LA REPBLICA DE SENEGAL

LA REPBLICA DE SENEGAL

Helena AndradesElena JimnezCarla GmezValentina La torreIrene Snchez1

SITUACI GEOGRFICA - EmplacementLa Repblica de Senegal es troba situada al sud del riu Senegal, en lfrica Occidental,amb Mauritnia al nord, amb Mali a lest, i en conjunt amb Guinea i Guinea Bissau cap al sud.

2PAISATGE, RIUS I CLIMA-Paysages, des rivires et du climatClima Saheliano. En general, t un clima clid tropical constant; trobem dues estacions (estaci seca i estaci de pluges).Destaquen rius com: Senegal, Gmbia i Casamance.Relleu pla amb altiplans de poca alada.

3DEMOGRAFIA - dmographieA lany 2009 la poblaci s de 13.712.000 habitantsT una esperana de vida fins als 59 anys.La mitjana de fill per dona s de 4,9.El 40% de la poblaci s alfabetitzada.

4

VERD: Representa als musulmans. Per als cristians s el smbol de lesperana i per als animistes s el smbol de la fecunditat.GROC: s senyal de riquesa, representa el fruit del treball per a un poble que va donar la prioritat a problemes econmics. s tamb el color de les Arts i les Lletres; color de lEsperit.VERMELL: Recorda el color de la sang, color de la vida, per tant del sacrifici fet per tota la naci.LESTEL: Senyal molt freqent en la simblica africana negra. T cinc puntes per assenyalar la cobertura de Senegal als cinc continents.Representa el cel i els valors espirituals; s de color verd per significar lesperana que expressa la Jove Independncia de la Repblica de Senegal.

La Bandera:5ESCUT - bouclierPosseeix dues casernes: a lesquerra sobre un fons vermell, figura un lle rampant i, a la dreta, sobre un fons groc es mostra un arbre.A dalt i al centre, un estel de cinc puntes. El lle s una senyal tamb freqent simblica del grup tnic Nord. Sudans, com pertany la gran majoria dels senegalesos.

6ORGANITZACI ECONMICA -Organisation conomique El sector primari, s el que predomina al Senegal, encara que considerem que en aquest pas hi existeix una societat mixta ja que podem trobar, el sector agrcola, el sector de la pesca o el comer, entre daltres.

El sector agrcola empra en torn al 70% de la poblaci senegalesa,

La pesca a Senegal ha estat tradicionalment un sector amb finalitat exportadora i generador d'ocupaci. Actualment, el sector de la pesca martima s la principal font de divises de pas i representa un 12,4% del PIB del sector primari i un 1,7% del PIB total senegals.

El sector secundari, al Senegal representa un 20,5% del PIB de Senegal.Les principals indstries pertanyen als sectors miner, alimentari i qumic. El sector qumic senegals s important i est ben diversificat. En el sector miner, l'explotaci dels jaciments de fosfats constitueix l'activitat dominant, encara que al pas destaquen tamb els jaciments d'or, ferro, marbre, torba i titani, que estan poc explotats. La mineria representa un 3,39% de la producci industrial de Senegal.

El sector serveis esta prosperant molt rpid, actualment arriba fins a un 65,7% del PIB, leconomia est creixient. Els serveis que presenten major dinamisme sn les telecomunicacions, que destaquen per la seva bona qualitat, el comer, els transports i sobretot el turisme.

Com a membre de la Uni Monetria i Econmica de l'frica Occidental, Senegal treballa per una major integraci regional, amb una tarifa externa comuna i una poltica monetria ms estable. No obstant aix, l'elevada desocupaci fa que milers de persones deixin el pas en recerca d'ocupacions a Europa.

El pas segueix depenent dels donatius internacionals. Sota el control del programa del Fons Monetari Internacional per a l'ajuda als pasos ms pobres

La pesca i la indstria s el sector principal de les exportacions. No obstant aix es veu amenaat per les potncies asitiques.

LORGANITZACI POLTICA-L'organisation politiqueEl colonialisme s un procs d'expansi poltica, comercial i cultural iniciat al darrer ter del segle XIX en que els pasos europeus es van llanar al domini del mn, essencialment sia i frica, per part de les potncies europees.

A frica,va haver un gran espoli ja que altres pasos li van treure de forma injusta i violenta els seus propis recursos, com ara poden ser lor, el marfil..entre daltres.

A ms a ms frica va ser el bressol de l'espcie humana, ja que d'all proveeixen els homnids i antropoides entre ells, l'Homo sapiens sapiens de fa 190.000 anys que desprs evolucionarien cap a ssers humans, expandint-se per la resta dels continents.

LA REPUBLICA - la rpublique Senegal s un repblica de rgim presidencialista. Segueix un model poltic-administratiu de tall francs. Senegal pot ser considerat un referent destabilitat democrtica en lfrica Occidental, Ja que ha sigut un dels pocs pasos africans que no ha viscut un cop dEstat.

El president de la Repblica es escollit per sufragi universal directe, mitjanant un sistema majoritari a dos voltes. Les eleccions presidencials es fan cada 5 anys, si b fins la reforma constitucional de 2001 en mandat era per set anys.

*A Senegal es garanteix la igualtat davant la llei per a tots els ciutadans sense distinci dorigen, raa, sexe, religi

*Respecta totes les creences.

*La sobirania nacional pertany al poble del Senegal, que lexerceix a travs dels seus representants o mitjanant referndum.

Les institucions de la Repblica sn:

El President de la Repblica s escollit pels habitants de Senegal i per votaci.La durada del mandat s de 5 anys.El parlamentEs compon de dues cambres: lAssemblea Nacional i el Senat.

El Govern:El Govern compta amb el primer ministre, cal de Govern, i els ministres. la Constituci 1963 sestableix la separaci dels tres poders i un sistema que otorga amplies prerrogatives al Jefe de lEstat, a la vegada que es reconeix el pluripartidisme, dret a la vaga dels treballadors i el de lassociaci.

El Comit Econmic i Social.s, en el Govern, una assemblea consultativa amb experincia en la vida econmica, social i cultural.

El poder judicials el guardi dels drets i llibertats reconeguts en la Constituci i la llei.

Senegal t ms de 60 partits poltics.Els ms destacats sn els segents:el Partit Socialistala Alianza de Fora del Progresso (AFP) i la lliga Democrtica/Moviment per el Partit del Trabajo (LD/MPT).Les prximes eleccions legislatives i presidencials es celebraran en 2012. ORGANITZACI DE LA SOCIETAT - organisation de la socit

LA POBLACI DE SENEGAL: population du sngal

13,7 milions dhabitants amb un creixement demogrfic del 2,7 anual.

Gran creixement de la poblaci, el qual sha doblat en noms 25 anys, cosa que fa que el percentatge de nens sigui tamb bastant alt.

Els percentatges de defuncions infantils han disminut, per lesperana de vida no ha augmentat.Els problemes com el tabaquisme, lalcoholisme o la drogoaddicci, sn encara anecdtics.17 EL LLENGUATGE DE SENEGAL - La langue du Sngal: La llengua oficial de Senegal s el francs, tot i que la gran varietat dtnies que posseeix el pas, fa que aquesta llengua noms sigui utilitzada per una minoria, de manera que la poblaci fa s daltres llenges com per exemple: wolof (42%), serere (15%), el diola (4%), el poular (33%), el sonink (3%) i el mandinga (3%).

18CLASSES SOCIALS: Les classes sociales

Lliures: subdividits entre nobles i camperols.

Esclaus: compostos per descendents desclaus.

Artesans: sn considerats com la classe ms baixa, i s el grup que inclou ferrers, obrers del cuir i msics.

19Pobles als quals pertany una llengua determinada:

DIOLA: van comenar a establir-se en el territori que actualment ocupen des de comenaments del segle XVI.

Els habitants daquest poble viuen en clans.

Els diola transmeten la seva histria i les seves creences a travs de les tradicions orals, canons i danses.20MANDINGO: es caracteritzen per villes amurallades, amb vivendes al seu interior.Les persones del mateix clan porten el mateix cognom i estan unides mitjanant emblemes danimals o plantes.Lordre social es caracteritza per anar des de la noblesa fins als plevells.La classe ms baixa est formada pels artesans i els descendents dels antics esclaus, els quals es caracteritzen per tenir una societat patriarcal.

21SERERE: es caracteritzen per haver estat estratificats en tres classes socials fins al segle XIX: laristocrcia, els ciutadans lliures i els esclaus.

22SONINKE: la estructura i la seva organitzaci social sn les tpiques del grup Mande amb qui tnicament estan emparentats.Els avantpassats dels Soninke es dedicaven a la preparaci de la terra pels cultius, mentre que les dones treballaven els horts pel consum familiar.

23WOLOF: es divideixen socialment en tres classes socials: lliures, esclaus i artesans.Sn una societat que segueix una conducta basada en el seu estat social.

24TUAREG: societat que histricament estava dividida en agricultors i comerciants.Hi havia tres grups desclaus en la classe baixa: iklan, inaden i harratin.Els grups sedentaris de Tuareg mantenien una relaci similar a la del vassallatge, respecte a un cap local, comerciant, el qual els garantitzava la protecci a la comunitat.25LA INMIGRACI SENEGALESA:Immigration sngalaisSenegal s un dels majors vivers dimmigraci illegal a Espanya. La seva poblaci ms jove i qualificada es veu abocada a jugar-se la vida davant la falta docupaci.Respecte la immigraci de dones dorigen senegals, cal fer menci que aquesta es beneficia de les mesures de reagrupament familiar instaurades per les autoritats espanyoles.26RESIDENCIA - residence Sn matrimonis polgams, Els matrimonis senegalesos varien d'acord a si la comunitat s rural o urbana.En rees rurals el matrimoni s arreglat pels pares i el marit ha de pagar un alt preu per la nvia. Quan el preu de la nvia s pagat, la segona part de la uni es realitza, la dona s portada amb un drap que li cobreix el cap a l'estatge del seu marit.

L'oncle, germ del pare de la nvia i representant d'aquest, rep una altra quantitat de diners.

Desprs d'aquesta etapa s'anuncia la uni religiosa. Quan ell nuvi va a reclamar la seva dona, la tia paterna acompanya a la dona durant una srie de banys rituals abans que ella es dirigeixi on el marit.

L'home entra i la tia li presenta a la nvia, desprs d'aix poden dormir junts.

Si ella s verge, el marit la recompensa amb una certa quantitat de diners. La cunyada prepara el menjar i la celebraci dura tres dies.

L'home ha de moblar una casa per la seva esposaDIFERENCIACI DE GENERE Du sexeParlar en especfic de diferenciaci de gnere a Senegal s ms difcil del que sembla, principalment per tres problemtiques: Falta d'informaci sobre el rol mascul per totainvalid compressor name displayable data: 114 la informaci sobre la situaci de desavantatge que viu la dona senegalesa (igual que en moltes civilitzacions); Convivncia cultural de diferents creences sobre la base de la tribu d'origen amb la conseqncia que tamb els rols de gnere es veuen afectats per les mateixes infinites creences.Diferents conceptes de rols de gnere entre comunitats urbanes de Senegal i comunitats rurals.

En general a Senegal la qesti de gnere, tant en les societats tradicionals, com en les societats urbanes, predomina una situaci social de la dona inferior a la de l'home en molts aspectes de la seva vida familiar, cultural, poltica, ... La situaci de les dones al pas varia enormement en funci de:Context (rural / urb) i el grup tnic de refernciaEl fenomen del celibat Prctica de l'ablaci, mutilaci genital

COSTUMS I TRADICIONS-Coutumes et traditionsKankourang El Kankourang s una tradici de les poblacions mandingues que s'ha dut a terme des de moltes generacions enrere. El Kankourang s un personatge que es vesteix amb un vestit i una mscara fets amb escora d'arbre i armat de dues matxets.

Lluita senegalesa

Molt popular. s tpicament serer i diola. Poden participar lluitadors de tot Senegal. Una vegada decidida la data (desprs de la temporada de pluges), els combats sn publicitats mitjanant rdio i boca a boca, realitzant una o dues vegades al mes en diversos terrenys de Toubacouta. Qui guanya, es beneficia de bestiar, gra i altres aliments.

GASTRONOMIA-Gastronomie La gastronomia del Senegal s una de les millors d'frica, s una cuina senzilla on predominen els cereals com a aliment bsic en la seva cuina, com l'arrs ingredient principal de molts dels seus plats, a ms de carns, peixos, verdures, espcies, olis i salses.

cebuu jenA Lhora de menjar...El visitant haur de seure o posar-se agenollat a terra al voltant del menjar que es servir en un o dos grans bols, normalment un d'arrs i l'altre amb una salsa d'oli de palma, cacauets, verdures, peix o carn.

s de bona educaci treure les sabates, amb que el visitant ha de fer si els seus amfitrions tamb ho fan.

Es menja amb la m o amb una cullera. Si es menja amb la m ha de ser noms amb la m dreta.Es considera correcte que el convidat deixi de menjar quan encara queda una mica de menjar per demostrar que est saciat.

FESTES I CELEBRACIONS - Ftes et clbrations4 d'abril: Festa Nacional al Senegal i se celebra l'aniversari de la Independncia.1 d'abril s el Dia de la Confederaci SenegambianaAbril:Manidan24 d'abril: els fanals A Sant LouisMaig : Festa de la Mscara KagranEstiu: Es celebra el Fil

Celebren tamb les festes catliques com sn Nadal, Cap d'Any, Setmana Santa... i festes musulmanes, que varien d'acord al calendari lunar.ART I ARTESANIA -Arts et artisanat Els Ferrers constitueixen el grup socioprofessional que fa les eines, les joies, i altres productes, utilitzant acer, ferro, or i altres metalls

els cistells, estris de fang i teixits de increbles dissenys sn objectes de desig en les compres, el cuir de iguana, cocodril i pell de serp s'utilitzen per a crear bosses, sabates, cinturons i altres accessoris. Senegal tamb ofereix una gamma de colors impresos localment en teixits de cot.

MSICA - Musique Senegal s un pas ric en valors musicalsEl principal gnere musical s'anomena la "Sabar", que s'acompanya amb el ball, de fet la majoria de les tradicions musicals del pas estan basades en la dansa, en el sentit que estan compostes per ballar. Hi ha altres tipus de msica com poden ser les "Nguel" i la "Wang", i els instruments musicals populars del pas sn els diferents tipus de tambors com "Neunde", "tiol", "Jembo", "Calabash" i "RITI".

VESTIMENTA - Tenue

La cultura arabo-berber i negre-africana de la Mauritnia apareix en les vestimentes tradicionals. Aquestes vestimentes fines, adaptades a la manera de vida nmada, protegeixen del sol, de la calor i dels vents sorrencs.

CALIGRAFIA - calligraphie El wlof s la segona llengua amb ms parlants de Senegal(40% de la poblaci)S'escriu com sona. I utilitza la per al mateix so que l'espanyol. Veiem algunes expressions:

LA RELIGI - religion L'islam es va establir a la vall del riu Senegal al segle XI. La poblaci senegalesa s majoritriament musulmana; s de 95%, encara que els cristians estan igualment presents, i aix mateix s practicat principalment en el sud-est del pas, per cohabita freqentment amb les altres religions.

Senegal s reconegut per la seva tolerncia religiosa. Els pilars de l'islam sn cinc:

1. El testimoniatge, primer pilar de l'islam, resa: "No hi ha dus, noms Du (principi suficient) i Mahoma s el seu profeta (l'ltim). 2. L'oraci o salat, realitzada cinc vegades al dia3. El azaque, l'almoina obligatria, 4. El dejuni en el mes de Ramad5. La peregrinaci o hajj a la mesquita santa de la MecaEls seguidors del cristianisme al Senegal es troben principalment, en Casamance, en pas Srre, i a les principals ciutats com Dakar i Saint-Louis.

Ells efectuen el seu pelegrinatge a Popenguine.

- Senegal est representat al Vatic per un cardenal, un arzobispat i un bisbat.

L'animisme s un concepte que engloba diverses creences en les quals tant els objectes com qualsevol element del mn natural estan dotats d'nima i sn venerats o temuts com a dus.

Reconeix l'existncia d'una fora vital present en tots els homes.

Les oracions animistes serveixen per garantir la fortalesa, la riquesa i la fecunditat del grup. La inclinaci a les creences tradicionals s encara molt forta en la poblaci.

Lanimisme esta molt arrelat a Casamance.

Fins i tot els fidels musulmans o cristians s probable que perpetuen ancestrals ritus animistes.

Caracterstiques generals de lanimismeLa vida dels ancestres continua desprs de la mort.Es pot interactuar directament amb els esperits.Es reconeix l'existncia d'una gran varietat d'esperits i dus.L'nima pot abandonar el cos durant somnis.Es creu en la mediaci de persones sagrades: xamans, bruixots.Hi ha ssers espirituals que viuen en l'nima o esperit de l'sser hum.Es fusionen conceptes: individu-comunitat, present-passat, objecto-smbol.Es realitzen ofrenes o sacrificis expiatoris.En una adaptaci moderna, es concep un sser suprem encara que lluny.RELACI AMB LA CULTURA RASTAFARI

El moviment rastafari s un moviment sociocultural i religis.

Va sorgir en els comenaments dels anys 1930 als barris marginals de Kingston, Jamaica.

La seva gran expansi s deguda al desig dels descendents d'esclaus negres de tornar a la mare frica per crear un estat orgulls i fort.

Coneguts per la seva devoci a la marihuana i la msica reggae.

A Kafountine, en Senegal, tant la msica reggae com el rastafarisme gaudeix de moltssims adeptes, la seva existncia s nota en la foto de Selassie a els amulets que llueixen orgullosos uns quants nois, o per exemple, a noms set quilmetres del poble, en les grans plantacions de marihuana amagades al bosc i voltants.

Entrevista