1. DESCOBRINT Eullia Abell Iona Gran Lorena Rodriguez Gina Salvans

2. BIOGRAFIA

• - Va nixer al 1893 ( Barcelona) i va morir al 1983 (Mallorca)

• - Estudia a lescola de Belles Arts

• - Als 18 anys va decidir dedicar-se al mn de lart, comenant per la pintura, influenciat per lestil de Czanne i de Van Gogh, pel cubisme i el fauvisme

• Al 1920 es va mudar a Paris, influenciat pel surrealisme, el dadaisme; i fruit de lamistat amb Pablo Picasso, tamb rep influencia del seu estil

• - Al 1928 va rebre el seu primer reconeixement internacional quan el Museu de lArt Modern de Nova York va adquirir dues de les seves obres

• - Al 1929 es va casar amb Pilar Juncosa . Ms endevant sinicia als i nteriors holandesos, els quals eren recreacions de pintures del segle XVII

• - Al 1931 tingu un gran dilema amb la pintura, la qual abandon durant un llarg perode de temps.

3.

• - Al 1937, va fugir de Paris a causa de la guerra civil El Segador, i al 1940 torn a Espanya

• - Sinstall a Barcelona, cosa que amb el franquisme es va veure obligat a actuar en la clandestinitat

• - Mir reflexa el salvatgisme de lpoca Guerra Civil

• - Al 1975 es va crear una Fundaci ( Fundaci Mir)

• - El 25 de desembre de 1983 mor rodejat de les seves obres.

4. ETAPES

• Els inicis

• El perfeccionament

• La dcada dels anys 50

• La superaci del mitj

• Cicle de consolidaci

5. Inicis

• - La incursi de Joan Mir en el camp de les arts grfiques fou possible grcies a la seva relaci i amistat amb el cercle de poetes i escriptors coneguts a travs dAndr Masson, al costat del qual, des de 1925, Mir tenia el seu estudi a la rue Blomet de Pars.

• - Va comenar a dibuixar per a poetes que li demanaven illustracions que fessin referncia als seus poemes

• Lise hirtz Pochoir d' Il tait une petite pie de Lise Hirtz. 1928

• Tristan Tzara Litografia de LArbre des voyageurs

6.

• Ms tard comena a utilitzar el seu art per a expressar situacions polltiques i

• reivindicacions durant la guerra civil.

Pochoir Aidez lEspagne . 1937

7. El perfeccionament

• A partir de 1938, Joan Mir segueix perfeccionant les tcniques de laiguafort

• i de la punta seca en el taller de Louis Marcoussis a Pars. Dentre la seva

• producci creada en aquest taller destaca la Serie Negro y Rojo perqu s la

• primera composici seqenciada ja que consta de vint gravats originats a

• partir de lestampaci en superposici de dues planxes amb diferents motius,

• entintades una en negre i laltra en vermell. La temtica de la srie reflecteix

• el sentiment de lartista sobre la situaci blica que travessava Espanya, tot i

• que el drama exterior gaireb mai el treballar com a temtica explcita.

8.

• - Durant aquesta etapa dibuixa les 23 obres titulades : constellacions.

• Per raons personals Mir ha de traslladar-se a Barcelona on coneix a

• Joan Prats i junts creen la seqncia de Barcelona on sinspiren en la Guerra

• Civil Espanyola.

9.

• Joan Mir viatj per primer cop als Estats Units el febrer de 1947

• Mir elabor, a lAtelier 17, diversos projectes entre els quals destaquen les

• estampes per al llibre LAntitte 6 de Tristan Tzara Joan Mir fa servir un

• procs iniciat a Lusage de la parole : utilitza planxes de coure encunyades

• irregularment segons un dibuix previ i gravades a laiguafort que

• sestampen sobre un paper rectangular de majors dimensions. Als espais

• sobrants saplica el color a travs de pochoir . A aquestes vuit estampes de

• luxe se nhi afegiren vuit ms realitzades a la inversa, s a dir, fent servir les

• planxes sobrants delencuny anterior treballades aquest cop amb aiguatinta

• en negre.

10. La dcada dels anys 50

• En la dcada dels anys 50, Mir cerca noves solucions a travs del gravat en

• fusta: En el gravat al boix, hi veig grandssimes possibilitats, per fent-ho

• duna manera dara, Partir de la fusta i amb la mgia de les eines tallar-la

• brutalment, com una talla negra abocar tinta al damunt de la fusta i

• partir daquestes taques i anar dibuixant; partir tamb de taques de cera

• que deixar caure al damunt de formes destany fos al foc que collocar al

• damunt de la fusta. Fer un triangle molt limitat i acolorir totes les proves

• diferentment...

11. La superaci del mitj

• - Mir disposa dun taller on treballar a partir de 1960 i fins a 1966 amb la collaboraci de Ren Le Moigne i Guy Veliot. Hi realitzar una cinquantena destampes algunes de les quals presenten una clara influncia de Jackson Pollock i de lexpressionisme abstracte.

12.

• - El mateix Ren Le Moigne explicava com Mir sencarava amb les planxes: Li dono una planxa de zinc i treballa tot duna lliurement, molt de pressa, amb extraordinria rapidesa. No empra tils particulars; si no s un instrument natural, el dit. Moltes transparncies i efectes de rentat, els obt amb els dits"

13.

• - En aquesta poca podem observar un canvi pel que fa als cartells: shi introdueix el negre com a color decisiu que serveix per cridar latenci del vianant. El negre marca amb agressivitat i el color, tot i que apareix, hi queda totalment supeditat. Les formes i els smbols sesquematitzen, perden concreci ja que el grafisme sha fet ms rotund i no necessita tanta insistncia

14. Cicle de consolidaci

• - Durant els ltims dies de la seva vida Mir va ser molt reconegut i es van

• fer llibres dedicats noms a les seves obres.

• Tot i aix sempre va continuar dibuixant per als dems creant aix un

• lligam entre la pintura, lescriptura i la poesia.

15. LESCULTURA

• L inters de Mir per l'escultura deriva d'una voluntat de superar els lmits

• estrictes de la pintura. La primera pea realitzada per ell al 1931, a fora d'objectes

• units, en el ms pur esperit provocador del surrealisme, resulta ja molt significativa, proclama

• amb rotunditat el paper fonamental que li atribueix a l'objecte com generador de sentits. Ms

• tard, a mitjans dels anys quaranta, elabora petites peces en argila que desprs trasllada al

• bronze. Aquest ser, en endavant, el material escultric predilecte de Mir. Per altra banda,

• Mir va tenir sempre una relaci molt estreta, de collaboraci efectiva, amb els fonedors. Aix li

• va permetre ajustar la concepci de les peces a uns resultats que en ocasions .Prevalia un

• acabat polit i altres, en canvi, la riquesa de matisos d'unes ptines sorprenents.En els anys

• seixanta,l'artista va introduir el color en l'escultura, un color directe i elemental, que distingeix i

• destaca el carcter individual dels components que constitueixen les peces. L'escultura i la

• cermica li van permetre, a ms, intervenir en l'espai pblic, amb realitzacions de carcter

• monumental.

16. L'oiseau niche dans les doigts dans une fleur ( Locell fa niu als dits en flor )

17.