Classe dels Roures

2º- Primària

Abril - 2012

L’HOME DE LES NEUS Un dia als Pirineus va aparèixer el gran home de les neus. Destrossava totes les coses fins que es va fer amic d’un pingüí. Jugaven molt i molt. Fins i tot es protegien entre ells, però els senyors i les senyores encara no l’acceptaven i l’intentaven capturar però mai podien. L’home de les neus i el pingüí van fugir però hi havia tanta neu que s’enfonsaven i es van fer un iglú i van viure allà per sempre mes. I allà pescaven molts tipus de peixos i se’ls menjaven tots. Era un lloc perfecte per jugar, es tiraven per la neu, es banyaven en un llac de peixos, granotes i tritons molt àgils, tan àgils com la llum. I catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat.

PIRATA

EN VIVI -. Hola!. Em presentaré: em dic Vivi. Sóc un petit marciano i visc a la lluna amb la meva família. Tinc la pell blava i les dents de vampir. Un dia que passava pel parc vaig trobar a la meva amiga Eli plorant i li vaig dir: -. Què et passa?. L’Eli amb la cara ben trista em va dir: -.He perdut el meu osset de peluix. -.Si vols et puc donar el meu. -.Gràcies!. A l’endemà vaig anar al mar i vaig trobar a la meva amiga balena en una xarxa. Em vaig tirar al mar i vaig treure la xarxa de la cua de la balena. -.Gràcies!.- diu la balena. Tinc molts amics i sòc molt feliç amb els meus amics i amb la meva família. Conte contat, ja s’ha acabat.

COLORS

LA NOU MÀGICA Una vegada hi havia un esquirol molt però molt bonic, però era mandrós. Vivia en un bosc ple de plantes i fruites... Va trobar una nou màgica i la nou era d’or i li va concedir tres desitjos: El primer era que tothom fos feliç, el segon que tothom tingués amics i el tercer era que tothom visqués la seva vida amb tranquil·litat. Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.

LOLA

LA FADA I LA BRUIXA Hi havia una vegada, una fada molt valenta que es deia Rosella i li agradaven molt les roses. Tenia els ulls i els cabells castanys, de pell era blanqueta, i sempre es vestia de color vermell i rosa. També, hi havia una bruixa que era molt però molt dolenta. Era tota negra i tenia un gat que també era negre. La casa era de color negre, i per ella tot el món era negre. La fada no vivia al cel, sinó que vivia en un bosc que tenia molts arbres i molts animals. Un dia es van trobar i com eren una mica enemigues, es van enfadar. Estaven molt enfadades. Un dia, la fada es va penedir i va anar a parlar amb la bruixa, com era tan valenta. I tot es va solucionar i van viure una gran aventura totes dues juntes. I vet aquí la fada, i vet aquí la bruixa que es mengen les maduixes.

ELENA

EL PIRATA DANI En Dani era pirata i tenia un vaixell. Un dia quan va baixar l’àncora va topar contra una cosa, i va baixar a l’aigua, i va veure que era un tresor. Va pujar el tresor, i va veure que hi havia el mapa d’un tresor ple d’or i joies, i va inflar les veles. Va seguir el mapa del tresor, va arribar a l’illa, i va cavar, i cavar, i va trobar el tresor. El va obrir, i va trobar l’or, les joies i una cosa més, copes d’or i cerveses. Va tornar al vaixell i amb això va comprar-ne un vaixell d’or. El pirata Dani va ser el pirata més famós de la història i li van fer una estàtua. I pata-pim, pata-plom aquest conte ja s’ha acabat.

TUCÀ

DEL BOSC A LA NEU Hi havia una vegada una tortuga molt atrevida però, a la vegada, molt poruga, i un esquirol molt dormilega, que vivien en el bosc. Un dia es van trobar en un lloc molt, molt, molt fred, estaven al Pol Nord!. Així, van començar a córrer cap el seu país, però l’esquirol, que es deia Flic, es va caure rodolant i va arribar a un bassal d’aigua freda, freda, requetefreda, i els peixos li estiraven dels peus. La tortuga Carlota va córrer a buscar-lo i quan el va treure d’allí es va fer fosc i van fer un iglú per passar la nit. El dia següent es van trobar els dos en el seu llit. -. Quina meravella!.- van dir tots dos rient. Tot havia estat un somni. Conte, contat ja s’ha acabat.

CAMPANA

EN COLORAINES -. Hola!. Sóc en Coloraines, sóc un elefant de colors, visc el món verd i sóc l’únic elefant de colors. Sóc molt amic dels micos i de les granotes, i em tenen enveja perquè tinc més colors que ells. Un dia quan em banyava amb llet de coco va venir la Raqui-requi, una granoteta de cinc anys que em va dir: -. Coloraines, Coloraines la meva mare ha trobat una cosa. -. Quina cosa?.- respon en Coloraines. -. Vine i ho sabràs. En Coloraines hi va anar i: -. Oooooh! És un barret de màgic. En Coloraines es va posar el barret i es va tornar petit, petit, petitíssim i la Raqui-requi li va dir: -. Com t’ho has fet? -. No ho sé. En Coloraines es va ficar a la vora del riu a plorar i de sobte: Pataplof!. Va caure per una cascada i va trobar el barret, se’l va ficar i va tornar a ser gran: -. Ho he aconseguit!! En Coloraines es va posar tan content que va fer que tot fos de colors, va fer una festa i tothom va anar, només vas faltar tu.

KOAL

A

UN DOFÍ MOLT PETIT Una vegada hi havia un dofí que era de color blau i era molt petit. Vivia al fons del mar sota una roca, en una cova i el seu voltant estava ple de peixos. Va trobar un corall màgic que es va convertir en una maduixa i se la va quedar per sempre de record. Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.

PINGÜÍ

GAUDÍ I EL MONSTRE Un dia en Gaudí, que suposo que ja el coneixeu, va fer una casa i, llavors, va aparèixer un monstre. Aquell monstre es deia Macamonqui, tenia deu braços, un nas molt gros, una boca gegant i unes ulleres petites, i sentia molt bé. Els habitants de la casa van fugir a l’illa dels morts i allà es van convertir en vampirs. Però en Gaudí era molt llest i no va entrar. Va tornar a la casa i es va fer amic del monstre. Vet aquí en Gaudí que es va quedar aquí.

COCO

LA MEVA INFÀNCIA ABANS DEL TURÓ Us presento a l’Alfons: l’Alfons sóc jo. Tinc ulls marrons, sóc ros, m’agrada el color blau marí, m’agrada jugar a futbol, nedar, esquiar; no sóc vergonyós, sóc valent. Tot va començar en el 2004, quan vaig néixer el 6 de juliol. Tota la meva família es creien que el meu germà Biel seria l’últim però no, vaig ser jo. I ara som 4 germans. Els meus germans no paraven de fer-me petons i dir-me: “Ai, què mono l’Alfonsito!”. Quan va passar un any com que encara no podia anar al cinema ho feia mirant la rentadora. Deien: “On és l’Alfons?”. I jo estava a la cuina, em quedava mirant la rentadora com donava voltes i voltes. Quan anàvem pel carrer la meva mare em deia: “Què és això?”. I jo deia: “lavadoa”; a totes les coses que giraven. Als 2 anys vaig conèixer el Martí i el Joan al Linus, els meus primers millors amics. Fèiem tantes trapelleries que un dia que era l’aniversari del Joan, en Martí tenia tanta gana, que va venir corrents, va posar la boca al pastís i li van quedar tots els morros de xocolata. Sempre que anava a casa d’ells ens dèiem: “Una abraçaaaaaaadaaaaaa.” Vaig començar al Turó del Cargol amb 3 anys, l’escola que pels meus pares era la millor del món. El primer dia tots estàvem avergonyits, però jo sort que tenia els meus dos amics el Martí i el Joan. Desprès d’estar tot el curs junts vaig conèixer a molts més altres amics: el Tomàs, l’Ivan, el Guim, el Rubén,...

CARTER

L’ANTONI Hi havia un senyor que es deia Antoni Gaudí, era amable i molt imaginatiu. Vivia en un poble petit que es deia Tiruraina. En Gaudí treballava dissenyant cases i mobles i el seu millor amic es deia Güell. L’Antoni va triomfar i va guanyar molts premis; però era molt despistat i, per això, un tramvia el va atropellar.

PORQUET

ELS GEGANTS Hi havia una vegada un gegant alt i molt fort que al bosc jugava a futbol amb el seu germà també alt i presumit. Llavors es va caure la pilota al riu i es van tirar al riu i van nedar molt ràpid. Al final van poder agafar la pilota i van jugar tranquils. Conte contat ja s’ha acabat.

LUCAS

L’ARBRE ENCANTAT Hi havia una vegada un nen que feia mesos que caminava perquè era pobre i no tenia ni casa, ni menjar. Un dia, de tant caminar, va arribar a un bosc ple d’arbres i va trobar un arbre tan gran que es va posar a dormir. Quan es va despertar, l’arbre tenia vida i el nen es va espantar i va sortit corrents. Però va tornar a trobar-se l’arbre perquè no podia sortir d’aquell bosc tancat. El nen tenia una por terrible i en veure l’arbre que era un monstre es va desmaiar. Quan es va despertar va resultar que estava a casa seva i no era pobre, i tenia casa i de tot. Tot havia estat un somni i el nen estava molt feliç i no va tenir por mai més. Conte contat ja s’ha acabat.

ARBRE

LA CARTA LAIA Hi havia una vegada una carta que es deia Laia i li agradava viatjar i fer molts amics. Els seus quatre amics es deien: Marc, Antoni, Xavi i Piaf. La Laia i els seus amics van fer un viatge i van decidir anar a Venècia. Van entrar a la bústia però encara no havien posat la saca i van caure al terra de la bústia. Al cap d’una estona, va passar un carter i va posar la saca i, al dia següent, quan el carter va tornar, va mirar sota i les va veure. Les va agafar i enviar, ràpidament, a Venècia i van anar a parar a una barca on hi havia més amigues com elles i així van arribar als seus destinataris i es va acabar el viatge.

GRILL

EL MÚSIC VIOLINISTA Hi havia una vegada un nen que es deia Martí Bonafí. Li agradava molt la música i quan tenia 7 anys li van comprar un violí pel seu aniversari. Quan va passar un temps el van apuntar a una escola de música i va fer audicions i audicions, fins que un dia se li va trencar el violí i es va posar a plorar. Al cap dels dies va decidir de portar- lo a arreglar i van passar mesos fins que li van dir que ja estava arreglat i el va anar a buscar i, fins i tot, va durar pels seus fills. Conte contat l’audició s’ha acabat.

ANOU

LA VANESSA I ELS AMICS DEL BOSC Hi havia una vegada una nena que es deia Vanessa i va tenir una aventura. Voleu que us la expliqui?. La Vanessa era una nena molt valenta i vivia en el bosc amb tots els animals: cérvols, ocells, bambis ; i sempre els cuidava. Un dia, els animals del bosc van desaparèixer. La Vanessa va anar a la ciutat i va veure que uns gats perseguien els ocells, i hi havia uns domadors que donaven cops amb una corda els cérvols i els bambis, i es van caure per les pedres. La Vanessa amb la seva valentia va apartar els gats i va dir als domadors que paressin. Van tornar al bosc, i conte contat ja s’ha acabat.

JÉSSICA

L’ALGA MÀGICA Una vegada hi havia un dofí que era petit i molt morenet. Vivia en un mar molt net que quasi brillava i també, era molt blau i meravellós. Va trobar una alga màgica i lluminosa, era com les sardines. El dofí amb el seus fills van arrencar l’alga i se la van menjar. Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

MICROBI

L’AVENTURA EMOCIONANT Hi havia una vegada dues germanes que es deien Paula i Eva, tenien vuit i deu anys. Vivien en un poble molt bonic, en el cim d’una muntanya, en una caseta molt petita. Un estiu a l’any 2005 van tenir una gran aventura, de repent es van caure per un forat molt gran. Van anar a parar a una illa molt gran on van passar dies i nits, mesos i anys, i a la fi a la Paula, la germana gran, se li va ocórrer com sortir d’allà. Van agafar fusta i van construir una barca. Llavors van començar a navegar fins que van arribar a casa. Aquell dia com els pares estaven molt contents van sopar pizza. I conte contat aquestes germanes ja han tornat.

VANESSA

L’ALBA I EL JOAN Hi havia una vegada un nen que es deia Joan, tenia nou anys, era ros i feia molt esport. I tenia una germana que es deia Alba que tenia vuit anys, era castanya i era molt divertida. Estaven jugant i se’ls va perdre la pilota al bosc i no trobaven el camí per tornar a casa. En Joan va dir: “És una aventura, a mi m’encanten les aventures”. Van seguir caminant i caminant però anaven en sentit contrari. L’Alba va dir: “Això no m’agrada gens”. I van caure per un forat màgic i van veure un senyor vellet amb un bastó màgic, i el Joan li va dir: “Hola senyor, com es diu?”. Va respondre: “Jo em dic Albert, i tú?”. “Jo sóc el Joan i ella és la meva germana Alba”. La nena no estava molt segura i li va dir al seu germà: “Aquest senyor no em cau molt bé i crec que és dolent”. En Joan li va dir: “No diguis bestieses és un iaio vell”. Però el vellet era dolent i es feia el bo per enganyar als nens, i amb el seu bastó màgic va tancar el Joan en una gàbia. Però com l’Alba no es creia al vell no la va poder tancar i el vell es va enfadar. Al final tot havia estat un somni i els dos germans van estar jugant amb les seves joguines i van ser feliços sempre. Conte contat aquest conte s’ha acabat.

PAPALLONA

EL MÓN DE COLORS Hi havia una vegada en un país molt, però molt llunyà, un món molt petit de tots colors. Però hi havia una nena que era només de tres colors, tenia el cabell blancs, la pell i la roba grisa, la boca i els ulls negres, i es deia Puça. La Puça no tenia amics perquè era igual que la bruixa dolenta però ella no era tan dolenta. Com era tan estranya ningú volia estar amb ella, i els dies passaven i passaven i la pobre Puça estava més pansida que no podia moure ni un dit. Fins que un dia, la Puça va decidir que no podia continuar així, i va pujar sobre el seu esquirolet que era gris igual que el de la bruixa dolenta i va anar a visitar a la bruixa. Li va explicar que era com ella i la bruixa molt contenta li va explicar que havia perdut una filla feia molts anys i que podia ser ella. La bruixa i la Puça es van fer una abraçada gegant i es van tornar de tots el colors. I tots van ser feliços i van menjar anissos.

MICO

JA ARRIBA L’ESTIU Hi havia una vegada una nena que es deia Sol perquè li agradava molt, moltíssim l’estiu. Vivia en una cova molt petita però molt bonica. Però hi havia un problema, a la cova no tocava el sol, només quan era estiu. Un dia va anar a la platja i va veure a tothom banyar-se i li va preguntar al senyor dels gelats: “Perquè tothom es banya?”. I li va contestar: “Per què és estiu”. La sol va fer un bot d’alegria i va cridar: “Ja ha arribat l’estiu!”. Va tornar a casa i va comprovar que si que tocava el sol. Contenta va anar a jugar i desprès es va adormir.

FLOR

EN ROQUEFORT Hi havia una vegada dos amics, un es deia Roquefort, formatge Roquefort i l’altre, la Salsitxa. Tots dos volien ser ninges. La Salsitxa tenia una espasa i en Roquefort era el millor en camuflar-se. Els agradava molt entrenar i sempre entrenaven i entrenaven i lluitaven contra el mal. Conte contat el mal s’ha acabat.

RAIKU

UN BON CONTE DE NEU Jo, un dia de neu, vaig veure un pingüí blau i em vaig quedar amb la boca oberta. Em dic Laia i tinc nou anys. Quan va ser el meu aniversari em van regalar molts regals, però vaig tenir una sorpresa molt gran quan els meus pares em van fer el millor regal: el pingüí blau i un dia de neu. M’ho vaig passar molt i molt bé, més ben dit superbé. Fi.

JULIVERT