Culturama llibre blanc 2ªed web

Editen: Diputació Provincial de València Culturama S.L.

Textos: Premiats i entitats col·laboradores

Traducció i correcció de textos: Amanda Prats Fabra

Disseny i maquetació: Culturama S.L. / Gustavo Morant

Fotomecánica i impressió: Diputació Provincial de València

Dipòsit legal: V-1264-2013

Organitza:

Col·laboren:

LLIBRE BLANC DE PRÀCTIQUES

INNOVADORES EN MATÈRIA

DE JOVENTUTPREMI CULTURAMA

A LA INNOVACIÓ(2ª EDICIÓ)

llibre blanc de pràctiques innovadores en matèria de joventut

4

Índex

ÍNDEX Presentació .. .9

"El sud a l'aula: joves constructors d'una societat intercultural" ...11

"Menys Graus, Més Cinema" . 23

"Apropa’t a Europa!" . 33

Aprendre fent un servei: Mislata TIC - “Aprofita el teu ordinador” . 39

"MOU-T" . 47

"Goteo" . 53

"Centre d'Innovació i Emprenedoria Universitat ORT Uruguai" . 59

La teua bona práctica . 67

5


6

Índex

TRADUCCIONS "El sur en el aula: jóvenes construyendo una sociedad intercultural" . 70 "Menys Graus, Més Cinema" 79

"Apropa’t a Europa!" . 85

Aprender haciendo un servicio: Mislata TICs - “Aprovecha tu ordenador” . 89

"MOU-T" . 94

"Goteo" . 99

"Centro de Innovación y Emprendimientos Universidad ORT Uruguay" 103

7

Lliurament del segon premi CULTURAMA, al IVAM. (Institut Valencià d’Art Modern).D'esquerra a dreta: Enrique Carratalá Sánchez (President del Consorci Xarxa Joves.net), Miguel Bailach Luengo (Diputat de Joventut i Esports, Diputació Provincial de València), Luis Noguerol Elena (administrador de Culturama S.L.), Marcos Sanchís Fernández, Director General de Joventut i de l'IVAJ-GVA Jove, Generalitat Valenciana, Marisa Roig (administradora de Culturama S.L.), Daniel González Serisola (Delegat del Rector per als Estudiants, Universitat de València), Lourdes Mirón Mirón, (primer premi), Jesús Martí Nadal (President de l'Associació de Professionals de Joventut de la C.V.), Gilberto Martínez (accèsit), David Latorre García (accèsit).

8

És temps d’esforçar-se, més encara, en donar suport a joves amb iniciatives que aposten per millorar l’entorn i donada la situació econòmica i social tan difícil que estem vivint, ens ha semblat una bona idea la de premiar a aquelles persones joves que busquen la manera d’eixir endavant. Amb aquesta segona edició del premi hem volgut contribuir, com a professionals de la intervenció social, amb projectes de o/i per a joves compromesos, creatius i innovadors. El tema que s’ha treballat en aquesta segona edició ha estat l’emancipació juvenil en totes les seues besants, però en especial la de l’ocupació.

Culturama SL. Serveis Socioculturals ha comptat amb la col·laboració de Generalitat Jove – IVAJ, Diputació Provincial de València, Universitat de València, Consorci Xarxa Joves.net i l’Associació de Professionals de Joventut de la CV, han fet possible aquesta segona convocatòria del Premi i a les quals volem transmetre el nostre agraïment.

El que ara teniu a les mans és el resultat d'aquesta segona edició, un Llibre Blanc de pràctiques innovadores en matèria de joventut. A aquestes pàgines trobareu les iniciatives premiades, però a més teniu una sèrie d'experiències realitzades per entitats col·laboradores. Com a resultat de la convocatòria de 2012 el jurat ha atorgat el Premi Culturama, a l’associació JOVESOLIDES pel seu projecte “El Sur en el aula: jóvenes construyendo una sociedad intercultural”. I dos accèssits, un per a l’Associació “Menys graus” pel seu projecte “Menys graus, més cinema”, i l’altre a “Gilberto Martínez Martínez” pel seu projecte “Apropa’t a Europa”.

Donat que aquest premi te un caràcter biennal la propera convocatòria serà al 2014 i esperem la vostra participació.

9

"El sud a l'aula: joves constructors d'una societat intercultural"

1SITUACIÓ ANTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTUACIÓ Context, punt de partida, qui està donant també resposta a eixa situació i què està fent.

"El sud a l'aula" sorgeix de l'experiència prèvia de Jovesolides en la realització d'activitats relacionades amb l'educació i la sensibilització. És un primer intent d'estructurar i planificar aquest àmbit de treball a través d'un projecte que s'adequa a les capacitats de l'organització, els interessos de la joventut i les necessitats socials del context.

La promoció de la participació juvenil és un dels reptes actuals de la societat valenciana en el propòsit de produir una major implicació ciutadana en la generació d'oportunitats i conscienciació de problemàtiques socials que s'han de canviar.

Els / les joves són agents potencials d'un desenvolupament social sostenible si se'ls permet l'accés a la plena ciutadania, deure que hem de complir la resta de la societat en acompanyar-los en la seva trajectòria com a agents socials reconeixent les seues capacitats, promovent el seu protagonisme i defensant els seus drets.

"El sud a l'aula:joves constructors d'una societat intercultural"Àrea temàtica / àmbit de l’activitat: educació per al desenvo-lupament

Entitat / institució: Associació Joves cap a la solidaritat i el desenvolupamentAdreça: C/ Silla, nº 10. C.P.: 46980 Municipi: PaternaTel.: 963632563

Correu electrònic: [email protected] web: www.jovesolides.orgPersona de contacte: Helena Rodríguez de GuzmánParaules claus: joves, interculturalitat, participació, sensibilit-zació

1 er PREMI

11


2DESCRIPCIÓ DE L'ACTUACIÓ (EXECUCIÓ)Resumidament: descripció resum de l'experiència, objectius, estratègia, desenvolupament del

projecte, metodologia, participació dels/ les usuaris /ries en el projecte. Amb qui s'ha col·laborat per

posar en marxa el projecte i amb què. Temporalització: inici / final. Període de vigència.

A través d'aquest projecte prop de 1.000 joves, d'edats compreses entre els 12 i els 16 anys, han realitzat tallers de ràdio, vídeo, imatge, xarxes socials i trobades de cultures, dinamitzats per joves migrants, on s'han generat espais per al debat i la reflexió al voltant de diferents temàtiques com el racisme, la xenofòbia, el fenomen migratori o les desigualtats nord i sud.

Aquests tallers, on els/ les joves fan ús d'eines audiovisuals, serveixen com a mitjà per apropar la realitat dels països del sud i la realitat migratòria a la nostra Comunitat Valenciana. El resultat d'aquestes intervencions va permetre generar una campanya de sensibilització itinerant, ideada pels mateixos/es joves amb el suport dels dinamitzadors i talleristes, però en darrer terme sent, ells/elles els creadors/es.

En aquest projecte s'ha volgut planificar un programa més ampli, que no foren accions limitades i concretes, sinó que d'alguna manera convergiren en accions més grupals i amb un rerefons més complet. D'aquesta manera, i arran d'aquest plantejament, en el projecte, els/ les joves participen no només com a beneficiaris/as dels tallers formatius específics, sinó que ells/elles són al seu torn els protagonistes i actors que dissenyen, acompanyats per tècnics especialitzats, una campanya de sensibilització de projecció sobre el mateix sector educatiu. D'aquesta manera, després de passar una primera fase de formació en metodologia d'"educació no formal", en la qual hom recorre a continguts de sensibilització i maneig d'eines audiovisuals com la fotografia, la ràdio, el vídeo i també l'entorn de les xarxes socials en Internet, els/ les joves dissenyen una campanya de sensibilització col·lectiva que es mostra i es comparteix amb altres centres educatius.

Durant els últims mesos del projecte, els alumnes han difós les seues creacions a través de les principals xarxes socials: Youtube, Tuenti i Facebook. Aquestes obres han estat valorades a través del Concurs "Stop and play: atura't i observa", en el qual participen realitzant votacions joves, equips pedagògics i aficionats. El concurs va culminar a l'acte de cloenda on es van lliurar els premis segons les categories següents:

1. Espot millor valorat en les xarxes socials. 2. Espot millor valorat pel públic assistent a l'acte. 3. Espot millor valorat per un jurat expert.

12


3AVALUACIÓFerramentes i indicadors.

Aquest projecte satisfà els criteris -reconeguts a nivell internacional- de pertinència, eficàcia, eficiència i viabilitat.

-Pertinència. Es fonamenta en el treball previ de Jovesolides, entitat que disposa d'una àmplia experiència en projectes de sensibilització i EpD: programa d"Escoles Solidàries", de "Solidaritat a l'Aula" (FUNDAR), "Connecta Jove" (Fundació Esplai-Aj. de Paterna), "Els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM): sensibilització radiofònica sobre la projecció dels ODM, la consciència social i la participació ciutadana" (GVA), "Viatjant pel sud" realitzat en col·laboració amb el Centre d'Estudis per a la Integració Social i la Formació d'Immigrants (CeiMigra) i "El Sud a l'Aula" (GVA). Jovesolides té experiència en cooperació al desenvolupament en diferents països del sud. Compta amb un equip tècnic i de voluntaris/es provinents de països del sud, per la qual cosa té una particular sensibilitat envers les temàtiques d'integració i interculturalitat.

-Eficàcia. Les activitats han generat una satisfacció general que ha estat expressada pels/ les joves i pel professorat tant en les avaluacions com en l'esdeveniment final del 8 de juny. Totes les activitats dissenyades s'han realitzat satisfactòriament. En l'esdeveniment final que es va celebrar el 8 juny de 2012 van participar diverses entitats, entre elles FUNDAR en "Solidaritat a l'Aula", la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Paterna, l'empresa de serveis municipals de Paterna GESPA, l'Associació de veïns del Barri La Coma, la FEV Federació d'Escoltisme Valencià i representants dels/ les beneficiaris/es dels tallers. Van participar prop de 90 persones i es van lliurar diplomes a l'alumnat. L'esdeveniment final estava centrat en la difusió de la campanya de sensibilització i en la votació del Concurs "Stop and play: atura't i observa" en el qual els/ les joves han participat molt activament i d'una manera molt entusiasta.

- Eficiència. És un criteri clau en la nostra gestió que ha estat en tot moment atenta, austera i transparent. Els fons s'han implementat totalment per a la correcta execució del projecte optimitzant al màxim els recursos. En el desenvolupament del projecte no s'han detectat desviacions substancials en l'execució pressupostària.

- Viabilitat-sostenibilitat. Considerem molt important que el projecte ha estat innovador pel que fa al seu impacte en les xarxes socials i la seua utilització, així com en la flexibilitat de poder alternar tallers a centres escolars i tallers a centres juvenils. Volem destacar que, tant en la primera fase com en la segona, s'han realitzat materials educatius que faciliten que el professorat puga reproduir els tallers impartits i d'aquesta manera garantir la replicabilitat a través de docents i dinamitzadors com agents multiplicadors. Finalment, Jovesolides ha ampliat la seva intervenció a altres centres i ha instaurat relacions amb el CEFIRE, la FEV i FUNDAR.

És important destacar que la primera fase del projecte va ser avaluada per la consultora social Trellat, la qual avala i comparteix part de l'anàlisi que s'ha exposat anteriorment. Les enquestes de valoració aplicades per l'equip de Trellat i Jovesolides,

13


tant a l'alumnat participant com al professorat, donen uns resultats positius, valorant-se tant els continguts treballats com les metodologies emprades que han resultat atractives per a l'alumnat.

Aquest projecte ha estat subvencionat per la Direcció General d'Integració i Cooperació de la Generalitat Valenciana, la Fundació Bancaixa, el Programa Joventut en Acció de la Unió Europea i ha tingut el suport de 7 instituts de secundària i 6 entitats juvenils. El projecte no hagués estat possible sense el suport del professorat i dels responsables educatius, que han col·laborat activament, tot i els durs moments que s'han viscut al llarg de l'últim curs en matèria de retallades de drets en el sistema educatiu.

4SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓResultats i objectius acomplerts.

El projecte, que té com a objectiu general "sensibilitzar la comunitat educativa sobre la realitat en països en desenvolupament emissors de migració a Espanya i sobre la migració arribada a la Comunitat Valenciana", ha tingut la seua pròpia evolució i creixement durant aquestes dues fases, a causa de les avaluacions periòdiques i espais d'opinió amb joves, educadors/es i altres participants.

Des del començament, part de la identitat del projecte ha sigut que aquest ha estat definit pels/ les joves pel que fa als continguts i sobretot al desenvolupament final. Alhora, s'han incorporat estratègies per a la generació de capacitats en el professorat, com són guies educatives dels/ les joves participants i potencials multiplicadors que incorporen a l'aula els coneixements, els valors i les actituds que es plantegen en aquesta proposta.

En una segona fase, es va estendre el treball de sensibilització i/o educació per al desenvolupament en llocs no formals, fora dels centres educatius, cosa que va enriquir i va diversificar el projecte amb la participació més diversa de col·lectius juvenils.

L'experiència presentada, ha assolit el 100% dels indicadors establerts en la seua elaboració. El projecte, en la seua primera fase, ha tingut com a col·lectiu destinatari entre 400 i 500 joves d'ensenyament secundari de set centres educatius de la Comunitat Valenciana (sis a la província de València i un a la de Castelló). En la segona fase, el projecte s'ha realitzat en 7 centres educatius de la Comunitat Valenciana i 6 centres juvenils: IES Pesset Aleixandre, IES La Coma (Paterna), Joan XXIII (Burjassot), IES Vicent Andrés Estellés (Burjassot), IES Joanot Martorell (València), Fundació Flors (Vila-real), CIPFP Blasco Ibañez (València), IES Massamagrell (Massamagrell), Escola Taller Ítaca (Paterna), Federació d'Escoltisme Valencià, Fundació Diagrama (Paterna), Associació Camí Obert (Paterna), Fundació Secretariat Gitano (Paterna), Associació Col·lectiu de Joves La Granja (Paterna).

Els beneficiaris directes que han participat en els tallers han estat aproximadament

14


entre 900 i 1000 joves de secundària i de centres juvenils. Com a beneficiaris indirectes, afegim tots els centres que han rebut els materials didàctics. A més, les estadístiques de les xarxes socials parlen d'uns altres 150 usuaris/es en Tuenti, 13.000 en Facebook i 1000 en Youtube.

5VALORACIÓ DE LA PRÀCTICAPunts Forts (fortaleses i oportunitats), punts dèbils (debilitats i amenaces).

L'experiència generada a través del projecte ha resultat innovadora pel que fa al lideratge juvenil en el desenvolupament d'aquest, així com pel que fa a l'impacte d'aquest en les xarxes socials i la seua utilització per joves. És important destacar que tots els materials elaborats han estat dirigits pels/ les joves. Ells han estat protagonistes de cadascun dels components del projecte ideant tant el contingut com el format amb el qual volien sensibilitzar el seu context més immediat.

La metodologia proposada per al desenvolupament del projecte s'ha dissenyat atenent als següents principis:

-Diversitat, entesa des de la perspectiva d'heterogeneïtat dels/ les participants del projecte: diferències geogràfiques, formatives, etc.

-Aprenentatge cooperatiu, a través del qual cada persona fa les seues aportacions des de la pròpia experiència.

-Convivència intercultural, des de la creença que el canvi social és possible si oferim l'oportunitat de participar-hi a totes les persones que la conformen -independentment de l'ètnia, el lloc de procedència, la cultura o la religió- per construir una societat més justa i responsable.

-Protagonisme, entenent que cada acció serà liderada pels/ les joves participants

15


a partir dels seus interessos i decisions relatives a la seua pròpia formació i desenvolupament dels miniprojectes.

La proposta és un exemple d'iniciativa juvenil que fomenta la participació activa i la construcció de societats més inclusives i justes. En definitiva, la proposta combina processos d'aprenentatge i d'acció social, per tal que els/ les joves adquirisquen coneixements, valors i principis, a través del treball de sensibilització sobre necessitats reals del seu entorn vinculats a una convivència intercultural.

6POSSIBILITAT QUE L'EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS O CONTEXTS

Enfocaments innovadors transferibles a altres organitzacions.

Mitjançant la nostra experiència, en l'enfortiment de capacitats a joves per a la generació d'accions socials liderades per ells/elles mateixos/es, s'ha comprovat que l'estratègia de multiplicació entre semblants i a diferents col·lectius socials genera transformació social, des de l'exercici de propostes innovadores i d'acord amb un enfocament de drets que: té en compte els interessos de la població juvenil, incentiva la participació activa i els permet ser protagonistes del seu propi desenvolupament.

En el marc de la pròpia intervenció s'ha realitzat un esforç de sistematització de les metodologies emprades que ha generat materials educatius basats en l'experiència realitzada i que poden permetre la replicabilitat de les activitats als centres educatius on s'ha treballat, i fins i tot, a d' altres centres educatius. Els/ les joves han tingut l'oportunitat de realitzar curtmetratges. Aquestes realitzacions han format part d'un CD interactiu que conté una sèrie d'unitats didàctiques que podran servir de guia per a educadors/es que vulguen repetir aquest projecte en el futur.

Totes les persones participants en el programa han adquirit les capacitats d'ús d'eines audiovisuals i de xarxes socials per a la difusió de campanyes de sensibilització protagonitzades per joves, fins i tot els/les educadors/es que els acompanyen. D'aquesta manera, el material didàctic elaborat i dirigit per l'alumnat ara serveix de difusió i sensibilització a través de les xarxes i en altres espais educatius als quals se'ls està enviant el material per tal de ser utilitzat. A més, els materials de la campanya de sensibilització (DVD i llibret) han estat difosos en una formació de l'INJUVE (Institut Nacional de la Joventut) a 25 participants, representants de diverses entitats espanyoles actives en el camp de la joventut.

Amb l'experiència "El sud a l'aula", s'ha incentivat el protagonisme juvenil en la generació de propostes que fomenten la convivència intercultural des de la pràctica d'una cultura de pau. A través d'aquest projecte, prop de 500 joves (d'edats compreses entre els 12 i els 16 anys) han transmès la seua visió de la realitat respecte als joves del sud i han après la importància de valors com la tolerància, el respecte o la no-violència.

16


7FINANÇAMENT DE L'ACTUACIÓFonts de Finançament, recursos materials i humans, cost.

El projecte ha estat finançat per: la Generalitat Valenciana Conselleria de Justícia i Benestar Social, la Fundació Bancaixa, el Programa "Joventut en Acció " de la DG Educació i Cultura de la Comissió Europea i té un cost total de 103.485,11 euros (fase I i II).

Recursos humans

L'equip de treball està format per 1 coordinador i 4 dinamitzadors que reben suport d'una gran quantitat de joves (entre 20 i 26 anys) voluntaris procedents de diferents països del sud i d'Europa.

Recursos materials

Disseny i impressió d'agendesFungible per tallersCarpetes per trobadaCàmera fotogràficaCàmera de vídeoTrípodeOrdinadorCDLlibretsBerenar per als tallersBerenar per a la trobadaDietes i viatges dels dinamitzadorsViatges dels/ les beneficiaris/es dels tallers

CONCEPTE FASE I FASE II

Material i subministrament fungibles 21.789,05 3.770,31

Arrendament i transports d'equips 193,20 0,00

Despeses en publicitat 1.348,50 980,00

Personal 35.153,14 31.002,688

Avaluació 600,00 600,00

Sensibilització 640,00 0,00

Despeses en administració 4.248,23 3.160,00

TOTAL 63.972,12 39.513,00

17


8MÉS INFORMACIÓLlocs web,...

El material editat a través del projecte és un recull de vídeos, espots i imatges que ha estat difós a través de les xarxes socials per generar una campanya de sensibilització entre l'alumnat i professorat de tots els centres participants. Tots els materials estan creats per a promoure la tolerància, el respecte i la igualtat entre nosaltres, a través d'unes fitxes didàctiques que al mateix temps poden servir de suport per aprofundir en diferents temes relacionats amb l'educació per al desenvolupament. Es facilita, via correu postal, els documents i materials editats en les dues fases del projecte pels joves.

http://www.youtube.com/user/Surenelaula (alguns vídeos realitzats pels joves i posteriorment editats en un DVD de sensibilització)

La difusió del projecte s'ha realitzat a través de la nostra pàgina web i les xarxes de Facebook, Tuenti i Youtube

El nostre lloc web: www.jovesolides.orghttp://www.youtube.com/Surenelaulahttp://www.facebook.com/elsurenelaulahttp://www.tuenti.com/#m=Profile&func=index I a més, s'ha comptat amb la difusió d'altres entitats que han col·laborat: La xarxa Ciutadania i ONG: http://ciudadaniayong.org/index.php/foro/4-debate-

ciudadania-y-ong/30-aporta-una-experiencia-depractica-de-ong-de-participacion-transformadora?limit=6&start=6#164

I possiblement s'editarà un llibre on aparega el nostre testimoniatge. FUNDAR:http://www.solidaridadenelaula.org/noticias/i/19036/50/el-sur-en-el-aulahttp://www.solidaridadenelaula.org/agenda/i/19460/56/el-sur-en-el-aula-

jovenes-constructores-de-unasociedad-intercultural.

9INFORMACIÓ SOBRE L’ENTITAT/ORGANITZACIÓ

Nom: Associació joves cap a la solidaritat i el desenvolupament (Jovesolides)

Adreça:C/ Silla, nº 10 Tel. 963632563

Objectius principals: Jovesolides és una associació sense ànim de lucre que promou la igualtat

d'oportunitats en col·lectius desfavorits, especialment entre els/ les joves i el col·lectiu

18


immigrant. Naix en 1999 com un moviment solidari i participatiu de joves i per a joves. S'organitza en base a associacions locals que mantenen autonomia organitzativa però que funcionen com una organització-xarxa amb seu en diferents països per promoure el desenvolupament comunitari a través de la formació, orientació i inserció de líders comunitaris.

Jovesolides sorgeix a partir d'un projecte a un barri valencià amb les ganes de comprometre a joves estudiants amb el seu entorn més proper, fent compatible la vida d'estudiants amb la participació i compromís social. D'aquesta manera joves valencians/es, però també arribats d'altres països a València per a cursar estudis superiors, van coincidir en un projecte d'integració social a La Coma, barri d'acció preferent que pertany al municipi de Paterna. La funció d'aquests joves era el de formar-se acadèmicament i alhora comprometre's i ser partícips d'accions i activitats dirigides al barri. D'aquesta experiència es conforma un grup de joves que no volen finalitzar el seu compromís social quan deixen de pertànyer al projecte, sinó que volen allargar aquest compromís social amb poblacions més vulnerables com un estil de vida.

La idea central de fer compatible la formació acadèmica d'estudiants amb la participació ciutadana ha estat el fonament a partir del qual s'ha constituït Jovesolides en sis països: Nicaragua, El Salvador, Colòmbia, Equador, Marroc i Espanya. Aquesta fita de compromís i el foment d'un lideratge juvenil és el punt de confluència del treball desenvolupat per aquesta xarxa, que vol, abans que res, ser un element promotor de la transformació social cap a una altra manera de veure i de viure el desenvolupament.

A partir de petites actuacions al llarg dels anys, hem arribat a processos de treball en xarxa més arredonits, que ens han permès generar una estructura més completa, on tots/ totes segueixen objectius comuns.

19


Àmbit de treball:

Actualment, des de Jovesolides Espanya es treballen les següents àrees d'intervenció:

A. Cooperació al desenvolupament

Àmbit d'actuació en què es promou el protagonisme de les persones per ser agents de canvi en els seus contextos enfortint les capacitats de col·lectius socials a Llatinoamèrica i Marroc, tractant de promocionar la inclusió social, el lideratge, la igualtat d'oportunitats i el foment d'unes societats més equitatives.

B. Codesenvolupament

Estratègies vinculades a l'enfortiment de capacitats de joves líders en les seves comunitats d'origen i col·lectius associats d'immigrants a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de generar vies per a la construcció d'una ciutadania crítica, transnacional i col·lectiva.

C. Sensibilització social

Jovesolides manté el seu compromís per apropar la realitat del sud i els moviments migratoris, en el context valencià, a joves, des d'una mirada crítica i conscient per tal de promoure inquietuds i interessos vinculats a la solidaritat, la justícia i la igualtat.

D. Promoció del voluntariat

Àmbit molt dinàmic que s'enriqueix amb la col·laboració de persones que provenen de diferents països i que es vincula amb cadascuna de les línies temàtiques que promou Jovesolides. Conscients del rol del voluntariat en la societat civil, Jovesolides promou estratègies que vinculen des de l'acollida, l'acompanyament, la formació, i fins i tot, l'avaluació dels processos generats. Una dinàmica col·lectiva que es construeix permanentment.

E. Societat de la Informació

La societat de la informació i les noves tecnologies de comunicació són part del debat actual, atès el gran valor educatiu i social que tenen per a la inclusió de col·lectius socials exclosos; per això, Jovesolides marca com una de les seues línies d'acció, l'oferta d'espais de participació, formació i orientació vinculats a l'accés a les tecnologies i la lluita contra la bretxa digital.

20


21

"Menys Graus, Més Cinema"

1 SITUACIÓ ANTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTUACIÓ Context, punt de partida, qui està donant també resposta a eixa situació i què està fent.

El nostre projecte va dirigit a la població jove de Mislata d‘entre 13 i 35 anys. Si mirem el padró municipal de 2011, podem observar que la població juvenil del municipi representa més d’un 31,7% de la població total (13.867 joves dels 43.657 habitants).

Per tant, des de l’associació Menys Graus creiem que és de gran importància elaborar un projecte dirigit al col·lectiu jove del municipi, i realitzar una oferta d’oci que resulte integradora per a la joventut d’altres orígens.

Considerem important que aquestes ofertes d’oci siguen una alternativa i/o que generen una reflexió sobre les conductes de risc que poden afectar la població juvenil, a causa de les dades sobre el consum de substàncies pels joves.

Si a això s'afegeix el fet que a Mislata hi ha poca oferta d’oci, no ens hem d'estranyar que la diversió de la joventut estiga relacionada amb el consum de substàncies.

A Mislata, l’acció preventiva s’ha fet a través de l'UPPCA, mentre que les activitats i tallers per a joves s'han fomentat des de la Regidoria de Joventut, que de vegades, han


Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: cinema i jovesEntitat/institució: Menys GrausAdreça: c/ Túria, 13 C.P.: 46920 Municipi: MislataTel.: 963 837 141 Fax: Correu electrònic: [email protected] web: www.menysgraus.orgPersona de contacte: Laura López.Paraules claus: curtmetratges, prevenció, participació juvenil.

1er accèsit

23


comptat amb el suport d’associacions. Des de Menys Graus, creiem important ajuntar la reflexió sobre drogues proposades per l'UPCCA i les activitats dels tallers lúdics de la Regidoria, per a la qual cosa va nàixer el projecte "Menys Graus, Més Cinema".

2DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ (EXECUCIÓ)Resumidament: descripció resum de l’experiència, objectius, estratègia, desenvolupament del

projecte, metodologia, participació dels/ les usuaris/es en el projecte. Amb qui s’ha col·laborat per

posar en marxa el projecte i amb què. Temporalització: inici/final. Període de vigència.

"Menys Graus, Més Cinema" és un projecte-taller que s’ha realitzat en dues ocasions, des de l’Associació Menys Graus de Mislata, a causa de la gran acollida dels participants.

Aquesta activitat consisteix en la realització per part d'un grup d’adolescents

d'un breu curtmetratge amb una temàtica de conductes de risc: drogues, addiccions, conductes sexuals de risc, etc., que anirà des de la idea inicial fins el rodatge, passant per totes les etapes intermèdies: guió, producció, assajos...

PER QUÈ "MENYS GRAUS, MÉS CINEMA"?

1. El cinema com a eina de reflexióLa idea del projecte naix de l'opinió que la millor manera de fer reflexionar sobre

conductes de risc és posar-se en la pell dels sensibilitzadors i treballar amb un tema, fer-lo créixer i dur-lo a terme. El cinema és una bona mostra de com agafar una idea i, en treballar-la, convertir-la en una història en la qual has hagut de reflexionar, aprendre, escoltar, reescriure… A més, permet realitzar un treball en equip de manera que tots siguen importants.

2. Un missatge dels/ les joves per a jovesQue els/les joves es convertisquen en emissors d’un missatge de prevenció a

través d’un curtmetratge ens pareix una molt bona manera d’arribar-hi a la joventut i que ells mateixos hagen hagut de reflexionar, debatre i informar-se sobre el tema, amb l’associació sempre com a suport.

OBJECTIUS:Els objectius d’aquest taller poden resumir-se en: − Reflexionar sobre conductes de risc i conèixer-ne les conseqüències.− Fomentar el treball en equip i la companyonia per a desenvolupar un projecte

en comú.− Conèixer gent nova que compartisca les mateixes inquietuds. − Aprendre conceptes relacionats amb el cinema.

Dues edicions: metodologia i temporalitzacions

24


"Menys Graus, Més Cinema" ha tingut dues edicions amb els mateixos objectius, però s'ha donat un canvi clau en la metodologia del projecte: mentre que en la primera edició es realitzà només un curtmetratge entre tots els participants, en la segona es feren 5 grups de treball i cadascun va realitzar un breu curtmetratge.

En ambdues edicions, ha coordinat una llicenciada en Comunicació Audiovisual per impartir el taller i un equip de monitors/es i mediadors/es de Menys Graus ha donat suport en el tractament dels temes (alcohol, canuts, assetjament escolar, anorèxia…) i en els rodatges.

1a edició: "Traficando con heridas"El taller va començar el 16 de febrer de 2011 i va finalitzar amb l'exhibició del

curtmetratge "Traficando con heridas" el 4 de juliol.

Per tal de realitzar-lo, primer es va pensar una idea i després es va dividir el grup en subgrups de guió, producció i rodatge perquè cadascun s'especialitzara en una tasca diferent. Després de les classes teòriques en les quals s'ensenyà a realitzar tot el procés de creació i preparació, hom començà a gravar i per últim Menys Graus s’ encarregà del muntatge de les imatges.

El curtmetratge, de 25 minuts de duració, tenia com a tema principal l'assetjament escolar i les drogues. La història gira al voltant d'Alberto, un jove que acaba venent droga per pagar a un grup de vàndals de l’institut i així acabar amb les amenaces.

2a edició: "Històries de l'alcohol"La segona edició millora alguns punts dèbils i fa més atractiu el projecte. D’aquesta

manera, decidim fer grups de 5 participants i que cadascú fera un curtmetratge de 2 a 3 minuts. Així tots aprendrien tot el procés de creació i podrien aportar històries diferents d’un mateix tema.

25


Els caps de setmana de febrer es realitzaren els diversos rodatges. Encara que hi havia molts grups, es va intentar que es feren rodatges compartits perquè pogueren ajudar-se els uns als altres. Finalment, el 23 de març de 2012 tingué lloc el Festival de Curtmetratges "Menys Graus, Més Cinema: Històries de l'alcohol".

En aquesta segona edició es produïren 5 gravacions: "No confíes", "La decisión", "Recuerda", "El Rubio" i "Sugestión". A més a més, amb les votacions del jurat i també del públic, els curtmetratges guanyadors s’utilitzarien com a campanya de sensibilització de Menys Graus.

ParticipantsEls/les participants han esdevingut els/les protagonistes d’aquest taller. Ells/ elles

han sigut el centre i els/les que han creat la pròpia activitat. Han decidit la idea del seu curtmetratge, l’han desenvolupat i l’han posat en marxa. Han tingut suport, tot i que sense cadascun d’ells, el taller hagués sigut diferent. Pel que fa al nombre de participants, sumant les dues edicions el total ha sigut de 70 participants (48 de la primera edició i 22 de la segona).


Per a la valoració tenim, per una banda, la pròpia avaluació dels/les monitors/es i, a més, el qüestionari. L’últim dia de taller es va dedicar un temps a parlar de l’activitat i conèixer les conclusions dels participants. El qüestionari que es va passar als joves va ser el següent:

26


27


4SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTUACIÓResultats, objectius acomplerts.

En general, es pot dir que els objectius plantejats en el projecte s’han aconseguit satisfactòriament. Hem fet que un grup de 40 joves treballara en equip i s’implicara, demostrant el seu interès pel projecte i pel taller. Així mateix, hem aconseguit eliminar alguns dels mites que molts joves tenien sobre l’alcohol a partir de la informació aportada pels/les monitors/es de Menys Graus. Gràcies a aquests professionals, el jovent ha reflexionat sobre els valors que intenten transmetre en els guions que han escrit. D’aquesta manera la prevenció s’ha dut a terme directament des de la joventut cap a la resta de la població.

A més, hem aconseguit que aprenguen coses noves sobre el món del cinema. Encara que, en haver-hi tanta gent implicada, el guió es va fer més llarg del que esperàvem i va allargar la producció i el rodatge, el resultat ha sigut molt satisfactori.

Per part dels assistents, la valoració ha sigut molt positiva i quasi tots volien repetir; encara més, la meitat dels participants de la segona edició ja havien participat en la primera. El que més els ha agradat ha sigut el rodatge, un procés que va crear noves amistats i, encara que fóra la part més sacrificada, és on més es divertiren.

Per últim, és important destacar que amb els dos tallers hem creat un grup d’adolescents que sol vindre a activitats també organitzades per Menys Graus, com l’oci nocturn alternatiu Mislata ON, concerts, monòlegs i, fins i tot dos d’ells han arribat a ser parts actives de l’associació.

5VALORACIÓ DE LA PRÀCTICA INNOVADORAPunts forts (fortaleses i oportunitats), punts dèbils (debilitats i amenaces).

Com a punts forts es pot destacar el fet de convertir els/les participants en els propis/es creadors/es i protagonistes a través d’un treball comú. Ensenyar a través de la creativitat, la diversió i un món tan atraient com el cinema és un gran encert. A més, fer partícips tants/tantes joves fa crear consciència de grup i permet mobilitzar i promoure els valors que Menys Graus vol transmetre des de dins del grup.

També, ofereix la possibilitat de tractar múltiples temes i des de molts punts de vista, i possibilita la reflexió i l’intercanvi d’idees, així com desenvolupa la creativitat dels/ les assistents.

El principal punt dèbil és l’enorme esforç i implicació que comporta per part de l’organització. La principal dificultat ha estat coordinar un grup de persones tan

28


heterogeni i posar en acció un projecte que interessara i motivara a tots. També podríem afegir com a un punt dèbil la necessitat d’ajudes externes tant econòmiques com pel que fa a materials per poder posar en marxa un projecte d’aquestes característiques.

6POSSIBILITAT QUE L’EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS I CONTEXTS


"Menys Graus, Més Cinema" és un projecte fàcilment exportable a altres entitats sempre que es puga disposar d'algun/a professional que domine la part tècnica. L’avantatge principal dels curtmetratges és que, segons la temàtica que hi planteges, es pot aplicar a qualsevol àmbit. És a dir, de vegada de centrar-se en les conductes de risc es poden tractar altres temes d’interès com pot ser el medi ambient, el racisme, el sexisme, la igualtat, l'homofòbia, etc. Les eines audiovisuals són una bona alternativa per a transmetre valors i conscienciar la població.

7FINANÇAMENT DE L’ACTUACIÓFonts de finançament, recursos materials i humans, cost.

Recursos humansEl curs va disposar de dos monitors durant les classes teòriques: un per tractar

temes d’alcohol i l'altre per explicar els conceptes de cinema i ajudar a desenvolupar els curtmetratges.

Durant el rodatge, es van necessitar des d'1 a 5 monitors/es segons el nivell de dificultat de l'escena rodada i del material que havia de ser traslladat al lloc del rodatge. En general, els /les participants foren molt actius i la missió dels/ les monitors/es era de control i suport.

Recursos materials Durant les sessions del curs va ser necessària una sala amb ordinador i projector,

taules i cadires. Per al material hem tingut l’ajuda de la Regidoria de Joventut de Mislata, encara que les classes teòriques es realitzaren al Centre Jove del Mercat.

Per a la gravació fou necessària una càmera, trípode, micròfon, cintes de gravació, maquillatge i attrezzo. En la part tècnica ha col·laborat Mislata Televisió, que va prestar el seu equip antic i l’associació juvenil de Tres Cantos (Madrid), que va prestar la il·luminació. Pel que fa al maquillatge i attrezzo, va ser comprat o aprofitat de material que tenien els/ les monitors/es o participants.

Per a l'exhibició era necessària una sala amb projector i pantalla o paret blanca,

29


així com altaveus, ordinador o DVD i localitats suficients per acollir tot el públic assistent. Finalment, es va realitzar al Centre Cultural de Mislata.

Recursos econòmics L’associació, per al seu projecte anual, rep la subvenció de l’Ajuntament de Mislata

per a associacions juvenils, una part d'aquesta subvenció es destina a l'activitat descrita.

8MÉS INFORMACIÓLlocs web...

Web Menys Graus: www.menysgraus.org Pàgina de Facebook: https://www.facebook.com/associaciomenysgrausTwitter: @MenysGrausTuenti: Menys GrausCanal de Youtube: http://www.youtube.com/user/MenysGrausCorreu electrònic: [email protected]

9INFORMACIÓ SOBRE L’ENTITAT/ORGANITZACIÓ Nom: Associació Menys Graus

Adreça: c/Túria, 13 CP: 46920 Mislata (València)

Objectius principals:

Menys Graus pretén sobretot generar i promocionar alternatives d’oci saludable i no consumista que permeta als/les joves participar en activitats lúdiques, esportives, culturals i socials; així com donar-los informació i/o fer-los reflexionar sobre las diverses conductes de risc i temes de salut.

Per això, tenim una sèrie d’objectius per al nostre projecte:

Promoure entre la joventut alternatives d’oci per a gaudir del temps lliure saludablement.

Programar activitats on el factor econòmic no siga un obstacle per als/les joves.Consolidar un punt de trobada, relació i formació, a través d’un ampli ventall

d’activitats atractives que satisfacen els gustos i preferències del sector juvenil.Utilitzar espais públics existents al municipi per a la realització d’activitats, cursos

i tallers, i per apropar-hi els joves als recursos municipals. Comptar amb el teixit associatiu del municipi.

30


Generar ocupació entre la població juvenil que facilite la seua incorporació social i laboral.

Fomentar la participació activa.

Àmbit de treball:

Les activitats de Menys Graus van dirigides a joves de 12 a 35 anys tant de Mislata com de la resta de la Comunitat Valenciana.

31

"Apropa’t a Europa!"

1 SITUACIÓ ANTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTUACIÓ Context, punt de partida, qui està donant també resposta a eixa situació i què està fent.

Hi ha una certa por a eixir fora i veure altres realitats. Fora tenen una altra cultura, una altra llengua i unes altres formes de relacionar-se. Pareix que, per a una gran part de la joventut, Europa és un lloc llunyà, on no poden comunicar-se i on tot és diferent. Aquesta és la realitat que ens trobem en molts casos, i més quant més menuts són els pobles o més lluny estan de les ciutats més grans. Aquesta és la gran problemàtica a la qual el projecte vol donar solució; el projecte vol apropar la joventut a Europa.

Programes amb molt d'èxit, com l'Erasmus, han fet un gran treball per apropar la joventut a Europa, però encara queda molt de treball a fer. Facilitar (in)formació al jovent, amb les possibilitats que té a Europa, és cada vegada més important, per a créixer com a ciutadans/anes europeus/es, ja que això és el que són, el futur d'Europa.

"Apropa’t a Europa!"Àrea temàtica/àmbit de l’activitat: Promoció de la mobilitat europea

Entitat/institució: Gilberto MartínezAdreça: C/ de la Torreta 1 C.P.: 46930Municipi: Quart de PobletTel.: 96 153 14 59 Fax: 96 152 34 60 Correu electrònic: [email protected] web: www.europajove.euPersona de contacte: Gilberto MartínezParaules claus: Europa, Interculturalitat, Cooperació, Inter-canvi.

2n accèsit

33



projecte, metodologia, participació dels/les usuaris/es en el projecte. Amb qui s’ha col·laborat per


Aquest és un projecte de dinamització juvenil utilitzant el web 2.0 per facilitar la mobilitat europea. Es fonamenta principalment en la unió de la mobilitat i les xarxes socials com a un dels millors camins per la confiança, la immediatesa, la facilitat, el baix cost...

Partim d’un itinerari europeu que consta de tres fases:

1.- Informació sobre projectes de mobilitat i participació en un d’ells com a mínim.2.- Plantejament d’un SVE (Servei Voluntari Europeu).3.- Els/les joves passen a col·laborar en la gestió i dinamització dels projectes

europeus.

Els objectius principals del projecte són:

-Promoure la mobilitat juvenil per tot el continent europeu.-Potenciar la cultura europea i la pròpia dels països que intervenen en els projectes:

interculturalitat, creixement cultural, diàleg intercultural...-Fer que la joventut tinga un sentiment europeu, de ciutadà/ana europeu/a.-Fomentar l'aprenentatge de les diferents llengües, tant nacionals com europees.-Promoure l'intercanvi d'idees entre el jovent de les diferents regions del món.

Metodologia:

Creació d'un servei de dinamització de les inquietuds dels/les joves partint de les possibilitats que dóna la UE i basant-se en els següents principis:

-Ús de les xarxes socials per a transmetre la informació i arribar a més gent.

-Participació en trobades, seminaris i cursos del programa "Joventut en Acció", amb l’objectiu indirecte d’establir contactes i fer xarxa amb organitzacions juvenils a Europa. Gràcies a les xarxes socials, el contacte amb aquestes organitzacions és molt fluid i constant.

-Fer un pas més enllà en aplicar la perspectiva europea a qualsevol projecte social existent, no sols des d’una visió de finançament, sinó com a establiment de noves oportunitats com pot ser col·laboració en xarxa amb altres entitats europees amb recorreguts pareguts.

-Utilització del bloc com a mecanisme de creixement personal, partint de la reflexió personal sobre l'experiència, que pot servir com a motivació per a altres persones. Gràcies a la web 2.0, tots els comentaris a les entrades del bloc estan connectats amb les xarxes socials, per a donar-li la importància que tenen.

34


-Ús de mecanismes col·laboratius en línia per a la gestió de tot el projecte (construir l'Oficina europea en Internet): Google Calendar, Gmail, Google docs, Formularis….

-Creació d’una xarxa de col·laboradors que actuen com a mediadors en realitats físiques amb els/les adolescents i joves objectiu d’aquest projecte: instituts, centres d’informació juvenil, associacions…

Hi ha una primera fase en què es coneix el projecte i el/la jove s’anima a participar amb uns d’una setmana o dues en un altre país; una segona fase, en la qual el participant busca projectes que tenen relació amb els seus interessos, d'una durada d’uns mesos o un any (SVE – Servei de Voluntariat Europeu–) i una tercera fase, on aquests propis joves passen a col·laborar amb la gestió i dinamització de la informació i dels projectes europeus en general.

Finalment, el projecte genera una xarxa natural que connecta les institucions que estan fent el mateix: centres Europa Jove, pràctiques europees des d’instituts, associacions, punts d’informació juvenil…, incorporant una oficina virtual en les xarxes socials a la xarxa física territorialitzada.


Els indicadors utilitzats han sigut el nombre d'usuaris/es beneficiaris/es del projecte i els llocs de residència dels participants, prioritzant els/les joves de la província de València.

35



A continuació, enumerem els resultats del projecte des de gener de 2012:Projectes europeus presentats: 253Projectes aprovats: 51Joves que han participat: 147, dels quals més de la meitat són xiques i la majoria de

la província de València, Màlaga i Vigo.Col·laboracions amb altres entitats: instituts, ajuntaments i altres organitzacions

espanyoles i europees.Joves inscrits al llistat d'adreces electròniques: 192Amics en la pàgina Facebook: 134Amics en el grup Youth in Action Spain: 881


Fortaleses: El punt més fort d'aquest projecte és que es pot fàcilment autogestionar.Oportunitats: Pels beneficis per als/les joves participants, podem arribar fàcilment

a més gent pel boca a orella i a través de la difusió de les experiències dels participants en la nostra web.

Debilitats: Hem de lluitar contra la por dels/les joves a eixir fora de l'Estat, a equivocar-se i a parlar en un altre idioma diferent.

Amenaces: Amb la situació actual, és possible que la UE canvie les seues polítiques socials i retalle la partida pressupostària dedicada a projectes de joves.



Es tracta d'un projecte fàcilment adaptable a qualsevol organització, principalment de l'estat espanyol. Els mecanismes, els esquemes i les formes de participar poden ser bàsicament els mateixos.

36



Recursos humans: Una o dues persones, expertes en programes europeus, amb experiència en mobilitat europea i amb contactes en organitzacions europees. Aquestes persones tindrien una dedicació de 25h setmanals.

Recursos materials: En tractar-se d'una oficina virtual, els recursos materials són mínims: connexió a Internet, ordinador...

Finançament: A banda del treball voluntari, i de la connexió i ordinadors propis, es compta amb el suport econòmic d’alguna institució pública a canvi d’assessorament, tot i que l’objectiu del projecte és autofinançar-se, principalment de la Unió Europea.

8MÉS INFORMACIÓLlocs web...

www.europajove.eu

37

COL·LABORADORS

Aprendre fent un servei: Mislata TIC - “Aprofita el teu ordinador”

1 SITUACIÓ ANTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTUACIÓ Context, punt de partida, qui està donant també resposta a aquesta situació i què està fent.

Les escoles taller tenen un ampli ventall d’ofertes de formació per a joves que han deixat al cap de poc de temps l’ensenyament reglat o simplement estan desocupats i tenen problemes per inserir-se laboralment. L’Ajuntament de Mislata, mitjançant la pròpia Agència de Desenvolupament Local, ha gestionat tradicionalment distintes Escoles Taller i en la seua última oferta d’accions formatives, incloïa una orientada a la formació laboral en les tecnologies de la informació i el coneixement. D’altra banda, els Centres Joves de la Regidoria de Joventut programen les seues ofertes periòdiques de cursos i tallers per a joves, amb moltes i diverses propostes d’oci i formació per a joves del municipi.

Aprendre fent un servei:Mislata TIC - “Aprofita el teu ordinador”Àrea temàtica / àmbit de l’activitat: formació professional i tecnologies de la informació i el coneixementEntitat / institució: Ajuntament de Mislata – Agència de De-senvolupament Local – Centres Joves de MislataAdreça: c/ Antonio Aparisi, 6 - C/ Major, 36 C.P.: 46220 Municipi: MislataTel.: 963990350 - 963990340Correu electrònic: [email protected] web: www.adlmislata.es - www.mislatajove.org Persona de contacte: Marcelo Blas, director de l’Escola Taller

Mislata TICs - Mariam Cardona, coordinadora de Joventut de l’Ajuntament de Mislata.Paraules claus: formació, servei a la comunitat, difusió de les TIC, apoderament.

39



projecte, metodologia, participació dels/les usuaris/es en el projecte. Amb qui s’ha col·laborat per


L'Escola Taller Mislata TICs ha estat dirigida a joves de 16 a 25 anys, precisament el col·lectiu social amb major taxa de desocupació. El projecte es va dividir en dues especialitats professionals: Tècnic/a de Sistemes Microinformàtics (manteniment d'ordinadors, xarxes informàtiques, maquinari i programari) i Instal·lació d'Equips i Sistemes de Comunicacions, que engloba les àrees de telefonia fixa i mòbil i sistemes de radiodifusió.

Durant els dos anys que ha durat, els alumnes han rebut formació totalment especialitzada; primer, la formació teòrica i després, les pràctiques.

Uns dels principals avantatges d'aquest tipus d'iniciatives formatives és que els alumnes reben una assignació econòmica mentre estan aprenent. Els/les joves han percebut, durant els sis primers mesos de formació teòrica, una beca mensual i durant la resta del curs, tenen assignades 14 pagues a l'any del 75% del salari mínim interprofessional.

En el moment de dissenyar, des de la Regidoria de Joventut, la programació de tardor de 2012 de cursos i tallers per a joves es planteja la necessitat d’oferir tallers relacionats amb la informàtica i les tecnologies de la informació i el coneixement. En paral·lel, l’equip docent de l’Escola Taller Mislata TICs proposa que els seus alumnes puguen realitzar una part de les pràctiques formatives impartint, ells/elles mateixos/es, aquests tallers per a joves relacionats amb la informàtica i les tecnologies de la informació i el coneixement, repetint l’experiència que ja havien desenvolupat amb altres col·lectius ciutadans al municipi.

La iniciativa té acceptació i es materialitza en tres tallers reunits sota la marca comuna “Aprofita el teu ordinador”. Concretament són els següents i aquestes són les dates:

“Com instal·lar Linux i fer particions”, del dilluns 5 al dijous 8 de novembre.“Com muntar un ordinador de baix cost”, del dilluns 19 al dijous 22 de novembre.“Com formatar un PC”, del dilluns 10 al dijous 13 de desembre.

L’objectiu, en els tres casos, és aprofitar millor les possibilitats que ens ofereix Internet i els ordinadors. L’activitat es va realitzar al Centre Jove del Mercat, de 18 a 20 h. en les dates esmentades. Cada taller tenia un màxim de 14 places i la inscripció era gratuïta.

La gran diferència, respecte a la majoria de cursos i tallers que es programen des dels centres joves, és que el professorat d'aquests tallers eren joves alumnes-treballadors/es de l'Escola Taller Mislata TICs.

40



Per una banda, l’experiència en relació a l'aprenentatge propi del programa curricular de l'Escola Taller Mislata TICs, ha estat avaluat pel professorat de la mateixa Escola Taller. En tant que servei que es presta, en aquest cas, als Centres Joves de l’Ajuntament de Mislata, també ha estat valorat per dos indicadors: l’assistència als tallers i la valoració final que fan els/ les participants en els tallers mitjançant una enquesta de qualitat i millora. En tots casos tenim un resultat molt satisfactori.

Un altre element d’avaluació seria la valoració feta pels/les joves alumnes de l’Escola Taller i, en aquest cas, al mateix temps, monitors/es d'“Aprofita el teu ordinador”. També podem afirmar que han fet una consideració molt positiva de l’experiència.


Vincular el treball formatiu realitzat des de l’Escola Taller Mislata TICs amb la realització d’activitats de difusió d’eines bàsiques informàtiques entre altres joves, era l'objectiu principal d'aquesta iniciativa. Però hi ha més resultats derivats d'aquest objectiu principal:

Els/les joves alumnes de l'Escola Taller Mislata TICs s’han familiaritzat amb els recursos i serveis dels centres joves municipals.

S’ha produït un procés d’apoderament dels alumnes de l’Escola Taller, que han hagut d’organitzar la seua feina com a docents d’altres joves, incorporant mètodes pedagògics bàsics per a compartir els seus coneixements i assolir els objectius de cadascun dels tres tallers esmentats.

Els/les alumnes de l’Escola Taller han comprovat la bona acceptació de les iniciatives de difusió de les TIC entre la joventut i també en altres sectors de la població del municipi. I alguns d’ells i elles, han decidit organitzar-se com a associació per a continuar treballant en aquest àmbit i mantindre la col·laboració amb l’Ajuntament i el municipi una vegada finalitze l’Escola Taller.

Els/les joves de Mislata que han participat en els tres tallers han ampliat els seus coneixements informàtics i de les TIC i ho han fet amb un professorat amb el qual comparteixen moltes referències socials i culturals pel fet que tenen una edat molt semblant. Podríem parlar d’un procés d’aprenentatge entre iguals.

L’Ajuntament ha pogut programar una activitat de difusió de les TIC orientada als/ les joves del municipi sense una despesa addicional, aprofitant els recursos que se’n deriven de l’Escola Taller, concretament el capital humà que s’ha format en aquest centre.

41


Els/les alumnes de l’Escola Taller estan millors posicionats en el difícil mercat laboral gràcies a la formació rebuda i també a les pràctiques desenvolupades.


Les parts més positives d'aquesta experiència tenen a veure amb la doble vessant d’un aprenentatge (el dels alumnes de l’Escola Taller) que implica un servei (la formació en TIC dels joves participants en “Aprofita el teu ordinador”) i un servei (els tallers “Aprofita el teu ordinador”) que suposa un aprenentatge (apoderament, metodologies i organització de la feina) per als alumnes de l’Escola Taller.

El fet que hagen triat com un dels espais de pràctiques els centres joves és una aposta clau de l’Escola Taller pel servei a la comunitat que es vol oferir.

L’únic risc és com donar continuïtat a una experiència que està directament vinculada a la realització de pràctiques formatives d’una Escola Taller que té un límit temporal. La decisió d’impulsar una associació juvenil per a mantindre les actuacions i la col·laboració amb l’Ajuntament pot ser una via de solució per a resoldre l'aspecte esmentat.



L’aprenentatge-servei (APS) és una metodologia absolutament flexible que practiquem sovint de manera inconscient. Aquest ha sigut el nostre cas. Pensem que és relativament senzill vincular una part de la formació reglada d’una Escola Taller -com aquest cas- però també d’un Programa de Qualificació Professional Inicial, dels estudis d'ESO i Batxillerat o cicles de Formació Professional a iniciatives que impliquen un benefici per a la comunitat on viuen aquests/es joves. Millora l’aprenentatge, què és fa més pràctic i concret; guanya la cohesió social de la comunitat, creant i reforçant lligams entre persones, transformant l’entorn, actuant per a millorar les condicions de vida de tots i totes…

L’Ajuntament pot ser l’agent que connecte la part formativa amb la realitat social de municipi de manera que l’aprenentatge i el servei a la comunitat interactuen de manera eficaç.

42



Per una part, estan els recursos que l’Escola Taller Mislata TICs ja tenia assignats amb el finançament de la Unió Europea, independentment que aquesta iniciativa “Aprofita el teu ordinador” s’haguera realitzat o no. Per una altra banda, la feina de programació de l’oferta periòdica de cursos i activitats per a joves que es fa habitualment des dels centres joves de l’Ajuntament.

Aleshores, no ha calgut dedicar recursos econòmics o humans que no estigueren ja previstos en altres partides.

8MÉS INFORMACIÓLlocs web,...

http://www.mislatatv.es/index.php?mapa=webtv&accion=clip&id=1111

9INFORMACIÓ SOBRE L’ENTITAT/ORGANITZACIÓ

Nom: Centres joves de Mislata – Regidoria de Joventut – Ajuntament de Mislata

Adreça:

Centre Jove del Mercat - C/ Major, 36 - tel.: 963 990 340 - [email protected] Jove Túria - C/ Túria, 13 - tel.: 963 837 141 - [email protected]

Objectius principals:

Són espais públics creats per l’Ajuntament de Mislata per a promoure el

43


desenvolupament personal dels/les joves, fomentar la convivència i incrementar la seua participació social. Es tracta de millorar la qualitat de vida i el benestar de la gent jove mitjançant una àmplia oferta d’activitats, serveis, formació, informació i recursos.

Àmbit de treball:

Joves de més de 12 anys, que estudien, treballen o estan desocupats/des. També són usuaris/es dels centres joves els/les professionals que treballen amb joves (animadors/es, educadors/es, mestres, informadors/es, professors/es etc.), associacions juvenils del municipi o qualssevol grup de persones que proposen activitats d’interès per als joves.

44


45

"MOU-T"


Cada dia són més els/les joves de Silla que es troben desocupats/ades. Les dades oficials parlen de més d'un 50%. A la vegada tenim una de les generacions millor preparades i una mancança d'oferta cultural a causa dels baixos pressupostos dels governs locals.

En un moment de crisi com és l'actual, cal potenciar l'ocupació i cercar-ne noves fonts potenciant l'esperit emprenedor.


projecte, metodologia, participació de dels/les usuaris/es en el projecte. Amb qui s'ha col·laborat per


"Mou-T" és un programa d'autoocupació juvenil basat en dur a cap una oferta de tallers impartits per joves desocupats/ades a la població de Silla. Només cal una idea de

"MOU-T"

Àrea temàtica / àmbit de l’activitat: emprenedoria, autoocu-pació

Entitat / institució: Ajuntament de SillaAdreça: Plaça Poble nº1 C.P.: 46460 Municipi: SillaTel.: 961200029 Fax: 961210731Correu electrònic: [email protected] web: www.sillacultural.comPersona de contacte: Pau BeneitParaules claus: cursos, autoocupació, emprenedoria, desocu-pats, formació.

47


curs i que aquesta tinga una bona acollida, ja que els/les joves cobraran de les taxes de l'alumnat.

Es poden donar cursos a canvi de quotes, però també a canvi de cursos; per exemple, un/una jove pot donar una hora de taller de guitarra a canvi de rebre classes d'anglés.

Amb aquest projecte volem cobrir els següents objectius:- Oferir un ventall de tallers de formació: lúdics, culturals, educatius, de creixement

personal, així com de promoció de l'ocupació.- Potenciar l'esperit emprenedor en la joventut per tal de cercar una font d'ocupació.- Dinamitzar la població juvenil en espais de creació enfront dels espais de consum.- Crear espais de cooperació entre joves de Silla.

Oferta de tallers proposats i impartits per la pròpia població juvenil. Des de la Regidoria de Joventut s'obrirà una borsa perquè els/les joves de la

població ens proposen tallers que ells/elles mateixos/es impartiran. La Regidoria farà una oferta de tallers i es desenvoluparan aquells que trie la

població juvenil. L'alumnat pagarà unes taxes que cobrarà el/la jove tallerista amb una retenció del

21 % d'IRPF. Aquesta mena de facturació o pagament està recollida per les lleis estatals per a temes formatius i educatius puntuals.

Els/les joves inscrits/es al programa rebran gratuïtament microtallers de formació amb continguts relatius a l’elaboració de projectes: com fer una programació, disseny per impartir un microtaller, metodologies, treball en xarxa, eines educatives a la web, etc.

Les accions es realitzaran a la Nau Jove, local on es troba el Centre d'Informació Juvenil. Aquesta té una aula amb 12 ordinadors, una aula per a taller, dos televisors, impressores, fotocopiadora, connexió a Internet i tot el material fungible necessari per als cursos o tallers. També es pot valorar qualsevol altra mena d’instal·lació municipal en funció de la naturalesa del taller.

Disposem de / l’ Ajuntament ofereix:- Espais i infraestructura.- Publicitat.- Xarxes socials per a la difusió dels projectes.- Suport en la gestió.- Punt de trobada de joves emprenedors.- Assessoria empresarial per a futurs projectes o idees més complexes.- Personal qualificat per un desenvolupament òptim dels projectes.- Certificats emesos per l’Ajuntament de Silla.- Aules i infraestructures.- Ordinadors.- Fotocopiadora.Va dirigit a persones...- Desocupats/ades menors de 35 anys.- Persones empadronades a Silla.Procés de selecció del personal. Es podrà tindre en compte...- Si no compleixen el límit d’edat.

48

"MOU-T"

- Si tenen massa experiència professional.- Els cursos que avaluem que són de major interès general.- Qualificació del curs.

Forma de funcionamentEls/les talleristes interessats/ades en impartir un curs hauran d'inscriure's a la

base de dades creada per aquest efecte, com a alumnat o tallerista. Quan cadascú presente el curs, es valorarà si és admès o no, abans de la seua

publicació.El/la jove tallerista rebrà la formació prèvia per tal d’impartir el curs.Els/les alumnes interessats/ades en assistir a un curs, hauran d’inscriure’s en la

base de dades.Aquests hauran d’abonar la taxa corresponent al curs abans que comence.Una vegada inscrit l'alumnat, el tallerista ha d'adquirir una obligació/compromís

amb aquests alumnes. Per tal d'evitar cancel·lacions de cursos sense causa justificada, se sol·licitarà al tallerista una fiança que li serà íntegrament tornada en acabar el curs.

Així i tot, abans d’iniciar la publicació del curs, el professor haurà determinat el nombre mínim d’alumnes necessaris.

La base de dades, inclourà:- Nom i cognoms- Adreça- Edat- Dades de contacte- Si participa com a alumne/a o professor/a- Categories dels cursos- En cas de ser alumne, en quin curs vol ser inclòs o quin vol rebre.

Com a beneficiaris/es estaríem parlant de tota la població juvenil, ja que, directa o indirectament, es podrien beneficiar del projecte bé impartint taller o bé com a usuaris/es dels taller. Esperem arribar a uns 200 joves, entre talleristes i alumnes.

Partint d'aquesta experiència es pot generar una associació de joves emprenedors/es, desocupats/ades o formadors/es, d'aquesta manera es poden generar espais de trobada entre joves del municipi amb iniciatives per l'ocupació.

Es pot treballar una plataforma virtual per tal que els/les joves puguen triar els tallers més interessants per a posteriorment dur-los a terme.


El principal indicador per avaluar és el nombre de joves inscrits com a talleristes i els que participen als cursos com a alumnes. Actualment el projecte té un total de 12 joves talleristes i 10 joves que han participat als tallers.

Un altre valor per avaluar és el canvi de les habilitats, aptituds i competències

49


dels/les joves talleristes mitjançant enquestes als/les alumnes i a ells mateix, ja que, a més de la vessant econòmica, hauran adquirit bagatge personal i professional.

4SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓResultats, objectius acomplerts.

Aquest projecte està en execució i per tant, no tindrem resultats avaluadors fins el proper més de juliol de 2013.


El fet d'implicar els/les joves de la població no només en el consum dels tallers sinó en el disseny i realització d'aquestos és la part més innovadora del projecte. Fins ara sempre hem buscat joves que participaren, ara busquem joves que organitzen.

El punt més fort és la il·lusió dels/les joves per treballar, no només les ganes de guanyar diners sinó la il·lusió de fer una tasca relacionada amb la seua formació.

El punt més dèbil és que costa molt donar el pas a l'autoocupació, ja que sempre esperen que algú els organitze. La iniciativa depèn del/la jove i no de l'equip de joventut.

6POSSIBILITAT QUE L'EXPERIÈNCIA ES PUGA ADAPTAR O APLICAR A ALTRES ORGANITZACIONS I CONTEXTS

Enfocaments innovadores transferibles a altres organitzacions.

Aquesta experiència és molt fàcil d’adaptar-la a qualsevol municipi ja que no necessita cap mitjà que no existisca en altres municipis i/o organitzacions.

El més positiu seria que els/les joves de Silla exportaren els tallers i el model de treballar a altres municipis, oferint els seus cursos i experiència.

7FINANÇAMENT DE L'ACTUACIÓFonts de finançament, recursos materials i humans, cost.

Del finançament de recursos humans i instal·lacions s'ha fet càrrec l'Ajuntament. Els costos són mínims ja que cada taller s’autofinança.

Els costos són de coordinació i direcció.

50

"MOU-T"

8MÉS INFORMACIÓ

Pàgina web:www.sillacultural.com

Xarxes socials Facebook:: http://www.facebook.com/LaNauJoveSilla

9INFORMACIÓ SOBRE L’ENTITAT/ORGANIZACIÓ

Nom: Ajuntament de Silla (NAU JOVE)

Adreça: Av. Alacant nº 63 Silla 46460 Tel. 961200029 Fax.961210731

Objectius Principals:

Promoure "les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural".

(article 48 de la Constitució Espanyola).

Àmbit de treball: Joventut

51

"Goteo"

1 SITUACIÓ ANTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTUACIÓContext, punt de partida, qui està donant també resposta a aquesta situació i què està fent.

Goteo és el resultat de l'evolució de les pràctiques de Platoniq (http://www.platoniq.net), una organització internacional de productors culturals i desenvolupadors de programari, pionera en la producció i distribució de la cultura copyleft. Des de 2001, Platoniq duu a terme accions i projectes on els usos socials de les noves TIC i el treball en xarxa són aplicats al foment de la comunicació, l'autoformació i l'organització ciutadana. Entre els seus projectes destaquen: "Burn Station", "OpenServer", "Banc Comú de Coneixements" o "S.O.S", tots aquests disponibles en la plataforma de metodologies lliures YouCoop.

Goteo sorgeix de la necessitat d'articular vies, no sols per a produir i distribuir coneixement sinó per al seu finançament distribuït des d'una economia d'utilitat pública. Una possibilitat que s'ha fet efectiva en els últims anys gràcies a les TIC i la popularització del micromecenatge.

"Goteo"

Àrea temàtica / àmbit de l’activitat: Xarxa social de finança-ment col•lectiu i col•laboració distribuïda per a iniciatives amb ADN obert Entitat / institució: Fundación Fuentes AbiertasCorreu electrònic: [email protected] Lloc web: goteo.orgPersona de contacte: Susana NogueroParaules claus: micromecenatge, P2P, utilitat pública, codi obert, coneixement lliure.

53



projecte, metodologia, participació dels/les usuaris/es en el projecte. Amb qui s'ha col·laborat per tal

de posar en marxa el projecte i amb què. Temporalització: inici/final. Període de vigència.

Què és Goteo?

Goteo és una xarxa social des d'on impulsar el desenvolupament autònom d'iniciatives que generen noves oportunitats per a la millora constant de la societat i l'enriquiment dels béns i recursos comuns. Una nova plataforma per a la inversió de "capital regatge" (gota a gota), en projectes que contribuïsquen al desenvolupament del be comú, el coneixement lliure i/o el codi obert. Una comunitat per al finançament col·lectiu -aportacions monetàries- i col·laboració distribuïda -serveis, infraestructures, microtasques i altres recursos- formada per persones individuals i entitats públiques i privades, de procedències i àmbits diversos, el nexe d'unió de les quals és l'interès que tenen per allò comú, lliure i obert.

El micromecenatge o finançament col·lectiu (crowdfunding, en anglès) és una forma de cooperació entre moltes persones, afavorida per Internet, per tal de reunir una quantitat de diners amb la qual donar suport al desenvolupament d'una iniciativa concreta. Si partim d'aquesta premissa, Goteo es presenta com una nova via, una alternativa o complement al finançament derivat de l'administració pública i/o de l'empresa privada, reactivant el paper coresponsable de la societat civil. Una oportunitat -i més ara en temps de crisi i retallades-, perquè les persones i organitzacions puguen dur a cap amb èxit projectes socialment rendibles, sostenibles i perdurables.

En Goteo tenen cabuda iniciatives de diversos tipus, pensades, produïdes i/o distribuïdes des d'una perspectiva lliure i oberta. Projectes creatius i innovadors, la finalitat dels quals tinga un caràcter social, cultural, científic, educatiu, tecnològic o ecològic. Propostes orientades a afavorir canvis positius en els llocs on es desenvolupen i que contribueixen a enfortir la comunitat que les genera i/o acull (bé social); i que necessàriament tinguen un "ADN obert", que assegure que són transferibles i reutilitzables, per poder beneficiar així el major nombre possible de persones i col·lectius (bé comú). És a dir, projectes que gràcies a la utilització de llicències lliures i/o obertes, com per exemple, "Creative Commons" o "GPL", compartisquen informació, coneixement, processos, resultats, responsabilitats, benèfics, continguts digitals i/o altres recursos relacionats amb l'activitat per a la qual busquen cofinançament.

Projectes relacionats amb les possibilitats que té Internet i tot allò digital; amb els usos dels llocs on volem viure i treballar; amb l'ampli món de l'educació, on tant es fa necessari innovar; amb la permacultura, la producció i distribució d'aliments ecològics i la preservació del medi ambient en general; amb formes d'economia alternativa i solidària i l'emprenedoria social; amb el coneixement i la cultura lliure ... per citar només algunes àrees de les moltes que es poden i s'han d'explorar. Per tal d'entendre millor de quin tipus de projectes es tracta us recomanem visitar la secció 'Descobreix projectes' http://goteo.org/discover

54

"Goteo"

Com s'ha posat en marxa Goteo i com planteja desenvolupar-se?

Goteo és el resultat d'un intens procés de cocreació i codisseny a partir de tallers participatius amb usuaris/es potencials, en els quals posar a prova de forma analògica el funcionament d'una plataforma de micromecenatge. Els tallers són un fòrum excel·lent per analitzar, millorar i ampliar a través de projectes reals, les funcionalitats de Goteo i altres aspectes com són els criteris d'avaluació, tipus de recompenses i retorns, etc.

A més a més, per fer que començara a funcionar Goteo el 2011, Platoniq ha comptat amb una important xarxa de suport, formada per agents diversos. Entre altres, nombroses entitats com: ColaBoraBora, Ministeri de Cultura, Irekia, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya, Institut de Cultura de Barcelona, Medialab Prado, CCCBLab o EUTOKIA.


Goteo va seguint una autoavaluació en el procés. Per a la qual cosa, es realitzen tallers amb persones i organitzacions de diferents àmbits; es fan enquestes als projectes que hagen estat en campanya; es participa en fòrums especialitzats, etc. A més, utilitzem indicadors comparatius respecte a altres plataformes de micromecenatge com ara: nº de projectes en campanya, quantitat mitjana sol·licitada, quantitat mitjana obtinguda,% projectes reeixits, n º usuaris/es registrats/ades, aportació mitjana/ usuari/a, visites a la web, etc.

55


4SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓResultats, objectius acomplerts.

Actualment Goteo és una de les tres plataformes més significatives a nivell estatal (com ho són Verkami i Lánzanos) i la primera a nivell internacional especialitzada en projectes relacionats amb el coneixement lliure i el codi obert. Estem aconseguint diversificar la tipologia i els àmbits temàtics i d'activitat dels projectes en campanya, contribuint a diversificar l'imaginari social al voltant de la utilitat pública i el bé comú. A més a més, una vegada establert el funcionament bàsic de la xarxa social, ja estem implementant noves possibilitats, que sofistiquen i especifiquen el funcionament i obren noves possibilitats: nodes locals, convocatòries temàtiques, borsa de 'Capital Regatge'.

5VALORACIÓ DE LA PRÀCTICA INNOVADORAPunts forts (fortaleses i oportunitats), punts febles (debilitats i amenaces).

Punts forts

1. El micromecenatge com a tendència social respecte a noves maneres de finançament.

2. Tot allò lliure i obert com a àmbit d'oportunitat pel que fa a noves maneres d'organització, producció i distribució.

3. Necessitat d'establir nous models de relació entre la societat civil, l'administració pública i en entorn privat.

4. Experiència i rellevància dels agents implicats pel que fa a allò comú, lliure i obert.

5. Bon posicionament de la plataforma i valor de marca, front a la inflació de propostes.

6. La forma jurídica "fundació" per a la millor gestió i canalització del capital entre microfinançadors i promotors.

56

"Goteo"

Punts febles

1. Falta de costum -a nivell estatal front d' altres països sobretot de l'àmbit anglosaxó- en el finançament coresponsable de projectes per part de la societat civil.

2. Resistència o lenta adaptació dels agents productors de projectes a un nou escenari de relació amb les seues comunitats - públics objectius.

3. L'emergència del micromecenatge utilitzada com a excusa per abandonar determinades responsabilitats des del sector públic i privat.

4. Possible saturació del micromecenatge (explotació de xarxes personals).



Goteo és una iniciativa de codi obert, per tant, totalment escalable i reproduïble. Com a estratègia de creixement, Goteo planteja desenvolupar-se a partir de l'articulació d'una xarxa distribuïda de nodes locals i convocatòries temàtiques (actualment a nivell estatal). Una xarxa d'agents independents però coordinats entre si, referents dins del seu context, que serveixen per localitzar allò digital, aportant proximitat i especificitat, multiplicant, geogràfica i temàticament, l'impacte de Goteo. El setembre de 2012 s'ha posat en marxa el primer node local, GoteoEuskadi, i ja hi ha previstos altres més per al primer semestre de 2013.

A més, està disponible sota llicència lliure AGPL3, el codi font de la plataforma, perquè qualsevol puga implementar la seva pròpia eina adaptada a les seues necessitats específiques.

7FINANÇAMENT DE L'ACTUACIÓFonts de finançament, recursos materials i humans, cost.

El finançament de Goteo prové de subvencions públiques per a la posada en marxa, el desenvolupament tecnològic i el manteniment de l'estructura; de contractes amb entitats públiques i privades per al desenvolupament de nodes locals, convocatòries, consultoria i activitats formatives i per nodrir la borsa de 'Capital Regatge'; i del 8% de la quantitat obtinguda per iniciatives que aconsegueixen arribar-superar el seu objectiu de mínim de finançament.

Els principals costos del projecte són de persones (actualment 8 persones amb diferents nivells de dedicació, a més d'altres col·laboradors/es) i de desenvolupament tecnològic (En el començament, el desenvolupament de tota la plataforma i actualment, millores i noves funcionalitats, nodes i convocatòries, etc.). A més, hi ha un altre apartat important de costos relacionats amb administració, qüestions jurídiques, servidors, viatges i infraestructures.

57

"Centre d'Innovació i Emprenedoria Universitat ORT Uruguai"


A Uruguai, existeix una cultura adversa envers l'emprenedoria que es basa en una educació orientada cap a l'ocupació i a més a més, un entorn social que penalitza el fracàs i descoratja el risc. Aquests factors fan que la quantitat de joves que opten per emprendre siga baix. Si comparem la taxa d'activitat emprenedora (TEA) mesurada pel Global Entreprenership Monitor (GEM) de 2010 trobarem a Uruguai en el setè lloc d'Amèrica del Sud, amb una TEA que oscil·la al voltant del 12%. Davant d'aquesta situació, naixen diferents iniciatives públiques i privades que tendeixen a revertir aquests factors. Des del govern, l'Agència Nacional de Recerca i Innovació (ANII), ha desenvolupat línies de suport financer a emprenedors i ha creat un programa específic denominat "Red Emprender" que busca coordinar els esforços dels agents públics o privats que consideren temàtiques relacionades amb el foment de l' emprenedoria.

Per la seua banda, la Universitat ORT Uruguai va iniciar el treball amb emprenedors/es a finals de 1998. En aquests 14 anys, els esforços s'han dirigit a crear les condicions necessàries per ajudar els/les emprenedors/es a concretar les seues idees. Aquest esforç va permetre posar en funcionament diferents serveis que hem anomenat "ecosistema emprenedor":

"Centre d'Innovació i EmprenedoriaUniversitat ORT Uruguai"

Àrea temàtica / àmbit de l’activitat: Emprenedoria i Innovació, Universitat ORT UruguaiEntitat / institució: Universitat ORT UruguaiAdreça: Cuareim 1451 cant. Mercedes C.P.: 11100 Municipi: MontevideoTel.: +59829021505 Fax: +59829028584 Correu electrònic: [email protected] web: cie.ort.edu.uyPersona de contacte: Enrique TopolanskyParaules claus: innovació, educació, emprenedor, universitat, internacionalització.

59


-La incubadora d'empreses Ingenio (LATU / ORT), creada el 1999 amb el propòsit de

dinamitzar la creació de nous projectes i emprenedors.

-Track d'emprenedoria. L'any 2001 es va impulsar un canvi en els plans d'estudi incorporant assignatures optatives com: Actitud Emprenedora, Pla de Negocis i Màrqueting. En aquests anys, més de 700 estudiants han optat per complementar el seu perfil amb matèries orientades cap al que s'anomena "ser emprenedor".

-VINCULAR, l'Oficina de vinculació universitat-empresa d'ORT, sorgeix com un projecte de la Unitat de Vinculació Tecnològica, amb finançament del Programa de Desenvolupament Tecnològic (PDT). En el primer any de gestió, els principals èxits van ser: realització de més de 20 diagnòstics tecnològics en diferents empreses i 8 formulacions de projectes -7 dels quals es van presentar davant d'organismes de finançament i 4 van ser avaluats i acceptats-. Aquesta oficina treballa en coordinació amb el Centre d'Emprenedoria Tecnològica (CET) de la Universitat, vinculant les demandes de les empreses amb les iniciatives dels estudiants.

-La creació a la universitat del Centre d'Emprenedoria Tecnològica (CET) com pre-incubadora d'idees i amb la finalitat d'ajudar els/les alumnes a convertir les seues idees en negocis, amb una capacitat per considerar 20 projectes a l'any.

Cadascun d'aquests elements conforma les bases del Centre d'Innovació i Emprenedoria de la Universitat ORT.

2DESCRIPCIÓ DE L'ACTUACIÓ (EXECUCIÓ)Resumidament: descripció, resum de l'experiència, objectius, estratègia, desenvolupament del

projecte, metodologia, participació dels/les usuaris/es en el projecte. Amb qui s'ha col·laborat per


El Centre d'Innovació Emprenedoria (CIE) naix l'any 2007 amb la finalitat d'articular els recursos existents i dissenyar nous serveis que tendisquen a fomentar una nova cultura orientada a la innovació i l'emprenedoria a la Universitat ORT Uruguai.

El CIE s'integra en l'estructura de la universitat com un departament transversal a les facultats. Aquest depèn directament del Rectorat de la universitat i centralitza les àrees d'emprenedoria, vinculació universitat-empresa i extensió tot conformant un ecosistema que fomenta la innovació i l'actitud emprenedora a la universitat i que difon la formació d'emprenedors més enllà de l'aula integrant-la en la cultura empresarial nacional. Alhora, estimula certs canvis organitzacionals que li han valgut el reconeixement dels principals protagonistes de l'àmbit públic i privat.

Per a engegar el projecte va ser primordial l'aportació de diferents empreses que, compromeses amb l'objectiu de fomentar la cultura emprenedora, van oferir el suport financer perquè el CIE pogués ser una realitat. En particular cal destacar el suport del

60


Banc Santander i de l'estudi d'advocats Ferrere. Actualment, el CIE, a més de rebre donacions, se sustenta mitjançant serveis prestats i l'accés a fons concursables.

La metodologia del CIE:

Amb el transcurs dels anys, el CIE va anar elaborant una metodologia de treball que es basa en tres puntals: sensibilitzar, formar i patrocinar.

LÍNIES D'ACCIÓ ACTIVITATS

1.Sensibilitzar - Aconseguir que: alumnes, docents i la societat, valoren l'actitud emprenedora.

- Difondre casos d'èxit propis.- Cicles de conferències, seminaris. - Concursos.- Involucrar docents, mitjans de comunicació.

2.Formar - Generar en do-cents i alumnes capacitats i competències emprenedores.

- Matèries noves: Emprenedoria i societat, Pla de negocis ….- Tallers: Creativitat, Autoconeixement, Comunicació … - Treball en equip. - Dinàmiques, jocs. - Projectes amb empreses, identificar oportunitats.

3.Patrocinar - Donar suport a emprenedors/es per pro-moure projectes.

- Preincubar idees, generar models de negoci. - Incubar projectes: - Buscar fons - Desenvolupar xarxes - Internacionalitzar

61


Aquestes línies d'acció constitueixen les vies de l'ecosistema emprenedor, a través de les quals circulen els vehicles que en relacionar-se entre si mateix generen l'energia necessària, i fan possible així que un 15% de l'alumnat emprenga.


Des de la Universitat ORT Uruguai visualitzem el CIE com un projecte amb èxit, que actualment està consolidat i té un impacte significatiu per a la universitat així com per al país, per la seua capacitat de generar noves empreses i per tant nous llocs de treball.

Per avaluar els resultats del Centre d'Innovació i Emprenedoria, es van seleccionar els següents valors:

El percentatge d'alumnes que emprenen sobre el total d'alumnes de la universitat. Un 15% dels /les estudiants de la universitat emprèn.

Nombre d'idees presentades al CIE. L'any 2012 vam tancar amb 148 idees rebudes.Nombre d'idees amb el suport del CIE. Durant el 2012 es van donar suport a 24

idees.Nombre d'empreses creades amb el suport del CIE. Entre el 2000 i el 2012 es van

crear 58 empreses de les quals perviuen actualment 36.Nombre d'empreses amb 1 any de vida: 5 empreses.Nombre d'empreses amb més de 3 anys de vida: 14 empreses.Nombre d'empreses amb més de 5 anys de vida: 17 empreses.Quantitat de llocs de treball generats: 700 llocs de treball.Cal destacar que en l'últim any el CIE va passar de rebre una mitjana de 90 idees

a rebre 148, la qual cosa mostra un increment de més del 60%. Això demostra com va calant la nova cultura i el dinamisme que ha adquirit l'ecosistema emprenedor.

62


4SITUACIÓ POSTERIOR AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTUACIÓResultats, objectius complerts.

El treball del CIE, que va començar sent pioner a l'Uruguai, s'ha anat estenent a altres organitzacions, permetent posicionar el tema de l'emprenedoria en l'agenda local. Ja no és el CIE només el que impulsa aquest tipus d'accions, sinó que, amb la intenció de canviar la cultura emprenedora, s'ha conformat una xarxa d'institucions que busquen, en conjunt, abordar el tema a nivell nacional.

Actualment, passats 15 anys des de l'inici d'aquest procés de canvi des del Centre d'Innovació i Emprenedoria de la Universitat ORT Uruguai, podem afirmar que:

-S'ha consolidat un ecosistema emprenedor a nivell nacional: Red Emprender.-S'ha posicionat el país dins de l'ecosistema emprenedor regional: Red Innova.-S'ha establert una xarxa de contactes professionals internacional amb els

principals protagonistes de l'àmbit de la innovació i l'emprenedoria (especialment acadèmics).

-S'ha desenvolupat un conjunt de serveis de suport a l'estudiant i a l'empresa que desitja innovar.

-S'han rebut més de 480 idees, de les quals 58 es van convertir en empreses i 16 s'han transformat en empreses d'èxit regional.

-Tenim el coneixement necessari per guiar els/ les alumnes en el procés de convertir una idea en una empresa.

-S'han desenvolupat programes d'innovació i emprenedoria en conjunt amb la resta de les universitats del país que tendeixen a incentivar el màxim possible el desenvolupament d'un nou perfil de professional uruguaià.

5VALORACIÓ DE LA PRÀCTICA INNOVADORAPunts forts (fortaleses i oportunitats), punts febles (debilitats i amenaces).

Entre els punts més forts que cal destacar es troba l'alt compromís de les autoritats de la universitat amb el projecte, cosa que ens va permetre fer canvis radicals i innovadors en l'estructura universitària, el currículum i les formes d'avaluar. Entre aquests, les majors fortaleses i oportunitats que destaquem foren:

-Integrar la pràctica del treball en equip per resoldre problemàtiques reals, sorgides del vincle de la universitat amb les empreses i la societat. Aquest canvi és, actualment, una de les fonts d'oportunitats que més dinamitza l'ecosistema emprenedor.

-Incorporar en el currículum, matèries orientades a fomentar l'actitud emprenedora i el desenvolupament de competències i habilitats toves.

-Proporcionar serveis de suport que impulsen l'estudiant en el procés de convertir la seua idea en emprenedoria.

Un altre dels aspectes importants com a generador d'oportunitats ha estat la postura de "portar l'educació més enllà de l'aula", i aconseguir amb això un alt nivell

63


d'integració i reconeixement del CIE en l'àmbit empresarial, institucional i social, com a agent generador d'un ecosistema emprenedor nacional.

Aquest alt grau d'interrelació ha permès que el CIE reba de manera constant propostes d'actuació en diverses entitats:

-Integrant jurats i comitès d'esdeveniments organitzats per i per a diferents membres del sistema emprenedor.

-Realitzant consultories per a empreses i organitzacions vinculades a l'àmbit públic, privat, nacional i internacional, que busquen incentivar les competències i capacitats relacionades amb la innovació empresarial i l'emprenedoria.

-Desenvolupant programes conjunts amb institucions.-Participació del CIE en l'ecosistema emprenedor regional, aportant experiències i

coneixements a organitzacions que ho demanen i al mateix temps nodrint-se i alimentant els generats en altres latituds.

Entre les principals debilitats i amenaces identificades estan:

Aconseguir que el sistema seguisca autofinançant-se és el principal repte. Inicialment el sistema es finançava totalment a partir de donacions d'empreses privades, la qual cosa era arriscat i perillós per a la seua continuïtat a llarg termini. Al dia de hui, un 30% del finançament prové de serveis que ofereix a tercers i el repte és cobrir almenys un 60% del pressupost amb aquest tipus de finançament.

Per evitar que el sistema deixe d'aprendre i es torne rígid, un dels secrets de l'èxit ha estat la capacitat d'adaptar-se a les necessitats del context (empresa, societat) detectant problemes, necessitats i convertir-les en oportunitats.



L'experiència del CIE, actualment, s'està repetint simultàniament en dues universitats d'Amèrica del Sud mitjançant un procés de transferència tecnològica, des de fa aproximadament un any. El procés consisteix en el treball conjunt entre professors/es-consultors/es del CIE i de les universitats beneficiàries que s'aboquen al redisseny de processos organitzacionals, ajustaments de currículums i la transferència del coneixement basada en un enfocament de formació de formadors.

A nivell nacional des del CIE s'ha col·laborat en la consolidació de la Red Emprender ajudant a diferents institucions a afermar les competències necessàries per estimular l'esperit emprenedor.

64

7FINANÇAMENT DE L'ACTUACIÓ Fonts de finançament, recursos materials i humans, cost.

El CIE va ser finançat originàriament amb el suport de donacions d'empreses privades com les del Banc Santander, l'estudi d'advocats Ferrere CPA, etc., que van contribuir econòmicament a pagar l'estructura del CIE.

El CIE té una estructura de costos fixos minimalista que cobreix els sous: d'un coordinador executiu, un coordinador de comunicació, una secretària executiva, un assistent i un fort component variable compost per una plantilla de més de trenta professionals, que actuen com a docents, preparadors/es, experts/es etc. Aquests professionals són contractats en funció de la demanda específica que generen els projectes, segons el temps que dure, per al dictat de les matèries i tallers.

Actualment, el CIE, a més de rebre donacions, se sustenta mitjançant serveis prestats i l'accés a fons concursables. Hem diversificat l'oferta de serveis a tercers, buscant generar ingressos dels cursos, tallers o consultories a empreses o organitzacions al país i a la regió.

8MÉS INFORMACIÓLloc web,...

http://cie.ort.edu.uy/

9INFORMACIÓ SOBRE L’ENTITAT/ORGANITZACIÓ.

Nom: Universitat ORT Uruguai Adreça: Cuareim 1451 cant. Mercedes Tel. +59829021505Objectius principals: Formació universitàriaÀmbit de treball: Uruguai

ESPEREM LA TEUA

PROPOSTA

La teua bona práctica

2014 - PREMI CULTURAMA (3ª Edició) LA TEUA PRÀCTICA INNOVADORA Àrea temàtica / àmbit de l’activitat:

Entitat / institució:Adreça: C.P.: Municipi: Tel.: Correu electrònic: Lloc web: Persona de contacte: Paraules claus:

67


68

La teua bona práctica

69


"El sur en el aula:jóvenes construyendo una sociedad intercultural"

1.- SITUACIÓN ANTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN. Contexto, punto de

partida, quién está dando también respuesta a esa situación y qué está haciendo.

“El sur en el aula” surge de la experiencia previa de Jovesolides en la realización de actividades relacionadas con la educación y la sensibilización. Es un primer intento de estructurar y planificar este ámbito de trabajo a través de un proyecto que se adecua a las capacidades de la organización, los intereses de la juventud y las necesidades sociales del contexto.

La promoción de la participación juvenil es uno de los retos actuales de la sociedad valenciana en su propósito de producir una mayor implicación ciudadana en la generación de oportunidades y concienciación de problemáticas sociales que hay que cambiar.

Los/las jóvenes son agentes potenciales de un desarrollo social sostenible si se les permite el acceso a la plena ciudadanía, deber que estamos obligados a cumplir el resto de la sociedad al acompañarles en su trayectoria como agentes sociales reconociendo sus capacidades, promoviendo su protagonismo y defendiendo sus derechos.

2.- DESCRIPCIÓN DE LA ACTUACIÓN (EJECUCIÓN). Resumidamente: descripción resumen

de la experiencia, objetivos, estrategia, desarrollo del proyecto, metodología, participación de las/ de los

usuarios/as en el proyecto. Con quién se ha colaborado para poner en marcha el proyecto y con qué.

Temporalización: inicio/final. Período de vigencia. A través de este proyecto cerca de 1.000 jóvenes, de edades comprendidas entre

70

"El sur en el aula: jóvenes construyendo una sociedad intercultural"

los 12 y los 16 años, han realizado talleres de radio, vídeo, imagen, redes sociales y encuentros de culturas dinamizados por jóvenes migrantes, dónde se han generado espacios para el debate y la reflexión en torno a distintas temáticas como el racismo, la xenofobia, el fenómeno migratorio o las desigualdades norte y sur.

Estos talleres, donde los/ las jóvenes hacen uso de herramientas audiovisuales, sirven como medio para acercar la realidad de los países del sur y la realidad migratoria en nuestra Comunidad Valenciana. El resultado de estas intervenciones permitió generar una campaña de sensibilización itinerante, ideada por los mismos/as jóvenes con el apoyo de los dinamizadores y talleristas, pero siendo ellos/as los/as creadores/as de la misma.

En este proyecto se ha querido planificar un programa más amplio, que no fueran

acciones limitadas y concretas, sino que de alguna forma convergieran en acciones más grupales y con un trasfondo más completo. De esta forma, y a raíz de este planteamiento, en el proyecto los/las jóvenes participan no solo como beneficiarios/as de los talleres formativos específicos, sino que ellos/as mismos/as son a su vez los/las protagonistas y actores que diseñan, acompañados/as por técnicos/as especializados/as, una campaña de sensibilización de proyección sobre el mismo sector educativo. De esta manera, tras pasar una primera fase de formación en metodología de “educación no formal”, recurriendo a contenidos de sensibilización y el manejo de herramientas audiovisuales como la fotografía, la radio o el vídeo, y también el entorno de las redes sociales en Internet, los/ las jóvenes diseñan una campaña de sensibilización colectiva que se muestra y se comparte con otros centros educativos.

Durante los últimos meses del proyecto, los/ las alumnos/as han difundido sus creaciones a través de las principales redes sociales: Youtube, Tuenti y Facebook. Éstas han sido valoradas a través del Concurso “Stop and play: detente y observa”, en el que participan realizando votaciones jóvenes, equipos pedagógicos y aficionados. El concurso culminó en el acto de clausura donde se entregaron los premios según las siguientes categorías:

1) Spot mejor valorados en las redes sociales.2) Spot mejor valorado por el público asistente al acto.3) Spot mejor valorado por un jurado experto.

3.- EVALUACIÓN. Herramientas y indicadores

Este proyecto satisface los criterios - reconocidos a nivel internacional- de pertinencia, eficacia, eficiencia y viabilidad.

- Pertinencia. Se fundamenta en el trabajo previo de Jovesolides, entidad que dispone de una amplia experiencia en proyectos de sensibilización y EpD: programa de “Escoles Solidaries”, de “Solidaridad en el Aula” (FUNDAR), “Conecta Joven” (Fundación Esplai-Ayto. de Paterna), “Los Objetivos de Desarrollo del Milenio” (ODM): Sensibilización radiofónica sobre la proyección de los ODM, la conciencia social y la participación ciudadana (GVA), “Viajando por el sur” realizado en colaboración con el Centro de Estudios para la Integración Social y la Formación de Inmigrantes (CeiMigra) y de “El sur

71


en el aula” (GVA). Jovesolides cuenta con experiencia en cooperación al desarrollo en distintos países del sur. Cuenta con un equipo técnico y de voluntarios/as provenientes de países del sur, por lo cual tiene una particular sensibilidad hacia las temáticas de integración y interculturalidad.

- Eficacia. Las actividades han generado una satisfacción general que ha sido expresada por los/las jóvenes y el profesorado tanto en las evaluaciones como en el evento final del 8 de junio. Todas las actividades diseñadas se han realizado satisfactoriamente. En el evento final que se celebró el 8 de junio de 2012 participaron diversas entidades, entre ellas FUNDAR-Solidaridad en el Aula, la Concejalía de Bienestar Social del Ayuntamiento de Paterna, la empresa de servicios municipales de Paterna GESPA, la Asociación de vecinos del Barrio La Coma, la FEV Federació d'Escoltisme Valencià y representantes de los/las beneficiarios/as de los talleres. Participaron cerca de 90 personas y se entregaron diplomas a todos los alumnos y alumnas. El evento final estaba centrado en la difusión de la campaña de sensibilización y en la votación del Concurso “Stop and Play: Detente y observa” en el cual los/las jóvenes han participado muy activamente y de una forma muy entusiasta.

- Eficiencia. Es un criterio pilar en nuestra gestión que ha sido en todo momento atenta, austera y transparente. Los fondos se han implementado totalmente para la correcta ejecución del proyecto optimizando al máximo los recursos. En el desarrollo del proyecto no se han detectado desviaciones sustanciales en la ejecución presupuestaria.

- Viabilidad–sostenibilidad. Consideramos muy importante que el proyecto ha sido innovador por lo que se refiere a su impacto en las redes sociales y la utilización de las mismas, así como en la flexibilidad en poder alternar talleres en centros escolares y talleres en centros juveniles. Queremos destacar que, tanto en la primera fase como en la segunda, se han realizado materiales educativos que facilitan que el profesorado pueda reproducir los talleres impartidos y de esta forma garantizar la replicabilidad a través de docentes y dinamizadores como agentes multiplicadores. Finalmente, Jovesolides ha ampliado su intervención a otros centros y ha instaurando relaciones con el CEFIRE, la FEV y FUNDAR.

Es importante destacar que la primera fase del proyecto fue evaluada por la consultora social Trellat, la cual avala y comparte parte del análisis expuesto anteriormente. Las encuestas de valoración aplicadas por el propio equipo de Trellat y Jovesolides, tanto al alumnado participantes como al profesorado, establecen resultados positivos valorándose tanto los contenidos trabajados como las metodologías empleadas que han resultado atractivas para el alumnado.

Este proyecto ha sido subvencionado por la Dirección General de Integración y Cooperación de la Generalitat Valenciana, la Fundación Bancaja, el Programa Juventud en Acción de la Unión Europea y ha contado con el apoyo de 7 institutos de secundaria y 6 entidades juveniles. El proyecto no hubiera sido posible sin el apoyo del profesorado y de los responsables educativos, que han colaborado activamente pese a los duros momentos que se han vivido a lo largo del último curso en materia de recortes de derechos en el sistema educativo.

72


4.- SITUACIÓN POSTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN. Resultados y objetivos

cumplidos.

El proyecto, que tiene como objetivo general “sensibilizar a la comunidad educativa sobre la realidad en países en desarrollo emisores de migración a España y sobre la migración llegada a la Comunidad Valenciana”, ha tenido su propia evolución y crecimiento durante estas dos fases, debido a las evaluaciones periódicas y espacios de opinión con jóvenes, educadores/as y demás participantes.

Desde el comienzo, parte de la identidad del proyecto es que éste ha sido definido por los/las jóvenes en sus contenidos y sobretodo en su desarrollo final. A su vez, se han incorporado estrategias para la generación de capacidades en el profesorado, como guías educativas de los/ las jóvenes participantes y potenciales multiplicadores que incorporen en el aula los conocimientos, los valores y las actitudes que se plantean en esta propuesta.

En una segunda fase, se extendió el trabajo de sensibilización y/o educación para el desarrollo en espacios no formales, fuera de los centros educativos, lo que enriqueció y diversificó el proyecto con participación más diversa de colectivos juveniles.

La experiencia aquí presentada ha alcanzado el 100% de los indicadores

establecidos en su elaboración. El proyecto, en su primera fase, ha tenido como colectivo destinatario entre 400 y 500 jóvenes de enseñanza secundaria de siete centros educativos de la Comunidad Valenciana (seis en la provincia de Valencia y uno en la de Castellón). La segunda fase del proyecto se ha realizado en 7 centros educativos de la Comunidad Valenciana y 6 centros juveniles: I.E.S. Pesset Aleixandre, La Coma (Paterna), Juan XXIII (Burjassot), I.E.S. Vicent Andrés Estelles (Burjassot), I.E.S. Joanot Martorell (Valencia), Fundación Flors (Vila-Real), FP Blasco Ibañez (Valencia), IES Massamagrell, Escuela Taller Ítaca (Paterna), Federació d'Escoltisme Valencià, Fundación Diagrama (Paterna), Asoc. Camí Obert (Paterna), Fundación Secretariado Gitano (Paterna), Asoc. Colectivo de Jóvenes La Granja (Paterna).

Los beneficiarios directos que han participado en los talleres han sido aproximadamente entre 900 y 1000 jóvenes de secundaria y de centros juveniles. Como beneficiarios indirectos, añadimos todos los centros que han recibido los materiales didácticos. Además, las estadísticas de las redes sociales indican otros 150 usuarios en Tuenti, 13.000 en Facebook y 1000 en Youtube.

5.- VALORACIÓN DE LA BUENA PRÁCTICA. Puntos fuertes (fortalezas y oportunidades),

puntos débiles (debilidades y amenazas).

La experiencia generada a través del proyecto ha resultado innovadora respecto al liderazgo juvenil en el desarrollo del mismo, así como en lo referente a su impacto en las redes sociales y la utilización de las mismas por los/las jóvenes. Es importante destacar que todos los materiales elaborados han sido dirigidos por los/las jóvenes. Ellos han sido protagonistas de cada uno de los componentes del proyecto ideando tanto el

73


contenido como el formato en el que querían sensibilizar su contexto más inmediato. La metodología propuesta para el desarrollo del proyecto se ha diseñado teniendo

en cuenta los siguientes principios:

- Diversidad, entendida desde la perspectiva de heterogeneidad de los/ las participantes del proyecto: diferencias geográficas, formativas, etc.

- Aprendizaje cooperativo, a través del cual cada persona hace sus aportaciones desde la propia experiencia.

- Convivencia intercultural, desde la creencia que el cambio social es posible si damos la oportunidad de participar a todas las personas que la conformamos -sea cual sea la etnia, lugar de procedencia, cultura o religión-, construyendo así una sociedad más justa y responsable.

- Protagonismo, entendiendo que cada acción será liderada por los y las jóvenes participantes a partir de sus intereses y decisiones relativas a su propia formación y desarrollo de los mini-proyectos.

La propuesta es un ejemplo de iniciativa juvenil que fomenta la participación activa y la construcción de sociedades más inclusivas y justas. En definitiva, la propuesta combina procesos de aprendizaje y de acción social, con el fin de que los/las jóvenes adquieran conocimientos, valores y principios, a través del trabajo de sensibilización sobre necesidades reales de su entorno vinculados a una convivencia intercultural.

6.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOS. Enfoques innovadores transferibles a otras organizaciones.

A través de nuestra experiencia en el fortalecimiento de capacidades a jóvenes para la generación de acciones sociales lideradas por ellos/as mismos/as, se ha comprobado que la estrategia de multiplicación entre iguales y a distintos colectivos sociales genera transformación social, desde el ejercicio de propuestas innovadoras y de acuerdo con un enfoque de derechos que: considera los intereses de la población juvenil, incentiva su participación activa y les permite ser protagonistas de su propio desarrollo.

En el marco de la propia intervención se ha realizado un esfuerzo de sistematización

de las metodologías empleadas que ha generado materiales educativos basados en la experiencia realizada que pueden permitir la replicabilidad de las actividades en los centros educativos en los que se ha trabajado, incluso, en otros centros educativos. Los/ las jóvenes han tenido la oportunidad de realizar cortometrajes. Estas realizaciones han formado parte de un CD interactivo que además viene acompañado por una serie de unidades didácticas que podrán servir de guía para educadores y educadoras que deseen replicar este proyecto en el futuro.

Todas las personas participantes del programa han adquirido las capacidades de

uso de herramientas audiovisuales y de redes sociales para la difusión de campañas

74


de sensibilización protagonizadas por jóvenes, incluidos los/las educadores/as que les acompañan. De este modo, el material didáctico elaborado y dirigido por el alumnado ahora sirve de difusión y sensibilización a través de las redes y en otros espacios educativos a los cuales se les está enviado el material para ser utilizado. Además, los materiales de la campaña de sensibilización (DVD y libreto) han sido difundidos en una formación del INJUVE (Instituto Nacional de la Juventud) a 25 participantes, representantes de diversas entidades españolas activas en el campo de la juventud.

Con la experiencia “El sur en el aula”, se ha incentivado el protagonismo juvenil en la generación de propuestas que fomenten la convivencia intercultural desde la práctica de una cultura de paz. A través de este proyecto cerca de 500 jóvenes (de edades comprendidas entre los 12 y los 16 años) han transmitido su visión de la realidad respecto a los jóvenes del sur, han aprendido la importancia de valores como la tolerancia, el respeto o la no violencia.

7.- FINANCIACIÓN DE LA ACTUACIÓN. Fuentes de financiación, recursos materiales y

humanos, coste.

El proyecto ha sido financiado por la Generalitat Valenciana Conselleria de Justicia i Bienestar Social, Fundación Bancaja, el Programa “Juventud en Acción” de la D.G. Educación y Cultura de la Comisión Europea y tiene un coste total de 103.485,11 euros (Fase I y II).

Recursos humanosEl equipo de trabajo está formado por un coordinador y 4 dinamizadores apoyados

por numerosos jóvenes (entre 20 y 26 años) voluntarios provenientes de diferentes países del sur y Europa.

Recursos materiales- Diseño e impresión de agendas- Fungible para talleres- Carpetas para encuentro- Cámara de fotos- Cámara de vídeo- Trípode- Ordenador- CD- Libretos- Merienda para los talleres- Merienda para el encuentro- Dietas y desplazamiento de dinamizadores- Desplazamiento de los/las beneficiarios/as a los talleres

75


8.- MÁS INFORMACIÓN. Sitios web,... El material editado a través del proyecto es una recopilación de vídeos, spots

e imágenes que han sido difundidas a través de las redes sociales para generar una campaña de sensibilización entre los/las alumnos/as y profesores/as de todos los centros participantes. Todos los materiales están creados para promover la tolerancia, el respeto y la igualdad entre nosotros/as, a través de unas fichas didácticas que pueden servir de apoyo para profundizar en diferentes temas relacionados con la educación para el desarrollo. Los documentos y materiales editados en las dos fases del proyecto por los/las jóvenes se facilitan vía correo postal.

http://www.youtube.com/user/Surenelaula (algunos vídeos realizados por los jóvenes y posteriormente editados en un DVD de sensibilización)

La difusión del proyecto se ha realizado a través de nuestra página web y las redes de Facebook, Tuenti y Youtube

- Nuestra web: www.jovesolides.orghttp://www.youtube.com/Surenelaula- http://www.facebook.com/elsurenelaulahttp://www.tuenti.com/#m=Profile&func=index Además se ha contado con la difusión de otras entidades que han colaborado: Red Ciudadanía y ONG: http://ciudadaniayong.org/index.php/foro/4-debate-

ciudadania-y-ong/30-aporta-una-experiencia-depractica-de-ong-de-participacion-transformadora?limit=6&start=6#164

Es probable que se edite un libro donde aparezca nuestro testimonio. FUNDAR:• http://www.solidaridadenelaula.org/noticias/i/19036/50/el-sur-en-el-aula• http://www.solidaridadenelaula.org/agenda/i/19460/56/el-sur-en-el-aula-

jovenes-constructores-de-unasociedad-intercultural

CONCEPTO FASE I FASE II

Material y suministros fungibles 21.789,05 3.770,31

Arrendamiento y transp. de equipos 193,20 0,00

Gastos de publicidad 1.348,50 980,00

Personal 35.153,14 31.002,688

Evaluación 600,00 600,00

Sensibilización 640,00 0,00

Gastos administrativos 4.248,23 3.160,00

TOTAL 63.972,12 39.513,00

76


9.- INFORMACIÓN SOBRE LA ENTIDAD/ORGANIZACIÓN.

Nombre: Asociación jóvenes hacia la solidaridad y el desarrollo (Jovesolides)

Dirección: C/ Silla, nº 10 Tel. 963632563

Objetivos principales:

Jovesolides es una asociación sin ánimo de lucro que promueve la igualdad de oportunidades para colectivos desfavorecidos, especialmente entre los y las jóvenes y el colectivo inmigrante. Nace en 1999 como un movimiento solidario y participativo de jóvenes y para jóvenes. Se organiza en base a asociaciones locales que mantienen su autonomía organizativa pero que se comportan como una Organización-Red con sede en distintos países para promover el desarrollo comunitario a través de la formación, orientación e inserción de líderes comunitarios.

Jovesolides surge a partir de un proyecto en un barrio valenciano con el ansia de comprometer a jóvenes estudiantes con su entorno más cercano, haciendo compatible su vida de estudiantes con la participación y compromiso social. De esta forma jóvenes valencianos y valencianas, pero también llegados de otros países a Valencia para cursar estudios superiores, coincidieron en un proyecto de integración social en el Barrio de La Coma, barrio de acción preferente perteneciente al municipio de Paterna. El papel de estos/as jóvenes era el de formarse académicamente y al mismo tiempo comprometerse y ser partícipes de acciones y actividades volcadas en el barrio. De esta experiencia se conforma un grupo de jóvenes que no quieren finalizar su compromiso social cuando ha finalizado su pertenencia a este proyecto, sino que quieren prolongar este compromiso social con poblaciones más vulnerables como un estilo de vida.

La idea central de hacer compatible la formación académica de estudiantes con la participación ciudadana ha sido el fundamento en el que se ha constituido Jovesolides en seis países (Nicaragua, El Salvador, Colombia, Ecuador, Marruecos y España). Esta meta de compromiso y el fomento de un liderazgo juvenil es el punto de confluencia del trabajo desarrollado por esta red, que quiere, ante todo, ser un elemento promotor de la transformación social hacia otra forma de ver y de vivir el desarrollo.

Partiendo de pequeñas actuaciones a lo largo de los años, hemos llegado a procesos

de trabajo en red más completos, que nos han permitido generar una estructura más completa, en la que todas y todos seguimos objetivos comunes.

Ámbito de trabajo:Actualmente, desde Jovesolides España se trabajan en las siguientes áreas de

intervención:

A. Cooperación al desarrollo

Ámbito de actuación en el que se promueve el protagonismo de las personas para

77


ser agentes de cambio en sus contextos, fortaleciendo las capacidades de colectivos sociales en Latinoamérica y Marruecos, tratando de promocionar la inclusión social, el liderazgo, la igualdad de oportunidades y el fomento de unas sociedades más equitativas.

B. Codesarrollo

Estrategias vinculadas al fortalecimiento de capacidades de jóvenes líderes en sus comunidades de origen y colectivos asociados de inmigrantes en la Comunidad Valenciana, encaminadas a la construcción de una ciudadanía crítica, transnacional y colectiva.

C. Sensibilización social

Jovesolides mantiene su compromiso en acercar la realidad del sur y los movimientos migratorios en el contexto valenciano a jóvenes desde una mirada crítica y consciente con el fin de promover inquietudes e intereses vinculados a la solidaridad, la justicia y la igualdad.

D. Promoción del voluntariado

Ámbito muy dinámico que se enriquece con la colaboración de personas provenientes de diferentes países y que se vincula con cada una de las líneas temáticas que promueve Jovesolides. Conscientes del rol del voluntariado en la sociedad civil, Jovesolides promueve estrategias que vinculan desde la acogida, el acompañamiento, la formación hasta la evaluación de los procesos generados. Una dinámica colectiva que se construye permanentemente.

E. Sociedad de la Información

La sociedad de la información y las nuevas tecnologías de comunicación son debate actual por su marcado valor educativo y social para la inclusión de colectivos sociales excluidos; por eso Jovesolides marca como una de sus líneas de acción la oferta de espacios de participación, formación y orientación vinculado al acceso a las tecnologías y a la lucha contra la brecha digital.

78




partida, quién está dando también respuesta a esta situación y qué está haciendo.

Nuestro proyecto está dirigido a la población joven de Mislata entre 13 y 35 años. Si miramos el padrón municipal de 2011, podemos observar que la población juvenil representa más del 31,7% de la población total (13.867 jóvenes entre 43.657 habitantes).

Por lo tanto, desde la asociación "Menys Graus" creemos que es de gran importancia elaborar un proyecto dirigido al colectivo joven del municipio, y realizar una oferta de ocio que resulte integradora para la juventud de otros orígenes.

Consideramos importantes que estas ofertas de ocio sean una alternativa y/o generen una reflexión sobre las conductas de riesgo que pueden afectar a la población juvenil, debido a los datos sobre el consumo de sustancias por los jóvenes.

Si a esto se le añade que en Mislata hay poca oferta de ocio, no nos hemos de extrañar que el ocio de la juventud esté relacionado con el consumo de sustancias.

En Mislata, la acción preventiva se ha hecho a través de la UPPCA, mientras que las actividades y talleres para jóvenes se han fomentado desde la Concejalía de Juventud, que a veces, han contado con el apoyo de asociaciones.

Desde "Menys Graus", creemos importante juntar la reflexión sobre las drogas propuesta por la UPPCA y los talleres lúdicos de la Concejalía, por lo cual nació el proyecto “Menys Graus, Més cinema”.

79



de la experiencia, objetivos, estrategia, desarrollo del proyecto, metodología, participación de las/ de los


Temporalización: inicio/final. Período de vigencia.

“Menys Graus, Més Cinema” es un proyecto-taller que se ha realizado en dos ocasiones, desde la Asociación Menys Graus de Mislata, debido a la gran acogida de participantes.

Esta actividad consiste en que un grupo de adolescentes realice un breve cortometraje sobre la temática de las conductas de riesgo: drogas, adicciones, conductas sexuales de riesgo, etc. Este cortometraje se realiza por los/las jóvenes, desde la idea inicial hasta el rodaje, pasando por todas las etapas intermedias: guión, producción, ensayos...

¿POR QUÉ “MENYS GRAUS, MÉS CINEMA”?

1. El cine como herramienta de reflexiónLa idea del proyecto nace de la opinión de que la mejor manera de hacer reflexionar

sobre las conductas de riesgo es poniéndose en la piel de los sensibilizadores y trabajar sobre un tema, hacerlo crecer y llevarlo a término. El cine es una buena muestra de cómo coger una idea y, al trabajarla, convertirla en una historia que has tenido que reflexionar, aprender, escuchar, reescribir... Además, permite realizar un trabajo en equipo de manera que todos sean importantes.

2. Un mensaje de los/las jóvenes para jóvenesQue los/las jóvenes se conviertan en emisores de un mensaje de prevención a

través de un cortometraje nos parece una muy buena manera de llegar a la juventud y que ellos/as mismos/as hayan tenido que reflexionar, debatir e informarse sobre el tema, con la asociación siempre como apoyo.

OBJETIVOS:Los objetivos de este taller pueden resumirse en:- Reflexionar sobre conductas de riesgo y conocer las consecuencias de estas.- Fomentar el trabajo en equipo y el compañerismo para desarrollar un proyecto

en común.- Conocer gente nueva que comparta las mismas inquietudes.- Aprender conceptos relacionados con el cine.

2 ediciones: metodología y temporalizaciones.“Menys Graus, Més Cinema” ha tenido dos ediciones con los mismos objetivos pero

se ha dado un cambio clave en la metodología del proyecto: mientras que, en la primera edición, se realizó solamente un cortometraje entre todos/as los/las participantes, en la segunda, se hicieron 5 grupos de trabajo y cada uno realizó un breve cortometraje.

En ambas ediciones se ha contado con la coordinación de una licenciada en Comunicación Audiovisual para impartir el taller y con el equipo de monitoras/es y mediadoras/es de Menys Graus, para apoyar en el tratamiento de los temas (alcohol,

80


porros, acoso escolar, anorexia...) y ayudar en los rodajes.

1a edición: "Traficando con heridas"El taller comenzó el 16 de febrero de 2011 y finalizó con la exhibición del cortometraje

"Traficando con heridas" el 4 de julio.

Para realizarlo, primero se pensó una idea y después el grupo se dividió en subgrupos de guión, producción y rodaje para que cada uno se especializara en una labor diferente. Después de las clases teóricas en las que se enseñó a realizar todo el proceso de creación y preparación, se comenzó a grabar y por último "Menys Graus" se encargó del montaje de las imágenes.

El cortometraje, de 25 minutos de duración, tenía como tema principal el acoso escolar y las drogas. La historia gira en torno a Alberto, un joven que acaba vendiendo droga para pagar a un grupo de gamberros del instituto y así acabar con las amenazas.

2a edición: "Historias del alcohol"La segunda edición se pone en marcha mejorando algunos puntos débiles y haciendo

más atractivo el proyecto. De esta manera, decidimos hacer grupos de 5 participantes y que cada uno hiciera un cortometraje de 2 a 3 minutos, así todos/as aprenderían todo el proceso de creación y podrían aportar varias historias diferentes de un mismo tema.

Los fines de semana de febrero se realizaron los diversos rodajes. Aunque había muchos grupos, se intentó que se hicieran rodajes compartidos para que pudieran ayudarse unos a otros. Finalmente, el 23 de marzo de 2012 tuvo lugar el "Festival de Cortometrajes Menys Graus, Més Cinema: Historias del alcohol".

En esta segunda edición se produjeron 5 grabaciones: No confíes, La decisión, Recuerda, El Rubio y Sugestión. Además, con las votaciones del jurado y también del púbico, los cortometrajes ganadores se utilizarían como campaña de sensibilización de Menys Graus.

ParticipantesLos/las participantes han resultado ser los/las protagonistas de este taller; ellos/

as han sido el centro y los/las que han creado la propia actividad. Han decidido la idea del cortometraje, la han desarrollado y la han puesto en marcha. Han tenido apoyo, pero sin cada uno de ellos/as, el taller hubiera sido diferente. En relación al número de participantes, sumando las dos ediciones, hemos contado con 70 participantes (48 en la primera edición y 22 en la segunda).

3.- EVALUACIÓN. Herramientas y indicadores

Como evaluación tenemos, por un lado, la propia evaluación de los/ las monitores/as y, además, el cuestionario. El último día de taller se dedicó un tiempo a hablar de la actividad y conocer las conclusiones de los participantes. El cuestionario que se pasó a los jóvenes fue el siguiente:

81


4.- SITUACIÓN POSTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN. Resultados y objetivos

cumplidos.

En general, se puede decir que los objetivos propuestos en el proyecto se han conseguido satisfactoriamente.

Hemos hecho que un grupo de 40 jóvenes trabajara en equipo y se implicara, demostrando su interés por el proyecto y por el taller. Asimismo, hemos conseguido eliminar algunos de los mitos que muchos jóvenes tenían sobre el alcohol a partir de la información aportada por los/las monitores/as de "Menys Graus". Gracias a los monitores, los/las jóvenes han reflexionado sobre los valores que intentan transmitir en los guiones que han escrito. De esta manera la prevención se ha llevado a término directamente desde la juventud hacia el resto de la población.

Además hemos conseguido que aprendieran cosas nuevas sobre el mundo del cine. Aunque, al haber tanta gente implicada, el guión se hizo más largo de lo que esperábamos y alargó la producción y el rodaje, el resultado ha sido muy satisfactorio.

Por parte de los/las asistentes, la valoración ha sido muy positiva y casi todos querían repetir; aun más, la mitad de los participantes de la segunda edición ya habían participado en la primera. Lo que más les ha gustado ha sido el rodaje, un proceso que creó nuevas amistades y, aunque fuera la parte más sacrificada, es donde más se divirtieron.

Por último, es importante destacar que con los dos talleres hemos creado un grupo de adolescentes que suele venir a actividades también organizadas por Menys Graus, como el ocio nocturno alternativo Mislata ON, conciertos, monólogos, e incluso dos de ellos han llegado a ser parte activa de la asociación.

5.- VALORACIÓN DE LA PRÁCTICA INNOVADORA. Puntos fuertes (fortalezas y

oportunidades), puntos débiles (debilidades y amenazas).

Como punto fuerte se puede destacar el hecho de convertir a los/ las participantes en los/ las propios/as creadores/as y protagonistas a través de un trabajo en común. Enseñar a través de la creatividad, la diversión y un mundo tan atractivo como el cine es un gran acierto. Además, hacer partícipes tantos y tantas jóvenes hace crear conciencia de grupo y permite movilizar y promover los valores que Menys Graus quiere transmitir desde dentro del grupo.

Ofrece poder tratar múltiples temas desde muchos puntos de vista, posibilita la reflexión y el intercambio de ideas, así como desarrolla la creatividad de los/las asistentes.

El principal punto débil es el enorme esfuerzo de implicación que comporta por parte de la asociación. La principal dificultad ha sido coordinar un grupo de personas

82


tan heterogéneo y poner en marcha un proyecto que interesara y motivara a todos. También podríamos añadir como punto débil la necesidad de ayudas externas tanto económicas como referentes a materiales para poder poner en marcha un proyecto de estas características.

6.- POSIBILIDAD DE QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOS. Enfoques innovadores transferibles a otras

organizaciones.

“Menys Graus, Més Cinema” es un proyecto fácilmente exportable a otras entidades siempre y cuando se pueda contar con algún/a profesional que domine la parte técnica. La ventaja principal de los cortometrajes es que, según la temática que plantees, se puede aplicar a cualquier ámbito. Es decir, en vez de centrarse en las conductas de riesgo se pueden tratar otros temas de interés como puede ser el medio ambiente, el racismo, el sexismo, la igualdad, la homofobia, etc. Las herramientas audiovisuales son una buena alternativa para transmitir valores y concienciar a la población.


humanos, coste.

Recursos humanosEl curso contó con dos monitores durante las clases teóricas: uno para tratar

temas de alcohol y el otro para explicar los conceptos de cine y ayudar al desarrollar los cortometrajes.

Durante el rodaje, se necesitó desde 1 a 5 monitores/as dependiendo del nivel de dificultad de la escena rodada y el material que había de ser trasladado al lugar del rodaje. En general, los/las participantes fueron muy activos y la misión de los/las monitores era de control y apoyo.

Recursos materialesDurante las sesiones del curso hizo falta una sala con ordenador y proyector, mesas

y sillas. Para el material hemos podido contar con la ayuda de la Concejalía de Juventud de Mislata, aunque las clases teóricas se realizaron en el Centre Jove del Mercat.

Para la grabación fue necesaria una cámara, trípode, micrófono, cintas de grabación, maquillaje y atrezo. En la parte técnica se pudo contar con la colaboración de “Mislata Televisión” que prestó su equipo antiguo, y la Asociación Juvenil de Tres Cantos (Madrid) que prestó la iluminación. Por lo referente al maquillaje y atrezo, fue comprado o aprovechado de material que disponíamos los/las monitores/as o participantes.

Para la exhibición era necesaria una sala con proyector y pantalla o pared blanca, así como altavoces, ordenador o DVD, y localidades suficientes para acoger todo el público asistente. Finalmente, se realizó en el Centro Cultural de Mislata.

83


Recursos económicosLa asociación, por su proyecto anual, cuenta con una subvención del Ayuntamiento

de Mislata para asociaciones juveniles, de la cual destinó una parte para esta actividad.

8.- MAS INFORMACIÓN. Sitios web,...

Web Menys Graus: www.menysgraus.org Página de Facebook: https://www.facebook.com/associaciomenysgrausTwitter: @MenysGrausTuenti: Menys GrausCanal de Youtube: http://www.youtube.com/user/MenysGrausCorreo electrónico: [email protected]

9.- INFORMACIÓN SOBRE LA ENTITAD/ORGANIZACIÓN. Nombre: Associació Menys Graus

Dirección: c/Turia, 13 C.P.:46920 Mislata (Valencia)

Objetivos principales: "Menys Graus" principalmente pretende generar y promocionar alternativas de

ocio saludable y no consumista que permita a los/las jóvenes participar en actividades lúdicas, deportivas, culturales y sociales. Así como darles información y/o hacerlos reflexionar sobre las diversas conductas de riesgo y temas de salud.

Por esto, tenemos una serie de objetivos para nuestro proyecto:

- Promover entre la juventud alternativas de ocio para disfrutar del tiempo libre saludablemente.

- Programar actividades donde el factor económico no sea obstáculo para los/las jóvenes.

- Consolidar un punto de encuentro, relación y formación, a través de un amplio abanico de actividades atractivas que satisfagan los gustos y preferencias del sector juvenil.

- Utilizar espacios públicos existentes al municipio para la realización de actividades, cursos, talleres y acercar a los jóvenes a dichos recursos municipales.

- Contar con el tejido asociativo del municipio.- Generar ocupaciones entre la población juvenil que facilite su incorporación

social y laboral.- Fomentar la participación activa.

Ámbito de trabajo:

Las actividades de "Menys Graus" van dirigidas a jóvenes de 12 a 35 años tanto de Mislata como el resto de la Comunidad Valenciana.

84





Hay un cierto temor a salir fuera y ver otras realidades. Fuera tienen otra cultura, otra lengua y otras formas de relacionarse. Parece que, para muchos/as jóvenes, Europa es un lugar lejano, donde no pueden comunicarse y todo es diferente. Esta es la realidad que nos encontramos en muchos casos, y más cuanto más pequeños son los pueblos o más lejos están de las ciudades más grandes. Esta es la gran problemática a la que el proyecto quiere dar solución; el proyecto quiere acercar los/ las jóvenes a Europa.

Programas que tienen mucho éxito, como el programa Erasmus, han hecho un gran trabajo para acercar Europa a la juventud, pero todavía queda mucho trabajo por hacer. Facilitar (in)formación a la juventud, con las posibilidades que tiene en Europa, es cada vez más importante, para crecer como ciudadanos/as europeos/as, ya que eso es lo que somos, el futuro de Europa.

2.- DESCRIPCIÓN DE LA ACTUACIÓN (EJECUCIÓN). Resumidamente: descripción

resumen de la experiencia, objetivos, estrategia, desarrollo del proyecto, metodología, participación de

los/las usuarios/as en el proyecto. Con quién se ha colaborado para poner en marcha el proyecto y con

qué. Temporalización: inicio/final. Periodo de vigencia.

Este es un proyecto de dinamización juvenil utilizando la web 2.0 para facilitar la movilidad europea. Se basa principalmente en la unión de la movilidad y las redes sociales, como uno de los mejores caminos para la confianza, la inmediatez, la facilidad, el bajo coste...

85


Partimos de un itinerario europeo que consta de tres fases:

1.- Información sobre proyectos de movilidad y participación en uno de ellos como mínimo.

2.- Planteamiento de un SVE (Servicio Voluntario Europeo).3.- Los/las jóvenes pasan a colaborar en la gestión y dinamización de proyectos

europeos.

Los objetivos principales del proyecto son:

- Promover la movilidad juvenil por todo el continente europeo.- Potenciar la cultura europea y la propia de los países que intervienen en los

proyectos: interculturalidad, crecimiento cultural, diálogo intercultural...- Hacer que la juventud tenga un sentimiento europeo, de ciudadano/na europeo/a.- Fomentar el aprendizaje de las diferentes lenguas, tanto nacionales como

europeas.- Promover el intercambio de ideas entre jóvenes de diferentes regiones del mundo.

Metodología:

Creación de un servicio de dinamización de las inquietudes de los/las jóvenes partiendo de las posibilidades que da la UE, basándose en los siguientes principios:

- Uso de las redes sociales para transmitir la información y llegar a más gente.

- Participación en encuentros, seminarios y cursos del programa “Juventud en Acción”, con el objetivo indirecto de establecer contactos y crear enlaces con organizaciones juveniles de Europa. Gracias a las redes sociales, el contacto con estas organizaciones es muy fluido y constante.

- Dar un paso adelante en aplicar la perspectiva europea a cualquier proyecto social existente, no sólo desde una visión de financiación, sino como forma de establecer nuevas oportunidades, como la colaboración en red con otras entidades europeas con recorridos semejantes.

- Utilización del blog como mecanismo de crecimiento personal, partiendo de la reflexión personal sobre la experiencia, que puede servir de motivación a otras personas. Gracias a la web 2.0, todos los comentarios a las entradas del blog están conectados con las redes sociales, para darle la importancia que tienen.

- El uso de herramientas colaborativas en línea para la gestión de todo el proyecto Construir la Oficina Europea en Internet: Google Calendar, Gmail, Google Docs, Formularios…

- Creación de una red de colaboradores/as que actúen como mediadores en realidades físicas con los/las adolescentes y jóvenes objetivo de este proyecto: institutos, centros de información juvenil, asociaciones...

86


Hay una primera fase en la que se conoce el proyecto y el/la joven se anima a participar con unos proyectos una semana o dos en otro país; una segunda fase en la cual el participante busca proyectos que tienen relación con sus intereses, de una duración de unos meses o un año (SVE – Servicio Voluntariado Europeo), y una tercera fase, donde son los/las jóvenes los que pasan a colaborar en la gestión y dinamización de la información y de los proyectos europeos en general.

Finalmente, el proyecto genera una red natural que conecta con otras instituciones que están haciendo lo mismo: Centros Europa Joven, prácticas europeas desde institutos, asociaciones, puntos de información juvenil..., incorporando una oficina virtual en las redes sociales a esta red física territorializada.

3.- EVALUACIÓN. Herramientas e indicadores.

Los indicadores utilizados han sido el número de usuarios/as beneficiarios del proyecto y los lugares de residencia de los participantes, priorizando los/ las jóvenes de la provincia de Valencia.

4.- SITUACIÓN POSTERIOR AL DESARROLLO DE LA ACTUACIÓN. Resultados, objetivos

cumplidos.

A continuación, enumeramos los resultados del proyecto desde enero de 2012:Proyectos europeos presentados: 253Proyectos aprobados: 51Jóvenes que han participado: 147, más de la mitad de los cuales son chicas y la

mayoría de la provincia de Valencia, Málaga y Vigo.Colaboraciones con otras entidades: institutos, ayuntamientos y otras

organizaciones españolas y europeas.Jóvenes inscritos al listado de correos electrónicos: 192Amigos en la página de Facebook: 134Amigos en el grupo Youth in Action Spain: 881



Fortalezas: El punto más fuerte de este proyecto es que se puede autogestionar fácilmente.

Oportunidades: Por los beneficios para los/las jóvenes participantes, podemos llegar facilmente a más gente por el boca a boca y a través de la difusión de las experiencias de los participantes en nuestra web.

Debilidades: Hemos de luchar contra el miedo de los/las jóvenes a salir fuera del Estado, a equivocarse y hablar un idioma diferente.

87


Amenazas: En la situación actual, es posible que la UE cambie sus políticas sociales, recortando la partida presupuestaria dedicada a proyectos jóvenes.

6.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR EN OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOS. Enfoques innovadores transferibles a otras organizaciones.

Se trata de un proyecto fácilmente adaptable a cualquier organización, principalmente del Estado español. Las herramientas, los esquemas y las formas de participar pueden ser básicamente las mismas.


humanos, coste.

Recursos humanos: Una o dos personas, expertas en programas europeos, con experiencia en movilidad europea y con contactos con organizaciones europeas. Estas personas tendrían una dedicación de 25 horas semanales.

Recursos materiales: Al tratarse de una oficina virtual, los recursos materiales son mínimos: conexión a Internet, ordenador...

Financiación: Aparte del trabajo voluntario, y de la conexión y ordenadores propios, se cuenta con el apoyo económico de alguna institución pública a cambio de asesoramiento, pero el objetivo del proyecto es autofinanciarse, principalmente de la Unión Europea.

8.- MÁS INFORMACIÓN. Sitios web,...

www.europajove.eu

88

Aprender haciendo un servicio: Mislata TICs - “Aprovecha tu ordenador”




Las escuelas taller tienen un amplio abanico de ofertas de formación para jóvenes que han dejado pronto la enseñanza reglada o simplemente, están desempleadas y tienen problemas por insertarse laboralmente. El Ayuntamiento de Mislata, mediante la propia Agencia de Desarrollo Local, ha gestionado tradicionalmente distintas escuelas taller y en su última oferta de acciones formativas incluía una orientada a la formación laboral de las tecnologías de la información y el conocimiento. Por otra parte los "Centres Joves" de la Concejalía de Juventud programan sus ofertas periódicas de cursos y talleres para jóvenes, con muchas y diversas propuestas de ocio y formación para jóvenes del municipio.


de la experiencia, objetivos, estrategia, desarrollo del proyecto, metodología, participación de los/las


Temporalización: inicio/final. Periodo de vigencia.

La Escuela Taller “Mislata TICs” estaba dirigida a jóvenes de 16 a 25 años, precisamente el colectivo social con mayor tasa de desempleo. El proyecto se dividió en dos especialidades profesionales: Técnico en Sistemas Microinformáticos (mantenimiento de ordenadores, redes informáticas, hardware y software), e Instalación de Equipos y Sistemas de Comunicaciones, que engloba las áreas de telefonía fija y móvil y sistemas de radiodifusión.

89


Durante los dos años que ha durado, los/las alumnos/as han recibido formación totalmente especializada, primero la formación teórica, después la práctica.

Una de las principales ventajas de este tipo de iniciativas es que el alumnado recibe una asignación económica mientras están aprendiendo. Los/las jóvenes ha recibido durante los primeros seis meses de formación teórica una beca mensual y durante el resto del curso tienen asignadas 14 pagas al año del 75% del salario mínimo interprofesional.

En el momento de diseñar, desde la Concejalía de Juventud, la programación de cursos y talleres para jóvenes del otoño de 2012, se plantea la necesidad de ofrecer talleres relacionados con la informática y las tecnologías de la información y el conocimiento. En paralelo, el equipo docente de la Escuela Taller Mislata TICs hace la propuesta que sus alumnos/as puedan realizar una parte de las prácticas formativas impartiendo, ellos mismos, estos talleres para jóvenes relacionados con la informática y las tecnologías de la información y el conocimiento, repitiendo la experiencia que ya habían desarrollado con otros colectivos ciudadanos en el municipio.

La iniciativa tiene aceptación y se materializa en tres talleres reunidos bajo la marca común “Aprovecha tu ordenador”. Concretamente son los siguientes y estas son las fechas:

- “Cómo instalar Linux y hacer particiones”, del lunes 5 al jueves 8 de nov. - “Cómo montar un ordenador de bajo coste”, del lunes 19 al jueves 22 de nov. - “Cómo formatear un PC” del lunes 10 al jueves 13 de dic.

El objetivo, en los tres casos, es aprovechar mejor las posibilidades que nos ofrecen Internet y los ordenadores. La actividad se realizó en el Centro Joven del Mercado, de 18 a 20 h. en las fechas ya señaladas. Cada taller tenía un máximo de 14 plazas y la inscripción era gratuita.

La gran diferencia, respecto a la mayoría de cursos y talleres que se programan desde los Centros Jóvenes, es que el profesorado de estos talleres eran jóvenes alumnos/as-trabajadores/as de la Escuela Taller Mislata TICs.


Por un lado la experiencia, respecto al aprendizaje propio del programa curricular de la Escuela Taller Mislata TICs, ha sido evaluada por el profesorado de la misma Escuela Taller. Respecto al servicio que presta, en este caso a los "Centres Joves" del Ayuntamiento de Mislata, también ha sido valorada por dos indicadores: la asistencia a los talleres y la valoración final que hacen los y las participantes en los talleres mediante una encuesta de calidad y mejora. En los dos casos tenemos un resultado muy satisfactorio.

Otro elemento de evaluación sería la valoración hecha por los/las mismos/as jóvenes alumnos/as de la Escuela Taller y, en este caso al mismo tiempo, monitores/as de

90


“Aprovecha tu ordenador”. También podemos afirmar que han hecho una consideración muy positiva de la experiencia.


cumplidos.

Vincular el trabajo formativo realizado desde la Escuela Taller Mislata TICs con la realización de actividades de difusión de herramientas básicas informáticas entre otros jóvenes, era el objetivo principal de esta iniciativa. Pero hay más resultados derivados de este objetivo principal:

- Los/las jóvenes alumnos/as de la Escuela Taller Mislata TICs se han familiarizado con los recursos y servicios de los centros jóvenes municipales.

- Se ha producido un proceso de empoderamiento de los/las alumnos/as de la Escuela Taller, que han tenido que organizar su trabajo como docentes de otros jóvenes, incorporando métodos pedagógicos básicos para compartir sus conocimientos y alcanzar los objetivos de cada uno de los tres talleres citados.

- Los/las alumnos/as de la Escuela Taller han comprobado la buena aceptación de las iniciativas de difusión de las TIC entre la juventud y también en otros sectores de la población del municipio. Algunos de ellos y ellas, han decidido organizarse como asociación para continuar trabajando en este ámbito y mantener la colaboración con el Ayuntamiento y el municipio una vez finalice la Escuela Taller.

- Los/las jóvenes de Mislata que han participado en los tres talleres han ampliado sus conocimientos informáticos y de las TIC y lo han hecho con un profesorado con el cual comparten muchas referencias sociales y culturales ya que tienen una edad muy similar. Podríamos hablar de un proceso de aprendizaje entre iguales.

- El Ayuntamiento ha podido programar una actividad de difusión de las TIC orientada a los/las jóvenes del municipio sin un gasto adicional, aprovechado recursos que se derivan de la Escuela Taller, concretamente el capital humano que se ha formado en este centro.

- Los/las alumnos/as de la Escuela taller están mejor posicionados en el difícil mercado laboral gracias a la formación recibida y a las prácticas desarrolladas.


oportunidades), punto débiles (debilidades y amenazas).

La parte más positiva de esta experiencia tiene que ver con la doble vertiente de un aprendizaje (el de alumnos de la Escuela Taller) que implica un servicio (la formación en TICs de los jóvenes participantes en “Aprovecha tu ordenador”) y un servicio (los talleres “Aprovecha tu ordenador”) que supone un aprendizaje (empoderamiento, metodologías y organización del trabajo) para los alumnos de la Escuela Taller.

El que hayan elegido como uno de los espacios de prácticas los centros jóvenes es una apuesta clave de la Escuela Taller por el servicio a la comunidad que quiere prestar.

El único riesgo es cómo dar continuidad a una experiencia que está directamente

91


vinculada a la realización de prácticas formativas de una Escuela Taller que tiene un límite temporal. La decisión de impulsar una asociación juvenil para mantener las actuaciones y la colaboración con el Ayuntamiento puede ser la vía de solución para resolver el aspecto mencionado.


El aprendizaje-servicio (APS) es una metodología absolutamente flexible que practicamos a menudo de manera inconsciente. Este ha sido nuestro caso. Pensamos que es relativamente sencillo vincular una parte de la formación reglada de una Escuela Taller (como en este caso) pero también un programa de Calificación Profesional Inicial, de los estudios de la ESO y Bachillerato o ciclos de Formación Profesional, a iniciativas que impliquen un beneficio para la comunidad en la que viven estos/as jóvenes. Mejora el aprendizaje, que se vuelve más práctico y concreto; gana la cohesión social de la comunidad, creando y reforzando los vínculos entre personas, transformado el entorno, actuando para mejorar las condiciones de vida de todos y todas...

El Ayuntamiento puede ser el agente que conecte la parte formativa a la realidad social del municipio, de manera que el aprendizaje y el servicio a la comunidad interactúen de manera eficaz.


humanos, coste.

Por una parte, están los recursos que la Escuela Taller Mislata TICs ya tenía asignados con la financiación de la Unión Europea, independientemente de que esta iniciativa “Aprovecha tu ordenador” se hubiera realizado o no. Por otro lado, el trabajo de programación de la oferta periódica de cursos y actividades para jóvenes que se hace habitualmente desde los "Centres Joves" del Ayuntamiento.

Por lo tanto no ha habido que dedicar recursos económicos o humanos que no estuvieran ya previstos en otras partidas presupuestarias.

8.- MÁS INFORMACIÓN. Páginas web,...

http://www.mislatatv.es/index.php?mapa=webtv&accion=clip&id=1111

92



Nombre: Centres Joves de Mislata – Concejalía de Juventud – Ayunt. de Mislata

Dirección:

Centre Jove del Mercat - C/ Major, 36 - tel.: 963 990 340 - [email protected] Jove Túria - C/ Túria, 13 - tel.: 963 837 141 - [email protected]


Son espacios públicos creados por el Ayuntamiento de Mislata para promover el desarrollo personal de los y de las jóvenes, fomentar la convivencia e incrementar su participación social. Se trata de mejorar la calidad de vida y el bienestar de la gente joven mediante una amplia oferta de actividad, servicios, formación, información y recursos.

Ámbito de trabajo:

Jóvenes de más de 12 años, que estudian, trabajan o están desempleados/as. También son usuarios de los centros jóvenes los y las profesionales que trabajan con jóvenes (animadores/as, educadores/as, maestros/as, informadores/as, profesores/as, etc.), asociaciones juveniles del municipio o cualquier grupo de personas que proponga actividades de interés para la juventud.

93




Cada día son más los/las jóvenes de Silla que están desempleados/as. Los datos oficiales hablan de más de un 50%. A la vez tenemos una de las generaciones mejor preparadas y una falta de oferta cultural debido a los bajos presupuestos de los gobiernos locales.

En un momento de crisis como el actual, hace falta potenciar el empleo y buscar nuevas fuentes de ocupación potenciando el espíritu emprendedor.

2.- DESCRIPCIÓN DE LA ACTUACIÓN (EJECUCIÓN). Resumidamente: descripción


los/ las usuarios/as en el proyecto. Con quién se ha colaborado para poner en marcha el proyecto y con

qué. Temporalización: inicio/final. Periodo de vigencia.

"Mou-te" es un programa de autoempleo juvenil que consiste en ofertar talleres impartidos por jóvenes desempleados/as en la población de Silla. Solamente hace falta una idea de curso y que ésta tenga una buena acogida, ya que los/las jóvenes cobrarán de las tasas del alumnado.

Se pueden dar cursos a cambio de cuotas, pero también a cambio de cursos; por ejemplo, un/una joven puede dar una hora de taller de guitarra a cambio de recibir clases de inglés.

Con este proyecto queremos cubrir los siguientes objetivos:

- Ofrecer un abanico de talleres de formación: lúdicos, culturales, educativos, de crecimiento personal, así como de promoción del empleo.

94

"MOU-T"

- Potenciar el espíritu emprendedor en la juventud con tal de buscar un foco de empleo.

- Dinamizar la población juvenil en espacios de creación frente a los espacios deconsumo.

- Crear espacios de cooperación entre jóvenes de Silla.

Oferta de talleres propuestos e impartidos por la propia población juvenil.

Desde la Concejalía de Juventud se abrirá una bolsa para que los jóvenes de la población nos propongan talleres que ellos mismos impartirán.

La Concejalía ofertará los talleres y se desarrollarán aquellos que elija la población juvenil.

El alumnado pagará unas tasas que cobrará el/ la joven tallerista con una retención del 21% de IRPF. Esta modalidad de facturación o pago está recogida por leyes estatales para temas formativos y educativos puntuales.

Los/las jóvenes inscritos/as al programa recibirán gratuitamente microtalleres de formación con contenidos relativos a la elaboración de proyectos cómo: hacer una programación, diseño para impartir un microtaller, metodologías, trabajo en red, herramientas educativas en la web, etc.

Las acciones se realizarán en la Nau Jove, local donde se encuentra el Centro de Información Juvenil. Esta tiene un aula con 12 ordenadores, un aula para taller, dos televisores, impresoras, fotocopiadora, conexión a internet y todo el material fungible necesario para los cursos o talleres. También se puede valorar cualquier otra manera de instalación municipal en función a la naturaleza del taller.

Disponemos de/El Ayuntamiento ofrece:

- Espacios e infraestructura.- Publicidad.- Redes sociales para la difusión de los proyectos.- Apoyo en la gestión.- Punto de encuentro de jóvenes emprendedores.- Asesoría empresarial para futuros proyectos o ideas más complejas.- Personal cualificado para el buen desarrollo de los proyectos.- Certificados emitidos por el Ayuntamiento de Silla.- Aulas e infraestructuras.- Ordenadores.- Fotocopiadora.

95


Va dirigido a personas...

- Desempleados/as menores de 35 años.- Personas empadronadas en Silla.Proceso de selección de personal. Se podrá tener en cuenta...

- Si no cumplen el límite de edad.- Si tienen demasiada experiencia profesional.- Los cursos que evaluamos que son de mayor interés general.- Calificación del curso.

Forma de funcionamiento.

Los/las talleristas interesados/as en impartir un curso, habrán de inscribirse a la base de datos creada a este efecto, como alumno o tallerista.

Cuando cada uno presente un curso, se valorará si está admitido o no, antes de su publicación.

El/la tallerista recibirá la formación previa para impartir el curso.

Los/las alumnos interesados/as en asistir a un curso, deberán de inscribirse en la base de datos.

Estos habrán de abonar la tasa correspondiente al curso antes del inicio del mismo.

Una vez inscrito el alumnado, el tallerista ha de adquirir una obligación/compromiso con estos alumnos/as. Con tal de evitar cancelaciones de cursos sin causa justificada, se solicitará al tallerista una fianza que le será devuelta íntegramente al final del curso.

Además, antes de iniciar la publicación del curso, el profesor habrá determinado el número mínimo de alumnos necesarios.

La base de datos incluirá:- Nombre y apellidos.- Dirección.- Edad.- Datos de contacto.- Si participa como alumno/a o profesor/a.- Categoría de los cursos.- En caso de que sea alumno/a, curso en el que quiere ser incluido/a o cuál le

gustaría recibir.

Como beneficiarios/as estaríamos hablando de toda la población juvenil, ya que directa o indirectamente, se podrían beneficiar del proyecto bien impartiendo un curso o bien como usuarios/as de los talleres. Esperamos llegar a unos 200 jóvenes, entre talleristas y alumnos/as.

96

"MOU-T"

Partiendo de esta experiencia se puede generar una asociación de jóvenes emprendedores/as, desempleados/as o formadores/as, de esta manera se pueden generar espacios de encuentro entre jóvenes del municipio con iniciativas por el empleo.

Se puede trabajar una plataforma virtual para que los/ las jóvenes puedan elegir aquellos talleres más interesantes para posteriormente llevarlos a término.


El principal indicador para evaluar es el número de jóvenes inscritos como talleristas y los que participan en los cursos como alumnos. Actualmente el proyecto tiene un total de 12 jóvenes talleristas y 10 jóvenes que han participado en los talleres.

Otro valor para evaluar es el cambio de las habilidades, actitudes y competencias de los/las jóvenes talleristas mediante encuestas a los/las alumnos/as y a ellos mismos, ya que, además de la parte económica, habrán adquirido bagaje personal y profesional.


cumplidos.

Este proyecto está en ejecución y por tanto, no tendremos resultados evaluadores hasta el próximo mes de julio de 2013.



El hecho de implicar a los/las jóvenes de la población no solamente en el consumo de talleres, sino en el diseño y realización de éstos, es la parte más innovadora del proyecto. Hasta ahora siempre hemos buscado jóvenes que participaran, ahora buscamos jóvenes que organicen.

El punto más fuerte es la ilusión de los/las jóvenes por trabajar, no solamente las ganas de ganar dinero, sino la ilusión de hacer una labor relacionada con su formación.

El punto más débil es que cuesta mucho dar el paso al autoempleo, ya que siempre esperan que alguien los organice. La iniciativa depende del/de la joven y no del equipo de juventud.

6.- POSIBILIDAD QUE LA EXPERIENCIA SE PUEDA ADAPTAR O APLICAR A OTRAS ORGANIZACIONES Y CONTEXTOS.

Enfoques innovadores transferibles a otras organizaciones.

97


Esta experiencia es muy fácil de adaptar a cualquier municipio ya que no necesita ningún medio que no exista en otros municipios y/u organizaciones.

Lo más positivo sería que los/las jóvenes de Silla exportaran sus talleres y su modelo de trabajar a otros municipios, ofreciendo sus cursos y experiencia.


humanos, coste.

La financiación de recursos humanos e instalaciones ha sido a expensas del Ayuntamiento. Los costes son mínimos ya que cada taller se autofinancia.

Los costes son de coordinación y dirección.


Página web:www.sillacultural.com

Redes sociales:Facebook:: http://www.facebook.com/LaNauJoveSilla


Nombre: Ayuntamiento de Silla (NAU JOVE)

Dirección: Avda. Alacant 63 Silla 46460 Tel. 961200029 Fax.961210731


“Promover las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo político, social, económico y cultural”. ( artículo 48 de la Constitución Española).

Ámbito de trabajo: juventud.

98

"Goteo"



Goteo es el resultado de la evolución de las prácticas de Platoniq (http://www.platoniq.net), una organización internacional de productores culturales y desarrolladores de software, pionera en la producción y distribución de la cultura copyleft. Desde 2001, Platoniq lleva a cabo acciones y proyectos donde los usos sociales de las NTIC y el trabajo en red, son aplicados al fomento de la comunicación, la auto formación y la organización ciudadana. Entre sus proyectos destacan: Burn Station, OpenServer, Banco Común de Conocimientos o S.O.S., todos ellos disponibles en la plataforma de metodologías libres YouCoop.

Goteo surge de la necesidad de articular vías no sólo para producir y distribuir conocimiento, sino para su financiación distribuida desde una economía del procomún. Una posibilidad que se ha hecho efectiva en los últimos años gracias a las TIC y la popularización de la financiación en masa.


de la experiencia, objetivos, estrategia, desarrollo del proyecto, metodología, participación de las/de los

usuarias/os en el proyecto. Con quién se ha colaborado para poner en marcha el proyecto y con qué.

Temporalización: inicio/final. Período de vigencia.

¿Qué es Goteo?

Goteo es una red social desde la cual impulsar el desarrollo autónomo de

99


iniciativas que generen nuevas oportunidades para la mejora constante de la sociedad y el enriquecimiento de los bienes y recursos comunes. Una nueva plataforma para la inversión de “capital riego” (gota a gota) en proyectos que contribuyan al desarrollo del procomún, el conocimiento libre y/o el código abierto. Es una comunidad para la financiación colectiva -aportaciones monetarias- y colaboración distribuida -servicios, infraestructuras, microtareas y otros recursos- formada por personas individuales y entidades públicas y privadas, de procedencias y ámbitos diversos, cuyo nexo de unión es su interés por lo común, libre y abierto.

La financiación colectiva (en inglés crowdfunding) es una forma de cooperación entre muchas personas, favorecida por Internet, para reunir una suma de dinero con la que apoyar el desarrollo de una iniciativa concreta. Partiendo de esta premisa, Goteo se presenta como una nueva vía, una alternativa o complemento a la financiación derivada de la administración pública y/o de la empresa privada, reactivando el papel corresponsable de la sociedad civil. Crea una oportunidad – y más ahora en tiempos de crisis y recortes-, para que personas y organizaciones puedan llevar a cabo con éxito proyectos socialmente rentables, sostenibles y perdurables en el tiempo.

En Goteo tienen cabida iniciativas de muy diversos tipos, pensadas, producidas y/o distribuidas desde una perspectiva libre y abierta. Es el caso de proyectos creativos e innovadores cuyos fines sean de carácter social, cultural, científico, educativo, tecnológico o ecológico. También propuestas orientadas a propiciar cambios positivos en los lugares donde se desarrollan, contribuyendo a fortalecer la comunidad que las genera y/o acoge (bien social); y que necesariamente tengan un "ADN abierto", que asegure que son transferibles y reutilizables, para poder beneficiar así al mayor número posible de personas y colectivos (bien común). Esto es, proyectos que gracias a la utilización de licencias libres y/o abiertas (por ejemplo Creative Commons o GPL), compartan información, conocimiento, procesos, resultados, responsabilidades, benéficos, contenidos digitales y/u otros recursos relacionados con la actividad para la que busquen cofinanciación.

Tienen cabida proyectos relacionados con las posibilidades de Internet y lo digital; con los usos de los lugares donde queremos vivir y trabajar; con el vasto mundo de la educación, donde tanto urge innovar; con la permacultura, la producción y distribución de alimentos ecológicos y la preservación del medio ambiente en general; con formas de economía alternativa y solidaria y el emprender social; con el conocimiento y la cultura libre… por citar sólo algunas áreas de las muchas que se pueden y deben explorar. La mejor manera de entender de qué tipo de proyectos se trata es visitar la sección 'Descubre proyectos' http://goteo.org/discover

¿Cómo se ha puesto en marcha Goteo y cómo plantea desarrollarse?

Goteo es el resultado de un intenso proceso de cocreación y codiseño a partir de talleres participativos con usuarios potenciales, en los que poner a prueba de modo 'analógico' cómo funciona una plataforma de crowdfunding. Los talleres son un excelente foro para analizar, mejorar y ampliar a través de proyectos reales, las funcionalidades de Goteo y otros aspectos como criterios de evaluación, tipos de recompensas y retornos, etc.

100

"Goteo"

Además, para la puesta en marcha de Goteo en 2011, Platoniq ha contado con una importante red de apoyo, compuesta por agentes diversos. Entre otros, numerosas entidades como: ColaBoraBora, Ministerio de Cultura, Irekia, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya, Instituto de Cultura de Barcelona, Medialab Prado, CCCBlab o EUTOKIA.


Goteo va autoevaluándose en el proceso. Para ello, se realizan talleres con personas y organizaciones de distintos ámbitos; se realizan encuestas a los proyectos que hayan estado en campaña; se participa en foros especializados, etc. Además utilizamos indicadores comparativos respecto a otras plataformas de crowdfunding, como por ejemplo: nº de proyectos en campaña, cantidad media solicitada, cantidad media obtenida, porcentaje de proyectos exitosos, número de usuarios/as registrados/as, aportación media/usuario/a, visitas a la web, etc.


cumplidos.

Actualmente Goteo es una de las tres plataformas más relevantes a nivel estatal (junto a Verkami y Lánzanos) y la primera a nivel internacional especializada en proyectos relacionados con el conocimiento libre y el código abierto. Estamos consiguiendo diversificar la tipología y los ámbitos temáticos y de actividad de los proyectos en campaña, contribuyendo a diversificar el imaginario social alrededor del procomún y los bienes comunes. Además, una vez establecido el funcionamiento básico de la red social, ya estamos implementando nuevas posibilidades, que sofistican y especifican el funcionamiento y abren nuevas posibilidades: nodos locales, convocatorias temáticas, bolsa de 'Capital Riego'.



Puntos fuertes

1. El crowdfunding como tendencia social respecto a nuevos modos de financiación.

2. Lo libre y abierto como ámbito de oportunidad en cuanto a nuevos modos de organización, producción y distribución.

3. Necesidad de establecer nuevos modelos de relación entre la sociedad civil, la administración pública y en entorno privado.

4. Experiencia y relevancia de los agentes implicados en lo referido a lo común, libre y abierto.

5. Buen posicionamiento de la plataforma y valor de marca, frente a la inflación de propuestas.

6. La forma jurídica “fundación” para la mejor gestión y canalización del capital

101


entre microfinanciadores y promotores.

Puntos débiles

1. Falta de costumbre (a nivel estatal frente a otros países sobre todo en el ámbito anglosajón) en la financiación corresponsable de proyectos por parte de la sociedad civil.

2. Resistencia o lenta adaptación de los agentes productores de proyectos a un nuevo escenario de relación con sus comunidades-públicos objetivos.

3. La emergencia del crowdfunding utilizada como excusa para abandonar ciertas responsabilidades desde lo público y lo privado.

4. Posible saturación del crowdfunding (explotación de redes personales).


Goteo es una iniciativa de código abierto, por tanto totalmente escalable y reproducible. Como estrategia de crecimiento, Goteo plantea desarrollarse a partir de la articulación de una red distribuida de nodos locales y convocatorias temáticas (actualmente a nivel estatal). Una red de agentes independientes pero coordinados entre sí, referentes en su contexto, que sirven para localizar lo digital, aportando proximidad y especificidad, multiplicando geográfica y temáticamente el impacto de Goteo. En septiembre de 2012 se ha puesto en marcha el primer nodo local, GoteoEuskadi, y ya hay previstos varios más para el primer semestre de 2013.

Además, está disponible bajo licencia libre AGPL3, el código fuente de la plataforma, para que cualquiera pueda implementar su propia herramienta adaptada a sus necesidades específicas.


humanos, coste.

La financiación de Goteo proviene de subvenciones públicas para la puesta en marcha, el desarrollo tecnológico y el mantenimiento de la estructura; de contratos con entidades públicas y privadas para el desarrollo de nodos locales, convocatorias, consultoría y actividades formativas, y para nutrir la Bolsa de 'Capital Riego'; y del 8% de la cantidad obtenida por la iniciativas que consiguen alcanzar-superar su objetivo de mínimo de financiación.

Los principales costes del proyecto son de personas (actualmente 8 personas con distintos niveles de dedicación, además de otras colaboradoras) y desarrollo tecnológico (al principio el desarrollo de toda la plataforma, y actualmente mejoras y nuevas funcionalidades, nodos y convocatorias, etc.). Además, hay otro apartado importante de costes relacionados con administración, cuestiones jurídicas, servidores, viajes, infraestructura.

102

"Centro de Innovación y Emprendimientos Universidad ORT Uruguay"

"Centro de Innovación y EmprendimientosUniversidad ORT Uruguay"



En Uruguay existe una cultura adversa al emprendimiento que se sustenta en una educación orientada al empleo, un entorno social que penaliza el fracaso y desestimula el riesgo. Estos factores llevan a que el número de jóvenes que optan por emprender sea bajo. Si comparamos la Tasa de Actividad Emprendedora Temprana (TEA) medida por el Global Entreprenership Monitor (GEM) de 2010 encontraremos a Uruguay en el séptimo lugar en Sudamérica, con una TEA que oscila en el entorno del 12%. Ante esta situación existen distintas iniciativas públicas y privadas tendientes a revertir estos factores. Desde el gobierno, la Agencia Nacional de Investigación e Innovación (ANII), ha desarrollado líneas de apoyo financiero a emprendedores y ha creado un programa específico denominado Red Emprender que busca coordinar los esfuerzos de los agentes públicos o privados que encaran temáticas relacionadas con el fomento del emprendimiento.

Por su parte, la Universidad ORT Uruguay inició el trabajo con emprendedores/as a finales de 1998. En estos 14 años, los esfuerzos se han enfocado en crear las condiciones necesarias para ayudar a los/las emprendedores/as a concretar sus ideas. Este esfuerzo permitió poner en funcionamiento distintos servicios que hemos denominado “ecosistema emprendedor”:

- La incubadora de empresas Ingenio (LATU/ORT), creada en 1999, con el

103


propósito de dinamizar la creación de nuevos emprendimientos y nuevos emprendedores/as.

- Track de Emprendimiento. En el año 2001 se impulsó un cambio en los planes de estudio incorporando como materias optativas: Actitud Emprendedora, Plan de Negocios y Marketing. En estos años, más de 700 estudiantes han optado por complementar su perfil con materias orientadas al llamado “ser emprendedor”.

- VINCULAR, la Oficina de vinculación universidad-empresa de ORT, surge como proyecto de la Unidad de Vinculación Tecnológica con financiación del Programa de Desarrollo Tecnológico (PDT). En su primer año de gestión sus principales logros fueron: realización de más de 20 diagnósticos tecnológicos en diferentes empresas y 8 formulaciones de proyectos -7 de ellos presentados ante organismos de financiación, 4 fueron evaluados y aceptados-. Esta oficina trabaja en estrecha coordinación con el Centro de Emprendimientos Tecnológicos (CET) de la universidad, relacionando las demandas de las empresas con las iniciativas de los/las estudiantes.

- Creación del Centro de Emprendimientos Tecnológicos (CET), como preincubadora de ideas en la universidad, con el fin de ayudar a los alumnos/as a convertir sus ideas en negocios, con una capacidad para atender 20 proyectos año.

Cada uno de estos elementos conforma las bases del Centro de Innovación y Emprendimientos de la Universidad ORT.

2.- DESCRIPCIÓN DE LA ACTUACIÓN (EJECUCIÓN). Resumidamente: descripción,


los/ las usuarios/as en el proyecto. Con quién se ha colaborado para poner en marcha el proyecto y con

qué. Temporalización: inicio/final. Período de vigencia.

El Centro de Innovación Emprendimientos (CIE) nace en el año 2007 con la finalidad de articular los recursos existentes y diseñar nuevos servicios tendientes a fomentar una nueva cultura orientada a la innovación y el emprendimiento en la Universidad ORT Uruguay.

El CIE se integra en la estructura de la universidad como un departamento transversal a las facultades. Éste depende directamente del Rectorado de la universidad y centraliza las áreas de emprendimiento, vinculación universidad-empresa y extensión conformando un ecosistema que fomenta la innovación y la actitud emprendedora en la universidad, extendiendo la formación de emprendedores más allá del aula e integrándola a la cultura empresarial nacional. Al mismo tiempo, estimula ciertos cambios organizacionales que le han valido el reconocimiento de los principales protagonistas del ámbito público y privado.

Para el nacimiento del proyecto fue primordial el aporte de distintas empresas que, comprometidas con el objetivo de fomentar la cultura emprendedora, brindaron el apoyo financiero para que el CIE pudiera ser una realidad. En particular es de destacar el apoyo del Banco Santander y del estudio de abogados Ferrere. A día de hoy el CIE, además de recibir donaciones, se sustenta mediante servicios prestados y el acceso a fondos

104


concursables. La metodología del CIE:

Con el correr de los años el CIE fue elaborando una metodología de trabajo que se basa en tres pilares: sensibilizar, formar y patrocinar.

LÍNEAS DE ACCIÓN ACTIVIDADES

1.Sensibilizar - Lograr que: alumnos/as, docentes y la sociedad, valoren la actitud emprendedora.

- Difundir casos de éxito propios.- Ciclos de conferencias, seminarios. - Concursos.- Involucrar docentes, medios de comunicación.

2. Formar - Generar en docentes, alumnos/as capacidades y competencias emprendedoras.

- Nuevas materias: Emprendimiento y sociedad, Plan de negocios ….- Talleres: Creatividad, Autoconocimiento, Comuni-cación, … Trabajo en equipo. Dinámicas, juegos. - Proyectos con empresas, identificar oportunidades.

3.Patrocinar - Respaldar emprendedores/as para lanzar proyectos.

- Preincubar ideas, generar modelos de negocio.- Incubar proyectos: - Buscar fondos - Desarrollar redes - Internacionalizar

Estas líneas de acción constituyen las autopistas del ecosistema emprendedor, por ellas circulan los vehículos que al interrelacionarse generan la energía necesaria, posibilitando que un 15% de los alumnos emprenda.

105



Desde la Universidad ORT Uruguay visualizamos al CIE como un proyecto exitoso, que hoy en día está consolidado y tiene un alto impacto para la universidad así como para el país, por su capacidad de generar nuevas empresas y por ende nuevos puestos de trabajo.

Para evaluar los resultados del Centro de Innovación e Emprendimientos, se seleccionaron los siguientes baremos:

- El porcentaje de alumnos/as que emprenden sobre el total de alumnos/as de la universidad. Un 15% de los/las estudiantes de la universidad emprende.

- Número de ideas presentadas al CIE. El año 2012 cerramos con 148 ideas recibidas.

- Número de ideas apoyadas por el CIE. Durante el 2012 se apoyaron 24 ideas.- Número de empresas creadas con el apoyo del CIE. Entre el 2000 y el 2012 se

crearon 58 empresas de las cuales viven al día de hoy 36.- Número de empresas con 1 año de vida: 5 empresas- Número de empresas con más de 3 años de vida: 14 empresas- Número de empresas con más de 5 años de vida: 17 empresas- Cantidad de empleos generados: 700 puestos de trabajo.

Es de destacar que en el último año el CIE pasó de recibir un promedio de 90 ideas a recibir 148, lo cual muestra un incremento de más del 60 %. Eso demuestra cómo va permeando la nueva cultura y el dinamismo que ha adquirido el ecosistema emprendedor.


cumplidos.

El trabajo del CIE, que comenzó siendo pionero en el Uruguay, se ha ido extendiendo a otras organizaciones, permitiendo posicionar el tema del emprendimiento en la agenda local. Ya no es el CIE solamente el que impulsa este tipo de acciones. Tendientes a cambiar la cultura emprendedora, se ha conformado una red de instituciones que en conjunto buscan abordar el tema a nivel nacional.

Hoy, a 15 años de iniciado este proceso de cambio desde en Centro de Innovación y Empredimientos de la Universidad ORT Uruguay, podemos afirmar que:

- Se ha consolidado un ecosistema emprendedor a nivel nacional, Red Emprender.- Se ha posicionado al país dentro del ecosistema emprendedor regional, Red

Innova. - Se ha establecido una red de contactos profesionales internacional con los

principales protagonistas del ámbito de la innovación y el emprendimiento (especialmente académicos).

- Se ha desarrollado un conjunto de servicios de apoyo al estudiante y la empresa que desea innovar.

106


- Se han recibido más de 480 ideas, de las cuales 58 se convirtieron en empresas, y 16 se han transformado en empresas de éxito regional.

- Se cuenta con el conocimiento para guiar a los/las alumnos/as en el proceso de convertir una idea en una empresa.

- Se han desarrollado programas de innovación y emprendimiento en conjunto con el resto de las universidades del país, tendientes a incentivar lo máximo posible el desarrollo de un nuevo perfil de profesional uruguayo.



Entre los puntos más fuertes a destacar se encuentra el alto compromiso de las autoridades de la universidad con el proyecto, lo que nos permitió realizar cambios radicales e innovadores en la estructura universitaria, el currículo y las formas de evaluar. Entre ellos las mayores fortalezas y oportunidades que destacamos estuvieron en:

- Incorporar la práctica del trabajo en equipo para resolver problemáticas reales, surgidas del vínculo de la universidad con las empresas y la sociedad. Este cambio es hoy una de las fuentes de oportunidades que más dinamiza el ecosistema emprendedor.

- Incorporar en el currículo materias orientadas a fomentar la actitud emprendedora y el desarrollo de competencias y habilidades blandas.

- Brindar servicios de apoyo que impulsan al estudiante en el proceso de convertir su idea en un emprendimiento.

Otro de los aspectos a destacar como generador de oportunidades ha sido la postura de “extender la educación más allá del aula”, logrando con ello un alto nivel de integración y reconocimiento del CIE en el ámbito empresarial, institucional y social, como agente generador de un ecosistema emprendedor nacional.

Este alto grado de interrelación ha permitido que el CIE reciba de manera constante propuestas de actuación en diversas instancias:

-Integrando jurados y comités de eventos organizados por y para diferentes miembros del sistema emprendedor.

- Realizando consultorías para empresas y organizaciones vinculadas al ámbito público, privado, nacional e internacional, que buscan incentivar las competencias y capacidades vinculadas a la innovación empresarial y al emprendimiento.

- Desarrollando programas conjuntos con instituciones.

Participación del CIE en el ecosistema emprendedor regional, aportando experiencias y conocimientos a organizaciones que lo demandan, y a la vez nutriéndose y retroalimentándose de los generados en otras latitudes

Entre las principales debilidades y amenazas identificadas están:

- Lograr que el sistema siga siendo auto financiable es el principal desafío. Inicialmente el sistema se financiaba totalmente a partir de donaciones de empresas privadas, lo cual era arriesgado para su continuidad a largo plazo. A día de hoy un 30% de la financiación proviene de servicios brindados a terceros y el desafío es cubrir al menos

107


un 60% del presupuesto con este tipo de financiamiento.

- Para evitar que el sistema deje de aprender y se torne rígido, uno de los secretos del éxito ha sido la capacidad de adaptarse a las necesidades del contexto (empresa, sociedad) detectando problemas, necesidades, y convertirlas en oportunidades.


La experiencia del CIE actualmente está siendo replicada en dos universidades de América del Sur mediante un proceso de transferencia tecnológica que llevará aproximadamente un año. El proceso consiste en el trabajo conjunto entre profesores/as-consultores/as del CIE y de las universidades beneficiarias que se abocan al rediseño de procesos organizacionales, ajustes de currículos y la transferencia del conocimiento basada en un enfoque de formación de formadores/as.

A nivel nacional desde el CIE ha colaborado en la consolidación de la Red Emprender ayudando a distintas instituciones a afianzar las competencias necesarias para estimular el espíritu emprendedor.


humanos, coste.

El CIE fue financiado originalmente con el apoyo de donaciones de empresas privadas como las de Banco Santander, el estudio de abogados Ferrere CPA, etc. que contribuyeron económicamente a costear la estructura del CIE.

El CIE tiene una estructura de costos fijos minimalista que cubre los sueldos de: 1 coordinador ejecutivo, 1 coordinador de comunicación, 1 secretaria ejecutiva, 1 asistente y un fuerte componente variable compuesto por una plantilla de más de 30 profesionales, que actúan como docentes, preparadores/as, expertos/as etc. Estos/as profesionales son contratados en función de la demanda específica que generan los proyectos de manera según el tiempo que dure para el dictado de las materias y talleres.

A día de hoy el CIE, además de recibir donaciones, se sustenta mediante servicios prestados y el acceso a fondos concursables. Hemos diversificado la oferta de servicios a terceros, buscando generar ingresos por cursos, talleres o consultorías a empresas u organizaciones en el país y la región.


http://cie.ort.edu.uy/

108



Nombre: Universidad ORT Uruguay

Dirección: Cuareim 1451 esquina MercedesTel. +59829021505

Objetivos principales: Formación universitaria

Ámbito de trabajo: Uruguay

109

www.facebook.com/CulturamaSL

twitter.com/culturama_sl

C/ Santa Teresa, 11-Baix, 46920 Mislata963 79 94 73

Culturama llibre blanc 2ªed web

Documents

Transcript of Culturama llibre blanc 2ªed web