1

PORTADA

Posicionament SAME 2013

Setmana d’Acció Mundial per l’Educació

SENSE PROFES NO HI HA ESCOLA! PER UN PROFESSORAT FORMAT I MOTIVAT

1. LA CAMPANYA MUNDIAL PER L’EDUCACIÓ

La Campanya Mundial per l’Educació (CME) és una coalició internacional d’ONG, sindicats delmón educatiu, centres educatius i moviments socials compromesos amb el dret a l’educació. LaCME té per objectiu que totes les persones puguin exercir el seu dret a una educació bàsica,gratuïta i de qualitat. L’accés a l’educació, a més de ser un dret fonamental de tota persona, ésrequisit previ per al ple exercici de molts altres drets, així com per al desenvolupament de lacomunitat, el país i la humanitat.

Amb  l’aprovació  dels  Objectius  d’Educació  per  a Tots  i  Totes  (EPT)  en el  Fòrum  Mundial  perl’Educació, celebrat al Senegal l’any 2000, la CME es dota dels continguts clau, als quals donaràseguiment: 

1. Estendre i millorar l’educació integral de la primera infància.

2.  Vetllar  perquè   l’any  2015  tots  els  nens   i  nenes  tinguin  accés  a  un  ensenyamentprimari gratuït i obligatori de qualitat i perquè l’acabin.  

3. Vetllar perquè les necessitats d’aprenentatge de totes les persones  joves i adultessiguin ateses mitjançant l’accés a programes de preparació per a la vida activa.

4. Per al 2015, augmentar en un 50% el nombre de  persones adultes alfabetitzades,especialment  de  dones,   i  facilitar  a  totes   les  persones   l’accés  a   l’educació  bàsica   i  al’educació permanent.

5. Per al 2005, eliminar   les disparitats entre  sexes  a primària   i secundària,   i, per  al2015,  assolir   la   igualtat  de  gènere  en  educació,  garantint  a   les  nenes   l’accés  a  unaeducació bàsica de qualitat i un bon rendiment.

6.  Millorar  tots  els  aspectes  qualitatius  de   l’educació  perquè   totes   les  personesobtinguin   bons   resultats   d’aprenentatge,   especialment   en   lectura,   escriptura,aritmètica i habilitats bàsiques per a la vida.  

Alguns   d’aquests   objectius   es   van   reforçar   en   ésser   inclosos   dins   dels   Objectius   deDesenvolupament del Mil∙lenni (ODM), aprovats també l’any 2000.  

Objectiu 2: Garantir que tots els nens i nenes acabin un cicle complet d’ensenyamentprimari. 

2

Objectiu  3:  Eliminar   la  desigualtat  de  gènere  en   l’ensenyament  primari   i  secundari,preferentment el 2005, i en tots els nivells el 2015.

Els darrers anys hem vist resultats sorprenents en aquells països en què s’ha fet un esforç eneducació. La incidència i la mobilització de les persones arreu han generat canvis que han fetpossible que el nombre de nenes i nens sense escolaritzar a primària s’hagi reduït des dels 106milions de l’any 1999 als 61 milions de l’any 2010. Malgrat tot, hi ha una gran preocupació perl’equitat perquè aquests avenços i millores de la qualitat educativa no els gaudeixen tots elscol∙lectius de la mateixa manera.

Actualment estem retrocedint respecte als importants avenços fets els darrers anys. Els últimsinformes i estudis de la UNESCO i de la CME revelen que la desigualtat social és un obstacle pera progressar en matèria d’educació.   

L’any 2015 és la data clau per a assolir les metes de l’EPT i els ODM. Aquesta data s’acosta icorrem el risc de retrocedir en molts dels avenços assolits. El retrocés s’experimenta tant en elspaïsos que estan patint de manera aguda la crisi econòmica i financera actual, que fins ara erenpaïsos donants, com en molts altres països amb els quals hom cooperava per a promoure unaeducació  per  a  totes   les  persones.    La  crisi  afecta  moltes  persones   i  pobles   i  també  afectal’educació.  Per  aquest  motiu,  és   important   l’esforç  que   fem   fins  al  2015,  per   tal  que   lacomunitat internacional, és a dir, tots i totes, complim els objectius fixats.

Per  a   reforçar   la   feina  que   s’ha   fet   fins  ara,  en  el   temps  que  queda  estan   sorgint  novesiniciatives, com la  Iniciativa     Education First   , promoguda pel secretari general de les NacionsUnides, que estableix tres prioritats:

•  Tot   els   nens   i   nenes,   a   l’escola:  Que   tots   els   nens   i   nenes   tinguin   accés   al’educació primària universal.

•  Qualitat   de   l’aprenentatge:   Una   educació   de   qualitat   que   permeti   adquirirconeixements per a participar amb èxit en la societat. • Una ciutadania global: L’educació és molt més que una entrada en el mercat laboral,té poder per a donar forma a un futur sostenible. L’educació ha de promoure la pau, elrespecte mutu i la cura del medi ambient i ha de fomentar la ciutadania global.

A aquesta iniciativa cal afegir‐n’hi d’altres que les Nacions Unides estan posant en marxa ambvista al post‐2015:

• Una Assessoria Especial del Secretari General de l’ONU per a la planificació post‐2015. L’elegit és Mohamed Amina, un exfuncionari del Govern de Nigèria i un delsfundadors de la Civil Society Action Coalition on Education For All, coalició membrede la CME a Nigèria.

• Un  equip de persones expertes  d’alt nivell per a l’agenda de  desenvolupamentpost‐2015. Està format per 26 homes i dones de molta experiència, provinents detotes les regions.

• Un  equip  de treball  del  sistema  ONU,  integrat  per  especialistes  de   les  diferentsagències.

• Un sistema de consultes en 50 països sobre 8 temes diferents (desigualtats, salut,educació,  creixement   i  ocupació,  sostenibilitat  ambiental,  seguretat  alimentària   inutrició, govern i conflictes).

3

Encara som a temps d’aconseguir una educació equitativa i de qualitat com a base per al pledesenvolupament de totes les persones i de la humanitat en el seu conjunt. Per a arribar‐hinecessitem   tant   invertir  en   recursos  com   reforçar   la  qualitat  dels  sistemes  educatius   i  delprofessorat responsable de l’educació.

2. ESTAT ACTUAL DE L’EDUCACIÓ: la situació del personal docent al món 

Malgrat  els   innegables  progressos  que  s’han  fet  a  favor  del  dret  a   l’educació  en  els  darrersdotze anys, hi ha encara factors que són un fre per a l’assoliment d’aquest dret. 

El nombre total de nens i nenes que no cursen estudis de primària o secundària s’ha reduït delsmés de 200 milions de l’any 2000 als 132 milions del 2010, però les xifres són encara elevades is’han estancat del 2008 ençà. A més de l’accés, és molt rellevant la qualitat de l’educació, queen molts de casos és molt mediocre. De fet, una de les preocupacions fonamentals és el baixnivell dels aprenentatges suposadament obtinguts. 

Tres quartes parts dels nens i nenes dels països d’ingressos més baixos, després de dos o tresanys  d’escolarització  obligatòria,  no  han  après  a   llegir  ni  escriure,  ni,  encara  menys,  handesenvolupat  habilitats  més  complexes.  El  desnivell  pel  que  fa a  la  qualitat  de   l’educació  ésenorme entre les persones benestants i les persones pobres i excloses.

Des  de   la  CME  creiem  que  una  raó   fonamental  per  a  aquests  nivells  de  desigualtat  en   laqualitat de l’educació rau en la greu manca de personal docent ben format i motivat. 

L’any  1966   la  UNESCO‐OIT  va  adoptar  una   recomanació   relativa  a   la  situació  del  personaldocent  que,  de   llavors  ençà,  fa  part  de   la  Carta  de  drets  dels  docents   i   les  docents  a  nivellmundial.   Aquest document ha tingut un paper tan significatiu que el 5 d’octubre, l’aniversaride la seva signatura, ha esdevingut el dia elegit per a celebrar el Dia Mundial dels Docents i lesDocents. Alhora, la  Recomanació sobre la situació del personal docent de l’educació superior,adoptada   l’any   1997,   consigna   nous   compromisos   en  matèria   d’ensenyament   superior   iuniversitari.

Per bé que governs de tot el món han adoptat les recomanacions, molts no manifesten unavoluntat   de   complir   els   drets   que   contenen,   ni   adopten   polítiques   que   en   garanteixinl’aplicació. 

Durant les dues darreres dècades s’han produït, en molts de països, transformacions profundesen els sistemes educatius que tendeixen a assegurar la qualitat dels aprenentatges escolars. Amés,   la  majoria  dels  estudis  produïts  a  escala   internacional   relacionen   l’«èxit»  o  el  bonrendiment dels sistemes educatius amb la qualitat del personal docent.

Quan parlem de la qualitat dels docents i les docents parlem en primera línia de l’existència deprofessorat suficient que limiti la ràtio d’alumnes a les aules, perquè això és determinant per al’aprenentatge. També la formació i motivació del professorat marca de manera inequívoca elsprogressos   dins   de   l’aula,   així   com   la   capacitat   d’aquells   no   només   per   a   transmetre

4

coneixements, sinó per a gestionar els problemes que sorgeixin dins de l’aula, donar atenciópersonalitzada   a   l’alumnat   i   proposar   fórmules   d’ensenyament   que   ajudin   a   eliminardesigualtats, com per exemple les desigualtats entre nens i nenes. 

A Europa s’ha anat avançant en l’àmbit de les metodologies de l’ensenyament que cal aplicar ala formació docent. Entre d’altres, es recomana el treball de casos, les estratègies de resolucióde conflictes, l’aprenentatge per projectes i l’anàlisi de context. Se suggereix, a més, concretarconceptes  teòrics  amb  exemples  (literaris  o  pel∙lícules)   i  analitzar  situacions  d’aprenentatge.S’han dissenyat estàndards per a la formació docent inicial basats en les definicions adoptadespels ministeris d’educació, entre els quals:

• Els docents i les docents són especialistes en l’ensenyament i en l’aprenentatge i la seva tascaprincipal és la planificació, organització i reflexió entorn d’aquests processos. Per aquest motius’assumeix  que  els   resultats  de   l’alumnat  estan  directament  relacionats  amb   l’actuació  delpersonal docent a l’aula.  

•  Els  docents   i   les  docents  són  conscients  de   la  seva  tasca  com  a  educadors  a   les  escoles   iaquesta tasca està íntimament relacionada amb el treball a l’aula i la convivència escolar, cosaque implica, a més, una bona relació amb les famílies per a cercar solucions constructives encomú. 

• Les docents i els docents exerceixen la tasca de diagnosticar i aconsellar als estudiants i lesestudiants,   la   qual   cosa   implica   tenir   una   alta   competència   pedagògica,   psicològica   idiagnòstica.

Per  bé  que   les  mancances  del  professorat   són  evidents  en   tots  els  nivells  de   l’educació,aquestes repercuteixen de forma desigual en l’alumnat, per la qual cosa han de ser abordadesde manera diferent, segons el seu nivell educatiu. A preprimària, el dèficit de docents significanormalment  una  menor  matriculació.  Al  nivell  primari,  un  nombre  menor  de  docents  nosignifica una matriculació menor, sinó massificació dins de les aules. La UNESCO calcula que esnecessiten 1.700.000 docents  addicionals  per a aconseguir  que l’educació  primària  universalsigui una realitat l’any 2015. En total, uns 114 països tenen dèficit de mestres de primària i,només  a   l’Àfrica,  se’n  necessita  un  milió.  En  aquests  països,   les  baixes  taxes  de  transició  del’ensenyament primari al secundari comporten que, davant del menor nombre d’estudiants, lamassificació a les aules sigui menor. Però això no vol dir que hi hagi suficient professorat per atota la població. Set països africans tenen un únic docent per a més de cent joves en edat decursar la secundària.  

Si tenim en compte la  formació del professorat, la situació es fa encara més preocupant. Enalguns països, per a ser docent n’hi ha prou d’haver acabat l’educació primària i haver fet uncurs de capacitació d’un mes; en d’altres, es requereix una formació especialitzada. Però, ambindependència de la formació exigida, un terç dels països reconeixen que només la meitat dedocents de preescolar reben una formació. En l’ensenyament primari la situació millora, però31 països informen  que menys de tres quartes parts dels mestres i les mestres han rebut lacapacitació o formació adequada. A Mali, on la meitat del personal docent de l’escola primàriaestà capacitat, només una quarta part ha tingut una formació  de sis o més mesos. I aquestaformació baixa encara més entre els que ensenyen a secundària. A Níger, l’any 2010 hi havia

5

només 1.059 docents de secundària capacitats, enfront d’1,4 milions d’infants en edat d’assistira l’escola secundària. 

L’Amèrica Llatina presenta proporcions relativament altes de docents amb titulació, però hi havariacions   importants  entre  els  països.   Informes   sintetitzats  pel  GTD‐PREAL1  indiquen  quementre  que  a  Cuba,   la  República  Dominicana  o   l’Uruguai   la   totalitat  del  personal  docentd’ensenyament   primari   té   la   formació   requerida   per   a   exercir   la   docència,   a   l’Equador,Nicaragua, el Panamà o el Perú hi ha molts de mestres en exercici que no tenen la formacióque els mateixos països exigeixen per a l’exercici de la professió.

Aquestes desigualtats es fan més extremes i tot entre regions, zones rurals o urbanes, o si ensfixem  en  poblacions  amb  necessitats   lingüístiques  o  culturals  diferenciades.  L’existència  dedones com a mestres ha demostrat que té un impacte positiu sobre les nenes. Malgrat això, enpaïsos d’ingressos baixos les dones són una mitjana de només el 39% del personal docent deprimària i el 25% de secundària.

La universalització de l’educació no pot fer‐se a costa del reclutament de docents amb escassaformació o motivació, perquè llavors estaríem parlant de la universalització de la matriculació,no de l’educació. Si a això hi sumem la degradació de les condicions laborals dels professors iprofessores,  estarem   augmentant  encara  més   la  bretxa  entre  els  qui   tenen  accés  a  unaeducació de qualitat i els qui no hi tenen accés. En molts de països el salari del personal docentés clarament insuficient i moltes vegades el cobren amb molt de retard. A Níger, per exemple,és de 125 $ al mes. Les polítiques adequades reclamen també un finançament suficient.

Fer front a la desigualtat en el sistema educatiu demana una acció coordinada, sobretot permitjà  d’una  bona  distribució  de  recursos.  Així,  els   incentius   i  els  mecanismes  de  suport  sónimportants per a atraure i retenir el personal docent en àrees remotes. A més, cal donar‐losuna   formació  especialitzada.  Cal  que  els  governs   fomentin  una  plantilla  d’educadors  mésdiversa per tal d’ajudar les escoles a oferir educació exclusiva: les dones i les persones docentsdiscapacitades, i també els qui provenen de minories excloses, poden ser models i contribuir areduir   els   nivells   de   prejudicis   i   discriminació.   La   contractació   de   dones,  mestres   ambdiscapacitat  o  persones  que  pertanyen   a   grups   ètnics   específics  pot   requerir  programesespecífics de contractació i estructures de suport. 

Per   a   obtenir   més   informació   sobre   la   situació   docent   al   món,   consulteu:http://www.app.collinsindicate.com/uis‐atlas‐teachers/es‐es. 

TOGO. DÈFICIT EN LA FORMACIÓ DEL PERSONAL DOCENT

El Togo ha progressat clarament pel que fa a la despesa en educació i a la contractació dedocents, però pel que fa a la millora dels nivells de formació encara queda molt per fer. Lesdarreres  dades  financeres  mostren  que   l’educació  ha  crescut  fins  al  17’6%  del  pressuposttotal. Dos terços d’aquest pressupost estan destinats a l’educació preprimària, primària i deprimer  cicle  de secundària,  cosa que  indica  un  enfocament  orientat  a l’educació bàsica. El

1Grup de Treball sobre Professió Docent del Programa de Promoció de la Reforma Educativa a l’Amèrica Llatina i el Carib. 2006

6

nombre de docents a les escoles de primària del Togo va arribar fins a 31.712 l’any 2010, ambuna ràtio alumnat – docent de 40:1, una xifra acceptable.

Malgrat  tot,  el  programa  de   formació  de  docents  va  ser  pràcticament  eliminat  durant  elprograma d’ajustaments estructurals imposat entre el 1983 i el 1994 pel Banc Mundial i elFons  Monetari Internacional  i al qual van donar suport  altres  països donants, cosa  que vaportar al tancament dels centres de formació del personal docent. A més, la retirada d’ungran  volum  d’ajuda  dels  donants  entre  el  1994   i  el  2007  va  comportar  pressupostos  moltlimitats. Aquesta reducció va tenir com a conseqüència que del 1983 al 2010 es contractessindocents  sense  formació  prèvia   i  molt  sovint  amb  una  formació  acadèmica  molt   limitada.Durant  aquest  període   les  docents   i  els  docents  qualificats  van  abandonar   la  docènciamassivament   a   causa  principalment  dels  baixos   salaris   i   les  males   condicions   laborals.L’impacte produït per aquestes mesures va ser enorme: l’any 1990 més de tres quartes partsdel personal docent del Togo havien rebut formació prèvia a la docència o tenien un diplomaprofessional;  per  contra,  el  2007,  menys  del  15  %  dels  mestres   i   les  mestres  de  primàriaestaven capacitats.

Els darrers anys han reobert alguns centres de formació docent i se n’estan construint alguns

més. L’any 2010 es van formar 510 mestres i 1.750 més van acabar la formació el 2012. Al

Togo, actualment, per a exercir la professió docent és requisit obligatori haver rebut formació

prèvia i hi ha un programa de suport especial per als mestres i les mestres en exercici que no

es van beneficiar d’aquesta mesura.

En   l’actualitat,   la  distribució  de  personal  docent  al  país  és  desigual  entre  àrees   rurals   iurbanes i entre àrees pobres i riques.

Manquen   incentius  per   al  personal  docent  que   viu   i   treballa  en  àrees   rurals   remotes.L’escassetat  de  docents  de  ciències  és  especialment  aguda  en  aquestes  zones.  Hi  ha  méshomes mestres que no pas dones (excepte en la preprimària). L’efecte d’aquesta escassetat ide la manca de formació es fa evident en els pobres resultats de l’aprenentatge i l’alt nivell derepetició de curs i d’abandonament escolar, especialment entre les nenes. El govern ha fet ungran esforç de finançament i rep algun suport de donants externs. Cal centrar‐se molt més enel reforçament de competències i la formació i l’estatus professional del personal docent.  LaCoalició Nacional Togolesa per l’Educació per a Tots fa una crida a posar el focus en la qualitatdel  personal  docent   i  en   la  seva   formació,  cosa  que  exigeix  una  millor  remuneració   i  unenfocament d’equitat a l’hora de la formació i la distribució dels docents i les docents.

Fonts: CNT‐EPT; IEB‐UNESCO Datos mundiales sobre educación 2010/11; Programa sectorialde la educación.

3. LA SETMANA D’ACCIÓ MUNDIAL PER L’EDUCACIÓ (SAME)

7

Des del 2001, durant la darrera setmana d’abril, la CME organitza la Setmana d’Acció Mundialper l’Educació (SAME), en què els membres de la campanya treballen conjuntament per cridarl’atenció dels representants polítics, dels membres de la comunitat educativa, dels mitjans decomunicació i de la societat en general sobre la necessitat de fer real i efectiu el dret a unaeducació bàsica de qualitat.

L’any 2012, sota el lema Amb drets des del principi. Per una educació primerenca de qualitat,milions  de  persones  de   tot  el  món  ens  vam  mobilitzar  per   recordar  als   líders  polítics   laimportància que tots els nens i nenes puguin accedir a programes d’atenció i educació durantels primers anys de vida. 

Aquest  any  2013,  sota  el   lema  Sense  profes  no  hi  ha  escola!  Per  un  professorat  format   imotivat, ens mobilitzarem per recordar als governants i les governants la importància de tenirun   nombre   suficient   de   docents   amb   formació   adequada,   motivació,   remuneració   ireconeixement,   i  per  exigir  que  destinin  els  recursos  necessaris  per  tal  que   l’EPT  sigui  unarealitat com abans millor. El personal docent és un element fonamental sense el qual no es potexercir el dret a l’educació. 

Així, els diferents col∙lectius que treballem la SAME  formarem núvols de paraules amb formade docent en què apareixeran reflectides les qualitats que creiem que ha de tenir un docent ouna docent. 

El nostre repte serà aplegar el màxim nombre de siluetes de docents possibles i posar‐les en unmapa.  Les  siluetes representaran els docents   i   les docents  que  manquen  per  a  aconseguirl’EPT.  Amb   totes   les  que  haurem  aconseguit  volem   fer  veure  als  qui  ens   representen   laimportància  d’invertir  en  personal  docent  als  països  en  desenvolupament   i  de  destinar  elsrecursos  necessaris  per  a  obtenir  els  1.700.000  professors   i  professores  d’educació  primàriaque manquen al món. 

La participació en la SAME permetrà que nenes, nens, joves i persones adultes desenvolupin lacompetència ciutadana, la definició de la qual fa referència, entre altres coses, a comprendre larealitat  social  en  què  vivim,  cooperar,  conviure   i  exercir   la  ciutadania  democràtica  en  unasocietat plural, així com a comprometre’s a contribuir a la seva millora, conèixer els valors delsistema democràtic i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania. 

4. REPTES I PROPOSTES

Les propostes de la CME són les següents:

Els governs nacionals han de:

Pel que fa al personal docent: • Desenvolupar plans pressupostaris de personal docent per tal de corregir del tot el dèficit

de professorat qualificat i distribuir aquest professorat de manera equitativa. • Per al 2014, calcular i publicar la proporció alumnat‐professorat qualificat globalment i en el

sector públic,   incloent‐hi  variacions  regionals,  i publicar  aquestes  dades  en   informes  dinsdel Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals  (PIDESC).

8

• Emprendre una revisió de l’equitat de gènere en els plans sectorials d’educació nacionals idesenvolupar estratègies a llarg termini per a contractar, formar, donar suport i compensarles dones professores. 

• Desenvolupar   i   aplicar   estàndards   de   formació   elevats   amb   referència   a   estàndardsinternacionals i desenvolupar‐los conjuntament amb el personal docent.  

• Garantir  una   formació   inicial  prèvia  a   les  persones  que  s’incorporin  a   la  docència,  queinclogui, entre altres coses, coneixements del tema, pedagogia i formació en diagnosi de lesnecessitats d’aprenentatge dels estudiants i les estudiants.

• Proporcionar   formació  continuada   i  desenvolupament  professional  a  tot  el  professorat   iconsolidar la formació adquirida. 

• Garantir que tot el professorat rebi un salari digne i professional. Negociar i acordar escalessalarials. Enfortir el lideratge escolar i promoure la creació de comitès de direcció a l’escolaque incloguin estudiants, professorat, pares i mares i membres de la comunitat local.

Pel que fa als pressupostos: 

• Assignar un mínim del 20 % del pressupost nacional, o el 6 % del PIB, a educació, i almenysun   50  %   a   educació   bàsica.  A  més,   una   proporció   considerable   del   finançament   del’educació postsecundària hauria de dirigir‐se a desenvolupar programes d’alta qualitat pera la formació del professorat.

• Seguir  polítiques  macroeconòmiques  expansives  que  permetin  més   inversió  en   serveispúblics de qualitat. Incorporar en la planificació i elaboració de pressupostos  organitzacionsde   la   societat   civil,   incloent‐hi  els   sindicats  del  professorat,  per  exemple  mitjançant   laparticipació en grups oficials entre govern i països donants, dins de l’Aliança Mundial perl’Educació (AME, abans dita Iniciativa Via Ràpida o FTI, segons les sigles en anglès).  

• Informar amb regularitat i transparència sobre els pressupostos i despeses en educació, demanera que les comunitats i organitzacions de la societat civil puguin seguir la trajectòria dela despesa.

 • Els països donants han de:

• Complir el seu compromís d’invertir almenys el 0,7 % del PIB en ajuts.• Corregir l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) per a dedicar almenys un 8% a l’educació

bàsica, incloent‐hi contribucions a l’Aliança Mundial per l’Educació (AME). • Proveir una proporció més gran d’AOD com a suport pressupostari general o sectorial.  • Garantir que tots els ajuts per a l’educació estan en línia amb els plans nacionals d’educació

i proporcionar finançament per mitjà d’un fons comú que doni suport als plans esmentats.• Desenvolupar i publicar un pla per a contribuir a eradicar la crisi de professorat i reduir la

proporció entre alumnat i professorat qualificat, i informar anualment dels progressos delpla.

• Comprometre’s a donar suport al Grup de Treball sobre Docents per a l’EPT. 

A més d’això, la cooperació espanyola en particular ha de: 

9

Frenar la reducció desproporcionada que el pressupost de cooperació està patint del 2009ençà. Establir marcs temporals de previsibilitat de l’ajuda que  no  puguin quedar afectatsper retallades sobrevingudes, i tornar al camí del  0’7% com més aviat millor.

Consolidar un sistema de gestió que millori l’alineació amb els països socis, la coordinacióamb altres actors espanyols i internacionals, i la concentració regional i sectorial dels ajuts. 

Dedicar  el  8%  de   l’AOD  a  educació  bàsica,  tal  com  disposen   les  proposicions  no  de   lleiaprovades per la Comissió de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats. 

Renovar el seu compromís de finançament i participació activa en l’AME. 

 L’Aliança Mundial per l’Educació ha de:

• Proporcionar finançament coordinat i altres suports per a l’expansió d’un cos de professoratprofessional   i  ben   format,   reconeixent  explícitament   la   importància  que  això   té  per  alsresultats de l’aprenentatge i per a la qualitat de l’educació.

El Banc Mundial ha de:

• Complir  el  seu  compromís  de  finançament  addicional  per  a  educació  bàsica,  destinant   lamajor part d’aquesta dotació als països més pobres. 

• Apostar per un professorat públic, format i amb un salari digne.• Fer pública la contribució compromesa per a acabar amb la crisi de professorat i per a reduir

la ràtio alumnat – professorat qualificat i informar anualment sobre el progrés d’aquest pla. 

El Fons Monetari Internacional ha de:

• Treballar amb els governs i altres actors clau de l’educació, com ara organitzacions docents ialtres grups de la societat civil per a desenvolupar marcs macroeconòmics que donin suporta l’expansió significativa d’inversió en professorat.

• Donar suport als governs en el seguiment de la inversió en professorat.

CONTRAPORTADA

LOGOS