LA COLLECCIDECOLLECCIONSDEGUY SELZ

EDICI CATAL / FRANCS

EDITION CATALAN / FRANAIS

BARCELONA, 2010

SUMARI

4-5

ELS SET SENTITS DE LA COLLECCI SELZ:

LANALOGIA, LACUMULACI, EL FETITXISME,

EL SMBOL, LESOTERISME, LA SALVAGUARDA

I EL BRICOLATGE DE LES COSES

VICEN ALTAI

JOSEP MARIA JOAN I ROSA

8-15

LA COLLECCI DE COLLECCIONS DE GUY SELZ

PHILIPPE SELZ

DOROTHE SELZ

90-96

LA COLLECTION DE COLLECTIONS DE GUY SELZ

EdiciActarArts Santa Mnica dels textos, els autors de les imatges, els fotgrafs de les traduccions, Annie Bats daquesta edici, Actar/Arts Santa Mnica Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya DistribuciACTAR DRoca i Batlle, 208023 BarcelonaTel.: +34 93 417 49 93Fax: +34 93 418 67 07office@actar-d.comwww.actar-d.com Llibreries de la Generalitat de Catalunyawww.gencat.cat/publicacions Dades CIPSelz, PhilippeLa Collecci de colleccions de Guy SelzText en catal i francsISBN 9788439382317I. Selz, Dorothe, 1946- II. Puig, Jordi (Puig Castellano), il. III. Massip Bonet, Cinta, ed. IV. Actar (Firma) V. Arts Santa Mnica VI. Museu del Joguet de Catalunya VII. Ttol1. Selz, Guy, 1901-1976 Colleccions dart Exposicions 2. Art popular Exposicions7.067(061.4) ISBN978-84-92861-15-6 (Actar)978-84-393-8231-7 (Arts Santa Mnica) Dipsit LegalB-2220-2010 Arts Santa MnicaLa Rambla 708002 BarcelonaTel.: +34 93 316 28 10www.artssantamonica.cat ActarRoca i Batlle 208023 BarcelonaTel.: +34 93 418 77 59www.actar.com

GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACI Conseller de Cultura i Mitjans de ComunicaciJoan Manuel Tresserras Secretari GeneralLlus Noguera Secretari de CulturaEduard Voltas Secretari de ComunicaciCarles Mund Entitat Autnoma de Difusi CulturalGerentConxita Oliver

ARTS SANTA MNICA DirecciVicen Altai mbit dArtsManuel Guerrero mbit de CinciaJosep Perell mbit de ComunicaciEnric Marn Coordinaci general Marta GarciaFina Duran AdministraciCristina Gell Relacions externesAlicia Gonzalez Comunicaci i premsaNeus PurtCristina Suau Producci i coordinaciLurdes IbarzEster MartnezArantza Morlius rea tcnicaEullia Garcia Xavier Roca AdministratiuPep Xaus AuxiliarCarles Ferry EdicionsCinta Massip LArts Santa Mnica compta amb el suport de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, i amb La Vanguardia, Vilaweb i Mau Mau com a mitjans de comunicaci collaboradors. Mitj patrocinador de lEspai Arxiu El Punt

EXPOSICI ComissariJosep M. Joan i Rosa Disseny del muntatgeFundaci Museu del Joguet de Catalunya/ FigueresAndreu Mateo Coordinaci Marta GarciaPilar CasademontAnna Joan DocumentaciSlvia Arano Equip tcnicMarc AsesLlus BisbeJuan Carlos EscuderoDavid Garca Echave Juan de Dios JarilloPere JobalFrancesc Muoz AgramentsMaria IsernRosa Palomeras Joan RabascallLeo RocaConxita SayJaume Xifra Arts Santa Mnica, BarcelonaDel 25 de gener a l11 dabril de 2010

LLIBREEdiciJosep M. Joan i Rosa Cinta Massip TextPhilippe Selz Dorothe Selz FotografiesJordi Puig Disseny grficbisdixit.com TraduccionsAnnie Bats CorreccionsPere Farr ImpressiIngoprint S.A. Una producci dArts Santa Mnica Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya amb la collaboraci de Fundaci Museu del Joguet de Catalunya/ Figueres

4 5

Aquest home, de bon humor, s Guy Selz, aquell que ho sap tot de la vida de Pars: exposicions, estrenes de teatre, la darrera pellcula. s secretari general (dElle). El seu hobby : lart popular. Sota el bra, la pea nm. 30.000! s aix que sortia retratat cap all els anys seixanta lhome de la nostra coberta. Perqu, en efecte, a lpoca yey del pop, lobjecte dart derivat de la cultura davantguarda (signat i nic, dandi, elitista, minoritari i esnob, i car) i lobjecte popular (annim i artesanal, ptol, supersticis, majoritari i kitsch, i econmic) es trobaren en la cultura de masses moderna. Una classe mitjana, autodidacta i culta, cosmopolita, progressista i protofeminista, aniria incorporant la dinmica consumista i del gust del renovat capitalisme feli, amb el seu somni tecnolgic. La cultura popular passaria a ser lelectrodomstic o el prt--porter de lart davantguarda.

Guy Selz, que venia de famlia de lautntica bohmia parisenca de principi de segle (el XX), va compartir tota la vida el seu primer ofici de colleccionista (vegeu agenda, 1936) amb el de periodista (vegeu carnet, 1966). Va ser en els avatars de la joventut quan Guy Selz descobr lestreta relaci entre larquitectura rural i local de lilla dEivissa on obr un bar i el racionalisme arquitectnic funcional i

internacional, i on va iniciar autntiques amistats excepcionals entre la gent de la cultura, des de Walter Benjamin i Jacques Prvert en lallament illenc prebllic, a Breton o Sartre, Agns Varda o Juliette Greco en el Pars postbllic i existencialista. Aquell lector i propagador de les novelles visuals de Max Ernst, dels mbils de Calder, de les interpretacions de Dal i de les combinatries de Queneau, tant seguidor de latzar a lespai en blanc de Mallarm com de les associacions dels surrealistes o dels assemblages de lart brut, anir compartint la divulgaci i propagaci de lart modern a la revista femenina Elle, amb la febre animal del colleccionista i les propietats de lenamorat, el manac, la pitonissa, el detectiu i el voyeur.

A diferncia del museleg o larxiver, el colleccionista no enumera, classifica i preserva amb afany metdic, sin que s alg posset que forma el gust per loptimisme de lannim davant els objectes banals descontextualitzats del seu significat original. El colleccionista no preserva tant la memria com en capta lenergia. Les agrupacions que Selz apleg creen un conjunt de sistemes de multiconeixements transversals, indiferent als temes (de la imatgeria religiosa als treballs dels bojos), a les tcniques (de la cromolitografia infantil trepada a les blondes), als materials (del metall de recuperaci en els camions i busos dHait als vidres de llanterna mgica de Frana), o a la procedncia (dels siurells de Mallorca als cavallers del Brasil). Una figuraci narrativa repetitiva feta de linslit conformava una ecologia de lautntic davant el barbarisme de la tecnologia. Com li escrigu Franois Mathey, conservador en cap del Museu de les Arts Decoratives de Pars: Demostrar que no hi ha jerarquia de gneres, que lart es troba pertot arreu, frgil, i que samaga all on menys se lespera... Vs sou un model admirable!

Devem aquesta exposici, presentada per primera vegada a lArxiu de lArts Santa Mnica, a la donaci generosa que Philippe i Dorothe Selz han fet al Museu del Joguet de Catalunya de la collecci dun conjunt de colleccions que els seus pares Franoise i Guy Selz van aplegar durant 50 anys (1925-1976), i que ells mateixos van anar completant, fins a lextrem de fer crixer un art inslit en lartista Dorothe Selz, amb arrels en la cultura popular, i, per extensi, en el grup dartistes catalans a Pars (de Miralda, Joan Rabascall, Jaume Xifra i Benet Rossell, membres del conceptual Grup de Treball). Tota una collecci de relacions familiars en continutat, de relacions artstiques fraternals i de relacions geogrfiques i culturals.

ELS SETSENTITS

esespepe(d(d

DE LACOLLECCI

a lpoca yey del poa lpoca yey del pdart derivat de la cdart derivat de la cdavantguarda (signdavantguarda (sign

SELZ:LANALOGIA,

LACUMULACI,

EL FETITXISME,

EL SMBOL,

LESOTERISME,

LA SALVAGUARDA I

EL BRICOLATGE DE LES COSES

VICEN ALTAIdirector de lArts Santa Mnica

JOSEP MARIA JOAN I ROSAdirector del Museu del Joguet de Catalunya

6 7

8 9

La Terra s blava com una taronja Paul luard i Andr Breton,

Dictionnaire abrg du surralisme, 1938

A Guy Selz, li hauria agradat veure les seves colleccions presentades a Barcelona i Figueres, perqu es tracta dun retorn als orgens!

Grafista en una agncia de publicitat parisenca, el 1925 es va fixar en una petita locomotora de color blau i or impresa en un paper que embolicava una taronja espanyola. La va conservar, va descobrir un segon paper dembolicar taronges amb una locomotora vermella, i aix en va anar recollint centenars, i milers. No tenia idea del que era un colleccionista o una collecci. En aquella poca, la cromolitografia de finals del segle XIX va captivar la seva mirada. A Eivissa i Barcelona, entre el 1933 i el 1936, va descobrir la pintura religiosa espanyola sobre vidre. El 1938, periodista a la revista Marie-Claire, hi va conixer Franoise Bost, filla dun pastor calvinista, amb qui es va casar lany 1939, i que sempre va va compartir les seves passions i enamoraments. La seva curiositat el va empnyer a adquirir estampes populars, relquies, art naf i art brut. Com a secretari general de la revista Elle, del 1946 al 1968, va viatjar amb la nostra mare per Frana, Espanya, Itlia, la Gran Bretanya, el Brasil, i aix li va permetre arreplegar coses

que no se solien recollir: art popular i joguines, de fusta, fang, paper, metall..., totes frgils i efmeres. Al seu pis i celler de Pars, Franoise i Guy van amuntegar nines, mscares, estels, vidres de llanternes mgiques, figuretes de plom, exvots, imatges de primera comuni, piles baptismals, creus (tot i que tots dos eren agnstics), aix com objectes de Mxic, el Per, lndia, vod brasiler i, fins i tot, una collecci de mal gust. Vam crixer en aquest escenari que senriquia contnuament.

La passi de Guy Selz excloa les jerarquies i fronteres entre els gneres i les arts: lobra signada alternava amb el cotxe de llaunes retallades. El 1976, any en qu va morir, la seva ltima empresa que reconeixia que era impossible, per li encantava era una collecci darcs de Sant Mart. Ja havia recopilat imatges dincendis famosos i cotxes de bombers de joguina i, el 1969, havia fotografiat les casernes de bombers del Brasil, perqu estaven pintades de vermell! Estimava en 20.000 la quantitat de peces del que solia anomenar el seu museu sentimental, com el museu Frederic Mars, que visitava sempre que venia a Barcelona. Hem conservat la major part daquestes colleccions i hem seguit amb aquesta passi, segons els nostres gustos i oficis: Dorothe, pintora i escultora, i Philippe, diplomtic, que juntament amb la seva esposa Katherine ha anat adquirint objectes dart popular de les Amriques, dfrica, etc.

Guy Selz, nascut a Pars lany 1901, va rebre una educaci fora curiosa: com que la seva mare no volia que ans a lescola, fos pblica o privada, va fer venir preceptors a casa per ensenyar-lo igual que els seus germans petits Jean i Jacqueline. En el Pars dels anys vint, freqentava Montparnasse i va fer amistat amb el pintor japons Foujita, que, amb Youki (Kiki de Montparnasse), tamb es va fer amb tots els Selz, pares i fills. Aquestes relacions familiars van reprendre cap al 1950: revetlles de Nadal amb Foujita (Foufou), que ens delectava amb el seu humor i el seu francs acrobtic. El 1954 va pintar un retrat de Dorothe a canvi de nines ertiques de Madame Ska, de les quals Guy tenia una srie comprada al pintor i colleccionista dart brut Jean Dubuffet, que encantava els curiosos: Alain Cuny, lenigmtic actor de teatre i cinema, les apreciava especialment i demanava tot sovint que les hi tornessin a ensenyar.

El 1974, Guy Selz va tenir el plaer de mostrar les seves colleccions a lexposici Ils collectionnent..., organitzada al Muse des Arts Dcoratifs de Pars pel seu conservador, Franois Mathey. Mathey va escriure a Guy: Per fi podr realitzar un vell somni que s per vost

LACOLLECCIA Guy Selz, li hauriA Guy Selz, li hauriveure les seves collveure les seves colDECOLLECCIONS

Grafista en una agncia de Grafista en una agncia depublicitat parisenca, el 1925 es vapublicitat parisenca, el 1925 es vafixar en una petita locomotora fixar en una petita locomotora

DEGUY SELZPHILIPPE SELZ

DOROTHE SELZ

10 11

una meravellosa i quotidiana realitat: oferir al gran pblic la revelaci daquestes colleccions secretes, no confessades, insospitades, que sn fruit duna llarga constncia amorosa, una recerca pacient i obstinada, al marge de les fames, els corrents de lespeculaci i les convencions de la moda i els gustos. Ara b, no vull emprendre res sense la seva participaci, perqu vost s el model ms admirable i, sense traci ni omissi, li he de retre lhomenatge que es mereixen els pioners. Lxit enorme i inesperat daquesta exposici va reflectir linters del pblic i els mitjans de comunicaci per aquestes troballes inslites.

Tal com deia Franois Mathey, els orgens duna collecci poden ser insospitats: cap al 1960, la UNESCO va organitzar a Pars una exposici i venda dart popular mexic. Guy Selz, tamb crtic teatral i dart a Elle, en va fer una ressenya entusiasta. A tall dagrament, el comissari de lexposici li va prometre un petit brau de color groc i blau, una pea rara que havia cridat latenci del nostre pare. Lexposici va ser inaugurada per Andr Malraux, ministre de Cultura del general De Gaulle, que va quedar bocabadat davant del toro i va demanar si lhi podien donar. El comissari va objectar que ja havia emparaulat lanimal

amb un periodista i no pensava desdir-sen. Estupefacte, i furis, Malraux va haver de conformar-se, i s per aix que aquest sorprenent toro consta en aquesta exposici.

Al marge de les fames..., diu tamb Franois Mathey: Guy Selz sestimava ms el palau del Facteur Cheval dHauterives (al departament de Drme) que el de Versalles. Era ms sensible a lart romnic, bret o catal, que a lart clssic. Comparava amb delectaci els siurells de Mallorca amb lart cicldic. Daqu venia la seva passi per linslit: el 1960, per encrrec dElle, va recrrer Frana a la recerca dartesans o artistes desconeguts. Va descobrir el sorprenent campaner del poblet de Banon, a Provena, que tenia el nom predestinat dAuguste Bonnefoi [bona fe]. Aquest excntric havia acumulat, en una habitaci de casa seva, milers de llaunes buides en les quals havia collocat un batall per convertir-les en campanetes. A cada batall hi havia lligat un cordill que arribava fins a una butaca central en la qual sasseia: en estirar els cordills en tots els sentits, provocava deia el nostre pare un xivarri infernal. Bonnefoi li va donar dues de les seves creacions, que formen part de la present exposici: recordaven les escultures de Jean Tinguely, que

Franoise Selz a Sant Antoni Abat, Eivissa, 1952 / Guy Selz

Guy Selz davant del mol de Sa Punta, Sant Antoni Abat, Eivissa, 1952 / Franoise Selz

PGINA 6-7Guy Selz amb una pin-up (fotomuntatge de broma fet a la revista Elle), Pars, c. 1953 / ELLE

De dreta a esquerra: Walter Benjamin i Guy Selz davant del seu bar El Migjorn al port dEivissa, Espanya, 1933

Guy Selz a Eivissa, 1933 / Roche

12 13

Guy Selz amb Jean-Paul Sartre, c. 1950

Alexander Calder i Guy Selz a Sach, Frana, 1962 / Franoise Selz

A casa de Guy Selz amb Jacques Prvert i el mag Kassagi fent trucs amb cartes, Pars, Pars, c. 1960 / Jean Mounicq

14 15

Guy va defensar fervorosament. Era un amant entusiasta de lart brut i de les avantguardes, dadaistes, surrealistes, pop art, etc., que van alimentar el seu imaginari i la seva sensibilitat. Dorothe es va apassionar per aquestes aventures artstiques. La seva trobada amb Antoni Miralda a Pars, lany 1965, va ser decisiva. Junts van fer les seves primeres creacions dEat Art (al restaurant de Daniel Spoerri). Amb els seus amics catalans Joan Rabascall, Jaume Xifra i Benet Rossell, van muntar happenings (Cerimonials). Per afinitat, els nostres pares tamb shi van relacionar. Guy Selz no va deixar mai de compaginar les seves eleccions professionals compromeses i els seus impulsos personals de colleccionista.

Per ell, lacumulaci era una cosa mgica. Un objecte sol noms li podia semblar realment bell i important si es multiplicava; era el seu catleg de Leporello. I aix tamb es reflectia en les seves invitacions: sempre convidava els seus amics a venir a casa nostra amb la famlia. Pierre i Jacques Prvert el poeta i el director de cine estaven molt units sempre venien junts amb dones i fills; Andr Breton, amb la seva filla Aube i el seu marit, Yves Ellout. Aube, molt sensible a lesperit dels nostres pares i les seves colleccions, encara s una

amiga fidel; passava el mateix amb Alexander Calder i Eugne Ionesco, a qui Guy Selz va fer costat des de bon principi.

Una illa va tenir un paper fonamental en la seva vida, la dEivissa, que va descobrir lany 1933 i on es va establir: al port, va obrir un bar anomenat El Migjorn. El Diario de Ibiza del 6 de juny de 1933 explicava lesdeveniment amb detall. En una carta a Gretel Adorno, Walter Benjamin parla daquest bar com dun nou punt de trobada on es tramen tota mena dintrigues... i tot fa pensar que s un raconet molt agradable. El Migjorn es va convertir en el lloc de cita dels eivissencs atrets pel seu aire cosmopolita. Personalitats com Gisle Freund, Raoul Hausmann o Rafael Alberti el van freqentar; i tamb Jacques Prvert, que fou per Guy lamic de tota la vida. La Guerra Civil va posar fi a aquesta aventura. El dissabte 22 dagost de 1936, Guy Selz apuntava: Marxem dEivissa a les 5 30 h en el motovelero de tres pals Isabel amb [...] Miguel de Beistegui [futur padr de Dorothe] [...] forta maror, esplndida nit de lluna. Va tornar-hi gaireb cada estiu des del 1951 fins el 1972, amb la famlia, i va retrobar-hi vells amics. A Eivissa, on va escriure poemes i va dibuixar fora, Guy Selz va aprendre a passejar amb la finalitat, com deia, de trobar

el que no veu ning.

Pis de Franoise i Guy Selz, Pars, 1985 / Franois Poivret

Pis de Franoise i Guy Selz, Pars, 1985 / Franois Poivret

Frigo, Dorothe Selz, 2003

Frigo, Dorothe Selz, 2003. Detall

16 17

18 19

20 21

22 23

24 25

26 27

28 29

30 31

32 33

34 35

36 37

38 39

40 41

42 43

44 45

46 47

48 49

50 51

52 53

54 55

56 57

58 59

60 61

62 63

64 65

66 67

68 69

70 71

72 73

74 75

76 77

78 79

80 81

82 83

84 85

86 87

88 89

FOTOS 1/36: esglsies, avi, etc. (terra cuita), Ayacucho, Per, c. 1960 2/36: esquerra: msics (terra cuita), Ayacucho, Per, c. 1960dreta: Adam i Eva (terra cuita), Oaxaca, Mxic, c. 1960 3/36: esglsia, palmatries, animals, etc. (terra cuita), Puebla, Mxic, c. 1960 4/36: gran sirena Iemanj [del ioruba Yemoja a Cuba: Yemaya], deessa del mar i de lamor (guix i ciment pintats) de Rio de Janeiro, Brasil, 1969 5/36: joc de cubs que representen els departaments francesos (imatges enganxades sobre fusta), Frana, c. 1920 6/36: esquerra: petites gbies docells (fusta i bamb), Frana, c. 1950/1960dreta: esquelet de Tot Sants (paper maix sobre filferro) Oaxaca, Mxic, c. 1960 7/36: mscares de carnaval (cartr, paper de revista), Rio de Janeiro, Brasil, 1969 8/36: nines del ritual macumba, vod de Rio de Janeiro, Brasil (teixit) 1969, i dues nines de lfrica Occidental, 1970 9/36: esquerra: ballar (llauna pintada), Chiapas, Mxic, c. 1978dreta: petites mscares (llauna oxidada), Mxic, c.1960 10/36: esquerra: nines de fertilitat portades per les joves casadores (fusta, perles dos, etc.), Mandji, Camerun, c. 1980

dreta: diable (cartr i paper maix sobre filferro), Oaxaca, Mxic, c. 1960 11/36: papers dembolicar taronges i llimones, Espanya, Itlia, Grcia, 1950/1970 12/36: objectes de mal gust (porcellana, cermica, cautx...), Frana, Estats Units, Portugal, c. 1960 13/36: esquerra: palmatria en forma de figura femenina (terra cuita), Chichicastenango, Guatemala, 1966dreta: palmatria en forma de figura masculina (terra cuita), Chichicastenango, Guatemala, 1966 14/36: esquerra: diable, (terra cuita pintada), Mxic, c. 1960dreta: sabatetes i botins (porcellana, vidre i metall), Frana, 1900/1950, collecci Franoise Selz 15/36: siurells (terra cuita pintada), Portal, Mallorca, Espanya, 1950/1960 16/36: tapes de capses de camembert (imatges sobre fusta) i un fals camembert musical de plstic, Frana, 1950/1970 17/36: ocells (fusta pintada), Bombai, ndia, 1956 18/36: esquerra: parella-canelobre de Tots Sants (terra cuita), Oaxaca, Mxic, c. 1960dreta: caps exvots (fusta), Fortaleza, Brasil, c. 1968, i dues mscares (fusta pintada en vermell), Wum, Camerun, c. 1980

19/36: peixet, joguina amb rodes (fusta pintada), Jap, c. 1970 20/36: imatges de primera comuni (paper retallat), Frana, c. 1900 21/36: esquerra: tres diables de macumba, vod de Rio de Janeiro, Brasil (guix pintat), 1968dreta: nius docells, Frana, 1950/1960 22/36: esquerra: creu (fusta pintada), Puebla, Mxic, c. 1960dreta: darrere de la mateixa creu 23/36: nines ertiques de Mme Ska (teixit), Frana, 1954 24/36: toro (paper maix pintat sobre filferro) Oaxaca, Mxic, c. 1960 25/36: figuretes de coca de Reis (porcellana), Frana, Espanya, 1940/1970 26/36: esquerra: animal coronat (terra cuita pintada), Mxic, c. 1960dreta: siurells (terra cuita pintada), Barcelos, Portugal, c. 1980 27/36: pipes de terra cuita (pintades), Frana, Holanda, Anglaterra, segle XIX 28/36: esquerra: diable (terra cuita pintada), Mxic, c. 1978dreta: gots del ritual macumba, vod de Rio de Janeiro, Brasil, c. 1968 29/36: guardioles (terra cuita, etc.), una delles amb el cap del president Giscard dEstaing, Europa, Amrica Llatina, 1960/1975

30/36: esquerra: Louis Pons, petit quadre-escultura amb mans de nines i ou, Frana, c. 1960dreta: cadiretes, Frana, c. 1960 31/36: dos plats coberts amb anells de cigars enganxats, Frana (?), c. 1940 32/36: esquerra: Crist sobre un suport de process (fang pintat dins una caixa de fusta), Mxic, c. 1960dreta: August Bonnefoi, figura musical amb llauna-campaneta (teixit, llauna, fusta), Banon, Provena, Frana, c. 1960 33/36: mscares de carnaval (cartr pintat); a dalt: Celaya, Guanajuato, Mxic; a baix, a lesquerra: Bogot, Colmbia; a baix, a la dreta: Rio de Janeiro, Brasil; la de color blau i la de color marr: Barcelona, Espanya, 1960/1970 34/36: esquerra: pipa de cermica, Anglaterra, finals del segle XIXdreta: orinals (Xina), Anglaterra, Frana, c. 1950 35/36: esquerra: gran nina ertica amb vestit militar (teixit) de Mme Ska, Frana, c. 1954dreta: nines amb braos articulats (fusta pintada), Rssia, c. 1970 36/36: ampolles amb smbols de fusta, teixit, metall i pedra dels esperits del ritual macumba, vod de Rio de Janeiro, Brasil, 1969

90 91

Cet homme, de bonne humeur, cest Guy Selz, qui sait tout de la vie parisienne : les expositions, les premires au thtre, le dernier film. Il est secrtaire gnral (de Elle). Son hobby : lart populaire. Sous le bras, la pice n 30 000 ! Cest ainsi qutait dpeint, dans les annes 1960, lhomme de notre couverture. Car, lpoque yy du pop, lobjet dart issu de la culture davant-garde (sign et unique, dandy, litiste, minoritaire, et snob, cher) et lobjet populaire (anonyme et artisanal, indigent, superstitieux, majoritaire et kitsch, bon march) sont entrs dans la culture de masse moderne. Une classe moyenne, autodidacte et cultive, cosmopolite, progressiste et proto-fministe allait investir la dynamique consumriste et le got dun capitalisme renouvel satisfait de son rve technologique. La culture populaire allait devenir celle de llectrodomestique ou du prt--porter de lart davant-garde.

Guy Selz, qui venait dune famille appartenant la vraie bohme parisienne du dbut du sicle (le vingtime), a men de front, toute sa vie durant, son premier mtier de collectionneur (cf. agenda, 1936) et celui de journaliste (cf. carte de presse, 1966). Cest au cours des pripties de sa jeunesse que Guy Selz dcouvrit le lien troit entre larchitecture rurale locale dIbiza, o il ouvrit un bar, et le rationalisme architectural fonctionnel et international, et cest

au papier dentelle ) ; aux matriaux (du mtal de rcupration des camions et des bus dHati aux verres des lanternes magiques franaises) ; ou lorigine (des siurells [sifflets de Majorque] aux cavaliers du Brsil). Une figuration narrative rptitive fonde sur linsolite faonne ainsi une cologie de lauthentique contre le barbarisme de la technologie. Comme lcrivait Franois Mathey, conservateur en chef du Muse des Arts Dcoratifs de Paris, Guy Selz : Montrer quil nexiste pas de hirarchie des genres, que lart est partout, fragile, et quil se cache l ou on lattend le moins... Vous tes le modle admirable !

Nous devons cette exposition, prsente pour la premire fois lArxiu de lArts Santa Mnica, la donation gnreuse que Dorothe et Philippe Selz, ont faite au Muse du Jouet de Catalogne, Figueras, dun ensemble de collections que Franoise et Guy Selz, leurs parents, ont runies pendant 50 ans (1925-1976), et quils ont eux-mmes compltes : au point de faire natre un art insolite, senracinant dans la culture populaire, chez lartiste Dorothe Selz, et par extension, au sein du groupe dartistes catalans installs Paris ( Antoni Miralda, Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell, membres du trs conceptuel Grup de Treball). Toute une collection de relations familiales dans la continuit, de relations artistiques fraternelles et de relations gographiques et culturelles.

Vicen Altaidirecteur de lArts Santa Mnica

Josep Maria Joan i Rosadirecteur du Museu del Joguet de Catalunya

dans cette le quil noua de vraies amitis, exceptionnelles, avec des gens de culture, de W. Benjamin et J. Prvert, dans lisolement insulaire laube de la guerre, Breton et Sartre, Agns Varda ou Juliette Greco, dans le Paris existentialiste daprs 1945. Ce lecteur et propagateur des romans visuels de Max Ernst, des mobiles de Calder, des interprtations de Dali et des combinatoires de Queneau, adepte aussi bien du hasard sur la page blanche de Mallarm que des associations des surralistes ou des assemblages de lart brut, mariera la diffusion et la propagation de lart moderne dans le magazine fminin Elle , avec la fivre animale du collectionneur et les vertus de lamoureux, du maniaque, de la pythonisse, du dtective et du voyeur .

Contrairement au musologue et larchiviste, le collectionneur nnumre pas, ne classe pas et ne conserve pas avec un zle mthodique, mais est une sorte de possd qui forme dans loptimisme le got de lhomme anonyme devant les objets banals dtachs de leur sens originel. Le collectionneur ne prserve pas tant la mmoire quil nen capte lnergie. Les sries dobjets que Selz a rassembles crent un ensemble de systmes de multi-savoirs transversaux, indiffrent la thmatique (de limagerie religieuse aux uvres de fous) ; aux techniques (de la chromolithographie pour enfants

LES SEPT SENS DE LA COLLECTION SELZ: LANALOGIE, LACCUMULATION, LE FTICHISME,LE SYMBOLE, LSOTRISME, LA SAUVEGARDE ET LE BRICOLAGE DES CHOSES

Carnet de premsa de la revista Elle de Guy Selz, Pars, 1967/1969

92 93

La Terre est bleue comme une orange (Paul Eluard et Andr Breton : Dictionnaire Abrg du Surralisme, 1938). Guy Selz aurait aim voir ses collections prsentes Barcelone et Figueras, car cest un retour aux sources !

Graphiste chez un publiciste parisien, Guy remarqua, en 1925, une petite locomotive bleue et or imprime sur un papier enveloppant une orange espagnole. Il la conserva, trouva un second papier dorange, avec une locomotive rouge, en rcolta des centaines, puis des milliers. Il navait pas ide de ce qutait un collectionneur ou une collection. Son regard fut alors sduit par la chromolithographie enfantine de la fin du 19me sicle. A Ibiza et Barcelone de 1933 1936, il dcouvrit la peinture religieuse espagnole sur verre. En 1938, journaliste Marie-Claire, il y rencontra Franoise Bost, fille de pasteur calviniste quil pousa en 1939 et qui partagera toujours ses passions et coups de cur. Sa curiosit lui fit acqurir imagerie populaire, reliquaires, art naf et art brut. Secrtaire gnral du magazine Elle de 1946 1968, il fit, avec notre mre, des voyages en France, Espagne, Italie, Grande-Bretagne, Brsil... qui lui permirent de rcolter ce qui tait rarement recueilli : art populaire et jouets, en bois, terre cuite, papier, mtal... tous fragiles et prissables. Franoise et Guy accumulrent dans leur appartement parisien et leur

que ses cadets Jean et Jacqueline). Dans les annes parisiennes 1920, il frquenta beaucoup Montparnasse et devint ami du peintre japonais Foujita qui, avec Youki, (Kiki de Montparnasse), se lia avec tous les Selz, parents et enfants. Ces relations familiales reprirent vers 1950 : les rveillons de Nol avec Foujita (Foufou), qui nous rgalait par son humour et son franais acrobatique. En 1954 il peignit un portrait de Dorothe, en change de poupes rotiques de Mme Ska, dont Guy avait un ensemble acquis auprs du peintre et collectionneur dart brut Jean Dubuffet qui ravissait les curieux : Alain Cuny, lnigmatique acteur de thtre et cinma, en tait friand et demandait souvent les revoir.

En 1974, Guy Selz eut le bonheur de montrer ses collections dans lexposition Ils collectionnent... , organise au Muse des arts dcoratifs de Paris par son conservateur Franois Mathey. Celui-ci avait crit Guy : Enfin je vais raliser un vieux rve qui pour vous est dj une merveilleuse et quotidienne ralit : offrir au grand public la rvlation de ces collections secrtes, inavoues, insouponnes qui sont le rsultat dune longue constance amoureuse, dune recherche patiente et obstine, en marge des rputations, des courants de la spculation et des conventions de la mode et des gots. Cependant je ne veux rien entreprendre sans votre concours car vous tes le modle admirable et il me faut sans trahison ni omission vous rendre lhommage qui convient aux pionniers . Limmense, et inattendu, succs de cette exposition tmoigna de lintrt du public et des mdias pour ces insolites trouvailles.

cave, des poupes, masques, cerfs-volants, verres de lanterne magique, figurines en plomb, ex-voto, images de communiants, bnitiers, croix (bien quils fussent agnostiques) ainsi que des objets du Mexique, Prou, Inde... et de vaudou brsilien ; et mme une collection de mauvais got . Nous grandmes dans ce dcor constamment enrichi.

La passion de Guy Selz excluait hirarchies et frontires entre les genres et les arts : luvre signe ctoyait la voiture taille dans une bote de conserve. En 1976 anne de sa mort, sa dernire recherche quil avouait impossible mais qui lenchantait fut une collection darcs-en-ciel. Il avait dj rcolt des images dincendies clbres et des voitures de pompiers en jouets et, en 1969, avait photographi au Brsil les casernes de pompiers car elles taient peintes en rouge! Il valuait 20 000 le nombre de pices de ce quil appelait volontiers son muse sentimental , comme le muse Federico Mars quil visitait chaque escale Barcelone. Nous avons conserv lessentiel de ces collections et poursuivi cette passion, selon nos gots et mtiers : Dorothe, peintre et sculpteur ; et Philippe, diplomate qui avec sa femme Katherine a rapport des objets dart populaire des Amriques, dAfrique...

N Paris en 1901, Guy Selz reut une curieuse ducation : sa mre ne voulant pas quil aille lcole, prive ou publique, le fit lever la maison par des prcepteurs (ainsi

Comme dit Franois Mathey, lorigine dune collection est parfois insouponne : vers 1960, lUNESCO organisa Paris une exposition-vente dart populaire mexicain. Guy Selz, galement critique dart et de thtre de ELLE , fit un article enthousiaste. En reconnaissance, le commissaire de lexposition lui promit un petit taureau jaune et bleu, une raret que notre pre avait remarque. Lexposition fut inaugure par Andr Malraux, ministre de la Culture du Gnral de Gaulle, qui, tombant en arrt devant ce taureau, demanda sil pouvait lui tre donn. Le commissaire objecta que lanimal avait t promis un journaliste et quil excluait donc de se ddire. Abasourdi, et furieux, Malraux ne put que sincliner, et voil pourquoi cet tonnant toro est ici expos.

En marge des rputations... ajoute Franois Mathey : Guy Selz prfrait le Palais du facteur Cheval, en France Hauterives (Drme), celui de Versailles. Il tait plus sensible lart roman, breton ou catalan, qu lart classique. Il comparait avec dlices les pitos de Majorque lart cycladique. Do son got pour linsolite : en 1960, pour Elle, il parcourut la France, en qute dartisans, dartistes, inconnus. Il dcouvrit ainsi ltonnant sonneur de cloches du village de Banon, en Provence, au nom prdestin dAuguste Bonnefoi. Cet original avait entass, dans une pice de sa maison, des milliers de botes de conserve vides dans lesquelles il avait fix un battant, les transformant en clochettes. A chaque battant tait attache une ficelle aboutissant, au centre de la pice, un fauteuil o il sasseyait : tirant ces ficelles en tous sens, il crait, selon notre

LA COLLECTION DE COLLECTIONS DE GUY SELZ

94 95

pre, un vacarme infernal . Bonnefoi lui donna deux de ses crations ici exposes : elles voquaient les sculptures de Jean Tinguely dont Guy fut un ardent dfenseur. Il fut un enthousiaste de lart brut et des avant-gardes, dadastes, surralistes, pop-art...qui ont nourri son imaginaire et sa sensibilit. Dorothe sest passionne pour ces aventures artistiques. Sa rencontre avec Antoni Miralda Paris en 1965, fut dterminante. Ensemble ils firent leurs premires crations Eat Art (Restaurant de Daniel Spoerri). Avec leurs amis catalans Joan Rabascall, Jaume Xifra et Benet Rossell, ils organisrent des happenings (Ceremonials). Par affinits, nos parents, se lirent damiti avec eux. Guy Selz a constamment fait des chasss-croiss entre ses choix professionnels engags et ses lans personnels de collectionneur.

Laccumulation tait, pour lui, magique.Un objet seul ne lui paraissait vraiment beau et important que multipli ; ctait son catalogue de Leporello . Cela se retrouvait dans ses invitations : il conviait systmatiquement ses amis venir chez nous en famille . Jacques et Pierre Prvert -le pote et le cinaste tant particulirement lis- venaient toujours ensemble avec femmes et enfants ; Andr Breton, avec sa fille Aube et son mari Yves Ellout. Trs sensible lesprit de nos parents et leurs collections, Aube reste une amie fidle ; de mme avec Alexander Calder, et Eugne Ionesco que Guy Selz avait soutenu ds lorigine.

Une le fut essentielle dans sa vie : Ibiza, quil dcouvrit en 1933, et o il sinstalla en ouvrant sur le port

un bar, quil appela El Migjorn (un vent marin). Le Diario de Ibiza du 6 juin 1933 mentionne lvnement en dtail. Dans une lettre Gretel Adorno, Walter Benjamin parle de ce bar comme ...un nouveau lieu de rencontre o se nouent des intrigues en tout genre... et laisse prsager un coin trs agrable . El Migjorn devint le rendez-vous des Ibicencos attirs par son caractre cosmopolite. Gisle Freund, Raoul Hausmann, Rafael Alberti y vinrent ; ainsi que Jacques Prvert, qui sera pour Guy lami de toujours . La guerre civile mit fin cette aventure. Le samedi 22 aot 1936, Guy Selz note : Dpart dIbiza 5h30 sur le trois-mts motovelero Isabel avec... Miguel de Beistegui (futur parrain de Dorothe)... forte houle, nuit lunaire magnifique . Il y revint presque chaque t de 1951 1972, en famille et retrouva danciens amis. Cest Ibiza, o il a crit des pomes et beaucoup dessin, que Guy Selz apprit flner pour, comme il disait, trouver ce que personne ne voit . Philippe Selz et Dorothe SelzParis, septembre 2009

Guy Selz amb siurells del poble de Portal, Mallorca, Illes Balears, Espanya, Pars, 1959