Carta Setmanal COMPRA, LEE, DIFUNDE La Verdad nº 98 · Catalogo2017.pdf Carta Setmanal del Comitè...
2
Catálogo de Publicaciones del POSI http://posicuarta.org/ cartasblog/wp-content/ uploads/2017/07/ Catalogo2017.pdf Carta Setmanal del Comitè Central del POSI Nº 695 - Del 10 al 16 de setembre de 2018 La nostra Carta Setmanal es publica en castellà i català. Podeu descarregar les dues versions a la nostra web COMPRA, LEE, DIFUNDE La Verdad nº 98 (julio de 2018) Vuelco en la situación mundial Los bandazos del imperialismo Secciones de la IV en congreso (Brasil, España, Francia) La actualidad de mayo-junio del 68 Davant aquest 11 de setembre És necessària la unitat dels Treballadors i els Pobles per conquistar tots els drets socials i democràtics Immediatament, unitat per la llibertat dels presos M algrat el canvi de govern, l’aparell franquista segueix amenaçant i pressionant. Ho fa en rela- ció al govern de Pedro Sánchez, perquè s’aparti el menys possible de la ruta seguida pel seu predecessor, i perquè la invocació al diàleg i a l’acord quedi en pura xerrameca. Pressiona –i aconsegueix- que l’Estat es faci càrrec de la defensa dels nyaps del jutge Llarena. No su- porten qualsevol referència a la necessitat de trobar una sortida política, i fins i tot la invitació de la presidenta del Congrés de Diputats al president de la Generalitat perquè acudeixi a explicar el seu punt de vista, és ràpidament desautoritzada pel seu propi partit, que constitueix la re- presentació política per excel·lència del franquisme. Al mateix temps, la situació dels presos, després de mesos de presó, i dels quals han hagut de sortir fora del país per no córrer la mateixa sort, no sembla que vagi a resoldre’s positivament, mentre que d’altra banda, creix l’activitat dels qui volen alimentar el foc de l’enfronta- ment civil. En aquestes circumstàncies, molts treballa- dors, molts militants, es pregunten sobre què fer. Amb la majoria social que vol poder decidir Com cada any, milers de ciutadans estan convocats aquest 11 de setembre. Sens dubte molts acudiran a la manifestació, però sens dubte també, uns altres no ho faran perquè no se senten concernits pel lema de con- vocatòria. El que hauria de convertir-se en un clam per la llibertat dels presos, pel dret a decidir, pels drets de- mocràtics i socials, els convocants han decidit que ha de centrar-se en el “respecte al mandat de l’1-O”, que la meitat o més de la població no reconeix, i que per descomptat no servirà per materialitzar la unitat que la gran majoria de la població catalana reclama per poder exigir el dret a decidir. Donar l’esquena a aquesta majo- ria o ignorar-la contribueix a bloquejar la situació, i per descomptat no ajuda gens a la mobilització unida per la llibertat dels presos. Aliança dels Treballadors i els Pobles per portar la República Encara que hi ha qui encara s’obstina –els dirigents de JxC fonamentalment- a persistir en l’error de creu- re que es poden imposar solucions unilaterals quan no es té el suport suficient i àmpliament majoritari de la població, i insisteixen en la mateixa via que ha portat en els últims mesos al bloqueig existent, la veritat és que sense la unitat dels treballadors i pobles de l’Estat espanyol difícilment es podrà derrotar el règim heretat del franquisme, i per tant, difícilment es podrà satisfer les aspiracions del poble català. Cada dia que passa es fa més apreciable el senti- ment antimonàrquic que recorre tots els pobles d’Es- panya. Un sentiment que enllaça amb les tradicions republicanes més profundes i amb l’experiència de la lluita antifranquista. Buscar l’aliança de tots ells per crear un potent moviment que acabi amb el règim monàrquic, és en aquests moments una necessitat impe- rativa. Les organitzacions que parlen en nom dels tre- balladors i els pobles tenen una enorme responsabilitat en aquest sentit. Acabar amb l’ordre monàrquic, obrir una sortida republicana per a tots els pobles d’Espanya, que garan- teixi el dret d’autodeterminació i la lliure unió de Re- públiques lliures, és l’única via possible per resoldre el problema nacional. Treballar per unir forces en aquesta perspectiva ha de ser el compromís de tots els militants i organitzacions que es reclamen de la llibertat dels po- bles. Una vegada més: sense drets socials no hi ha drets nacionals La lluita per les llibertats nacionals, per la República, és per a nosaltres, inseparable de la lluita per les rei- vindicacions. No hi ha República que mereixi tal nom, ni lluita que es reclami d’ella, si no es recolza en els treballadors, i no satisfà les aspiracions d’aquests. Si no acaba amb la política de retallades, de privatitzacions, de destrucció de lo públic. Si se segueixen aprovant, un any darrere l’altre, pressupostos que mantenen les reta- llades, encara que en paral·lel es realitzin molts escara- falls per escenificar el “enfrontament”, la reivindicació “republicana” és una enganyifa. La lluita per la sobira- nia del poble de Catalunya, com la de la resta de pobles, és inseparable de la lluita pels drets socials. Declaració del Comitè Executiu del POSI - 10 de setembre de 2018
Transcript of Carta Setmanal COMPRA, LEE, DIFUNDE La Verdad nº 98 · Catalogo2017.pdf Carta Setmanal del Comitè...
Catálogode Publicaciones
del POSIhttp://posicuarta.org/
cartasblog/wp-content/uploads/2017/07/Catalogo2017.pdf
Carta Setmanaldel Comitè Central del POSI
Nº 695 - Del 10 al 16 de setembre de 2018
La nostra Carta Setmanal es publica en castellà i català. Podeu descarregar les dues versions a la nostra web
COMPRA, LEE, DIFUNDELa Verdad nº 98
(julio de 2018)Vuelco en la situación mundial Los bandazos del imperialismoSecciones de la IV en congreso
(Brasil, España, Francia)La actualidad de mayo-junio del 68
Davant aquest 11 de setembreÉs necessària la unitat dels Treballadors i els Poblesper conquistar tots els drets socials i democràtics
Immediatament, unitat per la llibertat dels presos
Malgrat el canvi de govern, l’aparell franquista segueix amenaçant i pressionant. Ho fa en rela-ció al govern de Pedro Sánchez, perquè s’aparti
el menys possible de la ruta seguida pel seu predecessor, i perquè la invocació al diàleg i a l’acord quedi en pura xerrameca. Pressiona –i aconsegueix- que l’Estat es faci càrrec de la defensa dels nyaps del jutge Llarena. No su-porten qualsevol referència a la necessitat de trobar una sortida política, i fins i tot la invitació de la presidenta del Congrés de Diputats al president de la Generalitat perquè acudeixi a explicar el seu punt de vista, és ràpidament desautoritzada pel seu propi partit, que constitueix la re-presentació política per excel·lència del franquisme.
Al mateix temps, la situació dels presos, després de mesos de presó, i dels quals han hagut de sortir fora del país per no córrer la mateixa sort, no sembla que vagi a resoldre’s positivament, mentre que d’altra banda, creix l’activitat dels qui volen alimentar el foc de l’enfronta-ment civil. En aquestes circumstàncies, molts treballa-dors, molts militants, es pregunten sobre què fer.
Amb la majoria social que vol poder decidirCom cada any, milers de ciutadans estan convocats aquest 11 de setembre. Sens dubte molts acudiran a la manifestació, però sens dubte també, uns altres no ho faran perquè no se senten concernits pel lema de con-vocatòria. El que hauria de convertir-se en un clam per la llibertat dels presos, pel dret a decidir, pels drets de-mocràtics i socials, els convocants han decidit que ha de centrar-se en el “respecte al mandat de l’1-O”, que la meitat o més de la població no reconeix, i que per descomptat no servirà per materialitzar la unitat que la gran majoria de la població catalana reclama per poder exigir el dret a decidir. Donar l’esquena a aquesta majo-ria o ignorar-la contribueix a bloquejar la situació, i per descomptat no ajuda gens a la mobilització unida per la llibertat dels presos.
Aliança dels Treballadors i els Poblesper portar la RepúblicaEncara que hi ha qui encara s’obstina –els dirigents de JxC fonamentalment- a persistir en l’error de creu-
re que es poden imposar solucions unilaterals quan no es té el suport suficient i àmpliament majoritari de la població, i insisteixen en la mateixa via que ha portat en els últims mesos al bloqueig existent, la veritat és que sense la unitat dels treballadors i pobles de l’Estat espanyol difícilment es podrà derrotar el règim heretat del franquisme, i per tant, difícilment es podrà satisfer les aspiracions del poble català.
Cada dia que passa es fa més apreciable el senti-ment antimonàrquic que recorre tots els pobles d’Es-panya. Un sentiment que enllaça amb les tradicions republicanes més profundes i amb l’experiència de la lluita antifranquista. Buscar l’aliança de tots ells per crear un potent moviment que acabi amb el règim monàrquic, és en aquests moments una necessitat impe-rativa. Les organitzacions que parlen en nom dels tre-balladors i els pobles tenen una enorme responsabilitat en aquest sentit.
Acabar amb l’ordre monàrquic, obrir una sortida republicana per a tots els pobles d’Espanya, que garan-teixi el dret d’autodeterminació i la lliure unió de Re-públiques lliures, és l’única via possible per resoldre el problema nacional. Treballar per unir forces en aquesta perspectiva ha de ser el compromís de tots els militants i organitzacions que es reclamen de la llibertat dels po-bles.
Una vegada més: sense drets socialsno hi ha drets nacionalsLa lluita per les llibertats nacionals, per la República, és per a nosaltres, inseparable de la lluita per les rei-vindicacions. No hi ha República que mereixi tal nom, ni lluita que es reclami d’ella, si no es recolza en els treballadors, i no satisfà les aspiracions d’aquests. Si no acaba amb la política de retallades, de privatitzacions, de destrucció de lo públic. Si se segueixen aprovant, un any darrere l’altre, pressupostos que mantenen les reta-llades, encara que en paral·lel es realitzin molts escara-falls per escenificar el “enfrontament”, la reivindicació “republicana” és una enganyifa. La lluita per la sobira-nia del poble de Catalunya, com la de la resta de pobles, és inseparable de la lluita pels drets socials.
Declaració del Comitè Executiu del POSI - 10 de setembre de 2018
Campanya d’extensió i subscripcions a aquesta Carta Setmanal Si no la reps, et convidem a que la rebis cada setmana. Si la reps, et proposem que subscriguis a altres companyes i companys als quals pugui interessar.
L’elaboració i enviament d’aquesta Carta comporta algunes despeses. El POSI, que l’edita, no té ni vol subvencions, tota la seva activitat i les seves publicacions són finançades exclusivament per tre-balladores i treballadors, que volen recolzar, en aquest cas, la publicació de la Carta Setmanal. Dema-nem un suport de 5 EUROS a l’any, o més si us sembla.
Carrer Desengaño, 12 (1º 3A). 28004 - Madrid Telèfon: 91 522 23 56 - Fax: 91 521 72 01 http://www.posicuarta.orgBusca’ns en Twitter: @posicuarta
Per rebre-la, envia un correu electrònic a: [email protected] o entra a la nostra Web:: http://www.posicuarta.org
Nostre compte corrent en La Caixa és: 2100 2812 51 0200071314. Indicant: Recolzo Carta Setmanal
L’actualitat de la seva lluitaEl dissabte primer de setembre a les 10 hores del matí, centenars de treballadors i militants van acudir al míting organitzat per la secció francesa de la IV Internacional en el cementiri París de Thiais, davant la tomba de León Se-dov, fill de León Trotsky, assassinat per ordre de Stalin.
L’Objectiu d’aquest míting era commemorar la fundació de la IV Internacional, mostrar l’actu-alitat del seu combat.
En aquest mes de setembre les seccions de la IV Internacional organitzen en els seus països actes, mítings i conferències d’aquests tipus.
Fa 80 anys es va fundar la IV Internacional
Llegeix La Veritat 98i reserva La Veritat 99de pròxima aparició
