DESCOBRINT

Eulàlia AbellóIona Grané

Lorena RodriguezGina Salvans

BIOGRAFIA- Va néixer al 1893 ( Barcelona) i va morir al 1983 (Mallorca)- Estudia a l’escola de Belles Arts - Als 18 anys va decidir dedicar-se al món de l’art, començant per la pintura, influenciat per l’estil de Cézanne i de Van Gogh, pel cubisme i el fauvisme- Al 1920 es va mudar a Paris, influenciat pel surrealisme, el dadaisme; i fruit de l’amistat amb Pablo Picasso, també rep influencia del seu estil - Al 1928 va rebre el seu primer reconeixement internacional quan el Museu de l’Art Modern de Nova York va adquirir dues de les seves obres- Al 1929 es va casar amb Pilar Juncosa. Més endevant s’inicia als interiors holandesos, els quals eren recreacions de pintures del segle XVII- Al 1931 tingué un gran dilema amb la pintura, la qual abandonà durant un llarg període de temps.

- Al 1937, va fugir de Paris a causa de la guerra civil “El Segador”, i al 1940 tornà a Espanya

- S’instal·là a Barcelona, cosa que amb el franquisme es va veure obligat a actuar en la clandestinitat

- Miró reflexa el salvatgisme de l’època Guerra Civil

- Al 1975 es va crear una Fundació ( Fundació Miró)

- El 25 de desembre de 1983 morí rodejat de les seves obres.

ETAPES

• Els inicis

• El perfeccionament

• La dècada dels anys 50

• La superació del mitjà

• Cicle de consolidació

Inicis- La incursió de Joan Miró en el camp de les arts gràfiques fou

possible gràcies a la seva relació i amistat amb el cercle de

poetes i escriptors coneguts a través d’André Masson, al

costat del qual, des de 1925, Miró tenia el seu estudi a la

rue Blomet de París. 

- Va començar a dibuixar per a poetes que li demanaven

il·lustracions que fessin referència als seus poemes

Lise hirtz Pochoir d'Il était une petite pie de Lise Hirtz. 1928

Tristan Tzara Litografia de L’Arbre des voyageurs

Més tard comença a utilitzar el seu art per a expressar situacions pol·lítiques i

reivindicacions durant la guerra civil.

Pochoir Aidez l’Espagne. 1937

El perfeccionamentA partir de 1938, Joan Miró segueix perfeccionant les tècniques de

l’aiguafort

i de la punta seca en el taller de Louis Marcoussis a París. D’entre la seva

producció creada en aquest taller destaca la Serie Negro y Rojo perquè és la

primera composició seqüenciada ja que consta de vint gravats originats a

partir de l’estampació en superposició de dues planxes amb diferents motius,

entintades una en negre i l’altra en vermell. La temàtica de la sèrie reflecteix

el sentiment de l’artista sobre la situació bèlica que travessava Espanya, tot i

que el drama exterior gairebé mai el treballarà com a temàtica explícita. 

- Durant aquesta etapa dibuixa les 23 obres titulades : constel·lacions.

- Per raons personals Miró ha de traslladar-se a Barcelona on coneix a

Joan Prats i junts creen la seqüència de Barcelona on s’inspiren en la Guerra

Civil Espanyola.

Joan Miró viatjà per primer cop als Estats Units el febrer de 1947

Miró elaborà, a l’Atelier 17, diversos projectes entre els quals destaquen les

estampes  per al llibre L’Antitête6 de Tristan Tzara Joan Miró fa servir un

procés iniciat a L’usage de la parole: utilitza planxes de coure encunyades

irregularment segons un dibuix previ i gravades a l’aiguafort que

s’estampen sobre un paper rectangular de majors dimensions. Als espais

sobrants s’aplica el color a través de pochoir. A aquestes vuit estampes de

luxe se n’hi afegiren vuit més realitzades a la inversa, és a dir, fent servir les

planxes sobrants del’encuny anterior treballades aquest cop amb aiguatinta

en negre.

La dècada dels anys 50En la dècada dels anys 50, Miró cerca noves solucions a través del gravat en

fusta: “En el gravat al boix, hi veig grandíssimes possibilitats, però fent-ho

d’una manera d’ara, Partir de la fusta i amb la màgia de les eines tallar-la

brutalment, com una talla negra –abocar tinta al damunt de la fusta i

partir d’aquestes taques i anar dibuixant; partir també de taques de cera

que deixaré caure al damunt de formes d’estany fos al foc que col·locaré al

damunt de la fusta. Fer un triangle molt limitat i acolorir totes les proves

diferentment...”

La superació del mitjà- Miró disposa d’un taller on treballarà a partir de 1960 i fins

a 1966 amb la col·laboració de René Le Moigne i Guy Veliot.

Hi realitzarà una cinquantena d’estampes algunes de les

quals presenten una clara influència de Jackson Pollock i de

l’expressionisme abstracte.

- El mateix René Le Moigne explicava com Miró s’encarava

amb les planxes: “Li dono una planxa de zinc i treballa tot

d’una lliurement, molt de pressa, amb extraordinària

rapidesa. No empra útils particulars; si no és un instrument

natural, el dit. Moltes transparències i efectes de rentat, els

obté amb els dits" 

- En aquesta època podem observar un canvi pel que fa als

cartells: s’hi introdueix el negre com a color decisiu que

serveix per cridar l’atenció del vianant. El negre marca amb

agressivitat i el color, tot i que apareix, hi queda totalment

supeditat. Les formes i els símbols s’esquematitzen, perden

concreció ja que el grafisme s’ha fet més rotund i no

necessita tanta insistència

Cicle de consolidació

- Durant els últims dies de la seva vida Miró va ser molt

reconegut i es van

fer llibres dedicats només a les seves obres.

Tot i així sempre va continuar dibuixant per als demés creant

així un

lligam entre la pintura, l’escriptura i la poesia.

L’ESCULTURAL‘ interès de Miró per l'escultura deriva d'una voluntat de superar els límits

estrictes de la pintura. La primera peça realitzada per ell al 1931, a força d'objectes

units, en el més pur esperit provocador del surrealisme, resulta ja molt significativa, proclama

amb rotunditat el paper fonamental que li atribueix a l'objecte com generador de sentits. Més

tard, a mitjans dels anys quaranta, elabora petites peces en argila que després trasllada al

bronze. Aquest serà, en endavant, el material escultòric predilecte de Miró. Per altra banda,

Miró va tenir sempre una relació molt estreta, de col·laboració efectiva, amb els fonedors. Això li

va permetre ajustar la concepció de les peces a uns resultats que en ocasions .Prevalia un

acabat polit i altres, en canvi, la riquesa de matisos d'unes pàtines sorprenents.En els anys

seixanta,l'artista va introduir el color en l'escultura, un color directe i elemental, que distingeix i

destaca el caràcter individual dels components que constitueixen les peces. L'escultura i la

ceràmica li van permetre, a més, intervenir en l'espai públic, amb realitzacions de caràcter

monumental.

L'oiseau niche dans les doigts dans une fleur ( L’ocell fa niu als

dits en flor )

PLUJA D’IDEES

• Amb ferro i fang recrear una escultura• Amb cartró i plastilina fer relleus• Autorretrat amb guix• Peus amb guix• Base de la figura amb forma d’estrella• Utilitzar els dos sexes• Introduir-hi elements de la natura• Amb filferro fer formes i espais buits

JOCS DE MIRÓ• Amb les formes humanes• Amb la natura• A sobreposar objectes• Amb diferents textures• És detallista• A fer relleus• Utilitzar suports• Fa línies• Fa forats• Barreja la realitat amb la ficció• Crear espais buits

LA NOSTRA ESCULTURA

IGUALTAT I DESIGUALTAT DE SEXES

“El personatge”

“Caricia d’un ocell”

ACTIVITATS• Recrear parts del cos amb fang• Introduir algun element de la natura en una obra d’art• Crear una torre amb la sobreposició d’objectes diferents• Fer un collage amb diferents textures• Fer un autoretrat amb guix• El·laborar un edifici amb peces de fusta• Utilitzar diferents tipus de paper per crear un dibuix• Pintar el fons d’un full amb ceres de colors i a sobre pintar-ho tot

amb cera negra i més tard esgrafiar amb un estri com pot ser un palillo i fer un dibuix.

• Amb plastelina fer forats de mides diferents amb diferents objectes.• Crear un animal amb plastelina irreal• Fer un mòbil amb diferents objectes tipics de Miró com les

estrelles,llunes...

CONCLUSIÓ FINALJoan Miró ha passat a la història pels seus murals, per les seves

litografies, per

les escultures de ceràmica i també per les decoracions teatrals en

les que va

imprimir i va saber transmetre’ls-hi frescor, ingenuïtat i colorit.

Va ser

important també per ser un dels màxims representants del

surrealisme que

va saber transmetre a l’espectador la magnitud de la seva màgia.

BIOGRAFIA

• http://miro.palmademallorca.es/grafica/seleccio.html

• Joan Miró . Arquitectura d’ un llibre

• Fundació Joan Miró (pàgina web)