provat. ULAP-6701223eAplic de paret o sostre decoratiu model BLOC ref. 67.01.22.3 de la marca LAMP o equivalent de radiació directao indirecta amb el cos d'alumini extruit i suport a la paret de fundició d'alumini acabat en color gris, per a una bom-beta TC-TSE E-27 75W. Completament instal·lat, connexionat i provat.

A012H000 0,300 h Oficial 1a electricista 24,57 7,37PLAP-6701223e 1,000 u Lum. bloc interior dir. E-27 gris 101,80 101,80%0200_10200 2,000 % Mitjans auxiliars 109,20 2,18

TOTAL PARTIDA ............................................................. 111,35

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT ONZE EUROS amb TRENTA-CINC CÈNTIMSULAP-5441010 u Lum. BASIC 1X36W/E (Ref.5441010+5406110) ULAP-5441010

Lluminària estructural per suspendre o adossar a sostre model BASIC de la marca LAMP o equivalent, fabricadaen extrusió d'alumini lacada en epoxi polièster de color blanc i reflector d'alumini brillant d'elevada puresa, i equipd'arrencada electrònic de pre escalfament, per T-8 de 1x36W Accessori per a lluminària de superfície model BA-SIC de la marca LAMP o equivalent, tipus difusor de lamel blanques. de 1175 mm de llarg Accessori per a lluminà-ria de superfície model BASIC de la marca LAMP o equivalent, tipus tapa final.

A012H000 0,400 h Oficial 1a electricista 24,57 9,83A013H000 0,400 h Ajudant electricista 21,07 8,43PLAP-5441010 1,000 u Lum. BASIC 1X36W/E 91,54 91,54PLAP-5406110 1,000 u Dif. làmes BASIC 1175mm 23,83 23,83PLAP-5406400 1,000 u Tapa final BASIC 5,24 5,24%0200_10200 2,000 % Mitjans auxiliars 138,90 2,78

TOTAL PARTIDA ............................................................. 141,65

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT QUARANTA-UN EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMSEH2D5A42 u Downlight,2làmp.fluorescent horitz.18W,encast.=218x158mm,equip AF,col.encast. EH2D5A42

Llumenera decorativa tipus downlight, amb portalàmpades G 24 d2, amb 2 làmpades fluorescents horitzontals de18 W i 230 V de tensió d'alimentació amb una temperatura de color de 3000 ó 4000 K i un grau de rendiment decolor Ra=82, dimensions d'encastament de 218 mm de diàmetre i 158 mm de profunditat, amb reflector platejat,grau de protecció IP 20, equip AF i col·locada encastada

A012H000 0,300 h Oficial 1a electricista 24,57 7,37A013H000 0,300 h Ajudant electricista 21,07 6,32BH2D5A42 1,000 u Downlight p/encastar,2làmp.fluorescent

horitz.18W,encast.=218x158mm,equip AF75,40 75,40

BHU82223 2,000 u Làmp.fluorescent,casquet G24d-2,18W,230V,Tª color3000/4000K,Ra=82

4,80 9,60


TOTAL PARTIDA ............................................................. 98,90

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de NORANTA-VUIT EUROS amb NORANTA CÈNTIMSEH61NK7A u Llum d'emergència,combinada,IP4X,rect.,policarbon.,làmp.fluoresc.,8W,

170-200lúmens,auton<2h, preu mitjà,col.superf.EH61NK7A

Llum d'emergència combinada i no estanca, amb grau de protecció IP4X, de forma rectangular amb difusor i cosde policarbonat, amb làmpada fluorescent de 8 W, flux aproximat de 170 a 200 lúmens, 2 h d'autonomia, preu mit-jà, col·locada superficial

A012H000 0,150 h Oficial 1a electricista 24,57 3,69A013H000 0,150 h Ajudant electricista 21,07 3,16BH61NK7A 1,000 u Llum

d'emergència,combinada,IP4X,rect.,policarbon.,làmp.fluoresc.,8W,170-200lúmens,auton<2h, preu mitjà

95,55 95,55


TOTAL PARTIDA ............................................................. 102,50

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT DOS EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMSIMPREV02.10 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.10








TOTAL PARTIDA ............................................................. 4.075,15

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE MIL SETANTA-CINC EUROS amb QUINZE CÈNTIMSSUBCAPITOL 02.10 INSTAL·LACIÓ CALEFACCIÓ

EMELEC-06 u Emisors elèctrics 6 elements EMELEC-06Emissor elèctric 6 elements: Calor a mida. Programació a distància des d'un sol comandament. Possibilitat de programació individual segons les necessitats de cada habitació. Nou sistema de recepció per infrarojos a través de la pantalla LCD. Temperatura ambient indicada en cada emissor. Calor eficient. 100% de l'energia transformada en calor. Cos d'alumini injectat que permet major rapidesa i eficiència en la transmissió de la calor. Tecnologia TRIAC d'alta precisió i silenciosa: major confort. Calor segur. Temperatura màxima controlada en cada moment. Seguretat per a nens, mitjançant bloqueig tant del comandament com del teclat de cada emissor. Calor econòmic. Major precisió i estabilitat de la temperatura. Ràpida resposta a canvis bruscos de temperatura en cada estada de forma individual: màxim confort i estalvi ener-gètic. No inclou comandament a distància

A012G000 0,500 h Oficial 1a calefactor 24,57 12,29A013G000 0,500 h Ajudant calefactor 21,07 10,54SoftPlusRem6 1,000 u SoftPlus Remote 75 (6 elements) 355,00 355,00A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 22,80 0,34

TOTAL PARTIDA ............................................................. 378,17

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS SETANTA-VUIT EUROS amb DISSET CÈNTIMSEMELEC-11 u Emisors elèctrics 11 elements EMELEC-11

Emissor elèctric 11 elements: Calor a mida. Programació a distància des d'un sol comandament. Possibilitat de programació individual segons les necessitats de cada habitació. Nou sistema de recepció per infrarojos a través de la pantalla LCD. Temperatura ambient indicada en cada emissor. Calor eficient. 100% de l'energia transformada en calor. Cos d'alumini injectat que permet major rapidesa i eficiència en la transmissió de la calor. Tecnologia TRIAC d'alta precisió i silenciosa: major confort. Calor segur. Temperatura màxima controlada en cada moment. Seguretat per a nens, mitjançant bloqueig tant del comandament com del teclat de cada emissor. Calor econòmic. Major precisió i estabilitat de la temperatura. Ràpida resposta a canvis bruscos de temperatura en cada estada de forma individual: màxim confort i estalvi ener-gètic. No inclou comandament a distància

A012G000 0,500 h Oficial 1a calefactor 24,57 12,29A013G000 0,500 h Ajudant calefactor 21,07 10,54SoftPlusRem11 1,000 u SoftPlus Remote 150 (11 elements) 535,00 535,00A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 22,80 0,34

TOTAL PARTIDA ............................................................. 558,17

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS amb DISSET CÈNTIMS






IMPREV02.11 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.11Partida alçada a justificar per la Direcció Facultativa per imprevistos durant l'execució de les obres i/o per a reposi-ció de serveis afectats per les obres


TOTAL PARTIDA ............................................................. 2.809,02

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS MIL VUIT-CENTS NOU EUROS amb DOS CÈNTIMSSUBCAPITOL 02.11 INSTAL·LACIÓ VEU I DADES

KP434640 m Cable transm.dades,4par.,cat.6 U/UTP,poliolefina/poliolefina,n/propag.flama UNE-EN50265,col.tub/canal

KP434640

Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6 U/UTP, aïllament de poliolefi-na i coberta de poliolefina, de baixa emissió fums i opacitat reduïda, no propagador de la flama segons UNE-EN50265, col·locat sota tub o canal

A012M000 0,015 h Oficial 1a muntador 24,57 0,37A013M000 0,015 h Ajudant muntador 21,10 0,32BP434640 1,050 m Cable trans.dades,Cu,4par.,cat.6

U/UTP,poliolefina/poliolefina,n/propag.flama UNE-EN 50265x 1,05 0,59 0,65

BG222510 1,050 m Tub flexible corrugat PVC,DN=16mm,1J,320N,2000V x 1,02 0,14 0,15A%AUX0010150_2 1,500 % Mitjans auxiliars 0,70 0,01

TOTAL PARTIDA ............................................................. 1,50

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de UN EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMSPROJXGA u Projector XGA model Mitsubishi EX200U o similar PROJXGA

Projector DLP, Mètode de Projecció: Frontal 3D, lent Obertura de Lent (Mín): F/21, 13 Obertura de Lent (Màx.):F/23 Tipus de Zoom: Zoom Manual Factor de Zoom Manual: 1,1 x Llum vida de Llum (Mode Normal): 3000Hora vi-da de Llum (Mode Econòmic): 4000Hora Imatge Mode de lluminositat estàndard: 2300 lm Resolució nativa: 1024x 768 Mode de Gràfics: XGA Resolució màx.: 1600 x 1200 Distància de Projecció (Mín ): 1,50 m Distància de Pro-jecció (Màx.): 10,50 m Mida d'Imatge Diagonal: 762 cm (300 ") Relació d'aspecte natiu: 4:3 Relació d'aspecte com-patible: 16:9 Relació de Contrast: 1250 : 1 Sincronització vertical màx.: 85 Hz Sincronització horitzontal màx.: 92kHz Vídeo # Senyals de Vídeo: NTSC # PAL # SECAM # EDTV 480p # SDTV 480i Àudio Número de Altaveus: 1Alimentació Sortida de Altaveu: 2 W Mode Sortida de Altaveu : Mono Interfícies / Ports # Interfícies: 2 x 15-pinHD-15 Entrada de VGA # 1 x RCA Entrada de vídeo compost Descripció de l'Alimentació # Voltatge d'Entrada:110 V AC # 220 V AC Característiques físiques Dimensions: 109 mm Alçada x 282 mm Ample x 234 mm Profundi-tat Pes: 2,40 kg

A012M000 0,750 h Oficial 1a muntador 24,57 18,43A013M000 0,750 h Ajudant muntador 21,10 15,83EX200U 1,000 u Projector XGA model Mitsubishi EX200U o similar 349,22 349,22P01DW090e 10,000 u Petit material 1,26 12,60

TOTAL PARTIDA ............................................................. 396,08

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS NORANTA-SIS EUROS amb VUIT CÈNTIMSACCPROJ u Suport de sostre per a projector model Phoenix o similar ACCPROJ

Suport universal en forma d'aspa compatible amb la majoria dels videoprojectors. -Permet rotació i inclinació delprojector. -Suporta fins 10kgs. -Mesura màx. del projector: 370mm de diàmetre. -Color gris metal·litzat

A012M000 0,060 h Oficial 1a muntador 24,57 1,47A013M000 0,060 h Ajudant muntador 21,10 1,27SUPPROJ 1,000 u Suport de sostre per a projector model Phoenix o similar 23,72 23,72P01DW090e 1,500 u Petit material 1,26 1,89

TOTAL PARTIDA ............................................................. 28,35

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-VUIT EUROS amb TRENTA-CINC CÈNTIMSPANTMAN u Pantalla manual de 16:9 de 106" (2,35m x 1,35m) PANTMAN

Pantalles amb retenció; idònia per a entorns professionals que demanin una alta qualitat visual. La seva nova car-cassa quadrada, retenció mecànica, posterior i perímetre negre (15cm. Extra) en testa, converteixen aquesta pan-talla en un producte d'excel · lent qualitat Pantalla de projecció Manual 16:9 de 106 "(2,35 m x 1,35 M) de tela Blan-ca Mate de 0,4 mm de gruix, sense costures i amb una ganacia aproximada del 1% i ampli angle de visió(aprox.120 º). Carcassa d'alumini fos semicurvas en color blanc. Disposa de mecanisme de bloqueig, per utilitzar di-ferents formats de pantalla.

A012M000 0,550 h Oficial 1a muntador 24,57 13,51






A013M000 0,550 h Ajudant muntador 21,10 11,61PANTALLA 1,000 u Pantalla manual Plusscreen Panoramica o similar de 16:9 de 106" 139,82 139,82P01DW090e 1,000 u Petit material 1,26 1,26

TOTAL PARTIDA ............................................................. 166,20

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SEIXANTA-SIS EUROS amb VINT CÈNTIMSEP35U050 u Altaveu exp.planxa alum., p/ext o int.,10W,8ohm imp.,fix mecànques a/param. EP35U050

Altaveu exponencial de planxa d'alumini, per a exterior o interior, de 10 w de potència i 8 ohm d'impedància, col·lo-cat amb fixacions mecàniques al parament

A012M000 0,400 h Oficial 1a muntador 24,57 9,83A013M000 0,400 h Ajudant muntador 21,10 8,44BP35U002 1,000 u Altaveu exp.alum.,p/ext./int.,10W,8ohms 67,88 67,88A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 18,30 0,27

TOTAL PARTIDA ............................................................. 86,42

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUITANTA-SIS EUROS amb QUARANTA-DOS CÈNTIMSEP33U110 u Micròfon sist.dinàmic unidir.,impedància 600ohm,resposta freq.100-12000Hz EP33U110

Micròfon sistema dinàmic unidireccional, impedància 600 ohm resposta de freqüències de 100 a 12000 HzA012M000 0,300 h Oficial 1a muntador 24,57 7,37A013M000 0,300 h Ajudant muntador 21,10 6,33BP33U110 1,000 u Micròfon sistema dinàmic unidir.,impedància 600ohm,resposta

freq.100-12000Hz81,37 81,37


TOTAL PARTIDA ............................................................. 95,28

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de NORANTA-CINC EUROS amb VINT-I-VUIT CÈNTIMSBDP-LX55 u Reproductor BD 3D, SACD y DVD-Audio. BDP-LX55

Reproductor de BD 3D, SACD y DVD-Audio amb funcions de xarxa i PQLS, model BDP-LX55, de Pioneer o equi-valent amb les mateixes prestacions i caracerístiques. Combina reproducció en 3D amb prestacions avançades dexarxa, rendiment d'audio superior, control amb iPad/iPod touch/iPhone i Android, resposta ràpida i suport per CDde Súper Audio i DVD-Audio. També i a través de LAN pot reproduïr formats de medis comprimits com MP3 yDivX Plus HD. Amb recuperador de so i Stream Smoother amb receptors AV compatibles BD-Live, YouTube, DL-NA i Picasa. Via LAN (convertidor de WiFi opcional disponible), té accés a prestacions de xarxa, tals com BD-Live,veure YouTube i imatges i reproducció des d'una PC o servidor de mitjans en xarxa (connectat a la mateixa LAN iincloent la funcionalitat del servidor de contingut multimèdia). També pot controlar-ho amb un smartphone o tabletamb iControlAV2 per Android i iPod touch / iPhone / iPad.

BDPLX55 1,000 ut Reproductor BDP-LX55 449,00 449,00

TOTAL PARTIDA ............................................................. 449,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS QUARANTA-NOU EUROSEP49U020 m Cable trenat especial p/sonoritz.,8fils,p/intercomunicació(8x0.5),col·locat tub EP49U020

Cable trenat especial per a sonoritzacions de 8 fils per a intercomunicacio (8x0,5), col·locat en tubA012M000 0,015 h Oficial 1a muntador 24,57 0,37A013M000 0,015 h Ajudant muntador 21,10 0,32BP49U020 1,000 m Cable trenat especial p/sonorització,8 fils p/intercomunicació (8x0,5) 0,52 0,52A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 0,70 0,01

TOTAL PARTIDA ............................................................. 1,22

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de UN EUROS amb VINT-I-DOS CÈNTIMSA-109 u Amplificador estèreo integrat de 40W A-109

Amplificador estèreo integrat de 40W, model A-109 de Pioneer o equivalent amb les mateixes prestacions i carace-rístiques. Potència de sortida per canal 40W. 2 Canales. Connexions d'entrada CD, Phono, Tapi 1, Tapi 2, Line, Tu-ner, 1 x Auriculars. Pes 4,3 kg. Dimensions (am x al x f) 420 x 114 x 307 mm

A109 1,000 ut Amplificador estèreo integrat de 40 W A-109 161,00 161,00

TOTAL PARTIDA ............................................................. 161,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SEIXANTA-UN EUROS






E19IM060 u Prova de velocitat xarxa de veu i dades categoria 6, amb certificat. E19IM060Prova de velocitat de tot el cablejat tipus FTP instal·lat a l'edifici per tal de garantir la categoria 6 de la instal·lació.S'inclou informe sobre els resultats obtinguts i el certificat de les proves per part de l'instal·lador acreditat.

O010B22X 4,000 h Enginyer tècnic de telecomunicació 25,00 100,00A012Y000 3,000 h Oficial 1a informàtic 74,60 223,80

TOTAL PARTIDA ............................................................. 323,80

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS VINT-I-TRES EUROS amb VUITANTA CÈNTIMSIMPREV02.12 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.12



TOTAL PARTIDA ............................................................. 3.689,36

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES MIL SIS-CENTS VUITANTA-NOU EUROS amb TRENTA-SIS CÈNTIMSSUBCAPITOL 02.12 INSTAL·LACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

EM31371R u Extintor manual CO2,10kg,pressió incorpo.,+ rodes EM31371RExtintor manual de diòxid de carboni, de càrrega 10 kg, amb pressió incorporada, amb rodes

A012M000 0,100 h Oficial 1a muntador 24,57 2,46A013M000 0,100 h Ajudant muntador 21,10 2,11BM31371R 1,000 u Extintor CO2,10kg,pressió incorpo.+ rodes 296,44 296,44A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 4,60 0,07

TOTAL PARTIDA ............................................................. 301,08

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS UN EUROS amb VUIT CÈNTIMSEMDBU005 u Placa senyalització,p/indicació mesures salv.+vies evacuació,210 EMDBU005

Placa de senyalització interior per a indicació de mesures de salvament i vies d'evacuació, de 210 x 297 mm, ambpintura fotoluminiscent segons normes UNE i DIN, fixada mecànicament

A012M000 0,150 h Oficial 1a muntador 24,57 3,69A013M000 0,150 h Ajudant muntador 21,10 3,17BMDBU005 1,000 u Placa senyal. mesures salv.+vies evac.,210x297mm,pintura fotolum 3,35 3,35A%AUX00101500150 1,500 % Despeses auxiliars mà d'obra 6,90 0,10

TOTAL PARTIDA ............................................................. 10,31

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DEU EUROS amb TRENTA-UN CÈNTIMSIMPREV02.13 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.13



TOTAL PARTIDA ............................................................. 373,25

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS SETANTA-TRES EUROS amb VINT-I-CINC CÈNTIMS






SUBCAPITOL 02.13 AJUDES DE RAM DE PALETA

AJURP-A-13-1 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació de climatització i ventilació. AJURP-A-13-1Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treball de ram de paleta, necessàriesper la correcta execució de l'instal·lació de calefacció formada per: calderes, canonades de distribució d'aigua, sòlradiant, i qualsevol altre element component de l'instal·lació, en edifici d'altres utilitats, inclosa p/p d'elements co-muns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertura i tapat de fregues, obertura de buits enenvans, fixació de suports, rebuts i rematades precises per al correcte muntatge de la instal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments, murs, sostres i lloses, per el pasd'instal·lacions. Col. locació de passa-canonades. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellatde forats i buits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons documentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons especificacions de Projecte.

A0122000 0,100 h Oficial 1a paleta 23,77 2,38A0140000 0,150 h Manobre 19,87 2,98%04000400 4,000 % Costos directes complementaris 5,40 0,22

TOTAL PARTIDA ............................................................. 5,58

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC EUROS amb CINQUANTA-VUIT CÈNTIMSAJURP-A-13-2 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació elèctrica. AJURP-A-13-2

Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treball de ram de paleta, necessàriesper la correcta execució de l'instal·lació elèctrica formada per: poasada a terra, xarxa d'equipotencialitat, caixa ge-neral de protecció, línia general d'alimentació, centralizació de contadors, derivacions individuals i xarxa de distribu-ció interior, en edifici d'altres utilitats, inclosa p/p d'elements comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar totsaquells treballs d'obertura i tapat de fregues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rematadesprecises per al correcte muntatge de la instal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments, murs, sostres i lloses, per el pasd'instal·lacions. Col. locació de passa-canonades. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellatde forats i buits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons documentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons especificacions de Projecte.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 7,09

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SET EUROS amb NOU CÈNTIMSAJURP-A-13-3 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació d'enllumenat AJURP-A-13-3

Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treball de ram de paleta, necessàriesper la correcta execució de l'instal·lació de llums de paret i lluminàries per a il·luminació, en edifici d'altres utilitats,inclosa p/p d'elements comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertura i tapat de fre-gues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rematades precises per al correcte muntatge de lainstal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments, murs, sostres i lloses, per el pasd'instal·lacions. Col. locació de passa-canonades. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellatde forats i buits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons documentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons especificacions de Projecte.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 4,55

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE EUROS amb CINQUANTA-CINC CÈNTIMSAJURP-A-13-4 u Ajudes de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics AJURP-A-13-4

Ajudes de qualsevol treball de ram de paleta, repercussió necessària per la correcta execució de les obres, inclo-sa p/p d'elements comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertura i tapat de fregues,obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rematades precises per al correcte muntatge de l'obra.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons documentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons especificacions de Projecte.







TOTAL PARTIDA ............................................................. 2.500,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS MIL CINC-CENTS EUROSPYA020A13 u Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfície construïda mitja de 100 m². PYA020A13

Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfície construïda mitja de 100 m², incluint els treballs d'eli-minació de la brutícia i la pols acumulada en paraments i tancaments metàl·lics, neteja i desinfecció de banys i la-vavos, neteja de vidres i tancaments exteriors, eliminació de taques i restes de guix i morter adherids en terres i al-tres elements, recollida i retirada de plàstics i cartrons, tot això junt amb les restes de fi d'obra dipositats en el conte-nidor de residus per al seu transport a abocador autoritzat.Inclou: Treballs de neteja.Criteri d'amidament de projecte: Unitat projectada, segons documentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'unitats realment executades segons especificacions de Projecte.

A0140000 10,000 h Manobre 19,87 198,70%0200_10200 2,000 % Mitjans auxiliars 198,70 3,97

TOTAL PARTIDA ............................................................. 202,67

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS DOS EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMSSUBCAPITOL 02.14 MOBILIARI

Taula-180x80 u Taula 180x80cm Taula-180x80Taula tipus Vital, H15, niv., de 180x80 cm, d'alumini blanc. Total pressupost muntat.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 273,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS SETANTA-TRES EUROSCad-Assist u Cadires assistents, braços polipropilè, potes cromades Cad-Assist

Cadires per assistents, amb braços de polipropilè negre i potes cromades, entapissades de color, tipus AC-UMA 4potes, Bz/negre color. Total pressupost muntat.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 148,75

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT QUARANTA-VUIT EUROS amb SETANTA-CINC CÈNTIMSArm-185x89x42 u Armari d'oficina de 185x89x42 cm Arm-185x89x42

Armari d'oficina de 185 cm d'alçada per 89 cm de llarg i 42 cm d'amplada, amb portes i prestatges, de color blanc,tipus A154. Total pressupost muntat.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 260,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS SEIXANTA EUROSArm-185x45x42 u Armari d'oficina de 185x45x42 cm Arm-185x45x42

Armari d'oficina de 185 cm d'alçada per 45 cm de llarg i 42 cm d'amplada, obert, de color blanc, tipus A157. Totalpressupost muntat.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 141,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT QUARANTA-UN EUROSIMPREV02.15 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa IMPREV02.15



TOTAL PARTIDA ............................................................. 8.509,50

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUIT MIL CINC-CENTS NOU EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS







K2R641E0 m3 Càrr.manuals residus inerts o no especials instal.gestió residus,contenidor 5m3 K2R641E0Càrrega amb mitjans manuals i transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de resi-dus, amb contenidor de 5 m3 de capacitat

A0140000 0,750 h Manobre 19,87 14,90C1501700 1,000 h Camió transp.7 t 32,30 32,30C1RA2500 1,000 m3 Subministr.contenidor metàl·lic,5m3 +recollida residus inerts o no

especials19,80 19,80


TOTAL PARTIDA ............................................................. 67,15

Puja el preu total de la partida a l´esmentada quantitat de SEIXANTA-SET EUROS amb QUINZE CÈNTIMSK2RA73G0 m3 Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej. inerts,1,0t/m3,LER 170107 K2RA73G0

Deposició controlada a dipòsit autoritzat de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents de cons-trucció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

B2RA73G0 1,000 t Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej.inerts,1,0t/m3,LER 170107

20,67 20,67

TOTAL PARTIDA ............................................................. 20,67

Puja el preu total de la partida a l´esmentada quantitat de VINT EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS






CAPITOL 03 SEGURETAT I SALUT A L'OBRA

SSAT16 u Seguretat i salut a l'obra (3%) SSAT16Pressupost corresponent a l'Estudi de Seguretat i Salut per a proteccions individuals i col·lectives a l'obra.


TOTAL PARTIDA ............................................................. 167.666,64

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SEIXANTA-SET MIL SIS-CENTS SEIXANTA-SIS EUROS ambSEIXANTA-QUATRE CÈNTIMSHQUA1100 u Farmaciola armari+contingut segons orden.SiS HQUA1100

Farmaciola d'armari, amb el contingut establert a l'ordenança general de seguretat i salut en el treballBQUA1100 1,000 u Farmaciola armari+contingut segons orden.SiS 116,95 116,95

TOTAL PARTIDA ............................................................. 116,95

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SETZE EUROS amb NORANTA-CINC CÈNTIMSHQUA3100 u Material sanitari farmaciola+contingut segons orden.SiS HQUA3100

Material sanitari per a assortir una farmaciola amb el contingut establert a l'ordenança general de seguretat i saluten el treball

BQUA3100 1,000 u Material sanitari farmaciola+contingut segons orden.SiS 77,49 77,49

TOTAL PARTIDA ............................................................. 77,49

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA-SET EUROS amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS


CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT

RESTAURACIÓ DEL CASTELL i ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICA AMIDAMENTS

Expedient: 09-2013Promotor:Situació:

Ajuntament de Santa Coloma de QueraltPlaça Pati del castell - Santa Coloma de Queralt



01.01.01 m2 Munt/desm.bast.tub metàl fixa,bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escala accés+baran+xarxa,amarrad.c/20m2 façana+transp.recorre

Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada per bastimentsde 70 cm i alçària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de tra-vament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés,baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col·locada a tota la caraexterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalit-zació normalitzats i el transport amb un recorregut total màxim de 20 km

K1213251

Batida a zona del pati (Façana oest) 1 8,00 11,56 92,48Bastida zona pati-passeig (Façanaoest)

1 2,00 17,50 35,00

Façana nord (Passeig de la Muralla) 1 3,00 17,50 52,50 179,98

179,9801.01.02 m2 Amort.dia bast.tub.metàl

fixa,bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escalaaccés+baran+xarxa,amarrad.c/20m2façana

Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada per bastiments de70 cm d'amplària i alçària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubsde travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escalesd'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a to-ta la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elementsde senyalització normalitzats

K1215250

80 dies Batida a zona del pati(Façana oest)

80 8,00 11,56 7.398,40

80 dies Bastida zona pati-passeig(Façana oest)

80 2,00 17,50 2.800,00

80 dies Façana nord (Passeig de laMuralla)

80 3,00 17,50 4.200,00 14.398,40

14.398,4001.01.03 m2 Protecció col·lectiva vert. bastides tub./muntacàrr.,+malla polipr. tupida

mosquitera,corda D=6mm,desm.

Protecció col·lectiva vertical de bastides tubulars i/o muntacàrregues amb mallade polipropilè tupida tipus mosquitera, traus perimetrals amb reforç i corda de dià-metre 6 mm i amb el desmuntatge inclòs

H1512005


1 2,00 17,50 35,00


179,9801.01.04 m Perf.long.acer galv.doble ona p/barrera seguretat,col.+desmuntatge

Perfil longitudinal flexible d'acer galvanitzat de secció de doble ona amb caracterís-tiques AASHO, per a barreres de seguretat, col·locat sobre suport i amb el des-muntatge inclòs

HB2A1111

Tancament Passeig de la Muralla 1 34,00 34,00 34,00

34,0001.01.05 u Suport perfil, CPN-160 p/barrera seguretat flex., entre 1,25-1,5m s/

amortidors, clavat i desmuntatge inclòs

Suport de perfil, CPN-160 per a barreres de seguretat flexibles, entre 1,25 i 1,5 mde llargària, sense amortidors, col·locat clavat i amb el desmuntatge inclòs

HB2B8311

Suports tancament 11 11,00 11,00

11,00

Jordi Obradó i Sanfeliu arquitecte tècnic M:\ARXIU DE GESTIÓ\ST - Serveis Tècnics\2013\16.02 Assistencia tecnica\at09-13 MPT Restauració part castell STA. COLOMA\DOCUMENTACIÓORIGINAL\Amidaments\09-2013.PrestoObra

Pàgina 1Igor Jané i Guasch enginyer industrial





01.01.06 u Llumenera làmpada intermitent ambre,bat.12V,desmunt.inclòs

Llumenera amb làmpada intermitent color ambre amb energia de bateria de 12 V iamb el desmuntatge inclòs

HBC1GFJ1

Balises tancament Passeig de laMuralla

4 4,00 4,00

4,0001.01.07 u Senyal advert.normalitz.,pictogr.negre s/groc,triangular,cantell

neg.,cost.major 85cm,cartell explic.rect.,p/ser vista <=25m,fix

Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de for-ma triangular amb el cantell negre, costat major 85 cm, amb cartell explicatiu rec-tangular, per ser vista fins 25 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

HBBAF002

Senyalització Perill d'obres 1 1,00Senyalització Reducció calçada 1 1,00 2,00

2,0001.01.08 u Bastidor acer galv.,mòbil+desmuntatge

Bastidor d'acer galvanitzat, per a suport de senyalització vertical, mòbil i amb eldesmuntatge inclòs

HBBZA0A1

Perill d'obres 1 1,00Reducció calçada 1 1,00 2,00

2,0001.01.09 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa

Partida alçada a justificar per la Direcció Facultativa per imprevistos durant l'execu-ció de les obres i/o per a reposició de serveis afectats per les obres

IMPREV01.01

0,1 0,10 0,10

0,10


01.02.01 ut Treballs d'aixecament planimètric, façana nord, interior i exterior

Els murs a intervenir (sempre i quan hagin estat degudament repicats), són totsels paraments de maçoneria existents en la façanes nord (interior i exterior), se-gons plànols adjunts.- Presa de dades sobre el terreny (topografia i fotografia) dels paraments a dibui-xar.- Digitalització dels paraments i muntatge d'alçats dels paraments i seccions demurs.

PRESAIX01A

Aixecament 1 1,00 1,00

1,0001.02.02 ut Direcció arqueològica, façana nord, interior i exterior

Coordinació i direcció de treballs arqueològics de les actuacions de la façana norddel Castell de Santa Coloma de Queralt. (durada: 2 mesos)Assessorament tècnic dels treballs de restauració i rehabilitació.Redacció de la memòria final, informes parcials i tramits administartius, d'acordamb l'establert pel Decret 78/2002 del Reglament de Protecció del Patrimoni Ar-queològic.

PRESDIR01A

Direcció arqueològica 1 1,00 1,00

1,0001.02.03 u Recollida mostres substrats elem.patrim.fusta p/estudi cient-quím.

Recollida de mostres dels diferents substrats d'elements patrimonials de fusta pera dur a terme un estudi analític científico-químic dels materials complementaris ala intervenció. Treballs a efectuar per personal aprovat prèviament per la direcciófacultativa

K1B8UR20

Mostres en bigues de fusta (Façanaoest)

4 4,00 4,00

4,00







01.02.04 u Analítica mostres fusta antiga (Radiocarboni)

Estudi i analítica mitjançant Carboni-14 (Radiocarboni), de mostres d'elements defusta antiga i entrega de resultats. Inclou els ports i despeses d'enviament de lesmostres a laboratori acreditat.

K01.02.01

4 4,00 4,00



IMPREV01.02

0,1 0,10 0,10

0,10


01.03.01 m3 Neteja de runa.maçon.,m.man.net+apl.p/reutilitz.,càrrega man.

Neteja de zona amb runa de maçoneria, amb mitjans manuals, neteja i aplec delmaterial per a la seva reutilització i càrrega manual de runa sobre camió o conteni-dor

K213511Am

Neteja dependencies runa (m2 x h) 1 8,60 2,50 21,50 21,50

21,5001.03.02 m3 Enderroc mur,maçon.,m.man.,càrrega manual

Enderroc de mur de maçoneria, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa so-bre camió o contenidor

K2148211

Obertura en mur (façana oest-depend) 1 1,61 0,53 1,75 1,49Obertura-ampliació finestra (façanaoest-F2)

1 0,90 0,89 2,14 1,71

Obertura per a finestra (façananord-F5)

1 0,60 0,25 0,91 0,14 3,34

3,3401.03.03 m2 Repicat junt,mur paredat,m.man.,càrrega manual

Repicat de junt en mur paredat, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa so-bre camió o contenidor

K2182G91

Façana oest 1 10,00 11,56 115,60Façana nord 1 2,85 17,50 49,88Brancals de portes i finestes (m2) 1 20,00 20,00 185,48

185,4801.03.04 m2 Anivellament+repassada terr.,manuals,pend.<12%

Anivellament i repassada del terreny per a obtenir el perfil d'acabat, amb mitjansmanuals, per a un pendent inferior al 12 %

KR2B1105

Zona jardí 1 420,00 420,00 420,00

420,0001.03.05 m2 Neteja plantes+herbes sup.pavim, tractament herbicida i carr.material

/camió/contenidor

Neteja de plantes i herbes de superfície pavimentada, aplicació de tractament her-bicida i càrrega sobre camió o contenidor

K1RAZ002

Zona jardí 1 420,00 420,00 420,00



IMPREV01.03

0,1 0,10 0,10

0,10








01.04.01 m3 Bigueta fusta laminada,GL24h,33/45mm,ct.,l<=5m,insect.-fung.,NP2,s/sup.fusta-acer

Bigueta de fusta laminada GL24h, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció cons-tant, llargària fins a 5 m, treballada al taller i amb tractament insecticida-fungicidaamb un nivell de penetració NP 2, col·locada sobre suports de fusta o acer

K43J5132

LlindesPB 1 1 1,57 0,10 0,10 0,02Finestra 1 1 1,02 0,10 0,10 0,01Finestra 2 1 1,21 0,10 0,10 0,01Finestra 4 1 0,81 0,10 0,10 0,01Finestra 5 2 0,90 0,10 0,10 0,02 0,07

0,0701.04.02 m Rep.cantell sostre form.arm.,repic.form.+sanej arm.,impr.+pont unió

res.epoxi+morter polimèric reparac.,càrr.man s/cont.

Reparació de cantell de sostre o balcó de formigó armat, amb repicat del formigó,sanejament i raspallat de les armadures amb mitjans manuals, passivat de les ar-madures, imprimació anticorrosiva i pont d'unió amb morter polimèric de resinesepoxi, restitució de la part afectada amb morter polimèric de reparació i càrregamanual de runa sobre contenidor

K45RA2A1

Reparació llosa balcó (Façana oest) 1 1,45 1,45 1,45

1,4501.04.03 m2 Reomplert de junts amb morter de calç natural amb biocalce mur,

g.aprox10cm

Morter ecocompatible de calç natural pura NHL 3.5, d'acord amb la norma EN459-1, per a l'execució i reparació transpirable de murs i fàbriques, idoni per al Gre-enBuilding i en la Restauració Històrica. Antibactérico i antifloridura natural. Conténomés matèries primeres d'origen estrictament natural. Reciclable com a àrid des-prés de la seva vida útil. Biocalce ® Mur és un morter de classe M5 específic pera la construcció, la rehabilitació i la reparació transpirable de murs portants i detancament de maó, tuf volcànic, pedra i parets mixtes. Interiors, exteriors.

KALCEMURO


185,4801.04.04 m2 Rejuntat junts amb morter de calç natural biocalce pedra g.aprox5cm

Morter natural ecocompatible de calç natural pura NHL 3.5, d'acord amb la normaEN 459-1, per a l'execució i el nafrat altament transpirables de murs i fàbriques,idoni per al GreenBuilding i en la Restauració Històrica. Antibactérico i antifloriduranatural. Conté només matèries primeres d'origen estrictament natural. Reciclablecom a àrid després de la seva vida útil. Biocalce ® Pedra és un morter idoni per al'aixecament de murs de cara vista i per al nafrat de murs de maó o pedres natu-rals.

KALCEPIEDR


185,4801.04.05 m2 Tract.curatiu p/elem.fusta, insecticida, dotació=>0,25l/m2, apl.inj.

Tractament curatiu per a elements de fusta, amb protector químic insecticida-fungi-cida, amb una dotació de més de 0,25 l/m2, aplicat mitjançant injecció

K43RC45B

Tractament bigues fusta (Façanaoest)

1 4,40 0,40 1,76

1 1,25 0,20 0,25LlindesPB 1 2 1,57 0,20 0,63Finestra 1 2 1,02 0,20 0,41Finestra 2 2 1,21 0,20 0,48







Finestra 3 2 0,54 0,20 0,22Finestra 4 2 0,81 0,20 0,32 4,07

4,0701.04.06 m2 Envernissat param.horitz.fusta,vernís sint.+insecticida+3capes acabat,mat

Envernissat de parament horitzontal de fusta, al vernís sintètic, amb una capa deprotector químic insecticida-fungicida i 3 capes d'acabat , amb la superfície mat

K8A82BD1


1 4,40 0,40 1,76

1 1,25 0,20 0,25LlindesPB 1 2 1,57 0,20 0,63Finestra 1 2 1,02 0,20 0,41Finestra 2 2 1,21 0,20 0,48Finestra 3 2 0,54 0,20 0,22Finestra 4 2 0,81 0,20 0,32 4,07



IMPREV01.04

0,1 0,10 0,10

0,10

SUBCAPITOL 01.05 TANCAMENTS PRACTICABLES

01.05.01 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.ponttèrmic,2bat.,126x200cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana (PB1)

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locadasobre bastiment de base, amb dues fulles batents i barretes transversals de sepa-ració. per a un buit d'obra aproximat de 126x200 cm, elaborada amb perfils depreu alt, classificació mínima 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207,classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classifica-ció mínima C5 de resistència al vent segons UNE-EN 12210, sense persiana

KAF7E5ACm1

Porta Balconera (Façana oest PB1) 1 1,00 1,00

1,0001.05.02 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.+1fulla fixa

sup.,90x214cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana (PB2)

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locadasobre bastiment de base, amb dues fulles batents, barretes transversals de sepa-ració i una fulla fixa superior, per a un buit d'obra aproximat de 90x214 cm, elabo-rada amb perfils de preu alt, classificació mínima 4 de permeabilitat a l'aire segonsUNE-EN 12207, classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segons UNE-EN 12210, sen-se persiana

KAF7N1ACm1


1,0001.05.03 u Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,70x72cm,preu

alt,classif. 4 9A C5,s/persiana (Finestra 1)

Finestra d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locada so-bre bastiment de base, amb una fulla batent, per a un buit d'obra aproximat de70x72 cm, elaborada amb perfils de preu alt, classificació mínima 4 de permeabili-tat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aiguasegons UNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segonsUNE-EN 12210, sense persiana

KAF311ACm1

Finestra 1 (Façana nord) 1 1,00 1,00

1,00







01.05.04 u Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,90x92cm,preualt,classif. 4 9A C5,s/persiana (Finestra 2)


KAF316AC

Finestra 2 (Façana oest) 1 1,00 1,00




KAF311ACm3





KAF311ACm4





KAF311ACm5


1,0001.05.08 m2 Vidre aïlla.2 llunes incolora,8+6mm,cambra 10mm,col.llistó vidre

Vidre aïllant de dues llunes, amb acabat de lluna incolora de 8 i 6 mm de gruix icambra d'aire de 10 mm, col·locat amb llistó de vidre sobre fusta, acer o alumini

KC171E33

PB1 2 0,49 1,29 1,26PB2 (Fulls batents) 1 0,68 1,35 0,92PB2 (Full fix) 1 0,68 0,47 0,32FINESTRA 1 1 0,56 0,56 0,31FINESTRA 2 1 0,74 0,76 0,56FINESTRA 3 1 0,24 0,44 0,11FINESTRA 4 1 0,35 0,74 0,26FINESTRA 5 1 0,44 0,75 0,33 4,07

4,0701.05.09 m Restauració barana metàl·lica forja

Restauració de barana metàl·lica de forja, amb substitució d'elements deteriorats,ajust dels reblons, redreçament de barrots, balaustres i barretes, revisió de les gra-pes d'ancoratge, decapat de pintures, eliminació d'òxids, neteja general i netejad'unions amb raig d'aire a pressió

KB1RU004







Barana porta balconera 1 1,45 1,45 1,45



IMPREV01.05

0,1 0,10 0,10

0,10


01.06.01 u Ajudes de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics

Ajudes de qualsevol treball de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics,repercussió necessària per la correcta execució de les obres, inclosa p/p d'ele-ments comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertu-ra i tapat de fregues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rema-tades precises per al correcte muntatge de l'obra.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP01.06

1 1,00 1,00

1,0001.06.02 u Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfície construïda

mitja de 100 m².

Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfície construïda mitja de100 m², incluint els treballs d'eliminació de la brutícia i la pols acumulada en para-ments i tancaments metàl·lics, neteja i desinfecció de banys i lavavos, neteja de vi-dres i tancaments exteriors, eliminació de taques i restes de guix i morter adheridsen terres i altres elements, recollida i retirada de plàstics i cartrons, tot això juntamb les restes de fi d'obra dipositats en el contenidor de residus per al seu trans-port a abocador autoritzat.Inclou: Treballs de neteja.Criteri d'amidament de projecte: Unitat projectada, segons documentació gràficade Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'unitats realment executades se-gons especificacions de Projecte.

PYA020A13

Total actuació zona jardi i façanes 5 5,00 5,00

5,00








01.07.01 m3 Càrr.manuals residus inerts o no especials instal.gestióresidus,contenidor 5m3

Càrrega amb mitjans manuals i transport de residus inerts o no especials a ins-tal·lació autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 5 m3 de capacitat

K2R641E0

Neteja interior dependències 1,25 21,50 26,88Enderroc mur maç. façana 1,25 3,34 4,18Repicat paraments façanes 1,25 185,48 0,02 4,64Neteja zona jardí 1,25 420,00 0,10 52,50 88,20

88,2001.07.02 m3 Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej. inerts,1,0t/m3,LER

170107

Deposició controlada a dipòsit autoritzat de residus barrejats inerts amb una densi-tat 1,0 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 170107 segons laLlista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

K2RA73G0


88,20









02.01.01 ut Treballs d'aixecament planimètric, aula de formació interior.

Els murs a intervenir (sempre i quan hagin estat degudament repicats), són totsels paraments interiors existents en la sala de l'arc de sota escala.- Presa de dades sobre el terreny (topografia i fotografia) dels paraments a dibui-xar.- Digitalització dels paraments i muntatge d'alçats dels paraments i seccions demurs.

PRESAIX02A

1 1,00 1,00

1,0002.01.02 ut Direcció arqueològica, aula de formació interior.

Coordinació i direcció de treballs arqueològics de les actuacions de la sala del'arc, de sota les escales del Castell de Santa Coloma de Queralt. (durada: 2 me-sos)Assessorament tècnic dels treballs de restauració i rehabilitació.Redacció de la memòria final, informes parcials i tramits administartius, d'acordamb l'establert pel Decret 78/2002 del Reglament de Protecció del Patrimoni Ar-queològic.

PRESDIR02B

1 1,00 1,00

1,0002.01.03 m2 Munt/desm.bast.tub metàl fixa,

bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escala accés+baran+xarxa,amarrad.c/20m2 façana+transp.recorre


K1213251

Bastida interior (M2) 1 45,00 3,38 152,10 152,10

152,1002.01.04 m2 Amort.dia bast.tub.metàl



K1215250

Bastida interior (20 dies) 20 45,00 3,38 3.042,00 3.042,00

3.042,0002.01.05 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV02.01

0,1 0,10 0,10

0,10








02.02.01 m2 Repicat junt,mur paredat,m.man.,càrrega manual


K2182G91

Param. vert. total sala 1 37,00 3,38 125,06Sostre zona escales (m2) 1 3,00 3,00Sostre zona entrada (m2) 1 11,00 11,00 139,06

139,0602.02.02 m2 Repicat fins 3cm revest.voltes,m.man.,càrrega manual

Repicat fins a 3 cm de fondària de revestiment de voltes, amb mitjans manuals icàrrega manual de runa sobre camió o contenidor

K2182D01

Volta (m2) 1 65,00 65,00 65,00



IMPREV02.02

0,1 0,10 0,10

0,10

SUBCAPITOL 02.03 MOVIMENT DE TERRES I ENDERROC

02.03.01 u Desmuntatge porta (2batent),a/mitj.manuals,càrr.manual

Desmuntatge per a substitució de fulles de porta, de dues fulles batents, de fustao metàl·lica, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor

K21AU015

Desmuntatge P1 1 1,00 1,00

1,0002.03.02 u Desmuntatge fulla porta (1batent),a/mitj.manuals,càrr.manual

Desmuntatge per a substitució de fulla de porta, d'una fulla batent, de fusta o me-tàl·lica, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor

K21AU010


1,0002.03.03 m2 Desmunt.reixa,grapes

ancoratge+accessoris,m.man.,aprofit.material+retirada

Desmuntatge de reixa i ancoratges, amb mitjans manuals, aplec de material per ala seva reutilització i càrrega de runa sobre camió o contenidor

K21BU001

Reixa zona escales 1 0,80 0,40 0,32 0,32

0,3202.03.04 m3 Excav.rasa/pou,h<=2m,terreny fluix(SPT <20),m.manuals,+càrr.man.s/cont.

Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20), rea-litzada amb mitjans manuals i càrrega manual sobre contenidor

K222121C

Pas s'instal·lacions fins Sala 1 11,50 0,40 0,40 1,84 1,84

1,8402.03.05 m Enderroc esglaó obra,compres.,càrrega manual

Enderroc d'esglaó d'obra, amb compressor i càrrega manual de runa sobre camióo contenidor

K2199511

esglaons sala 8 1,30 10,40 10,40

10,4002.03.06 m2 Enderroc paredó ceràm.,g<=10cm,m.man.,càrrega manual

Enderroc de paredó de ceràmica 10 cm de gruix, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor

K2163511

Envans biguetes 2 3,47 1,03 7,152 3,47 0,84 5,831 3,47 0,44 1,53

Tapat nova porta 3 1 0,90 2,10 1,89 16,40







16,4002.03.07 m Arrencada punt.tubs+acces.instal. elèctrica superf.,m.man.,càrr.man.

Arrencada puntual de tubs i accessoris d'instal·lació elèctrica superficial, amb mit-jans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor

K21G2011

1 20,00 20,00 20,00

20,0002.03.08 u Desmuntatage llumenera superficial,m.man.,aprofit.material,retirada

Desmuntatge de llumenera superficial, amb mitjans manuals, aplec de materialsper a la seva reutilització i càrrega de runes sobre camió o contenidor

K21H101A

1 1,00 1,00

1,0002.03.09 m3 Terraplenat+picon.rasa/pou,terres adeq.,g<=25cm,95% PN

Terraplenat i piconatge en rases i pous amb terres adequades, en tongades defins a 25 cm, amb una compactació del 95% del PN

K2252772

Reomplert pas per a instal·lacions 1 11,50 0,40 0,20 0,92 0,92

0,9202.03.10 m3 Base tot-u nat.,estesa+picon.98%PM

Base de tot-u natural , amb estesa i piconatge del material al 98% del PM

K931101J


0,4602.03.11 m3 Formigó rasa/pou fonament,HA-25/B/10/IIa,bomba

Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/10/IIa, de consistència tova igrandària màxima del granulat 10 mm, abocat amb bomba

K31522C4




IMPREV02.03

0,1 0,10 0,10

0,10







SUBCAPITOL 02.04 ESTRUCTURA

02.04.01 u Cosit obra fca.paret maçon.,grapa acer inoxidable B500SD+inj.morterpolimèric,ciment,res.sint.fibr.,fluid+retrac.control.

Cosit estàtic en element d'obra de fàbrica de paret de maçoneria amb grapa d'ar-madura d'acer inoxidable en barres B500SD, col·locada en l'orifici fet a l'obra i re-blert amb injecció de morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres,fluid i de retracció controlada

K4GR14F1

Esquerda A 9 9,00Esquerda B 22 22,00Esquerda C 9 9,00Esquerda D 8 8,00Esquerda E 4 4,00Altres esquerdes 11 11,00 63,00

63,0002.04.02 m2 Paredó recolzat divis.10cm,totxana 290x140x100mm,LD,I UNE-EN

771-1,p/revestir,morter mixt 1:2:10

Paredó recolzat divisori de 10 cm de gruix, de totxana de 290x140x100 mm, LD,categoria I, segons la norma UNE-EN 771-1, per a revestir, col·locat amb mortermixt 1:2:10

K614HSAK

Paredó biguetes 1 2,81 0,23 0,651 2,77 0,23 0,641 2,73 0,23 0,631 2,67 0,23 0,611 2,70 0,23 0,62 3,15

3,1502.04.03 m Subs.bigueta acer.,l4-6m,big.acer

S275JR,2perf.,2perf.paret.2extrem.perf.+p

Substitució funcional de bigueta d'acer per a una llargària de sostre de 4 a 6 m,amb bigueta d'acer S275JR, dues perforacions a la paret de suport a ambdós ex-trems del perfil, apuntalament de l'element i de la zona d'influència amb puntal me-tàl·lic, inclou càrrega manual de runa sobre contenidor

K4S16111

Substitució biguetes 5 3,47 17,35 17,35

17,3502.04.04 kg Acer S275JR,p/biga peça simp.,perf.lam.IP,HE,UP,antiox.,col.a obra

Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peça simple,en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, amb una ca-pa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra

K4435111

Biguetes IPE 180 5 3,10 18,80 291,40 291,40



IMPREV02.05

0,1 0,10 0,10

0,10







SUBCAPITOL 02.05 REVESTIMENTS I FALS SOSTRE

02.05.01 m2 Reomplert de junts amb morter de calç natural amb biocalce mur,g.aprox10cm


KALCEMURO


181,3102.05.02 m2 Rejuntat junts amb morter de calç natural biocalce pedra g.aprox5cm


KALCEPIEDR


181,3102.05.03 m2 Cel ras registrable de pl. fibres minerals compactada acabat superf. vel

vidre+pintura blanca,cantell recte,600x600mm g=18-21mm,

Cel ras registrable de plaques de fibres minerals compactada, acabat superficialamb vel de vidre pintat de color blanc, amb cantell recte, de 600x 600 mm i 18 a21 mm de gruix classe d'absorció acústica A segons UNE-EN ISO 11654, resistèn-cia a la humitat 95% i reacció al foc A1, col·locat amb estructura d'acer galvanitzatvista, formada per perfils principals en forma de T invertida de 24 mm de base ca-da 1,2 m per a fixar al sostre mitjançant vareta de suspensió cada 1,2 m, i perfilssecundaris formant retícula , per a una alçària de cel ras de 4 m com a màxim

E842T83T

Entrada 1 11,00 11,00 11,00

11,0002.05.04 m2 Pintat biga acer esmalt ignífug,2imprim.igníf.+acab.

Pintat de biga d'un sol perfil d'acer a l'esmalt ignífug, amb dues capes d'imprima-ció ignífuga i dues d'acabat

E894BCK0

Biguetes IPE 180 10 3,10 0,18 5,5810 3,10 0,09 2,79 8,37



IMPREV02.06

0,1 0,10 0,10

0,10








02.06.01 m Formació esglaó totxana 290x140x100mm,col.+arreb.mort.1:8

Formació d'esglaó amb totxana de 290x140x100 mm, col·locada i arrebossadaamb morter de ciment 1:8

E9VZ19AN

Esglaóns 7 1,10 7,70 7,70

7,7002.06.02 m Esglaó gres extruït s/esmalt.-polirantillisc.,2peces,col.mort.1:2:10

Esglaó de gres extruït sense esmaltar ni polir antilliscant, de dues peces, frontal iestesa, col·locat a truc de maceta amb morter mixt 1:2:10

K9V3A11K

Esglaons 7 1,10 7,70 7,70

7,7002.06.03 m2 Geotèxtil feltre PP no teix. lligat mecàn. 100-110g/m2,s/adh.

Geotèxtil format per feltre de polipropilè no teixit lligat mecànicament de 100 a 110g/m2, col·locat sense adherir

K7B111A0

Sala 1 66,50 66,50 66,50

66,5002.06.04 m2 Capa neteja+anivell. g=10cm,HL-150/P/10/camió

Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HL-150/P/10 de con-sistència plàstica i grandària màxima del granulat 10 mm, abocat des de camió

K3Z112N1

Sala 1 66,50 66,50 66,50

66,5002.06.05 m2 Paviment tècnic 600x600x38 mm, aglomerat alta densitat

Subministrament i instal·lació de paviment tècnic sobreelevat registrable, compostper llosetes de 600x600x38 mm d'aglomerat d'alta densitat amb acabat inferior enlàmina d'alumini 50 micres i cantells ABS de 0,45 mm autoextingible.L'acabat superior és de xapa estratificada tipus Abet model "Arce 1611".L'estructura de suport està formada mitjançant peus regulables en alçada, d'acergalvanitzat que permet absorbir els diferents desnivells i irregularitats de l'obra pre-vistes entre 100 i 150 mm a terra acabat.

Terratecnic

1 66,50 66,50 66,50

66,5002.06.06 m Ajudes de ram de paleta per a reglada del paviment amb parament de

pedra

Ajudes de ram de paleta per a reglada en el trobament del paviment tècnic amb laparet de pedra.

AJURPA06A

Reglada de sòcol 1 50,00 50,00 50,00



IMPREV02.07

0,1 0,10 0,10

0,10








02.07.01 u Porta vidre Securit amb tarja vidre superior 1,68x2,49. i/tancaportes;i/pany i/ làmina vinil

Subministrament i instal·lació de mòduls de porta d'accés, construïts amb estructu-ra i marcs d'alumini extruït en aliatge 6063 amb tractament tèrmic T5, amb juntesde neoprè de doble duresa. Marcs previstos en alumini lacat negre segons normesde qualitat QUALICAT. Doble vidre a targes superiors de 5 mm. Els fulls de lesportes estaran construïdes amb vidre securitzat de 10 mm, incloent caixa encasta-da amb placa protectora exterior, que permet el bloqueig a 90º i el seu correspo-nent retorn controlat, tiradors tubulars cromats en els dos sentits. Mides totals:1,68 x 2,49mInclou: mòdul de doble full amb doble tirador i tancament comú als dos fulls i làmi-

na vinil ? 5cm., col·locació a 1,50 d'alçada, de color.

Porta-securit

P1 (1,68 x 2,49m) 1 1,00 1,00

1,0002.07.02 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.+1fulla fixa

sup.,98x276cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locadasobre bastiment de base, amb dues fulles batents i una fulla fixa superior, per a unbuit d'obra aproximat de 120x265 cm, elaborada amb perfils de preu alt, classifica-ció mínima 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació mínima9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de re-sistència al vent segons UNE-EN 12210, sense persiana

KAF7N1ACm0207

Porta P2 1 1,00 1,00

1,0002.07.03 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont

tèrmic,1bat.,90x220cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locadasobre bastiment de base, amb una fulla batent, per a un buit d'obra aproximat de90x220 cm, elaborada amb perfils de preu alt, classificació mínima 4 de permeabi-litat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aiguasegons UNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segonsUNE-EN 12210, sense persiana

KAF7D3AC

Porta 3 1 1,00 1,00

1,0002.07.04 m2 Vidre aïlla.2 llunes incolora,8+6mm,cambra 6mm,col.perf.neop.

Vidre aïllant de dues llunes, amb acabat de lluna incolora de 8 i 6 mm de gruix icambra d'aire de 6 mm, col·locat amb perfils conformats de neoprè sobre aluminio PVC

EC171E14

Envidrament fix (P2) 1 0,98 0,66 0,65Envidrament fix (P3) 1 0,74 2,02 1,49 2,14

2,1402.07.05 m Segellat vidre-alu. silicona neut.,pist.man.

Segellat del junt vidre-alumini amb massilla de silicona neutra, aplicat amb pistolamanual

ECZ13101

P1 2 2,49 4,981 1,68 1,68 6,66

6,6602.07.06 u Reixeta intempèrie alum.anod.negre.+malla,400x325mm,aletes Z,fix.bast.

Reixa d'intempèrie d'aletes horitzontals d'alumini anoditzat color negre i reixeta demalla metàl·lica, de 400x325 mm, aletes en Z i fixada al bastiment

EEKN1DB0

Sobre vidre porta petita (P2) 2 2,00 2,00

2,00







02.07.07 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV02.08

0,1 0,10 0,10

0,10


APARTAT 02.08.01 APARELLS DE PROTECCIÓ02.08.01.01 u Equip comptatge trifàsic digital multifució,In=<63 A

Equip de comptatge per a subministre BT fins a 63 A, amb comptador trifàsic digi-tal multifució de 2 o 4 quadrants, precisió 1 en activa i 2 en reactiva, comunicacióamb port COM1 (RS-232, RS-484, Ethernet), per a mesura directa, col·locat enCPM

EG51UD01

Comptador 1 1,00 1,00

1,0002.08.01.02 u Centralització

compt.elèc.,vert.,2mòduls,p/1compt.monof.+1compt.trif.,munt.

Centralització de comptadors elèctrics vertical de dos mòduls, per a 1 comptadormonofàsic i per a 1 comptador trifàsic, muntada

EG1N311F

Centralització comptador 1 1,00 1,00

1,0002.08.01.03 u Armari envolvent metàl·lic per a quadre. amb porta 90 unitats carril DIN,

tipus mural. porta i clau. Inst.

Armari metàl·lic envolvent per a la instal·lació integrada de les proteccións sobrecarrils DIN (90 unitats mín). De tipus mural ancorat a la paret, amb porta metàl·li-ca i tancament sota clau. Tipus Merlin Gerin Prisma Plus o eq.

Incorpora:

- Porta d'una fulla amb tancament sota clau.- Tots els accessoris neccessaris per al muntatge i recepció de proteccions i línies.- Capacitat total per a 90 mòduls DIN incloent previsió de futures ampliacions (ac-tualment es projecten 58 mòduls al sub-quadre).

Totalment muntat a l'emplaçament i preparat per a la col·locació de línies i protec-cions, no inclou proteccions ni cablejat.

EG1AU008n

SQ. Sala 1 1,00 1,00

1,0002.08.01.04 u Armari envolvent plàstic per a quadre. Amb porta 50 unitats carril DIN,


Armari de plàstic amb envolvent aïllant per a la instal·lació integrada de les protec-cións sobre carrils tipus DIN (50 unitats mín). De tipus mural ancorat a la paret,amb portella transparent i tancament sota clau. Tipus Merlin Gerin o eq.

Incorpora:



EG1A0931n

SQ. SAI 1 1,00 1,00

1,00







02.08.01.05 u Interruptordif.cl.A,gam.terc.,I=40A,tetrapol.(4P),0,03A,fix.inst.,4mòd.DIN,munt.perf.DIN

Interruptor diferencial de la classe A, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal,tetrapolar (4P), de sensibilitat 0,03 A, de desconnexió fix instantani, amb botó detest incorporat i indicador mecànic de defecte, construït segons les especifica-cions de la norma UNE-EN 61008-1, de 4 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, mun-tat en perfil DIN

EG4252JH

5 5,00 5,00

5,0002.08.01.06 u Interruptor

dif.cl.A,gam.terc.,I=40A,bipol.(2P),0,03A,fix.inst.,2mòd.DIN,munt.perf.DIN

Interruptor diferencial de la classe A, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal,bipolar (2P), de sensibilitat 0,03 A, de desconnexió fix instantani, amb botó de testincorporat i indicador mecànic de defecte, construït segons les especificacions dela norma UNE-EN 61008-1, de 2 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, muntat en per-fil DIN

EG42529H

3 3,00 3,00

3,0002.08.01.07 u Interruptor auto.magnet.,I=32A,PIA

corbaD,tetrapol.(4P),tall=6000A/10kA,4mòd.DIN,munt.perf.DIN

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 32 A d'intensitat nominal, tipus PIA corbaD, tetrapolar (4P), de 6000 A de poder de tall segons UNE-EN 60898 i de 10 kAde poder de tall segons UNE-EN 60947-2, de 4 mòduls DIN de 18 mm d'amplària,muntat en perfil DIN

EG416DJF

2 2,00 2,00




EG416DJC

4 4,00 4,00




EG416DJ9

1 1,00 1,00


corbaD,bipol.(2P),tall=6000A/10kA,2mòd.DIN,munt.perf.DIN

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 16 A d'intensitat nominal, tipus PIA corbaD, bipolar (2P), de 6000 A de poder de tall segons UNE-EN 60898 i de 10 kA depoder de tall segons UNE-EN 60947-2, de 2 mòduls DIN de 18 mm d'amplària,muntat en perfil DIN

EG416D9B

10 10,00 10,00




EG416D99







4 4,00 4,00

4,00

APARTAT 02.08.02 CONDUCTORS ELÈCTRICS02.08.02.01 m Tub corbable corrugat PE,doble capa,DN=90mm,20J,450N,canal.sot.

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exte-rior, de 90 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistèn-cia a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalit-zació soterrada

KG22TH1K

Des del QGP existent fins a Sala 4,3 11,50 49,45 49,45

49,4502.08.02.02 m Tub corbable corrugat PE,doble capa,DN=63mm,20J,450N,canal.sot.


KG22TD1K

Des de pericó fins a SQ sala 1,3 23,10 30,03 30,03

30,0302.08.02.03 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x1,5mm2,col.tub DN16mm

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designacióRZ1-K (AS), tripolar, de secció 3 x 1,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefinesamb baixa emissió fums, col·locat en tub DN16mm inclòs.

EG312324

Línia enllumenat C.1.1 1,3 56,20 73,06Línia emergència C.1.2 1,3 37,00 48,10Línia enllumenat D.1 1,3 47,80 62,14Línia enllumenat reserva E.1 1,3 40,00 52,00 235,30



EG312334

Línia endolls C.2 1,3 55,30 71,89Línia endolls D.2 1,3 53,10 69,03Línia endolls E.2 1,3 31,65 41,15 182,07



EG312334b

Línia S.1 1,3 25,25 32,83Línia S.2 1,3 37,10 48,23Línia S.3 1,3 22,15 28,80Línia S.4 1,3 25,70 33,41 143,27

143,2702.08.02.06 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x4mm2,col.tub DN25mm

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designacióRZ1-K (AS), tripolar, de secció 3 x 4 mm2, amb coberta del cable de poliolefinesamb baixa emissió fums, col·locat en tub DN25mm inclòs.

EG312344

Línia calefacció B.1 1,3 39,20 50,96Línia calefacció B.2 1,3 34,00 44,20Línia calefacció B.3 1,3 29,20 37,96 133,12


Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designacióRZ1-K (AS), pentapolar, de secció 5 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefi-nes amb baixa emissió fums, col·locat en tub DN25mm inclòs.

EG312634







Reserva aire condicionat 1,3 40,00 52,00 52,00

52,0002.08.02.08 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x6mm2,col.tub

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designacióRZ1-K (AS), pentapolar, de secció 5 x 6 mm2, amb coberta del cable de poliolefi-nes amb baixa emissió fums, col·locat en tub

EG312654

Alimentació SAI 1,3 83,50 108,55 108,55

108,5502.08.02.09 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x10mm2,col.tub


EG312664

De SQ a Comptador 1,3 53,10 69,03 69,03

69,0302.08.02.10 m Canal PVC rígid,lateral llis,40x110mm,+ separador,munt.superf.

Canal plàstica de PVC rígid amb lateral llis, de 40x110 mm amb separador i mun-tada superficialment

EG2A1702n

Canaleta SAI 1 3,00 3,00 3,00

3,0002.08.02.11 m Safata PVC perforada,60x150mm,1 compart.,munt.susp/param.horitz.

Subministre i col.locació de safata perforada de PVC. color gris de 60x150 mm.,sense separadors, amb p.p. d'accesoris i suports; muntada suspesa. Conforme alreglament electrotécnic de baixa tensió. Amb protecció contra impactes IPXX-(9),de material aïllant i de reacció al foc M1.

EG2C2F44n

Safata SAI 1 6,50 6,50 6,50

6,5002.08.02.12 u Pericó 38x38x55cm,g=10cm,HM-20/P/20/I solera maó,s/llit sorra

Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I isolera de maó calat, sobre llit de sorra

KDK254F3

Arquetes 3 3,00 3,00

3,00







APARTAT 02.08.03 MECANISMES I APARELLS02.08.03.01 u Interruptor,(1P),16AX/250V,a/tecla+caixa superf.estanca,,IP-55preu

alt,munt.superf.

Interruptor, unipolar (1P), 16 AX/250 V, amb tecla i amb caixa de superfície estan-ca, amb grau de protecció IP-55, preu alt, muntat superficialment

EG62D1AK

Interruptor per aplics 1 1,00Interruptor per enllumenat entrada 1 1,00 2,00

2,0002.08.03.02 u Comm.,(1P),16AX/250V,a/tecla+caixa superf.estanca,,IP-55preu

alt,munt.superf.

Commutador, unipolar (1P), 16 AX/250 V, amb tecla i amb caixa de superfície es-tanca, amb grau de protecció IP-55, preu alt, muntat superficialment

EG62DGAK

Enllumenat sala 6 6,00 6,00

6,0002.08.03.03 u Presa corrent,tipus univ.(2P+T),16A/250V,a/tapa protegida,preu

alt,encastada

Presa de corrent de tipus universal, bipolar amb presa de terra lateral (2P+T), 16A 250 V, amb tapa protegida, preu alt, encastada

EG631157

ENDOLLS 16A (Punts sencills)Sala 5 5,00sai 1 1,00 6,00

6,0002.08.03.04 u Caixa deriv.plàstic,200x200mm,prot.IP-54,munt.superf.

Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 200x200 mm, amb grau de proteccióIP-54, muntada superficialment

EG151D22

11 11,00 11,00

11,0002.08.03.05 u PT1 (2 end. blanc+2 end. ver.+2 tef RJ45) caixa superfície i mecanismes.

Subministre i col.locació de caixa de superficie per a paret, segons normativaUNE 20 451:1997 fabricat amb material autoextingible, model CA3S (inclòu cube-ta, marc, bastidor i separador energía-dades), de color a triar per la direcció facul-tativa i formada per 4 preses de corrent, 2 de color vermell i 2 de color blanc,2P+TT 16A , i obturador de seguretat i 2 connector RJ45. Completament instal·lat,connexionat i provat.

CAIXAPT1

PT1 a paviment/taula 2 2,00PT1 a sostre per a projector 1 1,00 3,00

3,0002.08.03.06 u PT2 (4 end. blanc+4 end. ver.+4 tef RJ45) caixa superfície i mecanismes

Subministre i col.locació de caixa de superficie per a paret, segons normativaUNE 20 451:1997 fabricat amb material autoextingible i lliure d'halógens, modelCA4S (inclòu cubeta, marc, bastidor i separador energía-dades), de color a triarper la direcció facultativa i formada per 8 preses de corrent, 4 de color vermell i 4de color blanc, 2P+TT 16A, i obturador de seguretat i 4 conectors RJ45. Completa-ment instal·lat, connexionat i provat.

CAIXAPT2

PT2 a paviment/taula 10 10,00 10,00

10,0002.08.03.07 u Armari met.mural VDI,rack 19",18U,600x500mm,porta vidre+pany,fixat

parament

Armari metàl·lic mural per a sistemes de transmissió de veu, dades i imatge, ambbastidor tipus rack 19", de 18 unitats d'alçària, de 600x500 mm (amplària x fondà-ria), porta de vidre securitzat amb pany i clau, fixat al parament

KP74G311

Rack 1 1,00 1,00

1,00







02.08.03.08 u Panell int.fix,24 RJ45 cat.6 U/UTP,p/rack 19",1U,a/org.cablesfixatmecànicament

Panell integrat fix, equipat amb 24 connectors RJ45 categoria 6 U/UTP, per a mun-tar sobre bastidor rack 19", d'1 unitat d'alçària, amb organitzador de cables, fixatmecànicament

KP7Z1C58

Patch Panel 2 2,00 2,00

2,0002.08.03.09 u Switch 24 ports 10/100/1000 Mbps,enracable,n/gestionable

Commutador (switch) de 24 ports 10/100/1000 Mbps, no gestionable, per a armaritipus rack 19'', amb alimentació a 240V, col.locat i connectat

EP7E1E10

Switch 1 1,00 1,00

1,0002.08.03.10 u Prova de resistència x.terres i aïllament instal·lació. Amb certificat de

proves.

Prova de mesura de la resistència de la xarxa de protecció (x.terres) i de l'aïlla-ment de la instal·lació un cop finalitzada. S'inclou informe sobre els resultats obtin-guts i el certificat de les proves per part de l'instal·lador acreditat amb categoria es-pecialista.

PROV-ELEC

Instal·lació completa 1 1,00 1,00

1,00

APARTAT 02.08.04 PARTIDA D'IMPREVISTOS A JUSTIFICAR02.08.04.01 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV02.09

0,1 0,10 0,10

0,10


02.09.01 u Llum. BLOC aplic interior dir. E-27 gris. Instal·lat, connexionat i provat.

Aplic de paret o sostre decoratiu model BLOC ref. 67.01.22.3 de la marca LAMPo equivalent de radiació directa o indirecta amb el cos d'alumini extruit i suport a laparet de fundició d'alumini acabat en color gris, per a una bombeta TC-TSE E-2775W. Completament instal·lat, connexionat i provat.

ULAP-6701223e

Col·locats en pilars 3 3,00 3,00

3,0002.09.02 u Lum. BASIC 1X36W/E (Ref.5441010+5406110)

Lluminària estructural per suspendre o adossar a sostre model BASIC de la marcaLAMP o equivalent, fabricada en extrusió d'alumini lacada en epoxi polièster de co-lor blanc i reflector d'alumini brillant d'elevada puresa, i equip d'arrencada electrò-nic de pre escalfament, per T-8 de 1x36W Accessori per a lluminària de superfíciemodel BASIC de la marca LAMP o equivalent, tipus difusor de lamel blanques. de1175 mm de llarg Accessori per a lluminària de superfície model BASIC de la mar-ca LAMP o equivalent, tipus tapa final.

ULAP-5441010

Penjats de la volta 20 20,00 20,00

20,0002.09.03 u Downlight,2làmp.fluorescent horitz.18W,encast.=218x158mm,equip

AF,col.encast.

Llumenera decorativa tipus downlight, amb portalàmpades G 24 d2, amb 2 làmpa-des fluorescents horitzontals de 18 W i 230 V de tensió d'alimentació amb una tem-peratura de color de 3000 ó 4000 K i un grau de rendiment de color Ra=82, dimen-sions d'encastament de 218 mm de diàmetre i 158 mm de profunditat, amb reflec-tor platejat, grau de protecció IP 20, equip AF i col·locada encastada

EH2D5A42

al vestíbul (cel ras) 4 4,00 4,00

4,00







02.09.04 u Llum d'emergència,combinada,IP4X,rect.,policarbon.,làmp.fluoresc.,8W,170-200lúmens,auton<2h, preu mitjà,col.superf.

Llum d'emergència combinada i no estanca, amb grau de protecció IP4X, de for-ma rectangular amb difusor i cos de policarbonat, amb làmpada fluorescent de 8W, flux aproximat de 170 a 200 lúmens, 2 h d'autonomia, preu mitjà, col·locada su-perficial

EH61NK7A

5 5,00 5,00



IMPREV02.10

0,1 0,10 0,10

0,10

SUBCAPITOL 02.10 INSTAL·LACIÓ CALEFACCIÓ

02.10.01 u Emisors elèctrics 6 elements

Emissor elèctric 6 elements: Calor a mida. Programació a distància des d'un sol comandament. Possibilitat de programació individual segons les necessitats de cada habitació. Nou sistema de recepció per infrarojos a través de la pantalla LCD. Temperatura ambient indicada en cada emissor. Calor eficient. 100% de l'energia transformada en calor. Cos d'alumini injectat que permet major rapidesa i eficiència en la transmissió dela calor. Tecnologia TRIAC d'alta precisió i silenciosa: major confort. Calor segur. Temperatura màxima controlada en cada moment. Seguretat per a nens, mitjançant bloqueig tant del comandament com del teclatde cada emissor. Calor econòmic. Major precisió i estabilitat de la temperatura. Ràpida resposta a canvis bruscos de temperatura en cada estada de forma indivi-dual: màxim confort i estalvi energètic. No inclou comandament a distància

EMELEC-06

Sala 3 3,00 3,00

3,0002.10.02 u Emisors elèctrics 11 elements


EMELEC-11







Sala 3 3,00 3,00



IMPREV02.11

0,1 0,10 0,10

0,10

SUBCAPITOL 02.11 INSTAL·LACIÓ VEU I DADES

02.11.01 m Cable transm.dades,4par.,cat.6U/UTP,poliolefina/poliolefina,n/propag.flama UNE-EN 50265,col.tub/canal

Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria6 U/UTP, aïllament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió fums iopacitat reduïda, no propagador de la flama segons UNE-EN 50265, col·locat sotatub o canal

KP434640

Punts RJ45 fins armari 48 20,00 960,00D'armari fins a SAI 1 83,50 83,50 1.043,50

1.043,5002.11.02 u Projector XGA model Mitsubishi EX200U o similar

Projector DLP, Mètode de Projecció: Frontal 3D, lent Obertura de Lent (Mín): F/21,13 Obertura de Lent (Màx.): F/23 Tipus de Zoom: Zoom Manual Factor de ZoomManual: 1,1 x Llum vida de Llum (Mode Normal): 3000Hora vida de Llum (ModeEconòmic): 4000Hora Imatge Mode de lluminositat estàndard: 2300 lm Resoluciónativa: 1024 x 768 Mode de Gràfics: XGA Resolució màx.: 1600 x 1200 Distànciade Projecció (Mín ): 1,50 m Distància de Projecció (Màx.): 10,50 m Mida d'ImatgeDiagonal: 762 cm (300 ") Relació d'aspecte natiu: 4:3 Relació d'aspecte compati-ble: 16:9 Relació de Contrast: 1250 : 1 Sincronització vertical màx.: 85 Hz Sincro-nització horitzontal màx.: 92 kHz Vídeo # Senyals de Vídeo: NTSC # PAL # SE-CAM # EDTV 480p # SDTV 480i Àudio Número de Altaveus: 1 Alimentació Sorti-da de Altaveu: 2 W Mode Sortida de Altaveu : Mono Interfícies / Ports # Interfícies:2 x 15-pin HD-15 Entrada de VGA # 1 x RCA Entrada de vídeo compost Descrip-ció de l'Alimentació # Voltatge d'Entrada: 110 V AC # 220 V AC Característiques fí-siques Dimensions: 109 mm Alçada x 282 mm Ample x 234 mm Profunditat Pes:2,40 kg

PROJXGA

1 1,00 1,00

1,0002.11.03 u Suport de sostre per a projector model Phoenix o similar

Suport universal en forma d'aspa compatible amb la majoria dels videoprojectors.-Permet rotació i inclinació del projector. -Suporta fins 10kgs. -Mesura màx. delprojector: 370mm de diàmetre. -Color gris metal·litzat

ACCPROJ

1 1,00 1,00

1,0002.11.04 u Pantalla manual de 16:9 de 106" (2,35m x 1,35m)

Pantalles amb retenció; idònia per a entorns professionals que demanin una altaqualitat visual. La seva nova carcassa quadrada, retenció mecànica, posterior i pe-rímetre negre (15cm. Extra) en testa, converteixen aquesta pantalla en un produc-te d'excel · lent qualitat Pantalla de projecció Manual 16:9 de 106 "(2,35 m x 1,35M) de tela Blanca Mate de 0,4 mm de gruix, sense costures i amb una ganaciaaproximada del 1% i ampli angle de visió (aprox.120 º). Carcassa d'alumini fos se-micurvas en color blanc. Disposa de mecanisme de bloqueig, per utilitzar diferentsformats de pantalla.

PANTMAN

1 1,00 1,00

1,0002.11.05 u Altaveu exp.planxa alum., p/ext o int.,10W,8ohm imp.,fix mecànques

a/param.

Altaveu exponencial de planxa d'alumini, per a exterior o interior, de 10 w de potèn-cia i 8 ohm d'impedància, col·locat amb fixacions mecàniques al parament

EP35U050







Altaveus a la sala 4 4,00 4,00

4,0002.11.06 u Micròfon sist.dinàmic unidir.,impedància 600ohm,resposta

freq.100-12000Hz

Micròfon sistema dinàmic unidireccional, impedància 600 ohm resposta de fre-qüències de 100 a 12000 Hz

EP33U110

Micròfons 2 2,00 2,00

2,0002.11.07 u Reproductor BD 3D, SACD y DVD-Audio.

Reproductor de BD 3D, SACD y DVD-Audio amb funcions de xarxa i PQLS, modelBDP-LX55, de Pioneer o equivalent amb les mateixes prestacions i caracerísti-ques. Combina reproducció en 3D amb prestacions avançades de xarxa, rendi-ment d'audio superior, control amb iPad/iPod touch/iPhone i Android, resposta ràpi-da i suport per CD de Súper Audio i DVD-Audio. També i a través de LAN pot re-produïr formats de medis comprimits com MP3 y DivX Plus HD. Amb recuperadorde so i Stream Smoother amb receptors AV compatibles BD-Live, YouTube, DL-NA i Picasa. Via LAN (convertidor de WiFi opcional disponible), té accés a presta-cions de xarxa, tals com BD-Live, veure YouTube i imatges i reproducció des d'u-na PC o servidor de mitjans en xarxa (connectat a la mateixa LAN i incloent la fun-cionalitat del servidor de contingut multimèdia). També pot controlar-ho amb unsmartphone o tablet amb iControlAV2 per Android i iPod touch / iPhone / iPad.

BDP-LX55

Reproductor 1 1,00 1,00

1,0002.11.08 m Cable trenat especial p/sonoritz.,8fils,p/intercomunicació(8x0.5),col·locat

tub

Cable trenat especial per a sonoritzacions de 8 fils per a intercomunicacio (8x0,5),col·locat en tub

EP49U020

Línia altaveus i equips 1,3 40,00 52,00 52,00

52,0002.11.09 u Amplificador estèreo integrat de 40W

Amplificador estèreo integrat de 40W, model A-109 de Pioneer o equivalent ambles mateixes prestacions i caracerístiques. Potència de sortida per canal 40W. 2Canales. Connexions d'entrada CD, Phono, Tapi 1, Tapi 2, Line, Tuner, 1 x Auricu-lars. Pes 4,3 kg. Dimensions (am x al x f) 420 x 114 x 307 mm

A-109

Amplificador 1 1,00 1,00

1,0002.11.10 u Prova de velocitat xarxa de veu i dades categoria 6, amb certificat.

Prova de velocitat de tot el cablejat tipus FTP instal·lat a l'edifici per tal de garantirla categoria 6 de la instal·lació. S'inclou informe sobre els resultats obtinguts i elcertificat de les proves per part de l'instal·lador acreditat.

E19IM060




IMPREV02.12

0,1 0,10 0,10

0,10







SUBCAPITOL 02.12 INSTAL·LACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

02.12.01 u Extintor manual CO2,10kg,pressió incorpo.,+ rodes

Extintor manual de diòxid de carboni, de càrrega 10 kg, amb pressió incorporada,amb rodes

EM31371R

1 1,00 1,00

1,0002.12.02 u Placa senyalització,p/indicació mesures salv.+vies evacuació,210

Placa de senyalització interior per a indicació de mesures de salvament i vies d'e-vacuació, de 210 x 297 mm, amb pintura fotoluminiscent segons normes UNE iDIN, fixada mecànicament

EMDBU005

"Sortida" 2 2,00Sentit evacuació 2 2,00Equips extinció 1 1,00"SENSE SORTIDA" 2 2,00 7,00



IMPREV02.13

0,1 0,10 0,10

0,10


02.13.01 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació de climatització i ventilació.

Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treballde ram de paleta, necessàries per la correcta execució de l'instal·lació de calefac-ció formada per: calderes, canonades de distribució d'aigua, sòl radiant, i qualse-vol altre element component de l'instal·lació, en edifici d'altres utilitats, inclosa p/pd'elements comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'o-bertura i tapat de fregues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts irematades precises per al correcte muntatge de la instal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments,murs, sostres i lloses, per el pas d'instal·lacions. Col. locació de passa-canona-des. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellat de forats ibuits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP-A-13-1

1 75,00 75,00 75,00

75,0002.13.02 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació elèctrica.

Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treballde ram de paleta, necessàries per la correcta execució de l'instal·lació elèctrica for-mada per: poasada a terra, xarxa d'equipotencialitat, caixa general de protecció, lí-nia general d'alimentació, centralizació de contadors, derivacions individuals i xar-xa de distribució interior, en edifici d'altres utilitats, inclosa p/p d'elements comuns.Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertura i tapat de fre-gues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rematades precisesper al correcte muntatge de la instal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments,murs, sostres i lloses, per el pas d'instal·lacions. Col. locació de passa-canona-des. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellat de forats ibuits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP-A-13-2







1 75,00 75,00 75,00

75,0002.13.03 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació d'enllumenat

Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treballde ram de paleta, necessàries per la correcta execució de l'instal·lació de llums deparet i lluminàries per a il·luminació, en edifici d'altres utilitats, inclosa p/p d'ele-ments comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertu-ra i tapat de fregues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rema-tades precises per al correcte muntatge de la instal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments,murs, sostres i lloses, per el pas d'instal·lacions. Col. locació de passa-canona-des. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellat de forats ibuits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP-A-13-3

1 75,00 75,00 75,00

75,0002.13.04 u Ajudes de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics

Ajudes de qualsevol treball de ram de paleta, repercussió necessària per la correc-ta execució de les obres, inclosa p/p d'elements comuns. Inclús material auxiliarper a realitzar tots aquells treballs d'obertura i tapat de fregues, obertura de buitsen envans, fixació de suports, rebuts i rematades precises per al correcte muntat-ge de l'obra.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP-A-13-4

1 1,00 1,00

1,0002.13.05 u Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfície construïda

mitja de 100 m².


PYA020A13

Total sala 1 1,00 1,00

1,00







SUBCAPITOL 02.14 MOBILIARI

02.14.01 u Taula 180x80cm

Taula tipus Vital, H15, niv., de 180x80 cm, d'alumini blanc. Total pressupost mun-tat.

Taula-180x80

Sala 12 12,00 12,00

12,0002.14.02 u Cadires assistents, braços polipropilè, potes cromades

Cadires per assistents, amb braços de polipropilè negre i potes cromades, entapis-sades de color, tipus AC-UMA 4 potes, Bz/negre color. Total pressupost muntat.

Cad-Assist

Cadires per ordenadors 22 22,00 22,00

22,0002.14.03 u Armari d'oficina de 185x89x42 cm

Armari d'oficina de 185 cm d'alçada per 89 cm de llarg i 42 cm d'amplada, ambportes i prestatges, de color blanc, tipus A154. Total pressupost muntat.

Arm-185x89x42

7 7,00 7,00

7,0002.14.04 u Armari d'oficina de 185x45x42 cm

Armari d'oficina de 185 cm d'alçada per 45 cm de llarg i 42 cm d'amplada, obert,de color blanc, tipus A157. Total pressupost muntat.

Arm-185x45x42

1 1,00 1,00



IMPREV02.15

0,1 0,10 0,10

0,10










K2R641E0

Repicat pedra 1,25 139,06 0,02 3,48Repicat volta 1,25 65,00 0,03 2,44Desmuntatge P1 1,25 1,68 0,10 2,49 0,52Desmuntatge P2 1,25 0,80 0,05 1,70 0,09Desmuntatge reixa 1,25 0,80 0,05 0,40 0,02Excavació rases 1,25 1,84 2,30Enderroc esglaons 1,25 10,40 0,10 1,30Enderroc envans 1,25 16,40 0,10 2,05 12,20

12,2002.15.02 m3 Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej. inerts,1,0t/m3,LER

170107


K2RA73G0


12,20








03.01 u Seguretat i salut a l'obra (3%)

Pressupost corresponent a l'Estudi de Seguretat i Salut per a proteccions indivi-duals i col·lectives a l'obra.

SSAT16

0,03 0,03 0,03

0,0303.02 u Farmaciola armari+contingut segons orden.SiS

Farmaciola d'armari, amb el contingut establert a l'ordenança general de seguretati salut en el treball

HQUA1100

1 1,001,00

1,0003.03 u Material sanitari farmaciola+contingut segons orden.SiS

Material sanitari per a assortir una farmaciola amb el contingut establert a l'orde-nança general de seguretat i salut en el treball

HQUA3100

4 4,004,00

4,00



CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT

RESTAURACIÓ DEL CASTELL i ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICAAMIDAMENTS I PRESSUPOSTExpedient: 09-2013

Promotor:Situació:




01.01.01 m2 Munt/desm.bast.tub metàl fixa,bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escala accés+baran+xarxa,amarrad.c/20m2 façana+transp.recorre


K1213251


1 2,00 17,50 35,00


179,98 12,72 2.289,3501.01.02 m2 Amort.dia bast.tub.metàl



K1215250

80 dies Batida a zona del pati(Façana oest)

80 8,00 11,56 7.398,40

80 dies Bastida zona pati-passeig(Façana oest)

80 2,00 17,50 2.800,00

80 dies Façana nord (Passeig de laMuralla)

80 3,00 17,50 4.200,00 14.398,40

14.398,40 0,14 2.015,7801.01.03 m2 Protecció col·lectiva vert. bastides tub./muntacàrr.,+malla polipr. tupida

mosquitera,corda D=6mm,desm.

Protecció col·lectiva vertical de bastides tubulars i/o muntacàrregues amb mallade polipropilè tupida tipus mosquitera, traus perimetrals amb reforç i corda de dià-metre 6 mm i amb el desmuntatge inclòs

H1512005


1 2,00 17,50 35,00


179,98 5,33 959,2901.01.04 m Perf.long.acer galv.doble ona p/barrera seguretat,col.+desmuntatge

Perfil longitudinal flexible d'acer galvanitzat de secció de doble ona amb caracterís-tiques AASHO, per a barreres de seguretat, col·locat sobre suport i amb el des-muntatge inclòs

HB2A1111

Tancament Passeig de la Muralla 1 34,00 34,00 34,00

34,00 24,40 829,6001.01.05 u Suport perfil, CPN-160 p/barrera seguretat flex., entre 1,25-1,5m s/

amortidors, clavat i desmuntatge inclòs

Suport de perfil, CPN-160 per a barreres de seguretat flexibles, entre 1,25 i 1,5 mde llargària, sense amortidors, col·locat clavat i amb el desmuntatge inclòs

HB2B8311

Suports tancament 11 11,00 11,00

11,00 21,93 241,23




Promotor:Situació:


01.01.06 u Llumenera làmpada intermitent ambre,bat.12V,desmunt.inclòs

Llumenera amb làmpada intermitent color ambre amb energia de bateria de 12 V iamb el desmuntatge inclòs

HBC1GFJ1

Balises tancament Passeig de laMuralla

4 4,00 4,00

4,00 38,90 155,6001.01.07 u Senyal advert.normalitz.,pictogr.negre s/groc,triangular,cantell

neg.,cost.major 85cm,cartell explic.rect.,p/ser vista <=25m,fix

Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de for-ma triangular amb el cantell negre, costat major 85 cm, amb cartell explicatiu rec-tangular, per ser vista fins 25 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

HBBAF002

Senyalització Perill d'obres 1 1,00Senyalització Reducció calçada 1 1,00 2,00

2,00 147,96 295,9201.01.08 u Bastidor acer galv.,mòbil+desmuntatge

Bastidor d'acer galvanitzat, per a suport de senyalització vertical, mòbil i amb eldesmuntatge inclòs

HBBZA0A1

Perill d'obres 1 1,00Reducció calçada 1 1,00 2,00

2,00 15,96 31,9201.01.09 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV01.01

0,1 0,10 0,10

0,10 6.818,69 681,87

TOTAL SUBCAPITOL 01.01 TREBALLS PREVIS DE.............. 7.500,56


01.02.01 ut Treballs d'aixecament planimètric, façana nord, interior i exterior

Els murs a intervenir (sempre i quan hagin estat degudament repicats), són totsels paraments de maçoneria existents en la façanes nord (interior i exterior), se-gons plànols adjunts.- Presa de dades sobre el terreny (topografia i fotografia) dels paraments a dibui-xar.- Digitalització dels paraments i muntatge d'alçats dels paraments i seccions demurs.

PRESAIX01A

Aixecament 1 1,00 1,00

1,00 3.500,00 3.500,0001.02.02 ut Direcció arqueològica, façana nord, interior i exterior

Coordinació i direcció de treballs arqueològics de les actuacions de la façana norddel Castell de Santa Coloma de Queralt. (durada: 2 mesos)Assessorament tècnic dels treballs de restauració i rehabilitació.Redacció de la memòria final, informes parcials i tramits administartius, d'acordamb l'establert pel Decret 78/2002 del Reglament de Protecció del Patrimoni Ar-queològic.

PRESDIR01A

Direcció arqueològica 1 1,00 1,00

1,00 7.700,00 7.700,0001.02.03 u Recollida mostres substrats elem.patrim.fusta p/estudi cient-quím.

Recollida de mostres dels diferents substrats d'elements patrimonials de fusta pera dur a terme un estudi analític científico-químic dels materials complementaris ala intervenció. Treballs a efectuar per personal aprovat prèviament per la direcciófacultativa

K1B8UR20

Mostres en bigues de fusta (Façanaoest)

4 4,00 4,00




Promotor:Situació:


4,00 15,46 61,8401.02.04 u Analítica mostres fusta antiga (Radiocarboni)

Estudi i analítica mitjançant Carboni-14 (Radiocarboni), de mostres d'elements defusta antiga i entrega de resultats. Inclou els ports i despeses d'enviament de lesmostres a laboratori acreditat.

K01.02.01

4 4,00 4,00

4,00 500,00 2.000,0001.02.05 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV01.02

0,1 0,10 0,10

0,10 13.261,84 1.326,18

TOTAL SUBCAPITOL 01.02 ACTUACIONS PRÈVIES............. 14.588,02


01.03.01 m3 Neteja de runa.maçon.,m.man.net+apl.p/reutilitz.,càrrega man.

Neteja de zona amb runa de maçoneria, amb mitjans manuals, neteja i aplec delmaterial per a la seva reutilització i càrrega manual de runa sobre camió o conteni-dor

K213511Am

Neteja dependencies runa (m2 x h) 1 8,60 2,50 21,50 21,50

21,50 30,26 650,5901.03.02 m3 Enderroc mur,maçon.,m.man.,càrrega manual

Enderroc de mur de maçoneria, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa so-bre camió o contenidor

K2148211

Obertura en mur (façana oest-depend) 1 1,61 0,53 1,75 1,49Obertura-ampliació finestra (façanaoest-F2)

1 0,90 0,89 2,14 1,71

Obertura per a finestra (façananord-F5)

1 0,60 0,25 0,91 0,14 3,34

3,34 161,35 538,9101.03.03 m2 Repicat junt,mur paredat,m.man.,càrrega manual


K2182G91


185,48 18,15 3.366,4601.03.04 m2 Anivellament+repassada terr.,manuals,pend.<12%

Anivellament i repassada del terreny per a obtenir el perfil d'acabat, amb mitjansmanuals, per a un pendent inferior al 12 %

KR2B1105

Zona jardí 1 420,00 420,00 420,00

420,00 2,92 1.226,4001.03.05 m2 Neteja plantes+herbes sup.pavim, tractament herbicida i carr.material

/camió/contenidor

Neteja de plantes i herbes de superfície pavimentada, aplicació de tractament her-bicida i càrrega sobre camió o contenidor

K1RAZ002

Zona jardí 1 420,00 420,00 420,00



IMPREV01.03

0,1 0,10 0,10

0,10 6.576,16 657,62




Promotor:Situació:


TOTAL SUBCAPITOL 01.03 CONDICIONAMENT DEL............ 7.233,78


01.04.01 m3 Bigueta fusta laminada,GL24h,33/45mm,ct.,l<=5m,insect.-fung.,NP2,s/sup.fusta-acer

Bigueta de fusta laminada GL24h, amb gruix de laminat 33/45 mm, de secció cons-tant, llargària fins a 5 m, treballada al taller i amb tractament insecticida-fungicidaamb un nivell de penetració NP 2, col·locada sobre suports de fusta o acer

K43J5132

LlindesPB 1 1 1,57 0,10 0,10 0,02Finestra 1 1 1,02 0,10 0,10 0,01Finestra 2 1 1,21 0,10 0,10 0,01Finestra 4 1 0,81 0,10 0,10 0,01Finestra 5 2 0,90 0,10 0,10 0,02 0,07

0,07 1.146,32 80,2401.04.02 m Rep.cantell sostre form.arm.,repic.form.+sanej arm.,impr.+pont unió

res.epoxi+morter polimèric reparac.,càrr.man s/cont.

Reparació de cantell de sostre o balcó de formigó armat, amb repicat del formigó,sanejament i raspallat de les armadures amb mitjans manuals, passivat de les ar-madures, imprimació anticorrosiva i pont d'unió amb morter polimèric de resinesepoxi, restitució de la part afectada amb morter polimèric de reparació i càrregamanual de runa sobre contenidor

K45RA2A1

Reparació llosa balcó (Façana oest) 1 1,45 1,45 1,45

1,45 106,76 154,8001.04.03 m2 Reomplert de junts amb morter de calç natural amb biocalce mur,

g.aprox10cm


KALCEMURO


185,48 56,31 10.444,3801.04.04 m2 Rejuntat junts amb morter de calç natural biocalce pedra g.aprox5cm


KALCEPIEDR


185,48 58,13 10.781,9501.04.05 m2 Tract.curatiu p/elem.fusta, insecticida, dotació=>0,25l/m2, apl.inj.

Tractament curatiu per a elements de fusta, amb protector químic insecticida-fungi-cida, amb una dotació de més de 0,25 l/m2, aplicat mitjançant injecció

K43RC45B


1 4,40 0,40 1,76

1 1,25 0,20 0,25LlindesPB 1 2 1,57 0,20 0,63




Promotor:Situació:


Finestra 1 2 1,02 0,20 0,41Finestra 2 2 1,21 0,20 0,48Finestra 3 2 0,54 0,20 0,22Finestra 4 2 0,81 0,20 0,32 4,07

4,07 35,04 142,6101.04.06 m2 Envernissat param.horitz.fusta,vernís sint.+insecticida+3capes

acabat,mat

Envernissat de parament horitzontal de fusta, al vernís sintètic, amb una capa deprotector químic insecticida-fungicida i 3 capes d'acabat , amb la superfície mat

K8A82BD1


1 4,40 0,40 1,76

1 1,25 0,20 0,25LlindesPB 1 2 1,57 0,20 0,63Finestra 1 2 1,02 0,20 0,41Finestra 2 2 1,21 0,20 0,48Finestra 3 2 0,54 0,20 0,22Finestra 4 2 0,81 0,20 0,32 4,07



IMPREV01.04

0,1 0,10 0,10

0,10 21.663,52 2.166,35

TOTAL SUBCAPITOL 01.04 ESTRUCTURA, ........................... 23.829,87


01.05.01 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.ponttèrmic,2bat.,126x200cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana (PB1)

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locadasobre bastiment de base, amb dues fulles batents i barretes transversals de sepa-ració. per a un buit d'obra aproximat de 126x200 cm, elaborada amb perfils depreu alt, classificació mínima 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207,classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classifica-ció mínima C5 de resistència al vent segons UNE-EN 12210, sense persiana

KAF7E5ACm1


1,00 903,34 903,3401.05.02 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.+1fulla fixa

sup.,90x214cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana (PB2)

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locadasobre bastiment de base, amb dues fulles batents, barretes transversals de sepa-ració i una fulla fixa superior, per a un buit d'obra aproximat de 90x214 cm, elabo-rada amb perfils de preu alt, classificació mínima 4 de permeabilitat a l'aire segonsUNE-EN 12207, classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segons UNE-EN 12210, sen-se persiana

KAF7N1ACm1


1,00 703,88 703,8801.05.03 u Finestra alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.,70x72cm,preu



KAF311ACm1




Promotor:Situació:






KAF316AC





KAF311ACm3





KAF311ACm4





KAF311ACm5


1,00 313,73 313,7301.05.08 m2 Vidre aïlla.2 llunes incolora,8+6mm,cambra 10mm,col.llistó vidre

Vidre aïllant de dues llunes, amb acabat de lluna incolora de 8 i 6 mm de gruix icambra d'aire de 10 mm, col·locat amb llistó de vidre sobre fusta, acer o alumini

KC171E33

PB1 2 0,49 1,29 1,26PB2 (Fulls batents) 1 0,68 1,35 0,92PB2 (Full fix) 1 0,68 0,47 0,32FINESTRA 1 1 0,56 0,56 0,31FINESTRA 2 1 0,74 0,76 0,56FINESTRA 3 1 0,24 0,44 0,11FINESTRA 4 1 0,35 0,74 0,26FINESTRA 5 1 0,44 0,75 0,33 4,07

4,07 61,41 249,94




Promotor:Situació:


01.05.09 m Restauració barana metàl·lica forja

Restauració de barana metàl·lica de forja, amb substitució d'elements deteriorats,ajust dels reblons, redreçament de barrots, balaustres i barretes, revisió de les gra-pes d'ancoratge, decapat de pintures, eliminació d'òxids, neteja general i netejad'unions amb raig d'aire a pressió

KB1RU004

Barana porta balconera 1 1,45 1,45 1,45



IMPREV01.05

0,1 0,10 0,10

0,10 3.509,20 350,92

TOTAL SUBCAPITOL 01.05 TANCAMENTS............................ 3.860,12


01.06.01 u Ajudes de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics

Ajudes de qualsevol treball de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics,repercussió necessària per la correcta execució de les obres, inclosa p/p d'ele-ments comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertu-ra i tapat de fregues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rema-tades precises per al correcte muntatge de l'obra.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP01.06

1 1,00 1,00

1,00 2.500,00 2.500,0001.06.02 u Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfície

construïda mitja de 100 m².


PYA020A13

Total actuació zona jardi i façanes 5 5,00 5,00

5,00 202,67 1.013,35

TOTAL SUBCAPITOL 01.06 AJUDES DE RAM DE PALETA .. 3.513,35




Promotor:Situació:





K2R641E0


88,20 67,15 5.922,6301.07.02 m3 Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej.

inerts,1,0t/m3,LER 170107


K2RA73G0


88,20 20,67 1.823,09

TOTAL SUBCAPITOL 01.07 GESTIÓ DE RESIDUS................. 7.745,72

TOTAL CAPITOL 01 CONSOLIDACIÓ FAÇANA NORD i OEST .............................................................. 68.271,42




Promotor:Situació:




02.01.01 ut Treballs d'aixecament planimètric, aula de formació interior.

Els murs a intervenir (sempre i quan hagin estat degudament repicats), són totsels paraments interiors existents en la sala de l'arc de sota escala.- Presa de dades sobre el terreny (topografia i fotografia) dels paraments a dibui-xar.- Digitalització dels paraments i muntatge d'alçats dels paraments i seccions demurs.

PRESAIX02A

1 1,00 1,00

1,00 2.000,00 2.000,0002.01.02 ut Direcció arqueològica, aula de formació interior.

Coordinació i direcció de treballs arqueològics de les actuacions de la sala del'arc, de sota les escales del Castell de Santa Coloma de Queralt. (durada: 2 me-sos)Assessorament tècnic dels treballs de restauració i rehabilitació.Redacció de la memòria final, informes parcials i tramits administartius, d'acordamb l'establert pel Decret 78/2002 del Reglament de Protecció del Patrimoni Ar-queològic.

PRESDIR02B

1 1,00 1,00

1,00 3.800,00 3.800,0002.01.03 m2 Munt/desm.bast.tub metàl fixa,

bast.70cm,h<=200cm,base+plataform.+escala accés+baran+xarxa,amarrad.c/20m2 façana+transp.recorre


K1213251

Bastida interior (M2) 1 45,00 3,38 152,10 152,10

152,10 12,72 1.934,7102.01.04 m2 Amort.dia bast.tub.metàl



K1215250

Bastida interior (20 dies) 20 45,00 3,38 3.042,00 3.042,00

3.042,00 0,14 425,8802.01.05 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV02.01

0,1 0,10 0,10

0,10 8.160,59 816,06

TOTAL SUBCAPITOL 02.01 TREBALLS PREVIS.................... 8.976,65




Promotor:Situació:



02.02.01 m2 Repicat junt,mur paredat,m.man.,càrrega manual


K2182G91


139,06 18,15 2.523,9402.02.02 m2 Repicat fins 3cm revest.voltes,m.man.,càrrega manual

Repicat fins a 3 cm de fondària de revestiment de voltes, amb mitjans manuals icàrrega manual de runa sobre camió o contenidor

K2182D01

Volta (m2) 1 65,00 65,00 65,00



IMPREV02.02

0,1 0,10 0,10

0,10 3.310,44 331,04

TOTAL SUBCAPITOL 02.02 ACTUACIONS PREVIES............. 3.641,48

SUBCAPITOL 02.03 MOVIMENT DE TERRES I ENDERROC

02.03.01 u Desmuntatge porta (2batent),a/mitj.manuals,càrr.manual

Desmuntatge per a substitució de fulles de porta, de dues fulles batents, de fustao metàl·lica, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor

K21AU015


1,00 11,59 11,5902.03.02 u Desmuntatge fulla porta (1batent),a/mitj.manuals,càrr.manual

Desmuntatge per a substitució de fulla de porta, d'una fulla batent, de fusta o me-tàl·lica, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor

K21AU010


1,00 6,96 6,9602.03.03 m2 Desmunt.reixa,grapes

ancoratge+accessoris,m.man.,aprofit.material+retirada

Desmuntatge de reixa i ancoratges, amb mitjans manuals, aplec de material per ala seva reutilització i càrrega de runa sobre camió o contenidor

K21BU001

Reixa zona escales 1 0,80 0,40 0,32 0,32

0,32 6,28 2,0102.03.04 m3 Excav.rasa/pou,h<=2m,terreny fluix(SPT

<20),m.manuals,+càrr.man.s/cont.

Excavació de rasa i pou de fins a 2 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20), rea-litzada amb mitjans manuals i càrrega manual sobre contenidor

K222121C

Pas s'instal·lacions fins Sala 1 11,50 0,40 0,40 1,84 1,84

1,84 70,59 129,8902.03.05 m Enderroc esglaó obra,compres.,càrrega manual

Enderroc d'esglaó d'obra, amb compressor i càrrega manual de runa sobre camióo contenidor

K2199511

esglaons sala 8 1,30 10,40 10,40

10,40 4,94 51,3802.03.06 m2 Enderroc paredó ceràm.,g<=10cm,m.man.,càrrega manual

Enderroc de paredó de ceràmica 10 cm de gruix, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor

K2163511

Envans biguetes 2 3,47 1,03 7,15




Promotor:Situació:


2 3,47 0,84 5,831 3,47 0,44 1,53

Tapat nova porta 3 1 0,90 2,10 1,89 16,40

16,40 7,06 115,7802.03.07 m Arrencada punt.tubs+acces.instal. elèctrica superf.,m.man.,càrr.man.

Arrencada puntual de tubs i accessoris d'instal·lació elèctrica superficial, amb mit-jans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor

K21G2011

1 20,00 20,00 20,00

20,00 0,92 18,4002.03.08 u Desmuntatage llumenera superficial,m.man.,aprofit.material,retirada

Desmuntatge de llumenera superficial, amb mitjans manuals, aplec de materialsper a la seva reutilització i càrrega de runes sobre camió o contenidor

K21H101A

1 1,00 1,00

1,00 4,64 4,6402.03.09 m3 Terraplenat+picon.rasa/pou,terres adeq.,g<=25cm,95% PN

Terraplenat i piconatge en rases i pous amb terres adequades, en tongades defins a 25 cm, amb una compactació del 95% del PN

K2252772


0,92 16,66 15,3302.03.10 m3 Base tot-u nat.,estesa+picon.98%PM

Base de tot-u natural , amb estesa i piconatge del material al 98% del PM

K931101J


0,46 31,29 14,3902.03.11 m3 Formigó rasa/pou fonament,HA-25/B/10/IIa,bomba

Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/10/IIa, de consistència tova igrandària màxima del granulat 10 mm, abocat amb bomba

K31522C4




IMPREV02.03

0,1 0,10 0,10

0,10 420,65 42,07

TOTAL SUBCAPITOL 02.03 MOVIMENT DE TERRES I .......... 462,70




Promotor:Situació:


SUBCAPITOL 02.04 ESTRUCTURA

02.04.01 u Cosit obra fca.paret maçon.,grapa acer inoxidable B500SD+inj.morterpolimèric,ciment,res.sint.fibr.,fluid+retrac.control.

Cosit estàtic en element d'obra de fàbrica de paret de maçoneria amb grapa d'ar-madura d'acer inoxidable en barres B500SD, col·locada en l'orifici fet a l'obra i re-blert amb injecció de morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres,fluid i de retracció controlada

K4GR14F1

Esquerda A 9 9,00Esquerda B 22 22,00Esquerda C 9 9,00Esquerda D 8 8,00Esquerda E 4 4,00Altres esquerdes 11 11,00 63,00

63,00 22,13 1.394,1902.04.02 m2 Paredó recolzat divis.10cm,totxana 290x140x100mm,LD,I UNE-EN

771-1,p/revestir,morter mixt 1:2:10

Paredó recolzat divisori de 10 cm de gruix, de totxana de 290x140x100 mm, LD,categoria I, segons la norma UNE-EN 771-1, per a revestir, col·locat amb mortermixt 1:2:10

K614HSAK

Paredó biguetes 1 2,81 0,23 0,651 2,77 0,23 0,641 2,73 0,23 0,631 2,67 0,23 0,611 2,70 0,23 0,62 3,15

3,15 23,31 73,4302.04.03 m Subs.bigueta acer.,l4-6m,big.acer

S275JR,2perf.,2perf.paret.2extrem.perf.+p

Substitució funcional de bigueta d'acer per a una llargària de sostre de 4 a 6 m,amb bigueta d'acer S275JR, dues perforacions a la paret de suport a ambdós ex-trems del perfil, apuntalament de l'element i de la zona d'influència amb puntal me-tàl·lic, inclou càrrega manual de runa sobre contenidor

K4S16111

Substitució biguetes 5 3,47 17,35 17,35

17,35 74,21 1.287,5402.04.04 kg Acer S275JR,p/biga peça simp.,perf.lam.IP,HE,UP,antiox.,col.a obra

Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peça simple,en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, amb una ca-pa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra

K4435111

Biguetes IPE 180 5 3,10 18,80 291,40 291,40



IMPREV02.05

0,1 0,10 0,10

0,10 3.183,52 318,35

TOTAL SUBCAPITOL 02.04 ESTRUCTURA ............................ 3.501,87




Promotor:Situació:


SUBCAPITOL 02.05 REVESTIMENTS I FALS SOSTRE

02.05.01 m2 Reomplert de junts amb morter de calç natural amb biocalce mur,g.aprox10cm


KALCEMURO


181,31 56,31 10.209,5702.05.02 m2 Rejuntat junts amb morter de calç natural biocalce pedra g.aprox5cm


KALCEPIEDR


181,31 58,13 10.539,5502.05.03 m2 Cel ras registrable de pl. fibres minerals compactada acabat superf. vel

vidre+pintura blanca,cantell recte,600x600mm g=18-21mm,

Cel ras registrable de plaques de fibres minerals compactada, acabat superficialamb vel de vidre pintat de color blanc, amb cantell recte, de 600x 600 mm i 18 a21 mm de gruix classe d'absorció acústica A segons UNE-EN ISO 11654, resistèn-cia a la humitat 95% i reacció al foc A1, col·locat amb estructura d'acer galvanitzatvista, formada per perfils principals en forma de T invertida de 24 mm de base ca-da 1,2 m per a fixar al sostre mitjançant vareta de suspensió cada 1,2 m, i perfilssecundaris formant retícula , per a una alçària de cel ras de 4 m com a màxim

E842T83T

Entrada 1 11,00 11,00 11,00

11,00 33,47 368,1702.05.04 m2 Pintat biga acer esmalt ignífug,2imprim.igníf.+acab.

Pintat de biga d'un sol perfil d'acer a l'esmalt ignífug, amb dues capes d'imprima-ció ignífuga i dues d'acabat

E894BCK0

Biguetes IPE 180 10 3,10 0,18 5,5810 3,10 0,09 2,79 8,37



IMPREV02.06

0,1 0,10 0,10

0,10 21.297,08 2.129,71

TOTAL SUBCAPITOL 02.05 REVESTIMENTS I FALS............. 23.426,79




Promotor:Situació:



02.06.01 m Formació esglaó totxana 290x140x100mm,col.+arreb.mort.1:8

Formació d'esglaó amb totxana de 290x140x100 mm, col·locada i arrebossadaamb morter de ciment 1:8

E9VZ19AN

Esglaóns 7 1,10 7,70 7,70

7,70 21,68 166,9402.06.02 m Esglaó gres extruït s/esmalt.-polirantillisc.,2peces,col.mort.1:2:10

Esglaó de gres extruït sense esmaltar ni polir antilliscant, de dues peces, frontal iestesa, col·locat a truc de maceta amb morter mixt 1:2:10

K9V3A11K

Esglaons 7 1,10 7,70 7,70

7,70 47,34 364,5202.06.03 m2 Geotèxtil feltre PP no teix. lligat mecàn. 100-110g/m2,s/adh.

Geotèxtil format per feltre de polipropilè no teixit lligat mecànicament de 100 a 110g/m2, col·locat sense adherir

K7B111A0

Sala 1 66,50 66,50 66,50

66,50 2,35 156,2802.06.04 m2 Capa neteja+anivell. g=10cm,HL-150/P/10/camió

Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HL-150/P/10 de con-sistència plàstica i grandària màxima del granulat 10 mm, abocat des de camió

K3Z112N1

Sala 1 66,50 66,50 66,50

66,50 12,94 860,5102.06.05 m2 Paviment tècnic 600x600x38 mm, aglomerat alta densitat

Subministrament i instal·lació de paviment tècnic sobreelevat registrable, compostper llosetes de 600x600x38 mm d'aglomerat d'alta densitat amb acabat inferior enlàmina d'alumini 50 micres i cantells ABS de 0,45 mm autoextingible.L'acabat superior és de xapa estratificada tipus Abet model "Arce 1611".L'estructura de suport està formada mitjançant peus regulables en alçada, d'acergalvanitzat que permet absorbir els diferents desnivells i irregularitats de l'obra pre-vistes entre 100 i 150 mm a terra acabat.

Terratecnic

1 66,50 66,50 66,50

66,50 165,18 10.984,4702.06.06 m Ajudes de ram de paleta per a reglada del paviment amb parament de

pedra

Ajudes de ram de paleta per a reglada en el trobament del paviment tècnic amb laparet de pedra.

AJURPA06A

Reglada de sòcol 1 50,00 50,00 50,00



IMPREV02.07

0,1 0,10 0,10

0,10 12.909,22 1.290,92

TOTAL SUBCAPITOL 02.06 PAVIMENTS ................................ 14.200,14




Promotor:Situació:



02.07.01 u Porta vidre Securit amb tarja vidre superior 1,68x2,49. i/tancaportes;i/pany i/ làmina vinil

Subministrament i instal·lació de mòduls de porta d'accés, construïts amb estructu-ra i marcs d'alumini extruït en aliatge 6063 amb tractament tèrmic T5, amb juntesde neoprè de doble duresa. Marcs previstos en alumini lacat negre segons normesde qualitat QUALICAT. Doble vidre a targes superiors de 5 mm. Els fulls de lesportes estaran construïdes amb vidre securitzat de 10 mm, incloent caixa encasta-da amb placa protectora exterior, que permet el bloqueig a 90º i el seu correspo-nent retorn controlat, tiradors tubulars cromats en els dos sentits. Mides totals:1,68 x 2,49mInclou: mòdul de doble full amb doble tirador i tancament comú als dos fulls i làmi-

na vinil ? 5cm., col·locació a 1,50 d'alçada, de color.

Porta-securit

P1 (1,68 x 2,49m) 1 1,00 1,00

1,00 2.494,62 2.494,6202.07.02 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont tèrmic,1bat.+1fulla fixa

sup.,98x276cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locadasobre bastiment de base, amb dues fulles batents i una fulla fixa superior, per a unbuit d'obra aproximat de 120x265 cm, elaborada amb perfils de preu alt, classifica-ció mínima 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació mínima9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de re-sistència al vent segons UNE-EN 12210, sense persiana

KAF7N1ACm0207

Porta P2 1 1,00 1,00

1,00 880,87 880,8702.07.03 u Balconera alumini lacat color negre,trenc.pont

tèrmic,1bat.,90x220cm,preu alt,4 9A C5,s/persiana

Balconera d'alumini lacat color negre amb trencament de pont tèrmic, col·locadasobre bastiment de base, amb una fulla batent, per a un buit d'obra aproximat de90x220 cm, elaborada amb perfils de preu alt, classificació mínima 4 de permeabi-litat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificació mínima 9A d'estanquitat a l'aiguasegons UNE-EN 12208 i classificació mínima C5 de resistència al vent segonsUNE-EN 12210, sense persiana

KAF7D3AC

Porta 3 1 1,00 1,00

1,00 715,62 715,6202.07.04 m2 Vidre aïlla.2 llunes incolora,8+6mm,cambra 6mm,col.perf.neop.

Vidre aïllant de dues llunes, amb acabat de lluna incolora de 8 i 6 mm de gruix icambra d'aire de 6 mm, col·locat amb perfils conformats de neoprè sobre aluminio PVC

EC171E14

Envidrament fix (P2) 1 0,98 0,66 0,65Envidrament fix (P3) 1 0,74 2,02 1,49 2,14

2,14 59,78 127,9302.07.05 m Segellat vidre-alu. silicona neut.,pist.man.

Segellat del junt vidre-alumini amb massilla de silicona neutra, aplicat amb pistolamanual

ECZ13101

P1 2 2,49 4,981 1,68 1,68 6,66

6,66 2,50 16,6502.07.06 u Reixeta intempèrie alum.anod.negre.+malla,400x325mm,aletes Z,fix.bast.

Reixa d'intempèrie d'aletes horitzontals d'alumini anoditzat color negre i reixeta demalla metàl·lica, de 400x325 mm, aletes en Z i fixada al bastiment

EEKN1DB0

Sobre vidre porta petita (P2) 2 2,00 2,00

2,00 131,63 263,26




Promotor:Situació:


02.07.07 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV02.08

0,1 0,10 0,10

0,10 4.498,95 449,90

TOTAL SUBCAPITOL 02.07 TANCAMENTS............................ 4.948,85


APARTAT 02.08.01 APARELLS DE PROTECCIÓ02.08.01.01 u Equip comptatge trifàsic digital multifució,In=<63 A

Equip de comptatge per a subministre BT fins a 63 A, amb comptador trifàsic digi-tal multifució de 2 o 4 quadrants, precisió 1 en activa i 2 en reactiva, comunicacióamb port COM1 (RS-232, RS-484, Ethernet), per a mesura directa, col·locat enCPM

EG51UD01

Comptador 1 1,00 1,00

1,00 613,15 613,1502.08.01.02 u Centralització

compt.elèc.,vert.,2mòduls,p/1compt.monof.+1compt.trif.,munt.

Centralització de comptadors elèctrics vertical de dos mòduls, per a 1 comptadormonofàsic i per a 1 comptador trifàsic, muntada

EG1N311F

Centralització comptador 1 1,00 1,00

1,00 321,94 321,9402.08.01.03 u Armari envolvent metàl·lic per a quadre. amb porta 90 unitats carril DIN,


Armari metàl·lic envolvent per a la instal·lació integrada de les proteccións sobrecarrils DIN (90 unitats mín). De tipus mural ancorat a la paret, amb porta metàl·li-ca i tancament sota clau. Tipus Merlin Gerin Prisma Plus o eq.

Incorpora:

- Porta d'una fulla amb tancament sota clau.- Tots els accessoris neccessaris per al muntatge i recepció de proteccions i línies.- Capacitat total per a 90 mòduls DIN incloent previsió de futures ampliacions (ac-tualment es projecten 58 mòduls al sub-quadre).


EG1AU008n

SQ. Sala 1 1,00 1,00

1,00 588,57 588,5702.08.01.04 u Armari envolvent plàstic per a quadre. Amb porta 50 unitats carril DIN,


Armari de plàstic amb envolvent aïllant per a la instal·lació integrada de les protec-cións sobre carrils tipus DIN (50 unitats mín). De tipus mural ancorat a la paret,amb portella transparent i tancament sota clau. Tipus Merlin Gerin o eq.

Incorpora:



EG1A0931n

SQ. SAI 1 1,00 1,00

1,00 310,60 310,60




Promotor:Situació:


02.08.01.05 u Interruptordif.cl.A,gam.terc.,I=40A,tetrapol.(4P),0,03A,fix.inst.,4mòd.DIN,munt.perf.DIN

Interruptor diferencial de la classe A, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal,tetrapolar (4P), de sensibilitat 0,03 A, de desconnexió fix instantani, amb botó detest incorporat i indicador mecànic de defecte, construït segons les especifica-cions de la norma UNE-EN 61008-1, de 4 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, mun-tat en perfil DIN

EG4252JH

5 5,00 5,00

5,00 200,10 1.000,5002.08.01.06 u Interruptor

dif.cl.A,gam.terc.,I=40A,bipol.(2P),0,03A,fix.inst.,2mòd.DIN,munt.perf.DIN

Interruptor diferencial de la classe A, gamma terciari, de 40 A d'intensitat nominal,bipolar (2P), de sensibilitat 0,03 A, de desconnexió fix instantani, amb botó de testincorporat i indicador mecànic de defecte, construït segons les especificacions dela norma UNE-EN 61008-1, de 2 mòduls DIN de 18 mm d'amplària, muntat en per-fil DIN

EG42529H

3 3,00 3,00

3,00 105,88 317,6402.08.01.07 u Interruptor auto.magnet.,I=32A,PIA



EG416DJF

2 2,00 2,00




EG416DJC

4 4,00 4,00




EG416DJ9

1 1,00 1,00




EG416D9B

10 10,00 10,00




EG416D99




Promotor:Situació:


4 4,00 4,00

4,00 55,65 222,60

TOTAL APARTAT 02.08.01 APARELLS DE PROTECCIÓ....... 4.712,38

APARTAT 02.08.02 CONDUCTORS ELÈCTRICS02.08.02.01 m Tub corbable corrugat PE,doble capa,DN=90mm,20J,450N,canal.sot.


KG22TH1K

Des del QGP existent fins a Sala 4,3 11,50 49,45 49,45

49,45 2,96 146,3702.08.02.02 m Tub corbable corrugat PE,doble capa,DN=63mm,20J,450N,canal.sot.


KG22TD1K

Des de pericó fins a SQ sala 1,3 23,10 30,03 30,03

30,03 2,23 66,9702.08.02.03 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x1,5mm2,col.tub DN16mm


EG312324

Línia enllumenat C.1.1 1,3 56,20 73,06Línia emergència C.1.2 1,3 37,00 48,10Línia enllumenat D.1 1,3 47,80 62,14Línia enllumenat reserva E.1 1,3 40,00 52,00 235,30



EG312334

Línia endolls C.2 1,3 55,30 71,89Línia endolls D.2 1,3 53,10 69,03Línia endolls E.2 1,3 31,65 41,15 182,07



EG312334b

Línia S.1 1,3 25,25 32,83Línia S.2 1,3 37,10 48,23Línia S.3 1,3 22,15 28,80Línia S.4 1,3 25,70 33,41 143,27

143,27 2,71 388,2602.08.02.06 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 3x4mm2,col.tub DN25mm

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designacióRZ1-K (AS), tripolar, de secció 3 x 4 mm2, amb coberta del cable de poliolefinesamb baixa emissió fums, col·locat en tub DN25mm inclòs.

EG312344

Línia calefacció B.1 1,3 39,20 50,96Línia calefacció B.2 1,3 34,00 44,20Línia calefacció B.3 1,3 29,20 37,96 133,12

133,12 3,43 456,60




Promotor:Situació:


02.08.02.07 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x2,5mm2,col.tub DN25mm

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designacióRZ1-K (AS), pentapolar, de secció 5 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de poliolefi-nes amb baixa emissió fums, col·locat en tub DN25mm inclòs.

EG312634

Reserva aire condicionat 1,3 40,00 52,00 52,00

52,00 3,65 189,8002.08.02.08 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x6mm2,col.tub


EG312654

Alimentació SAI 1,3 83,50 108,55 108,55

108,55 7,32 794,5902.08.02.09 m Cable 0,6/1 kV RZ1-K (AS), 5x10mm2,col.tub


EG312664

De SQ a Comptador 1,3 53,10 69,03 69,03

69,03 10,03 692,3702.08.02.10 m Canal PVC rígid,lateral llis,40x110mm,+ separador,munt.superf.

Canal plàstica de PVC rígid amb lateral llis, de 40x110 mm amb separador i mun-tada superficialment

EG2A1702n

Canaleta SAI 1 3,00 3,00 3,00

3,00 12,45 37,3502.08.02.11 m Safata PVC perforada,60x150mm,1 compart.,munt.susp/param.horitz.

Subministre i col.locació de safata perforada de PVC. color gris de 60x150 mm.,sense separadors, amb p.p. d'accesoris i suports; muntada suspesa. Conforme alreglament electrotécnic de baixa tensió. Amb protecció contra impactes IPXX-(9),de material aïllant i de reacció al foc M1.

EG2C2F44n

Safata SAI 1 6,50 6,50 6,50

6,50 35,88 233,2202.08.02.12 u Pericó 38x38x55cm,g=10cm,HM-20/P/20/I solera maó,s/llit sorra

Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I isolera de maó calat, sobre llit de sorra

KDK254F3

Arquetes 3 3,00 3,00

3,00 55,71 167,13

TOTAL APARTAT 02.08.02 CONDUCTORS ELÈCTRICS ....... 4.142,52




Promotor:Situació:


APARTAT 02.08.03 MECANISMES I APARELLS02.08.03.01 u Interruptor,(1P),16AX/250V,a/tecla+caixa superf.estanca,,IP-55preu

alt,munt.superf.

Interruptor, unipolar (1P), 16 AX/250 V, amb tecla i amb caixa de superfície estan-ca, amb grau de protecció IP-55, preu alt, muntat superficialment

EG62D1AK

Interruptor per aplics 1 1,00Interruptor per enllumenat entrada 1 1,00 2,00

2,00 12,47 24,9402.08.03.02 u Comm.,(1P),16AX/250V,a/tecla+caixa superf.estanca,,IP-55preu

alt,munt.superf.

Commutador, unipolar (1P), 16 AX/250 V, amb tecla i amb caixa de superfície es-tanca, amb grau de protecció IP-55, preu alt, muntat superficialment

EG62DGAK

Enllumenat sala 6 6,00 6,00

6,00 12,74 76,4402.08.03.03 u Presa corrent,tipus univ.(2P+T),16A/250V,a/tapa protegida,preu

alt,encastada

Presa de corrent de tipus universal, bipolar amb presa de terra lateral (2P+T), 16A 250 V, amb tapa protegida, preu alt, encastada

EG631157

ENDOLLS 16A (Punts sencills)Sala 5 5,00sai 1 1,00 6,00

6,00 10,87 65,2202.08.03.04 u Caixa deriv.plàstic,200x200mm,prot.IP-54,munt.superf.

Caixa de derivació quadrada de plàstic, de 200x200 mm, amb grau de proteccióIP-54, muntada superficialment

EG151D22

11 11,00 11,00

11,00 23,33 256,6302.08.03.05 u PT1 (2 end. blanc+2 end. ver.+2 tef RJ45) caixa superfície i mecanismes.

Subministre i col.locació de caixa de superficie per a paret, segons normativaUNE 20 451:1997 fabricat amb material autoextingible, model CA3S (inclòu cube-ta, marc, bastidor i separador energía-dades), de color a triar per la direcció facul-tativa i formada per 4 preses de corrent, 2 de color vermell i 2 de color blanc,2P+TT 16A , i obturador de seguretat i 2 connector RJ45. Completament instal·lat,connexionat i provat.

CAIXAPT1

PT1 a paviment/taula 2 2,00PT1 a sostre per a projector 1 1,00 3,00

3,00 105,95 317,8502.08.03.06 u PT2 (4 end. blanc+4 end. ver.+4 tef RJ45) caixa superfície i mecanismes

Subministre i col.locació de caixa de superficie per a paret, segons normativaUNE 20 451:1997 fabricat amb material autoextingible i lliure d'halógens, modelCA4S (inclòu cubeta, marc, bastidor i separador energía-dades), de color a triarper la direcció facultativa i formada per 8 preses de corrent, 4 de color vermell i 4de color blanc, 2P+TT 16A, i obturador de seguretat i 4 conectors RJ45. Completa-ment instal·lat, connexionat i provat.

CAIXAPT2

PT2 a paviment/taula 10 10,00 10,00

10,00 174,17 1.741,7002.08.03.07 u Armari met.mural VDI,rack 19",18U,600x500mm,porta vidre+pany,fixat

parament

Armari metàl·lic mural per a sistemes de transmissió de veu, dades i imatge, ambbastidor tipus rack 19", de 18 unitats d'alçària, de 600x500 mm (amplària x fondà-ria), porta de vidre securitzat amb pany i clau, fixat al parament

KP74G311

Rack 1 1,00 1,00

1,00 392,67 392,67




Promotor:Situació:


02.08.03.08 u Panell int.fix,24 RJ45 cat.6 U/UTP,p/rack 19",1U,a/org.cablesfixatmecànicament

Panell integrat fix, equipat amb 24 connectors RJ45 categoria 6 U/UTP, per a mun-tar sobre bastidor rack 19", d'1 unitat d'alçària, amb organitzador de cables, fixatmecànicament

KP7Z1C58

Patch Panel 2 2,00 2,00

2,00 218,39 436,7802.08.03.09 u Switch 24 ports 10/100/1000 Mbps,enracable,n/gestionable

Commutador (switch) de 24 ports 10/100/1000 Mbps, no gestionable, per a armaritipus rack 19'', amb alimentació a 240V, col.locat i connectat

EP7E1E10

Switch 1 1,00 1,00

1,00 276,66 276,6602.08.03.10 u Prova de resistència x.terres i aïllament instal·lació. Amb certificat de

proves.

Prova de mesura de la resistència de la xarxa de protecció (x.terres) i de l'aïlla-ment de la instal·lació un cop finalitzada. S'inclou informe sobre els resultats obtin-guts i el certificat de les proves per part de l'instal·lador acreditat amb categoria es-pecialista.

PROV-ELEC


1,00 73,71 73,71

TOTAL APARTAT 02.08.03 MECANISMES I APARELLS........ 3.662,60

APARTAT 02.08.04 PARTIDA D'IMPREVISTOS A JUSTIFICAR02.08.04.01 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV02.09

0,1 0,10 0,10

0,10 12.517,50 1.251,75

TOTAL APARTAT 02.08.04 PARTIDA D'IMPREVISTOS A...... 1.251,75

TOTAL SUBCAPITOL 02.08 INSTAL·LACIÓ ELÈCTICA......... 13.769,25




Promotor:Situació:



02.09.01 u Llum. BLOC aplic interior dir. E-27 gris. Instal·lat, connexionat i provat.

Aplic de paret o sostre decoratiu model BLOC ref. 67.01.22.3 de la marca LAMPo equivalent de radiació directa o indirecta amb el cos d'alumini extruit i suport a laparet de fundició d'alumini acabat en color gris, per a una bombeta TC-TSE E-2775W. Completament instal·lat, connexionat i provat.

ULAP-6701223e

Col·locats en pilars 3 3,00 3,00

3,00 111,35 334,0502.09.02 u Lum. BASIC 1X36W/E (Ref.5441010+5406110)

Lluminària estructural per suspendre o adossar a sostre model BASIC de la marcaLAMP o equivalent, fabricada en extrusió d'alumini lacada en epoxi polièster de co-lor blanc i reflector d'alumini brillant d'elevada puresa, i equip d'arrencada electrò-nic de pre escalfament, per T-8 de 1x36W Accessori per a lluminària de superfíciemodel BASIC de la marca LAMP o equivalent, tipus difusor de lamel blanques. de1175 mm de llarg Accessori per a lluminària de superfície model BASIC de la mar-ca LAMP o equivalent, tipus tapa final.

ULAP-5441010

Penjats de la volta 20 20,00 20,00

20,00 141,65 2.833,0002.09.03 u Downlight,2làmp.fluorescent horitz.18W,encast.=218x158mm,equip

AF,col.encast.

Llumenera decorativa tipus downlight, amb portalàmpades G 24 d2, amb 2 làmpa-des fluorescents horitzontals de 18 W i 230 V de tensió d'alimentació amb una tem-peratura de color de 3000 ó 4000 K i un grau de rendiment de color Ra=82, dimen-sions d'encastament de 218 mm de diàmetre i 158 mm de profunditat, amb reflec-tor platejat, grau de protecció IP 20, equip AF i col·locada encastada

EH2D5A42

al vestíbul (cel ras) 4 4,00 4,00

4,00 98,90 395,6002.09.04 u Llum d'emergència,combinada,IP4X,rect.,policarbon.,làmp.fluoresc.,8W,

170-200lúmens,auton<2h, preu mitjà,col.superf.

Llum d'emergència combinada i no estanca, amb grau de protecció IP4X, de for-ma rectangular amb difusor i cos de policarbonat, amb làmpada fluorescent de 8W, flux aproximat de 170 a 200 lúmens, 2 h d'autonomia, preu mitjà, col·locada su-perficial

EH61NK7A

5 5,00 5,00



IMPREV02.10

0,1 0,10 0,10

0,10 4.075,15 407,52

TOTAL SUBCAPITOL 02.09 INSTAL·LACIÓ ENLLUMENAT .. 4.482,67




Promotor:Situació:


SUBCAPITOL 02.10 INSTAL·LACIÓ CALEFACCIÓ

02.10.01 u Emisors elèctrics 6 elements


EMELEC-06

Sala 3 3,00 3,00

3,00 378,17 1.134,5102.10.02 u Emisors elèctrics 11 elements


EMELEC-11

Sala 3 3,00 3,00

3,00 558,17 1.674,5102.10.03 u Imprevistos varis a justificar per la direcció facultativa


IMPREV02.11

0,1 0,10 0,10

0,10 2.809,02 280,90

TOTAL SUBCAPITOL 02.10 INSTAL·LACIÓ CALEFACCIÓ ... 3.089,92




Promotor:Situació:


SUBCAPITOL 02.11 INSTAL·LACIÓ VEU I DADES

02.11.01 m Cable transm.dades,4par.,cat.6U/UTP,poliolefina/poliolefina,n/propag.flama UNE-EN 50265,col.tub/canal

Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria6 U/UTP, aïllament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió fums iopacitat reduïda, no propagador de la flama segons UNE-EN 50265, col·locat sotatub o canal

KP434640

Punts RJ45 fins armari 48 20,00 960,00D'armari fins a SAI 1 83,50 83,50 1.043,50

1.043,50 1,50 1.565,2502.11.02 u Projector XGA model Mitsubishi EX200U o similar

Projector DLP, Mètode de Projecció: Frontal 3D, lent Obertura de Lent (Mín): F/21,13 Obertura de Lent (Màx.): F/23 Tipus de Zoom: Zoom Manual Factor de ZoomManual: 1,1 x Llum vida de Llum (Mode Normal): 3000Hora vida de Llum (ModeEconòmic): 4000Hora Imatge Mode de lluminositat estàndard: 2300 lm Resoluciónativa: 1024 x 768 Mode de Gràfics: XGA Resolució màx.: 1600 x 1200 Distànciade Projecció (Mín ): 1,50 m Distància de Projecció (Màx.): 10,50 m Mida d'ImatgeDiagonal: 762 cm (300 ") Relació d'aspecte natiu: 4:3 Relació d'aspecte compati-ble: 16:9 Relació de Contrast: 1250 : 1 Sincronització vertical màx.: 85 Hz Sincro-nització horitzontal màx.: 92 kHz Vídeo # Senyals de Vídeo: NTSC # PAL # SE-CAM # EDTV 480p # SDTV 480i Àudio Número de Altaveus: 1 Alimentació Sorti-da de Altaveu: 2 W Mode Sortida de Altaveu : Mono Interfícies / Ports # Interfícies:2 x 15-pin HD-15 Entrada de VGA # 1 x RCA Entrada de vídeo compost Descrip-ció de l'Alimentació # Voltatge d'Entrada: 110 V AC # 220 V AC Característiques fí-siques Dimensions: 109 mm Alçada x 282 mm Ample x 234 mm Profunditat Pes:2,40 kg

PROJXGA

1 1,00 1,00

1,00 396,08 396,0802.11.03 u Suport de sostre per a projector model Phoenix o similar

Suport universal en forma d'aspa compatible amb la majoria dels videoprojectors.-Permet rotació i inclinació del projector. -Suporta fins 10kgs. -Mesura màx. delprojector: 370mm de diàmetre. -Color gris metal·litzat

ACCPROJ

1 1,00 1,00

1,00 28,35 28,3502.11.04 u Pantalla manual de 16:9 de 106" (2,35m x 1,35m)

Pantalles amb retenció; idònia per a entorns professionals que demanin una altaqualitat visual. La seva nova carcassa quadrada, retenció mecànica, posterior i pe-rímetre negre (15cm. Extra) en testa, converteixen aquesta pantalla en un produc-te d'excel · lent qualitat Pantalla de projecció Manual 16:9 de 106 "(2,35 m x 1,35M) de tela Blanca Mate de 0,4 mm de gruix, sense costures i amb una ganaciaaproximada del 1% i ampli angle de visió (aprox.120 º). Carcassa d'alumini fos se-micurvas en color blanc. Disposa de mecanisme de bloqueig, per utilitzar diferentsformats de pantalla.

PANTMAN

1 1,00 1,00

1,00 166,20 166,2002.11.05 u Altaveu exp.planxa alum., p/ext o int.,10W,8ohm imp.,fix mecànques

a/param.

Altaveu exponencial de planxa d'alumini, per a exterior o interior, de 10 w de potèn-cia i 8 ohm d'impedància, col·locat amb fixacions mecàniques al parament

EP35U050

Altaveus a la sala 4 4,00 4,00

4,00 86,42 345,6802.11.06 u Micròfon sist.dinàmic unidir.,impedància 600ohm,resposta

freq.100-12000Hz

Micròfon sistema dinàmic unidireccional, impedància 600 ohm resposta de fre-qüències de 100 a 12000 Hz

EP33U110

Micròfons 2 2,00 2,00




Promotor:Situació:


2,00 95,28 190,5602.11.07 u Reproductor BD 3D, SACD y DVD-Audio.

Reproductor de BD 3D, SACD y DVD-Audio amb funcions de xarxa i PQLS, modelBDP-LX55, de Pioneer o equivalent amb les mateixes prestacions i caracerísti-ques. Combina reproducció en 3D amb prestacions avançades de xarxa, rendi-ment d'audio superior, control amb iPad/iPod touch/iPhone i Android, resposta ràpi-da i suport per CD de Súper Audio i DVD-Audio. També i a través de LAN pot re-produïr formats de medis comprimits com MP3 y DivX Plus HD. Amb recuperadorde so i Stream Smoother amb receptors AV compatibles BD-Live, YouTube, DL-NA i Picasa. Via LAN (convertidor de WiFi opcional disponible), té accés a presta-cions de xarxa, tals com BD-Live, veure YouTube i imatges i reproducció des d'u-na PC o servidor de mitjans en xarxa (connectat a la mateixa LAN i incloent la fun-cionalitat del servidor de contingut multimèdia). També pot controlar-ho amb unsmartphone o tablet amb iControlAV2 per Android i iPod touch / iPhone / iPad.

BDP-LX55

Reproductor 1 1,00 1,00

1,00 449,00 449,0002.11.08 m Cable trenat especial

p/sonoritz.,8fils,p/intercomunicació(8x0.5),col·locat tub

Cable trenat especial per a sonoritzacions de 8 fils per a intercomunicacio (8x0,5),col·locat en tub

EP49U020

Línia altaveus i equips 1,3 40,00 52,00 52,00

52,00 1,22 63,4402.11.09 u Amplificador estèreo integrat de 40W

Amplificador estèreo integrat de 40W, model A-109 de Pioneer o equivalent ambles mateixes prestacions i caracerístiques. Potència de sortida per canal 40W. 2Canales. Connexions d'entrada CD, Phono, Tapi 1, Tapi 2, Line, Tuner, 1 x Auricu-lars. Pes 4,3 kg. Dimensions (am x al x f) 420 x 114 x 307 mm

A-109

Amplificador 1 1,00 1,00

1,00 161,00 161,0002.11.10 u Prova de velocitat xarxa de veu i dades categoria 6, amb certificat.

Prova de velocitat de tot el cablejat tipus FTP instal·lat a l'edifici per tal de garantirla categoria 6 de la instal·lació. S'inclou informe sobre els resultats obtinguts i elcertificat de les proves per part de l'instal·lador acreditat.

E19IM060




IMPREV02.12

0,1 0,10 0,10

0,10 3.689,36 368,94

TOTAL SUBCAPITOL 02.11 INSTAL·LACIÓ VEU I DADES.... 4.058,30




Promotor:Situació:


SUBCAPITOL 02.12 INSTAL·LACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

02.12.01 u Extintor manual CO2,10kg,pressió incorpo.,+ rodes

Extintor manual de diòxid de carboni, de càrrega 10 kg, amb pressió incorporada,amb rodes

EM31371R

1 1,00 1,00

1,00 301,08 301,0802.12.02 u Placa senyalització,p/indicació mesures salv.+vies evacuació,210

Placa de senyalització interior per a indicació de mesures de salvament i vies d'e-vacuació, de 210 x 297 mm, amb pintura fotoluminiscent segons normes UNE iDIN, fixada mecànicament

EMDBU005

"Sortida" 2 2,00Sentit evacuació 2 2,00Equips extinció 1 1,00"SENSE SORTIDA" 2 2,00 7,00



IMPREV02.13

0,1 0,10 0,10

0,10 373,25 37,33

TOTAL SUBCAPITOL 02.12 INSTAL·LACIÓ PROTECCIÓ ..... 410,58


02.13.01 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació de climatització i ventilació.

Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treballde ram de paleta, necessàries per la correcta execució de l'instal·lació de calefac-ció formada per: calderes, canonades de distribució d'aigua, sòl radiant, i qualse-vol altre element component de l'instal·lació, en edifici d'altres utilitats, inclosa p/pd'elements comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'o-bertura i tapat de fregues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts irematades precises per al correcte muntatge de la instal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments,murs, sostres i lloses, per el pas d'instal·lacions. Col. locació de passa-canona-des. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellat de forats ibuits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP-A-13-1

1 75,00 75,00 75,00

75,00 5,58 418,50




Promotor:Situació:


02.13.02 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació elèctrica.

Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treballde ram de paleta, necessàries per la correcta execució de l'instal·lació elèctrica for-mada per: poasada a terra, xarxa d'equipotencialitat, caixa general de protecció, lí-nia general d'alimentació, centralizació de contadors, derivacions individuals i xar-xa de distribució interior, en edifici d'altres utilitats, inclosa p/p d'elements comuns.Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertura i tapat de fre-gues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rematades precisesper al correcte muntatge de la instal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments,murs, sostres i lloses, per el pas d'instal·lacions. Col. locació de passa-canona-des. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellat de forats ibuits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP-A-13-2

1 75,00 75,00 75,00

75,00 7,09 531,7502.13.03 m2 Ajudes de ram de paleta, per instal·lació d'enllumenat

Repercussió per m² de superfície construïda d'obra d'ajudes de qualsevol treballde ram de paleta, necessàries per la correcta execució de l'instal·lació de llums deparet i lluminàries per a il·luminació, en edifici d'altres utilitats, inclosa p/p d'ele-ments comuns. Inclús material auxiliar per a realitzar tots aquells treballs d'obertu-ra i tapat de fregues, obertura de buits en envans, fixació de suports, rebuts i rema-tades precises per al correcte muntatge de la instal·lació.Inclou: Treballs d'obertura i tapat de regates. Obertura de forats en paraments,murs, sostres i lloses, per el pas d'instal·lacions. Col. locació de passa-canona-des. Col·locació i rebut de caixes per a elements encastats. Segellat de forats ibuits de pas d'instal. lacions.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP-A-13-3

1 75,00 75,00 75,00

75,00 4,55 341,2502.13.04 u Ajudes de ram de paleta corresponent a treballs arqueològics

Ajudes de qualsevol treball de ram de paleta, repercussió necessària per la correc-ta execució de les obres, inclosa p/p d'elements comuns. Inclús material auxiliarper a realitzar tots aquells treballs d'obertura i tapat de fregues, obertura de buitsen envans, fixació de suports, rebuts i rematades precises per al correcte muntat-ge de l'obra.Criteri d'amidament de projecte: Superfície construïda, mesurada segons docu-mentació gràfica de Projecte.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà la superfície realment executada segons es-pecificacions de Projecte.

AJURP-A-13-4

1 1,00 1,00

1,00 2.500,00 2.500,00




Promotor:Situació:


02.13.05 u Neteja final d'obra en edifici d'altres usos, amb una superfícieconstruïda mitja de 100 m².


PYA020A13

Total sala 1 1,00 1,00

1,00 202,67 202,67

TOTAL SUBCAPITOL 02.13 AJUDES DE RAM DE PALETA .. 3.994,17

SUBCAPITOL 02.14 MOBILIARI

02.14.01 u Taula 180x80cm

Taula tipus Vital, H15, niv., de 180x80 cm, d'alumini blanc. Total pressupost mun-tat.

Taula-180x80

Sala 12 12,00 12,00

12,00 273,00 3.276,0002.14.02 u Cadires assistents, braços polipropilè, potes cromades

Cadires per assistents, amb braços de polipropilè negre i potes cromades, entapis-sades de color, tipus AC-UMA 4 potes, Bz/negre color. Total pressupost muntat.

Cad-Assist

Cadires per ordenadors 22 22,00 22,00

22,00 148,75 3.272,5002.14.03 u Armari d'oficina de 185x89x42 cm

Armari d'oficina de 185 cm d'alçada per 89 cm de llarg i 42 cm d'amplada, ambportes i prestatges, de color blanc, tipus A154. Total pressupost muntat.

Arm-185x89x42

7 7,00 7,00

7,00 260,00 1.820,0002.14.04 u Armari d'oficina de 185x45x42 cm

Armari d'oficina de 185 cm d'alçada per 45 cm de llarg i 42 cm d'amplada, obert,de color blanc, tipus A157. Total pressupost muntat.

Arm-185x45x42

1 1,00 1,00



IMPREV02.15

0,1 0,10 0,10

0,10 8.509,50 850,95

TOTAL SUBCAPITOL 02.14 MOBILIARI .................................. 9.360,45




Promotor:Situació:





K2R641E0


12,20 67,15 819,2302.15.02 m3 Deposició controlada dipòsit autoritzat,residus barrej.

inerts,1,0t/m3,LER 170107


K2RA73G0


12,20 20,67 252,17

TOTAL SUBCAPITOL 02.15 GESTIÓ DE RESIDUS................. 1.071,40

TOTAL CAPITOL 02 AULA DE FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICA ......................................... 99.395,22




Promotor:Situació:



03.01 u Seguretat i salut a l'obra (3%)

Pressupost corresponent a l'Estudi de Seguretat i Salut per a proteccions indivi-duals i col·lectives a l'obra.

SSAT16

0,03 0,03 0,03

0,03 167.666,64 5.030,0003.02 u Farmaciola armari+contingut segons orden.SiS

Farmaciola d'armari, amb el contingut establert a l'ordenança general de seguretati salut en el treball

HQUA1100

1 1,001,00

1,00 116,95 116,9503.03 u Material sanitari farmaciola+contingut segons orden.SiS

Material sanitari per a assortir una farmaciola amb el contingut establert a l'orde-nança general de seguretat i salut en el treball

HQUA3100

4 4,004,00

4,00 77,49 309,96

TOTAL CAPITOL 03 SEGURETAT I SALUT A L'OBRA ........................................................................... 5.456,91

TOTAL ......................................................................................................................................................... 173.123,55


CAPÍTOL %RESUM IMPORT

RESTAURACIÓ DEL CASTELL i ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICAPromotor: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt RESUM DE PRESSUPOSTSituació: Plaça Pati del castell - Santa Coloma de Queralt Expedient: 09-2013

01 CONSOLIDACIÓ FAÇANA NORD i OEST .................................................................................................................... 68.271,42 39,4401.01 TREBALLS PREVIS DE SEGURETAT i PROTECCIÓ ............................................................. 7.500,56

01.02 ACTUACIONS PRÈVIES............................................................................................................ 14.588,02

01.03 CONDICIONAMENT DEL TERRENY i ENDERROCS.............................................................. 7.233,78

01.04 ESTRUCTURA, REVESTIMENTS I ACABATS......................................................................... 23.829,87

01.05 TANCAMENTS PRACTICABLES............................................................................................... 3.860,12

01.06 AJUDES DE RAM DE PALETA.................................................................................................. 3.513,35

01.07 GESTIÓ DE RESIDUS................................................................................................................ 7.745,72

02 AULA DE FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICA................................................................................................ 99.395,22 57,4102.01 TREBALLS PREVIS.................................................................................................................... 8.976,65

02.02 ACTUACIONS PREVIES............................................................................................................ 3.641,48

02.03 MOVIMENT DE TERRES I ENDERROC ................................................................................... 462,70

02.04 ESTRUCTURA............................................................................................................................ 3.501,87

02.05 REVESTIMENTS I FALS SOSTRE............................................................................................ 23.426,79

02.06 PAVIMENTS................................................................................................................................ 14.200,14

02.07 TANCAMENTS PRACTICABLES............................................................................................... 4.948,85

02.08 INSTAL·LACIÓ ELÈCTICA......................................................................................................... 13.769,25

02.09 INSTAL·LACIÓ ENLLUMENAT .................................................................................................. 4.482,67

02.10 INSTAL·LACIÓ CALEFACCIÓ ................................................................................................... 3.089,92

02.11 INSTAL·LACIÓ VEU I DADES.................................................................................................... 4.058,30

02.12 INSTAL·LACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS.................................................................. 410,58

02.13 AJUDES DE RAM DE PALETA.................................................................................................. 3.994,17

02.14 MOBILIARI................................................................................................................................... 9.360,45

02.15 GESTIÓ DE RESIDUS................................................................................................................ 1.071,40

03 SEGURETAT I SALUT A L'OBRA .................................................................................................................................. 5.456,91 3,15

PRESSUPOST D´ EXECUCIÓ MATERIAL 173.123,55

Jordi Obradó i Sanfeliu Pàgina 1Igor Jané i Guasch

arquitecte tècnicenginyer industrial

CAPÍTOL %RESUM IMPORT

RESTAURACIÓ DEL CASTELL i ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ i DINAMITZACIÓ ECONÒMICAPromotor: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt RESUM DE PRESSUPOSTSituació: Plaça Pati del castell - Santa Coloma de Queralt Expedient: 09-2013

13,00 % Despeses generals ..... 22.506,066,00 % Benefici industrial ........ 10.387,41

Suma..................................................... 32.893,47

PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ SENSE IVA 206.017,02

21% IVA ................................................ 43.263,57

PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ 249.280,59

Puja el pressupost l´esmentada quantitat de DOS-CENTS QUARANTA-NOU MIL DOS-CENTS VUITANTA EUROS amb CINQUANTA-NOUCÈNTIMS

Montblanc, febrer de 2013.

LA PROPIETAT LA DIRECCIÓ FACULTATIVA

Tècnic redactor:

Ajuntament de Santa Coloma de Queralt

Jordi Obradó i Sanfeliu

Assistència Tècnica:

enginyer industrial

Cap del servei d'Assistència Tècnica i Mobilitat:

Jordi Obradó i Sanfeliu

arquitecte tècnic

Igor Jané i Guasch

arquitecte tècnic

Jordi Obradó i Sanfeliu Pàgina 2Igor Jané i Guasch

arquitecte tècnicenginyer industrial

07-1_EBSS Edificació 09-13 - 1 -

7 - ANNEXOS 7.1 - ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A L’OBRA - EDIFICACIÓ 7.1.1 - Introducció. Compliment del R. D. 1627/97 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció D’acord amb el que disposa el Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre del Ministeri de la Presidència BOE número 256 de 25/10/97, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció, i segons les característiques i condicions dels treballs a realitzar en base a l’article 4 de l’anomenat Reial Decret, el promotor està obligat que en fase de redacció del projecte d’execució es confeccioni per part de tècnic competent aquest document de seguretat que correspon a:

RESTAURACIÓ DE LES FAÇANES DE LA PART NOR D EST I ADAPTACIÓ D’UNA SALA PER A FORMACIÓ I DINAMITZACIÓ ECONÒMICA AL CASTELL DELS COMTES, SITUAT A LA PLAÇA DEL PATI DEL CASTELL, S/N, DE LA POBLACIÓ DE

SANTA COLOMA DE QUERALT Aquest estudi estableix durant el període de construcció de l’obra referida, les previsions respecte a la prevenció de riscs d’accidents i malalties professionals, els derivats dels treballs de reparació, conservació i manteniment i les instal·lacions preceptives d’higiene i benestar dels treballadors, així com les possibles previsions i les informacions útils per adoptar en el seu dia les degudes condicions de seguretat i salut en els previsibles treballs posteriors de reforma, construcció, rehabilitació i manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l’article 7è, i en aplicació d’aquest estudi bàsic de seguretat i salut, el contractista ha d’elaborar un pla de seguretat i salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel coordinador de seguretat i salut durant l’execució de l’obra o, quan no n’hi hagi, per la direcció facultativa. En cas d’obres de les Administracions públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta Administració. Es recorda l’obligatorietat que a cada centre de treball hi hagi un llibre d’incidències per al seguiment del pla. Així mateix es recorda que, segons l’article 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin una informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l’obra. Durant l’execució de l’obra serà d’aplicació el que es disposa a la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals de la Prefectura de l’Estat. BOE núm. 269 del 10/11/95. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent, segons model inclòs a l’annex III del Reial Decret. La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut i el full de designació de Coordinador de Seguretat (si fos necessari) en fase d’execució de l’obra. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, cas d’apreciar un risc greu immediat per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l’obra parcialment o totalment, i ho comunicarà a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista i als sot-contractistes i als representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 7.1.2 - Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

- El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les

vies o zones de desplaçament o circulació. - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a

l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors. - La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de

matèries i substàncies perilloses. - La recollida dels materials perillosos utilitzats. - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes. - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del

treball. - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms. - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra.


Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

- Evitar riscos. - Avaluar els riscos que no es puguin evitar. - Combatre els riscos a l'origen. - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut. - Tenir en compte l'evolució de la tècnica. - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill. - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball. - Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual. - Donar les degudes instruccions als treballadors.

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines. També adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic. L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. 7.1.3 - Justificació de l’article 4 del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció.

El Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció, estableix en l’apartat 2 de l’article 4, que en els projectes de obra no inclosos en els supòsits previstos de l’apartat 1 del mateix article, el promotor estarà obligat a que en la fase de redacció del projecte s’elabori un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

Per tant, s’ha de comprovar que es donin tots els supòsits següents: a) El Pressupost d’Execució Material es inferior a: 450.759,08 €

P. E. M. = 173.123,55 < 450.759,08 ⇒ EBSS

b) La duració estimada de l’obra no es superior a 30 dies I en cap moment no hi han més de 20 treballadors empleats simultàniament

Plaç d’execució previst: 4 x 20 dies/mes = 80 ⇒ ESS

Núm. Treballadors previst que treballin simultàniament = 4 ⇒ EBSS

c) El volum de mà d’obra estimada es inferior a 500 treballadors/dia (suma dels dies de treball del total dels treballadors a l’obra).

Treballadors Totals = 6

Dies = 80 = 480 Treballadors/dia ⇒ EBSS

d) No es una obra de túnels, galeries, conduccions subterrànies o presses.

Tipus d'obra: EDIFICACIÓ ⇒ EBSS

COMPLIMENT SUPÒSITS: Supòsit a → EBSS

Com que cap supòsit compleix l'apartat 1 de l'art. 4 del RD 1627/1997, s'ha de redactar el corresponent ESTUDI BÀSIC DE

SEGURETAT I SALUT

Supòsit b → EBSS Supòsit c → EBSS Supòsit d → EBSS

7.1.4 - Dades de referència de l’obra 7.1.4.1 Projecte Tipus d’obra: Restauració del castell i adaptació per a formació i dinamització econòmica Emplaçament: Plaça Pati del Castell, s/n. Santa Coloma de Queralt Superfície d’actuació: 523,07 m2 Pressupost d’execució material: 173.123,55 € Nombre de plantes: Les obres només afecten a la planta baixa i façanes nord -est Termini d’execució: Quatre (4,00) mesos Nombre màxim d’operaris: 6 Total jornades: 80 dies


7.1.4.2 Promotor Promotor: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt Adreça: Plaça Major, 1 43420 - Santa Coloma de Queralt

7.1.4.3 Tècnics intervinents

Autor/s del Projecte d’execució: Jordi Obradó i Sanfeliu / Igor Jané i Guasch Tècnic/s redactor/s de l’EBSS: Jordi Obradó i Sanfeliu

7.1.4.4 Descripció emplaçament Accés a l’obra: Plaça Pati del Castell.

Plaça totalment pavimentada de 38,25 m d’amplada i amb un diàmetre inscrit de 33,00 metres

Topografia: No es adient . Es tracta d’una restauració de façanes i de sala interior en un edifici catalogat com a BCIN

Condicions físiques i d’ús dels edificis de l’entorn: Edificis particulars d’obra de maçoneria destinats a habitatges Instal·lacions de serveis públics (vistes i soterrades)

Xarxa energia elèctrica: NO existeix cap línia elèctrica aèria que afecta el desenvolupament de les obres (bastida a façana)

Subministrament energia elèctrica: Existeix escomesa d’energia elèctrica en l’edifici No es necessari cap tipus d’intervenció en el carrer per la connexió d’aquest servei

Subministrament d’aigua: L’immob le disposa d’aigua corrent No es necessari cap tipus d’intervenció en el carrer per la connexió d’aquest servei

Sistema de clavegueram: L’immoble disposa de connexió al clavegueram No es necessari cap tipus d’intervenció en el carrer per la connexió d’aquest servei

Ubicació vials (amplada, nombre) i amplada voreres: Plaça Pati del Castell : - sense voreres, plaça per a vianants: Ø = 33,00 m. Passeig de la Muralla: - vorera: 1,25 m; - passeig: ≥ 9,15 m; - calçada: ≥ 6,00 m.

Servituds i condicionants: No existeix cap tipus de servitud coneguda 7.1.4.5 Descripció de la obra Les obres a realitzar són les necessàries per a la restauració de les façanes de la part nord-est i l’adaptació d’una sala per a formació i dinamització econòmica. Així tenim que el present projecte consisteix en les següents actuacions i/o intervencions. - Treballs previs:

- Treballs previs de seguretat i protecció (muntatge, desmuntatge i amortització de bastides amb la xarxa de seguretat corresponent i l’enllumenat de seguretat).

- Actuacions prèvies:

- Actuacions prèvies corresponents als treballs d’aixecament planimètric dels paraments de maçoneria verticals de les façanes (exterior i interior) i de les parets i la volta de canó de l’interior de la sala. - Coordinació i direcció de treballs arqueològics amb informe i memòria final. - Recollida de mostres i posterior analítica d’elements de fusta (Carboni-14).


- Neteja de la runa existent a l’interior de les dependències a la zona nord de l’actuació. - Enderroc dels murs de maçoneria realitzats en posterioritat i que no tenen cap valor arquitectònic ni arqueològic. - Desmuntatge de la reixa i de la fusteria malmesa corresponent a portes, balconeres i finestres a reposar. - Repicat de les zones brutes amb morters moderns i del junts dels murs paredats, així com també de la volta de canó. - Excavació de rases per a posterior col·locació de tubs per a instal·lacions. - Desmuntatge i enderrocs d’elements d’obra de fàbrica nova (graons, paredons, envans, ..). - Arrencada i desmuntatge de línies i aparells elèctrics de la instal·lació existent. - Anivellament i repàs de la zona de l’hort amb posterior neteja de plantes i herbes i aplicació d’herbicida.

- Estructura, revestiments, falç sostre i acabats:

- Subministrament i col·locació de llindes de fusta laminada a les obertures a restaurar. - Reposició d’elements arquitectònics i sanejament dels mateixos.


- Reomplert de junts i posterior rejuntat dels junts dels paredats amb morter de calç per tal de deixar les façanes, i altres paraments, a pedra vista. - Realització d’un tractament curatiu als elements de fusta a conservar (llindes, etc.) i amb posterior envernissat d’aquests elements. - Cosit d’obra de fàbrica i/o paredat amb grapes d’acer inoxidable i morter polimèric. - Realització de paredó recolzat de totxana. - Subministrament i col·locació de biguetes autorresistents de formigó per a les llindes de la sala. - Subministrament i col·locació de perfils metàl·lics a l’entrada de la sala. - Realització del cel ras a l’entrada de la sala amb plaques registrables de fibra mineral compactada. - Pintat dels elements metàl·lics (perfils, baranes, ...).

- Paviments:

- Formació d’esglaons de totxana. - Enrajolat d’esglaons amb gres extruït, sense esmaltar, antilliscant. - Subministrament i col·locació de làmina geotèxtil de feltre, lligat mecànicament. - Realització de xapa de neteja, amb anivellament, de 10 cm de gruix amb formigó HL-150/P/10. - Realització de paviment tècnic amb plaques de 600x600x38 mm, aglomerat d’alta densitat.


- Subministrament i col·locació de fusteria d’alumini de color en portes, balconeres i finestres, amb el corresponent envidrament. - Restauració d’elements metàl·lics existents de protecció. - Subministrament i col·locació de reixeta d’alumini.


- Càrrega i transport de residus de la construcció a abocador autoritzat. - Ajudes de ram de paleta:

- Ajudes de ram de paleta a treballs d’arqueologia, d’instal·lacions i de fusteria. - Neteja de totes les zones d’actuació, amb càrrega i transport de runes a abocador autoritzat per tal d’entregar l’obra totalment acabada i en perfecte estat.

- Instal·lació elèctrica, conductors, mecanismes, aparells i enllumenat:

- Subministrament i col·locació d’armaris (metàl·lic i de plàstic) de protecció dels mecanismes elèctrics a col·locar. - Subministrament i col·locació dels mecanismes elèctrics corresponents (interruptors diferencials, de corba D, seccionadors, ...). - Subministrament i col·locació de tubs corbables corrugats per al pas dels cables elèctrics. - Subministrament i col·locació de cables elèctrics, de diferent secció, per a l’interior dels tubs. - Subministrament i col·locació de canals i safates de PVC per el pas d’instal·lacions. - Realització d’un pericó de 38x38x55 cm per el pas d’instal·lacions. - Subministrament i col·locació de mecanismes i aparells elèctrics necessaris per el correcte funcionament de la instal·lació (interruptors de corrent, senzills, commutats, preses de corrent), així com també les caixes de derivació. - Subministrament i col·locació dels mòduls i torretes i/o columnes elèctriques a l’interior de la sala, compostes de presa de corrent elèctrica normal i de SAI i, també, preses de veu i dades (RJ45). - Subministrament i col·locació d’armari per el RACK, amb porta de vidre. - Subministrament i col·locació de patch panel de categoria 6. - Realització de les proves de resistència de la xarxa dels terres, de les línies elèctriques i de les de veu i dades, amb el corresponent certificat final. - Subministrament i col·locació de llumeneres per a la il·luminació de la sala i llums d’emergència.

- Instal·lació de calefacció:

- Subministrament i col·locació d’emissors elèctrics per a la calefacció. - Instal·lació de veu i dades:

- Subministrament i col·locació de switch. - Subministrament i col·locació del cablejat FTP, categoria 6. - Subministrament i col·locació de projector XGA, amb suport per al sostre i pantalla manual de 16:9 de 106” (2,35 m x 1,35 m). - Prova de velocitat xarxa de veu i dades.


- Subministrament i col·locació d’extintors manuals de CO2, de 10 kg, amb les plaques de senyalització corresponents. - Mobiliari:

- Subministrament i muntatge de taules i cadires. - Subministrament i muntatge d’armaris d’oficina.


7.1.5 - Instal·lacions provisionals i assistència sanitària

Tipus de servei Quantitat Superfície Observacions

Vàters

No es preveu cap previsió de vàters, lavabos, vestuaris i taquilles ja que s’utilitzaran les diferents dependències de l’immoble per utilitzar-les de forma provisional com a serveis.

Lavabos Vestuaris Taquilles Dutxes Menjador-cuina Farmaciola 1,00 -,-- Contingut mínim: Aigua oxigenada, Esperit 96 ˚, tintura de iode, mercromina,

amoníac, gassa esterilitzada, cotó hidròfil, benes, esparadrap, antiespasmòdics, analgèsics, tònics cardíacs d’urgència, torniquet, bosses d’aigua o gel, 4 guants esterilitzats, xeringues d’un ús, agulles injectables d’un ús i termòmetre clínic.

Cada empresa ha d’acreditar que el seu personal a l’obra ha rebut formació en matèria de seguretat i salut. A partir de la tria del personal més qualificat, es designarà qui actuarà com a socorrista a l’obra. La farmaciola es revisarà mensualment i es reposarà immediatament el material consumit. S’haurà d’informar en un rètol visible a l’obra de l’emplaçament més proper dels diversos centres mèdics (serveis propis, mútues patronals, mutualitats laborals, ambulatoris, hospitals, etc.) on avisar o, si és el cas, portar el possible accidentat perquè rebi un tractament ràpid i efectiu. Cada contractista acreditarà que el seu personal a l’obra ha passat un reconeixement mèdic que es repetirà cada any. 7.1.6 - Maquinària La maquinària que es preveu utilitzar en l’execució de les obres s’indica en la relació (no exhaustiva) de la taula adjunta:

Cabrestant elèctric amb braç Compressor Serra circular de taula Petita maquinària diversa Serra de taula per a ceràmica Eines manuals Radial Altres: Trepant Pistola

7.1.7 - Mitjans auxiliars En la taula següent es relacionen els mitjans auxiliars que seran utilitzats a l’obra i les seves característiques més importants:

Mitjans Característiques

Bas

tides

de

cava

llets

- Abans de la primera utilització, tota bastida es sotmetrà a un reconeixement i a una prova a plena càrrega per la persona competent. Les inspeccions es repetiran a posteriori a intervals regulars i després de qualsevol modificació, exposició a la intempèrie, sacsades sísmiques, o qualsevol altra circumstància que hagués pogut afectar la seva resistència o estabilitat. (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 5c / O.L.C.V.C. art.210). - Els peus de les bastides baixes o de cavallets estaran constituïts per elements resistents. No s’utilitzaran com a tals bidons, piles de material, cavallets de fusta amb les unions clavetejades, etc. de tal forma que evitin un possible esllavissament o desplaçament accidental. En concret els cavallets de tipus tisora disposaran d’una cadena limitadora d’obertura (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 5a / O.L.C.V.C. art.197). - Fins a 3m d’alçada es podran utilitzar suports o cavallets fixos sense falcar. A partir de 3m i fins a 6, que és l’alçada màxima permesa, s’utilitzaran cavallets armats de bastidors mòbils falcats (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 5a / O.L.C.V.C. art.212). - S’informarà els treballadors de les condicions de muntatge i utilització que s’indiquen en els apartats anteriors. - No es podran emprar en alçades superiors als 6 metres. - Per a alçades superiors a 3 metres aniran travats amb un tornapunta. - La separació entre punts de recolzament no haurà de ser superior en cap cas als 3,5 metres. - En cas que alçada de caiguda sigui superior als 2 metres s’haurà de disposar de la barana perimetral. - L’amplada mínima de la plataforma de treball esdevé de 60 cm. - El conjunt haurà de ser estable i resistent.


B

astid

es m

etàl

·liq

ues

(tub

ular

s)

- Abans de la primera utilització, la bastida es sotmetrà a un reconeixement i a una prova a plena càrrega per a la persona competent. Les inspeccions es repetiran a posteriori a intervals regulars i després de qualsevol modificació, exposició a la intempèrie, sacsades sísmiques, o qualsevol altra circumstància que hagués pogut afectar la seva resistència o estabilitat. (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 5c / O.L.C.V.C. art.210). - El pis de les bastides tindrà una amplada mínima de 60cm i en tot cas les seves mides s’ajustaran al nombre de treballadors que l’hagin d’utilitzar (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 5b / O.L.C.V.C. art.221). - Els diferents elements que conformen la plataforma de la bastida es subjectaran a l’estructura suport mitjançant abraçadores o altres sistemes semblants (O.L.C.V.C., arts.206 i 221). - En el perímetre obert de les plataformes que conformen el pis de les bastides, situades a més de 2 m d’altura, s’hi instal·larà una barana, la qual es col·locarà just a la vora de la plataforma sense que quedin espais oberts entre ambdues (O.L.C.V.C., art.206). - Els diferents elements que conformen l’estructura de la bastida estaran perfectament travats, tant en sentit horitzontal com transversal i, sempre que sigui possible, s’enclavaran a la façana o estructura de l’edifici (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 5a / O.L.C.V.C. art.241). - A la base de les bastides tubulars, s’hi instal·laran unes peces que permetin un millor assentament de l’estructura i el seu anivellament, i els muntants estaran perfectament aplomats per tal d’assegurar l’estabilitat i seguretat del conjunt (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 5a / O.L.C.V.C. art.241). - L’accés a les plataformes de la bastida s’efectuarà mitjançant escales modulars adaptades a la pròpia bastida o altres sistemes que ofereixin garanties de protecció equivalents. - Per al muntatge i desmuntatge d’aquest tipus de bastida, és obligatori l’ús del cinturó de seguretat o altres sistemes de protecció equivalents (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 3b / O.L.C.V.C. art.193). ( Veure mesura preventiva I - 1 ). - S’informarà els treballadors de les condicions de muntatge i utilització que s’indiquen en els apartats anteriors.

Esc

ales

de

mà

- Les escales de mà es revisaran periòdicament i està prohibida la utilització d’escales de mà de fusta pintades (R.D. 486/1997, annex I, punt 9). - Les escales de mà tindran les condicions necessàries per tal que la seva utilització no suposi un risc de caiguda d’altura per ruptura o desplaçament. En concret, les escales de tisora disposaran d’elements de seguretat que impedeixin la seva obertura (R. D. 486/1997, annex I, punt 9). - No s’utilitzaran escales de més de 5m de longitud, si no es tenen garanties de la seva resistència, i està prohibit l’ús d’escales de mà de construcció improvisada (R. D. 486/1997, annex I, punt 9). - Abans d’utilitzar una escala manual, s’haurà d’assegurar la seva estabilitat. La base de l’escala haurà de quedar sòlidament assentada i, en el cas d’escales simples, si és necessari, la part superior se subjectarà al parament sobre el qual es recolza (R. D. 486/1997, annex I, punt 9). - Les escales simples es col·locaran formant un angle de 75º amb l’horitzontal i els muntants sobrepassaran 1m el nivell superior (R. D. 486/1997, annex I, punt 9). - L’ascens, descens i treballs des de l’escala s’efectuaran de cara a ella i d’un a un. Per dur-hi a terme treballs a més de 3,5m, en què s’hagi d’efectuar desplaçaments o esforços, s’utilitzarà cinturó de seguretat o bé s’adoptaran mesures de protecció alternatives (R. D. 486/1997, annex I, punt 9). - Està prohibit el transport i manipulació de càrregues per o des d’escales de mà, quan pel seu pes o dimensions puguin comprometre la seguretat del treballador (R. D. 486/1997, annex I, punt 9). - S’informarà els treballadors de les condicions de muntatge i utilització que s’indiquen en els apartats anteriors. - A les escales de fusta, el muntant ha de ser d’una sola peça i els graons han d’anar engalzats. - Posat que es pintés les escales de fusta, s’haurà de fer mitjançant vernís transparent. - No han de superar alçades superiors a 5 metres. - Per a alçades entre 5 i 7 metres s’hauran d’utilitzar muntants reforçats en el seu centre. - Per a alçades superiors a 7 metres s’hauran d’utilitzar escales especials. - Han de disposar de dispositius antilliscants a la base o ganxos de subjecció ala seva part superior . - L’escala haurà de sobrepassar, en qualsevol cas, la distància d’1 metre el punt de desembarcada. - L’ascens o el descens per l’escala s’ha de realitzar de front a aquesta.

Bai

xant

s de

run

a

- Es col·locaran baixants de runa a fi d’obtenir la neteja adequada i eliminar runes i pesos innecessaris de les plantes. - Es col·locaran de manera que tota l’obra pugui ser evacuada de runes, disposant en les plantes tremujes de recepció i expedició - Es preveurà el sistema de retirada de la runa de l’obra, bé sigui abocant-la a contenidors i retirant-la de l’obra un cop plens, bé sigui amuntegant-la i carregant-la al camió per mitjans manuals o mecànics, atenent el tipus i volum de runa que es generi. - A ambdós costats dels baixants, en cada planta, es col·locaran sistemes de protecció per evitar la caiguda d’altura dels treballadors ( baranes, xarxes, etc. ). - En la zona d’abocament de la runa es pot col·locar un contenidor, o bé amuntegar-la, però en tot cas caldrà senyalitzar al seu voltant una zona de seguretat per impedir l’accés dels treballadors a fi d’evitar la projecció i caiguda d’objectes sobre ells. - L’últim tram del baixant tindrà certa inclinació per tal de reduir la velocitat de caiguda i, per tant, el possible rebot. - En l’evacuació de runa en interiors serà obligatori cobrir la zona d’abocament amb una lona o tendal per evitar l’emanació de pols. En exteriors és recomanable. - Queda prohibit desenrunar directament des de les plantes sense utilitzar el baixant. - S’informarà els treballadors dels llocs on estaran ubicats els baixants i l’obligació d’evacuar tota la runa a través d’ells. - Se’ls recomanarà que mullin la runa abans d’abocar-la per evitar l’emanació de pols. - Se’ls informarà de l’obligació d’utilitzar màscara auto-filtrant, ulleres, calçat, casc, guants i roba de seguretat en les tasques de desenrunat.


Xar

xes,

tend

als,

vel

es,

etc.

- Quan s’instal·len xarxes, tendals, veles, etc. que han d’actuar en períodes llargs de temps, caldrà efectuar revisions de l’estat del propi element de cobriment i dels diferents elements d’unió per tal de garantir la seva eficàcia de forma continuada. -Tindran la resistència adequada a la projecció de partícules que hagin de recollir. - Tindran enganxadors en el perímetre, de manera que puguin subjectar-se a tot el voltant i ampliar-se. - Hauran de cobrir totalment el voltant de la bastida en la zona amb risc de projecció per a treballadors i terceres persones. - La instal·lació de tendals, xarxes, veles, etc. pot substituir l’element sòcol de la bastida quant a protecció del risc de caiguda d’objectes. - Caldrà informar els treballadors de la funció d’aquest element i la seva obligació d’assabentar el responsable de l’obra de qualsevol defecte del sistema o si aquest s’ha malmès per qualsevol motiu.

Xar

xes

de s

egur

etat

- Es preveu la utilització de xarxes de seguretat com a protecció del risc de caiguda d’altura en el perímetre del forjat en fase d’estructures. - S’assignarà el personal necessari per efectuar la supervisió del correcte estat de les proteccions col·lectives en general - Les xarxes que s’utilitzin com a element de protecció hauran de complir les condicions establertes per la norma UNE 81.650-80. - Com a referència, la vida màxima d’una xarxa de seguretat en ús serà d’un any, sempre i quan durant aquest període s’hagi mantingut en bon estat. Quan rebin un fort impacte, ruptura de les malles, refregades per abrasions, cremades per soldadures, o qualsevol altre incident que alteri les seves condicions de seguretat, se substituiran immediatament. - Els ganxos instal·lats per lligar les xarxes en la seva part inferior es disposaran linealment i separats l’un de l’altre 1m com a màxim. - Els pescants que suportaran les xarxes seran prou resistents i es disposaran linealment, separats 4m com a màxim, l’un de l’altre (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 3c) - En les xarxes de tipus forca, la part superior estarà situada sempre i com a mínim 1m per sobre del nivell de treball dels operaris, i la part més baixa s’haurà d’ancorar al forjat inferior més proper, salvant una alçada màxima de 3m. - Les xarxes de tipus recollida, l’alçada màxima que poden salvar serà de 6m. - S’informarà els treballadors amb caràcter general de les mesures de tipus organitzatiu i tècnic previstes en els apartats anteriors.

Pun

tals

- Els puntals s’amassaran ordenadament per capes horitzontals d’un únic puntal en alçada i fons el que es desitgi, amb la particularitat que cada capa es disposarà perpendicular a la immediata inferior. - L’estabilitat de les torretes d’amassament de puntals, s’assegurarà clavant peus drets de limitació lateral. - Els puntals es transportaran a les plantes en grups lligats per ambdós costats i el conjunt serà suspès, per eslingues de dos ramals, del ganxo de la grua o bé mitjançant baties. - Al desencofrar no s’apilotaran de forma irregular. - El repartiment de càrrega sobre les superfícies apuntalades s’efectuarà de manera uniforme, quedant prohibides les sobrecàrregues puntuals. - Els puntals tindran la longitud adequada a la seva missió. * Puntals de fusta: - Seran d’una sola peça, de fusta sana, preferentment sense nusos i seca - Es falcaran amb doble falca de fusta sobreposada en la base clavant-se entre si. - Preferentment no s’empraran disposats per rebre sol·licitacions a flexió. - Queda prohibit l’empalmament o suplementació per mitjà de daus, fragments de puntal, materials diversos i similars. - Tot puntal esquerdat es rebutjarà per a l’ús de transmissió de càrregues. * Puntals metàl·lics: - Estaran en perfectes condicions de manteniment ( absència d’òxid, pintats, amb tots els seus components, etc. ) - Els cargols sense fi estaran greixats en prevenció de sobreesforços. - No tindran deformacions en el fust. - Disposaran en els extrems de plaques per tal de recolzar i clavar. - S’informarà els treballadors amb caràcter general de les mesures de tipus organitzatiu i tècnic previstes en els apartats anteriors - Es prohibeix expressament la càrrega a l’espatlla de més de dos puntals per un sol treballador - Els puntals de tipus telescòpic es transportaran a braç o espatlla amb els passadors i mordasses instal·lades en posició d’immobilitat de la capacitat d’extensió o retracció - Els taulons dorments de recolzament dels puntals que hagin de treballar inclinats respecte la vertical seran els que es falcaran. Els puntals sempre es recolzaran de forma perpendicular a la cara del tauló, i es clavaran al dorment i a la sotapont per aconseguir una millor estabilitat.


B

aran

es

- Es col·locaran baranes de protecció en totes les obertures que ofereixin un risc de caiguda d’altura a partir de 2m. Tret que quedin protegides per algun altre sistema, com poden ser xarxes, bastides, etc. - Queda prohibit retirar els elements que conformen la barana abans de la seva retirada definitiva i en cas de ser necessari per alguna circumstància s’adoptarà algun sistema alternatiu de protecció com pot ser, com últim recurs, la utilització de cinturó de seguretat per situacions puntuals. - S’assignarà el personal necessari per efectuar la supervisió del correcte estat de les proteccions col·lectives en general. - Les baranes seran resistents, tindran una altura mínima de 90 cm. i disposaran de cantell de protecció de mínim 12 cm., passamà i una protecció intermèdia que impedeixi el pas o lliscada dels treballadors ( R. D. 1627/9, annex IV, part c, punt 3ª / O.L.C.V.C. art. 185 ). - Els diferents elements que conformin la barana seran de materials rígids i resistents. No s’utilitzaran cordes, cintes de palet, malles plàstiques de senyalització, etc., i els seus suports s’instal·laran de forma que garanteixin l’estabilitat i solidesa del conjunt ( R. D. 1627/97 annex IV, part c, punt 3c ). El conjunt garantirà una resistència mínima de 150 Kg/ml. - S’informarà els treballadors que per al muntatge i desmuntatge dels equips de protecció col·lectiva en general, és obligatori l’ús del cinturó de seguretat o altres sistemes de protecció equivalents (R. D. 1627/1997, annex IV, part c, punt 3b / O.L.C.V.C. art.193). ( veure mesura preventiva I - 1 ). - S’informarà els treballadors de les condicions de muntatge que s’indiquen en els apartats anteriors i de la prohibició de retirar-los sense disposar de mesures de protecció alternatives. - Es col·locaran baranes de protecció en totes les obertures que ofereixin un risc de caiguda d’altura a partir de 2m. Tret que quedin protegides per algun altre sistema com poden ser xarxes, bastides, etc. - Queda prohibit retirar els elements que conformen la barana abans de la seva retirada definitiva i en cas de ser necessari per alguna circumstància s’adoptarà algun sistema alternatiu de protecció com pot ser, com últim recurs, la utilització de cinturó de seguretat per situacions puntuals - Les baranes seran resistents, tindran una altura mínima de 90 cm. i disposaran de cantell de protecció de mínim 12 cm., passamà i una protecció intermèdia que impedeixi el pas o lliscada dels treballadors - Els diferents elements que conformin la barana seran de materials rígids i resistents. No s’utilitzaran cordes, cintes de palet, malles plàstiques de senyalització, etc., i els seus suports s’instal·laran de forma que garanteixin l’estabilitat i solidesa del conjunt

7.1.8 - Identificació dels riscos Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mitjans i maquinaria

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caiguda de la càrrega transportada. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques.

Treballs previs

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de materials. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).

Enderrocs

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius.


- Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Fallida de l'estructura. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Acumulació i baixada de runes.

Moviments de terres i excavacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases. - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar.

Fonaments - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases. - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes. - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Fallides d’encofrats. - Fallides de recalçaments. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).

Estructura

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Fallides d’encofrats. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). - Riscos derivats de l'accés a les plantes. - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials.

Ram de paleta

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós.


- Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).

Coberta

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes de pals i antenes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).

Revestiments i acabats

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).

Instal·lacions

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobreesforços per postures incorrectes. - Caigudes de pals i antenes.

7.1.9 - Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997) No es detecten riscos especials durant els treballs necessaris per el desenvolupament de l’obra definida en el projecte de referència segons l’annex II del Reial Decret 1627/1997. (Treballs amb risc de caigudes greus d’alçada, sepultats i esfondraments, proximitat amb línies d’alta tensió, ofegament per immersió, treballs quer requereixen muntatge i desmuntatge d’elements prefabricats pesats....). A mode informatiu, aquests riscos són els següents:

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultats, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball. - Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. - Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades. - Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió. - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió. - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis. - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit. - Treballs que impliquin l'ús d'explosius. - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

7.1.10 - Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).


7.1.11 - Mesures de protecció col·lectiva

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra. - Senyalització de les zones de perill. - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària. - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents. - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants. - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra. - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc. - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra. - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat. - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes). - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases. - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxa en forats horitzontals. - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). - Ús de canalitzacions d’evacuació de runes, correctament instal·lades. - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides. - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes.

7.1.12 - Mesures de protecció individual

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules. - Utilització de calçat de seguretat. - Utilització de casc homologat. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos. - Utilització de mandils. - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire.

7.1.13 - Riscos laborals no eliminables completament Aquest apartat conté la identificació dels riscs laborals que no poden ser completament eliminats, i les mesures preventives i proteccions tècniques que hauran d’adoptar-se per el control i la reducció d’aquest tipus de risc. La primera taula es refereix a aspectes generals que afecten la totalitat de l’obra, i les restants als aspectes específics de cada una de les fases en les que es pot dividir l’obra. 7.1.13.1 - Riscs laborals en la totalitat de l’obra

Riscs (totalitat d’obra)

Caigudes d’operaris al mateix nivell Caigudes d’operaris a diferent nivell Caigudes d’objectes sobre operaris Caiguda d’objectes sobre tercers Xocs o cops contra objectes Forts vents Treballs amb condicions d’humitat Contactes elèctrics directes o indirectes Partícules estranyes en els ulls Sobreesforços

Mesures preventives i proteccions col·lectives (totalitat d’obra) Grau d’adopció Ordre i neteja de les vies de circulació de l’obra Permanent Ordre i neteja dels llocs de treball Permanent Recobriment, o distància de seguretat (1,00 m) a línies elèctriques de BT Il·luminació adequada i suficient Permanent / Ocasional No trobar-se en el radi d’acció de les màquines Posta a terra de quadres, masses i màquines sense doble aïllament Permanent Senyalització de l’obra (senyals i cartells) A l’accés Cintes de senyalització i abalisament a 10 m de distància Permanent Vallat del perímetre complert de l’obra, resistent i d’alçada superior a igual a 2 m Permanent


Marquesines rígides sobre accessos a l’obra Pantalla inclinada rígida sobre voreres, vies de circulació o edificis confrontants Extintor de pols seca de eficàcia 21A-113B Permanent Evacuació de runes Permanent Escales auxiliars Ocasional Informació específica Permanent Cursos i jornades de formació Freqüent Grua parada i en posició penell

Equips de protecció individual (totalitat d’ob ra) Utilització Casc de seguretat Sempre Calçat protector Sempre Roba de treball Sempre Roba impermeable o de protecció Ocasional Ulleres de seguretat Freqüent Cinturons de protecció del tronc Ocasional

7.1.13.2 - Riscs laborals segons fases d’obra

FASE PARTICIONS. Risc os Caigudes d’operaris al mateix nivell Ambient amb pols Caigudes d’operaris a diferent nivell Vibracions Caigudes d’operaris al buit Partícules estranyes en els ulls Caiguda d’objectes sobre operaris Dermatosis per contacte amb material Caigudes de materials transportats Contactes elèctrics directes o indirectes Xocs o cops contra objectes Derivats dels mitjans auxiliars utilitzats Atrapaments o aplastaments en mitjans d’elevació o transport Derivats de l’accés al lloc de treball Lesions i talls a les mans Sobreesforços Lesions i talls als peus Sorolls o contaminació acústica

FASE PARTICIONS. Mesures preventives i proteccions col·lectives Grau d’adopció Ventilació adequada i suficient Permanent Bastides Permanent Plataformes de càrrega i descàrrega de material Baranes Permanent Escaleres esglaonades i protegides Permanent Escales auxiliars adequades Permanent Marquesines rígides Xarxes verticals i horitzontals Passeres o passarel·les Mallats o taulers o planxes en forats horitzontals Carcasses de protecció de parts mòbils de màquines Evacuació de runes Permanent Neteja de les zones de treball i de trànsit Permanent Habilitar camins de circulació Il·luminació natural o artificial adequada Permanent

FASE PARTICIONS. Equips de protecció individual Utilització Casc de seguretat Sempre Calçat protector Sempre Roba de treball Sempre Roba impermeable o de protecció Ulleres de seguretat Freqüent Cinturons de protecció del tronc Ocasional Guants de cuir o goma Freqüent Guants impermeables Ocasional Mascaretes amb filtre mecànic Ocasional Protectors auditius Ocasional Cinturó de seguretat Ocasional


FASE ACABATS. Risc os

Caigudes d’operaris al mateix nivell Contactes elèctrics directes o indirectes Caigudes d’operaris a diferent nivell Derivats dels mitjans auxiliars utilitzats Caigudes d’operaris al buit Derivats de l’accés al lloc de treball Caiguda d’objectes sobre operaris Sobreesforços Caigudes de materials transportats Sorolls o contaminació acústica Xocs o cops contra objectes Ambients pobres en oxigen Atrapaments o aplastaments en mitjans d’elevació o transport Inhalació de vapors i gasos Lesions i talls a les mans Treballs en zones humides o mullades Lesions i talls als peus Explosions i incendis Ambient amb pols Radiacions i derivats de les soldadures Vibracions Cremades Partícules estranyes en els ulls Derivats de l’emmagatzematge inadequat de productes

combustibles Dermatosis per contacte amb material

FASE INSTAL·LACIONS. Risc os

Caigudes d’operaris al mateix nivell Contactes elèctrics directes o indirectes Caigudes d’operaris a diferent nivell Derivats dels mitjans auxiliars utilitzats Caigudes d’operaris al buit Derivats de l’accés al lloc de treball Caiguda d’objectes sobre operaris Sobreesforços Caigudes de materials transportats Sorolls o contaminació acústica Xocs o cops contra objectes Ambients pobres en oxigen Atrapaments o aplastaments en mitjans d’elevació o transport Inhalació de vapors i gasos Lesions i talls a les mans Treballs en zones humides o mullades Lesions i talls als peus Explosions i incendis Ambient amb pols Radiacions i derivats de les soldadures Vibracions Cremades Partícules estranyes en els ulls Derivats de l’emmagatzematge inadequat de productes

combustibles Afeccions a la pell

FASE INSTAL·LACIONS. Mesures preventives i proteccions col·lectives Grau d’adopció Ventilació adequada i suficient Permanent Bastides Permanent Plataformes de càrrega i descàrrega de material Baranes Permanent Escaleres esglaonades i protegides Permanent Escales auxiliars adequades Permanent Marquesines rígides Xarxes verticals i horitzontals Permanent Passos o passarel·les Mallats o taulers o planxes en forats horitzontals Carcasses de protecció de parts mòbils de màquines Evacuació de runes Permanent Neteja de les zones de treball i de trànsit Permanent Manteniment adequat de la maquinària Permanent Il·luminació natural o artificial adequada Permanent Evitar focus de inflamació Permanent Equips autònoms de ventilació Ocasional Emmagatzematge correcte dels productes Permanent

FASE INSTAL·LACIONS. Equips de protecció individual Utilització Casc de seguretat Sempre Calçat protector Sempre Roba de treball Sempre Roba impermeable o de protecció Ulleres de seguretat Freqüent Cinturons de protecció del tronc Ocasional Guants de cuir o goma Freqüent Guants impermeables Ocasional Mascaretes amb filtre mecànic Ocasional


Protectors auditius Ocasional Cinturó de seguretat Ocasional Pantalla de soldador Ocasional

7.1.14 - Riscos i mesures de protecció a tercers

- Tancament, senyalització i enllumenat de l’obra. En el cas que el tancament envaeixi la calçada s’ha de preveure un passadís protegit per al pas de vianants. El tancament ha d’impedir que persones alienes a l’obra puguin entrar-hi. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l’interior de l’obra com en relació amb els vials exteriors. - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. - Adequació de solucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones). - Bolcada de piles de material

7.1.15 - Primers auxilis

- Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. - S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

7.1.16 - Prohibicions generals durant l’execució de les obres

- Utilitzar cables sense l'aïllament elèctric necessari. - Treballar sense la seguretat prescrita en aquest Estudi, en especial terrasses, estructura, coberta, etc. - Treballar amb bastides volades sense un coeficient de bolcada inferior a 5. - Realitzar fissures en mitgeres a tot el llarg, de manera que es produeixi un canvi d'estabilitat de les parets. - No comprovar abans de la seva utilització l'estat de les bastides suspeses. - Realitzar un treballador sol la maniobra de baixada de bastides penjades, que puguin produir plànols inclinats inestables. - Sobrepassar la càrrega nominal que indica el fabricant, segons la separació al centre de la grua. - Realitzar girs o maniobres que suposin risc de caiguda, abans d'estar la grua perfectament cargolada. - Treballar en els buits d'ascensor, parets o escales. - Treballar amb línies aèries elèctriques, sense tenir les distàncies mínimes de separació. - Treballar en les connexions de servei de l'edifici, prop de cables subterranis elèctrics, sense tenir les condicions de seguretat exigides. - Treballar el personal sense estar protegit per un sistema de seguretat individual o col·lectiu. - No tenir accés segur de l'obra a la bastida o viceversa. - Treballar en les terrasses o plataformes sense proteccions. - Realitzar maniobres d'abocada de runes fora de les baixants col·locades en els plans corresponents. - Realitzar maniobres amb la grua en vol rasant sobre el personal. - Realitzar maniobres amb la grua sense tenir el que la maneja visió directa. - Realitzar girs o maniobres de la grua incompatibles. - Realitzar desdoblaments de barres corrugades de l'estructura. - Els cables de descàrrega de la grua tindran el coeficient de seguretat adequat, així com l'estat més escaient de solidesa per realitzar les maniobres de descàrrega. - Treballar en terrasses exteriors sense protecció. - Treballar amb l'estructura, encofrat, desencofrat, càrrega i descàrrega de materials sense les xarxes de protecció degudament col·locades. - Treballar amb bastides metàl·liques sense travar. - Treballar en bastides metàl·liques amb punts de suport insegurs i inestables. - Treballar amb apuntalaments inadequats o amb terminis inferiors als prescrits per l'EHE. - Treballar amb apuntalament inferior a un puntal per metre quadrat. - Muntar les bastides suspeses en la part superior. - Col·locar bastides suspeses, de manera que el trànsit rodat pugui xocar amb els trams de planta baixa. - Treballar amb bastides volades de manera que els contrapesos siguin inadequats, mancats de seguretat, inestables i d'un coeficient de seguretat inferior a cinc. - Entrar en pous d'excavació plens de matèria orgànica o d'altra naturalesa que pugui desprendre gasos tòxics, sense haver-se previngut les mesures adequades de cara a l'eventual extracció de l'aire viciat, detecció del risc, etc. Es prohibeix de forma expressa qualsevol accés del personal a nivells inferiors. - Accionar o posar en marxa instal·lacions elèctriques o motors quan es facin operacions de reparació o conservació. - Col·locar els cables de la grua després de la seva primera utilització, substitució, conservació o manteniment, en mala positura de tal forma que pugui deteriorar-se la solidesa dels cables i facilitar el seu trencament o danys a tercers. - Que els treballadors juguin en el recinte de les obres, ja sigui en període de descans o de treball. - Treballar amb vehicles que tinguin posada la marxa enrere o sense els senyals acústics d'avís, així com que el personal no domini el camp visual. - Fer talls verticals del terreny sense realitzar la neutralització de la força activa, de manera que s'eviti la caiguda de terres i danys a tercers. - Balancejar les càrregues en els aparells d'elevació. - Pujar el personal a les càrregues de les grues. - Utilitzar el personal les parts dels elements d'elevació per accedir o baixar als nivells de treball.


7.1.17 - Condicions dels mitjans de protecció

- Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col·lectives (SPC) tindran fixat un període de vida útil. - Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d’una determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament. - Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o tolerància de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. - L’ús d’una peça o d’un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix.

7.1.18 - Consideracions dels treballs i tràmits de seguretat

- En tot allò que es refereix a l'adquisició, recepció i utilització de materials, utillatge o maquinària que s'utilitzin en l'obra, el Constructor s'atendrà a les pràctiques de la bona construcció, emprant personal especialitzat i qualificat a cada part d'obra que així es requereixi. La Direcció Tècnica i Facultativa podrà requerir-ho i sol·licitar documents acreditatius de l'adequada categoria. - L'Estudi de Seguretat aporta les previsions adequades per al Pla de Seguretat. No obstant, l'evolució o la pròpia naturalesa, tecnificació del constructor o les característiques de les subcontractes, poden obligar que el Pla s'allunyi de les Previsions de l'Estudi, tant en mitjans tècnics com en valoració econòmica. Per això l'Estudi de Seguretat estarà obert a tot el que suposi millora de seguretat i prevenció d'accidents, d'acord sempre amb la legislació en vigor. - Els treballs de muntatge i desmuntatge d'elements de seguretat, des del seu inici fins a la finalització, hauran de disposar del mateix grau de seguretat que el conjunt acabat. - La col·locació de mitjans de protecció col·lectius requerirà, si escau, de sistemes de protecció individuals. És l'anomenada "La seguretat dintre de la Seguretat" - Quan la Direcció Tècnica tingués bones raons per creure que no es compleixen les determinacions de l'Estudi de Seguretat, podrà ordenar en qualsevol moment i sense càrrec, els treballs necessaris per solucionar-ho. - El contractista no podrà decidir, sense l'aprovació de la Direcció Tècnica, cap variació de l'Estudi de Seguretat, o d'una modificació ja aprovada. - En el cas que no se segueixin les instruccions i recomanacions preventives recollides en l'Estudi de Seguretat, s'anotarà aquesta circumstància en el Llibre d'Incidències. Un cop efectuada una anotació en el Llibre d'Incidències el Coordinador de seguretat o la Direcció Facultativa, segons els casos, haurà de remetre obligatòriament en el termini de 24 hores cada un dels fulls als destinataris previstos, és a dir, Inspecció de Treball, Direcció Facultativa i Tècnica, Comitè de Seguretat i Higiene i del Constructor o Propietari, segons el cas. Conservarà adequadament classificades i agrupades en la pròpia obra còpia de les esmentades anotacions. - El nivell de seguretat exigit en aquesta obra és el que correspon a les normes d'obligat compliment sobre matèria de seguretat i higiene, de l'estudi de seguretat, del pla de seguretat, així com les ordres i instruccions VERBALS O ESCRITES de l'arquitecte tècnic encarregat del seguiment. - L'empresa constructora o contracta, mantindrà els mitjans de seguretat i protecció de personal o col·lectives sempre en perfecte estat, reposant o adobant els deterioraments per ús, o d'altra naturalesa. - En l’àmbit d’aplicació del Reial Decret 1627/97, el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent abans de l’inici dels treballs. Aquest avís anirà acompanyat si fos el cas, del corresponent full de designació de Coordinador de seguretat. - L’avís previ es redactarà d’acord al que disposa l’annex III de l’abans anomenat Reial Decret i haurà d’exposar-se a l’obra de forma visible, actualitzant-se, si fos necessari.

7.1.19 - Pla de seguretat

- En compliment de l’article 7 del Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre de 1997, el contractista elaborarà un pla de seguretat i salut en el treball, i adaptarà aquest estudi bàsic de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d’execució, en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, en funció del seu propi sistema d'execució d'obres, les previsions contingudes en l'esmentat estudi, en funció del seu propi sistema d’execució de l’obra. En dit pla s'inclouran, si escau, les propostes de mesures alternatives de prevenció que el contractista proposi amb la seva corresponent justificació tècnica i valoració econòmica, que no podrà implicar disminució dels nivells de protecció previstos en el estudi ni variació de l'import total. - Així mateix, el Pla de Seguretat no suposarà minva dels sistemes de protecció adoptats, ni en l'hipotètic cas de disminució de pressupost i és nul de ple dret. Les baixes de contracta assumiran en concepte total les prescripcions de l'Estudi de Seguretat. - En el cas de discrepància entre dues normes de seguretat, s'aplicarà aquella que ofereixi una major seguretat. - En els casos i supòsits en què el propietari de l'obra la realitzi sense interposició de contractista, o contractés l'execució d'una convenint que l'executant només realitzi el seu treball (article 1588 del Codi Civil), li correspon al propietari la responsabilitat d'elaboració del pla, de forma directa o mitjançant tècnic amb titulació superior o mitjana contractat a l'efecte.


- En les partides de proteccions col·lectives, com per exemple xarxes, bastides i altres, només podrà certificar-se en l'estudi de seguretat si no s'han inclòs en el pressupost d'execució material de l'obra. Aquesta regla general regirà com a incompatibilitat de doble certificació entre pressupost de l'obra i de l'estudi de seguretat. - El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l’inici de l’obra, pel coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l’execució de l’obra i, si escau, per la direcció facultativa en el cas que no existís el primer. - Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs, de l’execució de l’obra o bé per variacions en el projecte d’execució que ha servit de base per elaborar aquest estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l’aprovació del coordinador.

7.1.20 - Llibre d’incidències

- A l’obra hi haurà un llibre d’incidències, sota control del coordinador de seguretat en fase d’execució, i a disposició de la direcció facultativa, l’autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes amb la finalitat de control de compliment. - En cas d’una anotació, el coordinador enviarà una còpia de l’anotació al Servei Territorial d’Inspecció de treball.

7.1.21 - Llistat de normativa aplicable en matèria de seguretat i salut. Relació de normes i reglaments aplicables Accidents de treball. Notificació. - S’estableixen nous models per a la notificació d’accidents de treball i es donen instruccions per al seu compliment i tramitació. Ordre de 16 de desembre de 1987, del Ministeri de Treball i Seguretat Social (BOE n. 311, 29/12/1987). Accidents de treball. Notificació electrònica. - S'aprova el procediment de notificació electrònica dels accidents de treball. Ordre TRI/10, de 26 de gener de 2004 ; Departament de Treball i Indústria (DOGC n. 4061, 02/02/2004).

- Modificació: Es modifica l'Ordre TRI/10. Ordre TRI/215 de 15 de juny de 2004. Departament de Treball i Indústria (DOGC. 29/06/2004). - Modificació: S’amplia el termini que estableix la disposició transitòria única de l’Ordre TRI/10. Ordre TRI 296 de 21 de juny de 2005. Departament de Treball i Indústria (DOGC, 01/07/2005). - Modificació: S’amplia el termini que estableix la disposició transitòria única de l’Ordre TRI/10. Ordre TRI/317 de 21 de juny de 2006. Departament de Treball i Indústria (DOGC, 20/06/2006). - Modificació: S’amplia el termini que estableix la disposició transitòria única de l’Ordre TRI/10. Ordre TRI/241 de 22 de juny 2007. Departament de Treball (DOGC, 11/07/2007).

Agents biològics. Riscos relacionats amb l’exposició a aquests agents durant el treball. - Protecció dels treballadors contra los riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball. Reial decret 664, de 12 de maig de 1997, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 124, 24/05/1997).

- Modificació: S’adapta el Reial decret 664/1997 en funció del progrés tècnic. Ordre de 25 de març de 1998 per la qual (BOE, 30/03/1998) (Correcció d'errades: BOE n. 90, 15/04/1998).

Agents cancerígens. Riscos relacionats amb l’exposició a aquests agents durant el treball. - Protecció dels treballadors contra los riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball. Reial decret 665, de 12 de maig de 1997, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 124, 24/05/1997).

- Modificació: Reial decret 1124, de 16 de juny de 2000, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 145, 17/06/2000). - Modificació: Reial decret 349, de 21 de març de 2003, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 82, 05/04/2003).

Agents químics. Riscos relacionats amb l’exposició a aquests agents durant el treball. - Protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra los riscos relacionats amb l’exposició a agents químics durant el treball. Reial decret 374, de 6 d’abril de 2001 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 104, 01/05/2001). (Correcció d’errades: BOE n.129, 30/05/2001). Aparells elevadors i de manejament mecànic. - Disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 84-528-CEE relativa a aparells elevadors i de manejament mecànic. Reial decret 474, de 30 de març de 1988 del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 121, 20/05/1988). Aparells elevadors per a obres. - Reglament d’aparells elevadors per a obres. Ordre de 23 de maig de 1977, del Ministeri d’Indústria (BOE n. 141, 14/06/1977) (Correcció d’errades: BOE n. 170, 18/07/1977).

- Modificació: modifica l’article 65. Ordre de 7 de març de 1981 (BOE n. 63, 14/03/1981). Activitats mineres. Seguretat i la salut dels treballadors en aquest tipus d’activitats. - Disposicions mínimes adreçades a protegir la seguretat i la salut dels treballadors en les activitats mineres. Reial decret 1389, de 5 de setembre de 1997, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 240, 07/10/1997). Amiant. Treballs amb risc d’exposició. - Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant. Reial decret 396, de 31 de març de 2006 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 86, 11/04/2006).


- Prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l’amiant. Reial decret 108/1991, d’1 de febrer, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 32, 06/02/1991) (Correcció d’errades: BOE n. 43, 19/02/1991). Avís previ d'obres. Models de comunicació. - S'aproven els models de comunicació d'obertura prèvia o represa d'activitats d'un centre de treball i d'avís previ d'obres. Ordre, TRE/360 de 30 d’agost de 2002 ; Conselleria de Treball i Formació (DOGC n. 3754, 05/11/2002).

- Nova redacció de l'apartat 2 de l'article 18 relatiu a l’avís previ. Reial decret 1109, de 24 d’agost de 2007. Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 204, 25/08/2007).

Centres de treball. Comunicacions d’obertura - Requisits i dades de les comunicacions d’obertura prèvia o represa d’activitats d’empreses i centres de treball. Ordre de 6 de maig de 1988, del Ministeri de Treball i Seguretat Social (BOE n. 117, 16/05/1988).

- Modificació: Modifica l'article 2 i l'annex. Ordre de 29 d’abril de 1999, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 124, 25/05/1999).

Comitès de seguretat i salut. Registre de constitució - Es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Decret 399, de 5 d’octubre de 2004; Departament de Treball i Indústria (DOGC n. 4234, 07/10/2004). Conveni col·lectiu general del sector de la construcció 2002-2006. - Resolució de 26 de juliol de 2002 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 193, 13/08/2002). Conveni col·lectiu general del sector de la construcció (4rt) - Resolució, de l’1 d’agost de 2007 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 197, 17/08/2007). Conveni col·lectiu provincial . (Consulteu la base de dades del Centre de Documentació: http://www.apabcn.cat/) Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.

- Regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Decret 21, de 14 de febrer de 2006 ; Departament de la Presidència (DOGC n. 4574, 16/02/2006). (Correcció d’errades: DOGC n. 4678, 18/07/2006). CTE. Codi tècnic de l’edificació. - Reial decret 314, de 17 de març de 2006 ; Ministeri de l’Habitatge (BOE n. 74, 28/03/2006). (Correcció d’errades: BOE núm. 22, 25/01/2008).

- Modificació. Reial decret 1371 de 19 d’octubre de 2007; del Ministeri de la Presidència (BOE n. 254, 23/10/2007) Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció. - Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció. Reial decret 1627, de 24 d’octubre de 1997, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 256, 25/10/1997).

- Modificació: Modifica l'apartat C.5 de l'annex IV. Reial decret 2177, de 12 de novembre de 2004 ; del Ministeri de la Presidència (BOE n. 274, 13/11/2004). - Modificació: Reial decret 604, de 19 de maig de 2006 ; del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 127, 29/05/2006). - Modificació: Modifica l'apartat 4 de l'article 13 i de l'apartat 2 de l'article 18. Reial decret 1109, de 24 d’agost de 2007 ; del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 204, 25/08/2007) (Correcció d’errades: BOE 219, 12/09/2007).

Directiva 92/57/CEE, de 24 de Juny (DO: 26/08/92) Disposicions mínimes de seguretat i de salut que han d’aplicar-se a les obres de construcció temporals o mòbils. RD 1627/1997, de 24 d’octubre (BOE: 25/10/97) Disposicions mínimes de Seguretat i de Salut a les obres de construcció Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques. RD 39/1997, de 17 de gener (BOE: 31/01/97). Reglament dels Serveis de Prevenció Modificacions: RD. 780/1998, de 30 de abril, (BOE: 01/05/98). RD 485/1997, de 14 d’abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes en matèria de senyalització, de seguretat i salut en el treball. RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut en los llocs de treball. En el capítol 1 exclou les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball (O. 09/03/1971). RD 487/1997, de 14 d’abril (BOE: 23/04/97). Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, pels treballadors. RD 488/97, de 14 d’abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que incloguin pantalles de visualització. RD 664/1997, de 12 de maig (BOE: 24/05/97) Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball. RD 665/1997, de 12 de maig (BOE: 24/05/97) Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball. RD 773/1997, de 30 de maig (BOE: 12/06/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual. RD 1215/1997, de 18 de juliol (BOE: 07/08/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels Equips de Treball Modifica i deroga uns quants Capítols de l'Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball (O. 1971.03.09). O. de 20 de maig de 1952 , (BOE: 15/06/52) Reglament de Seguretat i Higiene del Treball en la indústria de la Construcció. Modificacions: O. de 10 de desembre de 1953 (BOE: 22/12/53).


O. de 23 de setembre de 1966 , (BOE: 01/10/66). Art 100-105 derogats per O. de 20 de gener de 1956. O. de 31 de gener de 1940 . Bastides: Cap. VII, art. 66 º a 74 º (BOE: 03/02/40) Reglament general sobre Seguretat i Higiene. O. de 28 d'agost de 1970 . Art 1 a 4 º, 183 º a 291 º i annexos I i II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenança del treball per a les indústries de la Construcció, vidre i ceràmica Correció d'errades: BOE: 17 / 10/70. O. de 20 de setembre de 1986 , (BOE: 13/10/86) Model de llibre d'incidències corresponent a les obres en què sigui obligatori l'estudi de Seguretat i Higiene Correcció d'errades: BOE: 31/10/86. O. de 16 de desembre de 1987 , (BOE: 29/12/87) Nous models per a la notificació d'accidents de treball i instruccions per al seu compliment i tramitació. O. de 31 d'agost de 1987 (BOE: 18/09/87) Senyalització, abalisament, neteja i acabament d'obres fixes en vies fora de poblat. O. de 23 de maig de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglament d'aparells elevadors per a obres Modificació: O. de 7 de març de 1981 (BOE: 14/03/81). O. de 28 de juny de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucció tècnica complementària MIE-AEM 2 del Reglament d'Aparells d'elevació i Manutenció referent a grues-torre desmuntables per a obres Modificació: O. de 16 d'abril de 1990 (BOE: 24/04/90). O. de 31 d'octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglament sobre seguretat dels treballs amb risc d'amiant O. de 7 de gener de 1987 (BOE: 15/01/87) Normes complementàries del Reglament sobre seguretat dels treballs amb risc d'amiant. RD 1316/1989 de 27 d'octubre (BOE: 02/11/89) Protecció als treballadors enfront dels riscos derivats de l'exposició al soroll durant el treball. O. de 9 de març de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats uns quants Capítols per: Llei 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997. O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció Resolucions aprovatòries de Normes tècniques reglamentàries per a diferents mitjans de protecció personal de treballadors - R. de 14 de desembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metàl·lics. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectors auditius. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantalles per soldadors. Modificació: BOE: 24/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guants aïllants d'electricitat. Modificació: BOE: 25/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calçat de seguretat contra riscos mecànics. Modificació: BOE: 27/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetes aïllants de maniobres. Modificació: BOE: 28/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equips de protecció personal de vies respiratòries. Normes comunes i adaptadors facials. Modificació: BOE: 29/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equips de protecció personal de vies respiratòries: filtres mecànics. Modificació: BOE: 30/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equips de protecció personal de vies respiratòries: mascaretes auto filtrants. Modificació: BOE: 31/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equips de protecció personal de vies respiratòries: filtres químics i mixtos contra amoníac. Modificació: BOE: 01/11/75. - Normativa d'Àmbit local (Ordenances municipals) . Delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut. Registre - Es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Decret 399, de 5 d’octubre de 2004; Departament de Treball i Indústria (DOGC n. 4234, 07/10/2004). Distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques. - S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques. Resolució de 4 de novembre de 1988, del Departament d'Indústria i Energia (DOGC n. 1075, 30/11/1988). EPI’s. Equips de protecció individual. Marcatge CE - Regulació de les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual. Reial decret 1407, de 20 de novembre de 1992, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 311, 28/12/1992) (correcció d’errades: BOE n. 42, 24/02/1993).

- Modificació: Reial decret 159, de 3 de febrer de 1995, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 57, 08/03/1995) (correcció d’errades: BOE n. 57, 08/03/1995). - Modificació: Informació complementària del Reial decret 159. Resolució, de 25 d’abril de 1996; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 129, 28/05/1996). - Modificació: Es modifica l’annex IV del Reial decret 159, que va modificar a la vegada el Reial decret 1407. Ordre, de 20 de febrer de 1997; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 56, 06/03/1997).

EPI’s. Ús d’equips de protecció individual. - Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual. Reial decret 773, de 30 de maig de 1997, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 140, 12/06/1997). (Correcció d’errades: BOE 171, 18/07/1997). Equips de treball. Ús . - Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Reial decret 1215, de 18 de juliol de 1997 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 188, 07/08/1997).


- Modificació: Nova redacció del punt 6, apartat 1 de l'annex I, on es parla de «treballs verticals». Nou apartat 4 en l'annex II, relatiu a treballs temporals en altura. Nou paràgraf a la disposició derogatòria única i disposició addicional única. Reial decret 2177, de 12 de novembre de 2004; Ministeri de la Presidència (BOE, 13/11/2004). Estatut dels treballadors. - Text refós de la llei de l’estatut dels treballadors. Reial decret-Legislatiu 1, de 24 de març de 1995, del Ministeri de Treball i Seguretat Social (BOE 29/03/1995). Explosius. Reglament. - Reglament d’explosius. Reial decret 230, de 16 de febrer de 1998, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 61, 12/03/1998).

- Modificació: Reial decret 277, de l’11 de març de 2005, Ministeri de la Presidència (BOE, 12/03/2005). Explosius voladures especials. - Modificació de la instrucció tècnica complementària 10.3.01 "Explosius voladures especials" del capítol X "Explosius" del Reglament general de normes bàsiques de Seguretat Minera. Ordre de 29 de juliol de 1994, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 195, 16/08/1994) (correcció d’errades: BOE n. 260, 31/10/1994).

Grues mòbils autopropulsades usades . - Instrucció tècnica complementària ITC-MIE-AEM4 del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, relativa a "grues mòbils autopropulsades usades". Reial decret 837, de 27 de juliol de 2003; Ministeri de Ciència i Tecnologia (BOE, 17/07/2003). Grues torre per a obres o altres aplicacions. - Nova instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-2 del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, relativa a grues torre per a obres o altres aplicacions. Reial decret 836, de 27 de Juny de 2003 ; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 170, 17/07/2003) (Correcció d'errades: BOE n. 20, 23/01/2004) Infraccions i sancions en l’ordre social. - Text refós de la llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social. Reial decret legislatiu 5, de 4 d’agost de 2000 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 189, 08/08/2000) (Correcció d'errades: BOE n. 228 / 22/09/2000).

- Modificació: Modifica els articles 2, 5, 12, 13, 19, 39, 42, 50, 52 i 53. Llei 54, de 12 de desembre de 2003; Prefectura de l’Estat (BOE, 13/12/2003). - Modificació: Modifica els articles 8, 11, 12 i 13. Llei 32 de 18 d’octubre de 2006; Prefectura de l’Estat (BOE, 19/10/2006).

Llibre de visites de la Inspecció de treball i seguretat social. - Resolució, de 11 d’abril de 2006 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 93, 19/04/2006) (Correcció d'errades: BOE n. 99. 26/04/2006). - Es dóna publicitat a la versió catalana i castellana del Llibre de visites de la inspecció de treball i seguretat social. Resolució TRI 1627, de 18 de maig de 2006 ; Departament de Treball i Indústria (DOGC n. 4641, 25/05/2006) (Correcció d’errades: DOGC n. 4644, 30/05/2006). Llibre d'incidències. - S'aprova el model del Llibre d'incidències en obres de construcció. Ordre de 12 de gener de 1998, del Departament de Treball (DOGC n. 2565, 27/01/1998)

- Nova redacció de l'apartat 4 de l'article 13 relatiu al Llibre d’incidències. Reial decret 1109, de 24 d’agost de 2007. Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 204, 25/08/2007).

Manipulació manual de càrregues que comporti riscos. - Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. Reial decret 487, de 14 d’abril de 1997, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 97, 23/04/1997).

Màquines. Marcatge CE. Aproximació de la legislació dels estats de la UE. - Disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 89-392-CEE, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines. Reial decret 1435, de 27 de novembre de 1992, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 297, 11/12/1995).

- Modificació: Reial decret 56, de 20 de gener de 1995 (BOE n. 33, 08/02/1995). - Modificació: Relació de normes harmonitzades en l’àmbit del Reial decret. Resolució de 5 de juliol de 1999; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE, 18/08/1999).

Màquines. Emissions sonores. - Emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure. Reial decret 212, de 22 de febrer de 2002 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 52, 01/03/2002).

- Modificació: Reial decret 524/2006, de 28 d’abril, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 106, 04/05/2006).


Marcatge CE. EPI’s. Equips de protecció individual - Regulació de les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual. Reial decret 1407, de 20 de novembre de 1992, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 311, 28/12/1992) (correcció d’errades: BOE n. 42, 24/02/1993).

- Modificació: Reial decret 159, de 3 de febrer de 1995, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 57, 08/03/1995) (correcció d’errades: BOE n. 57, 08/03/1995). - Modificació: Informació complementària del Reial decret 159. Resolució, de 25 d’abril de 1996; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 129, 28/05/1996). - Modificació: Es modifica l’annex IV del Reial decret 159, que va modificar a la vegada el Reial decret 1407. Ordre, de 20 de febrer de 1997; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 56, 06/03/1997).

Marcatge CE. Màquines - Disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 89-392-CEE, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines. Reial decret 1435, de 27 de novembre de 1992, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 297, 11/12/1995).

- Modificació: Reial decret 56, de 20 de gener de 1995 (BOE n. 33, 08/02/1995). - Modificació: Relació de normes harmonitzades en l’àmbit del Reial decret. Resolució de 5 de juliol de 1999; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE, 18/08/1999).

Obertura prèvia o represa d'activitats d'un centre de treball i d'avís previ d'obres. Models de comunicació. - S'aproven els models de comunicació d'obertura prèvia o represa d'activitats d'un centre de treball i d'avís previ d'obres. Ordre, TRE/360 de 30 d’agost de 2002 ; Conselleria de Treball i Formació (DOGC n. 3754, 05/11/2002). Obra Pública - Llei 3, de 4 de juliol de 2007; Departament de la Presidència (DOGC / 06/07/2007). Ha entrat en vigor el 06/01/2008. Prevenció de riscos laborals. Llei 31, de 8 de novembre de 1995 de la Prefectura de l’Estat (BOE n. 269, 10/11/1995).

- Modificació: Llei 50, de 30 de desembre de 1998, sobre mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (BOE n. 313, 31/12/1998). - Modificació: Modifica algunes parts de la llei 31/1995: els articles 9, 14, 23, 24, 31, s'afegeix l'article 32bis, 39, 43 i hi afegeix noves disposicions addicionals. Llei 54 de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals, de 12 de desembre de 2003 de la Prefectura de l’Estat (BOE n. 298, 13/12/2003). - Modificació: Es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, en matèria de coordinació d’activitats empresarials. Reial decret 171, de 30 de gener de 2004 ; Prefectura de l’Estat (BOE n. 27, 31/01/2004).

Risc elèctric. - Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. Reial decret 614, de 21 de maig de 2001 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 148, 21/06/2001). Seguretat i salut en els llocs de treball. - Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Reial decret 486, de 14 d’abril de 1997, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 97, 23/04/1997).

- Modificació: Annex I. lletra A)9. Reial decret 2177, de 12 de novembre, del Ministeri de la Presidència (BOE 274, 13/11/2004). Senyalització de seguretat i salut en el treball. - Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. Reial decret 485, de 14 d’abril de 1997, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 97, 23/04/1997). Serveis de prevenció. Reglament - Reial decret 39, de 17 de gener de 1997, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 27, 31/01/1997). Ordre de 27 de Juny de 1997 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 159, 04/07/1997) .

- Modificació: Reial decret 780, de 30 de abril de 1998, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 104, 01/05/1998). - Modificació: Afegeix un segon paràgraf a l'article 22. Reial decret 688, de 10 de juny de 2005 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE 139, 11/06/2005) - Modificació: modifica els articles 1, 2, 7, 16, 19, 20, 21, 22bis, 29, 30, 31, 31bis, 32, 33bis i 35 i afegeix les disposicions addicionals 10a, 11a i 12a. del Reial decret 39. Reial decret 604, de 19 de maig de 2006, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 127, 29/05/2006).

Soroll. Riscos relacionats amb l’exposició. - Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra los riscos relacionats amb l’exposició al soroll. Reial decret 286, de 10 de març de 2006 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 60, 11/03/2006). (Correcció d’errades: BOE 62 , BOE n.71, 14/03/2006). Subcontractació en el sector de la construcció. - Llei 32 de 18 d’octubre de 2006; Prefectura de l’Estat (BOE, 19/10/2006).

- Es desenvolupa la Llei 32/2006 reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció Reial decret 1109, de 24 d’agost de 2007, que desenvolupa la Llei 32/2006, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 204, 25/08/2007).(Correcció d'errades: BOE n. 219, 12/09/2007).


Treball temporal. Seguretat i salut en el treball en l’àmbit d’aquest tipus d’empreses. - Disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball en l’àmbit de les empreses de treball temporal. Reial decret 216, de 5 de febrer de 1999, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 47, 24/02/1999). Vibracions mecàniques. Riscos derivats de l’exposició. - Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant als riscos derivats o que puguin derivar-se de l’exposició a vibracions mecàniques. Reial decret 1311, de 4 de novembre de 2005; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 265, 05/11/2005). 7.1.21 - Pressupost dels treballs de seguretat i salut El pressupost d'execució material dels treballs de seguretat que es contemplen en aquest Estudi Bàsic de Seguretat, es preveu sigui la quantitat de CINC MIL QUATRE CENTS CINQUANTA-SIS euros amb NORANTA-UN cèntims (5.456,91 €). Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat Jordi Obradó i Sanfeliu Arquitecte tècnic

07-2_Us i Manteniment edificació 09-13 - 1 -

7.2 - INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT Detall Projecte: RESTAURACIÓ DEL CASTELL I ADAPTACIÓ PER A LA FORMACI Ó I DINAMITZACIÓ ECONÒMICA

Emplaçament Adreça: Plaça del pati del castell, s/n Codi Postal: 43420 Municipi: Santa Coloma de Queralt Urbanització: Parcel·la:

Promotor Nom: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt DNI/NIF: P-4314100-A Adreça: Plaça major, número 1 Codi Postal: 43420 Nucli: Santa Coloma de Queralt Municipi: Santa Coloma de Queralt

Autor/s projecte Nom: Jordi Obradó Sanfeliu, arquitecte tècnic Núm. col.: 1186 Igor Jané i Guasch, enginyer industrial Núm. col.: 14163

Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat Jordi Obradó i Sanfeliu Arquitecte tècnic


Introducció - Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. - L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

- La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. - L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. - Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la corresponent responsabilitat civil. - La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. - Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i de contaminació atmosfèrica. - La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

- L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen: - Codi Civil - Codi Civil de Catalunya - Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre - Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març - Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre - Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques - Legislacions sobre els Règims de propietat - Ordenances municipals - Reglamentacions tècniques

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat horitzontal :

- La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960 del 21 de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels Estatuts específics de la comunitat recollits en l'Escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas, pel Reglament de Règim Interior. - Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca l'obligatorietat de mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal·lacions - siguin comunes o privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de l'edifici, segons el seu coeficient de participació contemplat en l'Escriptura de Compra-venda i l'Escriptura de Divisió Horitzontal de l'edifici. - És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a Administradors de Finques col·legiats.

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical :

- La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'Arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. - És molt recomanable encarregar la gestió dels lloguers a Administradors de Finques col·legiats.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment

- Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte - el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús :

- Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. - Els usos previstos a l’edifici són els següents:

Ús principal: Cultural, formatiu, ... Situació: Planta baixa, primera i segona Usos subsidiaris: ------------------------ Situació: ------------------------

Instruccions de manteniment :

- Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat i funcionalitat. - L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels


tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. - Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici. - A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques.

Fonaments – Elements de contenció I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Incidències extraordinàries: - Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. - Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres. - Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. - Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau de impermeabilització exigit.

Estructura I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. - Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. - Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús

Càrrega uniforme kN/m2-(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal kN/m-(Kg/m)

A Zones

residencials

A1

Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 - (200) 2 - (200) - Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 - (300) - - Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- - 0,8 - (80)

A2

Trasters 3 - (300) 2 - (200) - Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 - (400) - - Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- - 0,8 - (80)

B Zones

administratives

Zones administratives 2 - (200) 2 - (200) - Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 - (300) - -


Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- - 0,8 - (80)

C

Zones de reunió (llevat

les superfícies corresponents als usos A,B i

D)

C1 Zones amb taules i cadires 3 - (300) 4 - (400) -

C2


- - 0,8 - (80)

Zones amb seients fixes 4 - (400) 4 - (400) - Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- - 0,8 - (80)

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 - (500) 4 - (400) -


- - 1,6 - (160)

C4 Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5 - (500) 7 - (700) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- - 1,6 - (160)

C5 Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5 - (500) 4 - (400) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- - 3 - (300)

D Zones

comercials D1 Locals comercials 5 - (500) 4 - (400) - D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5 - (700) 7 - (500) -

E Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30 kN –3.000 Kg) 2 - (200) 20 - (2.000) - Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- - 1,6 - (160)

F Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1 - (100) 2 - (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- – 1,6 - (160)

G

Cobertes accessibles

exclusives per conservació

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1 - (100) 2 - (200) - G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 - (200) - Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20 m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

- - 0,8 - (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )

......... - 2 - (200)

Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals

zones privades 1 - (100) - - zones públiques 3 - (300) - -

Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat)

........ - -

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat)

......... - -

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO Característiques de vehicles especials: ............................................................................................................................................

- Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici:

- En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. - Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: - En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.

Incidències extraordinàries: - Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura. - S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Inspeccions tècniques de l’estructura. - Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).


Cobertes I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús: Planxa metàl·lica existent Situació: Planta coberta

- Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. - A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. - Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. - Aquesta prescripció inclou les cobertes d’ús privatiu dels habitatges o locals. - Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. - Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials.

Neteja: - Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura. - Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà:

- Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Inspeccions tècniques de la coberta. - Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. - Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

Façanes I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. - A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. - Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). - Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.


- Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials.

Neteja: - Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.

Incidències extraordinàries: - Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers. - Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà:

- Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

- Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Inspeccions tècniques de les façanes. - Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. - Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

Zones interiors d’ús comú I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. - A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). - Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. - Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials.

Neteja: - Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes. - En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici: - Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers. - Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir. - Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

- Evacuació: - Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.


- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici. - No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d’ús comú. -Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar. - Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació.

Interiors d’habitatges i/o locals I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- A l’habitatge i/o local no es poden realitzar les activitats que no li son pròpies, estant prohibit desenvolupar activitats perjudicials, perilloses, incòmodes o insalubres que puguin afectar negativament a altres usuaris o als elements i les instal·lacions comuns i , per tant, a les prestacions d’habitabilitat, de funcionalitat i de seguretat de l’edifici. - El penjat d'objectes en els envans s'ha de fer mitjançant tacs i cargols específics d’acord amb les característiques de la divisòria, i efectuar prèviament les comprovacions a l’abast per evitar afectar les instal·lacions encastades (xarxes d'electricitat, aigua, calefacció, desguàs, etc.). - No és convenient fer regates als envans per fer-hi passar instal·lacions, especialment les de traçat horitzontal o inclinat ja que, a més de poder afectar a altres instal·lacions, pot perillar l’estabilitat de l’element. - En els cels rasos no es penjaran objectes pesats si no es collen convenientment al sostre, ni s'anul·laran els registres i/o sistemes que possibilitin l’accessibilitat pel manteniment de l’edifici. En el cas de revestiments aplicats directament al sostre la subjecció es farà mitjançant tacs i cargols. - No s’han de donar cops forts a les portes ni a les finestres, i cal utilitzar topalls per evitar, que al obrir-les, les manetes colpegin la paret i la facin malbé. - Els aparells instal·lats s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions d’ús donades pel fabricant.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - Les obres a l'interior de l'habitatge o local es poden realitzar sempre que no afectin elements comuns de l'edifici. No s'iniciaran sense el permís de la propietat o comunitat de propietaris, hauran de complir la normativa vigent i disposar de la corresponent autorització municipal. En el cas que es modifiquin envans es necessitarà el projecte d'un tècnic competent.

Neteja: - Els elements interiors de l'habitatge o local (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar per conservar el seu aspecte i les seves condicions d'ús i salubritat. Sempre s’ha de vigilar que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu fabricant. En general no es formaran tolls d’aigua, ni s’utilitzaran àcids ni productes abrasius. - Abans de netejar aparells elèctrics cal desendollar-los tot seguint les instruccions donades pel fabricant. En el cas de l’existència d’encimeres de marbre no han d'entrar en contacte amb àcids (vinagre, llimona, etc.) que les puguin tacar irreversiblement. - Cal netejar periòdicament els filtres de la campana d'extracció de fums de la cuina, ja que poden provocar incendis. - S’ha evitar tenir llocs bruts o mal endreçats, acumular diaris vells, embalatges, envasos de matèries inflamables, etc., ja que són un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de productes inflamables (pintures, benzines, dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts de calor, no acumulant-ne grans quantitats i ventilant periòdicament. - Els residus de cada habitatge o local s’han de separar i emmagatzemar en els dipòsits i/o cubells ubicats a la cuina o espais destinats a tal fi per a cada una de les cinc fraccions: envasos lleugers, matèria orgànica, paper/cartró, vidre, i varis. Els residus tòxics i perillosos (envasos de pintures, vernissos i dissolvents, piles elèctriques, restes d’olis, material informàtic, cartutxos de tinta o tòner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre d’altres) s’han de portar a punts específics d’abocament.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

II - Instruccions de manteniment : - A més del manteniment periòdic del elements comuns de l’edifici d’acord amb el Pla de manteniment, l'usuari està obligat a efectuar al seu càrrec les petites operacions de manteniment i reparació causades per l'ús ordinari de l'habitatge o local. Aquestes operacions sovint no tenen una periodicitat específica, caldrà fer-les segons l'ús que es fa, o bé si apareixen símptomes que alertin de la necessitat d'executar-les. En cas de dubte és convenient demanar consell a un professional. - Els balcons i les terrasses s’han de mantenir netes i lliures d’herbes, evitant, si s’escau, l’acumulació de fulles o brossa en els desguassos. - Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar perquè funcionin amb suavitat. - Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar. Les cintes de les persianes enrotllables s'han de revisar i canviar quan presentin signes de deteriorament. - En banys i cuines cal vigilar les juntures entre peces ceràmiques i en els carregaments entre els aparells sanitaris i els paviments i/o paraments, substituint-les per unes de noves quan presentin deficiències. - Els elements i superfícies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de repintar d’acord amb el seu envelliment. - Els aparells instal·lats s’han de conservar d’acord amb les instruccions de manteniment donades pel fabricant.


- Tanmateix els propietaris o usuaris han de permetre l’accés als seus habitatges o locals als operaris convenient acreditats per que es puguin efectuar les operacions de manteniment i les diferents intervencions que es requereixin per a la correcta conservació de l’edifici.

Instal·lació d'aigua I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Tipus de subministrament: Comptador 13 mm. únic, existent Situació clau general de l’edifici: Planta baixa Tipus comptadors: Contagua Situació: Plaça Pati del castell Local/habitatge: Castell Situació clau de pas Planta baixa

- Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. - Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. - Els habitatges i/o locals tenen diferents circuits, sectoritzats mitjançant claus de pas, que alimenten les diferents zones humides (cuina, banys, safareig, etc.) i que permeten independitzar-los en cas d’avaria. - A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

- Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta. - Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades. - No produir consums alts a les tasques de neteja personal prioritzant la dutxa a omplir la banyera. La rentadora i rentavaixelles s’han de fer funcionar a plena càrrega per optimitzar el consum d’aigua.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del municipi així ho especifica). - Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci amb un instal·lador especialitzat i d’acord amb la normativa vigent.

Neteja: - Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar.

Incidències extraordinàries: - Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny. - En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà:

- Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers. - En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glacin.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. - Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de tractament d’aigua es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.

- El manteniment de la instal·lació d’aigua situada des de la clau de pas general de l'edifici fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari.


Instal·lació d'electricitat I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Situació caixa general de protecció de l’edifici: Planta baixa, existent Tipus comptadors: Trifàsic i monofàsic, 380 V Situació: Plaça Pati del castell Habitatge/pis: Castell Potència instal·lada (w) 160.000 W Situació del quadre de dispositius de comandament i protecció: A cada dependència

- Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. - Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. - El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

- L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada. - L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts. - L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació. - Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

- En cas d'absència prolongada es recomanable tancar l'IGA de l'habitatge. Si es vol deixar algun aparell en funcionament, com la nevera, no es tancarà l’IGA però sí els interruptors magneto tèrmics dels altres circuits. - No es tocarà cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, mans o peus molls o humits. S'extremaran les mesures per evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elèctrics, essent molt convenient tapar els endolls amb taps de plàstic a l’efecte. - Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. - Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. - A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. - Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, a la potència contractada i amb una empresa autoritzada.

Neteja: - Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes. - Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. - Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la instal·lació.

- Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. - Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants. - El manteniment de la instal·lació d’electricitat situada entre la caixa general de protecció de l'edifici i el quadre de dispositius de comandament i protecció dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre el quadre de comandament i protecció de l’habitatge o local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari.

Instal·lació de gas I - Instruccions d’ús :


Condicions d’ús: - La instal·lació de gas s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Tipus de gas: ------------------------ Tipus de subministrament: ------------------------ Situació clau general de l’edifici: ------------------------ Tipus comptadors: ------------------------ Situació: ------------------------ Local/habitatge: ------------------------ Situació clau de pas ------------------------ Aparells instal·lats o a instal·lar : ------------------------

- Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de màquines o les zones de dipòsits no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament i a l'empresa que faci el manteniment. - Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. - Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de ser més llargs d'1,50 metres. Han de dur imprès que acompleixen les exigències normatives i s'ha de vigilar que el seu període de vigència no hagi caducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els broquets de connexió estiguin ben acoblats i no ballin. No hi ha d'haver contacte amb cap superfície calenta com, per exemple, la part posterior del forn. - Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilació a l'exterior ja que modifiquen les condicions de seguretat de la instal·lació. - En absències llargues cal tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació de gas de l'habitatge, local o zona. Durant la nit és millor fer el mateix si no ha de quedar cap aparell de gas en funcionament. - Si hem d'absentar-nos, encara que només sigui un instant, no deixar mai els focs de la cuina encesos. - Els aparells privatius connectats a la xarxa es manipularan seguint les instruccions d'ús proporcionades pels seus fabricants.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions comunes de gas, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. - Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, amb la companyia subministradora i amb un instal·lador autoritzat.

Neteja: - Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets

Incidències extraordinàries: - Si es detecta una fuita de gas caldrà:

- No encendre llumins, ni prémer timbres o mecanismes elèctrics ja que produeixen espurnes. - Tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació del pis, local o zona. - En situació d’inici de foc – i si es possible - es pot intervenir amb un drap mullat o be amb un extintor. - Ventilar l'espai obrint portes i finestres. - Avisar immediatament a una empresa instal·ladora de gas autoritzada o al servei d'urgències de la companyia subministradora.

- Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o ennegrides, o aquella s’apaga fàcilment, s’han de fer revisar per un instal·lador autoritzat.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de xarxa de gas tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Revisió i neteja cambres o armaris de comptadors. - Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici. - Inspecció de les instal·lacions privatives (habitatges i locals) de l’edifici.

- Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. - El manteniment de la instal·lació de gas situada entre la clau de pas general de l'edifici i la clau de pas dels espais privatius correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari.

Instal·lació de desguàs I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. - L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. - En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los.



- En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. - Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent i amb una empresa especialitzada.

Neteja: - Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua.

Incidències extraordinàries: - Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. - Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules. - Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Revisió de la instal·lació. - Neteja d’arquetes. - Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i bombes d’elevació

- El manteniment de la instal·lació de desguàs fins als espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació i aparells situats dins l’espai de l’habitatge o local correspon a l'usuari.

Instal·lació de calefacció I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Tipus de calefacció: ----------------------------

- Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. - En el cas de que la calefacció consti de caldera i radiadors d’aigua calenta caldrà seguir les instruccions donades pel fabricant i les que es donen a continuació :

- Engegar la calefacció amb un nivell d'aigua del circuit correcte. - Si s'ha d'afegir aigua al circuit fer-ho en fred. - Si la temperatura de la caldera sobrepassa els 90ºC cal desconnectar la instal·lació i avisar l'instal·lador. - Purgar periòdicament els radiadors d'aigua quan es sentin sorolls de l'aigua circulant pel seu interior. Per purgar-los cal que la instal·lació estigui funcionant i es descargoli lleugerament els cargols de la part superior dels radiadors fins que notem que no surt aire i comença a sortir aigua. - Els radiadors no es poden tapar amb objectes ja que decreix considerablement el seu rendiment. - Les temperatures recomanables per regular els termòstats són 21ºC de dia i 18ºC de nit.

- En el cas d'utilitzar estufes portàtils o plaques no s’han de cobrir i s'han de mantenir lluny de qualsevol objecte que es pugui inflamar, com cortinatges, roba de llit, mobles, etc. Cal educar els infants en l'ús de les estufes ja que, en moure-les, poden apropar-les als objectes esmentats anteriorment. Si no es prenen precaucions d’una ventilació permanent no s'ha de deixar cap estufa de butà encesa a l'habitació mentre es dorm.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. - Si es modifica la instal·lació de l’habitatge o local cal que es faci amb un instal·lador autoritzat i d’acord amb la normativa vigent.

Neteja: - La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre d’acord amb les instruccions del fabricant.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el funcionament de la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes. - En cas de poder actuar davant d’una fuita d’aigua caldrà:

- Tancar la instal·lació. - Desconnectar l'electricitat de la zona afectada. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:


- Inspecció de les instal·lacions privatives de l’edifici. - El manteniment de la instal·lació de calefacció comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació a partir de la clau de pas situada a l’interior de l’espai privatiu correspon a l'usuari.

Instal·lació de climatització I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació de climatització s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’han dissenyat les instal·lacions.

Tipus de climatització: ---------------------------------

- Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. - No es poden fixar aparells d’aire condicionat a les façanes. Es col·locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. - Per a la correcta utilització de la instal·lació de cada habitatge o local caldrà seguir les instruccions donades pel fabricant.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - Si es modifica la instal·lació de l’habitatge o local, cal que es faci amb una empresa especialitzada i d’acord amb la normativa vigent.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la instal·lació de climatització tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Inspecció de les instal·lacions privatives de l’edifici. - El manteniment de la instal·lació de climatització comunitària fins els espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari.


Instal·lació de telecomunicacions I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. - Les instal·lacions de telecomunicacions permeten els serveis següents:

- Servei de telefonia (també inclou la contractació del servei d’ADSL). - Servei de televisió terrestre, tan analògica com digital. - La instal·lació comuna també permet rebre la televisió per satèl·lit sempre i quan s’instal·li, entre d’altres, una antena parabòlica comunitària i els corresponents codificadors. - La instal·lació està prevista per poder col·locar una xarxa de distribució de dades per cable.

- No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. - Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal·ladors autoritzats.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. - Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu doncs poden perjudicar la qualitat del so o imatge d’altres usuaris.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.

II - Instruccions de manteniment : - Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. - A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’operadora contractada. - El manteniment de la instal·lació a partir del registre d’enllaç, situat al punt d’entrada general de l’edifici, fins als Punts d’accés a l’usuari, situat a l’interior dels espais privatius, correspon a la propietat o comunitat de propietaris de l’edifici. A partir d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’usuari.

Instal·lació de porter electrònic I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació de porter electrònic s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació del porter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

II - Instruccions de manteniment : - Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal·lació del porter electrònic proporcionades pels seus fabricants o instal·ladors.

Instal·lació d’aparells elevadors I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- Els aparells elevadors s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. - Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estan especificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina. Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Els nens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l'ascensor. - La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació i s'ha de netejar periòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació dels aparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada.


Incidències extraordinàries:

- Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, col·locar el rètol "No funciona" i avisar als responsables del manteniment de l’edifici. - Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne, prémer el botó corresponent a l'alarma o, si n’hi ha, comunicar-se pel telèfon amb el conserge o amb l’empresa de manteniment, i esperar l'ajut. La majoria d’empreses de manteniment tenen servei d’urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant la impossibilitat d’efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Servei de Bombers. - En cas d'accident serà obligat posar-ho en coneixement d'un organisme territorial competent i de l'empresa encarregada del seu manteniment. L’aparell no tornarà a posar-se en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l'organisme territorial competent ho autoritzi.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la instal·lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Inspecció i revisió dels aparells elevadors. - Si la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa encarregada del seu manteniment està obligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal·lació.

Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- Les instal·lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Tipus de recollida municipal: Selectiva

- En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos de cartró que no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats. - El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels desguassos.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada.

Incidències extraordinàries: - Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal·lacions. Instal·lació de protecció contra incendis I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Sistema o aparells instal·lats: Extintor existent Situació: Planta baixa

- No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. - En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del tipus d’edifici i l’ús previst. Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat.

Incidències extraordinàries:


- Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat. - En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Revisió dels aparells o sistemes instal·lats. - En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.

Instal·lació de ventilació I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Sistema o aparells instal·lats: Natural (finestres) Situació: Planta baixa

- No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació les extraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.). Tanmateix no es poden connectar els extractors de cuines a les xemeneies de les calderes i a l’inrevés. - No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat. - Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu doncs poden perjudicar la correcte ventilació de l’habitatge, local o zona i, per tant, la salubritat dels mateixos.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. - Revisió sistemes de comandament i control.

- El manteniment de la instal·lació de ventilació comunitària fins els espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari.

Instal·lació de dipòsits de gas-oil I - Instruccions d’ús : Condicions d’ús:

- La instal·lació de dipòsits de gas-oil s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Tipus de dipòsit ------------------------ Situació: ------------------------ Capacitat (lts.) ------------------------


- En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació dels dipòsits de gas-oil, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i l’execució d’un instal·lador autoritzat.

Incidències extraordinàries: - Si es detecta una fuita de combustible caldrà:

- Tancar l'aixeta de pas de subministrament del dipòsit a l'aparell. - Ventilar l'espai obrint portes i finestres i retirar el líquid abocat. - Avisar immediatament a una empresa especialitzada.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components dels dipòsits de gas-oil tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Revisió de la xarxa i del dipòsit segons la seva capacitat.


Instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària I - Instruccions d’ús : Consideracions d’ús :

- La instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. - La zona on s’ubiquen els captadors no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai s'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat. - Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es sol·liciti a la propietat ,que es faci amb una empresa especialitzada i d’acord amb la normativa vigent.

Incidències extraordinàries: - Si s'observen fuites d'aigua o deficiències a la xarxa de la instal·lació s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Neteja captadors i inspecció visual dels seus components. - Purgues dels circuits i inspecció visual dels seus components. - Revisió general de la instal·lació.

- El manteniment de la instal·lació solar tèrmica comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells correspon a l'usuari.

Instal·lació solar fotovoltaica I - Instruccions d’ús : Consideracions d’ús:

- La instal·lació solar fotovoltaica s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Potència elèctrica de la instal·lació fotovoltaica (kWp): ------------------------

- La zona on s’ubiquen els captadors no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai s'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: - En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació fotovoltaica, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució a càrrec d’un instal·lador especialitzat.

II - Instruccions de manteniment : - Els diferents components de la instal·lació fotovoltaica tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. - De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

- Neteja captadors i inspecció visual dels seus components. - Revisió general de la instal·lació.

07-3_Residus Estudi Gestió 09-13 - 1 -

7.3 - PRODUCCIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC. ESTUDI DE GESTIÓ Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. - Aquest Decret desenvolupa la normativa bàsica estatal continguda en el Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i la gestió dels residus de la construcció i demolició. 7.3.1 - Dades de l’estudi de gestió de residus

Fase de Projecte Bàsic i executiu

Títol RESTAURACIÓ DEL CASTELL I ADAPTACIÓ PER A FORMACIÓ I DINAMITZACIÓ ECONÒMICA

Emplaçament Plaça Pati del Castell , s/n 43420 - Santa Coloma de Queralt 7.3.2 - Introducció i objectius - L’aprovació del Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, per el qual es regula la producció i gestió dels residus de construccions i demolicions estableix un precedent a nivell nacional en la gestió de residus de construcció i d’enderrocs. - El present estudi de gestió de residus de l’obra es redacta en compliment de la normativa autonòmica i estatal d’aplicació, concretament el Decret 89/2010, de 29 de juny, pel que s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), que regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció; així com també el Real Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel que es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició. - Els productors de residus han de vetllar pel compliment de la normativa específica vigent, fomentant la prevenció de residus d’obra, la reutilització, el reciclat i altres formes de valoració, tot assegurant un tractament adequat amb l’objecte d’assolir un desenvolupament sostenible de l’activitat de la construcció. - El Programa de Gestió de Residus de la Construcció 2001-2006 ha fet una contribució important a la consolidació del model de gestió dels residus de la construcció i demolició de Catalunya i en la millora d’aspectes com els punts d’abocament incontrolats, els nivells de reciclatge o la gestió adequada de residus perillosos. - També en aquesta darrera etapa de gestió i fruit dels canvis normatius que s’han anat succeint, ha estat necessari adreçar esforços vers una dotació adequada d’infraestructures de gestió de residus de la construcció i demolició que, a la vegada, ha hagut d’ajustar-se progressivament a exigències ambientals creixents. - De forma complementària, l’Agència de Residus de Catalunya ha participat en la difusió de les pràctiques per a una gestió preventiva i adient dels residus de la construcció i demolició, a través de jornades, seminaris i, fins i tot, amb la participació en projectes que han avaluat la viabilitat tècnica de l’ús de materials reciclats procedents de residus de la construcció i demolició o les vies per incrementar la recuperació de plàstics i residus d’envasos de la construcció a les obres. - Aquestes actuacions esdevenen particularment rellevants a l’hora de fer front a la gestió d’un flux de residus tan abundant, que va superar els 10 milions de tones per a l’any 2006. - Quant a l’àmbit local, cal esmentar les actuacions que els ens locals han impulsat, a fi de donar compliment al model de gestió en matèria de residus de la construcció i demolició que recull el Decret 201/1994, de 26 de juliol, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny. L’adopció d’ordenances municipals sobre aquesta matèria ha permès estendre la regulació a gran part del territori català. - Tanmateix, encara resten pendents alguns reptes en matèria de gestió de residus de la construcció i demolició. En el context actual de gestió controlada d’aquests residus, es fa necessari potenciar el reciclatge dels residus de la construcció i demolició valoritzables que han estat dipositats, treballar en favor del mercat dels productes reciclats obtinguts a partir de residus de la construcció i demolició, desenvolupar noves aplicacions d’aquests materials i, en definitiva, garantir el compliment dels preceptes legals vigents al llarg de les diferents fases de gestió d’aquests residus. - El Programa de Gestió de Residus de la Construcció 2007-2012 és l’instrument que assumeix la planificació de la gestió de residus de la construcció i demolició per als propers anys a Catalunya i que haurà de donar resposta a tots aquests reptes, tot vetllant per afavorir que les opcions de gestió de residus de la construcció i demolició es basin en la prevenció de la generació d’aquests residus i, quan això no sigui possible, en les alternatives que ambientalment resultin més respectuoses. - Quant a l’estructura del document, aquest consta d’una primera part, en què es detallen els objectius generals del Programa, s’analitza el marc normatiu que afecta els residus de la construcció i demolició (tant vigent com d’imminent aprovació) i s’adjunten algunes recomanacions per tal d’orientar la nova etapa de gestió d’acord amb les conclusions del balanç del PROGROC 2001-2006. - En una segona part, es presenta el nou Programa de gestió, amb les línies d’actuació previstes per al període 2007-2012, així com la informació sobre la inversió associada. - Finalment, la darrera part del PROGROC presenta els criteris que regiran la revisió del Programa en una etapa final del seu desenvolupament, així com els indicadors de seguiment que serviran per avaluar la gestió d’aquests residus de forma simultània a la implementació del Programa. - L’objectiu últim del PROGROC ha de ser la millora de la gestió dels residus de la construcció i demolició en l’àmbit de Catalunya. De forma més concreta, el PROGROC persegueix altres objectius:

1. La consolidació del model de gestió de residus de la construcció i demolició a partir del desplegament de les infraestructures de tractament necessàries i d’aquells instruments que hi han de prestar suport. 2. El foment de la pròpia obra com la fase de referència per a la gestió correcta dels residus de la construcció i demolició, a través de les pautes metodològiques adients i les eines de comunicació que siguin necessàries.


3. La contribució al tancament del cicle de materials, de manera que els esforços de valorització dels residus de la construcció i demolició es vegin recompensats amb la consolidació d’un mercat de materials reciclats suficient per absorbir-los. 4. La millora dels processos de comunicació i control entre els agents implicats en la gestió de residus de la construcció i demolició.

- Per atènyer tots aquests objectius, en tot cas, el PROGROC 2007-2012 haurà d’ajustar-se als principis generals de la gestió de residus que emanen de la normativa vigent i que es presenten a continuació:

1. Tant el productor, com el posseïdor o el mateix gestor de residus de la construcció i demolició hauran de vetllar per la minimització de l’impacte ambiental associat a les actuacions que realitzin envers el residu. 2. El principi de responsabilitat del productor assenyala la necessitat de repercutir sobre el productor els costos derivats de la gestió adient dels residus de la construcció i demolició. 3. Cal remarcar la responsabilitat compartida que tant els agents privats com els públics tenen a l’hora de prevenir, valoritzar o dipositar els residus de la construcció i, en definitiva, de garantir-ne la gestió adequada. 4. També des de l’Administració caldrà disposar els mecanismes necessaris perquè la societat en el seu conjunt pugui participar dels reptes plantejats, així com de les estratègies per aconseguir-los. 5. La lògica que ha de regir la gestió de residus de la construcció i demolició comportarà haver de dedicar majors atencions i recursos als objectius de prevenció i valorització d’aquests residus, per sobre dels dedicats a la seva gestió finalista. 6. La gestió de residus de la construcció i demolició haurà de tenir en compte en tot moment el principi de suficiència econòmica, ajustant-se a la lògica de gestió que prioritza la prevenció i valorització per sobre dels tractaments finalistes. En conseqüència, la distribució territorial de les infraestructures de tractament haurà de garantir, en la mesura del possible, costos de transport raonables per als productors a l’hora de gestionar els seus residus.

- Amb la finalitat de clarificar la terminologia que s’emprarà al llarg del PROGROC, l’Annex 1 recull els conceptes bàsics vinculats a la gestió dels residus de la construcció i demolició, així com en descriu breument el significat.

Model de gestió dels residus de la construcció i demolició a Catalunya per al període 2007-2012

7.3.3 - Definició de conceptes Àrid reciclat : àrids provinents de residus de la construcció i demolició i resultants d’un procés de reciclatge. Quan s’opti per comercialitzar-los, aquests s’hauran de subjectar als requisits de qualitat designats per la normativa vigent per a la seva aplicació als diferents usos. Cànon de deposició de residus de la construcció : impost ecològic recollit a l’avantprojecte de llei de mesures de finançament de les infraestructures de tractament de residus. Aquest tribut té com a objectiu gravar l’abocament de residus de la construcció i demolició i destinar la recaptació obtinguda a les accions de prevenció i les operacions de valorització i optimització de la gestió dels residus de la construcció, així com a la promoció i recerca d’aplicacions dels materials recuperats, d’acord amb les directrius que s’adoptin per la corresponent Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus. Certificat de gestió de residus : document emès pels gestors autoritzats de residus i previst pel Decret 161/2001, de 12 de juny en virtut del qual s’acredita la gestió adient de la quantitat i tipologia de residus que han estat lliurats al gestor autoritzat. Aquest document s’ha de lliurar al titular de la llicència d’obra. Desconstrucció selectiva : d’acord amb la guia d’aplicació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, de conjunt d’operacions coordinades de recuperació de residus de la construcció i demolició que tenen com a objectiu la separació de residus aprofitables amb l’objectiu de minimitzar-ne el volum destinat a tractament finalista. Document d’acceptació dels residus de la construcció i demolició : document creat en el marc del present Programa, validat per l’Agència de Residus de Catalunya i que se signa entre el posseïdor i el gestor autoritzat a fi de concretar les vies de gestió que seguirà el residu de la construcció i demolició. Document de seguiment dels residus de la construcció i demolició : document creat en el marc d’aquest Programa, validat per l’Agència de Residus de Catalunya i que té l’objectiu de controlar la traçabilitat dels residus de la construcció i demolició entre el productor, el transportista i el gestor autoritzat.


Fiança : import que el productor/posseïdor de residus de la construcció diposita a les dependències municipals en el moment de sol·licitar la corresponent llicència d’obres i que serveix com a garantia dels compromisos adquirits en matèria de gestió de residus de la construcció i demolició, d’acord amb el Decret 201/1994, de 26 de juliol. Queden exempts de fiança els productors o posseïdors de residus de la construcció que gestionin els residus en plantes autoritzades de la seva titularitat o de titularitat de les organitzacions empresarials del sector de la construcció de què siguin membres. També n’estaran exempts si la planta de tractament és de titularitat de l’ens local que atorga la llicència. El càlcul del seu import depèn del volum de residus generat, però això podria canviar –almenys parcialment– en cas d’aprovar-se el projecte de Reial Decret sobre producció i gestió de residus de la construcció i demolició. Gestor autoritzat de residus de la construcció i demolició : titular de les instal·lacions de recepció, valorització i disposició dels residus de la construcció i demolició. Els gestors de residus de la construcció i demolició han d’obtenir la corresponent autorització o llicència d’acord amb allò disposat a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i trobar-se inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya. Les instal·lacions de gestió de les quals poden ser titulars són:

- Planta de valorització o de reciclatge: instal·lació de tractament de residus de la construcció on es reben, seleccionen, classifiquen i valoritzen les diferents fraccions valoritzables, amb l’objecte d’obtenir productes finals aptes per a la seva utilització, d’acord amb el desenvolupament dels processos enumerats i publicats en l’annex 1.B de l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer. Per tots aquells materials que no hagin pogut ser valoritzats, el titular de la instal·lació haurà d’acreditar la seva destinació final, no permetent-se el seu emmagatzematge per períodes superiors a un any. Són admissibles en plantes de valorització els residus de la construcció i demolició dels codis CER que quedin inclosos a la respectiva llicència/autorització ambiental. - Dipòsit controlat de residus inerts: instal·lació de disposició destinada a la deposició controlada de residus de la construcció i demolició per temps superior a un any. Són admissibles en dipòsits controlats de terres i runes els residus de la construcció i demolició amb els codis CER llistats a l’Annex 5 del present document. - Planta de transferència: instal·lació de transvasament, separació i classificació de residus de la construcció i demolició que té una funció logística i de millora de la qualitat dels residus per tal de lliurar-los als gestors autoritzats de plantes de valorització i dipòsits controlats. Existeixen dos tipus de plantes, atenent a les tasques que s’hi duen a terme:

- Planta de transferència (PT): instal·lació de transvasament que té la funció d’acumular temporalment quantitats relativament petites de residus de la construcció i demolició per a ser transportades conjuntament a plantes de valorització o a dipòsits controlats. - Planta de transferència (PST): instal·lació de transvasament amb una doble funció: una primera d’acumulació temporal del residu i una segona de triatge i selecció. A priori, aquesta instal·lació tractarà tan sols runa que, per la seva tipologia (alt contingut en materials no admissibles), no pot ser acceptada directament a altres instal·lacions (plantes de valorització o dipòsits controlats).

Obra de construcció o demolició : Una obra de construcció o demolició és la activitat consistent en: 1.- La construcció, reparació, reforma o demolició d’un bé immoble, tal com un edifici, carretera, port, aeroport, ferrocarril, canal, presa, instal·lació esportiva o d’oci, així com qualsevol altre element d’enginyeria civil. 2.- La realització de treballs que modifiquin la forma o substància del terreny o del subsòl, tal com excavacions, dragatges, sondejos, prospeccions, injeccions, urbanitzacions o altres anàlegs, amb exclusió d’aquelles activitats a les que sigui d’aplicació la Directiva 2006/21/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març, sobre la gestió dels residus d’indústries extractives.

Es considerarà part integrada en una obra a tota aquella instal·lació que li’n doni servei exclusiu i en la mesura que el seu muntatge i desmuntatge tingui lloc durant l’execució de la obra o al final d’aquesta. Així, doncs, es consideraran també part d’una obra els següents elements: plantes de matxuqueig, plantes de fabricació de formigó, plantes de fabricació grava-ciment o sòl ciment, plantes de de prefabricats de formigó, plantes de fabricació de mescles bituminoses, tallers de fabricació d’encofrats, tallers d’elaboració de ferralla, magatzems de materials i magatzems de residus de la pròpia obra i plantes mòbils de tractament de residus de construcció i demolició. Obra menor de construcció o reparació domiciliaria : Una obra menor de construcció o reparació domiciliaria es tota aquella obra de construcció o demolició que té lloc en un domicili particular, comerç, oficina o immoble del sector serveis, de caràcter tècnic senzill i escassa entitat constructiva i econòmica, que no suposi una alteració del volum, de l’ús, de les instal·lacions d’ús comú o del nombre d’habitatges i locals, i que no precisi d’un projecte firmat per professionals titulats. Pla de Gestió de Residus a l’Obra : document que recull les previsions de generació de residus que derivaran d’una determinada obra, així com les actuacions adreçades a la seva prevenció de residus i, en cas de no ser possible, a la seva gestió adient. El Pla haurà de preveure els diferents escenaris de gestió possibles, les vies de gestió definitives, els costos associats a cadascuna de les opcions, etc. La seva elaboració és responsabilitat del titular de la llicència d’obres. Posseïdor de residus de la construcció i/o demolició : la persona física o jurídica que tingui sota el seu poder els residus de la construcció i demolició i que no ostenti la condició de gestor de residus. Tindrà la consideració de posseïdor de residus la persona física o jurídica que executi l’obra de construcció o demolició, com el constructor, els subcontractistes i els treballadors autònoms. No tindrà la consideració de posseïdor de residus de construcció i demolició els treballadors per compte aliè. Prevenció de residus : conjunt de mesures adreçades a disminuir la quantitat de residus de la construcció i demolició en el mateix lloc on es produeixen i/o la seva toxicitat o perillositat. Productor de residus de construcció i demolició :

• La persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o demolició; en les obres que no sigui necessaris llicència urbanística, es considerarà productor de residu la persona física o jurídica titular del bé immoble objecte d’una obra de construcció o demolició. • La persona física o jurídica que realitzi operacions de tractament, de barreja o d’una altre tipologia, que ocasioni un canvi de naturalesa o de composició dels residus. • L’importador o adquiridor en qualsevol Estat de la Unió Europea de residus de construcció o demolició.


Reciclatge ex situ : operació de valorització que es duu a terme per un gestor autoritzat en una planta de valorització i en virtut de la qual s’obté un producte valoritzat apte per a la seva reintroducció al mercat. Reciclatge per reutilitzar in situ : operació de valorització per la qual, a partir d’un material procedent dels residus de la construcció i demolició que es genera en una obra i mitjançant una planta mòbil situada a la mateixa obra, s’obté un subproducte valoritzat apte per a la seva reutilització o com a matèria primera en la mateixa obra, sense necessitat de ser tractat per un gestor extern autoritzat. Residu de construcció i d’enderrocs : qualsevol substància u objecte que, complint la definició de Residu inclosa en el article 3.a de la Llei 10/998, de 21 d’abril, es genera en una obra de construcció o demolició. Cal apuntar que les terres no seran considerades residu de la construcció quan es destinin a reutilització a la pròpia obra o en una altra obra autoritzada. Residu especial (o perillós) : tots aquells residus que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereixen un tractament específic i un control periòdic i que estan inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre. En funció de les seves característiques de corrosivitat, reactivitat, explosivitat, toxicitat, inflamabilitat i patogenicitat, pot presentar risc a la salut pública o causar efectes adversos al medi ambient. Residu no especial (o no perillós) : tots els residus que no es classifiquen com a residus inerts o especials. Residu inert : residu no perillós que no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives, no es soluble ni combustible, ni reacciona física ni químicament ni de cap altre manera, no és biodegradable, no afecta negativament a altres matèries que pugui entrar en contacte de forma que pugui donar lloc a contaminació ambiental o perjudicial per a la salut humana. La lixivialitat total i la seva ecotoxicitat així com el contingut de contaminants de residus hauran de ser insignificants. En cap cas ha de suposar un risc per als éssers vius ni per la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. Es contemplen els residus inerts procedents d’obres de construcció i demolició, inclosos els d’obres menors de construcció i reparació domiciliària sotmeses a llicència municipal o no. Reutilització ex situ : operació de valorització de residus de la construcció i demolició que consisteix en la recuperació de materials procedents d’una obra, amb les mínimes transformacions possibles, per tal de ser utilitzats en una altra obra diferent d’aquella de la qual provenen, sempre a través d’un gestor autoritzat. Reutilització in situ : operació de valorització de residus de la construcció i demolició que consisteix en la recuperació d’elements constructius complets, amb les mínimes transformacions possibles, per tal de ser utilitzats al mateix lloc d’origen o en una altra obra, sense necessitat de la intervenció d’un gestor autoritzat. Segregació o separació en origen : acció que té com a objectiu obtenir, mitjançant processos de separació i recollida selectiva, residus de composició homogènia i classificats segons la seva naturalesa (formigons, metalls, plàstics, etc.), a fi de facilitar els processos de valorització i tractament. Transportista : responsable del trasllat dels residus de la construcció i demolició des del productor fins al gestor autoritzat. Des d’un punt de vista jurídic i mentre realitza el transport dels residus, aquest agent considerarà posseïdor. Valorització : operació manual i/o mecànica, desenvolupada in situ sense la necessitat d’un gestor autoritzat i ex situ per un gestor autoritzat, que permet el màxim aprofitament de tots els recursos continguts en els residus de la construcció i demolició, donant-los garanties de qualitat segons normes i lleis vigents i permetent la seva reinserció dins del cicle econòmic i productiu dels materials de segon ús. En tot cas, es considera valorització qualsevol dels processos enumerats a l’annex II.B de la Decisió de la Comissió 96/350/CEE publicats a l’annex I.B de l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. 7.3.4 - Contingut del Pla de Gestió de Residus per a obres d’edificació

Elements o apartats de l’Estudi / Pla de Gestió de Residus a l’Obra


7.3.5 - Pla de Gestió de Residus a l’Obra 7.3.5.01 Objecte - L’objecte d’aquest annex és oferir un model de guia que faciliti la redacció del Pla de Gestió de Residus a l’Obra d’acord amb les exigències de la normativa autonòmica, catalana i estatal. Marc legal que estableix el règim jurídic de la producció i gestió de residus de construcció i demolició, amb el fi de fomentar, per aquest ordre, la seva prevenció, reutilització i reciclat o altres formes de valorització, i l’adequat tractament dels destinats a eliminació (monodipòsit). 7.3.5.02 Criteris generals - Per tal d’uniformitzar els continguts del Pla de Gestió de Residus, aquests s’organitzaran d’acord amb uns apartats, que recullen, a més dels requisits prescrits en els textos legals de referència, altres accions complementàries per contribuir a millorar la gestió i la traçabilitat dels residus. Una estructura clara facilitarà la seva redacció i seguiment per part dels receptors i usuaris del mateix. El Pla de Gestió de Residus a l’Obra ha d’incorporar els apartats que mostra la Figura 1 i que més endavant es desenvolupen amb detall. 7.3.5.03 Control documental / Ubicació en el Projecte Executiu - El Pla de Gestió de Residus s’estructura en 4 apartats :

- els 3 primers s’inclouran a la memòria constructiva en forma d’annex; - i el quart o últim formarà part del pressupost en capítol independent.

El pressupost d’obra ha de contemplar totes les part ides d’obra relatives a la gestió dels residus en un capítol diferenciat , de manera que els costos que fins ara, en la majoria dels casos, es consideraven com a despeses indirectes, quedin reflectits, independentment, en el pressupost d’execució.

Apartats o fases del Pla de Gestió de Residus a incloure en el Projecte Executiu

Ubicació en la documentació en el Projecte Executiu

1 - Minimització i prevenció - Annex específic de Gestió de Residus de Construcció i Demolició (RCD’s) 2 - Estimació i tipologia dels residus

3 - Escenaris de gestió i escenari final 4 - Pressupost - Capítol específic de gestió de RCD’s en el pressupost1

- A Catalunya, per donar compliment al Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (modificat pel Decret 161/2001), el projecte tècnic que s’adjunta a la sol·licitud de la llicència urbanística2 de construcció ha d’avaluar el volum i característiques dels residus que s’originaran, les operacions de destria o recollida selectiva projectades, les instal·lacions de reciclatge o disposició del rebuig, etc. - Si quan es demana la llicència urbanística, no és necessari presentar el projecte executiu i se’n presenta el projecte bàsic, aquesta també haurà d’incloure una anàlisi prèvia de Pla de Gestió de Residus que caldrà redactar respectant l’estructura i els continguts del Pla de Gestió de Residus a l’Obra propi del projecte executiu. (1) Es recomana que a la Memòria Constructiva s’inclogui també un apartat que resumeixi els costos desglossats associats a la valorització i a la deposició especificats en el pressupost. (2) La documentació necessària per a la sol·licitud d’aquesta llicència es defineix al Decret 179/1995, de de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

7.3.5.04 Contingut del Pla de Gestió de Residus per a obres d’edificació 7.3.5.04.01 Mesures de minimització i prevenció de residus - El Pla de Gestió ha d’identificar totes aquelles accions a tenir en consideració per prevenir la generació de residus de la construcció i demolició o per reduir-ne la producció. Així, s’hi detallaran totes aquelles bones pràctiques que incorpora el projecte i l’execució de l’obra. - El Pla de Gestió de Residus s’ha d’incloure en el projecte d’execució i és obligació del productor vetllar perquè així sigui i contingui els requeriments estipulats per la legislació vigent. - Aquest document es troba vinculat a la tramitació de la llicència urbanística i ha de recollir les directrius de gestió de residus de la construcció i demolició que posteriorment es concretaran a l’obra. - Tot seguit s’adjunta el model de fitxa amb les accions de prevenció i d’altres relacionades que poden ajudar a una millor gestió dels residus. Aquestes hauran de ser tingudes en compte pel tècnic responsable abans de començar la redacció del projecte.


Fitxa model per a la definició de les accions de prevenció de residus en la fase de concepció i redacció del projecte

FITXA D’ACCIONS DE PREVENCIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Núm.

Descripció de la Bona Pràctica (BP) adoptada pel tècnic durant la fase de projecte

SÍ NO

1 En el cas d’enderroc, reparació o reforma, s’ha fet un inventari específic dels residus Especials o Perillosos que es generaran per poder preveure des del projecte l’espai i les condicions necessàries per al seu emmagatzematge i la seva gestió externa amb gestors autoritzats de residus Especials o Perillosos? (Obligatori)

2 (Respondre en el cas d’enderrocs, reparacions o reformes on s’hagi detectat la presència d’elements susceptibles de contenir amiant). S’ha previst la tramitació dels permisos pertinents a l’autoritat laboral competent per complir amb els requisits ambientals i de seguretat i salut exigits per la legislació vigent en quan a la manipulació i gestió dels elements que contenen amiant?

3 S’ha dissenyat l’edifici tenint en compte criteris de desconstrucció o desmuntabilitat (unir per adherència només aquells materials que tenen el mateix potencial de reciclabilitat, etc.)? - solucions d’impermeabilització o d’aïllament tèrmic no adherit - solucions de parquet flotant front l’encolat, ........

4 S’ha programat el volum de terres excavades per minimitzar els sobrants de terra i per utilitzar-los al mateix emplaçament?

5 S’ha optimitzat les seccions resistents, per tendir a reduir el pes de la construcció i, per tant, la quantitat de material a emprar?

6 S’ha detectat aquelles partides d’obra que poden admetre materials reciclats i s’ha reutilitzat residus petris com a granulat?

7 S’ha emprat elements o materials reutilitzats, reciclats i/o amb contingut de material reciclat i s’ha especificat les quantitats i les partides d’obra que els contenen?

8 S’empren sistemes d’encofrat reutilitzables? 9 Els sistemes constructius són sistemes industrialitzats i prefabricats que es munten a obra sense gairebé

generar residus?

10 S’ha modulat el projecte (paviments, acabats de façana, obertures, divisòries, etc.) per minimitzar els retalls?

11 S’ha previst el pas d’instal·lacions per cel rasos registrables i envans de cartró guix per evitar la realització de regates durant la fase d’instal·lacions?

12 S’han establert toleràncies en la part d’obra realitzada in situ? 13 S’ha escollit materials i productes ecològics amb certificacions (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental,

etc.) que garanteixin la menor incidència ambiental en el seu cicle de vida (amb contingut de reciclat, menor contingut de substàncies perilloses, etc.)?

14 S’ha limitat l’ús de materials tòxics o potencialment tòxics per evitar la repercussió en el medi i per evitar que una mala gestió pugui contaminar la resta de materials sobrants?

15 S’ha escollit materials i productes en funció de la informació que han aportat els subministradors sobre les característiques que els componen i del percentatge de material reciclat que incorporen?

16 S’ha escollit materials i productes en funció de les garanties que ofereix el fabricant per fer-se responsable de la gestió dels residus que generen a l’obra els seus productes (pactant prèviament el percentatge i característiques dels residus que acceptarà com a retorn) o, si això no és viable, informant sobre les recomanacions per a la gestió més adient dels residus produïts tenint en compte les seves possibilitats de valorització?

17 ... (Altres bones pràctiques)


Tot seguit s’adjunta el model de fitxa adreçada al posseïdor de residus per tal que aquest consideri les bones pràctiques de prevenció de residus que cal preveure en el procés d’execució de l’obra, amb ajust al que s’ha recollit en el Pla de Gestió de Residus a l’Obra.

Fitxa model per a la definició de les accions de prevenció de residus en la fase d’execució del projecte.

FITXA D’ACCIONS DE PREVENCIÓ DES DE LA FASE D’EXECUCIÓ Núm. Descripció de la Bona Pràctica (BP) ha adoptar pel constructor durant la fase de planificació i d’execució: SÍ NO

1 Conèixer les diferents tipologies de residu i la seva codificació segons el Catàleg Europeu de Residus per poder dirigir-los correctament a les instal·lacions autoritzades per a la seva gestió.

2 Conèixer els símbols de perillositat que identifiquen als residus Especials o Perillosos i el quadre d’incompatibilitat entre ells.

3 Preveure la retirada selectiva dels residus perillosos a fi d’evitar la barreja amb residus Inerts i No Perillosos o amb altres residus perillosos incompatibles i assegurar la gestió amb gestors autoritzats de residus perillosos. (Obligatori)

4 Destinar un espai en el recinte de l’obra per a la correcta classificació dels residus, tot respectant l’escenari de separació previst. (Obligatori)

5 Senyalitzar convenientment tots els contenidors en funció del tipus de residu que puguin admetre. (Obligatori en el cas dels residus Especials o Perillosos)

6 (En el cas d’enderrocs, reparacions o reformes on s’hagi detectat la presència d’elements susceptibles de contenir amiant). Disposar dels permisos pertinents atorgats per l’autoritat laboral competent per complir amb els requisits ambientals i de seguretat i salut exigits per la legislació vigent en quan a la manipulació i gestió dels elements que contenen amiant. (Obligatori) NO HI HA AMIANT

7 Complir amb el model de gestió de residus de la construcció i demolició de Catalunya, contractar la gestió dels residus a gestors autoritzats, i omplir els fulls de seguiment de residus per reflectir les quantitats reals de residus que surten de l’obra. (Obligatori)

8 Determinar les possibilitats de gestió (reutilització, reciclatge, altres formes de valorització, o dipòsit) per a cadascun dels residus que es preveu generar, en l’entorn pròxim a la construcció o l’enderroc.

9 Està prevista la distribució de petits contenidors per les zones de treball amb l’objectiu de facilitar la segregació dels diferents tipus de residus?

10 En les obres d’enderroc, rehabilitació o reforma, es preservaran els productes o materials que siguin reutilitzables o reciclables durant els treballs de demolició?

11 S’impartiran tasques de formació entre els treballadors i les subcontractes perquè col·loquin els residus en el contenidor corresponent (segons el tipus de residu, si se’n preveu o no el reciclatge, etc.)?

12 Es controlarà periòdicament si la classificació de residus es fa d’acord amb les instruccions? 13 S’intentarà comprar la quantitat de materials per ajustar-la a l’ús (sense escreixos) i s’intentarà optimitzar la quantitat de

materials emprats, ajustant-los als estrictament necessaris per a l’execució de l’obra?

14 S’escolliran materials i productes ecològics amb certificacions (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, etc.) que garanteixin la menor incidència ambiental en el seu cicle de vida (amb contingut de reciclat, menor contingut de substàncies perilloses, etc.)?

15 Sempre que sigui viable, es procurarà la compra de materials a l’engròs o amb envasos d’una grandària que permeti reduir la producció de residus d’embolcalls?

16 Es donarà preferència a aquells proveïdors que envasen els seus productes amb sistemes d’embalatge que tendeixen a minimitzar els residus o en recipients fabricats amb materials reciclats, biodegradables i que puguin ser retornables o, si més no, reutilitzables?

17 S’intentarà escollir materials i productes, d’acord amb les prescripcions establertes en el projecte, subministrats per fabricants que ofereixin garanties de fer-se responsables de la gestió dels residus que generen a l’obra els seus productes (pactant prèviament el percentatge i característiques dels residus que acceptarà com a retorn) o, si això no és viable, que informin sobre les recomanacions per a la gestió més adient dels residus produïts?

18 Existeix prou espai a l’obra per a emmagatzemar i aplegar els materials per tal de garantir-ne les propietats fins al moment de l’aplicació? En cas de resposta negativa, s’hauran de seguir les següents recomanacions: - Planificar l’arribada dels productes segons les necessitats d’execució (just-in-time). - Minimitzar el temps d’emmagatzematge gestionant els estocs de manera que s’eviti la producció de residus. - Senyalitzar dels elements emmagatzemats per poder-los identificar correctament. - Emmagatzemar els materials nous amb ordre (posant especial atenció en els materials d’acabat) i en un lloc on no se’n malmetin les propietats.

19 Es planificarà l’obra per minimitzar els sobrants de terra i es prendran les mesures adequades d’emmagatzematge per garantir la qualitat de les terres destinades a reutilització? NO HI HA TERRES

20 Està previst l’ús d’elements prefabricats/reutilitzables per al replanteig de la infraestructura de l’obra? 21 Es controlarà la càrrega adequada dels carretons o els palets perquè el transport dels materials nous no es malmetin? 22 Està prevista la realització del pas d’instal·lacions, evacuació, etc. durant les tasques d’encofrat per evitar obertures o

perforacions posteriors?

23 S’empraran materials reutilitzables en les reserves per als passos de conductes d’instal·lació, evacuació, finestres, etc.? 24 Es prendran les mesures de control adient per replantejar amb cura la situació de les obertures per al registre de les

instal·lacions als cels rasos o tancaments interiors verticals, de manera que tinguin la ubicació i dimensió adequada per evitar residus superflus?

25 S’intentarà evitar al màxim el nombre de retalls durant la posada a l’obra i s’intentarà realitzar els talls amb precisió, de manera que totes dues parts es puguin aprofitar? - Peces ceràmiques i paviments, aïllaments, tubs i d’altres materials d’instal·lacions (cables elèctrics), etc.

26 Es protegiran els materials d’acabat susceptibles de malmetre’s amb elements de protecció (a ser possible, que es puguin reutilitzar o reciclar)?

27 S’intentarà ajustar la quantitat de superfície que cal pintar i es prepararan només les quantitats de pintura necessàries? 28 Es controlarà la preparació de les barreges per a les operacions de pintura a fi d’evitar errors i, conseqüentment, residus? 29 Està prevista la reutilització/reciclatge dels dissolvents i les substàncies emprades en la neteja d’equips i eines a través

d’empreses que proporcionen aquest servei?

30 Està previst el rentat de pistoles en màquines rentadores que permeten la recuperació de dissolvent? 31 S’aprofitarà per a altres obres la pintura dels pots abans de lliurar-los a un gestor autoritzat de residus Especials? 32 ... (Altres bones pràctiques)


7.3.5.04.02 Estimació de la generació de residus de la construcció i demolició i tipologia - El Pla ha de preveure la naturalesa i la quantitat de residus que es generaran a l’obra o enderroc corresponent per tal de poder planificar la seva correcta gestió. En aquest sentit, s’ha de realitzar una estimació de la quantitat - expressada en tones i en metres cúbics - dels residus de la construcció i demolició que es generaran a l’obra, codificats amb ajust al a Llista Europea de Residus publicada per l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, o norma que la substitueixi. - L’estimació i tipologia dels residus està relacionada amb la naturalesa dels residus i amb la quantitat que es preveu generar per poder planificar la seva correcta gestió.

- Els residus s’hauran de quantificar per tipologies i fases de l’obra o de l’enderroc - Els residus s’hauran d’estimar en tones i en metres cúbics - Els residus s’hauran de codificar segons el Catàleg Europeu de Residus

- Els redactors disposen de diferents eines i mètodes de càlcul per poder realitzar l’estimació de les quantitats que es preveu generar i determinar la seva naturalesa. A la web de l’Agència de Residus de Catalunya es poden consultar taules de referència per realitzar els càlculs, així com la codificació segons el Catàleg Europeu de Residus. - En qualsevol cas, sempre caldrà deixar constància de l’eina o font que s’ha fet servir per realitzar l’estimació i determinar la tipologia dels residus. A continuació, s’adjunten diversos models de taula per a realitzar aquesta aproximació a la generació de residus amb ajust a la legislació vigent:


- En aquest apartat del Pla de Gestió també s’ha d’incloure un inventari dels residus especials o perillosos que es generaran durant les activitats d’enderroc, reparació o reforma. - Tot seguit s’adjunten dos models d’inventari, un per a les activitats d’enderroc i un altre per a les obres de reparació o reforma. Aquest darrer model també serveix per inventariar els residus Especials o Perillosos d’obra nova i es recomana la seva inclusió en el Pla de Gestió de Residus per tal d’evidenciar la correcta planificació de la gestió interna i externa dels residus especials.

7.3.5.04.03 Escenaris de gestió i escenari final - Aquest apartat s’inclou per deixar constància dels possibles escenaris de gestió i de l’escenari de gestió definitiu (entenent com a escenari el ventall d’operacions i d’instal·lacions destinades a la gestió dels residus). - Una obra te dos escenaris de gestió:

- l’escenari de gestió intern (dins de l’obra) - i l’extern (fora de l’obra).

- Per aquest motiu es considera imprescindible fer una reflexió prèvia sobre les diferents possibilitats de gestió “internes” i “externes” més adequades per a la nostra obra. - Un cop identificats els residus que es produiran, cal avaluar les opcions de què es disposen per a la seva gestió adient, tot definint l’escenari de gestió3 de residus més adequat d’acord amb criteris com:

- L’espai disponible per realitzar la separació selectiva dels residus a l’obra. - La possibilitat de reutilització in situ. - La proximitat de valoritzadors de residus de la construcció i demolició. - La distància als dipòsits controlats. - Els costos econòmics associats a cada opció de gestió, etc. - L’existència de preceptes normatius que estableixen exigències de gestió concretes per a determinats residus (p. e. residus perillosos).

- Per a la definició de l’escenari de gestió final, el Pla de Gestió de Residus a l’Obra haurà d’incloure dos escenaris diferenciats: - Escenari extern (fora de l’obra): opcions de gestió per a cada tipologia de residu (plantes de valorització - plantes de transferència - dipòsits controlats). - Escenari intern (dins de l’obra): opcions de reutilització, valorització i eliminació dels residus a l’emplaçament de l’obra; descripció i prescripció del funcionament i de la ubicació de les instal·lacions previstes per a l’emmagatzematge i per a les operacions internes de gestió.

- En qualsevol cas, d’acord amb els objectius del PROGROC, s’ha de considerar sempre la disposició com a última opció en la gestió dels residus de construcció i demolició i, per tant, s’ha de tendir, per aquest ordre, a la reutilització, al reciclatge o a qualsevol altre tipus de valorització. En aquest sentit, l’escenari mínim de separació selectiva per a les obres de construcció i demolició està format per la segregació dels residus inerts, dels residus no especials i dels residus especials. - Cal tenir en compte, però, que aquest escenari mínim pot anar-se ampliant en funció de les possibilitats de valorització (internes o externes) que existeixin a la mateixa obra i a l’entorn proper d’aquesta. En el primer cas, aquestes possibilitats tindran a veure amb la capacitat que tingui una determinada obra de construcció per absorbir part dels residus inerts que genera (per exemple, les terres d’excavació que poden aplegar-se per ser reaprofitades posteriorment en terraplens, reblerts, etc.); en el segon cas, aquestes possibilitats depenen de la viabilitat de comptar amb valoritzadors de residus (per exemple, si tenim a l’abast recicladors de plàstic, de fusta, de metall, de paper i cartró, etc.).


- La classificació en origen in situ dels residus de construcció i demolició és el factor que més influeix en el seu destí final: un contenidor que surt de l’obra amb residus heterogenis te menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, reutilitzat (en els cas de la runa neta) a la mateixa obra on s’ha produït. - És a dir, qualsevol operació de reciclatge o de reutilització ha d’estar sotmesa a una destria inicial que permeti disposar d’una matèria primera uniforme i d’un material resultant de qualitat. - Quan no sigui viable la classificació selectiva en origen es recomana derivar els residus cap a plantes de transferència properes, on es faci la separació per tipologies i des d’on el residu pugui ser lliurat a un gestor autoritzat per a la seva valorització o dipòsit. (3) Escenari: ventall d’operacions i d’instal·lacions destinades a la gestió dels residus. Una obra te dos escenaris de gestió, l’escenari de gestió intern i l’extern. - L’apartat, “Escenaris de gestió i escenari final”, haurà d’incloure:

- Escenari extern: opcions de gestió per a cada tipologia de residu (plantes de valorització - plantes de transferència - dipòsits controlats). - Escenari intern: opcions de reutilització, valorització i eliminació dels residus a l’emplaçament de l’obra; descripció i prescripció del funcionament i de la ubicació de les instal·lacions previstes per a l’emmagatzematge i per a les operacions internes de gestió.

- Com a mínim caldrà deixar constància de: - Tipus de separació selectiva i nombre de contenidors en funció de les possibilitats de reutilització, de les tipologies de residu, de l’espai de l’obra, de la viabilitat de tenir una planta mòbil matxucadora a l’obra, etc. - Localització dels punts de l’obra susceptibles d’admetre material reutilitzat o reciclat. - Els plànols de les instal·lacions previstes per a l’emmagatzematge, maneig i, en el seu cas, altres operacions de gestió dels residus de la construcció i demolició dintre de l’obra. Posteriorment, aquest plànols podran ser objecte d’adaptació a les característiques particulars de l’obra i els seus sistemes d’execució, previ acord de la direcció facultativa de l’obra. - Les prescripcions dels plecs de prescripcions tècniques particulars del projecte, en relació amb l’emmagatzematge, maneig i, en el seu cas, altres operacions de gestió de residus de construcció i demolició dintre de l’obra. - Quantitat de material reutilitzat (m3 una vegada matxucats) a l’obra procedent del reciclatge in situ dels residus petris generats en el mateix emplaçament. Quantitat de residu petri (m3) que s’ha evitat portar a abocador. - Models de senyalitzacions emprades per als contenidors segons el tipus de residu que poden contenir.

- A continuació s’adjunten, en forma de taula, uns models de fitxa per facilitar la identificació dels escenaris de gestió, interns i externs, més apropiats per a l’obra a executar.

FITXA D’IDENTIFICACIÓ DELS ESCENARIS INTERNS DE GESTIÓ

SÍ NO

1 En el cas d’enderrocs, reformes o rehabilitacions: s’ha detectat la presència d’elements que poden contenir amiant? (Nota: en cas afirmatiu caldrà complir amb els requisits ambientals i de seguretat i salut exigits per la legislació vigent)

2 L’obra disposa d’espai per poder realitzar la separació selectiva: residus Inerts - residus No Especials - residus Especials? (Es a dir, 2 contenidors i una zona adequada per a la recepció dels residus Especials disposats en bidons, contenidors, etc.) (Nota: recordem que en cas negatiu, sempre s’haurà de separar els residus Especials o Perillosos de la resta en compliment de la legislació relativa als residus perillosos, i portar els residus Inerts i No Especials barrejats a una central de transferència, o bé, a un dipòsit de residus No Especials)

3 Es possible disposar d’espai per a la ubicació de diferents contenidors per a la separació selectiva dels residus No Especials (fusta, metall, plàstic, paper i cartró, cartró-guix)?

1 contenidor 2 contenidors 3 contenidors 4 contenidors 5 contenidors 4 Identificar aquelles partides d’obra que poden admetre àrid reciclat i les quantitats d’àrid

reciclat total que serien necessàries: Quantitat

(m3)

- Subbase de grava procedent de granulats reciclats - Rebliment i piconatge de rasa amb graves procedents de material reciclat - Reblert de rasa o pou per a drenatges amb graves procedents de granulat reciclat - Estesa de graves per a drenatge, amb graves procedents de granulat reciclat - Acabat de terrat amb capa de protecció de grava de material reciclat - Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat - Altres: (especificar) - - -

TOTAL = 5 Existeix espai a l’obra i els mitjans necessaris per poder instal·lar una matxucadora mòbil, aplegar i reutilitzar

els residus petris per al seu ús en les partides assenyalades en el punt anterior? (Cal tenir en compte que l’àrid resultant, una vegada matxucat serà, aproximadament de 3 vegades menor al volum inicial de residus petris)

6 Observacions sobre l’escenari intern:


- Per a seleccionar les opcions externes de gestió, la pàgina Web de l’Agència de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net) ofereix informació referent a les diferents instal·lacions de gestió autoritzades que existeixen al nostre país. Aquesta via permet obtenir dades per gestionar els residus segons la seva tipologia i destí (reciclatge, transvasament o triatge i abocament en dipòsit controlat). - La consulta pot realitzar-se de dues maneres:

- Directament per codi CER, a partir del vincle existent a la pàgina principal. - Segons tipologies de residus, a partir del vincle existent a la pàgina principal.

Per als residus inerts (terres i runes) cal seleccionar l’opció “Residus de la construcció”. - La cerca pot realitzar-se per nom d’instal·lació, àmbit territorial, tipus d’instal·lació (dipòsit controlat, reciclatge, transvasament). L’ordenació dels resultats es pot sol·licitar per nom de gestor o bé per nom de municipi. Per als residus especials o perillosos, cal seleccionar l’opció “Residus industrials”. - La cerca pot fer-se per nom d’instal·lació, codi de gestor, tipus de gestió, tipus d’instal·lació, mitjançant el codi CER18 del residu que es vol gestionar, comarca, etc. L’ordenació dels resultats es pot demanar per nom de gestor o bé per nom de municipi. Per als residus no especials o no perillosos cal seleccionar l’opció “Residus industrials”. - La cerca pot fer-se per nom d’instal·lació, codi de gestor, tipus de gestió, tipus d’instal·lació, mitjançant el codi CER del residu que es vol gestionar, comarca, etc. L’ordenació dels resultats es pot demanar per nom de gestor o bé per nom de municipi.

FITXA D’IDENTIFICACIÓ DELS ESCENARIS EXTERNS DE GESTIÓ

7 Identificar els recicladors, plantes de transferència o dipòsits propers a l’entorn de l’obra on es proposa gestionar els residus de la

construcció

Residus Quantitat estimada: Gestor

Distància aprox. a

l’obra

Quantitat mínima

acceptada Impropis

Cost gestió

Tn m3 Codi km (unitats) % € 7.1 Inerts - IN (Terres i runes)

Reciclatge Reciclatge Planta de transferència Planta de transferència Planta de transferència Dipòsit Dipòsit Dipòsit

7.2 No Especials - NE Reciclatge: Reciclatge de metall

Reciclatge de metall Reciclatge de metall Reciclatge de fusta Reciclatge de fusta Reciclatge de fusta Reciclatge de plàstic Reciclatge de plàstic Reciclatge de plàstic Reciclatge de paper - cartró Reciclatge de paper - cartró Reciclatge de paper - cartró

Planta de transferència Planta de transferència Planta de transferència Dipòsit Dipòsit Dipòsit

7.3 Especials o Perillosos - ES Centre de tractament Centre de tractament

8 Observacions sobre l’escenari extern:


FITXA RESUM DE L’ESCENARI INTERN DE GESTIÓ

1 Asse nyalar el tipus de gestió interna prevista:

Separació dels residus Especials (*) de la resta de residus Separació selectiva de residus Inerts i No Especials Residus Inerts i residus No Especials barrejats Reutilització dels excedents de terres en el mateix emplaçament Reutilització dels residus petris previ matxuqueig

2 Indicar la quantitat de residus petris que es preveu matxucar per reutilitzar, posteriorment, en el mateix emplaçament. (Cal tenir en compte que l’àrid resultant, una vegada matxucat serà, aproximadament de 3 vegades menor el volum inicial de residus petris)

Quantitat (m3):

.....................

3 Especificar el tipus de separació selectiva prevista: Opció 1 Especials - ES (*) zona habilitada pels Residus Especials (amb tants bidons com calgui)

Inerts - IN 1contenidor per Inerts zona d’aplec per terres

No Especials - NE 1 contenidor per metall 1 contenidor per fusta 1 contenidor per plàstic 1 contenidor per paper i cartró 1 contenidor per cartró – guix 1 contenidor per la resta de residus No Especials barrejats

(Nombre total de contenidors per residus No Especials: .......................) Opció 2 Especials - ES (*) zona habilitada pels Residus Especials (amb tants bidons com calgui)

Inerts - IN 1 contenidor per Inerts zona d’aplec per terres

No Especials - NE 1 contenidor per tots els residus No Especials barrejats Opció 3 Especials - ES (*) zona habilitada pels Residus Especials (amb tants bidons com calgui)

Inerts - IN + No Especials - NE 1 contenidor amb Inerts i No Especials barrejats (**) zona d’aplec per terres

4 (**) Justificació, en cas d’haver optat per l’opció 3 (1 sol contenidor amb residus inerts i no especials barrejats):

5 Documents adjunts que afecten a l’escenari intern de gestió, que cal incorporar dintre d’aquest apartat: - Adjuntar al Pla de Gestió de Residus els plànols de les instal·lacions previstes per a l’emmagatzematge (ubicació dels contenidors i zones d’aplec), maneig i, en el seu cas, altres operacions de gestió dels residus de la construcció i demolició dintre de l’obra (plantes mòbils, etc.) Posteriorment, aquests plànols podran ser objecte d’adaptació a les característiques particulars de l’obra i els seus sistemes d’execució, previ acord de la direcció facultativa de l’obra. - Adjuntar al Pla de Gestió de Residus les prescripcions dels plecs de prescripcions tècniques particulars del projecte, en relació amb l’emmagatzematge, maneig i, en el seu cas, altres operacions de gestió de residus de construcció i demolició dintre de l’obra. - Adjuntar els models de cartells per senyalitzar els contenidors segons els residus que poden admetre.

6 Observacions:

(*) - Senyalitzar correctament els diferents contenidors on s’hagin de situar els envasos dels productes Especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representats en les etiquetes. - Tapar els contenidors i protegir els residus Especials de la pluja, la radiació, etc. i protegir els contenidors dels cops quan estiguin situats en zones de trànsit per evitar vessaments accidentals. - Emmagatzemar els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d’evitar fuites. - Impermeabilitzar el terra on se situïn els contenidors de residus perillosos. - En cas de detectar elements susceptibles de contenir amiant caldrà demanar, amb suficient antelació els permisos pertinents a l’autoritat laboral competent i complir amb els requisits ambientals i de seguretat i salut exigits per la legislació vigent.


MODEL DE FITXA RESUM DE L’ESCENARI EXTERN DE GESTIÓ

7 Identificar els recicladors, plantes de transferència o dipòsits propers a l’entorn de l’obra on es proposa gestionar els residus de la construcció:

7.1 Inerts - IN (Terres i runes)

Quantitat estimada: Gestor Tones m3 Codi

Reciclatge Planta de transferència Dipòsit

7.2 Residus No Especials - NE


Reciclatge Reciclatge de metall

Reciclatge de fusta Reciclatge de plàstic Reciclatge de paper - cartró

Planta de transferència Dipòsit

7.3 Residus Especials o Perillosos - ES


Centre de tractament

8 Observacions:

MODELS DE CARTELL PER SENYALITZAR ELS RESIDUS SEGONS TIPOLOGIES

(els pictogrames poden descarregar-se de la web de l’Agència de Residus de Catalunya)

INERTS (RESIDUS ADMESOS: CERÀMICA, FORMIGÓ, PEDRES, ETC. ) CODIS CER: 170107, 170504, 170904, ... (codis admesos en els dipòsits de terres i runes)

NO ESPECIALS - BARREJATS (RESIDUS ADMESOS: FUSTA, METALL, PLÀSTIC, PAPER I CARTRÓ,CARTRÓ-GUIX) CODIS CER: 170201, 170407, 170203, 170604, ... (codis admesos en dipòsits de residus No Especials) Nota: Aquest símbol identifica als residus No Especials barrejats, no obstant, en cas d’optar per una separació selectiva més exigent, caldria un cartell específic per a cada tipus de residu: fusta, ferralla, cartró, plàstic, etc.

FUSTA

Codi CER: 170201 FERRALLA

Codi CER: 170407 PAPER I CARTRÓ Codi CER: 150101

PLÀSTICS (film, tubs, porexpan,...)

Codi CER: 170203

CABLES ELÈCTRICS Codi CER: 170401

POREXPAN

Codi CER: 170604 PLÀSTIC FILM

Codi CER: 170203

ESPECIALS CODIS CER: (els codis dependran dels tipus de residus) Nota: Aquest símbol identifica als residus Especials de manera genèrica i pot servir per senyalitzar la zona d’aplec habilitada pels residus Especials, no obstant, a l’hora d’emmagatzemar-los cal tenir en compte els símbols de perillositat que identifiquen a cadascun i senyalitzar els bidons o contenidors d’acord amb la legislació de residus Perillosos.


Complementàriament i per tal d’ajustar la gestió dels principals residus perillosos que apareixen a les obres a allò previst a la legislació vigent, l’Annex 8 del “Programa de Gestió de Residus de la Construcció a Catalunya”, recull els protocols bàsics de gestió que cal seguir davant l’aparició d’amiant i d’altres residus emergents, com CFC’s i HCFC’s 4. (4) Clorofluorocarburs i hidroclorofluorocarburs respectivament. Ambdós gasos són responsables d’impactes ambientals considerables, relacionats amb la pèrdua de la capa d’ozó estratosfèrica i amb l’efecte hivernacle. 7.3.5.04.04 Pressupost - Concreció final del cost associat a la gestió de residus de construcció i enderroc i traducció en una partida pressupostària, tal i com succeeix a l’actualitat amb la partida de Seguretat i Salut a les obres. Aquesta valoració formarà part del pressupost del projecte com a capítol independent. - Detalls del cost associat a la gestió de residus de construcció i enderroc i traducció en una capítol pressupostari, tal i com succeeix a l’actualitat amb Seguretat i Salut a les obres. Aquesta valoració formarà part del pressupost del projecte executiu com a capítol independent. - Les partides que caldrà detallar estaran relacionades amb:

- La classificació dels residus d’acord amb l’escenari de separació selectiva triat. - Subministrament d’equips de gestió. - El cost associat a l’ús d’una maquinària mòbil de matxuqueix o de trituració.

- El cost associat a la càrrega, transport i disposició dels residus cap a centrals de reciclatge, centrals de transferència o dipòsits controlats. 7.3.5.05 Implantació del sistema de gestió documental dels residus de la construcció i demolició - El sistema documental de gestió dels residus de la construcció i demolició pretén garantir el control de tots els residus generats, així com la traçabilitat de la seva gestió. Els principals elements que l’integren són:

A - Document d’acceptació B - Document de seguiment C - Certificat de gestió de residus de la construcció i demolició

A - Document d’acceptació. Aquest document ha de subscriure’s entre el posseïdor dels residus de l’obra i el gestor de residus. Recull la identificació del posseïdor del residu, els diferents residus que s’han previst al Pla de Gestió de Residus a l’Obra i el gestor que n’assumirà la seva gestió. Caldrà que existeixin tants documents d’acceptació com gestors diferents als quals es destinaran els diferents residus. - Els documents d’acceptació hauran de lliurar-se a l’ens local abans del retorn de la fiança, tal i com recull el Decret 161/2001, de 12 de juny. Preferentment, el nou model de gestió proposa que aquests s’incloguin junt amb la documentació que cal lliurar a l’ens local per a l’obtenció de la llicència d’obres. B - Document de seguiment. Acompanyarà el residu a gestionar i permetrà identificar els agents que intervenen en la seva gestió, des del seu origen fins al seu destí final. Funcionarà de forma semblant al del full de seguiment que s’utilitza en la gestió dels residus industrials a Catalunya i inclourà:

- La identificació del productor i posseïdor del residu. - L’obra de la qual prové el residu de construcció i demolició i el número de llicència. - La quantitat - en tones o metres cúbics , o en ambdós quan sigui possible - de residu a gestionar i la seva codificació d’acord amb el CER. - La identificació del gestor autoritzat al qual es destinarà el residu. En cas que el gestor només assumeixi la recollida, emmagatzematge, transferència o transport, però no la valorització o eliminació del residu, el document haurà d’incorporar la identificació del gestor final.

C - Certificat de gestió de residus de la construcció i demolició. Serà emès per part del gestor autoritzat, qui el cedirà al posseïdor de residus de la construcció i demolició, a fi de que el productor de residus pugui acreditar davant l’ens local on ha tramitat la llicència d’obra la gestió adient dels residus generats i, així, recuperar la fiança dipositada, en compliment del que preveu el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny. Aquest certificat acreditarà la gestió dels residus rebuts pel gestor, tot identificant les dades del productor i el número de la llicència de l’obra de procedència. En cas de ser gestor autoritzat que no assumeix la valorització o eliminació d’aquells residus, igualment se’n responsabilitzarà de fer arribar al posseïdor els certificats corresponents als processos de valorització o eliminació finals. - Addicionalment i entre les obligacions del gestor de residus de la construcció i demolició, també s’hi trobarà la de formalitzar una declaració de residus de la construcció i demolició amb caràcter anual. - La Figura 4 mostra el funcionament del sistema documental de gestió dels residus de la construcció i demolició, amb els fluxos d’informació que hi tenen lloc i els agents que hi intervenen. Per clarificar-ne la comprensió, s’han diferenciat amb colors els fluxos que tenen lloc abans o després de la gestió dels residus, així com els formats de les línies que designen aquests fluxos: línia contínua (vinculada al compliment de les obligacions dels gestors de residus) i línies discontínues (implicades en els tràmits necessaris per a la devolució de la fiança).


DOCUMENT D’ACCEPTACIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ (A)

DOCUMENT DE SEGUIMENT DELS RESIDUS DE LA

CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ (B)

- El certificat de gestió (C) serà directament emès pels gestors de residus segons el format que ells ja venen utilitzant, si bé haurà de contenir, com a mínim:

- la identificació del productor, - el número de la llicència de l’obra de procedència, - els codis de residus gestionats, - les quantitats de residus gestionats.

Model de gestió documental aplicat als residus de la construcció i demolició


7.3.6 - Documents de referència en matèria de manipulació de l’amiant i altres residus emergents - En aquest apartat, s’adjunten un seguit d’informacions i recomanacions relatives a la gestió de determinats residus perillosos. Particularment, els criteris al·ludeixen al tractament específic que mereixen l’amiant i els gasos de les famílies dels CFC’s i HCFC’s. Convé destacar que, a banda de la seva perillositat, per a ambdues tipologies de residus existeix a la legislació l’obligació explícita d’ésser separats i específicament tractats. 7.3.6.01 El tractament de l’amiant a les obres de construcció i demolició i a les instal·lacions de gestió - A continuació es despleguen les obligacions i les recomanacions per al tractament de l’amiant en els dos àmbits per als quals té aplicació aquesta primera part de l’annex: les obres de construcció i demolició i les instal·lacions de gestió de residus. 7.3.6.01.01 Obres de construcció i demolició - En el marc de les obligacions ja previstes en matèria de seguretat i salut a les obres, en virtut del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, i amb caràcter més recent, han estat aprovades les obligacions vigents per a tots aquells treballs amb risc d’exposició a l’amiant, d’acord amb el Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant. - De forma sintètica, aquest Reial Decret estableix l’obligatorietat de realitzar una inspecció prèvia a totes les obres per a les quals esdevé d’aplicació - operacions de l’article 3.1 del Reial Decret, entre les que s’hi troben els treballs de demolició, de manteniment i reparació, de desmantellament...-. Particularment, destaca la consideració de l’article 10.2 del Reial Decret, per la qual “[...] si existeix el menor dubte sobre la presència d’amiant en un material o en una construcció, hauran d’observar-se les disposicions d’aquest Reial Decret que resultin d’aplicació”. - En cas que aquesta identificació conclogui en un resultat positiu, qualsevol empresari que intervingui en la gestió de l’amiant haurà d’estar registrat en el Registre d’Empreses amb Risc per Amiant (RERA) de la Comunitat Autònoma corresponent, així com haurà d’establir un pla de treball que inclogui les mesures i precaucions a adoptar per dur a terme la gestió de l’amiant amb garanties per a la salut i la seguretat dels treballadors. - Val a dir que es diferenciaran dos plans de treball diferents, en funció de la durada i característiques del treball amb l’amiant: 7.3.6.01.01.01 Pla de treball específic

- Pla de treball específic. L’ha de redactar qualsevol empresa que vagi a realitzar un determinat treball amb amiant o amb algun altre material que el contingui. Val a dir que en cas que l’empresa realitzi plans de treball successius, aquests podran referir-se a aquelles dades que romanguin inalterades i que ja han estat recollides en plans anteriors.

7.3.6.01.01.02 Pla de treball genèric - Pla de treball genèric. Per a aquelles empreses que realitzen operacions amb amiant o amb materials que el contenen - especialment en els casos de manteniment i reparació - i quan es tracti de treballs de curta durada amb presentació irregular o no programables amb antelació, l’empresari podrà substituir el pla de cada treball per un pla únic, de caràcter general, referit al conjunt d’aquestes activitats, en el qual es continguin les especificacions a tenir en compte en el desenvolupament dels treballs. Cal apuntar que aquest pla haurà de ser actualitzat quan canviïn significativament les condicions d’execució dels treballs.

- També serà factible que les empreses que no es troben registrades i eventualment hagin de manipular amiant puguin subcontractar els serveis a una empresa degudament registrada al RERA. En aquest cas, l’empresa contractant haurà d’assegurar que l’empresa que realitzarà els treballs disposa del pla de treball adient i n’haurà d’obtenir una còpia, un cop el pla sigui aprovat per l’autoritat laboral competent. - Un cop presentat el pla específic o únic per part de l’empresa interessada, el procés de resolució i notificació serà de 45 dies. En cas de no rebre cap notícia, l’empresa haurà d’entendre el pla de treball com a aprovat. 7.3.6.01.02 Actuació front a la identificació de la presència d’amiant

Seqüència d’actuació front a la identificació de la presència d’amiant al material d’entrada a la instal·lació de gestió

Senyal per a la identificació dels materials amb amiant, d’acord amb el Reial Decret 1406/1989, de 10 de novembre


7.3.7 - La gestió a les obres d’altres residus emergents: CFC’S i HFC’S. - En aquesta segona part, s’identifica una altra tipologia de residus d’impacte ambiental considerable i que habitualment poden trobar-se a les obres de demolició i rehabilitació. L’interès principal del document estreba en clarificar les obligacions que existeixen pel que fa a la recuperació d’aquests compostos contaminants i les vies a seguir per tal de garantir-ne el compliment. 7.3.7.01 Descripció i introducció als CFC i HCFC - Els clorofluorocarburs (CFC en endavant) són compostos que es van començar a utilitzar com a refrigerants en aparells d’aire condicionat i frigorífics, per després ampliar-se progressivament a altres usos com esprais, aïllaments (agents inflants de les escumes de poliuretà i de poliestirè extrudit), pintures i dissolvents. El seu ús va ser prohibit a l’any 1995 pel seu efecte sobre la destrucció de la capa d’ozó. Van ser substituïts pels hidroclorofluorocarburs (HCFC), una altra tipologia de menor impacte en la destrucció de l’ozó però que també està sent substituït progressivament per altres substàncies de menor impacte i amb propietats similars. - El Reglament 2037/2000, del Parlament Europeu i del Consell, del 29 de juny de 2000 defineix quines són les substàncies que esgoten la capa d’ozó i les classifica en diferents grups, entre els quals s’hi troben els CFC, els HCFC i els HFC. - D’altra banda, també existeixen estudis que demostren la influència dels CFC, HCFC i HFC en l’efecte hivernacle i, per extensió, en l’escalfament global del planeta. - Malgrat actualment totes aquestes substàncies estan prohibides, el problema radica en les grans quantitats de CFC encara presents en els aparells amb una vida útil relativa extensa (aparells de refrigeració, frigorífics, congeladors, etc. que poden funcionar entre 10 o 15 anys). Succeeix el mateix amb els HCFC, que es prohibiren poc temps després. - A efectes del CER, aquells aparells o materials que contenen aquests compostos constitueixen residus perillosos, tal i com recull l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. En particular, els codis que els identifiquen són:

Tipologies de CFC, HCFC i HFC (hidrofluorocarburs) d’acord amb els codis del Catàleg Europeu de Residus.

Grup

Subgrup Codi CER Descripció

14. Residus de dissolvents, refrigerants i propel·lents orgànics (excepte els capítols 07 i 08)

1406. Residus de dissolvents, refrigerants i propel·lents d’escuma i aerosols orgànics

140601* CFC, HCFC i HFC

16. Residus no especificats en cap altre capítol de la llista

1602. Residus d’equips elèctrics i electrònics 160211* Equips rebutjats que

contenen CFC, HCFC i HFC

17. Residus de la construcció i demolició (inclosa la terra excavada de zones contaminades)

1709. Altres residus de construcció i demolició 170903*

Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus

mesclats) que contenen substàncies perilloses

20. Residus municipals (residus domèstics i residus assimilables procedents dels comerços, indústries i institucions)

2001. Fraccions recollides de manera selectiva 200123*

Equips rebutjats que contenen CFC

Font: CONSLEG: 2000D0532-01/01/2002 - De forma més concreta i d’acord amb el que recull l’esborrany del Plan Nacional Integrat de Residus 2007-2015 en el seu annex II (II Pla Nacional de Residus Perillosos 2007-2015), els residus específics que comprenen aquests codis són:

- LER 14: comprèn els CFC i HCFC que no figuren en els codis 16 i 20 i que constitueixen refrigerants i propel·lents orgànics (excepte els capítols 07 i 08), incloent els residus de dissolvents, refrigerants i agents inflants d’escumes i aerosols orgànics. - LER 16: abraça tots aquells residus que no han estat inclosos en cap altre codi CER i, entre d’altres, els residus d’aparells elèctrics i electrònics que puguin contenir CFC, HCFC i HFC. - LER 17: inclou aquells residus perillosos resultants d’obres de construcció i demolició que poden contenir CFC, HCFC i HFC. - LER 20: només es consideraran residus perillosos dintre d’aquest codi aquells que es recullen en instal·lacions dissenyades a tal efecte (deixalleries, ecoparcs, etc.) com a tals en llocs específicament dissenyats. I quant als CFC, HCFC, HFC només hi seran presents en aquells equips ja utilitzats i rebutjats.

7.3.7.02 Marc legislatiu - Recull normatiu amb afectació sobre l’ús i comercialització de CFC, HCFC i HFC.


7.3.7.03 Elements susceptibles de contenir CFC, HCFC i HFC a les obres de construcció i enderroc - Entre les substàncies que recull el Protocol de Montreal amb afectació sobre la destrucció de la capa d’ozó, a continuació s’hi recullen aquelles que es poden trobar més sovint a les obres de construcció i enderroc:

- Equips de refrigeració i aire condicionat/bombes de calor domèstiques i comercials, quan contenen substàncies de l’annex A del Protocol com a materials refrigerants i/o aïllants del producte: frigorífics, congeladors, deshumidificadors, refredadors d’aigua, màquines productores de gel, equips d’aire condicionat i bombes de calor. - Productes en aerosols (excepte productes mèdics). - Extintors, taulells i cobertes de canonades aïllants. - Polímers.

- A continuació s’expliquen les aplicacions concretes en el sector de la construcció i les implicacions ambientals associades a cadascuna d’elles. Durant la fase d’execució de l’obra - Poden alliberar-se HCFC durant la fase d’acabats si s’han escollit productes que contenen dissolvents que incorporen aquests tipus de compostos, com pintures, vernissos, adhesius, etc. - En qualsevol cas, les mesures a adoptar per prevenir el seu alliberament es poden consultar a l’apartat de Bones pràctiques. Durant la fase d’enderroc - Els CFC i els HCFC poden alliberar-se a partir de:

- Equips d’extinció d’incendis anteriors al 1995 i encara en funcionament. - Equips frigorífics i aparells d’aire condicionat posats al mercat abans de 1995 i HCFC comercialitzats amb data posterior.

- Els efectes d’aquests refrigerants sobre la capa d’ozó es produeixen quan són alliberats a l’atmosfera, atès que en condicions normals treballen en circuit frigorífic tancat. - Per tant, el problema radica bàsicament en el procés de gestió dels residus d’aquestes instal·lacions i aparells una vegada han esdevingut obsolets o quan formen part d’un edifici que s’ha d’enderrocar. Mentre els líquids refrigerants que contenen CFC o HCFC estan confinats dintre dels conductes estancs (és a dir, en condicions normals) no poden reaccionar químicament. Tanmateix, depenent de la seva manipulació durant les tasques d’enderroc i de la seva gestió al final de la seva vida útil, es pot produir un alliberament que contribueixi a la degradació de la capa d’ozó. - Com succeïa durant la fase d’execució, les mesures a adoptar per prevenir el seu alliberament es poden consultar a l’apartat de Bones pràctiques. a. Poliuretans (PU) - El poliuretà utilitzat com a aïllant tèrmic requereix uns agents escumosos o inflants com ara HCFC, HFC, pentens i CO2. Però des de l’1 de gener de 2004 està prohibit l’ús de HCFC en aquesta aplicació. - Cal tenir en compte que el poliuretà projectat presenta la dificultat de ser recuperat al final de la seva vida útil, ja que generalment es troba adherit químicament als tancaments condicionant la reciclabilitat dels elements als quals està adherit.

- Aplicació en la construcció: - Poliuretà projectat com a aïllant tèrmic per tancaments verticals exteriors (façanes) i tancaments horitzontals exteriors (cobertes) habitualment no transitables. - Escuma rígida per a aïllant tèrmic de tancaments verticals i horitzontals exteriors (façanes i cobertes); utilitzat també per a la fabricació de panells tipus sandvitx (panells prefabricats de formigó, panells d’acabat metàl·lic per façanes o cobertes), etc.


- Escuma rígida aïllant per instal·lacions de refrigeració comercials. b. Poliestirè extrudit (XPS) - El poliestirè extrudit utilitzat com a aïllant tèrmic requereix uns agents escumosos o inflants com ara hidrocarburs fluorats halògens (HCFC, HFC) o CO2. Però des de l’1 de gener de 2004 està prohibit l’ús de HCFC en aquesta aplicació. - L’escuma rígida de poliestirè extrudit s’aplica a la construcció en tancaments verticals exteriors (façanes) i tancaments horitzontals exteriors (cobertes). c. Refrigerants (frigorífics, congeladors i aires condicionats) - L’any 1995 es va prohibir fabricar aparells refrigerants amb CFC, però atenent a la seva vida útil, encara es preveu puguin trobar-se durant alguns anys més. - Els aparells refrigerants fabricats posteriorment a l’any 1995 contenen HCFC com a element substitutiu; no obstant això, l’any 2010 també entrarà en vigor la prohibició d’aquests compostos. I és previst que els gestors d’aquests residus els acceptin fins al 2025 a causa de la vida útil. Cal dir en aquest sentiti que lamajoria de bombes de calor que existeixen a Espanya actualment utilitzen el R22, el HCFC més comú. d. Extintors - El Reglament (CE) 2037/2000 va prohibir la producció i ús d’aparells d’extinció d’incendis amb halons, excepte per als usos crítics que exposa a l’annex VII del citat reglament. Quant als seus substituts, gasos inerts i gasos halogenats com ara HFC i HCFC, els últims dels quals es prohibiran a partir del 2010. 7.3.7.04 Bones pràctiques per gestionar els elements susceptibles de contenir CFC’s i HCFC’s (i altres substàncies perilloses) - Durant la fase d’execució de l’obra i durant la fase d’enderroc és necessari considerar una sèrie de bones pràctiques per a gestionar correctament els elements susceptibles de contenir substàncies perilloses, com és el cas dels CFC o HCFC, a banda de les obligacions que en matèria de la seva gestió ja preveu la legislació vigent. - Per una part, s’ha de tenir coneixement de les limitacions en l’ús d’aquests components en productes de la construcció; per altra part, cal aplicar les regulacions que afecten als productes de la construcció que contenen substàncies perilloses. I, més concretament, l’encarregat o cap d’obra ha d’estar format convenientment pel que fa al significat i la interpretació de:

- Els símbols de perillositat que identifiquen els productes perillosos i la incompatibilitat entre símbols a l’hora d’emmagatzemar els productes i els residus dels envasos que els contenen. - El significat de les frases de risc i el significat de les frases de prudència (les primeres que indiquen els riscs específics atribuïts a les substàncies i preparats perillosos i estan precedides per la lletra R; les segones mostren consells relatius a les substàncies i preparats perillosos i estan precedides per la lletra S). Aquestes frases estan regulades pel Reial Decret 363/1995, de 10 de març de 1995, pel qual es regula la notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses. - Les fitxes de dades de seguretat que el fabricant te l’obligació de subministrar al consumidor d’un producte o substància perillosa i que tenen l’objectiu de:

- Proporcionar les dades que permetin identificar el producte i el responsable de comercialitzarlo, per poder fer-li consultes en cas d’emergència. - Informar sobre els riscos i perills del producte. - Formar l’usuari sobre el comportament i les característiques del producte, la correcta utilització (manipulació, emmagatzematge, eliminació, etc.), els controls d’exposició, els sistemes de protecció (individual o col·lectiva) i les actuacions a realitzar en cas d’accident, com ara l’ús d’extintors adequats contra incendis, el control i la neutralització de vessaments, etc.

Bones pràctiques durant la fase d’execució de l’obra. - La fitxa de dades de seguretat, tant per a substàncies com per a preparats, ha de ser facilitada al destinatari de forma gratuïta, mai més tard del primer lliurament del producte perillós. Es recomana, però, sol·licitar-la amb antelació per tal de poder prendre les mesures necessàries per a la prevenció de possibles riscos en la seva utilització relatius a la salut, la seguretat i el medi ambient en el lloc de treball. - El fabricant, l’importador o el distribuïdor pot facilitar aquesta fitxa en paper o de forma electrònica i ha de fer partícip el destinatari de qualsevol nova informació pertinent sobre el producte. 7.3.7.04.01 Escumes d’aïllament projectat - Des de l’any 2004, els productes de la construcció no poden contenir agents a base de HCFC i els CFC estan prohibits des de 1995. - Cal tenir en compte, però, que la posada a l’obra d’aquestes escumes es basa en la barreja in situ de dos components continguts en dues ampolles que contenen altres substàncies perilloses. La gestió dels envasos s’ha de fer mitjançant un gestor autoritzat a tal efecte, i per norma general, acostumen a ser les mateixes empreses instal·ladores les que s’encarreguen de gestionar les ampolles d’acord amb els criteris que estableix la legislació vigent. - S’han d’utilitzar gestors d’aquests residus que disposin de les tecnologies adequades per fer una recuperació eficient, reutilitzar o destruir els fluorocarburs (FC) d’aquestes escumes. 7.3.7.04.02 Substàncies amb dissolvents (pintures, vernissos, adhesius) - L’ús de dissolvents amb HCFC està prohibit des del gener de 2002 i i els CFC estan prohibits des de 1995. No obstant això, les pintures, vernissos i adhesius poden contenir altres substàncies perilloses. D’aquí que es recomani utilitzar preferentment productes avalats amb alguna mena d’ecoetiqueta que garanteixi un millor comportament ambiental o pintures de baix impacte ambiental (pintures en pols, pintures de sílice o de calç, pintura plàstica, de làtex o les pintures vegetals). - Alguns dels dissolvents usats en les pintures, sobretot els derivats del petroli, són residus especials i altament contaminants, de manera que els dissolvents usats han de tractar-se a les instal·lacions degudament autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya. Els dissolvents usats poden reciclar-se mitjançant la destil·lació o rectificació. L’empresa que efectuï operacions de recollida i transport de dissolvents usats també ha d’estar autoritzada. - Els envasos d’aquestes substàncies s’han de gestionar d’acord amb la legislació vigent relativa als residus perillosos i mitjançant gestors autoritzats a tal efecte. 7.3.7.04.03 Equips de refrigeració - L’ús de refrigerants amb HCFC està prohibit des de gener de 2004 i i els CFC estan prohibits des de 1995. No obstant això, l’ús d’HCFC en tasques de manteniment i de reparació dels equips de refrigeració està permès fins l’1 de gener del 2010.


- Les tasques de manteniment s’han de realitzar per instal·ladors especialitzats que hauran de gestionar els residus que generen, tal i com especifica la legislació vigent. Bones pràctiques durant la fase d’enderroc. - Abans d’iniciar les tasques de demolició cal eliminar de l’edifici a enderrocar tots aquells elements susceptibles de contenir CFC, HCFC o d’altres substàncies perilloses. - Els materials tòxics continguts en els edificis/estructures a enderrocar han de ser eliminats selectivament, mantenint totes les mesures de prevenció de riscos laborals, amb la finalitat de:

- Assegurar una gestió adequada. - No convertir en perillosos aquells residus que no ho són (recordem que quan un residu no perillós és contaminat per un que sí que ho és, aquest esdevé perillós i s’ha de gestionar com a tal). - Garantir la reciclabilitat dels residus reciclables.

- A continuació s’exposen bones pràctiques específiques per equips d’extinció d’incendis i per equips de refrigeració susceptibles de contenir CFC, HCFC o HFC:

- És recomanable realitzar una primera inspecció de l’edifici on es duu a terme l’obra, a fi d’identificar quins són els aparells i màquines susceptibles de contenir aquests tipologia de substàncies. En conseqüència, allò preferible és que aquesta inspecció sigui realitzada per un tècnic competent i degudament acreditat. - Un cop s’identifiquen aquells equips que contenen CFC, HCFC i/o HFC - tal com equips d’extinció d’incendis i equips de refrigeració (frigorífics, congeladors i equips d’aire condicionat) -, cal esbrinar el procés adequat per a l’extracció de les substàncies esmentades. - En gran part d’aquests equips, no podrà realitzar-se cap manipulació amb anterioritat a l’extracció del gas, el qual cal extreure mitjançant màquines de recuperació. Aquesta extracció ha de realitzar-se a uns envasos adients que són subministrats pels gestors de residus autoritzats per al tractament d’aquests gasos. - Un cop realitzada l’extracció per part del tècnic qualificat, l’envàs que conté el gas ha d’adreçar-se a gestor autoritzat mitjançant un transportista també autoritzat. També caldrà extreure la resta de residus líquids que pugui contenir l’aparell que contenia els CFC, HCFC i/o HFC, (p. e. olis) i manipular-lo a fi de recuperar el màxim de components susceptibles d’ésser recuperats i reutilitzats o reciclats. - Finalment i de forma homòloga a com succeeix amb la resta de residus industrials, caldrà donar compliment a les obligacions documentals vinculades a la gestió dels diferents residus, de manera que se subscrigui el full de seguiment corresponent per a garantir-ne la traçabilitat, i se n’obtingui el certificat de gestió pertinent, que acreditarà al productor un tractament ambientalment adequat dels CFC, HCFC i HFC, així com de la resta de residus.

7.3.8 - Tipologia de residus generats 7.3.8.01 Composició bàsica dels residus de la construcció - El factor condicionant de la composició dels residus de la construcció i demolició depèn directament del tipus d’activitat generadora del residu. Aquestes activitats inclouen l’enderroc i la demolició, la construcció d’obra nova, les activitats de rehabilitació, la obra pública, les activitats d’excavació i les obres menors. 7.3.8.01.01 Activitats d’enderroc i demolició - L’enderroc segueix sent la principal font de producció de residus de la construcció i demolició. La massa completa de l’edifici o estructura enderrocada passa a ser residu, exceptuant aquells elements i materials que s’extreuen del flux general amb l’objecte de ser reutilitzats o valoritzats. La composició del residu obtingut depèn, bàsicament, de tres factors:

- Composició de l’edifici o estructura: els materials resultants de la demolició d’un edifici depenen de l’època en què aquest es va construir. Així doncs, poden predominar els materials petris, els ceràmics, els d’obra de fàbrica o els de formigó i, per la mateixa raó, hi haurà una major o menor utilització d’elements de fusta estructural, d’elements i cobertes d’amiant, de certs metalls com el plom o el ferro, de vidre, de diversos tipus de plàstics (PVC) i d’altres materials. - Ús de l’edifici: el fet que un edifici hagi estat utilitzat per una activitat o un altra comporta riscos per a la contaminació de la massa i la composició dels residus d’enderroc amb els elements i materials abandonats (residus industrials, equips o instal·lacions susceptibles de contenir substàncies perilloses, mobiliari, etc.). - Tècniques d’enderroc: la neteja prèvia dels elements abandonats de l’edifici, la demolició intensiva o selectiva i el grau de selecció i desmuntatge són factors directament relacionats amb la composició del residu resultant de l’enderroc.

7.3.8.01.02 Activitats de construcció d’obra nova - La producció de residus de nova construcció està estretament relacionada amb els dos factors següents:

- Tipus d’edificació: la construcció d’edificis no residencials tals com indústries, hotels i oficines empra una major quantitat d’elements constructius industrialitzats i prefabricats, que generen menys residus sobrants, tot i que convé considerar la possibilitat d’utilitzar materials i elements específics generadors de residus perillosos. En general, la construcció residencial genera un major volum de materials petris sobrants i d’envasos i embalatges. - Fases constructives:

- Fonaments i estructura: en aquesta fase, s’acostumen a generar pocs residus sòlids que sovint es reutilitzen en la mateixa obra. Entre aquests residus destaquen les restes de formigó d’escapçat de pilars, les restes d’armadura i filferro i les fustes d’encofrar. Cal considerar, per altra banda, els fluids procedents del rentat de formigoneres i sobrants, que s’han de gestionar fora de l’obra. - Coberta i tancament de façana: en aquesta fase de construcció, la varietat de residus generats és força àmplia. Entre els residus més comuns, s’hi troben els embalatges, les restes de làmines asfàltiques i materials aïllants o els sobrants i restes de ceràmics, morters i altres materials petris. - Acabats: en aquesta fase de construcció també es generen una gran varietat de residus. D’entre els que més sovint s’hi troben, destaca el guix i els materials compostos a base de guix, el morter, els ceràmics, l’acer galvanitzat, les pastes de segellat, les pintures, els fluids de polir paviments i els envasos i embalatges.


7.3.8.01.03 Activitats de rehabilitació - Les obres de rehabilitació i reforma produeixen una mescla de residus típics del rebuig d’edificació i de la demolició selectiva, depenent del tipus d’obra i de l’edifici. En general, quan existeixen elements singulars fàcilment valoritzables, tals com paviments hidràulics antics, baranes de forja o teules ceràmiques manuals, s’usen tècniques de descontrucció i reutilització en part d’aquestes obres. 7.3.8.01.04 Obra pública - Les obres públiques mereixen una consideració especial, tant per la seva importància, com per les característiques intrínseques. En general, aquest tipus d’obres no produeixen quantitats importants de residus i, quan ho fan, es procura reutilitzar en l’obra mateixa. 7.3.8.01.05 Activitats d’excavació - Les obres d’excavació generen terres que poden ser reutilitzades directament en reblerts a la mateixa obra o en altres obres properes. 7.3.8.01.06 Obres menors - Els residus generats en obres menors i en petites reformes domiciliàries tenen la consideració de residus municipals i, per tant, poden ser gestionats mitjançant les deixalleries municipals. La composició dels residus generats en aquest tipus d’activitats és equivalent a la composició dels residus generats en activitats de reforma i manteniment i, quant als materials, són majoritàriament materials ceràmics i guix. 7.3.8.02 Residus voluminosos i perillosos en el flux de residus de la construcció - El desenvolupament del primer Programa de residus de la construcció i demolició a Catalunya (PROGROC 1995-2000) i l’aplicació progressiva de la normativa sobre gestió de residus industrials han permès separar gairebé la totalitat de fluxos d’aquest tipus de residus i reduir de manera molt significativa les mescles de residus que es produïen antigament. - La presència de residus voluminosos i perillosos en l’actual flux de residus de la construcció i demolició a Catalunya és degut a les fraccions d’aquest tipus que es generen en la construcció, enderroc i rehabilitació, provinents dels components que formen l’estructura o edifici, dels treballs que s’hi realitzen o d’elements i mobles abandonats en els edificis i terrenys. - Segons un informe elaborat per l’ITeC, els materials potencialment perillosos que es manipulen més sovint en les obres de construcció i demolició són els que s’enumeren en la següent taula:

Materials potencialment perillosos que es manipulen en les obres de construcció i demolició

Tipus d’activitat

Fase d’activitat

Materials potencialment perillosos

Tipus d’activitat

Fase d’activitat

Materials potencialment perillosos

Con

stru

cció

Estructura

- Aigua bruta amb beurada de ciment Pòrtland

End

erro

c

Estructura

- Sòls contaminants - Restes d'olis desencofrants, productes de curat i els envasos que els contenen

- Proteccions individuals en l'eliminació d'amiant (filtres, granotes, caretes, etc.)

- Oli de maquinària - Flocatge amb amiant d'estructures metàl·liques

Coberta - Restes de productes bituminosos que contenen quitrà d’hulla

- Fusta tractada amb conservants

- Dissolvents Coberta - Plaques de fibrociment

Acabats

- Pots i llaunes buits de pintures i vernissos

Instal·lacions

- Calorifugat de canonades amb amiant - Sobrants de pintura, hidrofugants, vernissos i dissolvents

- Canonades i baixants de fibrociment amb amiant

- Restes de productes antioxidants - Dipòsits de fibrociment amb amiant - Restes d'adhesius (coles, resines, etc.) i els envasos que els contenen

- Equips d'aire condicionat amb clorofluorocarburs

- Pinzells i corrons impregnats amb pintures - Tubs fluorescents - Líquids per polir el terra - Làmpades de vapor de mercuri - Àcids per acabats de formigó arquitectònic - Parallamps radioactius - Detergents bàsics o àcids de neteja de façanes - Detectors iònics de fum - Envasos d’aerosols - Transformadors elèctrics amb PCB o PCT

Tancaments

- Envans pluvials de plaques de fibrociment amb amiant

Acabats

- Revestiments pintats amb pintures que contenen metalls pesants (crom, plom, cadmi, etc)

- Plaques de cel ras que contenen amiant - Paviments vinílics que contenen amiant - Productes de decapatge de pintures

- Aquest llistat convé completar-lo amb tres tipus de residus més que poden ser o no tòxics, perillosos i voluminosos:

- En la construcció, residus d’envàs i embalatges de productes contaminants. - En l’enderroc, qualsevol element, material o substància abandonada en l’edifici. - En l’excavació, la presència de sòls contaminants i antics abocaments.

7.3.8.03 Activitats productores dels residus de la construcció - El PROGROC és una eina que ha de servir per incidir sobre les activitats generadores de residus de la construcció i demolició de forma que adoptin les mesures necessàries per incorporar progressivament pràctiques ambientals en la producció i gestió dels residus. - En l’actualitat, la realitat és que la planificació i l’execució dels treballs en les obres de construcció i demolició no estan encara influenciades pels factors mediambientals. Cal esmentar, però, que les empreses que han implantat sistemes de qualitat ambiental han tingut en compte els processos de prevenció i valorització en les obres. - En general, la planificació i l’execució dels treballs en les obres de construcció i demolició es caracteritza de la següent manera: 7.3.8.03.01 Activitats de demolició i enderrocs selectiu - En la majoria de casos, l’enderroc s’efectua en el moment en què un solar es vol preparar per a una nova construcció. L’enderroc és, per tant, una partida o subcontracte de la construcció, on prima la velocitat en l’execució i l’economia. - La pràctica totalitat dels enderrocs que es realitzen utilitzen tècniques intensives basades en maquinària pesada. Aquestes tècniques transformen l’edifici en una massa heterogènia de runes, formada per una gran varietat d’elements i materials que estan continguts en l’edifici.


- En general, les tècniques intensives són adequades per als edificis construïts fins a principis del segle vint, a causa de les seves característiques constructives, caracteritzades per l’ús de pocs materials diferents i de poca resistència. Tanmateix, més del 95% dels enderrocs que es duen a terme actualment són intensius. - Les tècniques d’enderrocament menys intensives i la demolició més o menys ordenada només es produeix parcialment quan aquesta és subvencionada o quan els propietaris dels edificis tocants o les normatives municipals ho exigeixen. Actualment i fins i tot en aquests casos, tampoc no es procedeix a una classificació dels residus un cop generats, sinó que es tornen a mesclar en el moment de la seva càrrega i transport a l’exterior. 7.3.8.03.02 Activitats de nova construcció - La majoria de les activitats de nova construcció de tipus residencial i no residencial que es duen a terme a Catalunya es realitzen a través de diferents tipus de promotors privats. En primer lloc, s’hi troben els promotors - constructors, que són els que abasten la pràctica totalitat del procés; en segon lloc, s’hi troben els promotors - “project manager”, que subcontracten la major part de les operacions; i per últim, els promotors que únicament gestionen el capital. - Normalment, el constructor - denominat contractista a l’àmbit empresarial - no acostuma a ser el realitzador directe del conjunt de l’obra, sinó que subcontracta la majoria de les diverses partides a empreses especialitzades. El contractista principal s’encarrega de contractar la neteja general de l’obra i formalitzar en les subcontractes els aspectes concrets relatius a l’avaluació, tramitació i disposició dels residus. - La majoria d’empreses constructores que han implantat la ISO 14001 han de disposar d’una planificació i control en les operacions, que inclourà la classificació, l’emmagatzematge, el tractament i la gestió externa dels residus que es generen a l’obra. 7.3.8.03.03 Activitats de reforma i petites obres menors - Dintre d’una activitat de reforma, existeix una gran varietat d’operacions que van des de les reformes estructurals, destinades al canvi d’ús o modernització d’un edifici, fins a obres de menor consideració. - Tant les operacions com els residus que es generen corresponen en part a demolició i en part a construcció nova. Per les característiques d’aquestes obres, els treballs que s’hi realitzen són més selectius i amb menor ús de maquinària pesant que en les demolicions intensives, essent més factible la classificació en origen i la gestió adequada dels diferents tipus de materials residuals que es produeixen. - Les obres consistents en petites reformes i manteniments i que, en general, són menys voluminoses acostumen a contractar serveis de contenidors i sacs que ocupen la via pública i fàcilment són mal utilitzats per altres veïns per abocar-hi tot tipus de residus domèstics, especialment voluminosos i petits electrodomèstics. 7.3.8.03.04 Activitats d’obra pública - Tal i com s’ha esmentat al capítol de balanç, alguns organismes promotors d’obra pública han començat ha incorporar en els plecs de condicions la utilització de materials reciclats en algunes fases de certes obres i, en altres casos, s’ha establert una partida pressupostaria separada per a la gestió dels residus de la construcció i demolició generats. 7.3.8.03.05 Activitats d’excavació i anivellament - Els excedents de terres generats en obres d’excavació i anivellament acostumen a gestionar-se com a subproductes en altres obres properes o acumulant-les en dipòsits per a ser utilitzades en el futur. - Si bé els corrents desajustos temporals entre l’oferta i la demanda provoquen que sovint s’hagin de considerar com a residu, la gran part d’aquests excedents no es gestionen a través dels gestors autoritzats i s’utilitzen o s’aboquen de forma incontrolada. - D’altra banda, no existeix cap procediment establert per detectar i gestionar apropiadament les terres contaminades generades en excavacions d’obres i adequació de terrenys per a noves construccions properes a benzineres, per antigues zones industrials o per terrenys que han patit abocaments incontrolats. En aquests casos, acostumen a ser gestionades com a residus inerts de construcció i demolició en dipòsits poc controlats on s’utilitzen per amagar altres residus. - A continuació, s’adjunta llistat dels residus que es poden produir durant l’obra i la seva classificació segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), que està en vigor des de l’1 de gener de 2002. Amb el nou catàleg, mitjançant un sistema de llista única, s’estableix quins residus han d’ésser considerats com a perillosos (especials). - Els residus adopten una codificació de sis xifres, essent el format de la codificació el mateix que en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), tot i que aquests no té perquè coincidir. - El CRC determina la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus (valorització -V-, tractament -T- o disposició), sempre que no entri en contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg Europeu de Residus (CER), com és el cas de la seva classificació. - Els residus generats seran només els marcats a continuació de La Llista Europea establida en l'Ordre MAM/304/2002. No es consideraran inclosos en el còmput general els materials que no superin 1,00 m³ i no siguin considerats perillosos i requereixin per tant un tractament especial. 7.3.8.04 Residus principals segons la CER de la construcció i demolició - Els principals residus del procés de demolició i/o urbanització son els següents: - Terres - Roca - Formigó (paviments, murs, ...) - Mescles bituminoses - Cablejat elèctric - Restes vegetals - Metalls - Maons - Altres: fusta, vidre, plàstic, paper i cartró.


- Segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), aquests residus s’inclouen en els següents grups:

CATÀLEG EUROPEU DE RESIDUS (CER) - (17) Residus de construcció i d’end errocs RESIDUS NO ESPECIALS RESIDUS ESPECIALS

RUNA: 17 01 01 Formigó 17 02 04

Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes

17 01 02 Maons 17 03 01 Mescles bituminoses que contenen quitrà d'hulla 17 01 03 Teules i materials ceràmics 17 03 03 Quitrà d'hulla i productes enquitranats 17 02 02 Vidre 17 04 09 Residus metàl·lics contaminats amb substàncies perilloses

17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03

17 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies perilloses

FUSTA: 17 02 01 Fusta 17 05 03 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses PLÀSTIC: 17 02 03 Plàstic 17 05 05 Llots de drenatge que contenen substàncies perilloses FERRALLA: 17 04 Metalls (inclosos els seus aliatges) 17 05 07 Balast de vies fèrries que conté substàncies perilloses

17 06 01 Materials d'aïllament que contenen amiant

17 04 01 Coure, bronze, llautó 17 06 03 Altres materials d'aïllament que consisteixen en, o contenen, substàncies perilloses

17 04 02 Alumini 17 06 05 Materials de construcció que contenen amiant

17 04 04 Zinc 17 08 01 Materials de construcció a base de guix contaminats amb substàncies perilloses

17 04 05 Ferro i acer 17 09 01 Residus de construcció i demolició que contenen mercuri

17 04 11 Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10 17 09 02

Residus de construcció i demolició que contenen PCB (per exemple, segellants que contenen PCB, revestiments de sòl a base de resines que contenen PCB, envidraments dobles que contenen PCB, condensadors que contenen PCB)

17 09 03

Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus mesclats) que contenen substàncies perilloses

7.3.8.05 Altres residus NO especials generats durant les obres NO inclosos en el capítol 17 del CER

CATÀLEG EUROPEU DE RESIDUS (CER) - Residus de construcció i d’enderrocs NO inclosos en el capítol 17 del CER RESIDUS NO ESPECIALS RESIDUS ESPECIALS

02 Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca i residus de la preparació i elaboració d’aliments

02 Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca i residus de la preparació i elaboració d’aliments

02 01 07 Residus de silvicultura (equivalent a restes vegetals) 02 01 Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca 15 Residus d’envasos, absorbents, draps de neteja, materials de filtració i roba

de protecció no especificats en cap altra categoria 02 01 08 Residus agroquímics que contenen substàncies perilloses

13 Residus d’olis i combustibles líquids (excepte olis comestibles i els dels capítols 05, 12 i 19)

7.3.9 - Codis del Catàleg Europeu de residus admissibles a les instal·lacions de gestió de residus de la construcció i assimilables - L’admissibilitat de residus de la construcció i altres residus assimilables a les infraestructures de gestió s’emmarca en la normativa comunitària, que delimita les consideracions a fer per a determinar el destí dels residus. - Particularment, la Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’abril de 1999, relativa a l’abocament de residus planteja uns primers criteris a considerar per a l’abocament dels residus. La norma diferencia tres tipus d’abocadors: per a residus perillosos, per a residus no perillosos i per a residus inerts. Per tant, els residus de la construcció i demolició, quan tinguin com a destí els dipòsits controlats de residus inerts, s’hi hauran d’acollir a les directrius de la norma i, més específicament, als procediments generals de prova i admissió que aquesta preveu. - Val a dir que les consideracions relatives a l’abocament de residus van ser incorporades a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant el Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre Posteriorment, la Decisió del Consell de 19 de desembre, per la qual s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus en els abocadors amb ajust a l’article 16 i a l’annex II de la Directiva 1999/31/CE ha establert, de forma més clara, els criteris específics d’admissió en abocadors, a complir per part de les distintes tipologies de residus. - Per al cas específic dels residus de la construcció, cal atendre a l’apartat 2.1 de l’annex de la Decisió, on es presenta un llistat de residus admissibles en dipòsits controlats de residus inerts sense necessitat de realitzar proves prèvies d’admissió. Aquesta llista es reprodueix a la taula següent:

Residus admissibles en els abocadors de residus inerts sense necessitat de proves d’admissió prèvies CER Descripció Restriccions

1011 03 Residus de materials de fibra de vidre Només sense aglutinants orgànics 1501 07 Envasos de vidre 1701 01 Formigó Només residus seleccionats de construcció i demolició (*) 1701 02 Maons Només residus seleccionats de construcció i demolició (*) 1701 03 Teules i materials ceràmics Només residus seleccionats de construcció i demolició (*) 1701 07 Mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics Només residus seleccionats de construcció i demolició (*) 1702 02 Vidre 1705 04 Terra i pedres Excloses la terra vegetal, la turba i la terra i les pedres de terrenys contaminats 1912 05 Vidre 2001 02 Vidre Només el vidre procedent de la recollida selectiva

2002 02 Terra i pedres Només de residus de parcs i jardins. Excloses la terra vegetal i la turba (*)

- Fora d’aquest llistat, qualsevol altre residu de la construcció que hagi d’entrar a dipòsit controlat haurà de sotmetre’s a la caracterització bàsica, a les proves de conformitat i a la verificació in situ, en les condicions descrites per l’apartat 1 de l’annex d’aquesta mateixa decisió. - En aquests mateixos termes es concreta l’admissió de residus en dipòsits d’inerts a Catalunya al projecte de Decret mitjançant el qual s’estableixen els criteris i els procediments d’admissió de residus en els dipòsits controlats, que ha estat sotmès a informació pública en el DOGC núm. 4896 d’1 de juny de 2007.


- Assumint aquests criteris generals i no només per als dipòsits controlats de residus inerts, sinó també per a les plantes de valorització i transferència, serà necessari que les autoritzacions/llicències ambientals que legitimen el funcionament de les infraestructures - en el marc de la Directiva 96/61/CE del Consell de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació i de la normativa estatal i autonòmica derivada - estipulin clarament els codis de residus amb ajust al CER que són admissibles en cada instal·lació. En aquest cas i especialment per a les plantes de valorització, aquesta relació de codis tindrà en consideració tant el compliment de la normativa vigent com el potencial efectiu de recuperació de les instal·lacions per als diferents materials objecte de tractament. 7.3.10 - Estimació de la generació de residus 7.3.10.01 Volum de residus d’enderrocs generats en obra - Segons l’article 4 del Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, per el que es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, s’ha d’estimar el volum dels residus de construcció i demolició que es generarà en obra en l’Estudi de Gestió de Residus. - Per tant, en el present apartat s’elabora una estimació del volum de residus de demolició o enderrocs que es generen en obra. - La classificació dels residus es basa en la codificació dels residus d’enderrocs del Catàleg Europeu de Residus (CER), definida en l’aparat 3.03.1 del present annex. L’elaboració de l’estimació del volum d’enderrocs s’ha de realitzar mitjançant la taula tipus que s’adjunta.

VOLUM DE RESIDUS PROCEDENTS DELS ENDERROCS, DE L’ESBRO SSADA I D’EXCEDENTS DE TERRES (inclosa la terra excavada de zones contaminades)

NO ESPECIALS 18,0555 CODI RESIDU VOLUM (m3) 17 01 Formigó, maons, teules i materials ceràmics 2,1080

17 01 01 Residus de formigó 0,0000 No n’hi ha

17 01 02 Maons 2,1080 Graons escala 10,40 m 0,30 m 0,15 m 0,4680 m3 Paredons sobre bigues metàl·liques 16,40 m2 0,10 m - 1,6400 m3

17 01 03 Teules i materials ceràmics 0,0000 No n’hi ha

17 01 07 Mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics, diferents de les especificades en el codi 17 01 06 0,0000 No n’hi ha

17 02 Fusta, v idre i plàstic 0,3663 17 02 01 Fusta 0,3595

Bigues de fusta de la caixa d’escala - - - Recuperació Balconeres 0,2570 m3 - - 0,2570 m3 Finestres 0,1025 m3 - - 0,1025 m3

17 02 02 Vidre 0,0068 Balconeres 0,0044 m3 - - 0,0044 m3 Finestres 0,0024 m3 - - 0,0024 m3

17 02 03 Plàstic 0,0000 No n’hi ha

17 03 Mescles bituminoses, quitrà d´hulla i altres productes enqu itranats 0,0000 17 03 02 Mescles bituminoses diferents de les especificades en el codi 170301 0,0000

No n’hi ha 17 04 Metalls (inclosos els seus aliatges) 0,0000

17 04 01 Coure, bronze i llautó 0,0000 No n’hi ha

17 04 02 Alumini 0,0000 No n’hi ha

170403 Plom 0,0000 No n’hi ha

17 04 04 Zinc 0,0000 No n’hi ha

17 04 05 Ferro i acer 0,0000 No n’hi ha

17 04 06 Estany 0,0000 No n’hi ha

17 04 07 Metalls mesclats 0,0000 No n’hi ha

17 04 11 Cables di ferents dels especificats en el codi 17 04 10 0,0000 No n’hi ha

17 05 Terra (inclosa l´excavada de zones co ntaminades), pedres i llots de drenatge 10,8500 17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03 10,8500

Neteja runa maçoneria (75% recuperació) 8,60 m2 2,50 m 0,25 5,3750 m3 Enderroc mur maçoneria (75% recuperació) 3,34 m3 - 0,25 0,8350 m3 Repicat junts murs façanes 185,48 m2 - 0,02 m 4,6400 m3

17 05 06 Llots de drenatge diferents dels especificats en el codi 170505 0,0000 No n’hi ha

17 05 08 Balast de vies fèrries diferent de l'especificat en el codi 170507 0,0000 No n’hi ha

17 06 Materials d´aïllament i materials de construcció que contenen amiant 0,0000 17 06 04 Materials d'aïllament diferents dels especificats en els codis 170601 i 170603 0,0000

No n’hi ha 17 08 Materials de construcció a base de guix 4,7312

17 08 02 Materials de construcció a base de guix diferents dels especificats en el codi 170801 4,7312 Repicat murs sala 139,06 m2 - 0,02 m 2,7812 m3 Repicat volta sala 65,00 m2 0,03 m 1,9500 m3

17 09 Altres residus de construcció i demolició 0,0000 17 09 04 Residus mesclats de construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 170901, 170902 i 170903 0,0000

No n’hi ha Altres residus NO ESPEC IALS generats durant les obres NO inclosos en el capítol 17 del CER 52,5000

02 01 Residus de silvicultura 52,5000 02 01 07 Residus de silvicultura (restes ve getals) 52,5000

Zona jardí 420,00 m2 0,10 52,5000 m3 15 Residus d’envasos, absorbents, draps de neteja, materials de filtració i roba de protecció no especificats en cap altra categ oria 0,0000

15 __ __ 0,0000 No n’hi ha


ESPECIALS 0,0000

CODI RESIDU VOLUM (m3)

17 01 Formigó, maons, teules i materials ceràmics 0,0000 17 01 06 Mescles, o fraccions separades, de formigó, maons, teules i material s ceràmics que contenen substàncies perilloses 0,0000

No n’hi ha 17 02 Fusta, vidre i plàstic 0,0000

17 02 04 Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o es tan contaminats per aquestes 0,0000 No n’hi ha

17 03 Mescles bituminoses, quitrà d´hulla i altres productes enquitranats 0,0000 17 03 01 Mescles bituminoses que contenen quitrà d'hulla 0,0000

No n’hi ha 17 03 03 Quitrà d'hulla i productes enquitranats 0,0000

No n’hi ha 17 04 Metalls (inclosos els seus aliatges) 0,0000

17 04 09 Residus metàl·lics contaminats amb substàncies perilloses 0,0000 No n’hi ha

17 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies perilloses 0,0000 No n’hi ha

17 05 Terra (inclosa l´excavada de zones contaminades), pedres i llots de drenatge 0,0000 17 05 03 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses 0,0000

No n’hi ha 17 05 05 Llots de drena tge que contenen substàncies perilloses 0,0000

No n’hi ha 17 05 07 Balast de vies fèrries que conté substàncies perilloses 0,0000

No n’hi ha 17 06 Materials d´aïllament i materials de construcció que contenen amiant 0,0000

17 06 01 Materials d'aïllament que contenen amiant 0,0000 No n’hi ha

17 06 03 Altres materials d'aïllament que consisteixen en, o cont enen, substàncies perilloses 0,0000 No n’hi ha

17 06 05 Materials de construcció que contenen amiant 0,0000 No n’hi ha

17 08 Materials de constr ucció a base de guix 0,0000 17 08 01 Materials de construcció a base de guix contaminats amb substàncies perilloses 0,0000

No n’hi ha 17 09 Altres res idus de construcció i demolició 0,0000

17 09 01 Residus de construcció i demolició que contenen mercuri 0,0000 No n’hi ha

17 09 02 Residus de construcció i demolició que contenen PCB (per exemple, segellants que contenen PCB, revestiments de sòl a base de resines que contenen PCB, envidraments dobles que contenen PCB, condensadors que contenen PCB) (PCB: Policlorobifenils o bifenils policlorats)

0,0000

No n’hi ha 17 09 03 Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus mesc lats) que contenen substàncies perilloses 0,0000

No n’hi ha Altres residus ESPECIALS generats durant les obres NO inclosos en el capítol 17 del CER 0,0000

02 Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca i residus de la preparació i elaboració d’aliments 02 01 Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca 0,0000

02 01 08 Residus agroquímics que contenen substàncies perilloses 0,0000 No n’hi ha

13 Residus d’olis i combusti bles líquids (excepte olis comestibles i els dels capítols 05, 12 i 19) 0,0000 13 __ __ 0,0000

No n’hi ha

15 Residus d’envasos, absorbents, draps de neteja, materials de filtració i roba de protecció no especificats en cap altra categ oria 0,0000

15 __ __ 0,0000 No n’hi ha

TAULA RESUM VOLUM DE RESIDUS PROCEDENTS DELS ENDERROCS, DE L’ESBROSSADA I D’EXCEDENTS DE TERRES (m 3) 70,5555

NO ESPECIALS 18,0555

Altres residus NO ESPECIALS generats durant les obres NO inclosos en el capítol 1 7 del CER 52,5000

ESPECIALS 0,0000

Altres residus ESPECIALS generats durant les obres NO inclosos en el capítol 17 del CER 0,0000

7.3.10.02 Volum de residus generats en obra - En el present apartat s’elabora una estimació del volum de residus de construcció que es generen en obra. La classificació dels residus es basa en la codificació dels residus de construcció del Catàleg Europeu de Residus (CER), definida en l’aparat 7 Annexos. - Segons l’article 4 del Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, per el que es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, s’ha d’estimar el volum dels residus de construcció i demolició que es generarà en obra en l’Estudi de Gestió de Residus. - L’estimació del volum de residus de construcció en l’obra s’ha fet mitjançant aplicació informàtica , on un cop definida la tipologia d’obra a executar, s’introdueixen les dades bàsiques dels treballs, essent en aquest cas, el volum d’obra a rehabilitar.


RESIDUS D'OBRA NOVA - Estimació i definició de la ti pologia Superfície Construïda m 2 = 103,07

CER Residu Tipologia Valors càlcul mitjana Volum Pes Fase Fonamentació i Estructures IN, NE, ES m3 residu / m2 cons T residu / m2 cons m3 T 170101 formigó IN 0,003810 0,005333 0,392697 0,549672 170103 material ceràmic IN 0,000423 0,000381 0,043599 0,039270 170407 metalls barrejats NE 0,001264 0,000455 0,130280 0,046897

170201 fusta NE 0,009480 0,002370 0,977104 0,244276 170203 plàstic NE 0,001896 0,000290 0,195421 0,029890 150101 envasos de paper i cartró NE 0,000793 0,000056 0,081735 0,005772 150110* envasos que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per elles ES 0,000437 0,000022 0,045042 0,002268 Fase Tancaments 170101 formigó IN 0,010910 0,015274 1,124494 1,574291 170103 material ceràmic IN 0,032730 0,029457 3,373481 3,036133 170407 metalls barrejats NE 0,000535 0,000193 0,055142 0,019893 170201 fusta NE 0,001605 0,000401 0,165427 0,041331 170203 plàstic NE 0,002140 0,000327 0,220570 0,033704

170904 residus barrejats de la construcció i de l'enderroc diferents dels especificats en els codis 170901, 170902, 170903 NE 0,000413 0,000167 0,042568 0,017213

150101 envasos de paper i cartró NE 0,003761 0,000263 0,387646 0,027107 150110* envasos que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per elles ES 0,000437 0,000022 0,045042 0,002268 Fase Acabats 170101 formigó IN 0,011327 0,015857 1,167474 1,634381 170103 material ceràmic IN 0,007551 0,006796 0,778282 0,700464

170802 materials de construcció realitzats amb guix diferents dels especificats en el codi 170801*

NE 0,009720 0,003927 1,001840 0,404756

170201 fusta NE 0,003402 0,000851 0,350644 0,087713 170203 plàstic NE 0,006318 0,000966 0,651196 0,099566

170904 residus barrejats de la construcció i de l'enderroc diferents dels especificats en els codis 170901, 170902, 170903

NE 0,000365 0,000147 0,037621 0,015151

150101 envasos de paper i cartró NE 0,007321 0,000512 0,754575 0,052772

150110* envasos que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per elles ES 0,001312 0,000066 0,135228 0,006803

Total per tipologies 170101 - IN - formigó 0,026047 0,036464 2,684664 3,758344

170103 - IN - ceràmica 0,040704 0,036634 4,195361 3,775866 170904 - NE - barreja 0,000778 0,000314 0,080188 0,032364

170802 - NE - guix 0,009720 0,003927 1,001840 0,404756 170407 - NE - metall 0,001799 0,000648 0,185423 0,066789 170201 - NE - fusta 0,014487 0,003622 1,493175 0,373320

170203 - NE - plàstic 0,010354 0,001583 1,067187 0,163160 150101 - NE - cartró 0,011875 0,000831 1,223956 0,085651

150110 - ES - perilloses 0,002186 0,000110 0,225311 0,011338 TOTAL 0,117950 0,084133 12,157107 8,671588

TAULA RESUM DEL VOLUM TOTAL DE RESIDUS GENERATS

VOLUM DE RESIDUS PROCEDENTS DELS ENDERROC S, DE L’ESBRO SSADA I D’EXCEDENTS DE TERRES 70,555500 m3 VOLUM DE RESIDUS GENERATS EN OBRA 12,157107 m3

TOTAL 82,712607 m3

7.3.10.03 Mesures de segregació "in situ" previstes (classificació/selecció) - Segons el Decret 89/2010 els residus de construcció i demolició s'hauran de separar en fraccions, quan, de forma individualitzada per a cadascuna dels fraccions, la quantitat prevista de generació per al total de l'obra superi les quantitats següents:

Formigó 160,00 T Maons, teules, ceràmica 80,00 T Metalls 4,00 T Fusta 2,00 T Vidre 2,00 T Plàstics 1,00 T Paper i cartó 1,00 T

Mesures aplicades (es marquen les caselles segons les mesures aplicades)

Eliminació prèvia d’elements desmuntables i/o perillosos Enderroc separatiu / segregació a obra nova (ex.: petris, fusta, metalls, plàstics + cartó + envasos, orgànics, perillosos…). Només en cas de superar les fraccions

establertes a l’article 5.5 del D 89/2010 X Enderroc integral o recollida de runes en obra nova “tot barrejat”, i posterior tracta ment en planta

- Els contenidors o sacs industrials empleats compliran les especificacions tècniques regulades segons la normativa vigent que els afecta.


7.3.10.04 Previsió d'operacions de reutilització en la mateixa obra o en emplaçaments externs (en aquest cas s'identificarà el destí previst)

Es marquen les operacions previstes i el destí previst inicialment per als materials (pròpia obra o extern) OPERACIÓ PREVISTA DESTÍ INICIAL X No hi ha previsió de reutilització en la mateixa obra o en emplaça ments externs, simplement seran transportats a abocador autoritzat Extern Reutilització de terres procedents de l’excavació Reutilització de residus minerals o petris en àrids reciclats o en urbanització Reutilització de materials ceràmics Reutilització de materials no petris: fusta, vidre… Reutilització de materials metàl·lics Altres (indicar)

7.3.10.05 Previsió d'operacions de valoració "in situ" dels residus generats

Es marquen les operacions previstes i el destí previst inicialment per als materials (pròpia obra o extern) OPERACIÓ PREVISTA

X No hi ha previsió de reutilització en la mateixa obra o en emplaçaments externs, simplement seran transportats a abocador aut oritzat Utilització principal com combustible o com altre mitjà de generar energia Recuperació o regeneració de dissolvents Reciclat o recuperació de substàncies orgàniques que utilitzin no dissolvents Reciclat o recuperació de metalls o compostos metàl·lics Reciclat o recuperació d’altres matèries orgàniques Regeneració d’àcids i bases Tractament de sols, per a una millora ecològica dels mateixos Acumulació de residus per al seu tractament segons l’Annex II.B de la Comissió 96/350/CE Altres (indicar)

7.3.10.06 Destí previst per als residus no reutilitzables ni valoritzables "in situ" (indicant característiques i quantitat de cada tipus de residus) - Les empreses de Gestió i tractament de residus estaran en tot cas autoritzades per l'Agència de Residus de Catalunya.

LLISTA D’ABREVIACIONS

A - Classific ació del residu C - Vies de valorització IN Inert V11 Reciclatge de paper i cartó NE No especial V12 Reciclatge de plàstics ES Especial V13 Reciclatge de tèxtils V14 Reciclatge de vidre B - Tractament i disposició del rebuig V15 Reciclatge i reutilització de fustes

T11 Deposició de residus inerts V21 Regeneració de dissolvents T12 Deposició de residus no especials V22 Regeneració d’olis minerals T13 Deposició de residus especials V23 Recuperació d’hidrocarburs T14 Deposició de residus en monoabocador V24 Reciclatge de substàncies orgàniques que no s’utilitzen com a dissolvents T15 Deposició en dipòsit de terres i runes V31 Recuperació de teixits i òrgans animals T21 Incineració de residus no halogenats V32 Recuperació de carnasses i serratges T22 Incineració de residus halogenats V33 Recuperació de productes alimentaris T23 Incineració de residus sanitaris V41 Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics T24 Tractament per evaporació V42 Regeneració d’altres materials inorgànics T31 Tractament fisicoquímic i biològic V43 Regeneració d’àcids o bases T32 Tractament específic V44 Recuperació de bateries, piles, acumuladors T33 Estabilització V45 Recuperació de cables T34 Esterilització V46 Recuperació de productes fotogràfics T35 Oxidació humida V47 Regeneració de productes que serveixen per captar contaminants

V48 Recuperació de catalitzadors V51 Recuperació, reutilització i regeneració d’envasos V52 Recuperació de pneumàtics V53 Recuperació de medicaments V54 Reciclatge de tòners V55 Reciclatge i recuperació de vehicles fora d’ús V61 Utilització com a combustible V71 Utilització en la construcció V72 Utilització en bases asfàltiques V73 Utilització en la fabricació de ciment V81 Utilització en profit de l’agricultura V82 Utilització en explotacions ramaderes V83 Compostatge V84 Utilització per a rebliment de terrenys (restauració d’activitats extractives) V91 Utilització com a càrrega en altres processos

Altres sí mbols # Indica la presència d’algun component característic en els residus marcats amb aquest símbol. / Entre les opcions de gestió separades amb / no hi ha cap ordre de prioritat d’aplicació.


17 - RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ (inclosa la t erra excavada de zones contaminades) 1701 - Formigó, maons, teules i materials ceràmics

CER Descripció Tipus Vies de gestió orientatives *

VAL TDR 170101 Formigó NE V71 T15-T11 170102 Maons NE V71-V84 T15 170103 Teules i materials ceràmics NE V71-V84 T11-T15

170106 Mescles, o fraccions separades, de formigó, maons, teules i materials ceràmics que contenen substàncies perilloses ES ----- T33-T24-T13 170107 Mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics, diferents de les especificades en el codi 170106 NE V71 T12-T15

1702 - Fusta, vidre i plàstic 170201 Fusta NE V15-V61 ----- 170202 Vidre NE V14 T11 170203 Plàstic NE V12 T12 170204 Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes ES ----- T33-T24-T13

1703 - Mescles b ituminoses, quitrà d´hulla i altres productes enquitranats 170301 Mescles bituminoses que contenen quitrà d'hulla ES V71 T13 170302 Mescles bituminoses diferents de les especificades en el codi 170301 NE V71 T12 170303 Quitrà d'hulla i productes enquitranats ES V71 T13

1704 - Metalls (inclosos els seus aliatges) 170401 Coure, bronze, llautó NE V41 ----- 170402 Alumini NE V41 ----- 170403 Plom NE V41 ----- 170404 Zinc NE V41 ----- 170405 Ferro i acer NE V41 ----- 170406 Estany NE V41 ----- 170407 Metalls mesclats NE V41 -----

170409 Residus metàl·lics contaminats amb substàncies perilloses ES ----- T13 170410 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies perilloses ES V45 ----- 170411 Cables diferents dels especificats en el codi 170410 NE V45 -----

1705 - Terra (inclosa léxcavada de zones co ntaminades), pedres i llots de drenatge

170503 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses ES ----- T25-T33 T24-T13

170504 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 170503 NE V71-V84 T15-T11-T12 170505 Llots de drenatge que contenen substàncies perilloses ES ----- T33-T13 170506 Llots de drenatge diferents dels especificats en el codi 170505

NE V71-V84 T33-T12 T11-T15

170507 Balast de vies fèrries que conté substàncies perilloses ES ----- T13 170508 Balast de vies fèrries diferent de l'especificat en el codi 170507 NE V71-V84 T15-T11-T12

1706 - Materials dáïllament i materials de construcció que contenen amiant 170601 Materials d'aïllament que contenen amiant ES ----- T13

170603 Altres materials d'aïllament que consisteixen en, o contenen, substàncies perilloses ES ----- T13 170604 Materials d'aïllament diferents dels especificats en els codis 170601 i 170603 NE ----- T12 170605 Materials de construcció que contenen amiant ES ----- T13

1708 - Materi als de construcció a base de guix 170801 Materials de construcció a base de guix contaminats amb substàncies perilloses ES ----- T13 170802 Materials de construcció a base de guix diferents dels especificats en el codi 170801 NE V71 T12

1709 - Altres residus de construcció i demolició 170901 Residus de construcció i demolició que contenen mercuri ES ----- T13

170902 Residus de construcció i demolició que contenen PCB (per exemple, segellants que contenen PCB, revestiments de sòl a base de resines que contenen PCB, envidraments dobles que contenen PCB, condensadors que contenen PCB) ES ----- T22

170903 Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus mesclats) que contenen substàncies perilloses ES ----- T13-T36 170904 Residus mesclats de construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 170901, 170902 i 170903 NE V71 T15-T33-T36

15 - RESIDUS D'ENVASOS; ABSORBENTS, DRAPS DE NETEJA; MATERIALS DE FILTRACIÓ I ROBA DE PROTECCIÓ NO ESPECIFICATS EN CAP ALTRA CATEGORIA 1501 - Envasos (inclosos els residus dénvasos de la recollida selectiva municipal)

150101 Envasos de paper i cartró NE V11-V51- V85-V61

T12

150102 Envasos de plàstic NE V51-V61-V12 T12 150103 Envasos de fusta NE V15-V51-V61 T12 150104 Envasos metàl·lics NE V51-V41 T12 150105 Envasos compostos NE V11-V51-V61 T12-T21 150106 Envasos mixtos NE V51-V11-V61 T21-T12 150107 Envasos de vidre NE V14-V51 T11

150109 Envasos tèxtils NE V13-V51 T21-T12 150110 Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes ES V51 T21-T36-T13 150111 Envasos metàl·lics, inclosos els recipients a pressió buits, que contenen una matriu sòlida i porosa perillosa ES ----- T32

1502 - Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i roba protectora

150202 Absorbents, materials de filtració (inclosos els filtres d'oli no especificats en cap altra categoria), draps de neteja i roba protectora contaminats per substàncies perilloses

ES V13-V41 T24-T21-T22 T13-T31-T36

150203 Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i roba protectora diferents dels especificats en el codi 150202 NE V13 T24-T21-T12

(*) Les vies de gestió expressades aquí per a cada codi de residu són orientatives i tenen caràcter informatiu. La seva validesa resta condicionada a que la gestió es trobi d'acord amb les previstes pel Catàleg de residus de Catalunya per a aquest residu


7.3.10.07 Plans de les instal·lacions previstes. Instal·lacions per a l’emmagatzemament, maneig o altres operacions de gestió - Plans de les instal·lacions previstes per a l'emmagatzemament, maneig i, si escau, altres operacions de gestió dels residus de construcció i demolició a l'obra, plans que posteriorment podran ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, sempre amb l'acord de la direcció facultativa de l'obra. - Als plànols s'especificarà la situació i dimensions de:

X Baixants d’enderrocs X Acopis y/o contenidors dels di ferents RCD’s (terres , petris , fustes , plàstics, metalls, vidre s, cart ron s… X Zones o contenidor per rentat de canalete s / cubetes de formigó X Emmagatzematge de residu s i producte s tòxics potencialment perillosos X Contenidors per residus urban s Planta mòbil de reciclatge “in situ”

X Ubicació dels acopis provisional s de ma terial s per reciclar como àrids, vidre s, fusta o materials ceràmics .

7.3.10.08 Residus assimilables a urbans - La gestió de residus de l’obra també ha de contemplar la generació de residus ocasionats per l’activitat dels operaris a la zona d’obres. Per tant és necessària una estimació del volum generat, tant de residus sòlids assimilables a urbans com d’aigües sanitàries. L’estimació, es basa en el nombre d’operaris actius a l’obra i la durada de la mateixa. - La concentració de personal a l’obra arribarà a un màxim de 6 operaris en el moment punta. Considerant una durada de les obres de 40 dies, i un rati de generació de RSU de 1,1 kg/dia per operari, el pes màxim generat serà de 264 kg (1,6214 m3). Per aigües sanitàries, considerant un rati de 1,5 l/dia per operari, s’estima un volum final de 360,00 l (0,36 m3). 7.3.11 - Vies de gestió de residus 7.3.11.01 Marc legal - Durant les obres, tal i com s’ha descrit anteriorment, es generaran una sèrie de residus que hauran de ser gestionats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l’entorn. - La gestió de residus de la construcció i demolició es troba emmarcada legalment per la següent normativa: ÀMBIT EUROPEU

* Directiva 96/61/CE, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i el control integrat de la contaminació. * Directiva 99/31/CE, de 26 d’abril de 1999, relativa a l’abocament de residus * Directiva 2006/12/CE, de 5 d’abril de 2006, relativa als residus. * Decisió 2000/532/CE, de 3 de maig de 2000, que substitueix a la Decisió 94/3/CE per la qual s’estableix la llista de residus i Decisió 2001/118/CE, de 16 de gener de 2001, per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE en el que es refereix a la llista de residus. * Decisió 2003/33/CE, de 19 de desembre de 2002, per la qual s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus en abocadors d’acord amb l’article 16 i l’annex II de la Directiva 92/31/CE. * Proposta de directiva sobre els residus –COM (2005) 667 final–.

ÀMBIT ESTATAL

* Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, modificada per la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social. * Llei 16/2002, d’1 de juliol, prevenció i control integrats de la contaminació. * Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit. * Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. * Reial Decret 509/2007, de 20 d’abril pel que s’aprova el reglament pel desenvolupament i execució de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació. * Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. * Resolució de 14 de juny de 2001, de la Secretaria General de Medi Ambient, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres, d’1 de juny de 2001, pel qual s’aprova el Pla Nacional de Residus de Construcció i Demolició 2001-2006. Esborrany de II Pla Nacional de Residus de la Construcció i Demolició, en el marc del Pla Nacional Integrat de Residus 2007-2015. * Projecte de Reial Decret pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, versió de 26 de desembre de 2006.

ÀMBIT AUTONÒMIC

* Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993 (actualment, en procés de revisió)

- Derogada la disposició final 2 pel Decret 245/1993, de 14 de setembre, d'aprovació dels Estatuts de la Junta de Residus. - Modificats els articles 56.1.c i 75.1.c per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental.

- Derogats els articles 49, 50 i 51 per la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus. * Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental i normativa que la modifica/desenvolupa, entre la qual destaquen: la Llei 1/1999, de 30 de març, el Decret 136/1999, de 18 de maig, pel que s’aprova el reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, la Llei 13/2001, de 13 de juliol, el Decret 143/2003, de 10 de juny, la Llei 4/2004, d'1 de juliol, el Decret 50/2005, de 29 de març i la Llei 12/2006, de 27 de juliol. * Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus i avantprojecte de llei de mesures de finançament de les infraestructures de tractament de residus.


* Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública. * Decret 115/1994, de 6 d’abril, regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya. * Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció i Decret 161/2001, de 12 de juny, que modifica el primer. * Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya i Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya. * Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats. * Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. * Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. * Projecte de Decret mitjançant el qual s’estableixen els criteris i els procediments d’admissió de residus en els dipòsits controlats.

7.3.11.02 Procés de desconstrucció en les tasques d’enderrocs - Per a una correcta gestió dels residus generats, cal tenir en compte el procés de generació dels mateixos, és a dir, la tècnica de desconstrucció. Com a procés de desconstrucció, s’entén el conjunt d’accions de desmantellament d’una construcció o infraestructura que fa possible un alt grau de recuperació i aprofitament dels materials, per tal de poder-los valoritzar. Així, amb l’objectiu de facilitar els processos de reciclatge i gestió dels residus, cal disposar de materials de naturalesa homogènia i exempts de materials perillosos. - Per tal de facilitar el tractament posterior dels materials i residus obtinguts durant l’enderroc de construccions, paviments i altres elements, i la desinstal·lació de xarxes en estesa aèria, majoritàriament mitjançant disposició; la desconstrucció es realitzarà de tal manera que els diversos components puguin separar-se fàcilment en l’origen, i ser disposats segons la seva naturalesa. Amb aquest objectiu, es disposaran diverses superfícies degudament impermeabilitzades, per acollir els materials obtinguts segons la seva naturalesa, especialment per segregar correctament els residus especials, no especials i inerts. Les accions, que es duran a terme per aconseguir aquesta separació, són les següents: 7.3.11.02.01 Adequació de diferents superfícies o recipients per a la segregació correcta dels residus:

Asfalt. Formigó. Terres, roca. Material vegetal. Cablejat. Metalls. Altres: vidre, fusta, plàstics, paper i cartró.

7.3.11.02.02 Identificació mitjançant cartells de la ubicació dels diferents residus:

Codi d’identificació segons el Catàleg Europeu de Residus. Nom, direcció i telèfon del titular dels residus. Naturalesa dels riscs.

- Es realitzarà un control dels volums al final de l’obra i de la correcta gestió de tots ells. - A continuació es mostra, a tall d’exemple, un esquema de gestió de residus:

Zona d’acopi

de terres

Zona d’emmagatzematge de fibrociment

Zona d’emmagatzematge

de formigó i material ceràmic

Zona d’emmagatzematge de materials tòxics

en diferents d ipòsits

Zona d’emmagatzematge

de metalls (acer laminat)

Contenidor de banals

per abocador

Contenidor per a plàstic per a reciclar

Contenidor

per a paper i cartró per a reciclar

Contenidor per a fusta

per a reciclar

7.3.11.03 Gestió dels residus - Els objectius generals de l’aplicació d’un Estudi de Gestió de Residus consisteixen principalment en:

• Incidir en la cultura del personal de l’obra amb l’objectiu de millorar en la gestió dels residus. • Planificar i minimitzar el possible impacte ambiental dels residus de l’obra. En aquest cas els objectius es centraran en la classificació en origen i la correcta gestió externa dels residus. • Consultat el “Catàleg de Residus de Catalunya”, els residus generats en la present obra es poden gestionar, tractar o valoritzar mitjançant els següents processos:


T - Transferència (deposició)

T 11- Deposició de residus inerts. Formigó Metalls Vidres, plàstics

T 15- Deposició en dipòsit controlats de residus de la construcció i demolició. Formigó, maons Materials ceràmics Vidre Terres Paviments Derivats asfàltics i mescles de terra i asfalt

V - Valorització (utilització)

V 11- Reciclatge de paper i cartó V 12- Reciclatge de plàstics V 14 - Reciclatge de vidre. V 15 - Reciclatge i recuperació de fustes V 41- Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics V 83- Compostatge

- El seguiment es realitzarà visual i documentalment; tal i com, indiquen les normes del Catàleg de Residus de Catalunya. Documentalment es comprovarà mitjançant:

• Fitxa d’acceptació (FA): Acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del mateix i l’empresa gestora escollida. • Full de seguiment (FS): Document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut. • Full de seguiment itinerant (FI): Document de transport de residus que permet la recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de vint productors o posseïdors de residus. • Fitxa de destinació : Document normalitzat que te que subscriure el productor o posseïdor d’un residu i el destinatari d’aquest i que te com objecte el reconeixement de l’aptitud del residu per a ser aplicat a un determinat sòl, per ús agrícola o en profit de l’ecologia. • Justificant de recepció (JRR): Albarà que lliura el gestor de residus a la recepció del residu, al productor o posseïdor del residu.

7.3.11.04 Gestió de residus tòxics i/o perillosos - Els residus perillosos contenen substàncies tòxiques, inflamables, irritants, cancerígenes o provoquen reaccions nocius en contacte amb altres materials. El tractament d’aquests consisteix en la recuperació selectiva, a fi d’aïllar-los i facilitar el seu tractament específic o la deposició controlada en abocadors especials, mitjançant el transport i tractament adequat per gestor autoritzat. Entre els possibles residus generats a l’obra es consideraran inclosos en aquesta categoria els següents:

• Residus de productes utilitzats com dissolvents, així com els recipients que els contenen. • Olis usats, restes d’olis i fungibles usats en la posta a punt de la maquinaria, així com envasos que els contenen. • Barreges d’olis amb aigua i de hidrocarburs amb aigua com a resultat dels treballs de manteniment de maquinaria i equips. • Restes de tints, colorants, pigments, pintures, laques i vernissos, així com els recipients que els contenen. • Restes de resines, làtex, plastificants i coles, així com eles envasos que els contenen. • Residus biosanitaris procedents de cures i tractaments mèdics a la zona d’obres. • Residus fitosanitaris i herbicides, així com els recipients que els contenen.

A continuació s’indiquen les diverses possibilitats de gestió segons l’origen del residu: - Els olis i greixos procedents de les operacions de manteniment de maquinaria es disposaran en bidons adequats i etiquetats segons es contempla en la legislació sobre residus tòxics i perillosos i es concertarà amb una empresa gestora de residus degudament autoritzada i homologada, la correcta gestió de la recollida, transport i tractament de residus. La Generalitat de Catalunya ha assumit la titularitat en la gestió d’olis residuals. Desprès corresponent concurs públic, l’empresa adjudicatària seleccionada per la Junta de Residus és encarregada en l’actualitat de la recollida, transport i tractament dels olis usats que es generen a Catalunya. - Especial atenció a restes de pintures, dissolvents i vernissos els quals han de ser gestionats de forma especial segons el CRC. S’hauran d’emmagatzemar en bidons adequats per aquest us, donant especial atenció per evitar qualsevol abocament especialment en transvasament de recipients. - Els residus biosanitaris i els fitosanitaris i herbicides es recolliran específicament i seran lliurats a gestor i transportista autoritzat i degudament acreditat. S’utilitzaran envasos clarament identificables, diferents per a cada tipus de residu, amb tancament hermètic i resistent a fi d’evitar fugues durant la seva manipulació. - En cas de que es produeixi l’abocament accidental d’aquest tipus de residus durant la fase d’execució, l’empresa licitadora notificarà d’immediat del que s’ha produït als organismes competents, executant les actuacions pertinents per tal de retirar els residus i elements contaminats i procedir a la seva restitució. - En l’aplicació de la legislació vigent en l’etiqueta dels envasos o contenidors que contenen residus perillosos figurarà:

El codi d’identificació els residus El nom, direcció i telèfon del titular dels residus La data d’envasament La naturalesa dels rics que presenten els residus

- Respecte als olis usats, mencionar la prohibició de realitzar qualsevol abocament en aigües superficials, subterrànies, xarxes de clavegueram o sistemes d’evacuació d’aigües residuals, prohibició que es fa extensible als residus derivats del tractament d’aquests olis usats.


7.3.11.05 Gestors de residus - Segons les diferents tipologies dels residus obtinguts, el seu destí i/o gestor pot ser també diferent.

DIPÒSIT CONTROLAT DE PONTILS INSTAL·LACIÓ:

Estat Codi Gestor Tipus de residu gestionat en Servei E-1223.11 Runes

Adreça física: PEDRERA DE PONTILS CTRA. TV-1211, PK 1.5 43426 PONTILS

Telèfon Fax a/e Web 977881345

DADES DEL TITULAR DE LA INSTAL·LACIÓ : Nom del titular: BERCONTRES, SA Adreça: C/ ANSELM CLAVE, 11 Telèfon

SANTA COLOMA DE QUERALT (43420) 977881345 LOCALITZACIÓ : Coordenades UTM: X: 366.597

Y: 4.593.422

Centre de transferència (L’Espluga de Francolí):


7.3.12 - Valoració del cost previst per a la correcta gestió dels RCD’s, que formarà part del pressupost del projecte 7.3.12.01 Amb caràcter General - Prescripcions a incloure en el plec de prescripcions tècniques del projecte, en relació amb l'emmagatzemament, maneig i, si escau, altres operacions de gestió dels residus de construcció i demolició en obra. 7.3.12.02 Gestió de residus de construcció i demolició - Gestió de residus segons D 89/2010, realitzant-se la seva identificació d'acord amb La Llista Europea de Residus publicada per Ordre MAM/304/2002 de 8 de febrer o les seves modificacions posteriors. - La segregació, tractament i gestió de residus es realitzarà mitjançant el tractament corresponent per part d'empreses homologades mitjançant contenidors o sacs industrials que compliran les especificacions del marc legal regulador vigent. 7.3.12.03 Certificació dels mitjans emprats - És obligació del contractista proporcionar a la Direcció Facultativa de l'obra i a la Propietat els certificats dels contenidors emprats així com dels punts d'abocament final, ambdós emesos per entitats autoritzades i homologades per l'Agència de Residus de Catalunya. 7.3.12.04 Neteja de les obres - És obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants tant d'enderrocs com de materials sobrants, retirar les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com executar tots els treballs i adoptar les mesures que siguin apropiades perquè l'obra presenti les condicions de seguretat i salut oportunes i un bon aspecte. 7.3.12.05 Amb caràcter Particular - Prescripcions a incloure en el plec de prescripcions tècniques del projecte (es marquen aquelles que s'apliquin a l'obra)

Per als enderrocs: es realitzaran actuacions prèvies tals com fitacions, apuntalaments, estructures auxiliars… per a les parts o elements perillosos, referits tant a la pròpia obra com als edificis confrontants. Com a norma general, es procurarà actuar retirant els elements contaminats i/o perillosos tan aviat com sigui possible, així com els elements a conservar o valuosos (ceràmics, marbres…). Tot seguit s'actuarà desmuntant aquelles parts accessibles de les instal·lacions, fusteries i la resta d'elements que ho permetin.

X El dipòsit temporal dels ender rocs, es realitzarà bé en sacs industrials iguals o inferiors a 1m³, contenidors metàl·lics específics amb la ubicació i cond icions que estableixin les ordenances municipals. El dipòsit en acopis també haurà d'estar en llocs degudament senyalitzats i segregat de la resta de residus.

X El dipòsit temporal per a RCD ’s quantificables (fustes, plàstics, metalls, ferralla…) que es realitzi en contenidors o acopis s'haurà de senyalitzar i segr egar de la resta de residus d'una manera adequada.

X

Els contenidors hauran d'estar pintats en colors que destaquin la seva visibilitat, especialment durant la nit, i comptar amb una banda de ma terial reflector de com a mínim 15cm al llarg de tot el seu perímetre. En els mateixos haurà de figurar la informació que segons la legislació que ho regula sigui pertinent. Aquesta informació també haurà de quedar reflectida als sacs industrials i altres mitjans de contenció i magatzematge de residus.

X El responsable de l'obra a la que presta servei el contenidor prendrà les mesur es necessàries per evitar el dipòsit de residus aliens a la mateix. Els contenidors romandran tancats, o coberts almenys, fora de l'horari de treball, per evitar el dipòsit de residus aliens a l'obra a què presten servei.

X En l'equip d'obra hauran d'esta blir -se els mitjans humans, tècnics i procediments per a la separació de cada tipus de RCD.

X

S'atendran els criteris municipals establerts (ordenances, condicions de llicència d'obres…), especialment si obliguen a la s eparació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o dipòsit. En aquest últim cas s'haurà d'assegurar per part del contractista realitzar una avaluació econòmica de les condicions en què és viable aquesta operació, tant per les possibilitats reals d'executar-la com per disposar de plantes de reciclatge o gestors de RCDs adequats. La Direcció d'Obra serà la responsable de prendre l'última decisió i de la seva justificació davant les autoritats locals o autonòmiques pertinents.

X

S'haurà d'assegurar en la contractació de la gest ió dels RCDs que el destí final (planta de reciclatge, abocador, pedrera, incineradora…) són centres amb l'autorització autonòmica de la Conselleria de Medi Ambient, així mateix s'haurà de contractar només transportistes o gestors autoritzats per la dita Conselleria i inscrits en el registre pertinent. Es durà a terme un control documental en què quedaran reflectits els avals de retirada i entrega final de cada transport de residus.

X

La gestió tant documental com operativa dels residus perillosos que es trobin en una obra d'enderroc o de nova planta es regiran conforme a la legislació nacional i autonòmica vigent i als requisits de les ordenances municipals. Així mateix els residus de caràcter urbà generats a les obres (restes d'àpats, envasos…) seran gestionats d'acord amb els preceptes marcats per la legislació i autoritat municipal corresponent.

X

Per al cas dels residus amb amiant se seguiran els passos marcats per l'Ordre MAM/304/2002 de 8 de febrer per la qual es publ iquen les operacions de valoració i eliminació de residus i la llista europea de residus per poder considerar-los com perillosos o no perillosos. En qualsevol cas sempre es compliran els preceptes dictats pel RD 396/2006 sobre la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant, així com la legislació laboral respecte d'això.

X Les restes del rentat de canaletes / coves de formigó seran tractades com runes .

X S'evitarà en tot moment la contaminació amb productes tòxics o perillosos dels plàstics i restes de fusta per a la seva adequada segregació, així com la contaminació dels acopis o contenidors d'enderrocs amb components perillosos.

X Les terres superficials que poden tenir un ús posterior per a jardineria o recuperació dels sòls degradats serà retirada i emmagatzemada durant el menor temps possible en cavallons d'altura no superior a 2 metres. S'evitarà la humitat excessiva, la manipulació i la contaminació amb altres materials.

Altres (indicar)


- A continuació es desglossa el capítol pressupostari corresponent a la gestió dels residus de l'obra, repartit en funció del volum de cada material.

TAULA RESUM DEL VOLUM TOTAL DE RESIDUS GENERATS VOLUM DE RESIDUS PROCEDENTS DELS ENDERROCS, DE L’ESBROSSADA I D’EXCEDENTS DE TERRES 70,555500 m3 VOLUM DE RESIDUS GENERATS EN OBRA 12,157107 m3

TOTAL 82,712607 m3

ESTIMACIÓ QUANTITATS I PRESSUPOST DE LA GESTIÓ DE RESIDUS Superfície Construïda = 103,07 m2

Preu/ut Quantitat Import m3 - Classificació a peu d'obra de residus de la construcció en inerts-pedrencs, no perillosos, medis naturals 27,10 €/ m3 82,712607 m3 2.241,51 € m3 - Càrrega i transport, contenidor residus no perillosos, centre de reciclatge, monodipòsit, abocador específic, ..... 67,15 €/ m3 82,712607 m3 5.554,15 € m3 - Deposició controlada dipòsit autoritzat de residus barrejats inerts 20,67 €/ m3 82,712607 m3 1.709,67 €

TOTAL = 9.505,33 €

7.3.13 - Conclusió - Amb tot l’anteriorment exposat, junt amb els plans que acompanyen la present memòria i el pressupost reflectit, el tècnic que subscriu entenen que queda suficientment desenvolupat l’Estudi de Gestió de Residus per al projecte reflectit al seu encapçalament. Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat Jordi Obradó i Sanfeliu Arquitecte tècnic

07-4_Reportatge fotogràfic 09-13 - 1 -

7.4 – REPORTATGE FOTOGRÀFIC Façanes


Antic hort (jardí)


Sala de la volta

07-5_Annex històric, artístic i arqueològic 09-13 - 1 -

7.5 – ANNEX HISTÒRIC, ARTÍSTIC I ARQUEOLÒGIC ÍNDEX

1. APROXIMACIÓ HISTÒRICA DEL CASTELL

1.1 Introducció

1.2 Els inicis del conjunt castral

2. DESCRIPCIÓ COMPOSITIVA I CONSTRUCTIVA

3. ESTAT DE CONSERVACIÓ

3.1 Consideracions generals

3.2 Descripció de danys

3.3 Quadre de conservació 4. JUSTIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS

4.1 Criteris generals

4.2 Arqueologia

4.3 Consolidació i restauració

4.4 Restitució i Substitució

4.5 Nous usos, accessos i recorreguts

4.6 Conclusions

5. BIBLIOGRAFIA


1. APROXIMACIÓ HISTÒRICA DEL CASTELL

1.1 Introducció

“Com lo castell s’ha habitat fins ara (escrivia, fa tres quarts de segle, l’historiador Joan Segura, pvre.), es conserva en bon estat; sols que, per a major seguretat, mes en perjudici de sa bellesa, li llevaren los torricons que penjaven en lo cim de sos cantons. La torre de l’homenatge està darrera. En ella hi ha vàries presons, una d’elles enterament fosca amb dues ferrades i pesadíssimes portes. El gruix de la paret de la torre és d’uns 12 pams.”

La llista dels senyors de Santa Coloma de Queralt (a criteri de mossèn Segura) es desenvolupa inicialment així:

1. Udalard compra la baronia el 976. 2. Geribert, també vescomte de Barcelona, la posseeix del 987 al 1000. 3. Guillem Bernat de Gurb-Queralt, del 1000 al 1075. Amb aquest apareixen per primera vegada els

Queralt com a senyors de la vila de Santa Coloma.

Continua la sèrie cronològica de la següent manera:

4. Bernat Guillem de Queralt, del 1075 al 1100. 5. Berenguer Guillem de Queralt, del 1100 al 1113. 6. Analguis del 1113 al 1120. 7. Berenguer de Queralt, del 1120 al 1140. 8. Pere I de Queralt, del 1140 al 1166. 9. Gombau d’Oluja, del 1166 al 1192. 10. Gombau d’Oluja el donà, el 29 de novembre de 1192, als Templers, del 1192 al 1215. 11. Arnau de Timor, del 1215 al 1230. 12. Pere II de Queralt, del 27 de juliol del 1230 al 1275. Una gesta l’hi va valer les armes: un lleó

rampant amb un punyal clavat al pit. En aquest temps data la institució del mercat dels dilluns, en virtut de privilegi reial del 1222.

13. Pere III de Queralt, del 1275 al 1283. El 1293 figura com a senyora de Santa Coloma la seva vídua Margelida.

14. Guillem de Santa Coloma, del 1293 al 1307. 15. Pere IV de Queralt, del 1307 al 1324. 16. Guillem de Queralt, del 1324 al 1327. 17. Pere V de Queralt, del 1327 al 1348. Alamanda, vídua usufructuària, del 1348 al 1356. 18. Dalmau de Queralt (Dalmau I), noble del 1365 al 1388. 19. Pere VI de Queralt, del 1388 al 1407. 20. Guerau I de Queralt, del 1407 al 1480. 21. Dalmau II de Queralt, del 1480 al 1503. 22. Guerau II de Queralt, del 1503 al 1534. 23. Guerau III de Queralt, del 1534 al 1595. 24. Pere VII, comte de Santa Coloma, títol donat pel rei Felip III d’Espanya, del 1595 al 1606. 25. Pleits sobre tributs locals entre els senyors de la vila, del 1610 al juny del 1617 26. Dalmau III, Dalmau de Queralt i de Codina, virrei comte de Santa Coloma, del 1617 al 1640. 27. Lluís de Queralt, del 24 de juliol del 1640 a l’agost del 1642. 28. La Mothe, mariscal francès i virrei de Catalunya, de l’agost del 1642 al 9 de febrer del 1643. L’antiga

vila de Santa Coloma de la Marca, passava a dir-se, en virtut del privilegi del rei de França, Sancta Coloma la Real fins l’any 1648 en que començà la guerra fins el 1653.


29. La família Reard (Reart), del 1689 van ostentar la senyoria fins al s. XIX 30. Les Corts de Cadis, per decret del 6 d’agost del 1811, aboliren els senyorius jurisdiccionals. El maig

del 1842, el comte de Santa Coloma es va vendre quasi totes les propietats inclòs el Castell. 31. El 1987 el castell passà a ser patrimoni municipal. Una vegada rehabilitat s’ha convertit en Casa de

Cultura.

L’any 976 el territori fou venut pel comte Borrell, de Barcelona, a Udalard, i que formava la primitiva baronia comprenia el castell de Queralt i les poblacions de Santa Coloma, Bellprat, Aguiló, Les Roques, La Pobla de Carivenys, Almenara, Santa Fe de Montfred, Montargull, Rauric , Figuerola i Sant Gallard.

Bellprat: Aguiló:

Les Roques: La Pobla de Carivenys:

Almenara (castell):


Santa Fe de Montfred:

Rauric:

Montargull:

Figuerola (església): Sant Gallard:


Hug de Cervelló, fill d’Ansulf de Gurb donà, el 3 de març del 1018, al seu fill Alamany, el castell amb les terres i vinyes que tingués o pogués tenir i altres terres pròximes. El castell, però, no restà en mans dels Cervelló sinó que la documentació posterior el vincula a la línia principal dels Gurb. L’accés al recinte es fa a través d’un portal del segle XVIII que dóna al pati d’armes.

El 1033 Bernat Sendred de Gurb s'intitulava senyor dels castells de Santa Coloma i de Queralt. A la mort de Guillem Bernat de Queralt, fill de Bernat Sendred (ocorreguda entre el 1083 i 1084) el domini del castell passà a un dels fills cabalers de la família, Berenguer, que el posseí en franc alou. En aquests anys sembla que es desdobla el llinatge amb els Queralt, senyor de Gurb, i els Queralt, senyors de Santa Coloma. El 1167, en testar Pere de Queralt, quan es feu monjo de Poblet, donà els castells de Queralt i Santa Coloma al seu nebot Gombau d’Oluja, i si aquest moria sense fills a un altre nebot seu anomenat Guillem de Timor (fill d’altre Guillem Timor i d’una germana de Pere de Queralt). Establí també que Pere de Banyeres, castlà de Santa Coloma, tingués el castell per Gombau d’Oluja.

El 1213 Arnau de Timor, fill de Guillem de Timor, senyor de Santa Coloma, comprà a Berenguer III de Gurb-Queralt el domini superior del castell i a partir d'aquest moment els seus descendents s'anomenaren Queralt. En el testament d'Arnau de Timor (1230) instituí hereu de tots els seus béns al seu fill Pere de Queralt. En aquesta època el castell es constituí en el centre de la baronia dels Queralt , que comprenia la vila de Santa Coloma i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric. Els descendents van mantenir la baronia al llarg dels segles. El 1365-70 era del noble Dalmau de Queralt.

Façana i detall exterior característic de l’adustesa del Castell de Santa Coloma.

Quant a la vila de Santa Coloma -la qual en la segona meitat del segle XIV, si abans no, ja resta documentada amb l’apel·latiu “de Queralt”-, estava emmurallada i hom i treballava, el 1389, un fossat fora muralla. Al costat de cada un dels portals de la vila, hi havia dues torres molt fortes.

El 1599 Pere de Queralt i d'Icard va rebre el títol de comte de Santa Coloma de mans del rei Felip II. Els comtes van convertir el castell en palau, amb la construcció d'una gran façana barroca a la segona meitat del segle XVI.

Els Queralt i els seus successors, els Reard, van ostentar la senyoria fins al s. XIX.


De setembre a desembre del 2006 es van restaurar les pintures de la volta de l'escala noble per part de l'empresa Lesena del Vendrell. La volta d’escala és coronada per un fresc al·legòric al déu-riu Tiber.

L’edificació més antiga és la torre circular, bastida a finals del segle XI. La torre del castell (s. XI-XII) és l’únic vestigi romànic del conjunt. Es tracta d’una torre circular dividida en tres cambres amb una alçada total de 23,5m. i amb gruixos als murs de 2 a 4,5m. La porta d’accés a la torre era situada a 11 m. del terra i la part superior de la torre sembla que devia tenir una galeria volada de fusta.

En el conjunt de l’edifici hi podem observar clarament tres períodes constructius: el gòtic, on distingim les dependències pròpies d’un castell fortificat (planta baixa i soterranis), el renaixentista i el barroc (façana principal i entrada), pròpies d’un palau-residència. Entre aquestes cal destacar l’escalinata, amb 34 graons d’una sola peça.


Soterranis:


Fitxa històrica (resum):

Tipus de monument: Militar - castell. Descripció: Palau d’època renaixentista i barroca. Façana principal del s. XVI. L’escala del castell va ser construïda pel mestre d’obres Antoni Vernia al segle XVI, en temps de Guerau III de Queralt. La torre del castell (s. XI-XII) és l’únic vestigi romànic del conjunt. Es tracta d’una torre circular dividida en tres cambres amb una alçada total de 23,5m. i amb gruixos als murs de 2 a 4,5m. La porta d’accés a la torre era situada a 11 m. del terra i la part superior de la torre sembla que devia tenir una galeria volada de fusta.

Les nombroses modificacions i els afegits dels segles XVIII i XIX portaren l’edifici al límit del col·lapse fins que el 1987 passà a mans del municipi i es procedí a la seva rehabilitació. Actualment les seves dependències s’han convertit en casa de cultura de la vila. A l’edifici del palau o castell de Santa Coloma hi hagué valuosos teginats dels que actualment encara en queden i que calen ser restaurats.


1.2 Els inicis del conjunt castral Segons mossèn Segura, l’actual Santa Coloma s’hauria originat a partir de tres nuclis de població alt medievals:

− un al sud, al voltant d’una antiga ermita dedicada a Santa Coloma, que hauria donat lloc a l’església parroquial;

− un altre (la carlania) a l’oest, a l’indret més estratègic del lloc (on ara hi ha el portal de la vila), a redós d’un primer castell que prengué el nom de l’astadant representant del senyor;

− i el tercer al nord-oest, sota l’empara de l’actual castell. L’expansió d’aquests nuclis al llarg dels segles XII-XIV i el conseqüent emmurallament del perímetre configuraren l’antic recinte històric de la població. És probable que al llarg del segle XI, al lloc on hi ha l’actual castell, els Gurb-Queralt haguessin construït una torre més petita que l’actual, semblant a d’altres de contemporànies que, més o menys enderrocades, encara es poden veure per la rodalia (Guimerà, Barberà, l’Ametlla.....). Aquestes torres, subsidiàries d’un castell més important, tenien com a funció principal la vigilància i la comunicació. Ben aviat però, cap a mitjan del segle XII, aquella primitiva fortificació, que devia estar envoltada d’un recinte murallat, fou substituïda per la torre actual. Just a inicis del segle XIII, amb l’ascens de la nissaga dels Queralt-Timor, la naixent vila de Santa Coloma prengué notorietat. El nou moment polític i estratègic (avançada de la frontera) es devia veure reflectit d’una manera molt particular en la remodelació del castell, el qual havia ‘esdevenir la fortalesa que pertocava a la nova capital de la baronia. El castell s’anà engrandint i enriquint, i modificant fins a la darrera intervenció dels anys vuitanta del segle passat. El resultat és un trencaclosques tant interessant com indesxifrable. Tanmateix, amb més o menys dificultat, des de l’època romànica fins al renaixement i barroc. Santa Coloma de Queralt neix com a zona fronterera de conquesta, i per això fou també coneguda com a Santa Coloma de Çamarca, com diu mossèn Segura, “...per estar situada en els límits (marca) de l’antiga Catalunya i del país que posseïen els àrabs. In finibus Hispanie...” (segur 1984: 17), tal com apareix al primer document que fem referència a continuació. Les primeres mencions sobre el terme de Santa Coloma de Queralt estan íntimament lligades amb la història del castell de Queralt. Efectivament, en el document de venda de 15 de juliol 976 (cabes2000: 19, Apèndix) el comte Borrell de Barcelona ven a Guitard, vescomte de Barcelona, aquest castell, el qual tenia per herència des del seu avi Guifré el Pelós. En el document esmentat només es fa referència de Santa Coloma com a terme, sense cap menció de castell “...et pergit per ipsa valle que est inter Pontilios et Sancta Columba usque in ipsa serra...” (cabes2000: 20). Donat que el castell de Queralt estava “...edificat al bell extrem de la nostra Marca, davant per davant dels límits d’Espanya...” (segur1984: 43), hem de suposar que la venda fou un acte estratègic del comte de Barcelona, ja que un cop aconseguida la falca conquistadora en època de Guifré, emplaçant el castell de Queralt en un punt tan emblemàtic, com avançat a la línia fronterera contra Spania -tal com s’anomenava la frontera amb l’Andalus-, entre les planes del Segre i del Penedès (herna2003: 182, 195 ss.), entregà aquest punt estratègic al seu vescomte, per a dedicar-se probablement a altres tasques conqueridores.

Així, el prevere Segura, insigne historiador de la seva vila, indica que, pel fet de no ser anomenat cap castell de les poblacions de Santa Coloma, Bellprat, Aguiló y Montargull, devia ser perquè encara no existien aquestes poblacions al tercer quart del segle X, el que ens fa suposar que l’actual castell de Santa Coloma seria una construcció del segle XI o més tardana. En paraules seves: “Podria molt ben ésser que llavors Santa Coloma no fos més que una ermita dedicada a la santa del seu nom, sense terme propi, inclosa a dintre, però a l’extrem de Queralt” (segur1984: 46). El primer document conegut que menciona explícitament el castell de Santa Coloma de Queralt està datat el 3 de març de 1018, pel qual Hug de Cervelló, fill d’Ansulf, fa cessió de diferents propietats als seus fills, entre els quals dona al seu fill Alemany la meitat de “...castello sancti Columbi terras et vineas omnia quoque dici vel possideri possunt que habeo vel habebo infra omnes terminos iamdicti castri sancte Columbe.” (udina1947: 8, doc. 7). Aquest Hug, fill d’Ansulf de Gurb és el personatge que inicià la baronia de Cervelló.


Provenia d’una família d’importants repobladors d’aquesta zona fronterera i disposava ja el 984 de grans propietats a la conca alta del Gaià, com els castells de Querol, Montgat i Pinyana. Era per tant, a finals segle X i principis segle XI, veí del vescomte Guitart, com afirma Segura, qui trobà un document de 1019, pel qual un tal Guitart Arnau fa certa donació, en companyia d’Hug de Cervelló, als canonges de la Seu de Barcelona (segur1984: 56). Això li fa pensar que “... el Guitart comprador i el Guitart donador són una mateixa persona íntimament relacionada, potser parenta i tot, de la família Cervelló.” El 17 d’abril de 1033 Arnau Odó ven a Bernat Sendred [de Gurb] i a la seva muller Quíxol el castell de Montclar, “... quod antea vocabatur Monsvanus...” (mique1945: I, 297, doc. 273), que l’havia adquirit tres anys abans de Guillem, vicari de Santa Perpètua (mique1945: I, 295, doc. 272). En la carta de venda de 1033 apareixen les afrontacions “...usque in termine Sancta Cholumba vel Cheralto, et sic conglobat usque ad termine de castrum supradictum Pontillus.”, sense que es trobi cap menció dels senyors de Santa Coloma. El cert és que la primera vegada que apareix el topònim de Queralt com a titulació dels senyors de Santa Coloma és amb Guillem Bernat de Queralt, que segons Segura es distingí durant el regnat del comte Ramon Borrell (segur1984: 60), però que nosaltres pensem es confon amb un avantpassat seu. Aquest personatge pertanyia a les potents famílies dels Gurb i dels Cervelló, donat que el seu avi, Sendred de Gurb era germà d’Hug de Cervelló. No obstant, no hem trobat cap instrument que aclareixi com passà la titularitat del castell de Santa Coloma de mans d’Alemany, fill d’Hug, a les del seu parent, Guillem Bernat de Queralt, qui el 1066 signava un document de jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a la seva esposa Almodis per diferents castells, entre ells els de Gurb i Sallent (mique1945: 444-446, docs. 423, 424). El pròxim document amb referència directa al castell de Santa Coloma el trobem en el testament que atorgà Pere d’Anguera el 21 de juliol de 1172 (udina1947: 159, doc. 158), pel qual... “donava al cenobi de Santes Creus la tercera part del mas de Torre Vella que és en el terme del castell de Santa Coloma, així com tot el cereal que tenia en el dit mas de Torre Vella i de Sant Gallard i de Santa Perpètua”. Tal com s’apunta al volum IV d’Els Castells Catalans ací tenim un “...indici d’una torre que ja era vella en època prou reculada...” (catal 1973: 303). La pregunta que lògicament ens plantegem és si aquesta torre que es menciona a finals del segle XII serà la mateixa torre esvelta i vella que observem avui dia al conjunt castral de Santa Coloma, o una altra, màxim tenint en compte l’al·locució tan arrelada en el lèxic vilatà actualment, i que inclou mossèn Segura en el seva toponomàstica: “Bastorra -vol dir baix-torra, o sota la torra del castell dels comtes.” (segur 1984: 17). En el lèxic poliercètic medieval s’anomena a vegades bestorre una torre semicilíndrica adossada a una muralla, en canvi la bastorre del lèxic colomí actual està fent menció a la torre que suposadament estaria situada al torrent sota el castell que duu cap al riu Gaià. No disposem d’altra documentació que ens proporcioni dades concretes sobre el castell de Santa Coloma, ni de la data en que els senyors de Queralt i Santa Coloma passaren a residir definitivament al castell de Santa Coloma, que devia ser ja al segle XIV (carre 1997: 15). Per aquest motiu deixem aquí, als inicis, l’aproximació històrica realitzada sobre l’objecte del nostre projecte. El castell de Santa Coloma de Queralt va ser la residència principal dels barons de Queralt durant tota l’Edat Mitjana. El seu patrimoni era el segon de Catalunya després del de Cardona. Durant el segle XVI, en traslladar-se a viure a la ciutat comtal, el castell va passar a ser residència temporal dels senyors i va experimentar grans transformacions que bàsicament li donaren l’actual aspecte exterior. L’interior, però, sofrí altres grans canvis en diverses èpoques. L’ accés al recinte es fa a través d’un portal del segle XVIII que dóna al pati d’armes. Els edificis d’aquesta plaça són també del segle XVIII i corresponen a dependències annexes al castell. Cal destacar, però, que la façana gòtica de la capella correspon a l’antic hospital de Santa Magdalena, que va ser traslladada a aquest indret I’any 1922. Entre els senyors de Queralt cal destacar:


• Pere II (1230-1275), conegut amb l’apel·latiu “Cor de Roure”, que participà amb Jaume I en les conquestes de Mallorca, València i Múrcia.

• Pere III (1275-1285), va ser almirall de l’esquadra catalana de la Mediterrània i participà en la conquesta de Sicília.

• Dalmau I (1376-1387), lluità en la conquesta de Sardenya i contra Pere I “el Cruel” de Castella. Participà en les Corts de Montsó de 1383.

• Pere VIII (1595-1606), aconseguí el títol de comte de Santa Coloma de mans de Felip III (1599). • Dalmau III (1606-1640), virrei de Catalunya, morí el 7 de Juny del 1640 en el Corpus de Sang que

donà origen a la Guerra dels Segadors.

La vila es declarà partidària de la Generalitat i es va posar sota la protecció del rei de França. El castell va ser hospital de l’exèrcit. A partir del 1689 la família Queralt va anar integrant-se en l’alta noblesa castellana. Les Corts de Cadis (1811) aboliren els drets jurisdiccionals dels senyors, però el títol de comtes de Santa Coloma subsisteix encara en l’actualitat.


2. DESCRIPCIÓ COMPOSITIVA I CONSTRUCTIVA. ESTRUCTURACIÓ DEL CONJUNT. L’edifici més antic del conjunt és la torre del segle XII, que sortosament és la part més ben conservada del conjunt castral. La seguia en ordre cronològic la sala adossada al costat meridional de la torre, un edifici construït al segle XIII amb pla rectangular i dos pisos carregats en arcs diafragma transversals que, al de dalt, impostaven sobre columnes i al de baix, sobre pilars. El pis superior tenia finestres coronelles que guaitaven al sud. D’aquest edifici, actualment molt desfigurat, només resten les finestres coronelles i els arcs i les columnes que suporten el segon diafragma de la planta superior; a la planta inferior es conserva el segon arc diafragma amb els pilars i alguns trossos de pilars sense arcs. Sembla (llegint els inventaris i comparant-los amb la planta) que als extrems oriental i occidental d’aquesta construcció hi havia sengles edificis adossats que feien funcions de cuina i cavallerissa, respectivament. La planta sotacoberta del castell és de forma quasi rectangular, de 35 metres de llarg de façana principal i 13,28 metres de la lateral. S’assenta damunt d’un terreny retallat i aplanat de roca argilosa (tapàs). L'actual castell-palau és un bell exemple d'un complex monumental de gran valor històric i constructiu format per diverses edificacions, la majoria molt reformades per a adaptar-les, durant segles, a usos diversos. Així, el castell comtal original, remodelat posteriorment en palau, ha servit posteriorment d'allotjament militar, d'hospital ocasional, de residència de monges de clausura i ha estat dividit en diversos habitatges. Els elements construïts -cups o canaletes- i documents històrics confirmen que algunes de les seves zones serviren durant èpoques per a ús agrícola. L'última remodelació es va realitzar als anys vuitanta del segle passat per a destinar una part del castell a usos culturals. En el marc d'aquest projecte s'ha estudiat l'estructura portant del conjunt de l'edifici, la seva composició espacial, els elements diversos construïts i els materials utilitzats en les seves fàbriques. Les investigacions van anar acompanyades de lectura de llibres i de documents històrics referits al lloc. La finalitat dels coneixements sobre el complex monumental va ser adquirir la millor comprensió sobre la seva distribució que, al seu torn, ens en va facilitar l'estructuració, segons les fases constructives, en quatre zones.


Zona 1: Castell La zona comprèn la potent torre circular, símbol de defensa i del poder feudal, i la part del conjunt tocant al passeig de la Muralla. Es tracta d'unes construccions en què, encara que reformades posteriorment, queden intactes i clarament recognoscible l'estructura espacial i portant original. Així, segons el sistema d'arcs diafragma paral·lels que servien de suport als sostres de fusta i els murs de tancament perpendiculars a aquests -configuració mantinguda en tres plantes contigües al passeig- la construcció del castell es podria datar de la fi del segle Xll o principis del segle Xlll(1).

(1) Aquesta hipòtesi confirmaria la prova de Carboni 14 (C-14) realitzada a una mostra de biga extreta de la torre, segons la qual la datació se situa entre la fi del segle Xl i l'inici

del segle Xll

Es tracta d'una època en què aquesta tipologia arquitectònica, que destaca per una claredat i facilitat constructiva, va ser àmpliament utilitzada pels senyors feudals en les noves obres, tant religioses com civils, en els territoris conquerits.

Cal afegir que, segons la unitat morfològica i els detalls a la gran façana -finestra coronella, merlets-, les dues plantes següents, encara que molt reformades, són amb tota probabilitat de la mateixa datació. Pel que fa a la torre, la situem, per la similitud de la fàbrica de carreus amb els paraments del castell original, contemporània a aquest. Quant a l'emplaçament del castell sobre un petit promontori, situat en un terreny relativament pla, sense possibilitats de defenses naturals, també suggereix la construcció no anterior a la fi del segle Xll.


Zona 2: Castell transformat

La zona s'estén a continuació de la primera zona cap al sud i es desenvolupa, en forma de “L”, al voltant de la torre que engloba parcialment. Quant al volum construït, aquesta és la zona més complexa del castell, on s'han transformat pràcticament totes les estances, enderrocant o remodelant murs i nivells de sostres. Les intervencions s'han realitzat al llarg dels segles, a partir del segle XVI. No obstant això, en funció de diversos arcs diafragmes o de les seves restes, de finestres geminades, d'un portal adovellat i de vestigis menors, apreciables en els diferents paraments, podem afirmar que aquest sector del castell forma una unitat compacta i contemporània amb la zona 1.

Finalment, i respecte dels arcs, posem l'accent en el gran arc diafragma de la façana oest original, actualment amagada per un edifici adossat. A l'espai interior, contigu a l'arc, es trobaven ja l'any 1408, segons un inventari, dos cups -existents en l'actualitat- per a l'emmagatzematge de vi. Però tenint en compte el seu emplaçament i la seva fàbrica, són posteriors al castell original i, per tant, posteriors a l'arc.


Zona 3: Palau del segle XVl

La zona comprèn l'edificació contigua, cap al sud, a l'actual biblioteca i es perllonga cap a la façana est on, en forma d'”L”, transcorre fins a unir-se amb la part medieval.

Segons els documents històrics del segle XVI sabem que aproximadament a la meitat d'aquell segle es va realitzar, donada la importància dels comtes de Queralt, la transformació del castell medieval en un palau renaixentista. Amb les obres, es van reformar totalment els interiors existents i es va ampliar l'edifici pels volums citats, i es va dotar així el palau d'un número major d'estances, d'una sòbria però elegant façana i, sobretot, d'una entrada representativa que incloïa una gran escalinata.


Zona 4: Edifici adossat

La zona es compon d'una edificació adossada a la façana oest de la primera zona i adjacent, al nord, al passeig de la Muralla.

Es tracta d'una construcció amb aspecte precari, és a dir, fora del context monumental d'un palau, que datem de la fi del segle XVlll o principis del segle XlX.

Proposem la datació per les dues raons següents: d'una banda, en una fotografia de l'any 1881, ja s'observa un estat avançat de deteriorament dels seus paraments verticals, i de l'altra, en el segle XVll o principis del XVlll, el palau mantenia la seva funció de representació; així, una obra de qualitat constructiva tan inferior, semblaria fora del context d'una residència senyorial.


Zona 5: Antic hort (jardí)

L'hort és un espai complementari del castell-palau, que es va crear entre la seva façana de ponent i l'antiga vall, sobre la qual s'eleva uns 4,50 m. Cal dir que la vall, es correspon amb l'actual passeig de la Muralla per on passa el torrent Gaià i el raval de Jesús.

Condicionada per l'emplaçament, la forma de l'hort és molt irregular i de tipus residual; la superfície, d'uns 420,00 m2, és lleugerament descendent des del sud cap al nord i presenta alguns monticles, resultat de vells enderrocaments.

L'accés es realitza directament des de l'entrada principal del castell, passant per la sala amb volta o, indirectament però igualment des de l'entrada, a través de l'oficina de turisme i una sala d'exposicions. Respecte dels elements construïts, només existeixen un pou d'aigua adossat al castell-palau a l'extrem sud, una tanca de maçoneria i una edificació auxiliar, els dos últims pràcticament en estat de ruïna.


3. ESTAT DE CONSERVACIÓ 3.1 Consideracions generals El resultat de l’estudi general -històric, compositiu, constructiu i material- del castell es reflecteix en la següent descripció de l’estat de conservació i en el quadre de l’estat de conservació. S’ha contemplat també la modificació de l’entorn, del qual el monument no es pot sostreure. Es disposa d’Informe geològic número 0902-191, autor: Alvaro Arasa Tuliesa. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Està molt transformat. PROTECCIÓ: Sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Protecció: BCIN Disposició: Decret Data disposició: 22/04/1949 Publicació: BOE Data publicació: 05/05/1949 Estil: Romànic / Gòtic / Gòtic tardà / Renaixement Època: XI - XII / XVI - XVII BCIN: 1424-MH BIC: RI-51-0006717 IPA: 1605

La torre de l'homenatge destinada a presons està en molt bon estat. Altres habitacles del castell són un vestíbul d'entrada i el que diuen Sala Noble. En l’actualitat, al castell també funciona la Biblioteca Municipal, l'Oficina de Turisme, l'Escola Municipal de Música i Orfeó de Santa Coloma i un petit però molt interessant museu on es guarden documents originals com actes de les fundacions dels castells de la regió i altres documents com actes de naixements, de defuncions, etc., també hi ha maquetes d'importants edificis. Un gran pati amb escalinates ens porta a la porta del castell. Actualment el castell està en bon estat, gràcies ha haver estat habitat; conserva una excel·lent torre de l'homenatge destinada a presons i que sembla es va construir durant el segle XVII i el senyorial vestíbul d'entrada i la sala noble, avui utilitzada per a conferències i exposicions. Del palau o castell de Santa Coloma la part més antiga és la torre mestra, de planta circular, que s'ha conservat en un racó, voltada d'altres edificacions. La façana principal del palau dels comtes de Santa Coloma sembla obra del segle XVII; s'hi obre un magnífic portal de mig punt amb gran dovellatge.


A l'antic oratori del palau hi havia el retaule dels Sants Joans, gòtic, de Bernat Martorell, que avui és al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC):

Col·lecció: Gòtic Autor: Bernat Martorell, Mestre de Santa Coloma de Queralt, actiu a Catalunya, cap al tercer quart del segle XIV. Títol: Retaule dels Sants Joans Datació: Cap a 1356 Classificació genèrica: Pintura Material / Tècnica: Tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta Dimensions: 220,50 x 209,80 x 11,50 cm Tema: Religió Conjunt / Procedència: Procedeix de la capella del castell de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Forma d’ingrés: Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932 Número d’inventari: 004351-CJT

El castell dels comptes de Queralt té una planta rectangular, una entrada noble amb una gran escala i una torre circular. Després d’algunes reformes, el segle XVI ja va assolir l’aspecte que llueix en l’actualitat. De l'edificació cal destacar-ne l’entrada noble, que dóna pas a una escalinata de tres trams, en la qual graons i passamans foren construïts d’una sola peça.

L’accés al recinte es fa a través d’un portal del segle XVIII que dóna al pati d’armes. Els edificis d’aquesta plaça són també del segle XVIII i corresponen a dependències annexes al castell.

Cal destacar, però, que la façana gòtica de la capella correspon a l’antic hospital de Santa Magdalena, que va ser traslladada a aquest indret I’any 1922.

Els considerables danys existents a l’estructura portant i al semblant global de l’edifici posterior i a la sala amb volta estan ocasionats per varies causes directes. Es a dir, per processos destructius lents d’origen natural -els diferents fenòmens atmosfèrics en cas de l’edifici adossat-, per les diverses intervencions a la estructura a llarg del temps i, en certa mida, per el subsòl inestable. Aquestes causes principals, a la vegada, generen una sèrie d’altres causes indirectes igualment destructives. Cal dir que totes estan estretament relacionades entre si.


Per a un reconeixement de danys, en quest projecte de restauració, s’ha contemplat el castell-palau com una unitat, ja que per entendre les lesions és impossible un tractament aïllat, fora de context, dels diferents elements o parts constructius. S’ha investigat també la modificació de l’entorn i la composició geològica del subsòl, doncs aquells determinen, en certa mesura, els danys. No obstant, i tenint present el plantejament exposat, a l’estudi es distingeixen apartats de modificacions de l’entorn, l’estructura portant (murs, sostres, volta), els revestiments i tancaments. Aquest desglossament facilita la localització dels danys i l’establiment d’un conjunt de lesions i causes -fets difícils de separar- descrits a continuació i resumits en el quadre final. 3.2 Descripció de danys Modificació de l’entorn El conjunt castral s’ha modificat en diferents ocasions al llarg dels segles. En aquesta ocasió només ens referim a l'hort abandonat. Aquest espai exterior, a part de ser utilitzat com a hort, serví durant segles, com evidencien alguns monticles espargits per la superfície, d'abocador de restes de construccions. Aquests residus ocasionen un estancament i acumulació d'aigua de pluja indesitjable i frenen la seva sortida natural cap al passeig. Danys en murs Zona adossada posterior Els murs que estan construïts amb diversos tipus de fàbrica i assentats sobre bases diferents de composició de subsòl complexa, presenten una àmplia varietat de danys.


Els problemes més greus se centren en la façana oest posterior. El morter de la seva maçoneria ordinària i dels enlluïts originals està -sobretot en la meitat inferior nord- molt degradat, puntualment desintegrat o inexistent. Es tracta d'un dany creat per una mala execució de l'obra i accentuat pels agents atmosfèrics.

El mateix problema es repeteix, en menor mesura, en les dues parets transversals on, a més, hi ha una zona amb falta de volum construït. La degradació dels morters de la part nord de la façana condueix a la fatiga material de la fàbrica que es manifesta per un considerable bombament.

La ja greu deficiència constructiva d'aquesta zona es veu augmentada per dues llargues i profundes esquerdes obertes en la maçoneria i que travessen també la llinda de la finestra i la llosa de la balconada, ambdós elements de pedra picada, material feble per a l'esforç de tracció i l'esforç tallant. Les esquerdes són causades, possiblement, per l'assentament diferencial de la base juntament amb la compressió del terreny sota la càrrega dels murs i el lliscament de subsòl cap al torrent, és a dir, causes que provoquen precisament la tracció en el parament.

Cal afegir que la paret transversal i la unió de la façana oest amb la medieval a l'espai únic, presenten unes esquerdes de certa consideració, originades per la mateixa causa. La suma dels danys condueix a una disminució preocupant de la capacitat portant del mur i de la integritat estructural del conjunt.


La façana nord, alta i estreta, presenta menys problemes de conservació gràcies al seu considerable gruix i una millor execució d'obra. Així, a la tercera part inferior es troben zones amb juntes descarnades a causa de les humitats procedents del terreny o del reble situats darrere del mur. Aquestes humitats duen igualment al desgast -arenització- de la pedra del parament construït, amb la conseqüència de pèrdua de volum.

Les façanes originals medievals est i sud mostren un altre tipus de danys, completament diferents. Gràcies a la seva robustesa i bona fàbrica de carreus, tot i les intervencions múltiples en la seva estructura -diverses portes obertes posteriorment, realització de forats de cap de biga, etc.- els danys són sobretot de caràcter estètic. Aquí podem citar la descurat rejuntat fet en èpoques diferents, les nombroses taques de parament amb resines, ocasionades per la negligència durant els treballs de atirantat del castell en els anys vuitanta del segle passat, repicats diferents de revestiments amb danys en la superfície pètria, eliminació de sostres amb arrencada de volum de pedra, talls a la pedra amb serra elèctrica de disc i tapiats actuals de panys de paret amb maons. Tots aquests treballs estan realitzats sense la més mínima sensibilitat cap al monument. Els danys preocupants pel que fa a la integritat estructural són les llargues esquerdes sensiblement verticals en el parament central curt i inclinat i que es perllonguen. Sabem que en el volum del mur, just darrere d'aquest parament, arrenca una escala no medieval que condueix a la tercera planta, a la sala contigua al mur on es marquen les esquerdes. Pot ser que, en afeblir-se el mur amb l'escala citada, aquest s'esquerdés.

L'única zona de la façana est a la vista a l'exterior és la que es contempla a la terrassa. Allí el parament presenta un rejuntat i restitucions petites d'èpoques diverses de tipus "apedaçat" i la pedra fortament erosionada pels agents atmosfèrics. Durant les obres d’arranjament de la planta sotacoberta, realitzades durant els anys 2011 i 2012, aquest parament es va restaurar i protegir en totes les seves superfícies, inclosos els merlets, per totes les seves cares.


Sala amb volta En aquest espai, ens trobem una altra vegada amb l'assentament diferencial de la base junt a la compressió del terreny sota la càrrega dels murs. Els dos murs laterals -la torre inclosa- i el transversal oest pertanyen a la construcció medieval, són robustos i ben construïts, per això la seva fàbrica absorbeix millor l'assentament i els seus efectes es mostren amb irregularitats del volum i fissures puntuals.

El mur transversal que dóna a l'escala és del segle XVl i és l'únic que té algunes esquerdes en forma de cisalla.

Les zones inferiors dels murs presenten humitats ascendents, concentrades sobretot en el parament transversal, parcialment situat per sota del nivell de l'hort.


Danys en sostres i volta Zona adossada posterior

Els danys -estructurals i funcionals- se centren en el sostre. La meitat original d'aquest element portant, composta per bigues i empostissat de fusta, està en un estat de completa ruïna. L'altra meitat, contemporània, presenta un defecte funcional ja que es va col·locar a uns 30 cm per sobre de l'original, fet que impedeix l'obertura de la porta de la balconada, al mateix temps que es disminueix l'alçada de la porta cap a la part medieval de castell.

Els desnivells estan units per una escala contemporània de biguetes metàl·liques, encadellat i totxana de realització realment precària. El sostre presenta humitats puntuals a causa de la impermeabilització defectuosa de la terrassa.


Sala amb volta

La volta presenta nombroses esquerdes i fissures de diversa longitud i trajectòria -paral·leles i perpendiculars a la línia de la clau o en cisalla-, esteses pràcticament per tota la superfície. L'aparició d'aquests danys hauríem de buscar-la en la combinació de dues causes. La primera, directa, rauria en la pròpia construcció d'aquesta volta de maçoneria. És a dir, es tracta d'un element imposat posteriorment, d'una geometria i una fàbrica, a primera vista, molt irregulars i descurades. La conseqüència de la mala execució és l'equilibri deficient de tensions internes (compressió, tracció, cisalla) de la fàbrica que, al seu torn, duu a l’esquerdament i fissuració. La segona causa, indirecta, es deu a l'assentament de la base dels murs laterals; els mínims moviments interns d'aquests, provoquen, al seu torn, fallades en les superfícies de suport de la volta i que hi apareguin esquerdes. Danys en tancaments practicables


Tots els tancaments -tant de l’edifici adossat com de la sala amb volta- estan en l’estat de completa ruïna, destruïts per agents atmosfèrics i/o trencats. Algunes obertures manquen de tancaments i d’altres estan tapiades. L’única exempció es la porta d’entrada a la sala de la volta, que es nova. Instal·lació elèctrica La instal·lació elèctrica de la sala de la volta (a la resta no n’hi ha) es obsoleta, insuficient i no compleix cap normativa. 3.3 Quadre de l’estat de conservació

A. Modificació de l’entorn immediat

Acumulació de terres, runa de construcció i de maçoneria. Plantes i herbes que envaeixen tota la zona.

B. Danys i modificacions en murs

- Castell (fàbrica de carreus):

Morter de junts desintegrat i/o inexistent. Reintegracions realitzades amb maons i/o morters. Empremtes d’edificis enderrocats amb pèrdua de volum per fractura. Obertures tapiades. Rejuntat no original. Esquerdes i fissures importants. Reintegracions realitzades amb fàbrica de totxo (maons, ...). Pèrdua de volum petri. Obertures tapiades amb diferents materials. S’han realitzat obertures noves (no originals). Dipòsits i disgregacions superficials. Desagregacions amb pèrdua de superfície.

- Zona adossada posterior (fàbrica de maçoneria i carreuons):

El morter dels junts està desintegrat i/o inexistent. Hi ha esquerdes i fissures greus. Deformació de les seccions. Les llindes de fusta estan atacades per fongs i xilòfags.

- Sala amb volta:

Irregularitats del volum i fissures puntuals. Esquerdes en murs laterals en forma de cisalla. Humitats ascendents en el parament transversal, per sota del nivell de l’antic hort.

C. Danys en sostres i volta

- Zona adossada posterior: Filtracions d’aigua del terrat. Sostre de fusta en estat ruïnós.

S’han introduït elements metàl·lics nous per a una escala contemporània inadequada.

- Sala amb volta: Nombroses esquerdes i fissures, paral·leles, perpendiculars i en cisalla a la línia de la clau.

D. Danys i alteracions específics en carreus i dovelles


Desagregacions amb pèrdues de superfícies. Desaplicacions amb pèrdua de volum. Fissures i esquerdes importants i/o greus. Colònies de microflora i fongs. Dipòsits superficials.

E. Danys en tancaments practicables i revestiments

Tancaments practicables ruïnosos i/o inexistents. Revestiments desagregats i/o inexistents. Enguixat en fissures i despreniments. Paviment en estat ruïnós.

4. JUSTIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS 4.1 Criteris generals La valoració i la síntesi dels estudis previs, reunits en la investigació històrica, l’anàlisi estructural, de composició, juntament amb els danys, formen un marc de coneixements globals sobre el conjunt de l’edifici. Aquests coneixements de realitats diferents, però estretament relacionats entre si, van condicionar la formació de criteris generals reunits en els següents punts. 4.2 Arqueologia No és l’objectiu de les obres proposades una intervenció en el subsòl tipus consolidació de terreny o recalçat. Per aquest motiu no es planteja una excavació arqueològica en extensió. No obstant, uns dels treballs previs a les obres és la neteja en l’espai exterior de la torre per a col·locar-hi les bastides. Aquests treballs, realitzats per peons de construcció, seran supervisats per un arqueòleg i es presentarà un informe final amb els resultats del seguiment. Uns dels treballs previs, a les obres és la retirada de volums de terra i d’enderrocs de l’hort antic. Malgrat que disposem d’un estudi geotècnic del entorn immediat de castell, en cas de consolidació de la façana oest de edifici adossat es faran varies cales manuals contingues a la base per a determinar la seva cimentació. Tots aquests treballs, de suma importància per a l’ampliació dels coneixements del recinte monumental en general, seran supervisats per arqueòlegs i es presentarà un informe final amb els resultats de les excavacions. 4.3 Consolidació i restauració La màxima vàlida per a totes les intervencions és la de mantenir l’autenticitat única i testimonial de les parts a intervenir d’aquest excepcional castell-palau de l’Alt Gaià. Donada aquesta màxima, la proposta es limita a un conjunt d’obres de consolidació i restauració que hauran de tornar a l’estructura dels murs i de la volta la seva capacitat portant, a la façana una clara i comprensible lectura i hauran de rescatar els espais en general d’una progressiva decadència. Referent a la façana, uns dels paraments més genuïns del castell, això significa la recuperació dels seus paraments i detalls originals en la mida més gran possible aplicant uns processos estudiats a cada zona en concret. Durant les intervencions en cap moment es buscarà la diferència entre la preexistència i la restauració, sinó una plena integració de les parts consolidades o restaurades a l’entorn construït. En tots els processos s’usaran materials i tècniques tradicionals: obra de carreus de pedra calcària en restitució de paraments, morter de calç en rejuntats, fusta de pi roig sec.


Aquesta consolidació i restauració s’entén com a arqueològica. És a dir, es respectaran tots els detalls aparentment sense cap ús (forats, pedres sobresortints, mènsules) ja que no tots els elements tenen encara una clara explicació i és convenient tenir la possibilitat de poder seguir estudiant-los, tant durant l’obra des de les bastides com posteriorment, un cop consolidats els paraments. 4.4 Restitució i substitució Els treballs es centren sobre tot en dos elements construïts destacats que son les façanes de la zona adossada, i els paraments de la sala amb volta. En restitució i substitució es igualment vàlid el propòsit de ser respectuosos amb els detalls i amb l’ambient històric. En els processos s’usaran materials tradicionals com pedra, morter de calç o fusta. 4.5 Nous usos, accessos i recorreguts A causa del seu estat ruïnós o d'abandó, tots els espais on cal intervenir estan actualment en desús. Al castell s'hi realitzen moltes activitats. Per aquest motiu, una de les tasques importants del projecte i de les obres és donar un nou ús als espais restaurats i integrar-los en el conjunt monumental. L'hort és un interessant espai a l'aire lliure al límit de l'antiga vall, format en gran mesura per la façana oest del castell i presidit per la impressionant torre. No obstant aquests valors, actualment no és accessible al públic en general. El pas idoni per a entrar a l'hort endegat és des de l'entrada al castell, passant per la sala amb volta. També es té accés per la sala petita d’exposicions, directament des del vestíbul de la planta baixa. Respecte de l'edifici adossat, a part que la seva restauració ressaltarà plenament la façana original que es podrà contemplar a través de la seva façana oest consolidada. 4.6 Conclusions Els criteris i plantejaments s’apliquen com a guia en l’establiment de l’esquema i contingut dels diferents grups de treball de restauració enumerats i descrits en la memòria constructiva. Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat Jordi Obradó i Sanfeliu Arquitecte tècnic

5. BIBLIOGRAFIA


Els Queralt a Santa Coloma. Arquitectura, art i vida

Joan Fuguet i Sans / Carme Plaza i Arqué / Vera Hofbauerová Ajuntament de Santa Coloma Santa Coloma de Queralt, 2010, 1ª ed.

La Marca de l'Alt Gaià

Joan-F. Cabestany i Fort Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-arqueològica Barcelona, 2000

Els Castells Catalans, volum IV

Pere Català Roca Rafael Dalmau Barcelona, 1973

Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica

Josep M. Carreras i Tarragó Ajuntament de Santa Coloma de Queralt Santa Coloma de Queralt, 1997

Història de Santa Coloma de Queralt Refosa i Ordenada en la seva Ampliació per Joaquim Segura Lamich

Joan Segura i Valls Ajuntament de Santa Coloma Santa Coloma de Queralt, (1879), 1984, 3ª ed.

08-1_Plec Cond. Tècniques Generals 09-13 - 1 -

8 - PLECS DE CONDICIONS TÈCNIQUES 8.1 - PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS QUE REGEIXEN EN L’EXECUCIÓ DE LES OBRES D’AQUEST PROJECTE, MENTRE LES PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE CONTÉ NO LES MODIFIQUIN Article 1. Amplitud de la contracta La contracta comprèn tots els materials, la mà d’obra, els mitjans auxiliars i tot el que és necessari per a la realització de les obres, tal i com s’han projectat i amb les variacions autoritzades fins a deixar-les llestes, netes, amb bon aspecte, correcte funcionament i perfecte estat d’utilització. Comprèn també la supressió de les construccions i els elements innecessaris, la retirada de materials sobrers, les restes i la runa, la neteja i l’habilitació de les àrees i locals de l’obra i exteriors, que per qualsevol concepte s’hagin utilitzat, per deixar-les en l’estat primitiu o en el que definitivament hagin de quedar. Article 2. Relacions entre l’administració i el contractista 2.1. Direcció de l’obra El director de l’obra és el tècnic designat per l’Administració i gaudeix de les més àmplies facultats per a la millor efectivitat de la seva missió, i se’l designa d’ara endavant com a director. Pel que fa a les relacions amb el Contractista per aquesta obra, el facultatiu de l’administració, Director de l’obra, haurà de tenir les següents funcions:

- Fer que les obres s’executin ajustades al Projecte aprovat o a les modificacions degudament autoritzades i en el termini fixat en el Contracte i terminis parcials que es fixin posteriorment, i exigir al Contractista el compliment de totes les condicions contractuals. Resol les qüestions tècniques d’interpretació del projecte; inspecciona tot allò que es relaciona amb les obres, directament i indirectament; pot rebutjar aquells elements o pràctiques que, al seu parer, no són adients, i dóna les ordres oportunes per a la millor execució de les obres, sempre que no modifiquin les condicions del contracte.

- Definir aquelles prescripcions tècniques que aquest Plec deixi a la seva decisió. - Resoldre totes les qüestions tècniques que sorgeixin en tot allò que faci referència a: interpretació de

plànols o d’aqueix Plec de Condicions, característiques dels materials, forma d’execució d’unitats d’obra, amidament i abonament, etc. sempre que no es modifiquin les condicions del Contracte. El director d’obra interpreta el projecte i dóna les ordres per al seu desenvolupament, i bona marxa així com estableix les modificacions que creu oportunes sempre que no alterin fonamentalment el projecte o la classe de treballs i materials que hi són consignats.

- Estudiar les incidències o problemes plantejats en les obres, que impedeixin el compliment normal del Contracte o aconsellin la seva modificació, i tramitar si escau, les propostes corresponents.

- Obtenir dels Organismes interessats els permisos necessaris per a l’execució de les obres i resoldre els problemes plantejats pels serveis i servituds afectades per les esmentades obres.

- Assumir personalment i sota la seva responsabilitat, en casos d’emergència o gravetat, la direcció immediata de determinades operacions o treballs en curs, per a la qual cosa el Contractista haurà de posar a la seva disposició el personal i material de l’obra.

- Acreditar el Contractista les obres realitzades conforme allò que disposa el Contracte i la legislació vigent. Pot comprovar, a cada moment, si el contractista compleix amb totes les obligacions contractuals i legals, i pot conèixer i participar en totes aquelles previsions o actuacions que porta a terme el contractista relacionades de qualsevol forma amb les obres.

- Participar en la comprovació del replanteig, proves de les estructures, recepcions provisionals i

definitives, així com redactar les propostes de modificació del Projecte, si escau, i redactar la Liquidació


de les obres. Tot això d’acord amb les normes legals vigents. Acredita al contractista les obres realitzades i practica les liquidacions.

- El director de l’obra podrà comptar amb col·laboradors a les seves ordres que hauran d’integrar la "Direcció de l’obra", d’acord amb el que estableix la clàusula 4 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", aprovat pel Decret 3854/1970 de 31 de desembre. Aquests col·laboradors podran assumir també les funcions que els hi delegui el Director de l’obra. Pot valer-se de col·laboradors, per tal que el representin o el substitueixin en totes o en part de les seves funcions, i ha de comunicar-ho al contractista perquè els reconegui com a tals. Els col·laboradors estan integrats en la direcció.

- Quanta les ordres donades al contractista referents a les obres, els materials, la neteja, els perills o els perjudicis, si la reparació dels perjudicis causats o d’altres d’anàloga naturalesa no fos acomplerta eficaçment i oportunament, el director de l’obra pot manar d’executar-la amb càrrec al contractista.

- El contractista no pot introduir cap modificació sense l’autorització escrita del director. - Si alguna part de l’obra o la classe dels materials no queda prou especificada, presenta dubtes, presenta

alguna contradicció en els documents d’aquest projecte o pot suggerir-se alguna solució més avantatjosa durant la marxa de les obres, la part contractada ho ha de posar immediatament en coneixement de la Direcció d’obra, per escrit, i s’ha d’abstenir d’instal·lar els materials o executar l’obra en qüestió fins a rebre l’aclariment o resolució de la Direcció d’obra que també l’ha d’efectuar per escrit.

2.2. Inspecció S’haurà d’aplicar el que disposa la clàusula 21 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". 2.3. Contractista El contractista és la part contractant obligada a executar l’obra. Ha de realitzar bé les obres contractades i en el termini estipulat, sota la seva total i exclusiva responsabilitat i amb subjecció a les condicions del contracte i a les ordres del director. Ha de signar el rebut al duplicat de les ordres que se li donen per escrit i subscriure amb la conformitat o l’objecció els comunicats o informes de les obres quan se li requereix. Ha de donar compliment tot seguit a totes les ordres que rep del director sense perjudici del dret de reclamació que l’assisteix. L’exercici d’aquest dret no l’eximeix del compliment de les dites ordres, encara que de tal reclamació pot derivar-se’n una justa indemnització per al contractista. El contractista té dret que se li justifiqui la recepció de les comunicacions i les reclamacions que adreça al director i tanmateix se li ha de comunicar per escrit qualsevol ordre verbal que li doni. El contractista està obligat a prestar col·laboració al director i a les persones que el representen o ajuden, per al millor compliment de les seves funcions. El Contractista haurà de designar el seu "Delegat d’obra", d’acord amb el que determinen les condicions de les clàusules 5 i 6 del Plec esmentat, i l’administració pot exigir per aquesta obra, que l’esmentat "Delegat" tingui un títol de tècnic superior o, com a mínim de tècnic mig. En relació amb la "Oficina d’obra", "Llibre d’ordres" i "Llibre d’incidències de l’obra", s’haurà d’aplicar allò que disposen les clàusules 7,8 i 9 del esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals". El Contractista roman obligat a dedicar a les obres el personal tècnic a que es va comprometre en la licitació. El personal del Contractista haurà de prestar la seva col·laboració al Director i a la Direcció, per al normal compliment de les funcions. L’administració haurà de tenir respecte del personal del Contractista, les facultats fixades en la clàusula 10 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", i el Director pot prohibir la participació en l’obra, de tot aquell personal del Contractista que incompleixi les instruccions donades per la Direcció, cometi faltes de respecte o incorri en actes o omissions que pertorbin la bona marxa de les obres.


Article 3. Obligacions socials, laborals i econòmiques. Responsabilitats del contractista El contractista, o el seu representant, està obligat a ser present en l’obra totes les vegades que el cita el director per escrit i especialment en els actes de replanteig, amidaments i recepcions. En cas d’incompareixença injustificada, perd el dret d’al·legació o reclamació que l’assisteix a tals actes i n’ha d’assumir les conseqüències, i el director li ha de lliurar, amb justificant de recepció, els documents que se’n derivin. Si justifica degudament la falta d’assistència, té un termini de deu dies per reclamar o fer les al·legacions oportunes mitjançant escrit adreçat al director. El contractista respon dels actes propis, dels del personal que li presta servei i també dels subcontractistes. Així mateix respon dels danys causats a l’obra per qualsevol causa, abans de la recepció. També són de la seva exclusiva responsabilitat els danys i els perjudicis causats a tercers bé per la forma d’execució de l’obra, bé per omissió, bé per causa d’accident o bé per supòsit fortuït. Ha de tenir cura que, a causa de les obres, no es pertorbin o malmetin els serveis existents. Ha d’adoptar sota la seva exclusiva responsabilitat i vigilància les mesures per tal de garantir la més absoluta seguretat del personal de l’obra i de tercers. Ha de complir i estar al corrent, a cada moment, amb les obligacions que, com a empresa, l’incumbeixen en matèries fiscal, laboral, Seguretat Social, Seguretat i Salut en el treball i de qualsevol altra classe que l’afectin. Abans de començar les obres ha de comunicar al director la seva residència i la del seu delegat, amb caràcter general derivats de l’execució, així com qualsevol variació futura mentre dura. La residència del delegat ha de ser a la localitat de les obres o altra pròxima, i ha de tenir l’autorització del director. El contractista és l’únic responsable de totes les contravencions que ell comet durant l’execució de les obres, o el personal i elements que hi són relacionats i són del seu exclusiu compte les conseqüències que se’n poden derivar, així com els danys i perjudicis a tercers. Igualment, el contractista és l’únic responsable de l’execució de l’obra contractada, i no té dret a indemnització pel major preu a què poden resultar-li les distintes unitats, ni per les errades en maniobres que pot cometre durant la seva construcció. És responsable també davant els tribunals dels accidents que poden sobrevenir i ha de tenir tot el personal degudament assegurat. Igualment, és responsable de totes les obligacions legals i econòmiques derivades de les obres contractades. La part contractada igualment ha de sol·licitar i obtenir els permisos municipals, de la Delegació d’Indústria, etc.; que, segons la legislació vigent, són necessaris per a la realització i funcionament de les obres i instal·lacions. La propietat de les obres ha d’autoritzar tots els documents que calen per a tal fi. A banda de la senyalització de l’obra especificada en un altre article del plec, s’han de disposar rètols informatius, un a cada extrem de l’obra. Els esmentats rètols informatius han de col·locar-se abans del començament de l’obra i la correcta subjecció i visibilitat s’ha de comprovar en l’acta de replanteig. La qualitat del material utilitzat ha de ser suficient per garantir-ne la conservació durant la durada de l’obra. En el cas d’observar-s’hi defectes, la D. F. ha d’ordenar la seva immediata reparació o substitució. Si les dites errades no s’esmenen en el termini de 48 hores, la direcció facultativa encarregarà nous cartells amb


càrrec al contractista. Els cartells no són d’abonament, però la propietat es reserva la possibilitat d’adquirir-los a l’acabament de l’obra amb càrrec a la partida d’imprevistos i al seu valor residual. Si no són retirats quan ha transcorregut 1 mes des de la data de recepció de l’obra, s’entén que el contractista els cedeix gratuïtament a la propietat. 3.1. Despeses a càrrec del contractista A més a més de les despeses i taxes que s’esmenten en les clàusules 13 i 38 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", hauran d’anar a càrrec del Contractista, sempre que en el Plec de Condicions Tècniques Particulars d’aquest Plec, en el Contracte i en l’execució de les obres no es prevegi de manera explícita el contrari , les següents despeses:

- Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària. - Despeses de construcció i retirada de tota classe de construccions auxiliars, instal·lacions, eines, etc. - Despeses de lloguer o adquisició de terrenys per al dipòsit de maquinària i materials. - Despeses de muntatge, conservació i retirada d’instal·lacions per al subministrament d’aigua i energia

elèctrica, necessaris per a l’execució de les obres així com els drets, taxes i imports d’escomesa, comptadors, etc.

- Despeses de protecció d’aplecs i de la pròpia obra contra tot tipus de deterioració. - Col·lecció de fotografies abans i després d’acabada l’obra, fins un import màxim del 0,1% del Pressupost

del Projecte. - Despeses corresponents al muntatge i preparació de plafons explicatius que s’hagin de preparar durant

l’execució de les obres, fins un import màxim del 0.2% del Pressupost del Projecte. - Despeses i indemnitzacions que es produeixin per les ocupacions temporals, despeses d’explotació i

utilització de préstecs, pedreres, lleres i abocadors. - Despeses de retirada de material rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l’obra i zones

confrontants afectades per les obres, etc. - Despeses de permisos o llicències necessaris per a l’execució de les obres, llevat dels corresponents a

Expropiacions i Serveis afectats. - Despeses corresponents a la instal·lació d’una oficina a disposició de la Direcció de l’Obra amb una

superfície mínima de 12 m2 equipada amb una taula, butaca, dues cadires i dos armaris. - Despeses per a totes les mesures de seguretat, senyalització i tancaments. - Despeses de replanteig, amidaments, controls de qualitat dels materials i de les obres així com els

elements i les obres provisionals o auxiliars. - Despeses de les assegurances del personal, les obres, la maquinària, la responsabilitat i els danys a

tercers. - Despeses per a la neteja i la vigilància. - Despeses per arbitris, impostos, etc. així com les multes, les sancions o les indemnitzacions per

perjudicis que es deriven de l’execució de les obres. - Despeses per els permisos, les llicències i les concessions que són necessaris per a l’execució de les

obres, amb exclusió dels que són específics de l’administració; i disposició, d’una oficina d’obres en un lloc avinent, degudament habilitada, per al director, on hi ha d’haver les còpies autoritzades dels documents contractuals del projecte i el llibre d’ordres. A més s’hi han de guardar tots els documents que s’hagin de consultar i també les mostres, el testimoni i qualsevol material que pugui ser convenient conservar.

3.2. Compliment de les disposicions vigents S’haurà d’adaptar al que estableixen les clàusules 11, 16, 17 i 19 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". Així mateix, haurà de complir els requisits vigents per a l’emmagatzematge i utilització d’explosius, carburants , prevenció d’incendis, etc. i s’adaptin al que determina el Codi de circulació, Reglament de policia i conservació de carreteres, Reglament electrotècnic de baixa tensió i a totes aquelles disposicions vigents


que siguin d’aplicació als treballs que directament o indirecta siguin necessaris per al compliment del Contracte. 3.3. Indemnitzacions per compte del contractista S’haurà d’aplicar allò que disposa el Reglament de Contractació de les Corporacions Locals i la clàusula 12 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". En particular, el Contractista haurà de reparar al seu càrrec els serveis públics o privats que hagin sofert danys, i indemnitzar a les persones o propietats que en resultin perjudicades. El Contractista haurà de prendre les mesures necessàries per tal d’evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits d’aigua, així com del medi ambient, per efecte de combustibles, olis, lligants, fums, etc., atès que és responsable dels danys o perjudicis causats a l’efecte. El Contractista haurà de mantenir l’execució de l’obra i reposar una vegada acabada, les servituds afectades, d’acord amb el que estableix la clàusula 20 de l’esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals", i van a càrrec del Contractista els treballs necessaris a aquest efecte. Article 4. Documents del projecte 4.1. Documents que conté el projecte Aquest projecte consta dels documents següents:

1. Dades generals 2. Memòria descriptiva i justificativa de l’actuació 3. Memòria constructiva de l’actuació 4. Compliment del CTE y d’altres reglaments i disposicions 5. Pressupost 6. Plànols 7. Annexes 8. Plecs de condicions

El contingut d’aquests Documents s’ha detallat en cada un d’ells. S’entén per documents contractuals, aquells que queden incorporats al Contracte i són d’obligat compliment, llevat modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en el cas de licitació sota pressupost, son: Plànols, Plec de Condicions (amb els seus dos Capítols de Prescripcions Tècniques Generals i Prescripcions Tècniques Particulars), Quadre de Preus núm. 1, Quadre de Preus núm. 2 i Pressupost Total). Si la licitació fos sota preus unitaris, s’haurien de fixar en el "Plec de Condicions Econòmic-administratives, els documents que haurien de tenir caràcter de contractuals. La resta dels documents o dades del projecte són documents informatius i els constitueixen la Memòria amb tots els seus Annexes, els Amidaments i els Pressupostos parcials. Aquests documents informatius representen únicament una opinió fundada de l’administració, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se li subministren. Aquestes dades s’han de considerar només, com complement d’informació que el Contractista ha d’adquirir directament amb els seus propis mitjans. 4.2. Documents aplicables al contracte Només els documents contractuals definits a l’apartat anterior, constitueixen la base del Contracte; així doncs el contractista no podrà al·legar modificació de les condicions del Contracte sobre la base de les dades contingudes en els documents informatius (com per exemple, preus base de personal, maquinària i materials, fixació de pedreres, préstecs o abocadors, distàncies de transport, característiques dels materials de l’explanació, justificació de preus, etc.) llevat que aquestes dades apareguin en algun moment contractual.


El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directa que rectifiqui o ratifiqui la continguda en els documents informatius del Projecte. 4.3. Contradiccions, omissions o errors en els documents En cas de contradicció entre els plànols les Prescripcions Tècniques Particulars contingudes en el Capítol II del present Plec de Condicions i el quadre de preus numero 1, prevaldrà sobre tot el que es digui al plec de Prescripcions Tècniques Particulars contingudes en el Capítol II d’aqueix Plec i també sobre els plànols prevaldrà la descripció de la unitat d’obra feta al quadre de preus número 1. El que s’esmenta en el Plec de Condicions , al quadre de preus número 1 i omès en els Plànols o viceversa, s’haurà d’executar com si estigués exposat en els tres documents, sempre que a judici del Director, quedin suficientment definides les unitats d’obra corresponents i aquestes tinguin preu en el Contracte. Article 5. Personal El contractista designa un delegat que assumeix la direcció dels treballs i actua com a representant seu a tots els temes referents a les obres i al compliment del contracte. Ha de residir en un lloc pròxim al dels treballs i ha de tenir suficient solvència tècnica i moral així com facultats per organitzar l’execució de les obres i posar en pràctica les ordres del director. S’ha de comunicar al director la persona que es designa com a delegat d’obra i aquest l’ha d’acceptar, i aprecia lliurement la seva suficiència en tots els aspectes. El delegat col·labora amb el director en la resolució de tots els problemes que es plantegen durant l’execució de les obres. Quan la complexitat i naturalesa de les obres ho requereix, o bé per circumstàncies especials i segons el director és convenient, aquest pot exigir al contractista que el delegat tingui la titulació professional adient a la naturalesa de les obres i que el contractista designi en a més el personal facultatiu necessari sota la dependència d’aquell. Quan la marxa dels treballs ho justifica, pot reclamar del contractista la designació d’un nou delegat o de qualsevol facultatiu que d’ell depèn. A l’obra ha d’haver-hi sempre el nombre i la classe de personal tècnic, especialistes i operaris, que facin falta pel volum i naturalesa dels treballs que s’estiguin realitzant, personal amb reconeguda aptitud i experiència. El contractista respon de la idoneïtat i de la disciplina del personal assignat a l’obra. El director té, a cada moment, la facultat d’exigir al contractista la separació de l’obra de qualsevol persona que consideri inadequada, sense que el contractista pugui reclamar perjudicis per tal fet. Si ho creu necessari, el director pot designar vigilància a l’obra, sota la seva dependència. Cap part de l’obra no pot ser subcontractada sense autorització de la direcció tècnica. L’autorització pel contractista de prestacions i serveis auxiliars de tercers, no allibera el contractista de les seves obligacions i responsabilitats. La propietat no és responsable subsidiària dels deutes contrets pel contractista. Article 6. Generalitats Es fa constar, als efectes oportuns, que per tractar-se d’obres públiques el contractista té el coneixement previ de la possible existència de nombroses i diferents servituds de l’obra, com per exemple les derivades d’empreses privades (gas, telèfons, electricitat, canonades..) o de serveis públics (aigua, clavegueram..).


Ja que es tracta d’informació dispersa entre els diferents titulars i és útil només si està actualitzada a la data de començament dels treballs, s’inclou únicament en el projecte la relació de serveis existents per tal de facilitar i orientar a l’hora d’executar l’obra. Tot i això, el contractista queda obligat a sol·licitar la dita informació a les diferents companyies i als ajuntaments afectats abans de començar els treballs en compliment de l’establert a l’art. 7. L’exacta localització, mitjançant prospeccions, d’aquests serveis, el seu manteniment durant l’execució dels treballs (o la seva reposició quan finalitzen) i les possibles dificultats o minves de rendiment que la presència ocasioni, no són mai d’abonament, i es consideren com a despeses incloses en els preus unitaris. No són tampoc d’abonament les despeses de manteniment o les de reparació per trencament, avaries, etc., que es produeixen en els anomenats serveis per les obres, fins i tot quan la seva posició no respon a la informació rebuda o són traçats imprevisibles ja que es considera que el contractista ha incomplert l’obligació de localitzar la seva posició exacta mitjançant prospeccions, treball el cost del qual queda inclòs en el projecte tal i com s’ha dit. Són d’abonament, sempre que la direcció facultativa (D. F). les consideri obres necessàries per a l’execució del projecte i les autoritzi expressament, les modificacions de traçat (provisionals o definitives) o el seu reforç, amb preus de projecte o, en el seu defecte, amb preus contradictoris. El contractista té el deure d’avisar la D. F. quan el mal estat dels serveis trobats durant els treballs aconsella la seva reparació o renovació. El contractista queda, a més, obligat a realitzar els treballs de millora puntual necessaris per arranjar els defectes detectats en la forma que determinen els serveis tècnics competents. Els dits treballs són d’abonament als preus del projecte i, en el seu defecte, a preus contradictoris. En ambdós casos, l’abonament es realitza amb càrrec a la partida d’imprevistos o es redacta l’oportú projecte addicional d’obres. L’existència de serveis en nombre tal que impedeixi l’excavació continuada a màquina en la generalitat o en zones importants de l’obra s’ha de plantejar a la direcció d’obra qui valora els fets i decideix les superfícies i/o volums que s’han d’abonar. Les dificultats presentades per obstacles aïllats a l’execució normal de les unitats d’obres diferents de la pròpia excavació (per exemple: col·locació de canonades, extensió i compactació de ferms, etc.) es consideren sempre incloses en els respectius preus. Article 7. Documents per al contractista El contractista rep un exemplar del projecte de les obres que ha contractat. Pot adquirir a més al seu càrrec totes les còpies dels plànols i d’altres documents que necessiti per executar les obres, però no pot fer ús del projecte i dels altres documents per altres fins que no siguin els estrictament contractuals, així com tampoc exhibir-los o cedir-los a tercers. Els documents que queden incorporats al contracte, tret que s’indiqui alguna cosa diferent en les clàusules administratives, són:

- memòria - plànols - plec de condicions - pressupostos parcials - quadre de preus d’unitats d’obra - pressupost general.

La inclusió en la contracta de les cubicacions i amidaments no implica l’exactitud respecte a la realitat.


Tots els altres documents i altres dades són informatius. El contractista ha d’encertir-se de la seva exactitud i procurar-se aquells altres que pugui necessitar. En cas de contradicció entre el plec de condicions i els plànols, preval el primer. Tot allò que s’esmenta en el plec de condicions i s’hagi omès en els plànols o viceversa, ha de ser executat com si estigués contingut a ambdós documents, sempre que la unitat d’obra quedi suficientment definida i tingui preu en el contracte. Article 8. Treballs preparatoris per a l’execució de les obres 8.1. Comprovació del replanteig Una vegada adjudicades definitivament les obres, s’haurà de procedir a la comprovació del replanteig general realitzat abans de la licitació, en el termini de quinze (15) dies hàbils i en les condicions que s’estableixen a les clàusules 24 i 25 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", i s’haurà d’estendre l’acta corresponent. Comprèn com a mínim els eixos principals que situen i caracteritzen les diverses parts de l’obra, així com els punts fixos i auxiliars necessaris pels successius replanteigs de detall, marcats de forma invariable i duradora. Quan ho té enllestit ho ha de comunicar al director per a la seva comprovació. S’aixeca acta i se’n lliura un exemplar al contractista. En aquesta Acta hi haurà de figurar, a més a més del que estableixen les disposicions esmentades, les contradiccions, omissions o errors advertits en els documents contractuals del projecte, per tant hi ha de constar la conformitat o la disconformitat del replanteig respecte als documents contractuals del projecte així com qualsevol circumstància que pugui afectar el compliment del contracte. El replanteig general haurà d’incloure, com a mínim, l’eix principal i els eixos de les obres de fàbrica, així com els punts de referència en planta o en alçat necessaris per al replanteig de detall. El contractista s’haurà de responsabilitzar de la conservació dels punts de replanteig que es fixen en el terreny. Quan es fa constar alguna diferència o circumstància que implica una variació sensible del Projecte, s’han de valorar pel director de l’obra les repercussions, els preus del contracte i s’ha de trametre a l’administració perquè resolgui. El contractista es responsabilitza de la conservació dels punts de replanteig. 8.2. Programa de treballs En el termini de deu dies (10) hàbils a partir de la comprovació del replanteig, l’adjudicatari haurà de presentar el Programa de Treballs de les obres, que s’haurà d’ajustar al que sobre això especifiqui el Director de l’obra. Quan del Programa de Treballs es dedueixi la necessitat de modificar qualsevol condició contractual, aquest Programa s’haurà de redactar contradictòriament per l’adjudicatari i el Director de l’obra, al que s’hi haurà d’acompanyar la corresponent proposta de modificació per a la seva tramitació reglamentària. El Contractista roman obligat a complir els terminis parcials que la Direcció fixi a la vista del programa de Treballs. En cas d’incompliment dels terminis, per causes imputables al Contractista, s’haurà d’aplicar el que disposa l’article sisè del Decret 461/1971 d' 11 de març. Immediatament, el contractista ha d’iniciar les obres i comunicar la data al director, a qui ha de presentar el programa de treball que ha de contenir:

- programa de les obres a realitzar, classe i volum - mitjans que s’han d’emprar, amb expressió de la classe i el rendiment mitjà - valoració mensual i acumulada de l’obra programada - representació gràfica de les diverses activitats


- el Programa de treball i els mitjans a emprar han de ser aprovats pel director - el termini d’execució comença a comptar des de la data del replanteig

8.3. Iniciació de les obres. Execució i variacions de les obres Una vegada aprovat el Programa de Treballs, pel Director de l’obra, aquest haurà de donar l’ordre d’iniciació de les obres, data a partir de la qual s’haurà de comptar el termini d’execució establert en el Contracte. Si de cas hi manca les obres s’hauran de començar als deu dies hàbils comptats a partir de la data de la comprovació del replanteig. Els treballs han d’executar-se segons les condicions del Contracte i d’acord amb el programa de treball aprovat, dels quals no pot diferir substancialment sense autorització. La maquinària i altres elements de treball que s’han d’aportar a l’obra segons el programa o que el director cregui necessaris, han d’estar sempre en bones condicions i quedar adscrits durant l’execució de les unitats en què han d’utilitzar-se. No es poden retirar sense el consentiment del director. No s’han de pagar les unitats d’obra realitzades amb materials o en forma distinta al prescrit en els documents del Contracte sense autorització prèvia, i les defectuoses. El director té la facultat d’exigir la demolició i reconstrucció de les parts que no compleixen les condicions establertes o si sospita, amb fonamentació que no les compleixen, i ha de portar-ho a terme el contractista al seu càrrec, el qual a més és responsable dels perjudicis que, per aquesta causa, poden produir a l’administració. Si demolida alguna part sospitosa de l’obra resulta que reunia les condicions exigibles, s’ha d’indemnitzar al contractista. Si el contractista substitueix un material per un altre de millor qualitat sense l’ordre escrita del director, es paga únicament el preu estipulat al contracte. Si realitza major volum d’obra sense que si li hagi ordenat, es realitza el pagament només de la part projectada. Si l’excés d’obra no és admissible, el contractista està obligat a demolir-la. Fins a la recepció, el contractista respon de l’execució de l’obra contractada i de les faltes que hi hagin. El muntatge d’elements i realització de les obres s’ha d’efectuar amb estreta subjecció a aquest projecte, normes i disposicions oficials que li són d’aplicació i a les ordres que dóna el director d’obra. S’han d’efectuar amb els mitjans auxiliars necessaris i mà d’obra especialitzada i segons el bon art de cada ofici, de manera que a més del bon funcionament, han de tenir un bon aspecte i quedar perfectament acabades i en perfectes condicions de durada i conservació. 8.4. Expropiacions S’haurà d’aplicar allò que estableixen les clàusules 30, 31 i 33 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". Article 9. Desenvolupament i control dels treballs 9.1. Replanteig de tall El Contractista haurà de realitzar tots els replanteigs parcials que siguin necessaris per a la correcta execució de les obres, els quals s’hauran d’aprovar per la Direcció. També haurà de materialitzar sobre el terreny, tots els punts de treball que la Direcció consideri necessaris per al exacte acabat en planta i perfil de les diferents unitats. Tots els materials, equips i mà d’obra, necessaris per aquests treballs, hauran de ser a càrrec del Contractista. 9.2. Instal·lació i equips de maquinària Les despeses corresponents a la instal·lació i equips de maquinària, es consideren incloses en els preus de les unitats corresponents, i en conseqüència, no s’hauran de pagar separadament, llevat d’expressa indicació en contrari del Capítol II del present Plec. S’haurà de complir allò que estableixen les clàusules 28 i 29 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".


9.3. Materials A més a més del que disposen les clàusules 15, 34, 35, 36 i 37 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", s’hauran d’observar les següents prescripcions: - Si les procedències dels materials estiguessin fixades en els documents contractuals, el Contractista

haurà d’utilitzar obligatòriament aquestes procedències, llevat d’expressa autorització del Director de l’obra. Si a judici de l’administració, fos imprescindible canviar aquell origen o procedència, s’haurà d’aplicar el que disposa la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals"

- Encara que la procedència dels materials no s’hagi concretat en els documents contractuals, el Contractista haurà de tenir en compte, llevat causa justificada, les recomanacions que sobre això assenyalin els documents informatius del Projecte i les observacions del Director de l’obra.

- Si per no complir les prescripcions d’aquest Plec, es rebutgen materials procedents de l’explanació, préstecs o pedreres, que figuren com utilitzables solament en els documents informatius, el Contractista tindrà l’obligació d’aportar altres materials que compleixin les prescripcions sense que per això tingui dret a un nou preu unitari.

- En el cas que el Contractista prefereixi extraure els materials de llocs diferents dels assenyalats en l’annex corresponent del Projecte, s’haurà de requerir que els materials que s’obtinguin siguin d’igual o millor qualitat que els procedents dels préstecs previstos, i que expressament així ho autoritzi la direcció d’obra.

- El Contractista haurà d’obtenir al seu càrrec l’autorització per a la utilització dels préstecs i hauran d’anar al seu càrrec totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es presentin.

- El Contractista haurà de notificar a la Direcció de l’obra, amb temps suficient, les procedències dels materials que es proposen d’utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat. En cap cas es podran aplegar i utilitzar en l’obra materials la procedència dels quals no s’hagi aprovat pel Director.

- Si el Contractista hagués obtingut, de terrenys pertanyents a l’administració, materials en quantitat

superior a la requerida per al compliment del seu contracte, l’administració podrà apropiar-se dels excessos incloent els subgrups sense abonament de cap tipus.

Comprenen totes les matèries, els productes, els elements i els mecanismes que entren a formar part integrant de les obres i les instal·lacions. Han de ser de primera qualitat dintre de la seva classe. Segons la seva naturalesa han de ser nous, sense defectes, en perfecte estat de conservació i ús. Han de complir les instruccions i les normes promulgades per l’administració referents a condicions generals, homologació i control de qualitat, sense perjudici de les específiques que estableix el corresponent plec. Han d’arribar a l’obra i s’han d’arreplegar en la seva presentació original, amb les marques de fàbrica, precintes i tots aquells distintius que els caracteritzen. Les característiques dels materials insuficientment especificats al plec de condicions, o que no hi siguin continguts, les defineix el director i, en el seu defecte, seran dels tipus i qualitats emprats normalment per l’empresa subministradora del servei. Els materials a emprar han de ser acceptats pel director abans de l’adquisició i arreplec a l’obra, amb aquesta finalitat el contractista ha de lliurar-li oportunament les mostres, els catàlegs, les garanties, les anàlisis, els assaigs, els certificats i les especificacions suficients que permetin un judici clar de les qualitats dels materials proposats i la seva conveniència. Altrament, el director pot manar retirar-los, encara que estiguin col·locats o suposin demolir parcialment l’obra, sense dret a indemnització. Si el director creu necessari fer-ne analitzar o assajar-ne algun, ha de designar un laboratori perquè ho realitzi, tenint en compte el que preveu l’epígraf número 12. S’han d’arreplegar en els llocs i la forma adients, que assegurin la bona conservació i no destorbin ni ofereixin perill. També cal mantenir-los sempre en bones condicions.


L’acceptació prèvia dels materials no suposa l’autorització definitiva, i es poden substituir, àdhuc després de col·locats, aquells que no reuneixin les condicions, els que tinguin característiques distintes o defectes no percebuts en el primer reconeixement, per més que estiguin inclosos amidaments i certificacions. Les despeses que s’originen sempre són a càrrec del contractista. Article 10. Assaigs i control de qualitat 10.1. Assaigs En relació amb els assaigs i les anàlisis dels materials, s’haurà d’aplicar el que preveuen les clàusules 38, 39, 40 i 41 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". El tipus i el nombre d’assaigs a realitzar s’haurà de fixar en aquest Plec per a cada tipus de material i per a cada unitat d’obra, i la Direcció podrà introduir nous assaigs o modificar el tipus i quantitat dels previstos. De no especificar-se la norma de l’assaig, aquest s’haurà d’ajustar a les normes que fixi la direcció, d’entre les següents: Normes d’assaig del Laboratori del Transport i Mecànica del Sòl; normes UNE; Normes aprovades o recomanades per la Direcció General de Carreteres i Camins Veïnals o qualsevol altra norma d’organismes tècnics competents nacionals o estrangers. 10.2. Control de qualitat Per controlar la qualitat de les obres, el contractista ha d’efectuar, al seu càrrec, els assaigs en les condicions i freqüència que s’estableixen al plec de condicions i en el seu defecte en les instruccions i normes oficials. Si no està regulat per cap dels documents ressenyats s’ha de procedir segons determini el director. Durant el decurs de les obres i en el seu període de garantia, el director pot ordenar que es realitzin totes les proves, assaigs i anàlisis que cregui oportunes per comprovar la qualitat dels materials i la bona execució de l’obra efectuada encara que els materials no estiguin indicats en aquest plec. El contractista està obligat a donar totes les facilitats que calguin, a aportar els mitjans auxiliars i el personal necessari i seran al seu càrrec, totes les despeses que es puguin originar fins a un import màxim de l'1% del pressupost de l’obra. De les proves realitzades s’ha d’estendre una acta que s’ha de tenir en compte per la recepció de l’obra. En cas de disconformitat del contractista amb els assaigs efectuats, s’ha d’acudir a un laboratori oficial designat pel director, perquè les efectuï. Article 11. Modificació d’obra i del projecte S’haurà d’aplicar el que disposen les clàusules 26, 50, 59, 60, 61 i 62 del Plec de Clàusules Administratives Generals". No s’admet cap variació sobre l’obra definida en el projecte ni sobre l’execució establerta en el programa de treball, sense l’autorització escrita del director de l’obra. Qualsevol dubte, deficiència o omissió al projecte ha de ser aclarida pel contractista abans de començar les unitats d’obra a què es refereixi. L’administració pot, durant l’execució de les obres, suprimir la realització d’alguns treballs o afegir-ne altres no previstos, sempre que el total de les supressions o addicions valorades als preus de contracte no disminueixin o sobrepassin més d’un vint per cent del total de l’obra contractada i en el cas que excedeixi, sempre que el contractista hi estigui d’acord. Amb independència de les supressions o condicions esmentades, el contractista ha d’introduir les modificacions que li ordena el director, quan les creu imprescindibles per mantenir totes les condicions d’estabilitat, seguretat i qualitat previstes en el projecte. Si aquestes modificacions per la quantia o naturalesa justifiquen variacions sensibles de preu o termini d’execució, el contractista ha de sol·licitar per


escrit que es tinguin en compte i l’administració acordarà el que cregui adient. El contractista pot proposar també modificacions sobre l’obra projectada, degudament justificades al director, i aquest les resol d’acord amb les seves facultats. Si a les variacions o a les modificacions hi figura alguna unitat d’obra, el preu de la qual no compta en el contracte ni se’n pot deduir, s’ha de determinar pel sistema de preus contradictoris, a partir, fins on sigui possible, dels costos elementals que figuren en el projecte i en tot cas dels corresponents a la data de la seva licitació. Només són considerades com a millores i modificacions del Projecte aquelles que hagin estat ordenades expressament per escrit per la Direcció d’obra i el preu s’hagi convingut abans d’executar-les. L’entitat contractant tindrà dret a segregar de la contracta, totalment o parcial, totes les obres que cregui convenient, sempre que l’import de les segregacions no excedeixi de la cinquena part de l’import total de la contracta. La contracta en cap cas no podrà pretendre cap segregació. Article 12. Aplecs El Contractista no podrà aplegar materials a la plataforma de la carretera, si aquesta es troba oberta al trànsit, ni a les zones marginals que puguin afectar al trànsit o als desguassos. Haurà d’anar doncs a càrrec del Contractista la localització de zones d’aplec o emmagatzematge i les despeses que comporti la seva utilització i la seva posterior neteja fins deixar-les en el seu aspecte original. (Veure clàusula 42 del Plec de Clàusules Administratives Generals). Els materials s’hauran d’aplegar de tal manera que no sofreixin detriment en la seva qualitat, la qual cosa s’haurà de comprovar en el moment de la seva utilització, i seran rebutjats els que en aquest moment no compleixin les prescripcions establertes. Article 13. Treballs nocturns Els treballs nocturns han de ser prèviament autoritzats pel director de l’obra i realitzats només en les unitats d’obres que ell indica. El contractista ha d’instal·lar els equips d’il·luminació necessaris del tipus i intensitat que el director ordeni i els ha de mantenir en perfet estat, mentre durin els treballs nocturns. Article 14. Obres defectuoses S’haurà d’aplicar el que disposen les clàusules 43 i 44 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". Veure l’apartat sobre la valoració d’obres defectuoses acceptables. Article 15. Condicions climatològiques i precaucions especials durant l’execució de les obres 15.1. Pluges Durant les diverses etapes de la construcció, les obres s’han de mantenir sempre en perfectes condicions de drenatge. Les cunetes i altres desguassos s’han de conservar i mantenir de manera que no es produeixin erosions en els talussos adjacents ni danys per excessos d’humitat a l’explanació, havent de realitzar el Contractista, al seu càrrec, les obres provisionals que es creguin necessàries a aquest efecte o modificar l’ordre dels treballs per tal d’evitar aquests danys. Si per incompliment del que es prescriu es produeix inundació de les excavacions, no s’hauran de pagar els esgotaments o neteges i excavacions suplementàries necessàries. 15.2. Gelades Si hi ha temor que es produeixin gelades, s’hauran de suspendre els treballs o s’hauran de prendre les mesures necessàries de protecció i el contractista de les obres ha de protegir totes les zones que poden quedar perjudicades pels efectes conseqüents. Les parts d’obra malmeses s’han d’alçar i reconstruir a la seva costa, d’acord amb el que s’assenyala en aquestes prescripcions, llevat dels casos previstos en el Reglament de Contractació de Corporacions Locals. 15.3. Incendis El contractista s’ha d’atendre a les disposicions vigents per a la prevenció i control d’incendis i a les instruccions complementàries que figuren en les prescripcions tècniques, o que dicta el director. En tot cas,


ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar que s’encenguin focs innecessaris, i és responsable d’evitar la propagació dels que es requereixen per a l’execució de les obres, així com dels danys i perjudicis que es poden produir. 15.4. Ús d’explosius L’adquisició, el transport, l’emmagatzematge de les metxes, els detonadors i els explosius s’han de regir per les disposicions vigents que regulen la matèria i complementades per les instruccions especials que figuren al projecte i per les complementàries que dicta el director de l’obra. Haurà d’anar a càrrec del Contractista l’obtenció de permisos i llicències per a la utilització d’aquests mitjans, així com el pagament de les despeses que aquests permisos comportin. Els magatzems d’explosius han de ser clarament identificats i estar situats a més de 300 m de la carretera o de qualsevol construcció. En les voladures s’ha de posar especial cura en la càrrega i encesa de les barrinades, i s’ha d’avisar de la descàrrega amb antelació suficient per evitar possibles accidents. L’encesa de les barrinades s’ha de fer, si és possible, a l’hora fixada i fora de la jornada de treball, durant els descansos del personal operari al servei de l’obra en la zona afectada per les voladures, i no és permesa la circulació de persones o vehicles dintre del radi d’acció de les barrinades, des de cinc minuts abans d’encendre les metxes fins després que hagin esclatat totes. A les voladures s’haurà de posar una especial cura en la càrrega i enganxada de la barrinada, i s’haurà d’avisar de les descàrregues amb una antelació suficient per tal d’evitar possibles accidents. L’enganxada de les barrinades s’haurà de fer, si es possible, en una hora fixa i fora de la jornada de treball o durant els descansos del personal operari al servei de l’obra, en la zona afectada per les voladures, i no s’haurà de permetre la circulació de cap persona o vehicle dins del radi d’acció de les barrinades des dels cinc minuts (5 min.) abans de prendre foc a les metxes fins després que totes hagin esclatat. Sempre que sigui possible, l’encesa s’ha d’efectuar mitjançant comandament elèctric a distància, o s’han d’emprar metxes i detonadors de seguretat. El personal que intervé en la manipulació i utilització d’explosius ha de tenir reconeguda pràctica i perícia en aquestes feines i ha de reunir les condicions adequades, en relació amb la perillositat que correspon a aquestes operacions. La Direcció podrà prohibir la utilització de voladures o de determinats mètodes de voladures que consideri perillosos, encara que l’autorització dels mètodes utilitzats no eximeix al Contractista de la responsabilitat pels danys causats. El contractista ha de subministrar i col·locar els senyals necessaris, per tal d’advertir al públic del seu treball amb explosius. el seu emplaçament i estat de conservació ha de garantir, sempre, la seva perfecta visibilitat. Correspon al contractista, en el seu treball de direcció i gestió de l’obra, la prevenció dels danys que es puguin produir per pluges, gelades, altres accidents atmosfèrics, voladures, etc. Les despeses que els esmentats treballs poden produir es consideren incloses en els preus i en conseqüència no són en cap cas d’abonament, a excepció dels casos de força major regulats en la normativa de contractació. Tampoc són d’abonament els danys produïts per l’omissió de les esmentades tasques preventives. El contractista és el responsable únic dels danys a tercers que per les causes esmentades es puguin produir. En tot cas, el Contractista haurà de tenir cura especialment de no posar en perill vides o propietats i serà responsable dels danys que es derivin de la utilització d’explosius.


El Contractista haurà d’organitzar els treballs de tal manera que es produeixin les menors molèsties possibles al trànsit i a les zones confrontants. 15.5. Abocadors Llevat manifestació expressa en contrari del Plec de condicions tècniques particulars, la localització dels abocadors, així com les despeses que la seva utilització pugui comportar, aniran a càrrec del Contractista. Ni la major distància dels abocadors en relació amb la hipòtesi descrita en la justificació del preu unitari, que s’inclou als Annexes a la Memòria, ni l’omissió, en aquesta justificació, de l’operació de transport a l’abocador, haurà de ser causa suficient per al·legar modificació del preu unitari que aparegui en el quadre de preus o objectar que la unitat d’obra corresponent no inclou l’esmentada operació de transport a l’abocador, sempre que en els documents contractuals es fixi que aquesta unitat inclou el transport a l’abocador. Si en els amidaments i altres documents informatius del Projecte se suposa que el material obtingut de l’excavació de l’explanació, fonaments o rases s’ha d’utilitzar per a terraplè, rebliments, etc. i la Direcció d’obra rebutja aquest material per no complir les condicions d’aquest Plec, el Contractista haurà de transportar aquest material a l’abocador sense dret a cap abonament complementari de la corresponent unitat d’excavació. 15.6. Desviaments provisionals i camins d’obra Si, pel fet que s’hagi previst en els documents contractuals, o per necessitats sorgides posteriorment, fos necessària la construcció de desviaments provisionals o rampes d’accés als trams parcialment o totalment acabats, s’han de construir d’acord amb les característiques que figuren en els corresponents documents contractuals del projecte o, en el seu defecte, de manera que siguin adequats al trànsit que han de suportar i segons les ordres del director. El Contractista haurà d’executar o acondiciar en el moment oportú, les carreteres, camins i accessos provisionals per als desviaments que imposin les obres, en relació amb el trànsit general i amb els accessos confrontants, d’acord amb el que es defineixi en el Projecte o bé amb les instruccions que rebi de la Direcció. Els materials i les unitats d’obra que comporten les esmentades obres provisionals, hauran de complir totes les prescripcions d’aquest Plec, com si es tractés d’obres definitives. Aquestes obres s’hauran de pagar, llevat que en el Capítol II es digui expressament el contrari, amb càrrec a les partides alçades que a l’efecte figuren en el Pressupost, o si de cas hi manquen, valorades als preus de contracte. Si aquests desviaments no fossin estrictament necessaris per a la normal execució de les obres, a judici de la Direcció, essent per tant, conveniència del contractista per tal de facilitar o accelerar l’execució de les obres, no s’hauran de pagar. Tampoc s’hauran de pagar els camins d’obra, tals com accessos, rampes, ponts provisionals, etc., necessaris per a la circulació interior de l’obra, o per accessos i circulació del personal de l’administració. No obstant això, el contractista haurà de mantenir aquests camins d’obra i accessos en bones condicions de circulació. La conservació durant el termini d’utilització d’aquestes obres provisionals, haurà d’anar a càrrec del Contractista. 15.7. Servituds i serveis En relació amb les servituds existents s’haurà d’aplicar el que estableix la clàusula 20 del "Plec de Clàusules


Administratives Generals". Amb aquesta finalitat, també s’hauran de considerar servituds relacionades en el Plec de Prescripcions , aquelles que apareguin definides en els Plànols del Projecte. Els serveis afectats s’hauran de traslladar o retirar per les Companyies o Organismes corresponents. Això no obstant, el Contractista tindrà l’obligació de realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecció o desviament, si escau, dels serveis afectats de petita importància que la Direcció consideri convenient per a la millor marxa de les obres, si bé aquests treballs s’hauran de pagar al Contractista, ja sigui amb càrrec a partides alçades existents a l’efecte en el pressupost o per unitats d’obra, aplicant els preus del quadre número 1. Si no n’hi ha, s’haurà d’aplicar el que estableix la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". El Contractista haurà de retirar els elements de la carretera o de les zones confrontants, que romanen afectats per les obres, tals com senyals, balises, punts hectomètrics i quilomètrics, barreres de seguretat i closes de tancament, fanals, semàfors, etc., produir-los-hi tant poc dany com es pugui, aplegar-los a la zona d’obra que fixi la Direcció, i evitar la seva deterioració en l’aplec. Aquests elements, així els que s’hagin danyat accidentalment, remoguts o desplaçats, s’hauran de reparar i reposar a la mateixa o a la nova ubicació, si aquesta reposició es creu oportuna per part de la Direcció. Els treballs corresponents no s’hauran de pagar, llevat que s’especifiqui el contrari en el Plec de condicions tècniques particulars d’aquest Plec o apareguin en el quadre de Preus número 1, preus unitaris o partides alçades per al seu pagament. Article 16. Senyalització, trànsit i altres mesures de seguretat durant les obres La senyalització de les obres, accessos i zones confrontants que el Contractista haurà d’instal·lar, segons el que disposa la clàusula 23 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", haurà de complir a més a més, amb el Codi de Circulació vigent, les Normes de Senyalització de carreteres i d’obres, i especialment l'Ordre Ministerial de 31 d’agost de 1987 i les ordres que amb aquesta finalitat dicti la Direcció. Aquesta senyalització s’haurà de mantenir en perfecte estat de conservació mentre duri la seva funció. El ritme dels treballs s’haurà d’adaptar a les exigències del trànsit general, valorats per la Direcció. La regulació i, si escau, el desviament del trànsit general afectat per les obres, s’haurà de fer d’acord amb les instruccions que sobre això dicti la Direcció. El Contractista haurà d’instal·lar tantes tanques, senyals, marques vials i balises reflectores i encara de lluminoses, com consideri necessàries la direcció. També haurà d’instal·lar llums i il·luminació si la Direcció ho considera escaient. Si fos necessari per al tall alternatiu del trànsit, s’haurà d’obtenir prèviament l’autorització expressa de la Direcció, la qual haurà de fixar els dies i hores per poder efectuar l’esmentat tall, així mateix s’hauran d’aplicar els mitjans que donin al trànsit la major seguretat i fluïdesa compatibles amb els treballs de l’obra. El cost de la senyalització provisional durant les obres és inclòs en els preus unitaris de les diferents unitats d’obra, per la qual cosa, el Contractista no tindrà dret a cap cobrament per aquest concepte. El contractista, des del mateix començament de l’obra, té l’obligació expressa de garantir per tots els mitjans possibles la seguretat dels seus propis treballadors i de les persones i béns en general. Per això, ha de senyalitzar les obres (o altres zones properes que siguin necessàries) de forma correcta i suficient i dirigir l’execució dels treballs de forma prudent. En conseqüència, els accidents o danys que es puguin produir, imputables a les obres o a la seva senyalització, són de la responsabilitat exclusiva del contractista. Abans de procedir a qualsevol regulació i, en el seu cas, desviament del trànsit afectat (tant de vianants com motoritzat) el contractista ha de sol·licitar de la D. F. l’autorització oportuna i la realització de les gestions necessàries davant l’organisme competent (Guàrdia Urbana, Generalitat, etc.).


Els treballs de senyalització, de regulació del trànsit, les actuacions destinades a garantir la seguretat de l’obra i tots els mitjans materials que són necessaris per a tot això (senyals, tancaments, marques viàries, balises reflectores i lluminàries, enllumenat nocturn, vigilants, etc.) es consideren despeses incloses en els preus unitaris del projecte. La presència, regular o no, de tècnics municipals (o membres de la Guàrdia Urbana, etc.) en la seva funció de control i comprovació no eximeix ni relleva el contractista d’aquesta responsabilitat, només en els casos en què la direcció facultativa hagi rellevat el contractista en les seves funcions de direcció de treballs. La D. F. ha d’advertir el contractista de totes les deficiències que observa i aquestes han de ser considerades com a d’obligat compliment per part del contractista (art. 23 P.C.G.A.) La repetició dels esmentats defectes o la poca diligència en la seva correcció s’ha d’anotar per la D. F. al llibre d’ordres, i una còpia del full ha de ser tramesa a l’òrgan contractant als efectes oportuns. Article 17. Obres de condició especial Sempre que, a judici del director de l’obra, hi hagi algunes parts de l’obra que, per llur índole particular, requereixin especial cura, poden designar-se tres o més especialistes acreditats perquè el contractista triï el que ha d’executar-la, sempre que el preu que comptin els esmentats especialistes estigui dintre del quadre de preus que acompanya el projecte amb un marge d’un 5% a favor del contractista, en concepte d’indemnització per despeses generals. Aquest mateix dret es reserva al director per a certs materials la fabricació dels quals requereix condicions especials. Si el contractista executa alguna part de les obres en forma defectuosa, o malament, per error o contràriament a les bones normes de la construcció, ordres rebudes o que no s’ajusta al projecte, l’ha de demolir i tornar a fer, tantes vegades com sigui necessari, i les despeses que això ocasioni seran al seu compte. Si les deficiències no comprometen la seguretat, funcionament, utilitat i bon aspecte dels treballs d’una manera essencial, i no poden, a judici del director de l’obra, conservar-se, el contractista pot reparar-la fins a deixar-la de la millor manera possible. En aquest cas, la peça o element no sofrirà, el desmèrit que pugui tenir a judici del director. La interpretació del projecte és missió exclusiva del director de l’obra, el qual resol segons el seu criteri qualsevol dubte i supleix les omissions que poden haver-hi en el projecte. Qualsevol dubte, deficiència o omissió ha de ser aclarit i solucionat abans de començar els treballs a què fa referència. Article 18. Amidament i mesurament de les obres Les obres s’amiden per unitats completament acabades, i se’ls aplica a cadascuna el mètode que especifiquen els documents del contracte i, per defecte, el criteri del director. Als amidaments hi ha d’assistir el contractista, el qual pot manifestar les observacions i les reclamacions que cregui oportunes. En aquelles parts o unitats que han de quedar ocultes, o impliquen la desaparició d’elements necessaris per poder efectuar l’amidament, aquest s’ha de fer al moment oportú. El contractista ha d’avisar amb temps suficient el director perquè pugui prendre les dades necessàries, altrament aquest actua segons el seu bon criteri i el contractista ha d’acceptar el resultat.


Les unitats que s’han de pagar a pes es comprovaran abans de posar-les en l’obra, en presència del director. Pel que fa a l’amidament i mesurament de les obres, és d’aplicació també tot el que disposen les prescripcions particulars quant a això. Les unitats s’abonen pel seu volum, pel seu pes, per la seva superfície, per la seva longitud o pel seu nombre d’unitats realment executades, d’acord a com figuren especificades al quadre de preus corresponent. Per a les unitats noves que poden presentar-se, s’ha d’especificar clarament la forma d’abonament i s’ha de convenir el seu preu actual contradictori. En altres casos, s’ha d’estar a l’admès a la pràctica habitual. Article 19. Valoració i pagament de les obres 19.1 Generalitats Es paguen al contractista les obres que realment ha portat a terme d’acord amb el projecte i les modificacions autoritzades. Amb aquesta finalitat, el director lliura la certificació de les unitats d’obra acabades, en els terminis establerts en el contracte i per defecte els primers 10 dies següents al mes que correspongui. Per això es fa la relació valorada dels treballs realitzats "a l’origen" previ amidament. La contracta tindrà un termini de vuit dies per examinar-ho i donar la seva conformitat i objeccions. Les relacions valorades i les certificacions consegüents tenen caràcter provisional i els pagaments a què donen lloc es conceptuen a la bestreta, i queden pendents de la liquidació final per a la confirmació o la rectificació. Sempre que en el contracte no s’especifiqui una modalitat distinta, les obres es valoren als preus d’execució material que figuren en el projecte, als especials establerts i, si escau, als que es fixen contradictòriament. Se’ls ha d’augmentar el tant per cent adoptat per obtenir el pressupost de Contracta i del resultat es descompta la baixa obtinguda en la rematada. Les obres de terra s’amiden i es valoren segons les unitats d’obra definides i aplicades en els pressupostos parcials d’execució material, amb els preus emprats en el mateix document, bé si són resultat del preu d’unitat d’obra, bé de preu mitjà establert en el projecte. Els preus mitjans establerts corresponen a estudis previs del terreny o a estimacions d’altres obres realitzades en la mateixa població o contrada. Els percentatges dels diferents components del terreny s’entenen a risc i ventura del contractista, sempre que les clàusules administratives o el contracte no especifiquin altra modalitat. Tots els treballs, els mitjans auxiliars i els materials necessaris per a la correcta execució i acabat de qualsevol unitat d’obra, s’hi consideren inclosos al preu, encara que no hi figurin tots els especificats en la descomposició o en la descripció dels preus. 19.2 Valoració d’obres defectuoses acceptables Si per excepció s’ha executat alguna obra que no es troba arreglada exactament a les condicions de la contracta, però que, tanmateix, és admissible a judici del director, aquest proposa al contractista la rebaixa que sembli justa en el preu. El contractista pot optar entre acceptar la rebaixa proposada o demolir l’obra al seu càrrec i refer-la, d’acord amb les expressades condicions. 19.3 Preus contradictoris Si s’esdevé algun cas en què fos necessari fixar un nou preu perquè la unitat d’obra no està compresa a la contracta o perquè les seves característiques difereixen substancialment de les del contracte, s’ha d’estudiar i convenir-lo contradictòriament pel següent sistema:


a) El contractista, a partir dels quadres de preus del pressupost de l’obra, formula per escrit, sota la seva signatura, el preu que, al seu judici, ha d’aplicar-se a la nova unitat. b) El director de l’obra o aquella persona que designa estudia el que, al seu criteri, s’ha de fixar.

Si ambdós preus coincideixen, la direcció formula l’acta d’avinença, igual que si qualsevol petita diferència o error fos salvat per simple exposició i convicció d’una de les parts, i queda així formalitzat el preu contradictori. Si no és possible conciliar per simple discussió els resultats, el director proposa a la propietat que adopti la resolució que estimi convenient als seus interessos. 19.4. Excés d’obra El contractista únicament té dret a percebre l’import de l’obra executada. Les diferències entre aquesta i la pressupostada no donen dret a cap tipus d’indemnització. Tampoc s’abona l’obra en excés, en relació amb la definida en el projecte, si a criteri de la direcció facultativa ha estat innecessàriament executada, i no s’ha ordenat. 19.5. Obres incompletes Quan cal valorar obres incompletes s’apliquen els preus del projecte segons les unitats que hi consten i segons el quadre de preus número 2. Aquelles unitats que no estan completament acabades no es valoren, i el contractista les pot acabar completament o renunciar a l’import de les efectuades parcialment. No es pot pretendre la valoració de cada unitat d’obra fraccionada en forma distinta a la valoració del dit quadre. En cap d’aquests casos el contractista no tindrà dret a cap reclamació fonamentada en insuficiència als preus del dit quadre en l’omissió dels costos de qualsevol dels elements que constitueixen els referits preus. 19.6. Partides alçades Les obres que figuren al pressupost del projecte per quantitat alçada i que hauran de ser executades d’acord amb les prescripcions d’aquest plec, seran amidades i valorades com les restants, d’acord amb els preus que figuren al quadre de preus, i si es tractés d’unitats d’obra no incloses en el dit quadre s’abonaran al preu que es fixi contradictòriament, prèviament aprovat per la Direcció d’obra. Les partides alçades de pagament íntegre es paguen al contractista a l’acabament dels treballs en les condicions adequades. No s’abonarà cap partida alçada en concepte de mitjans auxiliars, puix que totes les despeses d’aquesta índole són incloses als corresponents preus unitaris. Les partides que figuren com de "pagament íntegre" a les Prescripcions Tècniques Particulars, als Quadres de Preus o als Pressupostos Parcials o Generals, s’hauran de pagar íntegrament al Contractista, una vegada executats els treballs a que corresponen. Les partides alçades "a justificar" s’hauran de pagar d’acord amb l’establert a la clàusula 52 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". 19.7. Abonaments de provisions. Pagaments a compte d’instal·lacions, equips i materials aplegats Els materials arreplegats a peu d’obra, sempre que siguin útils i no hi hagi perill que desapareguin de les obres o es deteriorin poden valorar-se, al parer del director, al 75 % del preu que figura en el quadre de preus. En cas de rescissió del contracte es paguen per la totalitat del seu valor, sempre que reconeguin les condicions esmentades. Per al pagament a compte d’instal·lacions, equips i aplecs, s’haurà d’estar al que estableixen les clàusules


54, 55, 56, 57 i 58 del "Plec de Clàusules Administratives Generals" i l’article 142 del Reglament General de Contractació de l’Estat. 19.8. Obres imprevistes o no incloses en aquest plec Les obres no previstes s’abonen pels quadres de preus d’aquest pressupost, segon el volum d’obra corresponent i, s’estableix, si cal, pel fet que les dites unitats no figuren en el pressupost, en preus contradictoris precisos. El director fixarà l’esmentat preu contradictori a partir dels que han servit per a la formació del pressupost d’aquest projecte o, si no hi hagués base, pels preus oficials habituals a la localitat, en aquest cas el contractista queda obligat a acceptar-los. Es defineixen com unitats d’obra no incloses en aquest Plec de Condicions, aquelles unitats que per la seva difícil determinació o per haver-se introduït alguna modificació en l’obra, no son incloses explícitament en cap dels Capítols d’aquest Plec. Els materials hauran de ser de reconeguda qualitat, sobre els que s’exigirà assaigs oportuns i s’hauran d’aprovar per la Direcció. Les unitats d’obra s’hauran d’executar d’acord amb allò que ha sancionat el costum com regles de bona construcció i amb les instruccions de la Direcció. Per fixar els nous preus unitaris s’haurà d’aplicar allò que disposa la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals" i l'article 150 del Reglament General de Contractació de l’Estat. 19.9. Esgotaments No s’abonaran les despeses d’esgotament que, per qualsevol causa poguessin tenir les unitats d’obra pròpiament dites, per raó de la presència d’aigua o posició, com disminució del rendiment, primes al personal, botes i vestits d’aigua, etc., els quals es consideren inclosos en els preus de les unitats. 19.10. Mitjans auxiliars En cas de rescissió per incompliment del contracte per part del contractista, els mitjans auxiliars del constructor podran ser utilitzats lliurement i gratuïta per la Direcció d’Obra per a la terminació dels treballs. Si la rescissió sobrevé per altres causes, els mitjans auxiliars del constructor podran ser utilitzats per la Direcció d’Obra fins a l’acabament dels treballs, gratuïtament, si la quantitat d’obra executada assolís els 4/5 de la totalitat. I mitjançant el pagament del 10% anual del valor en què hagin estat taxats els dits mitjans auxiliars, si la quantitat d’obra executada no assolís la xifra anteriorment esmentada. En qualsevol cas, tots aquests mitjans auxiliars quedaran en propietat del contractista, un cop acabades les obres, però aquest no tindrà dret a cap reclamació pels desperfectes a què el seu ús hagi donat lloc. 19.20. Amidament i pagament de les obres A més a més del que prescriu la clàusula 45 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", s’hauran d’observar les prescripcions següents: - La manera de realitzar l’amidament i les unitats de mesura a utilitzar son les definides en aquest Capítol I,

per a cada unitat d’obra, aplicant, quan no es prevegi cap unitat o se’n prevegin varies, la que fixi el Capítol II o la que es dedueixi dels Quadres de preus i, si de cas hi manca, la que fixi la Direcció d’obra. Tots les mides de longitud, superfície o volum, així com els pesos, s’hauran de fer amb el sistema mètric decimal, llevat que es prescrigui el contrari.

- Quan la unitat d’amidament aplicada faci necessari pesar materials directament, el Contractista haurà d’instal·lar o disposar de bàscula, la ubicació i tipus s’hauran d’aprovar per la Direcció. L’esmentada Direcció haurà de contrastar aquesta bàscula les vegades que consideri oportunes.

- No es podran convertir els amidaments de pes a volum o viceversa, llevat que aquest Plec ho autoritzi expressament. Cas d’estar autoritzada la conversió, el factor de transformació s’haurà de fixar per la direcció a la vista dels resultats del laboratori o dels assaigs realitzats a l’obra. No s’hauran de tenir en compte a aquests efectes, els factors que apareguin en la Justificació de preus o en els Amidaments del Projecte.


- Els excessos que resultin d’amidar l’obra realment executada, en relació amb l’obra projectada, no s’hauran de pagar si aquests excessos es poden evitar, si aquest fos el cas, la direcció pot exigir que es corregeixin les obres per tal que responguin exactament a les dimensions, pendents, etc., fixats en els Plànols.

- Encara que aquests excessos siguin, a judici de la Direcció, inevitables, no s’hauran de pagar si aquests

formen part dels treballs auxiliars necessaris per a l’execució de la unitat, d’acord amb el que estableix la clàusula 51 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", ni tampoc si aquests excessos son inclosos en el preu de la unitat corresponent o finalment, si figura de manera explícita en "l’amidament i abonament" de la unitat corresponent que no s’hauran de pagar els excessos.

- Quan els excessos inevitables no estiguin en cap dels supòsits del paràgraf anterior, s’hauran de pagar al Contractista els preus unitaris aplicats a la resta de la unitat.

- Si l’obra realment executada té dimensions inferiors a l’obra projectada(és a dir, si els amidaments reals son inferiors als amidaments segons els plànols del Projecte o modificacions autoritzades), sigui per ordre de la Direcció o per error d’execució, l’amidament per procedir al pagament haurà de ser l’amidament real de l’obra executada, encara que les prescripcions d’aquest Plec fixin per aquesta unitat que el seu amidament s’haurà de deduir dels Plànols del Projecte.

19.21. Preu unitari El preu unitari que apareix en lletra en el Quadre de preus núm. 1, haurà de ser el que s’haurà d’aplicar als amidaments per tal d’obtenir l’import d’Execució Material de cada unitat d’obra. De manera complementària al que prescriu la clàusula 51 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", els preus unitaris que figuren en el Quadre de preus núm. 1 inclouen sempre, llevat prescripció expressa en contrari d’un document contractual, i encara que no figurin a la descomposició del Quadre núm. 2 ni a la justificació de preus, els següents conceptes: subministrament (fins i tot drets de patent, cànon d’extracció, etc.), transport, aplec, manipulació i utilització de tots els materials emprats en l’execució de la corresponent unitat d’obra; les despeses de mà d’obra, maquinària, mitjans auxiliars, eines, instal·lacions, etc.; les despeses de tot tipus d’operacions normals o de manera incidental necessàries per acabar la unitat corresponent i els costos indirectes. La descomposició dels preus unitaris que figura en el Quadre de preus núm. 2 és d’aplicació exclusiva a les unitats d’obres incompletes, i el Contractista no podrà reclamar modificació dels preus en lletra del quadre núm. 1, per a les unitats totalment executades, per errors o omissions en la descomposició que figura en el Quadre de preus núm. 2. A l’encapçalament dels dos Quadres de preus ja hi figura un advertiment amb aquest efecte. Encara que a la justificació del preu unitari que apareix en el corresponent Annex de la Memòria, s’utilitzin hipòtesis que no coincideixin amb la manera real d’executar les obres (jornals i mà d’obra necessària; quantitat, tipus i cost horari de maquinària; preu i tipus d’operacions necessaris per tal de completar la unitat d’obra; dosificació, quantitat de materials, proporció de diferents components o diferents preus auxiliars, etc.), aquests extrems no es podran adduir com base per a la modificació del corresponent preu unitari; atès que aquests extrems s’han fixat amb l’únic objecte de justificar l’import del preu unitari i son continguts en un document exclusivament informatiu (veure Article 4 d’aquest Plec). La descripció de les operacions i materials necessaris per executar cada unitat d’obra, que figura en els corresponent Articles d’aquest Plec no és exhaustiva, sinó merament enunciativa, per a la millor comprensió dels conceptes que comporta la unitat d’obra. Per això, les operacions o materials no relacionats però necessaris per executar en la seva totalitat la unitat d’obra, formen part de la unitat i en conseqüència, s’hauran de considerar inclosos en el preu unitari corresponent. 19.22. relacions valorades i certificacions S’haurà d’aplicar el que estableixen les clàusules 46, 47 i 48 del "Plec de Clàusules Administratives Generals" i l’article 142 del Reglament General de Contractació de l’Estat.


Article 20. Obres complementàries Obres complementàries són les que per la seva naturalesa no poden preveure’s o detallar-se suficientment, sinó en el decurs dels treballs. S’efectuen d’acord amb el projecte, els plànols que es lliuren al contractista i les ordres que dóna el director. S’executen en les mateixes condicions i prescripcions que la resta del projecte. Article 21. Suspensió de les obres i pròrrogues de termini Si per causa de força major s’han de suspendre totalment o parcialment les obres, el contractista ho ha de comunicar per escrit al director tan aviat com es produeix la causa o paralització. Sense aquest requisit, no pot tenir-se en compte per a la pròrroga de termini, encara que fos procedent. Sempre que l’administració acordi la suspensió total o parcial de les obres i aquesta suspensió pugui produir danys o perjudicis demostrats al contractista, la determinació ha d’atendre, entre altres factors, la pertorbació, el ritme previst de les obres i les seves conseqüències, la utilització de la maquinària, les instal·lacions i el personal. Article 22. Revisió de preus El contracte s’entén a risc i ventura del contractista sense que pugui sol·licitar augment de preu o indemnització, llevat que disposicions de caràcter oficial que li siguin aplicables estableixin la clàusula de revisió, o s’accepti i reguli expressament bé en les clàusules administratives, bé en el contracte. Article 23. Rescissió Si l’execució de les obres no fos adequada o si el material presentat no reunís les condicions necessàries, es podrà procedir a la rescissió del contracte amb pèrdua de la fiança. En aquest cas, es fixarà un termini per determinar les unitats la paralització de les quals pogués perjudicar les obres, sense que durant aquest termini no es comencin nous treballs. I no s’abonaran les provisions que s’haguessin efectuat. Article 24. Garanties L’adjudicatari en el termini de 15 dies a comptar de la data en què se li notifiqui l’adjudicació, dipositarà a la Tresoreria municipal la garantia definitiva, en el percentatge previst en el plec de condicions particulars i que ha de respondre de l’execució del projecte i del termini de garantia de l’obra. Article 25. Termini d’execució Els treballs començaran amb l’acte de replanteig, que no podrà ser superior a un mes des de la formalització del contracte i es donarà coneixement per escrit al tècnic director de la data de començament dels treballs, data des de la qual es començarà a comptar el termini d’execució de les obres compreses en el present plec de condicions. Per cada dia de demora en la finalització dels treballs respecte al termini fixat, li serà imposada una multa l’import del qual fixarà el director, de conformitat amb el prescrit a la normativa en matèria de contractes. Si per qualsevol causa, aliena per complet a la part contractada, no fos possible començar els treballs en la data prefixada, o els hagués de suspendre, se li concedirà la pròrroga estrictament necessària per part de la Direcció d’Obra.


Article 26. Recepció de les obres Quaranta-cinc dies abans d’acabar-se les obres, el contractista ho ha de comunicar per escrit al director i dintre del mes següent del final, s’ha de fer la recepció. El contractista lliura les obres i les rep l’administració en la forma reglamentària, sempre que estiguin ben realitzades i en bon estat. De la recepció s’ha d’estendre acta, amb tants exemplars com sigui necessari, un dels quals es lliura al contractista. En aquesta acta poden fer-se constar les al·legacions que s’estimin pertinents. En cas d’incompareixença justificada poden fer-se les al·legacions per escrit en el termini de deu dies. En cas que l’obra es trobi en estat de recepció, es farà constar així a l’acta i el tècnic director donarà a la part contractada les instruccions precises i detallades per reparar els defectes observats, i es fixarà el termini per efectuar-ho. Quan aquest s’acabi, es farà un nou reconeixement. Les obres requerides en les dites instruccions seran de compte i risc de la part contractada. Si la part contractada no hagués complert, es declararà rescindida la contracta, amb pèrdua de fiança, llevat que l’entitat contractant cregui prudent concedir un nou termini que serà improrrogable. Article 27. Termini de garantia Rebudes les obres comença a comptar el termini de garantia d’un any, tret d’especificació diferent. El termini de garantia de l’obra haurà de ser d’un (1) any comptat a partir de la Recepció Provisional, llevat que en el Plec de condicions tècniques particulars d’aquest Plec o en el Contracte es modifiqui expressament aquest termini. Durant aquest temps, el contractista ha de conservar l’obra segons les condicions que fixa el plec o les prescripcions particulars. Ha de respondre dels danys i de la deterioració que pugui produir-se en l’obra, tret que es provi que aquests han estat causats pel mal ús que haguessin fet els usuaris o l’entitat encarregada de l’explotació. En aquest supòsit té dret al reembossament de l’import dels treballs que s’hagin de fer per restablir l’obra a les condicions degudes. L’esmentat termini haurà de ser extensiu a totes les obres executades sota el mateix contracte (obra principal, abalisament, senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, obres auxiliars, etc.). En el cas de Recepcions Parcials, s’haurà d’aplicar el que disposa l’article 171 del Reglament General de Contractació de l’Estat. Article 28. Devolució de la fiança Es tornarà la fiança a la part contractada un cop s’hagi aprovat la recepció i liquidació, després d’haver-se acreditat per la part contractada que no hi ha cap reclamació, de tots aquells pagaments que es relacionen amb les obres. Quan la part contractada abandoni les obres, estarà obligada a deixar desocupats i nets els locals i terrenys, que hagin ocupat. Article 29. Liquidació de les obres Rebudes les obres s’ha de fer l’amidament general i definitiu, amb assistència del contractista. Per a les parts que resten ocultes o inaccessibles serveixen les dades del moment de l’execució. Es valoren les unitats d’obra corresponents als preus que per cada unitat consten en els pressupostos parcials d’execució material del projecte, o als establerts i aprovats posteriorment. El contractista pot posar de manifest les objeccions a la liquidació que cregui oportunes, en el termini de trenta dies; una vegada transcorregut el termini sense manifestar cap objecció, s’entén que hi està conforme. Article 30. Caràcter d’aquest contracte És voluntat d’ambdues parts contractants que, un cop acceptat el present plec de condicions, aquest tingui


respecte del seu compliment, la mateixa força i valor d’una escriptura pública, degudament atorgada amb el reintegrament corresponent a la Hisenda. Tant l’entitat contractant com la contractada, es reserven la facultat d’elevar aquest document a escriptura pública en qualsevol estat de l’obra. Els impostos de drets Reials i Timbres seran d’exclusiu càrrec de la part contractada, així com totes les altres contribucions, impostos i arbitris. Article 31. Conservació de l’obra 31.1. Definició S’entén per conservació de l’obra, els treballs de neteja, acabat, entreteniment i reparació, així com tots aquells altres treballs que siguin necessaris per mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. Aquesta conservació abasta totes les obres executades sota el mateix contracte (0bra principal, abalisament, senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.). A més a més del que prescriu aquest Article, s’haurà d’aplicar allò que disposa la clàusula 22 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". 31.2. Conservació durant l’execució de les obres El Contractista romandrà obligat a conservar durant l’execució de les obres i fins la seva recepció provisional, totes les obres que integren el Projecte o modificacions autoritzades, així com les carreteres i servituds afectades, desviaments provisionals, senyalitzacions existents, senyalitzacions d’obra i elements auxiliars, i mantenir-ho en bones condicions de vialitat. Els treballs de conservació durant l’execució de les obres no s’haurà de pagar, llevat que expressament es prescrigui el contrari en el Plec de condicions tècniques particulars d’aquest Plec. 31.3. Conservació durant el termini de garantia El Contractista romandrà obligat a la conservació de l’obra durant el termini de garantia i fins a la seva recepció definitiva, havent de realitzar tots aquells treballs que siguin precisos per tal de mantenir totes les obres en perfecte estat de conservació. A més a més s’haurà d’aplicar el que estableix la clàusula 73 del "Plec de Clàusules Administratives Generals" i l’article 171 del Reglament General de Contractació de l’Estat. La conservació durant el termini de garantia i fins a la recepció definitiva de l’obra, s’haurà de pagar al Contractista amb càrrec a la partida alçada que amb aquest efecte figuri en el Pressupost del Projecte. Cas de no haver-hi una partida alçada amb aquesta finalitat en el Pressupost, s’entén que els treballs de conservació no són de pagament directe per considerar-se prorratejat el seu import en els preus unitaris, en cap dels casos el Contractista romandrà eximit de l’obligació de portar a terme els esmentats treballs de conservació. Així mateix, s’haurà d’aplicar allò que estableix la clàusula 77 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". 31.4. Desenvolupament dels treballs Els treballs de conservació no hauran d’obstaculitzar l’ús públic o servei de l’obra, ni de les carreteres o servituds que hi confrontin, i en cas de produir-se afectació, s’haurà d’autoritzar prèviament per la Direcció d’obra i disposar de l’oportuna senyalització. Article 32. Disposicions aplicables A més a més de les disposicions esmentades explícitament a l’articulat d’aquest Plec, s’hauran d’aplicar les següents disposicions: - Reglament de Contractació de les Corporacions Locals, aprovat per Decret de 9 de gener de 1953.


- Llei 198/1963 de 28 de desembre de Bases de Contractes de l’Estat i el seu text articulat, aprovat per Decret 923/1965 de 8 d’abril.

- Reglament General de Contractació de l'Estat, aprovat per Decret 3354/1967 de 28 de desembre. - Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d’Obres de l’Estat, aprovat per Decret

3854/1970 de 31 de desembre. - Plec de Condicions Econòmic-administratives que s’estableixin per a la contractació d’aquestes obres. - Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la recepció de ciments,RC/97 aprovat per Reial Decret

776/1997 de 30 de maig. - Plec General de Condicions per a la recepció de guixos i escaioles en les obres de construcció, aprovat per

Ordre de la Presidència del Govern de 27 de gener de 1972 (B.O.E. núm. 28 de 2 de febrer de 1972). - Instrucció de formigó estructural (EHE) per al projecte i l’execució d’obres de formigó en massa o armat,

aprovada pel Reial Decret 222661/1998 de 11 de desembre, i publicat en els B.O.E. del 13 de juliol de 1988.

- Instrucció per a la fabricació i subministrament de formigó preparat, aprovada per Ordre de 5 de maig de 1972 (B.O.E. núm. 113 d' 11 de maig de 1972).

- Instrucció relativa a les accions a considerar en el projecte de ponts de carreteres, aprovada per Ordre de 26 de febrer de 1972 (B.O.E. núm. 93 de 18 d’abril de 1972).

- Instrucció E. M. 62 per estructures d’acer, de l’Institut "Eduardo Torroja de la Construcción y del Cemento", per aquells punts no especificats en aquest Plec o en les Instruccions Oficials.

- Normes UNE declarades de compliment obligatori per Ordres Ministerials del 5 de juliol de 1967 i 11 de maig de 1971, Normes UNE esmentades en els documents contractuals i complementàriament la resta de les Normes UNE, Normes NLT del "Laboratorio del Transporte i Mecánica del Suelo José Luís Escario". Normes DIN, ASTM i la resta de Normes vigents en d’altres països, sempre que s’esmentin en un document contractual.

- Nou Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, aprovat per Decret 2413/1973 de 20 de setembre. - Codi de la Circulació vigent. - Decret 1757/1974 de 31 de maig pel que es regula la revisió de preus als contractes de les Corporacions

Locals. - Així com la legislació que substitueixi, modifiqui o completi les disposicions esmentades i la nova legislació

aplicable que es promulgui, sempre que sigui vigent amb anterioritat a la data del Contracte.

Article 33. Obres afectades per carreteres 33.1. Materials bàsics S’hauran d’atendre als articles corresponents de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm.1807 de 11 d’octubre de 1993) i per la Llei 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. 33.2. Explanacions S’hauran d’atendre als articles corresponents de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm.1807 de 11 d’octubre de 1993) i per la Llei 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. 33.3. Drenatge S’hauran d’atendre als articles corresponents de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm.1807 de 11 d’octubre de 1993) i per la Llei 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. 33.4. Ferms S’hauran d’atendre als articles corresponents de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm.1807 de 11 d’octubre de 1993) i per la Llei 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres.


33.5. Ponts i d’altres estructures S’hauran d’atendre als articles corresponents de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm.1807 de 11 d’octubre de 1993) i per la Llei 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. 33.6. Senyalització, il·luminació i control del trànsit S’hauran d’atendre als articles corresponents de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm.1807 de 11 d’octubre de 1993) i per la Llei 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. 33.7. D’altres S’hauran d’atendre als articles corresponents de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm.1807 de 11 d’octubre de 1993) i per la Llei 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat




08-2_Plec Cond. Tècniques Particulars 09-13 - 1 -

8.2 - PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGEIXEN EN L’EXECUCIÓ DE LES OBRES D’AQUEST PROJECTE, PREVALENT, SI S’ESCAU, SOBRE LES CONDICIONS CONTINGUDES EN LES PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS 8.2.1 Plec de condicions tècniques particulars d’obra civil Article 1. Condicions generals Haurà de regir per aquesta, l’especificat en els articles corresponents de la primera part d’aquest Plec de Condicions. Article 2. Descripció de les obres Totes les obres venen definides en els plànols i s’hauran d’executar d’acord amb el que en aquests s’hi indica, s’hauran d’atenir a les especificacions d’aquest Plec de Condicions i a les ordres del tècnic director. El present projecte es realitza per a definir les obres corresponents a la rehabilitació de la planta sotacoberta del castell. Les actuacions principals a realitzar, entre altres, són les següents:

- Treballs previs: • Treballs previs de seguretat i protecció (muntatge, desmuntatge i amortització de bastides amb la xarxa

de seguretat corresponent i l’enllumenat de seguretat). - Actuacions prèvies:




• Neteja de la runa existent a l’interior de les dependències a la zona nord de l’actuació. • Enderroc dels murs de maçoneria realitzats en posterioritat i que no tenen cap valor arquitectònic ni

arqueològic. • Desmuntatge de la reixa i de la fusteria malmesa corresponent a portes, balconeres i finestres a reposar. • Repicat de les zones brutes amb morters moderns i del junts dels murs paredats, així com també de la

volta de canó. • Excavació de rases per a posterior col·locació de tubs per a instal·lacions. • Desmuntatge i enderrocs d’elements d’obra de fàbrica nova (graons, paredons, envans, ..). • Arrencada i desmuntatge de línies i aparells elèctrics de la instal·lació existent. • Anivellament i repàs de la zona de l’hort amb posterior neteja de plantes i herbes i aplicació d’herbicida.

- Estructura, revestiments, falç sostre i acabats:

• Subministrament i col·locació de llindes de fusta laminada a les obertures a restaurar. • Reposició d’elements arquitectònics i sanejament dels mateixos. • Reomplert de junts i posterior rejuntat dels junts dels paredats amb morter de calç per tal de deixar les

façanes, i altres paraments, a pedra vista. • Realització d’un tractament curatiu als elements de fusta a conservar (llindes, etc.)i amb posterior

envernissat d’aquests elements. • Cosit d’obra de fàbrica i/o paredat amb grapes d’acer inoxidable i morter polimèric. • Realització de paredó recolzat de totxana.


• Subministrament i col·locació de biguetes autorresistents de formigó per a les llindes de la sala. • Subministrament i col·locació de perfils metàl·lics a l’entrada de la sala. • Realització del cel ras a l’entrada de la sala amb plaques registrables de fibra mineral compactada. • Pintat dels elements metàl·lics (perfils, baranes, ...).

- Paviments:

• Formació d’esglaons de totxana. • Enrajolat d’esglaons amb gres extruït, sense esmaltar, antilliscant. • Subministrament i col·locació de làmina geotèxtil de feltre, lligat mecànicament. • Realització de xapa de neteja, amb anivellament, de 10 cm de gruix amb formigó HL-150/P/10. • Realització de paviment tècnic amb plaques de 600x600x38 mm, aglomerat d’alta densitat.






- Ajudes de ram de paleta: • Ajudes de ram de paleta a treballs d’arqueologia, d’instal·lacions i de fusteria. • Neteja de totes les zones d’actuació, amb càrrega i transport de runes a abocador autoritzat per tal

d’entregar l’obra totalment acabada i en perfecte estat.

- Instal·lació elèctrica, conductors, mecanismes, aparells i enllumenat: • Subministrament i col·locació d’armaris (metàl·lic i de plàstic) de protecció dels mecanismes elèctrics a

col·locar. • Subministrament i col·locació dels mecanismes elèctrics corresponents (interruptors diferencials, de

corba D, seccionadors, ...). • Subministrament i col·locació de tubs corbables corrugats per al pas dels cables elèctrics. • Subministrament i col·locació de cables elèctrics, de diferent secció, per a l’interior dels tubs. • Subministrament i col·locació de canals i safates de PVC per el pas d’instal·lacions. • Realització d’un pericó de 38x38x55 cm per el pas d’instal·lacions. • Subministrament i col·locació de mecanismes i aparells elèctrics necessaris per el correcte



• Subministrament i col·locació d’armari per el RACK, amb porta de vidre. • Subministrament i col·locació de patch panel de categoria 6. • Realització de les proves de resistència de la xarxa dels terres, de les línies elèctriques i de les de veu i

dades, amb el corresponent certificat final. • Subministrament i col·locació de llumeneres per a la il·luminació de la sala i llums d’emergència.

- Instal·lació de calefacció:

• Subministrament i col·locació d’emissors elèctrics per a la calefacció.

- Instal·lació de veu i dades: • Subministrament i col·locació de switch. • Subministrament i col·locació del cablejat FTP, categoria 6. • Subministrament i col·locació de projector XGA, amb suport per al sostre i pantalla manual de 16:9 de

106” (2,35 m x 1,35 m).


• Prova de velocitat xarxa de veu i dades.

- Instal·lació de protecció contra incendis: • Subministrament i col·locació d’extintors manuals de CO2, de 10 kg, amb les plaques de senyalització

corresponents.

- Mobiliari: • Subministrament i muntatge de taules i cadires. • Subministrament i muntatge d’armaris d’oficina.

Article 3. Materials bàsics En el cas d’utilitzar alguns d’aquests materials haurà de regir l’especificat en el Plec de Condicions Tècniques Generals. Article 4. Explanacions Haurà de regir per aquestes l’especificat en el Plec de Condicions Tècniques Generals. Les excavacions a la zona d’explanació es consideren com no classificades. La unitat d’excavació de l’explanació comprèn a més a més de l’execució dels desmunts definits en els plànols, l’operació desbrossada i excavació de la terra vegetal per a l’assentament dels terraplens, així com l’encaixat necessari per a la seva execució. També inclou la demolició de ferms existents, tàpies mitjaneres i marges de pedra, i la seva retirada i transport al terraplè o a l’abocador. Així mateix també s’inclou en aquesta unitat l’execució de totes les cunetes reflectides en els plànols, i també l’allisada o perfilat de talussos i cunetes, i l’eliminació dels materials existents en aquests elements estructurals que s’hagin després o mogut. L’esbrossada, l’excavació de terra vegetal, les demolicions, formació de cunetes, l’allisada o perfilat de talussos i cunetes que apareixen reflectides al paràgraf anterior, no hauran de ser objecte de preu diferent, i s’hauran de considerar incloses en el corresponent preu d’excavació de l’explanació. Quan les excavacions s’hagin d’efectuar en trams de roca en els que s’hi hagin d’emprar explosius, la voladura s’haurà de realitzar prenent totes les precaucions , tals com ús de sabateres, distància màxima de quadrícula inferior a 1,5 x 1,5 ús de microretardacions, fronts de voladures transversals a la carretera i limitació de la càrrega màxima d’explosius per voladura d’acord amb la direcció de l’obra, de tal manera que quedi assegurat a cada moment, que els trams de carretera i les propietats de tercers que confrontin amb la zona de voladures no pateixin cap dany, la qual cosa no eximeix al contractista de la responsabilitat pels danys ocasionats com conseqüència dels esmentats treballs, una vegada efectuada la voladura i desembarassat el terreny s'haurà de procedir al sanejament de totes les pedres que a judici del Director de les obres hagin quedat inestables en el talús. Si per alguna circumstància especial s’ha de realitzar una excavació en roca sense poder utilitzar explosius en la seva execució, aquesta s’haurà d’abonar al mateix preu que la resta de l’excavació, i no podrà ser objecte d’aplicació, en aqueix cas, d’un preu contradictori. La unitat de m3 de terraplè ja sigui en el nucli com en el coronament serà de préstecs , comprèn el transport de materials útils des dels préstecs al punt on es formi el terraplè, així com l’extensió i compactació dels materials. Els préstecs s’hauran d’haver aprovat prèviament per el Tècnic Director, l’excavació i subministrament de materials dels esmentats préstecs no donarà lloc a cap abonament i es consideraran inclosos amb caràcter general en aquesta unitat (tampoc el cànon si existís). Les operacions d’acabat i allisada de l’explanació i talussos a que fan esment els Articles 340 i 341 del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts, hauran d’anar incloses en la unitat, i no pertoca abonar-les per separat. Aquesta unitat de terraplè s’haurà d’abonar al preu corresponent del Quadre de Preus núm. 1, i s’hi hauran


d’incloure en el preu totes les operacions de maquinària i preus auxiliars que es necessitin per a la completa execució d’aquesta unitat, d’acord amb els requisits exigits, així com l’execució del sobre ample de la plataforma necessari per tal d’aconseguir un compactació perfecta del cantell del perfil transversal teòric de la carretera. L’excavació a les rases, pous i fonaments comprèn les excavacions necessàries per tal de realitzar totes les obres de fàbrica, les fonamentacions de les estructures, així com també per a la construcció dels serveis necessaris, no s’hi inclou en aquesta unitat d’obra l’execució de les cunetes definides en els plànols. Aquesta excavació s’haurà de considerar com no classificada, i s’haurà d’aplicar el preu d’excavació a les rases, pous i fonaments. El preu comprèn el rassanteig de la superfície excavada, així com l’estrebada, esgotament i el transport a l’abocador o al lloc d’ús dels productes que no siguin necessaris per un posterior rebliment , i haurà de valer per qualsevulla que sigui la profunditat d’excavació. Així doncs, no s’hauran d’estudiar contradictòriament preus nous, ni per augment de la profunditat d’excavació, ni per la necessitat d’estrebada o esgotament, qualsevulla que sigui la seva importància. Tampoc s’haurà d’abonar apart si s’hagués de realitzar l’excavació a mà per qualsevol circumstància especial. Article 5. Drenatge Haurà de regir, si escau, l’especificat per aquesta en el Plec de Condicions Tècniques Generals. Article 6. Ferms 6.1. Bases de tot-u artificial Haurà de regir per aquestes el que s’especifica en el Plec de Condicions Tècniques Generals i també el que estableix l’article corresponent del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per obres de Carreteres i Ponts. 6.2. Recs d‘imprimació i adherència Haurà de regir per aquests l’especificat a la primera part d’aquest plec i el dels articles corresponents de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carretera i Ponts. 6.3. Tractaments superficials Haurà de regir per aquests l’especificat a la primer part d’aquest plec i el que estableix l’article corresponent de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carretera i Ponts. Si es dóna el cas d’execució d’un triple tractament superficial després d’haver realitzat el doble tractament s’hauran d’efectuar les següents operacions:

- Tercera aplicació de lligant bituminós. - Tercera extensió i piconat de l’àrid.

El preu unitari de la unitat de m2 de doble tractament superficial o m2 de triple tractament superficial inclou a més de l’aplicació del lligant bituminós, l’extensió i piconat dels àrids en cada capa, també l’escombrat de la graveta solta sobrant en el moment que determini la Direcció d’Obra , durant un període que s’estén fins la Recepció Definitiva de l’Obra. 6.4. Mescla bituminosa en calent Haurà de regir per aquesta l’especificat a la primer part d’aquest plec i l’especificat a l’article corresponent de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carretera i Ponts. El lligant bituminós haurà de ser de betum asfàltic B 60/70. El coeficient de polit accelerat de l’àrid que s’ha d’emprar a la capa de trànsit haurà de ser com a mínim de quaranta centèsimes (0,40).


El polsim de pedrera haurà de ser d’aportació a la capa de trànsit i a la intermèdia d’aportació ,com a mínim, el cinquanta per cent (50%). La relació ponderal mínima de Polsim de pedrera-betum haurà de ser d’u amb dos (1,2) a la capa de trànsit i d’u amb u (1,1) a la capa intermèdia. Les barreges bituminoses en calent s’hauran d’abonar per tones (Tn.) realment fabricades i posades a l’obra, mesurades abans de la seva col·locació per pesada directa a la bàscula degudament contrastada, llevat que s’observi per la Direcció d’Obra un excés d’amidament degut a que el gruix de la capa estesa sigui major que el projectat sense l’autorització expressa per això, en aquest cas l’amidament i abonament s’haurà de fer d’acord amb els plànols corresponents. Les tones de mescla bituminosa a la capa de regularització s’hauran d’abonar al mateix preu que les col·locades a la capa de reforç o pavimentació, en aqueix cas no hi haurà motius per aplicar un preu diferent. L’abonament del lligant bituminós dels àrids gruix, fi i del Polsim de pedrera de recuperació i d’aportació, emprats en la fabricació de les barreges bituminoses en calent, s’haurà de considerar inclòs en el de la fabricació i posada en obra d’aquestes. 6.5. Fressat del paviment La unitat de metre quadrat (m2) de fressat inclou a més a més del fressat del paviment existent fins una profunditat màxima de 6 cm., la càrrega i transport a l’abocador i la neteja de la superfície fressada. 6.6. Paviments de formigó Haurà de regir per aquestes el que s’especifica a la primera part d’aquest plec i també el que estableix l’article corresponent de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per obres de Carreteres i Ponts. Aquests paviments estaran constituïts per lloses de formigó tipus H-150 amb un gruix de 20 cm. Es realitzaran junts transversals cada 5 metres, els quals es segellaran amb fibra bituminosa preemmotllada. El preu de la unitat de m3 de paviment de formigó inclou, a més a més del formigó, l’encofrat, la part proporcional de junts i totes les altres operacions necessàries per al total acabat. 6.7. Paviments amb rajoles de granit S ‘utilitzarà una rajola de granit de color gris perla de 60x40x3, flamejat, col·locat amb una junta de 4 mm. en els dos sentits, agafat amb morter de ciment M-40 (1/6) de 3 cm. de gruix. Queda inclosa la beurada corresponent i la neteja de la mateixa. Aquest tipus de rajola prové de fàbrica especialitzada. Desgast per fregament:

− Recorregut (250 m.) − Pressió (0,60 kg/cm2) − Abrasiu: sorra silícica 1 gr./cm2 per via humida − Desgast mitjà en pèrdua d’alçada inferior a 2 mm. − Resistència a la flexió. Flexió per peça completa sobre quatre (4) suports situats entre sí a divuit

centímetres (0,18m.), i càrrega puntual al centre superior a (350 Kg). No seran de recepció les llosetes si les dimensions i gruixos de no s’ajusten a l’especificat anteriorment, amb unes toleràncies màximes de dos mil·límetres (0,002 m.), en més o en menys. S’abonarà per metre quadrat col·locat i totalment acabat. El morter es considerarà inclòs en el preu.


Article 7. Ponts i d’altres estructures 7.1. Armadures a utilitzar en formigó armat Haurà de regir per aquestes l’especificat en l’article corresponent de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts. S’haurà d’utilitzar acer en barres corrugades amb un límit elàstic igual o superior a cinc mil cent quilograms per metre quadrat (5.100 kg./m2). 7.2. Formigons Haurà de regir per aquests l’especificat en l’article corresponent de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts. Els tipus de formigó que s’han d’utilitzar són els indicats en els plànols corresponents. El formigó s’haurà de mesurar en metres cúbics (m3) de volum col·locat a l’obra. No es podrà aplicar aquest tipus d’amidament al formigó utilitzat als fonaments de vorada, ni a l’utilitzat al revestiment de cunetes, ni a l’utilitzat al canal salvacunetes, com tampoc al revestiment de tubs que forma part d’altres unitats. 7.3. Morters de ciment Hauran de regir per aquests l’especificat a l’article corresponent de l’esmentat Plec de Condicions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts. 7.4. Obres de formigó armat o en massa Hauran de regir per aquestes l’especificat a l’article corresponent de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts. 7.5. Encofrat i motlles Haurà de regir per aquests l’especificat a l’article corresponent de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts. L’encofrat de les obres de formigó s’haurà de mesurar en metres quadrats de superfície de formigó encofrada i abonar-se al preu que per aquesta unitat figura en el quadre de preus. 7.6. Esculleres El pes de cadascuna de les pedres a utilitzar en els revestiments amb escullera haurà de ser igual o superior a mil cinc-cents quilograms (1.500 kg.). La col·locació de les pedres s’haurà de realitzar de tal manera que el conjunt del front que ofereixin sigui uniforme, mancat de lloms i depressions, sense pedres que sobresurtin o formin depressions respecte de la superfície general, igualment s’hauran de fer coincidir els contorns de tal manera que els forats que quedin entre pedra i pedra siguin els mínims. L’abonament d’aquesta unitat s’haurà de realitzar per tones realment col·locades a l’obra. Article 8. Senyalització, il·luminació i control de trànsit 8.1. Marques vials Haurà de regir per aquestes l’especificat a l’article corresponent de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts, llevat dels casos següents:


- Materials que s’han d’emprar a les marques vials reflectores Abans d’iniciar l’aplicació de marques vials o el seu repintat, és necessari que els materials que s’han d’emprar s’assagin per un Laboratori Oficial per tal de determinar si compleixen les característiques exigides als articles corresponents de l’esmentat Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts.

La presa de mostres que s’ha d’enviar al Laboratori Oficial s’haurà de fer amb els següents criteris:

a) De tota obra de marques vials s’haurà de prendre per a la seva identificació, un envàs de pintura original (normalment de 25 o 30 kg.) i un sac de microesferes de vidre (normalment de 25 kg) o bé s’haurà de deixar un altre envàs com a mínim, de cada material, sota la custòdia del Tècnic Director de les obres, a fi de poder realitzar assaigs de contrast, en cas de dubte. b) A les obres en que s’emprin grans quantitats de pintura i microesferes de vidre , s’haurà de realitzar un mostra inicial aleatori, a raó d’un pot de pintura i un sac de microesferes de vidre per cada 1.000 kg. d’aplec de material; i enviar després un pot i un sac presos a l’atzar entre les mostres anteriors, i s’haurà de reservar la resta de la mostra fins l’arribada dels resultats del seu assaig. Una vegada confirmada la idoneïtat dels materials, els pots de pintura i sacs de microesferes de vidre presos com mostra inicial es podran retornar al Contractista per al seu ús.

Si els resultats dels assaigs no compleixen les especificacions d’aquest Plec de Condicions, s’hauran de rebutjar les corresponents partides de materials i no es podran aplicar. En el cas que el contractista procedeixi a pintar marques vials amb aquests materials, haurà de tornar a realitzar l’aplicació al seu càrrec, en la data i el termini que fixi el Tècnic Director de les obres.

8.2. Senyals de circulació Haurà de regir a més a més de l’especificat en l’article corresponent del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Obres de Carreteres i Ponts, el següent: - Elements reflectors per a senyals

Hauran de complir les recomanacions per a l’ús de plaques reflectores a la senyalització vertical de carreteres de la Direcció General de Carreteres.

- Plaques

Les plaques hauran de portar al dors, en caràcters negres, la data de fabricació, la referència del fabricant i el titular de carretera amb l’escut de la província que figura en el full de plànols de detalls de senyalització.

- Amidament i abonament

Les plaques per senyals de circulació , fins i tot els ancoratges i cargolaria s’hauran d’abonar per unitats realment subministrades i col·locades. Els elements de sustentació per a senyals s’hauran d’abonar per metres realment subministrats i col·locats. La fonamentació dels elements de sustentació , que inclou l’excavació i el formigonat , s’haurà d’abonar per unitats realment executades. El desmuntatge i retirada de les plaques i pals de sustentació, fins i tot el transport al magatzem, s’haurà d’abonar per unitats realment desmuntades.

Article 9. Serveis i obres complementàries Comprèn la reposició dels serveis existents en el moment de construir les obres, així com les possibles ampliacions dels mateixos, també inclou les obres complementàries necessàries per a la completa terminació de les obres.


Les canonades que s’han d’utilitzar en la reposició del proveïment d’aigua i clavegueram hauran de tenir els diàmetres indicats en els fulls dels plànols. La unitat de trasllat de pals inclou la recuperació de l’emplaçament original del pal, el seu trasllat fins una distància no superior a dos-cents metres (200 m.), l’excavació per al nou emplaçament i la seva col·locació. L’emmacat de pedra inclou al seu preu la base de suport de deu centímetres (10 cm.) de gruix de formigó H-100. El revestiment de cunetes s’haurà de realitzar amb la secció i les característiques que figuren en els plànols. Cada tres metres (3,00 m.). Per tal de localitzar els serveis existents en el moment d’iniciar les obres s’hauran de realitzar cales cada cinquanta metres (50 m.) a l’objecte de saber la posició exacta de les mateixes. Aquestes cales no s’hauran d’abonar ja que el seu cost s’ha repercutit en els preus unitaris de l’obra. 8.2.2. Plec de condicions tècniques particulars d’edificació Article 1. Enderrocs 1.1. Definició Es defineix com a enderroc I’operació de demolició de tots els elements aeris o enterrats que obstaculitzin la construcció d’una obra o sigui necessari fer desaparèixer per acabar-ne I’execució. La seva execució inclou les operacions següents:

- enderrocament o excavació dels materials. - retirada dels materials resultants als abocadors.

Abans de I’execució material, un tècnic facultatiu redactarà un projecte d’enderroc amb indicació expressa de les normes de seguretat aplicables a les fases i a la tecnologia de I’enderroc, l’aprofitament o no dels materials resultants i llur retirada. L’execució material es realitzarà sota la supervisió de la Direcció Facultativa. 1.2. Execució de les obres Les operacions d’enderrocs s’efectuaran amb les precaucions necessàries a fi d’obtenir unes condicions de seguretat suficients, s’evitaran danys al personal que treballi en aquestes operacions i a les estructures existents. Serà el facultatiu encarregat de les obres qui designarà i marcarà els elements que s’hagin de conservar intactes, així com els llocs de més i la forma de transport amb el vist-i-plau de la Direcció Facultativa de l’Obra. 1.3. Mesurament i abonament Les obres de demolició no seran objecte d’amidament i s’abonaran com a partida alçada d’abonament íntegre. La partida alçada inclourà els honoraris de projecte i de direcció facultativa de I’enderroc, els costos i la neteja, la càrrega i transport a l’abocador o indret indicat a qualsevol distància, així com tots els treballs, materials, operacions necessàries per deixar el solar i el seu entorn immediat net de tot element que pugui obstaculitzar I’execució de les obres. La partida d’abonament íntegre contemplarà la possible existència de fonamentacions enterrades, així com els increments de cost d’aquesta fonamentació. Encara que en cap document del projecte figuri el concepte esmentat o que les dades informatives de la memòria siguin inexactes, s’entén que el contractista ho ha de comprovar a l’hora de calcular l’import de la proposició econòmica. La Direcció de les Obres interpretarà les incidències sobre els elements enterrats des del punt de vista del principi de risc i ventura que regeix sobre el Contracte. El contractista té l’obligació de dipositar els materials procedents d’enderrocaments que consideri de possible utilització o d’algun valor en els llocs que els assigni el facultatiu director de l’obra.


Si durant els enderrocs fos necessària la reconstrucció d’aquelles fàbriques que s’haguessin enderrocat per I’execució de les obres, seran d’igual qualitat i textura que les primitives. Article 2. Moviment de terres 2.1. Definició Comprèn totes les operacions relacionades amb els moviments de terres, incloses roques, necessàries per a I’execució de l’obra. Aquestes operacions son:

- Neteja del terreny - Explanacions, desmunts i buixardats - Replens i terraplens - Excavació de rases i pous - Transport de terres a abocador - Replanteig definitiu

Es considerarà inclosa en el preu de tot moviment de terres qualsevol resta d’edificació a enderrocar que aparegui. 2.2. Excavació de rases i pous La unitat d’excavació de rases i pous comprèn totes les operacions necessàries per tal d’obrir les rases definides per a l’execució del clavegueram, l’abastament d’aigua, la resta de les xarxes de serveis definits en el present projecte, així com les rases i pous necessaris per a fonaments o drenatges. Les excavacions s’executaran d’acord amb els plànols del projecte i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la Direcció de les Obres. Les excavacions es consideraran no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L’excavació de roca i l’excavació especial de talussos en roca s’abonaran al preu únic definit d’excavació. Durant els treballs d’excavació hauran de figurar els serveis existents, independentment que s’hagin contemplat o no en el projecte; els treballs s’executaran fins i tot amb mitjans manuals per no fer malbé aquestes instal·lacions. L’excavació es complementarà amb el calçat o penjat, en bones condicions, de les canonades d’aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. o qualsevol altre servei que s’hagi de descobrir, sense que el contractista tingui cap dret a pagament per aquests conceptes. Si per qualsevol motiu és necessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, no serà causa de nova definició de preu. 2.3. Mesurament i abonament El preu de les excavacions comprèn també els apuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin necessaris i el transport de les terres a l’abocador a qualsevol distància. La Direcció de les Obres podrà autoritzar, si és possible, I’execució de sobreexcavacions per evitar les operacions d’apuntalament, però els volums sobreexcavats no seran objecte d’abonament. L’excavació de rases i pous s’abonarà per metres cúbics excavats, d’acord amb el mesurament teòric dels plànols del projecte. El preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà d’obra necessària per a la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d’obres de desguàs per evitar l’entrada d’aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es necessitin, els transports dels productes extrets al lloc d’ús, dipòsits o abocador, indemnitzacions que calguin i arranjament de les àrees afectades. 2.4. Transport de terres a l’abocador Totes les terres i altres materials que la Direcció Facultativa declari indesitjables, el contractista els carregà i els transportarà el fins a l’abocador. S’entén que en totes les partides enunciades resta inclosa la part proporcional de càrrega i transport a l’abocador dels materials indesitjables.


2.5. Replanteig definitiu Definició: El replanteig definitiu és el conjunt d’operacions que són necessàries per traslladar al terreny les dades expressades en la documentació tècnica de l’obra que s’ha de realitzar. El replanteig definitiu es farà en una o més vegades, segons les circumstàncies que concorrin l’anivellació del terreny. El contractista està obligat a subministrar tots els escrits i elements auxiliars necessaris per a aquestes operacions, amb inclusió de claus i estaques. També hi aportarà el personal necessari. El contractista vigilarà, conservarà i respondrà de les estaques o senyals, i es responsabilitzarà de qualsevol desaparició o modificació d’aquests elements. Acta de replanteig: Del resultat final del replanteig s’aixecarà una acta que signaran per triplicat el constructor, l’arquitecte director de les obres i el representant de la propietat, en la qual s’acordarà l’inici de l’obra. El constructor tindrà un mes natural, comptat a partir de la data de la signatura de l’acta de replanteig, per començar I’execució de les obres. Article 3. Fonaments 3.1. Definició Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l’edificació al terreny de sustentació. Reconeixement general de sòls: Amb anterioritat a l’execució de les obres, mitjançant els treballs adequats, es reunirà tota la informació possible provinent de l’observació de les zones veïnes, estat de les edificacions adjacents, corrents d’aigua, etc. i es prendran dades en general de tota mena de circumstàncies que puguin posteriorment facilitar i orientar els treballs que hauran de realitzar-se en el moment del reconeixement del terreny. Resistència dels terrenys: L’arquitecte director, segons el seu criteri tècnic i després del reconeixement i assaig del terreny que consideri necessari, escollirà en cada cas la pressió admissible que consideri adequada, i fixarà també l’assentament màxim tolerable. Tipus de fonaments: La Direcció Facultativa comprovarà que els fonaments es realitzin en la forma, amidament, dosificació i manera particular d’execució que indiquin els plànols i plec de condicions particulars, amb longituds, forma, separacions, diàmetres, nombre de barres i seccions que figurin en els plànols. Els recobriments, ancoratges i encaixos s’ajustaran a les normes vigents. Els pous i rases tindran la forma i mesures fixades en els plànols d’obra. Abans de formigonar, el contractista comprovarà que les capes d’assentament del fonament estiguin perfectament anivellades i netes, a continuació es procedirà a I’execució dels fonaments. 3.2. Acers L’acer a emprar complirà les condicions exigides a la instrucció per al projecte i execució de les obres de formigó EHE. Qualitat: L’allargament repartit de trencament serà superior o igual a divuit (18) graus. S’entén per tal deformació unitària la que romangui, mesurada després de l’assaig normal de tracció UNE 7101, sobre una base de cinc (5) diàmetres de coll d’estricció i de més de tres (3) diàmetres del punt d’aplicació del sergent. El mòdul d’elasticitat inicial serà igual o superior a un milió vuit-cents mil quilograms per centímetre quadrat (1.800.000 Kg/cm2). El límit elàstic serà l’indicat en els plànols i, si no hi ha especificacions, serà de 5.100


Kg/cm2. En els acers d’esglaó de relaxament es prendrà com a límit elàstic, la mínima tensió capaç de produir una deformació romanent del dos per mil (0,2%). La tensió màxima de trencament serà igual o superior al cent vint-i-cinc per cent (125 %) de la corresponent al seu límit elàstic, entenent per tensió màxima de trencament el valor de l’ordenada màxima del diagrama tensió-deformació. El valor del límit elàstic característic es determinarà prenent la mitjana aritmètica dels "n/2" valors més baixos obtinguts en l’assaig de "n" provetes, prescindint del valor mig de la sèrie, si "n" fos imparell. S’ajustarà a l’article 600 del plec general del març de 1975. Assaig: Si el facultatiu director de l’obra ho considera convenient, s’exigirà un certificat del laboratori oficial que garanteixi la qualitat del ferro utilitzat. Així mateix, donarà instruccions sobre I’execució en obra de l’assaig de plegament, descrit en la instrucció del projecte i execució d’obres de formigó EHE. Malles electrosoldades d’acer especial: Són malles de retícula quadrada o rectangular, formades per barres cilíndriques o corrugades, d’acer laminat de duresa natural o endurides per deformació en fred, unides en els punts d’encreuament per soldadura elèctrica Mesurament i abonament: S’abonaran per quilograms (kg) que resultin de I’especejament dels plànols que abans de comentar cada obra hagin estat presentats al facultatiu director i aprovats per ell mateix, al preu corresponent que figuri en el quadre de preus núm. 1. Els esmentats preus comprenen totes les operacions i mitjans necessaris per realitzar el doblegat i la posada a l’obra, així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls, Iligaments, soldadures, etc. 3.3. Sabates contínues Les sabates contínues són els fonaments d’aquells elements estructurals lineals que transmeten esforços repartits uniformement en el terreny. El dimensionament restarà fixat a l’annex de càlcul de la memòria del projecte d’execució i als plànols de fonaments degudament acotats. Mesurament i abonament: El mesurament i l’abonament de les sabates contínues es realitzarà per metre lineal, s’inclourà en el preu tant el treball de posada a l’obra, preparació del terreny, materials i mà d’obra utilitzats, com la maquinària i elements auxiliars necessaris. 3.4. Sabates aïllades Les sabates aïllades són els fonaments d’aquells elements estructurals que transmeten esforços puntuals en el terreny. El dimensionament resta fixat a l’annex de càlcul de la memòria del projecte d’execució i als plànols de fonaments, degudament acotats. Mesurament i abonament: El mesurament i l’abonament de les sabates aïllades es realitzarà per m3, inclourà en el preu tant el treball de posada a l’obra, preparació del terreny, materials, així com la maquinària i els elements auxiliars necessaris. 3.5. Lloses Les lloses són els fonaments d’aquells elements estructurals que necessiten tenir assentaments uniformes o que sigui terreny poc comprimible, fetes de formigó en massa o armat. En el projecte d’execució s’indica, en els plànols, el dimensionat i l’armat.


Mesurament i abonament: Es mesuraran i abonaran per metres cúbics m3 de formigó, s’hi inclouran els treballs auxiliars de preparació, el subministrament i la col·locació del formigó, formació de juntes, etc. Article 4. Sanejament S’inclouen en aquest capítol totes les condicions que hauran de satisfer els materials, instal·lacions i mà d’obra necessària per a la construcció de la xarxa de sanejament dels edificis. 4.1. Xarxes de sanejament 4.1.1. Xarxes de sanejament vertical La xarxa de sanejament vertical o baixants de desguàs comprenen els següents elements:

- xarxa horitzontal de desguàs d’aparells - baixants pluvials, fecals i aigües greixoses o sabonoses - xarxa de canonades de ventilació

El traçat de la xarxa serà el més senzill possible, per tal d’aconseguir una circulació normal per gravetat. Serà estanca i no presentarà exsudacions ni estarà exposada a obstruccions. La xarxa restarà fermament subjecta als paraments i amb espai suficient per absorbir les dilatacions normals del material. La distància entre elements de subjecció serà la següent, segons els diferents elements:

- Per fibrociment: tres metres en baixants - Per foneria: tres metres en baixants - Per ferro galvanitzat: tres metres i mig en baixants - Per coure: tres metres en baixants i dos metres i mig en trams horitzontals - Per plom: un metre i vint centímetres en baixants i setanta centímetres en trams horitzontals - Per clorur de polivinil: un metre i mig en baixants i un metre i vint centímetres en trams horitzontals. - Per zinc: dos metres.

Els elements de subjecció es col·locaran a les copes de les canonades corresponents. Les canonades seran totes de marques reconegudes i avalades per la pràctica. Sifons: Tenen com a missió impedir la sortida de gasos a través de les vàlvules dels aparells. Hauran de col·locar-se el més a prop possible del desguàs de l’aparell. Pots sifònics: S’empraran per desguassar un aparell o conjunt d’aquests, degudament agrupats. Tindran un diàmetre mínim de cent mil·límetres (100 mm) i una alçada mínima de cent cinquanta mil·límetres (150 mm) amb una tanca hidràulica de cinquanta a setanta mil·límetres (de 50 a 70 mm). Desguàs d’aparells: Es realitzarà amb tubs de plom o PVC que puguin suportar una pressió hidrostàtica de dues atmosferes (2 atm.) Ventilació de la xarxa de sanejament: Serveix per evitar el dessifonat i amb això la pèrdua de les tanques hidràuliques dels aparells. La ventilació pot ser:

- primària, perllongant els baixants per damunt la coberta; - secundària, amb canonades pròpies de ventilació per airejar els baixants o els desguassos dels aparells.


Mesurament i abonament: Es mesurarà la xarxa vertical de sanejament en metres lineals de baixant instal·lada, s’hi inclourà en el preu la part proporcional d’ancoratges, tubs de ventilació necessaris, registres, peces especials, sifons o pots sifònics, desguassos en els aparells indicats en els plànols corresponents, així com els ajuts necessaris d’altres oficis per a la definitiva col·locació i instal·lació. Tot això complirà la normativa vigent i es farà d’acord amb les instruccions dictades pel director facultatiu de les obres. 4.1.2. Xarxes de sanejament horitzontal Comprèn les conduccions que recullen les aigües pluvials, negres o fecals i greixoses o sabonoses, per conduir-les a la xarxa general de clavegueram o la fossa sèptica. El materials a emprar en les canonades, que es troben definits en el Projecte, podran ser de ciment, gres, foneria, fibrociment o clorur de polivinil. Totes de marques han de ser reconegudes i avalades. Les rases seran de tal manera que la canonada anirà enterrada a les cotes indicades en el Projecte o a les que indiqui el director facultatiu de les obres. En cas que no figuri en els plànols el corresponent perfil longitudinal s’aprofundirà a un metre i vint centímetres de fondària (1,20 m) com a mínim, que podrà disminuir-se si la canonada es troba sota la solera d’un pis. Una vegada obertes les rases que allotjaran la conducció, s’instal·larà sobre una solera de deu centímetres (10 cm) de formigó H-15, amb el pendent adequat, a fi de construir un llit rígid. Els tubs s’uniran mitjançant anellat de rajola borda o protecció de formigó. Qualsevol canvi de direcció, reducció o empalmament s’efectuarà amb peces especials o mitjançant tronetes, segons el tipus de canonada de què es tracti. Les canonades que hagin d’anar penjades se subjectaran a intervals regulars i iguals de manera que no se sotmetin a flexions, amb els ganxos metàl·lics que s’empren protegits contra la corrosió. En les canonades de fibrociment o foneria, els ganxos no es distanciaran més d’un metre i mig; en les de clorur de polivinil aquesta distància no superarà els setanta-cinc centímetres (1,50 i 0,75 m). Mesurament i abonament: La xarxa horitzontal de sanejament es mesurarà en metres lineals (m) de canonada col·locada, inclosa la part proporcional d’excavació, solera de suport, replè, juntes, ganxos d’ancoratge, peces especials, obertura de passos en murs, fonaments i forjats, de manera que quedi totalment acabada d’acord amb les indicacions del projecte i la normativa vigent. 4.1.3. Xunts i xemeneies d’evacuació de fums o de ventilació Aquesta partida comprèn el conjunt de conductes prefabricats o realitzats in situ per a l’evacuació de vapors i fums en els lavabos, cuines o xemeneies. Mesurament i abonament: Es mesuraran en metres lineals (m) de tub acabat, inclosos coronaments, reixetes d’aspiració, comportes de tanca i ajuts adients per col·locar-los, d’acord amb la normativa vigent. Article 5. Estructures 5.1. Estructures de formigó 5.1.1. Encofrats Les cintres, encofrats i motlles, així com les unions dels diferents elements, tindran una resistència i rigidesa suficient per resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions de qualsevol mena que puguin produir-se com a conseqüència del procés de formigonat i especialment sota les pressions del formigó en fresc o els efectes del, mètode de compactació utilitzat. Els encofrats i motlles seran suficientment estancs per impedir pèrdues apreciables d’abeurada. Els encofrats i motlles de fusta s’humitejaran per evitar que absorbeixin l’aigua continguda en el formigó.


Les superfícies interiors dels encofrats i motlles apareixeran netes en el moment del formigonat. Per facilitar aquesta neteja, en els fons de pilars i murs es disposaran obertures provisionals a la part inferior dels encofrats corresponents. Si fos necessari, i a fi d’evitar la formació de fissures en els paraments de les peces, s’adoptaran les oportunes mesures perquè els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Si s’utilitzen productes de desencofrat, no hauran de deixar senyals en els paraments de formigó i no hauran d’impedir la posterior aplicació de revestiments ni la possible construcció de juntes de formigonat. L’ús d’aquests productes haurà d’ésser expressament autoritzat pel director de l’obra. 5.1.2. Formigó Tots els formigons compliran I’EHE; es considerarà com a definició de resistència la d’aquesta instrucció. Es fabricarà sempre en formigonera i el període de pastada serà superior a un minut i mig, de tal manera que la consistència del formigó en cada mescla sigui uniforme. A més de les prescripcions de I’EHE es tindran en compte les següents: la instal·lació de transport i col·locació a l’obra serà del tipus tal que el formigó no perdi capacitats ni homogeneïtat. No es podrà abocar lliurement el formigó des d’una alçada superior a un metre i cinquanta centímetres (1,50) ni distribuir-lo amb pala a gran distància. Queda prohibit l’ús de canaleres o trompes del transport o la col·locació a l’obra del formigó sense l’autorització del facultatiu encarregat. No es podrà formigonar quan l’aigua pugui perjudicar la resistència o qualsevol de les característiques del formigó. Per al formigonat en temps de fred o de calor, se seguiran les prescripcions de l'EHE. No es col·locarà mai formigó sobre un terreny que estigui gelat. El previbrador s’introduirà vertical a la massa del formigó fresc i es retirarà també verticalment, sense que es mogui horitzontalment mentre estigui submergit en el formigó. Es procurarà extremar el vibrat en les proximitats dels encofrats, a fi d’evitar la formació de bosses de pedres i/o d’aire. En general, el vibrat del formigó s’executarà d’acord amb les normes especificades en l'EHE. La situació de les juntes de construcció serà fixada pel director facultatiu, de manera que compleixin les prescripcions de l'EHE i es procurarà que el seu nombre sigui el menor possible. Sempre que s’interrompi el treball, qualsevol que sigui el termini d’interrupció, es cobrirà la junta amb sacs de gerga humits, per protegir-la dels agents atmosfèrics. Abans de recomençar els treballs, es prendran les disposicions necessàries per aconseguir la bona unió del formigó fresc amb el que està endurit. Durant els tres primers dies es protegirà el formigó dels raigs solars amb una arpillera molla. Com a mínim, durant els set primers dies es mantindran les superfícies vistes contínuament humides, mitjançant el rec o la inundació, o es cobriran amb sorra o arpillera, que es mantindran constantment humides. La temperatura de l’aigua utilitzada en el rec serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, a fi d’evitar producció de badadures per refredament brusc. També es podran utilitzar procediments de curat especial, a base de pel·lícules superficials impermeables, prèvia autorització, per escrit, del director facultatiu. Els paraments han de restar llisos, amb formes perfectes sense defectes o rugositats i sense que sigui necessari aplicar-los enlluïts, que no podran ser en cap cas executats sense l’autorització prèvia del director facultatiu. Les operacions necessàries per deixar les superfícies en bones condicions d’aspecte seran a compte del contractista. La irregularitat màxima que s’admet en els paraments serà la següent:

- Parament vist: sis mil·límetres.


- Parament ocult: vint-i-cinc mil·límetres. En qualsevol cas, a totes les obres de fàbrica i murs es prendran provetes, que seran trencades als set o vint-i-vuit dies. S’efectuaran com a mínim una sèrie de sis provetes cada cinquanta metres cúbics de formigó utilitzat en forjats, voltes i soleres. A les obres de formigó armat, es faran diàriament dues sèries de sis provetes cada una, per trencar cada sèrie als set o vint-i-vuit dies. Es prendrà com a càrrega de trencada, en cada sèrie, la mitjana dels resultats, i es descartaran les dues extremes. Les provetes s’amaçaran de forma similar al del formigó en obra i es conservaran en condicions anàlogues. Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fos menor a les especificades, en aquesta data, en més d’un 20%, s’extrauran provetes de l’obra i si la seva resistència és menor que l’especificada, serà enderrocada. Si la resistència de les provetes extretes és més gran que la de les provetes d’assaig, podrà acceptar-se l’obra si es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecàrrega superior a un 50% de la de càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l’obra i les d’assaig no donessin el 80% de les resistències especificades, l’obra haurà d’enderrocar-se. En cas que la resistència de provetes d’assaig i les extretes de l’obra estiguessin compreses entre el 80% i el 100% de l’especificada, el director facultatiu podrà rebre l’obra amb reserves, previ l’assaig de càrrega corresponent. Els motlles i encofrats seran de fusta que compleixi les condicions exigides a l’apartat corresponen, metàl·lics o d’altre material que reuneixi condicions d’eficàcia similars, a judici del director facultatiu. Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats, cintres i calçat, hauran de tenir la resistència i la rigidesa necessàries perquè, amb la marxa del formigó prevista, no es produeixin moviments locals de més de 5 mm (cinc mil·límetres). Tant les superfícies dels encofrats com els productes que s’hi puguin aplicar per facilitar l’encofrat no hauran de contenir substàncies agressives per al formigó. Els encofrats de fusta s’humitejaran abans del formigonat i es netejaran, especialment els fons; es deixaran obertures provisionals per facilitar aquesta tasca. Les juntes entre les diferents taules hauran de permetre I’entumiment per la humitat del rec o de l’aigua del formigó sense que deixin escapar la pasta durant el formigonat. Es disposarà l’encofrat a les bigues i forjats amb la necessària contrafletxa perquè, un cop desencofrada i carregada la peça de formigó, conservi una contrafletxa de 1:300 de la llum. S’autoritza l’ús de tipus i tècniques especials d’encofrat, de les que el comportament i resultats estiguin avalats per la pràctica, havent de justificar l’eficàcia d’aquells altres que es proposin, que per la seva novetat, manquin de les esmentades garanties. S’inclouen les juntes que calguin formigonar per qualsevol motiu. 5.1.3. Armadures Les armadures es col·locaran netes, sense òxid o qualsevol substància perjudicial. Es disposaran d’acord amb les indicacions del Projecte, subjectes entre elles i amb l’encofrat, de manera que no puguin experimentar moviments durant l’abocada i la compactació del formigó i a fi d’evitar bosses d’aire. En bigues i elements similars, les barres hauran d’anar, al doblegar-se, agafades amb cèrcols o estreps a la zona del colze. Quan hi hagi perill que es puguin confondre unes barres amb altres, es prohibeix la utilització simultània d’acers de característiques mecàniques diferents. Es podran utilitzar, dins d’un mateix element, dos tipus diferents d’acers, un per a l’armadura principal i l’altre per als estreps. Els cèrcols o estreps es subjectaran a les barres principals mitjançant lligament o altre procediment adequat. Es prohibirà expressament la fixació mitjançant punts de soldadura.


S’haurà d’acomplir la instrucció EHE en tot el que fa referència a les armadures (resistència, límit elàstic, etc.) Mesurament i abonament: Els formigons es mesuraran d’acord amb els plànols del projecte, o amb els plànols de detalls resultants del replanteig de les obres i s’abonaran per metres cúbics. Si a l’estat d’amidaments no figura el contrari, en el preu unitari de m3 es consideraran incloses les armadures de projecte i l’encofrat. Únicament s’abonarà el volum d’obra de fàbrica realment executada, conforme a les condicions i amb subjecció als perfils de replanteig i plànol d’aquests, que figuren en el projecte, o ordres escrites del director facultatiu; per tant, en cap cas seran d’abonament els excessos d’obra de fàbrica executats pel contractista, pel seu compte sense tenir autorització del director facultatiu. Per a l’abonament dels increments de secció sobre la secció indicada als plànols, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució pel director facultatiu, per escrit com consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la secció. Per això, el contractista estarà obligat a exigir prèviament a I’execució de cada part d’obra la definició exacta d’aquelles dimensions que no ho estan. El preu unitari del formigó inclourà els possibles additius que la Direcció d’Obres estimi necessaris i també la possible necessitat d’emprar ciments especials, segons criteri de la Direcció (ciment, PAS., blanc, etc.). El preu dels encofrats podrà anar independent dels preus del formigó, si així s’estipula. El mesurament es realitzarà per metres quadrats (m2) realment col·locats. Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d’obra necessària per a la seva col·locació, així com la resta d’operacions materials necessàries. S’entén que quedaran inclosos en el preu del metre quadrat qualsevol tipus d’accessoris de l’encofrat, com les juntes entre murs o altres elements que a judici del director de les obres siguin necessaris per obtenir un correcte acabat. El formigó armat s’abonarà al preu del tipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per executar la unitat d’obra menys l’encofrat i les armadures, així com la seva col·locació que s’abonarà al preu del kg. d’acer col·locat. Les bastides, cintres, execució de juntes, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la Direcció de les Obres, per a l’execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons. 5.2. Estructures metàl·liques Es defineix com a estructura metàl·lica d’acer, els elements d’aquest material que formen la part sustentable de l’edificació. La forma i dimensions de l’estructura vindran definides en els plànols corresponents. Els acers a emprar són els laminats en xapes o perfils del tipus A-52 definits en la Norma UNE-36080-73. Tots els productes laminats hauran de tenir una superfície llisa i es subministraran en estat brut de laminatge. El contractista haurà de demostrar la qualificació del personal que executi aquest tipus d’obra. Les unions, de qualsevol tipus, es realitzaran d’acord amb les indicacions del projecte, la Direcció Facultativa i la normativa vigent. Abans del muntatge de l’estructura, es netejaran i pintaran amb una imprimació les parts d’aquesta que hauran de restar ocultes. Es col·locaran plaques de suport sobre els massissos de fàbrica de formigó que s’immobilitzaran una vegada aconseguits els aploms i alineacions definitives. Tots els elements de l’estructura es protegiran contra els fenòmens d’oxidació i corrosió. No s’efectuarà l’imprimació fins que llur execució hagi estat autoritzada pel director de l’obra, després d’haver


realitzat la inspecció de les superfícies i unions de l’estructura acabada al taller. No s’exprimiran ni protegiran les superfícies que calgui soldar, mentre no s’hagi executat la unió. S’adoptaran les mesures necessàries per evitar la corrosió dels elements que es recolzin directament sobre la fàbrica o que s’hi encastin. Mesurament i abonament: Les estructures o elements estructurals d’acer es mesuraran per quilograms d’acer. S’hi inclouran en el preu tots els elements i operacions d’unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris per a llur completa execució d’acord amb el Projecte i indicacions de la Direcció Facultativa. Totes les operacions de muntatge s’inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d’acord amb la normativa. 5.3. Forjats Es defineix com a forjat l’element estructural de l’edifici per a separació de pisos, mitjançant un empostissat d’elements resistents o nervis que treballen a flexió, un replè d’espais entre nervis amb cossos alleugerits i un formigonat de la superfície superior, a més d’un replè de carcanyols per aconseguir un tot únic que treballi conjuntament. Els forjats es construiran amb el sistema especificat a la documentació tècnica. Aquest sistema tindrà estesa l’autorització de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, que acreditarà amb la fitxa de característiques. La capa de compressió s’executarà amb la dosificació adient, segons s’especifica en la documentació del Projecte o en les prescripcions del tipus de forjat escollit. Abans de l’abocament del formigó de la capa de compressió, es regaran en abundància les biguetes i revoltons. Durant el curat, caldrà mantenir humit el forjat, per la qual cosa es regarà, sobretot a l’estiu, a partir de les sis hores de l’abocament del formigó, tant com la Direcció d’Obra ho consideri oportú. El contractista recaptarà de la Direcció Facultativa totes les especificacions pertinents i no formigonarà el forjat fins que no hagi estat inspeccionat per la Direcció. Seran d’aplicació totes aquelles limitacions ressenyades per les obres de formigó armat segons el present plec. L’encofrat i apuntalament els fixaran les especificacions del tipus de forjat i les indicacions de la Direcció d’Obra. Mesurament i abonament: El mesurament dels forjats serà per metres quadrats realment executats, descomptant forats de superfície mes grans d’un metre quadrat. En el preu d’abonament s’inclouran els treballs d’encofrat, apuntalament i desencofrat, així com la formació d’elements resistents singulars, com reforços, corretges, traves, enjovats, formació de forats per pas d’instal·lacions i les previsions d’ancoratges per d’altres fàbriques. De no trobar-se contemplats els aïllaments necessaris per acomplir la normativa en altres capítols, es consideraran inclosos en el preu del forjat. També quedarà inclòs el ferro de negatius, i l’armadura mínima de normativa. 5.4. Escales i rampes Dins dels elements de comunicació vertical a tota edificació diferenciem les escales i les rampes. Definicions: Les escales són els elements de comunicació vertical que salven un desnivell per mitjà de graons. L’alçada màxima dels frontals serà de 19 cm. i l’estesa de 27 cm, com a mínim. Les rampes són els elements de comunicació vertical que salven un desnivell per mitjà d’un pla inclinat. Les rampes per a supressió de barreres arquitectòniques, en els seus aspectes dimensionals compliran la normativa


vigent. Execució: En el Projecte d’execució s’especifiquen les característiques estructurals i d’acabats d’aquells elements que configuren les rampes i escales. Mesurament i abonament: Les escales i les rampes es mesuraran per metres quadrats totalment acabats, incloent en el preu tots els materials (estructurals, d’acabament de graons, baranes i passamans) accessoris i treballs necessaris per a la seva construcció. Article 6. Ram de paleta 6.1. Divisions interiors Aquest apartat comprèn totes les fàbriques de blocs de ceràmica lligats amb morter, quedant exclosos i objecte del Plec de condicions particulars els elements de divisió no tradicionals. 6.2. Materials 6.2.1. Morters: Els morters són la barreja íntima d’àrid fi, aglomerat i aigua, convenientment escollida i dosificada. Eventualment poden portar un producte d’addició per a millorar-ne les característiques. Les condicions generals dels morters seran:

- Resistència adequada a la dels materials als que s’interposen. - Adherència suficient a la dels materials als quals cal unir. - Compactacitat i docilitat. - Impermeabilitat a l’aigua. - Inalterabilitat als agents agressius generals.

Classes: - De guix: Dosificació 3 vol. guix/1 vol. sorra

Resistència mitjana: 5 kg/cm2

Camp d’aplicació: Mitjana. - Calç hidràulica:

Dosificació 1 vol. calç/3 vol. sorra/O,5 vol. aigua Resistència mitjana: 15 kg/ cm2

Camp d’aplicació: fàbriques sense càrrega - De mescla amb pòrtland:

Dosificació 1 vol. calç/1 vol. c. p./6 vol. sorra Resistència mitjana: 35 kg/cm2

Camp d’aplicació: fàbriques sense càrrega i ram de paleta en general. - De ciment:

Dosificació: M-50 1 vol. c. p./6 vol. sorra M-75 1 vol. c. p./5 vol. sorra M-100 1 vol. c. p./4 vol. sorra M-150 1 vol. c. p./3 vol. sorra M-200 1 vol. c. p./2 vol. Sorra

Resistència mitjana:

M-50 50 kg/cm2

M-75 75 kg/cm2


M-100 100 kg/cm2

M-150 150 kg/cm2

M-200 200 kg/cm2

Camp d’aplicació:

M-50: Fàbriques lleugerament carregades M-75: Fàbriques poc carregades M-100: Fàbriques amb càrrega normal M-150: Fàbriques molt carregades M-200: Fàbriques especials

6.2.2. Fàbrica de totxo: Les fàbriques del ram de paleta són les obres en què entra com a element fonamental el bloc paral·lelepípede de ceràmica o formigó, lligat amb morter. Els maons que cal emprar, com totxo, maó foradat, totxo buit, totxana, manual o especials, compliran amb el que s’estableix, pel que fa referència a dimensions, qualitat i resistència, a les disposicions vigents. Els maons, abans de llur col·locació, es mullaran abundantment amb aigua. Es col·locaran sempre a refrec, plans sobre la capa de morter i s’ajustaran fins aconseguir la junta necessària, la qual restarà totalment plena i tindrà, tant en degollades (juntes verticals) com en cordills (juntes horitzontals) el gruix que indiqui la Direcció Facultativa. Els murs es realitzaran amb el tipus d’estris que s’indiqui. Els murs que s’enllacen en cantonada, cruïlla o encontre, s’executaran encallant-los simultàniament entre ells. Les interrupcions de treball es faran deixant les fàbriques en lligada o en esglaonat en diagonal, per preveure una bona trava en la continuació. Quan es comenci de nou, es regarà abundantment la fàbrica, i es netejarà de pols i morter vell. Les soleres són fàbriques més petites, generalment de totxo foradat col·locat com envà de maó de quart, que no compleixen cap mena de funció resistent. Segons el seu gruix s’anomenaran: envà (de cinc centímetres -5 cm) o paret de mitja rajola (de deu centímetres -10 cm). Els envans s’aplomaran perfectament, amb llurs filades ben alineades. S’emprarà pasta de guix per als envans i morter M-50 per a les parets de mitja rajola. En els envans es preveurà que la revinguda del morter de guix no provoqui guerxesa en la fàbrica, a causa de l’augment del seu volum. Els envans es lliuraran als murs mitjançant regates o caixes; entre envans sempre per caixes. En les parets o envans que es lliurin a pilars metàl·lics o de formigó, es col·locaran rodets, amb una separació màxima de setanta-cinc centímetres (75 cm) per a l’encadellat d’un sistema amb l’altre. Els murs de blocs són fàbriques de bloc buit de morter o morter cel·lular. Les condicions generals dels treballs amb aquestes fàbriques són iguals que en el cas de fàbriques ceràmiques. Si la Direcció Facultativa ho creu necessari, s’ompliran alguns blocs amb formigó armat, a fi de formar esforços a les cantonades, cruïlles, llindes o en petits murets de contenció. Arcs i voltes del ram de paleta: Els arcs es formaran falcant les juntes de morter, no tallant mai el maó. Es construiran sobre cintres capacitades per suportar llur pes abans de la revinguda del morter. Es començarà col·locant els maons a partir d’ambdues arrencades i s’acabarà amb la col·locació de la clau


aplomada. Les voltes es realitzaran sobre cintres contínues, de forma que les filades de maons contigües tinguin juntes trobades. Un cop construïda la volta, s’abocarà morter a l’extradós, perquè ompli totalment les juntes, després s’afluixarà una mica la cintra per a l’assentament dels maons. Envans prefabricats: Són els construïts per plafons que eventualment poden portar incloses les instal·lacions i revestiments. Es col·locaran, seguint les indicacions del fabricant i de la Direcció Facultativa, de manera que les juntes restin el màxim de petites possible i s’utilitzaran els enganxaments adequats que indiqui el fabricant, per no danyar l’aspecte de l’acabat superficial. Envans pluvials: Els envans pluvials, que es col·loquen a les façanes mitgeres quan el solar que s’edifica confronta amb parcel·les sense edificar o amb patis descoberts, poden ser de plafons de xapa o fibrociment recuperables, subjectats mitjançant perfils ancorats a les parets o es poden executar en fàbrica de totxo buit travat entre pilars lligats a la paret i distants entre ells de 2 a 3 metres. Aquests pilars de fàbrica s’hauran d’impermeabilitzar per evitar el pas de les humitats a l’interior de l’edifici. Les cambres d’aire que restin entre ambdues parets es ventilaran convenientment i disposaran dels elements de coronament o acabat necessaris, a fi d’aconseguir un total aïllament de la paret. Mesurament i abonament: Les obres de fàbrica ceràmica o de formigó, tant vistes com quan cal revestir-les, es mesuraran en metres cúbics (m3) executats; en el preu s’inclouran els transports, morters, parts proporcionals de formes especials, detalls decoratius, coronament de paraments (encara que sigui d’altres materials) elements de subjecció i peces especials necessàries per abastar l’acabament de l’element tal com s’expressa en el Projecte. També dins d’aquest preu s’inclourà la neteja i tractaments especials que requereix el parament un cop acabat; la Direcció de les Obres podrà ordenar el rejuntat de les juntes quan s’hagi acabat l’obra, i aquestes operacions estaran incloses en els preus unitaris si s’observen defectes en les unions. El criteri d’amidament serà el de “buit per ple” i tan sols es descomptaran la meitat dels forats compresos entre quatre (4) i vuit (8) metres quadrats. A fi d’assegurar la total impermeabilització dels paraments exteriors d’obres de fàbrica, el correcte adreçat interior serà d’abonament, d’acord amb les especificacions del capítol de revestiments. Els paredons i envans de qualsevol tipus es mesuraran per metre quadrat (m2) inclouran tot allò esmentat anteriorment i es descomptaran els forats. Les soleres, tant de fàbrica com prefabricades, translúcids, envanets de sostre mort, gelosies i voltes, es mesuraran per metres quadrats (m2), s’inclourà en el preu la part proporcional de transport, col·locació en obra, morters, materials auxiliars, cintres, peces especials i elements de subjecció necessaris per a I’execució de l’element, així com totes les operacions necessàries que indiqui la Direcció Facultativa per all perfecte acabament. La formació d’arcs es mesurarà en metres lineals, s’inclouran en el preu tant els materials del ram de paleta, com les cintres i operacions necessàries per a llur execució, així com totes les operacions necessàries que indiqui la Direcció Facultativa per al perfecte acabament. La graonada i replanteig d’escales es mesurarà per metres lineals de graó acabat, llest per rebre el revestiment. La formació de conductes de xemeneies o ventilació (xunt) es mesurarà en metres lineals de conducte acabat, sigui prefabricat o executat in situ, s’inclouran tots els treballs, materials de tancament o maniobra que s’especifiquin en el Projecte, o que siguin necessaris per complir la normativa vigent al respecte.


Els caixons de persianes enrotllables, tant prefabricats com realitzats in situ es mesuraran en metres lineals, s’inclouran tant els materials com els treballs necessaris per a I’execució o col·locació a l’obra. En el preu s’inclouran tots els elements i operacions necessàries per complir la Normativa, fins i tot la d’aïllament tèrmic. 6.3. Coberta 6.3.1. Definició Les cobertes són els elements constructius que coronen superiorment l’edifici per a protegir-lo de precipitacions i d’altres inclemències atmosfèriques. 6.3.2. Tipus

- Terrat: són cobertes amb revestiments totalment impermeables i poc pendent. - Teulada: són cobertes amb revestiments continus o no, que impermeabilitzen a causa del gran

pendent de llurs superfícies. 6.3.3. Construcció En els terrats, un cop formada la caixa per a l’ampit dels murs perimetrals i forjat, es procedirà a la col·locació dels elements per la formació de pendents, impermeabilització, aïllaments i enrajolat que s’expressen en els plànols corresponents. En I’execució es tindrà cura del traçat de careners, pendents, juntes, minvells, intersecció amb d’altres elements com xemeneies, albellons, etc. que garanteixin la missió de desguàs i impermeabilització de la coberta. A les teulades es formaran els pendents mitjançant l’execució d’elements d’obra diferents dels propis de cobriment, com són envanets de sosteniment, forjats en pendent, encavallades, i que s’empraran per sostenir el recobriment de solera i aïllament sobre el qual es col·locaran les peces de revestiment exterior, com terres, pissarres, planxes metàl·liques o de fibrociment, etc. Es seguiran les indicacions de la Direcció d’Obra i normes vigents pel que fa referència a ancoratges i carregaments de les peces de revestiment. Mesurament i abonament: Tots els tipus de cobertes es mesuraran en metres quadrats (m2) executats, s’inclouran la totalitat de materials que s’indiquen als plànols, així com els treballs i elements necessaris per a la formació de juntes, cristalleres, careners, minvells i pendents necessaris per al seu complet acabament, així com d’altres elements necessaris. Tots els materials i operacions que calguin compliran estrictament la normativa vigent. 6.4. Guixos i Escaioles 6.4.1. Definició Els guixos són els revestiments realitzats amb pasta de guix. Poden ser de dos tipus: estesos (guarnits, enlluïts o emblanquinats) i estucs. Les escaioles són els revestiments per a sostres, fets per plaques sostingudes del sostre. Es presentaran a la Direcció Facultativa mostres de mida natural i documentació d’assaigs realitzats a laboratoris oficials d’aquells materials que hagin de complir qualsevol funció a més de la de fals sostre. Mesurament i abonament: Es mesurarà i abonarà per m2 de superfície indicada en els plànols i amidaments del projecte. Si hi ha diferència entre indicacions en plànols i amidaments, prevaldrà el que s’indiqui als amidaments. En la valoració per m2 de superfície resta inclosa la valoració de formació d’arestes (verticals i horitzontals) i angles díedres.


6.5. Arrebossats i enlluïts 6.5.1. Definició Els arrebossats i enlluïts són revestiments realitzats amb pastes o morters de qualsevol conglomerat, calç, o ciment, així com amb morters mixtos. Tots els materials, qualsevol que sigui la seva classe, compliran quant a qualitat i característiques tècniques, les especificacions de la normativa vigent o de la Direcció Facultativa. Mesurament i abonament: Tots els revestiments es mesuraran en metres quadrats (m2) de superfície revestida, descomptant els forats entre quatre i vuit metres quadrats (4 i 8 m2) la meitat de llur superfície. En el preu d’abonament s’inclouran tots els materials, treballs propis de col·locació i ajuts d’altres oficis, peces especials, coronaments, preparació dels paraments, talls, juntes, neteja, tot el necessari per executar el revestiment d’acord amb les especificacions del projecte i de la Direcció d’Obra, així com tots els treballs i materials que calguin per a la correcta execució de les obres a fi d’aconseguir el compliment de les normatives corresponents, malgrat que no s’especifiqui exactament en els plànols. Qualsevol operació o material especial que sigui necessari incorporar al revestiment, a fi de complir amb la normativa en el tractament de ponts tèrmics, s’entendran inclosos en els preus del revestiment, així com els ajuts adients per realitzar-lo. Article 7. Aïllaments i impermeabilitzacions Els aïllaments es divideixen en tres grups, segons el tipus de protecció per a la qual es vulguin destinar, i que són:

- Tèrmics - Acústics - Contra la humitat

7.1. Aïllaments tèrmics Definides les condicions tèrmiques exigibles a l’edifici i escollits els elements constructius, definits en el Projecte, el valor aïllant de l’element podrà aconseguir-se amb els seus propis components o per l’addició d’altres, la funció dels quals serà abastar el valor d’aïllament exigit. Els aïllants hauran d’ésser continus i complets en tota la seva superfície de sostres, sòls i parets. En qualsevol sistema constructiu s’evitarà la creació de ponts tèrmics o zones de menor cabuda aïllant, perquè modifiquen els aïllants d’una manera perjudicial, i donen lloc a zones on es poden produir condensacions. Cap mena de producte podrà ser emprat per aïllar sense l’aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. 7.2. Aïllaments acústics Definides les condicions acústiques exigibles a l’edifici i escollits els elements constructius, definits en el Projecte, el valor aïllant de l’element podrà aconseguir-se amb els seus propis components o per l’addició d’altres, la funció dels quals serà abastar el valor d’aïllament exigit. Els aïllants acústics hauran d’ésser continus i complets en tota la seva superfície de sostres, sòls i parets. En qualsevol sistema constructiu s’evitarà la creació de zones de menor cabuda aïllant, perquè modifiquen els aïllants d’una manera perjudicial, i donen lloc a zones on es poden produir sorolls i reverberacions. Cap mena de producte podrà ser emprat per aïllar sense l’aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. 7.3. Aïllaments contra la humitat En general, l’aïllament pot aconseguir-se per procediments constructius, que evacuen l’aigua per gravetat fora de


la zona de perill; o per impermeabilitzants de massa, que són aquells materials que quan s’afegeixen a les barreges aglomerants confereixen propietats impermeables al material resultant o impermeabilitzants de superfície, que són impermeables per si sols i s’apliquen superficialment a altres que serveixen com a base o suport. Aquest capítol es cenyeix únicament a aquest cas últim perquè els impermeabilitzants en massa s’inclouen en els capítols de morters i formigons com a additius. Els impermeabilitzants superficials comprenen el conjunt de materials, com làmines sintètiques, asfàltiques i fins i tot pintures, que eviten el pas de la humitat en els elements constructius on s’empren. Cap mena de producte podrà ser emprat per aïllar sense l’aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. Es tindrà molta cura en la formació de soldadures de peces, coronaments, formació de desguassos, etc. Les superfícies sobre les quals han d’estendre’s les làmines impermeabilitzants es netejaran i prepararan adequadament per evitar elements punxants. Qualsevol producte impermeabilitzant que s’empri comptarà amb l’aprovació de la Direcció Facultativa i estarà garantit pel fabricant per un mínim de deu anys. Mesurament i abonament: El mesurament es farà en metres quadrats (m2) de superfície aïllada, s’inclouran en el preu la part proporcional de col·locació, coronaments, encavallades, peces especials necessàries per abastar la perfecta execució de I’element, totalment acabat. L’aïllament de conduccions es mesurarà en metres lineals (m) de conducte protegit, tot inclòs. Article 8. Fusteria Té per objecte el tancament total de les obertures, i dotar I’edifici de les prestacions d’accés, lluminositat, assolellament, ventilació, etc. en els moments adequats. Els tipus seran de fusta, metàl·lics i de plàstic, i compliran les especificacions de la normativa vigent. Executades en el taller les peces definides en els plànols, el contractista haurà de preveure a l’obra tots els detalls per a la recepció i perfecta engalzada, s’ha de tenir molta cura en l’aplanat, alineació i quotes de les diverses encavallades i contracèrcols, així com de la seva subjecció a l’obra, atenent I’estanquitat de les unions en els paraments de façana (tapajunts) i la perfecta col·locació, ajustament i funcionament de tots els elements. El portam metàl·lic, de ferro o d’alumini i el de plàstic seran de marca acreditada i segons mostres acceptades par la Direcció Facultativa. La col·locació en obra s’ajustarà a les normes del fabricant; es segellaran les juntes amb massilles especials, garantides per un mínim de deu anys. Les persianes enrotllables de plàstic, fusta o metàl·liques disposaran dels mecanismes adients, definits en el projecte, instal·lats per personal especialitzat, serà necessari per a llur recepció que el seu lliscament i accionament sigui executat sense cap mena de dificultat i amb suavitat. Mesurament i abonament: Tots els elements de portam, de qualsevol tipus, incloses les persianes enrotllables, corredores o practicables es mesuraran per metres quadrats (m2) de Ilum d’obra d’elements col·locats, s’inclouran en el preu la part proporcional d’ajuts per a llur col·locació, segellat de juntes, elements de connexió a les fàbriques, tapajunts i les ferramentes de tancament o de penjar, del tipus definit en el Projecte indicat per la Direcció Facultativa. Els elements singulars d’ebenisteria es mesuraran i valoraran per unitats (ut.) completament acabades i posades a l’obra segons el Projecte o indicat per la Direcció Facultativa. El mobiliari de les cuines es valorarà per unitat (ut.) de cuina acabada, amb els armaris alts i baixos indicats en els plànols, inclosos els ajuts d’altres oficis necessaris per col·locar-los.


Qualsevol element de fusteria que presenti algun defecte, tant material com formal, com desperfectes ocasionats a l’obra o en el transport, serà rebutjat sense dret a cap mena de càrrec per part de la propietat. Tots els preus relatius al portam inclouran totes aquelles feines o materials que siguin necessaris per al seu perfecte funcionament o que siguin recollides a la normativa vigent, encara que no figurin en els plànols del projecte. Article 9. Paviments i enrajolats 9.1. Paviments Definició: S’anomenen soleres els paviments de formigó en massa, que s’executen sobre el terreny o subbase granular, poden ser d’un gruix variable en funció de l’ús al qual es destinin i que de tant en tant s’armaran. Quan les soleres tinguin una superfície superior a cinquanta metres quadrats (50 m2) es realitzaran juntes de dilatació amb materials elàstics i la disposició que indiqui la Direcció Facultativa. Execució: Els paviments enrajolats, com terratzos, ceràmics, enllosats de pedra natural o artificial, etc., es realitzaran sobre base perfectament neta i anivellada, s’executaran els talls i distribució de peces que indiqui la Direcció d’Obra. Un cop executats, s’ajuntaran amb abeurada de ciment. Els paviments de terratzo, quan s’hagin acabat es netejaran i protegiran a fi d’evitar desperfectes malgrat que a les zones on s’hagin col·locat encara calgui treballar. Els paviments de fusta no han d’arribar fins a les parets perimetrals, sinó que cal deixar un espai de cinc a deu mil·límetres (de 5 a 10 mm.) que s’amagarà en I’entornpeu. Mesurament i abonament: El mesurament dels paviments, de qualsevol tipus, es realitzarà per metres quadrats (m2) totals executats. En la valoració de les soleres s’inclourà el preu de tots els treballs necessaris per deixar-les totalment acabades, d’acord amb les especificacions del Projecte i de la Direcció, es sumarà al preu la part proporcional de preparació de la base, anivellació i acabats superficials, armadures, juntes i entornpeus. En els paviments de llosetes de pedra, terratzo, ceràmica, etc., s’inclouran en el preu tots els treballs necessaris de col·locació, neteja, part proporcional d’entornpeu, per acabar-ho totalment bé. En els paviments de fusta s’inclouran la part proporcional de rastells o empostissats, així com els treballs de coltellejat, poliment, envernissat, entornpeus, totalment acabat. En el preu del metre quadrat (m2) de paviment s’inclouran tots els materials i operacions que calguin per complir la normativa vigent, malgrat que eventualment no es trobi recollida exactament en els plànols del Projecte. En els paviments encolats s’inclourà en el preu la part proporcional de materials d’agafada, així com els treballs i peces necessàries per al bon acabament. 9.2. Enrajolats Són els revestiments fets amb peces ceràmiques. Execució: Els revestiments es fixaran sobre els paraments verticals nets de tota mena de materials que puguin produir despreniments de peces. Les superfícies seran llises, totalment anivellada, sense deformacions i les juntes formaran línies rectes en tots els sentits, sense trencaments ni desploms.


En fer el repartiment de peces, es començarà sempre des dels eixos de figura, com és ara juntes o el seu centre, a fi que les parets revestides quedin simètriques. Les rajoles col·locades amb els materials de presa tradicionals es col·locaran amb morter de ciment de riquesa mitjana en proporció 1:3, s’escolliran ciments que quan s’adormin no presentin augments sensibles de volum, i s’han d’haver mullat i xopat abans amb aigua. Mesurament i abonament: Es mesurarà i abonarà per m2 indicats en els plànols i amidaments del Projecte. Article 10. Instal·lacions 10.1. Instal·lacions de fontaneria La instal·lació de canonades resta definida per la xarxa que, connectada a la general de proveïment, arriba fins als punts de consum. En els plànols s’especificarà l’esquema de la xarxa de l’habitatge, longitud dels trams i diàmetre, materials, claus, etc. Els tubs, de qualsevol classe o tipus, seran perfectament llisos, de secció circular i ben calibrats amb generatrius rectes o amb la corba que els correspongui en els colzes o peces especials. No s’admetran els que presentin ondulacions o desigualtats més grans de cinc mil·límetres (5mm) en menys i de quatre per cent (4%) en més, i en el gruix de les parets la tolerància serà d’un deu per cent (10%). S’empraran preferentment aixetes del tipus de pressió o aquelles en què I’obturació s’executa gradualment i no de sobte, per evitar I’efecte dinàmic produït pel tancament brusc. S’ajustarà la col·locació de comptadors a les normes que dicti la Companyia Subministradora. S’usaran comptadors construïts amb materials de llarga durada, amb eixos muntats. Unions de les canonades amb les aixetes dels aparells. La presa d’aigua freda i calenta de la canonada de coure protegit a les aixetes de cada servei es farà mitjançant ràcord de llautó per evitar els efectes de les dilatacions. No es permetrà, en cap cas, soldar directament. Les canonades seran verticals o horitzontals i es fixaran amb brides als suports. Les brides estaran perfectament alineades i corregides, de forma que el tub que es posà sobre una base quedi en les condicions d’alineació requerides, no es tolerarà I’ús de suplements en els braçals; les femelles hauran d’estar convenientment ajustades. Proves: Cada ramal, comprès entre dues claus, s’assajarà un cop acabat, sota una pressió de quinze atmosferes (15 atm.) produïda mitjançant bombes. L’assaig durarà quinze minuts i la pressió restarà invariable durant aquest temps. Si és necessària la instal·lació d’una bateria de comptadors, es construirà amb tub de ferro galvanitzat a fi de donar-li rigidesa. Els comptadors hauran de quedar instal·lats, de forma que permetin una fàcil lectura, reparació o substitució. lnstal·lacions amb elevació d’aigua: Quan l’aigua de la xarxa d’abastament manqui de pressió per arribar als punts de subministrament més enlairats de I’edifici per permetre I’engegada d’escalfadors instantanis que necessiten una pressió de cinc a set metres (5 a 7 m) de columna d’aigua, caldrà disposar d’un dipòsit elevat o d’un sistema d’elevació d’aigua. S’empraran bombes de baixa pressió per a grans quantitats i petites elevacions; per a elevacions superiors a 30 m hauran de dividir-se les elevacions en 2 trams, cada un d’ells amb una motobomba. Les calderes per al subministrament d’aigua calenta seran de marques reconegudes i de bona qualitat, i s’instal·laran amb tots els accessoris necessaris perquè funcionin correctament. Mesurament i abonament: La partida de connexió a la xarxa de proveïment de I’edifici es comptarà com a partida alçada (P. A.) s’inclouran en el preu tant els treballs del ram de paleta com les peces de les tronetes, tot inclòs, fins i tot el comptador o bateria de comptadors. La bateria de comptadors es valorarà com unitat instal·lada amb tots els accessoris. Les


conduccions de les instal·lacions es valoraran per unitat d’habitatge independentment del diàmetre; en el preu es diferenciarà únicament si són o no encastades, i s’inclouran la part proporcional de claus de pas, vàlvules reductores, expansió, ventoses, ancoratges de peces especials i ajuts necessaris per llur definitiva instal·lació, d’acord amb les normes de la companyia subministradora i indicacions dels plànols del Projecte. Els dipòsits, escalfadors, grups de pressió, etc. S’abonaran per unitats d’elements completament instal·lats, inclosos els oficis auxiliars necessaris. En la valoració de formació d’arestes (verticals, horitzontals i angles díedres), si hi ha diferència entre els amidaments i els plànols, aquestes es resoldran prenent els metres quadrats (m2) executats. 10.2. Instal·lacions de electricitat En aquest apartat s’estableixen les especificacions que han de complir les instal·lacions de baixa tensió a I’edifici. L’industrial adjudicatari realitzarà el treball d’acord amb les prescripcions que estableixin el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i lnstruccions Complementàries, així com la resta de normativa i normes de la companyia subministradora d’energia elèctrica. Es considerarà acabat aquest apartat quan el servei d’inspecció de la companyia doni la conformitat a I’execució de la instal·lació i, un cop formalitzats els tràmits necessaris, autoritzi la connexió definitiva a la xarxa. S’empraran materials i aparells de qualitat, quantitat, model i tipus detallats en els documents del projecte i plànols. Pels que no estan especificats, s’hauran d’acomplir les normes NTE, UNE, PIN. L’industrial adjudicatari haurà de facilitar, sense despeses, una mostra de tots els materials no específicament detallats en els documents del Projecte que s’adjunten i que han de fer-se servir en la instal·lació. La tramitació dels permisos i autoritzacions necessaris del Servei d’lndústria i Energia de la Generalitat i d’altres organismes oficials seran efectuats per l’industrial adjudicatari, amb la conformitat de la Direcció d’Obra. L’industrial queda obligat a informar per escrit la Direcció de l’Obra de tots els tràmits que s’hagin d’efectuar amb els esmentats organismes amb temps suficient per no alterar els programes previstos i no interrompre la bona marxa dels treballs en curs i tractar el tema amb la companyia subministradora per al seu desenvolupament, fins a arribar que accepti la instal·lació i connexió de la presa. El contractista haurà d’abonar totes les càrregues, taxes i impostos que es derivin de la consecució de les anomenades llicències i legalitzacions. Mesurament i abonament: La presa d’alta i mitja tensió es mesurarà per unitat de presa aèria o enterrada, totalment realitzada. S’inclouran en el preu unitari tots els treballs i materials necessaris per a l’acabament i la posada en servei, fins i tot torres o pals complets, aïllants, excavacions, apuntalaments, replens, reposicions de paviments, tramitacions de llicències i autoritzacions. La presa de baixa tensió es mesurarà i abonarà per unitat de presa totalment acabada, amb les mateixes característiques que en el cas d’alta o mitjana tensió anteriorment esmentades. La instal·lació de I’estació transformadora es mesurarà per unitat (ut.) d’instal·lació, fins i tot obra civil i aparellatge intern (exceptuant el transformador), totalment acabada d’acord amb la normativa de la companyia subministradora. La centralització de comptadors es mesurarà per unitat de centralització completament instal·lada, inclosos quadre de comptadors i connexions, ajuts del ram de paleta i tots els treballs i materials necessaris per al total i complet acabament i posada en servei. La xarxa d’electrificació i enllumenat dels habitatges o locals es mesurarà per unitats d’instal·lació en habitatges o locals, amb tots els equips de maniobra i punts de llum o de corrent que s’indiquen en el projecte, inclosos els quadres de protecció, les derivacions individuals, així com els ajuts d’oficis per a llur complet acabament i posada en servei. L’electrificació i enllumenat de les zones comunes de I’edifici, aparcament, serveis annexos, etc. es mesuraran per unitat


d’instal·lació totalment acabada, tot inclòs. Quan la calefacció dels habitatges i locals sigui de tipus elèctric, es requerirà per tant la realització en cada habitatge de més circuits, els mesuraments es realitzaran per unitats d’instal·lació en local o habitatge, totalment acabada. El circuit de presa de terra de protecció es mesurarà per unitat completa d’instal·lació, s’inclouran en el preu tots els ajuts necessaris per al total acabament. 10.2.1. Comptadors Els aparells comptadors hauran d’ésser aprovats per l’empresa subministradora del gas i llur instal·lació es farà en locals ventilats previstos d’obertura d’entrada i sortida d’aire i d’instal·lació elèctrica fixa i antideflagrant. Mesurament i abonament: Suposant l’existència de centralització, el mesurament serà per unitat de quadre de comptadors, tot complet, i inclosa la realització de desguàs i ventilació necessàries en el local. Quan s’instal·li un comptador per local o habitatge, el mesurament es farà per unitats (ut.) totalment acabades, inclosos treballs i materials auxiliars necessaris. La presa a la xarxa de subministrament es realitzarà d’acord amb les normes de la companyia subministradora i es mesurarà i abonarà per unitats (ut.), tot inclòs. 10.2.2. Conduccions Seran de coure o d’acer. Si van enterrades es protegiran contra la corrosió. El replè de les rases es farà per capes successives aplanades, i queda prohibit I’ús de sorra, escòria o grava. Es col·locaran dispositius accessibles per a evacuació de condensacions o purgues. No s’instal·laran sota locals habitats, clavegueres o altres canalitzacions enterrades. Les canonades de diàmetres inferiors a dotze mil·límetres (12 mm) hauran d’anar grapades cada metre i les superiors, cada dos metres (2 m). Al travessar murs, envans o forjats, es protegirà la canonada mitjançant maneguets de diàmetre superior, que es massillarà amb material elàstic. Les claus de pas seran les generals a I’escomesa de I’edifici, una per a la presa a cada usuari i les altres per a cada aparell de consum. Mesurament i abonament: Les conduccions es mesuraran per unitats d’habitatge totalment instal·lat, s’inclourà la part proporcional de claus de gas, purgadors, fixacions, excavació i replè de rases, així com tots els treballs, inclosos assaigs necessaris per a la posada en servei, totalment acabada. 10.3. Instal·lacions de comunicació 10.3.1. Antenes Aquesta partida comprèn la instal·lació dels sistemes de captació, distribució i presa de senyals de televisió i ràdio en els edificis. Els elements que constitueixen la instal·lació són:

- l’equip de captació, - l’equip d’amplificació i distribució

Els materials i equips d’origen industrial hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que fixen les normes vigents. Totes les conduccions a l’interior de I’edifici es col·locaran encastades. Mesurament i abonament: El mesurament es realitzarà per unitat completa d’instal·lació, amb els punts de presa que s’indiquen en els plànols, s’inclourà la part proporcional d’ajuts d’altres industrials i l’engegada. 10.4. Instal·lacions de telefonia Aquest capítol comprèn la instal·lació interna de I’edifici de la xarxa telefònica, des de la presa de la companyia


fins a cada punt de presa. Les parts que inclouen la instal·lació són:

- Presa xarxa general - Canalització d’enllaç fins a l’armari de distribució - Canalització de distribució, amb caixes de pas, armaris de registre i punts de presa.

La instal·lació s’executarà amb el nombre d’elements i punts de presa que s’indiquen en els plànols i seguint les prescripcions de la Direcció Facultativa, companyia i normativa vigent. Tota la instal·lació serà encastada amb tubs de plàstic, les derivacions i canvis de direcció es faran mitjançant caixes de registre encastades. Mesurament i abonament: El mesurament es farà per unitats (ut.) d’instal·lació, diferenciant dues partides independents que són:

- Presa a la xarxa general, canalitzacions i armari d’enllaç totalment instal·lats, amb tots els treballs, peces, materials i ajuts necessaris. - Unitats de xarxa de distribució interior, en el preu s’inclourà la part proporcional de caixes de connexió i presa, materials, operacions i ajuts necessaris per acabar completament la instal·lació.

10.5. Instal·lacions d’interfonia La instal·lació de porter electrònic o "vídeoporter", es compon del quadre general, instal·lat en el vestíbul de I’edifici i els telèfons amb obertura automàtica de la porta, en els diferents locals o habitatges. Els equips seran de marca reconeguda i per a llur instal·lació es seguiran les indicacions del fabricant i de la Direcció Facultativa. Mesurament i abonament: Es mesurarà per unitat completa d’equip instal·lat i posada en servei, en el preu s’inclouran tots els ajuts i materials necessaris. Article 11. Protecció 11.1. Protecció contra el foc La protecció contra el foc es realitzarà prenent les mesures de seguretat establertes en la NBE-CPI-96, en funció del tipus d’edificació en dos camps específics:

- Supressió de les causes que puguin produir un incendi - Evitació de la propagació

Es complirà en tot moment els requeriments de la normativa vigent. Les mesures seran:

- De natura física de I’edificació (protecció d’incendis) - Col·locació d’instal·lacions

11.2. Protecció d’incendis Els processos d’ignifugació o revestiments protectors del foc d’estructures o d’altres elements d’obra, vénen especificats en el projecte i s’executaran d’acord amb les indicacions de la Direcció Facultativa. Els materials que s’hauran d’emprar tindran certificats de garantia i d’assaigs, el contractista ha de presentar a la Direcció d’Obra les corresponents fitxes tècniques perquè s’aprovin, abans de la posada a l’obra. Mesurament i abonament: El mesurament i l’abonament es realitzarà en metres quadrats d’ignifugació o revestiment, en el preu s’inclouran tots els treballs auxiliars necessaris.


Article 12. Instal·lacions de protecció d’incendis Aquest capítol comprèn el conjunt d’instal·lacions i equips de protecció d’incendis de I’edifici que es defineixen en el projecte, aquest compleixen la normativa vigent. 12.1. Classes d’instal·lacions:

A. Instal·lacions de detecció automàtica d’incendis, compostes per: - Equips de control i senyalització - Detectors - Fonts de subministrament - Elements d’unió entre els anteriors

B. Instal·lació d’extinció, composta per:

- Instal·lació d’hidrants - Instal·lació de columna seca - lnstal·lació d’extintors mòbils - Instal·lació de sistemes fixos d’instal·lació

C. Instal·lacions d’alarma, compostes per:

- Instal·lació de premedors d’alarma - lnstal·lació d’alerta - Instal·lació de megafonia

D. lnstal·lacions d’emergència, compostes per:

- Instal·lacions d’enllumenat d’emergència i senyalització - Instal·lació de ventilació de vestíbuls d’independència

Mesurament i abonament: Cadascun dels tipus d’instal·lació definits en aquest capítol es mesurarà per unitat (ut.) completa d’instal·lació definida en el projecte, en el preu s’inclouen tots els ajuts del ram de paleta o altres industrials necessaris per a la completa posada en servei de la instal·lació segons el projecte i la normativa vigent. Article 13. Aparells sanitaris i aixetes Tots els aparells que comprèn aquest capítol seran de primera qualitat, segons els models, el material i els colors que indica el projecte. Estaran provistos d’equips de subjecció o suport. Cada aparell disposarà de sifó registrable a la sortida de la vàlvula de desguàs. També es podrà fer una presa des de la canonada de desguàs fins a un punt sifònic, que serveixi per a diferents aparells. Les aixetes seran de primera qualitat, de llautó, coure, niquelades o cromades o de metalls nobles, segons s’indica en el projecte. Aniran provistes de barrejadors d’aigua freda i calenta en els casos indicats. Mesurament i abonament: Els aparells sanitaris es mesuraran per unitat (u.) completa instal·lada, en el preu de la unitat s’inclouen tots els accessoris, aixetes, desguassos i treballs auxiliars que requereixi llur instal·lació, a fi que funcioni perfectament. Article 14. Equipament de cuines S’agrupen sota aquesta denominació les condicions que han de tenir els materials i la mà d’obra necessaris per a l’execució i col·locació dels diferents elements que componen les instal·lacions de les cuines. 14.1. Cuines elèctriques i característiques generals dels seus elements


Es consideraran les cuines que funcionen mitjançant energia elèctrica de baixa tensió, la font d’energia es produeix quan l’energia elèctrica travessa una resistència que pot trobar-se o no coberta per un embolcall de ferro fos, anomenat placa. Tots els tipus d’aquestes cuines els haurà d’aprovar la Direcció General d’Indústria i Energia. Article 15. Vidrieria Aquest capítol correspon als treballs on el principal material dels quals és el vidre, de qualsevol tipus, i als treballs de la seva col·locació o posada en servei. 15.1. Classes de vidre Llunes: Seran els vidres de primera qualitat, amb caires polits i bisellats, de gruix de quatre a quinze mil·límetres (4 a 15 mm) perfectament polits i peces de tres-cents per dos-cents quaranta centímetres 300 x 240 cm Cristal·lines: Són vidres que tenen un gruix que varia entre tres i sis mil·límetres (de 3 a 6 mm) en peces de dos-cents cinquanta per cent setanta centímetres. (250 x 170 cm). Vidre senzill: Vidres de gruix d’un amb vuit mil·límetres a dos mil·límetres (d’1,8 a 2 mm) en peces de cent cinquanta per trenta-nou centímetres (150x39 cm). Catedral : Vidre colat de gruix irregular. Vidre imprès: Son vidres colats amb relleus, ratllats, estriats, piconats, etc. Vidre armat: És el que té a l’interior de la seva massa una malla metàl·lica per mantenir lligats els trossos en cas de trencament. Vidre opalí: És un vidre translúcid de color blanquinós. Vidre especial: Resistent a altes temperatures, no s’esquerda i permet el pas de raigs ultraviolats, etc. Pavès: Són peces de vidre emmotllades, amb cambra d’aire o no i de diferents mesures i colors, que es col·loquen com a fàbrica de blocs armats, mitjançant un conjunt de varetes horitzontals i verticals, col·locant morter o massilla a les seves juntes. 15.2. Col·locacions Els vidres es col·locaran en els elements de portam o entre mainells o bastigis, per mitjà de verguerons, juntes de cautxú, neoprè, silicona, o mitjançant juntes de zinc o massilla, de tal manera que no puguin estar sotmesos a esforços de contraccions o dilatacions del mateix vidre o als de deformació del bastigi que l’emmarca. S’evitaran els contactes de vidre-vidre o vidre-metall. Mesurament i abonament: Els diferents tipus de vidres que es defineixen en el projecte es mesuraran en metres quadrats (m2), s’inclouran en el preu tots els treballs, peces i materials necessaris per a llur col·locació, segons les indicacions dels plànols i de la Direcció Facultativa de l’Obra.


Article 16. Pintures S’agrupen sota aquesta denominació tots aquells treballs de revestiments de superfícies, executats amb materials fluids generalment acolorits i compostos per elements líquids i sòlids, dosificats per tal d’afavorir la conservació i que no es produeixi la disgregació dels materials emprats en la construcció, es protegiran contra els agents atmosfèrics i intempèrie. Les seves funcions fonamentals són de protecció, decoració i funcionals. Els revestiments transparents s’anomenaran vernissos i els opacs pintures. Els tipus de pintures a emprar, en cada tipus d’element d’obra vindran definits en el projecte, així com els seus colors, acabats i textures. Es presentaran mostres a la Direcció Facultativa abans de procedir al pintat de qualsevol element. Mesurament i abonament: El mesurament de les partides de pintura serà en metres quadrats (m2) totals executats, es diferenciaran el tipus de suports que figuren en el mesurament i el tipus de pintura. En el preu s’inclourà la repercussió del cost de preparació, neteja, emprimació dels paraments amb productes adequats a cada tipus de material i repassos, així com la bastimentada i elements necessaris per poder executar el treball. El mesurament de la pintura de conduccions serà per metres lineals (m) inclosa la part proporcional d’ancoratges i suports, totalment acabada. Montblanc, febrer de 2013 Tècnic redactor i Cap dels Serveis d’Assistència Tècnica i Mobilitat




Diputació de Tarragona - SANTA COLOMA DE …...• Desmuntatge de la reixa i de la fusteria malmesa...

Documents

Transcript of Diputació de Tarragona - SANTA COLOMA DE …...• Desmuntatge de la reixa i de la fusteria malmesa...