Del judaisme al cristianisme:La Setmana Santa

Pere–Ignasi PoyInstitut Mediterrània (El Vendrell)

ppoy@xtec.cat · @PereIgnasiPoy

¿ Quina és la base bíblica de la Setmana Santa ?

Estudi de la religió i els textsreligiosos: Algunes perspectives

1 Fenomenologia2 Psicologia3 Sociologia4 Filosofia5 Teologia-------------------------6 ¿ Literatura ?

¿ Filologia ?

T A S Q U E S C O N C R E T E S

Fenomenologia Descriu la religió i els seus elements significatius.

Psicologia Explora la vivència sana –no patològica– de la religió.

Sociologia Examina la interacció de la religió en un sistema sociocultural.

Filosofia Estudia el pensament destiŀlat per la religió, quan no la pensa.

Teologia Exposa el pensament sobre Déu, i l'home, de la religió.

Filologia Analitza el discurs literari –estètic– articulat en el si de la religió.

Fenomenologia El text atorga sentit els elements de la religió.

Psicologia El text proposa la vivència sana de Déu.

Sociologia El text reflecteix la vida de les comunitats.

Filosofia El text esbossa una consciència religiosa.

Teologia El text proporciona una gramàtica de / per a la fe.

Filologia El text construeix un discurs estètic.

---------------------------------------------------------------------------

La filologia s'ha de servir dels resultats dels altres estudis. Peratansar-se a un text, i entendre'l, la filologia no pot menystenirres. La filologia, al seu torn, ajuda les altres disciplines a laconsecució dels seus objectius propis.

La Filologia Dr. Josep M. Pujol, Universitat de Tarragona

« Sóc dels que sostenen que la filologia és la ciència suprema perquè consi-dera totes les altres com a auxiliars seves per a la consecució del seu objec-tiu, que és el d'arribar al grau més profund possible de comprensió d'un text.Els filòlegs ens imposem la tasca d'aclarir no solament què ha dit exacta-ment un autor —tant si és un autor maltractat per segles o fins i tot miŀlen-nis d'incúria com si ha estat una víctima recent d'ell mateix o del seu propièxit— sinó la de què volia dir de debò. La distinció és bàsica, atès que,com se sap, el llenguatge és ambigu i les paraules formen un magma enprocés de transformació continu, i a mesura que passa el temps la distànciaentre una taca de tinta i el seu significat —la seva reverberació davant delsulls que la llegeixen— no para d'obrir-se. »

( 2002 )

« setmana santa »

setmana en quèJesús de Natzaret

(personatge històric)és jutjat, torturat, condemnata mort i executat a Jerusalem

Pasqua de Jesús, el Crist

Mateu, caps. 21–28Marc, caps. 11–168

Lluc, caps. 1945–2453

Joan, caps. 18–20

setmana de passió, morti resurrecció de Jesús de Natzaret

1

2

3

4

L'evangeli de Marc,

en els caps. 11–168,

explícitament seqüenciauna setmana.

Macroestructurabíblica

quatre

cercles

Estructura encercles concèntrics

Lectura encercles concèntrics

Torà

Profetes

Escrits

N T

Estructura especular de la Bíblia

creació: fangdiàleg Adam–Evatorre de Babelmanamentsdesert: 40 anyscàntic d'AnnaTorà: 5 llibres?

curacions de Jesús: fang

diàleg Jesús–Magdalena

Pentecosta

benaurances

Jesús: desert 40 dies i 40 nits

càntic de Maria

Psalms: 5 parts, Mateu: 5 discursos

Setmana Santa

Lectura del Nou Testament

1 En el seu origen, es tracta de texts orals.

2 Narren des del coneixement del final.

3 Clau de lectura: Jesús és el Crist.

4 Centre unificant: la novetat del Regne de Déu.

5 Continuïtat amb el Vell Testament, el judaisme.

Els temps bíblics

El temps

dels orígens

El temps

de la història

El temps

escatològic

Gn 1–11 des d'Abraham el final

narracions

simbòliques,

no històriques

l'acció i la revelació

de Déu tenen lloc

en el cor de la

història

judici final,

enllà de la història

Evangeli de Marc

Mc 11 Títol Evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu

setmana santa

Mc 11–16

Jerusalem

anunci passió autoritat Jesús ensenyament malaltia (3)

Mc 831–1052

camí

predicació Jesús apòstols ensenyament malaltia (3)

Mc 114–830

Galilea

Jesús al desertbaptisme de JesúsJoanMc 12–13 Pròleg

Mc 111–11 Arribada i estada a Jerusalem

Quan s'acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanyade les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:–Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat,que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntavaper què ho feu, responeu-li: «El Senyor l'ha de menester, però de seguida us eltornarà.» [...]

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Mc 1111–19 Dilluns

Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant,com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània. L'endemà, quansortien de Betània, Jesús va tenir gana. [...]

Mc 1120–13 Dimarts

Al matí, tot passant, van veure que la figuera s'havia assecat de soca-rel. [...]

Mc 141–11 Dimecres

Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdotsi els mestres de la Llei buscaven la manera d'apoderar-se amb astúcia de Jesús imatar-lo. [...]

Mc 1412–16 Dijous

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dira Jesús:–On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? [...]

Mc 1417–18 Divendres: Nucli central del misteri cristià, amb el dijous i el diumenge

Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. I mentre eren a taula, tot sopant,Jesús digué:–Us ho ben asseguro: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi. [...]

Mc 151 Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i elsmestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de fer lligar Jesús,se'l van endur i l'entregaren a Pilat. [...]

Mc 1524–25 Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls alsdaus, a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren. ...

Mc 1533–34 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que vadurar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota laforça:–Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: ' Déu meu, Déu meu, per què m'hasabandonat? ' [...]

Mc 1542–43 Dissabte

Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòsdel dissabte, Josep d'Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava tambél'arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos deJesús. [...]

Mc 161–8 Diumenge

Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomévan comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt dematí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles:–¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era unapedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta unjove vestit de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu:–No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressusci-tat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seusdeixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us vadir."

Mc 1615

Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de

l'Evangeli a tota la humanitat (pásei tei ktísei).

Gn 1–24

caos cel terra estels animals home i dona repòstenebres mar benediccióllum vegetació

Mateu

cap. 118–25

Maria concep un

fill per obra de

l'Esperit Sant.

No havia tingut

relacions conjugals

amb Josep.

Lluc

cap. 126–38

Maria és verge i

Déu li concedeix la

gràcia de tenir el

seu fill.

L'Esperit Sant ve

sobre seu i el poder

de l'Altíssim la

cobreix amb la

seva ombra.

Joancap. 1

Al principi existia el qui és

la Paraula. Ha nascut de

Déu mateix, s'ha fet home

i ha habitat entre els

homes.

cap. 20

diàleg entre Jesús i Maria

de Magdala el matí de la

resurrecció

ESCATO

LOGIAdiumenge

resurrecció

dissabte

?

divendres

crucifixió

dijous

Pasqua

dimecres

Àzims

dimartsdillunsdiumenge

de RamsC

dissabte6humans

54321llum

J