El Castell de

Cardona

Cristina Gener Jorge

1r ESO A

28 de novembre de 2010

Introducció

En l’antiguitat, la societat estava dividida en grups socials que distingien a

les persones segons el poder que tenien, és a dir, segons les seves riqueses i

el paper que duien a terme durant la seva vida. Així, podem veure que el que

tenia més poder era el rei, i el continuaven els nobles, seguits per el clergat

i la gent d’església. En categories inferiors es trobaven els burgesos i

artesans i la gent més pobre eren els camperols. Dins de cada grup hi havia

uns subgrups perquè també s’hi podien diferenciar categories de més o

menys pobresa.

El castell

En el castell de Cardona, construït al segle VIII, hi vivien els propietaris de

les mines de sal. Eren bescomptes però gràcies a la fidelitat que mostraven

al rei, mitjançant enllaços matrimonials, fent tornejos... van aconseguir

créixer en la part social, així que van deixar de ser bescomptes per ser

comptes i finalment ducs. Allà, al castell, hi vivien amb tot luxe.

Una característica que podríem destacar és que una part del castell va ser

reconstruïda en el període de temps en el que va haver un important canvi

en les modes arquitectòniques de l’època (segle XIII.) Prova d’això és que hi

hagi mostres de diferent arts i, que sobretot les puguem observar en la

forma de les finestres. Ara veurem com van modificar el pati del castell.

Modificació del pati del castell

El pati és una clara prova de que va haver-hi canvi, ja que podem observar

que les finestres de pedra són de diferents estils, tant d’art romànic com

gòtic, ja que van intentar buscar una manera de combinar-los.

També hi podem veure que hi ha un petit pou que feia de cisterna per

guardar l’aigua, ja que en aquella època estaven en guerra d’una manera

bastant continua i si tenien que anar a buscar l’aigua al riu Cardener (que

estava al peu de la muntanya) es posaven en perill i, a més era molt pesat

tenir que portar l’aigua des de baix de tot de la muntanya fins a dalt, on es

trobava el castell. També és veritat que l’ús de l’aigua era més restringit i

per tant no en necessitaven tanta. Com a curiositat podríem dir que la

cisterna tenia una connexió mitjançant unes politges amb les habitacions

per poder agafar l’aigua sense tenir que baixar. Això era útil en temps de

guerra.

També es conserven alguns dels estris que utilitzaven, com la roda de molí

per moldre cereals i, uns grans recipients de pedra on guardaven els cereals

i algunes vagades l’oli.

El claustre

El claustre era un lloc de reunió per a la comunitat religiosa, i estava obert,

per la qual cosa la gent del poble hi podia entrar per anar a l’església. És per

això que antigament, hi havia un pis superior per on els nobles passaven,

perquè no volien ajuntar-se amb la gent del poble.

D’aquí es pot destacar que algunes de les finestres estaven decorades amb

l’escut de Cardona (tres cards girats cap a baix), que representa la força i

el poder, perquè els cards són forts i durs.

L’ església

L’ església romànica (de l’any 1.040 aproximadament) està caracteritzada

perquè no complia les bases arquitectòniques establertes en aquella època,

ja que és molt alta i lluminosa, gràcies a que les finestres eren d’alabastre.

Era visible des de la frontera, i com la pagaven els senyors del castell, volien

que es veies majestuosa.

La col·locació era segons el grau d’importància de les persones, així que

l’ordre era aquest:

A sobre de la porta principal hi havia un espai per als senyors.

Més a baix que els senyors, al davant de l’altar estaven els religiosos.

Finalment, asseguts en bancs, estaven la gent del poble, també en ordre de

més a menys rics.

De les tombes podríem dir que les dels religiosos estaven al terra, també

l’abat, el més important d’ells. A les parets hi havia les dels senyors i les

dels ducs, i en tant unes com en les altres hi havia gravats escrits sobre la

vida, les riqueses, les conquistes... de les persones enterrades.

La cripta

La cripta és una part de l’església on s’hi guardaven les relíquies i era un

espai amb poca llum perquè estava dedicat a la reflexió i així li donava un

aspecte més sagrat.

Només la gent important hi podia entrar a demanar coses i resar a les

relíquies i després donaven ofrenes.

El pati d’armes

En aquest s’hi troba la tercera i última cisterna i és el lloc on s’hi guardaven

les armes i on tenien lloc les baralles en cas de que els enemics hi

arribessin.

La torre

La torre era el punt de control des de on es vigilava, perquè era el punt més

alt (uns 25m d’alçada) i es veien tots els carrers i per tant es podien

prevenir possibles atacs d’enemics i es podien avisar entre ells. Abans era

més difícil guanyar les guerres, perquè no disposaven de les armes que

tenim ara. En aquest poble les guerres se solien localitzar a prop del riu

Cardener.

A dins de la torre hi havia la presó on hi ficaven els presoners enemics. Els

introduïen per una obertura del sostre, i deixaven que s’anessin morint, ja

fos per infeccions o malalties o per qualsevol altre causa.

La torre de la Minyona

Les llegendes i histèries diuen que fa molt de temps la filla del rei de

Cardona, anomenada Adelaida, es va enamorar d’un musulmà enemic, i que el

seu pare no volia permetre-ho i per això la va tancar a la torre. El seu únic

acompanyant era un criat cec, mut i sord. Es diu que el seu enamorat va anar

a intentar rescatar-la, però va fracassar. La noia va acabar morint i, avui diu

es creu que a la habitació 712 encara ronda el seu fantasma esperant a que

algun dia la vinguin a rescatar.

Fotografies

Pati del castell

Claustre

Entrada al

claustre des de

l’exterior

Església

Cripta

Pati d’armes

Torre de la Minyona

Porta d’entrada a la presó de la

torre

Paisatge visible des de la torre