Col·lecció L’Aixecador - 22 •• Col·lecció L’Aixecador - 22 • Castells: entre el...
16
Transcript of Col·lecció L’Aixecador - 22 •• Col·lecció L’Aixecador - 22 • Castells: entre el...
• Col·lecció L’Aixecador - 22 •
Castells: entre el patrimoni i l’esport?
II Simposi CastellerValls, 20 d’octubre del 2012
II Simposi Casteller.indd 3 20/09/13 11:12
Primera edició: octubre del 2013
© Els autors
© de l’edició: 9 Grup Editorial
Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS
Tel. 977 60 25 91 • Fax 977 61 43 [email protected] • www.cossetania.com
Director de la col·lecció: Xavier Brotons Navarro
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Transcripció i correcció dels col·loquis: Gemma Ruiz Romero
Impressió: Romanyà-Valls, SA
ISBN: 978-84-9034-167-4
DL T 660-2013
El grup de treball Xiquets de Valls, de la Comissió de Cultura Popular de la Fundacióde les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls,
va ser responsable de l’organització del II Simposi Casteller dins del Fòrum Casteller de Catalunya instaurat amb motiu de la Fira de Santa Úrsula 2013 i és integrat per:
Jordi Bertran, Anton Dilla, Lluïsa Gené i Rosa M. Rovira.
II Simposi Casteller.indd 4 20/09/13 11:12
5
Índex
La transversalitat del Fòrum Casteller, per Albert Batet i Canadell ..................... 9
Ponència inaugural ................................................................................... 11
A los Castells de Valls, per Salvador Távora ..................................................... 13
Àmbit A. Els castells: esport o tradició? .............................................. 19
Taula rodona .................................................................................................. 21Moderador: Xavier CapdevilaParticipants: Miquel Botella, Alfonso González, Carles Cortés i Antoni CostesRelatora: Mireia Segú
L’activitat castellera enfront de la reglamentació esportiva: visió normativa i semànticaper Josep Maria Cortès Artigas .......................................................................... 55
Introducció ............................................................................................... 55Estudi normatiu ........................................................................................ 56Anàlisi específica (reglaments): natació sincronitzada, futbol i Concurs de Castells ................................................................................... 57Simulació castellera ................................................................................... 59Conclusions .............................................................................................. 61Contradiccions amb el document sobre els valors socials del fet casteller ........................................................................................... 61Estudi sistemàtic ....................................................................................... 65Bibliografia ............................................................................................... 69Pàgines web ............................................................................................... 69
Comparem? Una mirada des de l’esport al món castellerper Jordi Mateus .............................................................................................. 71
II Simposi Casteller.indd 5 20/09/13 11:12
6
Índex
Comparació entre la tècnica dels Govindes i la dels castellersper Joan Bofarull Solé ...................................................................................... 75
El mètode .................................................................................................. 76Una festa llegendària ................................................................................. 76L’organització ............................................................................................ 77L’actuació, la música i el vestuari ............................................................... 78Les piràmides o torres ................................................................................ 79Els resultats i la seguretat ........................................................................... 82Les noies ................................................................................................... 84Els mitjans de comunicació ....................................................................... 84L’aprenentatge de tècniques castelleres ....................................................... 85Conclusions .............................................................................................. 85
De la rivalitat a l’aposta i la quiniela en el fet castellerper Paco Cruz .................................................................................................. 87
Castells: historia, deporte y tradiciónper Lic. Mgter. Pablo Giori............................................................................... 91
Introducción ............................................................................................. 92Los tres momentos del campo casteller ....................................................... 93Las alianzas de los castells, las dualidades modernas o la importancia de 1951 ............................................................................. 96Deporte o tradición ................................................................................. 100Dualidades históricas y dualidades vigentes ............................................. 106Conclusiones duales ................................................................................ 108Bibliografía ............................................................................................. 110
Les muixerangues valencianes, avuiper Joan Bofarull Solé .................................................................................... 113
Les muixerangues tradicionals ................................................................. 114Els pals de pollastre ................................................................................. 116Les colles castelleres ................................................................................. 117Les noves muixerangues .......................................................................... 118Balanç provisional ................................................................................... 118
I per què els castells han de ser un esport?per Carles Cortés Martín ................................................................................ 121
Definició d’esport ................................................................................... 122Definició de cultura ................................................................................ 122Els beneficis de ser considerats esport ...................................................... 123Qui pot estar més interessat en el fet que els castells siguin un esport? ..... 123Avantatges de ser cultura ......................................................................... 124Patrimoni Immaterial de la Humanitat .................................................... 124
II Simposi Casteller.indd 6 20/09/13 11:12
7
Índex
Motivacions per voler ser esport .............................................................. 125No necessitem ser esport ......................................................................... 125L’esport voldria ser considerat cultura ...................................................... 126Som castellers i fem castells ..................................................................... 126
Les Regates de les Muletes a les Terres de l’Ebre, entre l’eina laboral i la festaper Enric Pedret ............................................................................................. 127
Dues maneres de veure les cosesper Albert Cortés Montserrat ........................................................................... 131
Valors que agermanen la cultura ben entesa: la seva concreció a Catalunya, una reflexió que pot fer evolucionarper Àngel Quintano Abelló ............................................................................. 135
Àmbit B. Construccions clàssiques o construccions noves ............. 137
Taula rodona ............................................................................................. 139Moderador: Efren GarciaParticipants: Carles Feiner, Lluís Feliu, Jordi Guasch, Lluís Esclassans i Xavi PonsRelatora: Roser Llagostera
Les estructures arquitectòniques aplicades als castellsper Joan-Josep Bujaldón i Solé ........................................................................ 163
1. Estructures similars als castells ............................................................. 1632. Aspectes tècnics que cal considerar en l’estabilitat del tronc ................. 1653. Com incrementar l’alçada dels castells ................................................. 1684. Proposta de noves construccions .......................................................... 169
Els nous castells, tradicionalment modernsper Jordi Andreu Giner .................................................................................. 171
1. Breu aproximació històrica sobre les noves estructures ......................... 1722. Valoració de les aportacions tècniques que donen aquests castells a cada colla .............................................................................................. 1733. Reflexió sobre per què un castell d’aquests arrela o no en el repertori de les colles ....................................................................... 1764. El nou és un cas especial dins d’aquestes noves estructures perquè no és del tot nova? ....................................................................... 1795. Altres estructures noves, modernes, alternatives, diferents… ................ 1806. Les places i actuacions on es fan aquests castells ................................... 1827. Quan un castell passa a ser tradicional? ................................................ 1828. Conclusions ........................................................................................ 184
II Simposi Casteller.indd 7 20/09/13 11:12
8
Índex
Àmbit C. Vària .......................................................................................... 185
Els Xiquets de Reus: 30 anys de castellsper Pau Morales Fusco i Joan Bofarull Solé ...................................................... 187
Pròleg ...................................................................................................... 188Com es va fer .......................................................................................... 190
Lèxic casteller digitalpel Centre de Normalització Lingüística de Tarragona ...................................... 195
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya presenta una aplicació per als telèfons mòbils ............................................................. 197
Ponència de clausura .............................................................................. 199
El Palio, ànima de Sienaper Mauro Civai ............................................................................................ 201
Criteris d’edició de les taules rodones
Les dues taules rodones incloses en aquest II Simposi Casteller han estat transcrites a partir dels enregistraments realitzats en directe pels tècnics d’escena del Teatre Principal de Valls, adscrits a la Xarxa de Cultura de Valls. L’editorial, l’organització, els moderadors i els relators de cadascuna de les taules han llegit la seva transcripció. Pel que fa als col·loquis oberts posteriors a la participació dels ponents, en la gran majoria de casos els participants del públic es van presentar i s’hi ha pogut incloure el seu nom. En algunes ocasions no ho van fer, per la qual cosa s’ha recorregut als modera-dors i als relators per cobrir els possibles buits. Tot i així, encara n’ha quedat algun de pendent. De tota manera, s’ha inclòs la intervenció. L’organització agraeix la implicació de tots els moderadors, relators, ponents, comunicants i participants en el bon desenvolupament del Simposi i la seva coo-peració per a la realització d’aquest llibre.
II Simposi Casteller.indd 8 20/09/13 11:12
9
LA TRANSVERSALITAT DEL FÒRUM CASTELLER
Albert Batet i CanadellAlcalde de Valls i president de la Fundació de les Festes Decennals
de la Mare de Déu de la Candela
Les actes del segon Simposi Casteller que l’univers casteller va celebrar a la ciutat de Valls per la Fira de Santa Úrsula del 2012 posen de manifest diversos aspectes d’interès. D’una banda, que les activitats castelleres de nova implantació nascudes al voltant de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela no han estat una flor que no fa estiu. Tant el Simposi com la Fira Castells, de les De-cennals, han estat l’embrió que ha generat el Fòrum Casteller, el primer conjunt d’activitats transversals al voltant dels castells que va més enllà de la manifestació patrimonial. L’organització del Fòrum forma part del pla estratègic i d’acció del Consorci del Museu Casteller de Catalunya, consensuat a la tardor del 2011 amb l’objectiu de traçar sinergies suficients en el camí de preparació i disseny del nou equipament cultural.
No hem esperat deu anys, a les properes Decennals, i hem situat el Fòrum en la Diada de Santa Úrsula. El fet que aquesta jornada mantingui un ambient excepcional amb la bipolaritat de les dues colles vallenques en el marc singular de la plaça del Blat, la seva definició com «la fira» de la ciutat i el seu bagatge histò-ric han estat determinants per a la ubicació temporal del Fòrum Casteller. Santa Úrsula va viure el cinc de nou de la primera època d’or dels castells el 1883, i ha suposat l’entrada en la segona etapa àuria amb la inesborrable diada del 1981 en què es recuperava la gamma de nou pisos i es descarregava el primer cinc de vuit del segle xx. Així mateix, és una de les grans jornades de gamma extra del calenda-ri i l’única d’aquestes que manté la dualitat ancestral i alhora la fisonomia urbana original de quan van néixer els castells.
Aquest Fòrum aplega castellers, investigadors, firaires, creadors audiovisuals, periodistes i gestors, però també botiguers que guarneixen els aparadors dels co-merços, restauradors que preparen viandes, artistes que recreen el fet casteller, seguidors de les noves tecnologies i dels canals 2.0 que aporten innovació i co-municació… El Fòrum té una voluntat integradora dels diferents sectors que treballen al voltant dels castells i que, alhora, és oberta cap a tot l’univers casteller
II Simposi Casteller.indd 9 20/09/13 11:12
10
La transversalitat del Fòrum Casteller
que travessa aquest moment tan dolç de reconeixement social i d’immenses cons-truccions.
El Fòrum Casteller es prepara des de la ciutat de Valls, bressol i quilòmetre zero del món casteller. En l’organització hi participen activament les dues colles castelleres locals: la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Al seu costat, acompanyant-les en aquest viatge pel patrimoni immaterial, la Fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, els teatres de Valls i la Xarxa de Cultura de l’Ajuntament de Valls. I, com no podia ser d’altra manera, la iniciativa privada local, com els editors d’aquesta única i magnífica col·lec ció de temàtica castellera: Cossetània Edicions. A Valls els castells també reben el suport del teixit econòmic que hi contribueix per fer, si cap, encara més gran la dimensió i l’abast del nostre patrimoni més preuat.
Però un esdeveniment que parla de l’univers casteller també havia de comptar amb agents que treballen des d’òptiques més globals. Per això, la participació en l’organització tant de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, amb seu al carrer Major de Valls, com de la revista Castells, ideòlegs de la Fira Cas-tells, ha estat cabdal per enfortir les arrels d’aquest Fòrum. També la presència d’expositors en la fira i de comunicants, ponents i moderadors en el Simposi va ser geogràficament molt diversa. En aquest sentit, al Simposi hi van prendre part vint-i-set poblacions: Altafulla, l’Arboç, Barcelona, Cabra del Camp, el Catllar, Esparreguera, Granollers, l’Hospitalet del Llobregat, Igualada, Lilla, Mataró, Monistrol de Montserrat, el Pla de Santa Maria, el Priorat de Banyeres, Que-rol, Reus, la Selva del Camp, Sevilla, Tarragona, Torredembarra, Valldosera, Vic, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vila-rodona i Valls. Les colles també hi han tingut un paper important i les agrupacions més des-tacades hi han enviat les seves delegacions. Així, a banda de les dues colles dels Xiquets de Valls, hi van prendre part els Castellers de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, els Minyons de Terrassa, els Xiquets de Tarragona, els Xics de Granollers, els Moixiganguers d’Igualada, la Colla Jove de Barcelona, els Xiquets de Reus, els Minyons de l’Arboç i els Castellers de Badalona, a més d’una amplia representació de la Coordinadora de Colles.
El Simposi Casteller és el vèrtex del Fòrum que serveix per posar de manifest una part de l’evolució dels castells en les darreres dècades. Avui els castellers no solament aixequen construccions, sinó que analitzen el seu passat, la seva actuali-tat, el present i el futur, que desitgem que sigui esplèndidament esperançador en un país cada cop més lliure.
II Simposi Casteller.indd 10 20/09/13 11:12
13
A LOS CASTELLS DE VALLS
Salvador TávoraDirector de la companyia teatral La Cuadra de Sevilla
Jordi estiraba sus manos y lloraba. Quería alcanzar un Ángel verde que revolo-teaba por encima de la torre del campanario. Sus manos pequeñas y sus grandes ojos estaban abiertos, igual que la puerta de la Iglesia de San Juan… ¡Imposible! El Ángel le brindaba las suyas con los dedos abiertos desde encima de la torre. No quería bajar a tierra. Él era del cielo y allí vivía con otros ángeles que en los meses de octubre de cada año veían desde las alturas cómo los humanos soñaban con utopías de volar sin alas. Jordi se desesperaba por no poder tocar las blancas manos de aquel Ángel verde inalcanzable que revoloteaba mirando con sus ojos celestiales los ojos negros del niño soñador.
Su cabeza baja y su andar lento y tristón por las calles de Valls eran un cuadro revelador de su angustia y su voluntad para alcanzar un día a tocar las manos del Ángel provocador. A su paso tentaba los barrotes de las ventanas de su pueblo y escuchaba el eco de una voz que recitaba versos del Cielo de Jerusalén de Espriu:
¿Habéis visto ya las montañasresplandecientes? De silencioy lejano frío de estrellas,Dios la hizo nuestraciudad desde un gran sueño,donde nos recluyen labios,canciones de añoranzas, llegaríamoslibres, hoy, mendigosque presentáis la espaldaa tantos golpes. Si dejaraisde lloraros, alabanzasde rociada nos abriríanla tarde de olivaresde plata y luz de mármoles,lirios, ríos: sí, la vieja
II Simposi Casteller.indd 13 20/09/13 11:12
14
Ponència inaugural
plenitud, perfectos vuelosde halcones sobre el únicopalacio digno de príncipes.
Jordi pensó que la voz le hablaba de sueños por un lado y de realidades por otro y él quería unificar. La realidad también es un sueño. Ni príncipes ni mendi-gos tienen alas. Y la vocación de subir traspasa facultades físicas, raíces populares y situaciones sociales. Sin saber si continuaba en su sueño o en la realidad de sus cavilaciones, Jordi tropezó, sí, tropezó con Montse, que traía en sus manos una rama del olivo de Espriu y dos poemas: uno del poeta catalán y otro del andaluz Antonio Machado. Los dos estaban llenos del espíritu de la ascensión.
Decía el catalán:
Levantan torresen borrados vestigiosde muertas danzas.
Llaman a puertasde olvido. Sacudenluz, alas, aire.
Desnuda belleza,nombre sole allá del número,estallido de fiesta.
Queremos la fuerzadentro del orden perfectísimode la medida.En equilibrio,muy lentamente nos levantancastillos de sueños.
Diseño, ¿no podríamosacogernos para siemprea tu refugio?
Erguidos mendigos,sin llantos ni temorvenimos a príncipes.
Hombres, el tamañodel mundo rompe silencios,triunfos, abismos.
II Simposi Casteller.indd 14 20/09/13 11:12
15
Castells: entre el patrimoni i l’esport?
Hermanarnosbajo la esplendorosapaz de un largo día.
Para servir al únicoseñor que todos elegíamos:nuestro pueblo.
Y el otro, el del andaluz, entre la tierra y el cielo decía:
¿Quién me presta una escalerapara subir al maderopara quitarle los clavosa Jesús el nazareno?
Oh, la saeta, el cantaral Cristo de los gitanos,siempre con sangre en las manossiempre por desenclavar.
Cantar del pueblo andaluzque todas las primaverasanda pidiendo escaleraspara subir a la cruz.
Cantar de la tierra míaque echa floresal Cristo de la agonía,que es la fe de mis mayores.
¡Oh, no eres tú mi cantar!No puedo cantar ni quieroa ese Jesús del madero,sino al que anduvo en el mar.
¿Quién me presta una escalerapara subir al madero?
Las afinidades culturales entre Cataluña y Andalucía se unían. Dos culturas que quieren subir, ascender, despegarse de la tierra. Verse libres en el aire. Volar sin alas. Y enlazarse oliendo a romero, ropas planchadas y sudor. Sudor de trabajo. Sudor casi sagrado para ganar la gloria de sentirte en el alma de tu cultura.
Jordi y Montse andaban ya, después de haber besado y sembrado cerca del mar la rama de olivo, cogidos de las manos en una tarde que, como decía Espriu,
II Simposi Casteller.indd 15 20/09/13 11:12
16
Ponència inaugural
se abría ya de olivares. Vieron otra vez revolotear al Ángel verde por encima de la torre del campanario y abrieron los ojos nuevamente, como iluminados por pensamientos colectivos. Sintieron el temblor que invade los cuerpos cuando se rozan y se aman, y alzaron sus brazos con tal sentido geométrico que en torno a ellos se formalizaron, espontáneamente, primero, dos vistosas pinyes de grandes pájaros, todos con lazos rojos al cuello; después, aves más ligeras empezaron a sen-tir necesidades de calor y unidad para su anhelo de ascender, y así hasta llegar al número de mil pájaros. Quinientos de color rojo y otros quinientos de color rosa-do, todos descalzos o con alpargatas que el pueblo bautizó con el nombre de colles. Todo estaba culminado. Los cuerpos se sentían unos a otros y los pensamientos de escalar para subir, subir y subir también. Dos castells de sueños, belleza, noble rivalidad, sentimientos solidarios, riesgos, atrevimientos, miedos y gozos en el vacío aparecieron en Valls.
Jordi y Montse seguían con los brazos alzados y rozándose sus cuerpos. Ha-blaron sus ojos y, sin pensarlo, uno por los pisos de un castell y el otro por los del otro, comenzaron a buscar el contacto con aquellos pájaros rojos y rosados con pañuelos al cuello que formaban los dos Castells de Valls
Llegaron a las cimas como dos enxanetes de diversos colores, levantaron sus brazos como si quisieran volar con una sola ala. Una especie de bella aleta. Volvie-ron a anudarse por sus manos blancas y suaves y, agarrados a las delicadas manos del Ángel verde, se preguntaron a dónde querían subir: las voces de los pájaros rojos y rosados, que los mantenían en las alturas formalizando dos soñadas torres geométricas y mágicas, enredadas sus voces con las de todas las de los hombres y las mujeres de Valls, contestaron en un terrenal coro con ecos de gralles, ¡al cielo! Todos querían llegar al cielo. Y allí llegaron. En Andalucía se grita ¡al cielo con ella!, y en Valls, desde ahora, se coreara el clamor de ¡al cielo con él!, con el Án-gel verde que llamó desde la cima de la torre del campanario de Valls a Jordi y a Montse.
Y de allí volaron en dos bandadas alineadas de pájaros de colores rojos y rosa-dos a los campos de Tarragona y, como Patrimonio de la Humanidad, a todo el mundo.
II Simposi Casteller.indd 16 20/09/13 11:12
Àmbit AEls castells: esport o tradició?
II Simposi Casteller.indd 19 20/09/13 11:12
21
TAULA RODONA
Xavier Capdevila
Engeguem aquesta segona part de la jornada del matí del II Simposi Casteller de Valls. Aquesta és una taula rodona a la qual s’han convidat quatre persones: Miquel Botella, Alfonso González, Carles Cortés i Antoni Costes, que us aniré presentant abans que facin la seva intervenció. Ells parlaran durant uns vuit mi-nuts i després obrirem un col·loqui que tant pot ser entre ells, si hi ha alguna cosa que es vulguin preguntar, com amb la vostra participació, a la qual us convidem. Ens acompanya la Mireia Segú, que, com us he dit abans, serà la relatora d’aques-ta jornada del matí.
En primer lloc, doncs, dono la paraula al Miquel Botella i Pahissa. És eco-nomista i té una àmplia experiència professional en el camp de la gestió pública. Ha tingut càrrecs directius a l’Ajuntament de Barcelona, a la Fira de Barcelona, al COOB 92, al Consorci de la Zona Franca, al Fòrum Universal de les Cultures i també va col·laborar amb l’Exposició Internacional de Saragossa. És autor de diversos llibres i articles sobre aquestes experiències professionals, però, a més, també és un dels fundadors dels Castellers de Sants. Ha estat president de la seva colla, ha tingut diversos càrrecs i encara és un casteller en actiu. Ha estat president de la Coordinadora de Colles Castelleres precisament en el moment en què es va gestar la candidatura i la proclamació per part de la UNESCO dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Actualment, és el vicepresident de la Coordinadora i ha escrit i impulsat diversos articles i diverses comunicacions a l’entorn dels valors castellers i a l’entorn de la definició dels castells. Recentment, en una revista que es diu Canemàs, ha escrit un interessant article: «Castells i es-port: història d’una divergència.» Senyor Botella, quan vulgui.
Miquel Botella
Espectacle casteller i espectacle esportiu. D’entrada, cal admetre que no hi ha cap raó semàntica per oposar-se al fet que els castells siguin considerats un esport. Si la pesca, el vòlei platja i el billar són esports, és obvi que els castells també ho poden ser.
II Simposi Casteller.indd 21 20/09/13 11:12
22
Àmbit A. Els castells: esport o tradició?
La reticència a la consideració esportiva dels castells per part de la majoria de castellers i de l’opinió pública s’explica per les múltiples diferències existents entre els castells i els esports d’equip.
Unes diferències convencionals, que són les que avui són empíricament obser-vables però que, amb el temps, podrien canviar. Entre altres, que els castells han d’anar a la recerca del públic (plaça o lloc concorregut), que no es cobra entrada per veure’ls, que no hi ha marcador ni proclamació d’un guanyador o guanya-dors, que hi ha barreja d’edats, que el temps no està limitat i que les colles sovint s’ajuden entre elles.
Unes diferències estructurals, que són les que no podrien canviar-se. La prime-ra, l’execució autònoma: els castells són una de les poquíssimes activitats físiques de grup que es poden fer en solitari i mesurar el propi progrés sense haver d’en-frontar-se ni vèncer a ningú (autosuperació). La segona, l’obertura: per progressar i fer castells grans, les colles han de ser obertes a tothom i molt especialment a la participació d’ambdós sexes.
Unes diferències ètiques. Els estudis realitzats sobre l’impacte ètic de la pràc-tica esportiva mostren que els practicants d’esports en què hi ha confrontació i interacció, comparats amb els que no practiquen aquestes activitats, «presenten tendències més agressives, propensió a justificar els actes lesius i mostren nivells de raonament moral més baixos». Per això les federacions i els comitès olímpics han d’elaborar cartes ètiques i assignar a educadors, entrenadors i pares la difí-cil tasca d’introduir el progrés personal i no la victòria sobre l’adversari com a motivació dels jugadors. Però, quan l’únic barem del propi progrés és la victòria sobre l’adversari, ja es veu que aquest és un esforç costós, fet a contra corrent i de resultat incert.
Unes diferències simbòliques. Cap esport pot arribar a tenir el grau d’identifi-cació col·lectiva que els castells tenen a Catalunya, que els ha convertit en símbols de la nostra cultura. A més, els castells han estat reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, fita fora de l’abast de cap activitat esportiva.
Dono, doncs, aquestes importants diferències per sabudes i analitzades i cen-traré la meva intervenció en un aspecte menys tractat, el de les diferències entre l’espectacle casteller i l’espectacle esportiu.
Els castells són un espectacle, es fan per al públic i necessiten el seu escalf, una característica que comparteixen amb alguns esports. Són els que anomenem esports espectacle per diferenciar-los dels esports recreatius o participatius. Per entendre’ns, ens referim al bàsquet, al futbol i similars, i no a la petanca, al golf o a l’alpinisme.
L’espectacle casteller és qualitativament diferent de l’espectacle esportiu. L’es-pectacle casteller no s’adequa als requeriments de la competició esportiva regular, ni troba en els estadis i recintes esportius el marc d’execució més adient. En canvi,
II Simposi Casteller.indd 22 20/09/13 11:12
