Primera edici6: 1909

Primera edici6 a la col.lecci6 rcs Ir-LES D'oR: 1955

Primera edici6 en aquesta col.leccid: juny 1987

Segona edici6: octubre 1996

Tercera edici6: octubre 1997

Quarta edici6: juliol 2007

Propietat d'aquesta edici6:

EorroRnr Morrc/ (lan Yalero,25

0701 I Palma (Mallorca)

H- nrail : i nfo@editorialmoll.es

h ttp: //www.editorialmoll.es

ISIIN : 97 8-84-27 3-0519-9I )cpt\.si t I-egal: B-34.7 84-2007

Imprls a Sagr)fic - Barcelona

PROLEG

Dos llibres escrits en la maduresa -Cnp al tard i Poemesbibliu- s6n prou per donar a Joan Alcover un lloc d'honorentre els millors poetes caralans de tots els temps. Nat aPalma l'any 1854 i mort a la mateixa ciutat el 1925,la sevabiografia ofereix el perfil d'un home -un burbcrata- perfec-tament integrat dins la societat insular de I'bpoca. Una bio-grafia sense grans esdeveniments ni grans convulsions, perbmarcada per unes desgr)cies familiars que el feriren fntima-ment i determinaren en gran mesura l'evoluci6 de I'home ide I'escriptor.

Els dos poetes

Lobra pobtica de Joan Alcover, relativamenr extensaperb v)lida nomds en una parcel.la molt reduida, ofereix,considerada en conjunt, un panorama desorientador. No dsgens f).cil d'entendre que el poera que cap a 1880 va escriu-re els versos de Ilauesia sigui el mateix que, el 1903, confe-gia els de La reliquia. No trobarem cap punt de referbncia(lLle ens permeti inserir els dos poemes en una linia evolu-tiva, per esborradissa que sigui, i encara que rracrem de

IOSEP M. LLOMPART

resoldre el problema assenyalant desnivells qualitatius, la

discontinuitat restar), al capdavall, insalvable. De fet, els

dos sectors que en termes generals podem destriar dins I'o-

bra alcoveriana, apareixen escindits, no tan sols per una dis-

t)ncia enorme de qualitat, sin6 tambd d'essbncia. No hi ha

un Alcover dolent (el del vuitcents) i un Alcover bo (el del

noucents) -ni molt menys un Alcover dolent perqu) escriu

en castell) i un Alcover bo perqut escriu en catal)-, sin6

mds aviat dos poetes amb prou feines relacionables i, en tot

cas, inexplicables I'un en funci6 de l'altre. Entre l'autor de

Trauesia i el de La reliquia hi ha molt mds que diferbncia: hi

ha incoherdncia.

Thnmateix, no cal pensar en miracles ni en desvetlla-

ments genials. El cas Alcover, la metamorfosi radical que

transforma el poeta en un altre poeta, ds un exemple colpi-

dor, fins i tot dram)tic, de com els condicionaments socio-

histbrics (circumst)ncia ambiental, formaci6, educaci6,

etc.) s6n capaEos de determinar una obra literhria, i de com,

a conseqtibncia d'haver entrat en conflicte aquells condicio-

naments amb uns fets biogrhfics, poden capgirar-se amb

violbncia els pressupbsits que servien de base a aquesta

obra.

No ens detindrem en I'an)lisi -apassionant sens

dubte-de la metamorfosi del poeta. N'hi ha prou de fer

notar l'existbncia dels dos Alcover. Primerament, I'Alcover

integrat dins el m6n provincial de la Restauraci6; un home

de " leuita infusa" -s6n paraules de Jorge Guilldn-que escriu

versos superficials, banals molt sovint, amb pretensions d'i-

ronia escbptica (mimetisme campoamori)), o d'una senti-

mentalitat abocada a la cursileria (mimetisme becqueri)), o,

en el millor dels casos, animats d'intencions transcenden-

tals que es dilueixen dins una verbositat digna del Nrifiez de

PROLEG

Arce mds sonor. Es a dir, el fabricant de versos ni millors nipitjors que els que aleshores escrivien els seus col.legues derlualsevol ciutat espanyola amb bisbe i governador civil. Itot seguit, desprds d'un silenci critic que ve a coincidir ambcls anys inicials del segle, I'altre Alcover, auror d'un grapatcle poemes insignes.

El primer 6s un poeta una mica vanit6s i discretamentambici6s. Fa poesia de sal6 amb un cert delit de triomfar;potser sobretot de triomfar en societat, d'esser el poetadiguem-ne oficial de la seva provincia. El segon ds, encanvi, un poeta essencial, intemporal fins a cert punt, des-lliurat de la circumstincia, dels prejudicis i dels afanys quehavien aclaparat l'altre poeta. Si escriu poesia ds per feralguna cosa que el deixi arribar tranquil a I'horabaixa de lavida, perqud el qui td la seva edat i el seu car)cter ja noambiciona glbria; ambiciona solament viure en pau amb ellmateix.' LAlcover del vuitcents va deixar una obra mdsaviat llarga: Poesias (1887, 2." ed. augmentada 1892),Nueuas poesias (1892), Poemas y armonias (1894), Meteoros(1901). LAlcover del noucents ds autor d'una obra curra,inrensa, concenrrada en un sol llibre, Cap al tard (1909),

amb I'afegit6, ja afeblit i un poc incolor, dels Poemes biblics(1919), i l 'epfleg gairebd pen6s de les sdries d'epigramespublicades al'Almanac de les Lletres (1922, 1924). El pri-rner poeta -el del denou- desapareix en 1901, desprds def 'edici6

de Meteoros; el segon fa acr.e de presbncia pel febrercle 1903, amb la lectura pdblica de La Balenguera.

' Als arnics del Sald Beetbouen. O. C., pig. 267. (O. C. JoanAlcover: Obres comp letes, Barcelona, 19 51.)

t 11 0 TOSEP M. LLOMPARI

El fet que l'Alcover d'abans fos un poeta d'expressi6 cas-

tellana (per bd que ocasionalment escriv(s poemes en catal)

i )dhuc se sentis atret, amb intermitbncies, per una mena de"regionalismo

bien entendido"), i que, en canvi, el nou

Alcover que es revel) el 1903 ja fos sempre, sense cap mds

vacil.laci6, un poeta de llengua exclusivament catalana, ha

induit els amics de les solucions frcils, mds o menys patrib-

tiques, a reduir el problema a una qiiesti6 lingi.ifstica: JoanAlcover no ds un gran poeta fins que no es decideix a escriu-

re en catal). Seria, doncs, el canvi d'idioma allb que hauria

determinat la diferbncia de nivell qualitatiu.

Aixb no ds cert, emperb. Quan N'Alcover feia poesia

barata, en feia tant en castellh com en catalh. N'hi ha prou

de llegir els poemes catalans anteriors a la crisi (com per

exemple Elforaster a Mallorca, escrit l'any 1899 en home-

natge ^ Alu^ru Sereix), per adonar-nos que el poeta no ha

canviat gaire; ds encara, escrigui en I'idioma que escrigui, el

de Poemas y armonias o de Meteora.r. Pens que els qui creuen

en un poder taumatfrgic de la llengua i I'apliquen al cas del

nostre poeta no fan mds que invertir els termes del proc€s.

Joan Alcover no troba la seva veu personal quan es resol a

escriure en catal), sin6 que, contrlriament, opta pel catal)

de manera irreversible, un cop ha pres conscibncia del seu

art propi; 6s a dir, quan deixa de banda la poesia de sal6, I'a-

fany de triomf i de notorietat, i tracta d'aconseguir, a travds

de I'expressi6 pobtica, quelcom que l'alliberi de les tensions

provocades per uns esdeveniments biogr)fics. Es una crisi

humana, allb que provoca la crisi del poeta; i, com a conse-

qiilncia, aquest -el poeta- es decanta cap al vehicle idiom)-

tic que li ds m6s apte per comunicar la nova coneixenga

assolida. "Arribaren

per mi les hores trhgiques que precipi-

ten la maduresa de la vida i ens donen d'ella un sentit mds

PROLEG

l lt i seri6s. Amb la crisi de I'home ve a coincidir la crisi deI'artista; i llavors tota parla que no fos la materna, va refu-sur-la el llavi febrosenc, com el contacre de quelcom inex-pressiu, fred i met)l.lic".t Es versemblant situar aquestes"hores

tr)giques" que donen de la vida -i de la poesia- unscntit mds seri6s, entre 1901, data de la mort de la seva filla'lbresa,

vfctima de la tuberculosi pulmonar (com ho haviacstat, catorze anys abans, la seva mare, Rosa Pujol, primerarrruller del poeta), i 1903 data probable de La Balenguera isegura de La reliquia i Enyoranga.3

Es curi6s que alguns secrors de la crftica mallorquina nohagin sabut destriar els dos poetes que Joan Alcover va esserstrccessivament, i creguin que I'auto r de El ciprds de milruerto ds ben relacionable amb el de Desolaciti. Fins i rcrI'l'ran presentar com a paradigma de poeta bilingiie, quancn realitat la seva fase de bilingiiisme, ds a dir, d'ds simulta-rri dels dos idiomes en l'obra poBtica, sense acabar de deci-rlir-se per l'un o per l'altre, ds molt breu. S'inicia cap a1899, quan el poera es planteja per primera vegada la pos-sibilitat de l'(rs sistem)tic del catal),a i, fins alb on li permetla seva condici6 de maurista militant, insinua una mena decoqueteig amb el catalanisme,t i resra closa cap a 1901,

' Discurs pronunciat a lAteneu Barcelon)s I'octubre del 1906,ltmb motiu del Congrds de la Llengua. O. C., pig.278.

r Vegeu cart€s a Joan Lluis Estelrich de 5 de marg i 3 d'abrilt lc 1903. O. C. , p igs. 686 i segs.

a Vegeu carta aJoan Lluis Estelrich de 12 de juny de 1899. O.{ . . , pdg .678 .

' Vegeu carta aAngel Ruiz i Pablo de 12 de juny de 1899. O.{ ' . . , p i ry.761.

T3I 2 TOSEP M. LLOMPART

arrossegada per la crisi de la qual naixer) el nou poeta: un

poeta monolingtie d'expressi6 catalana. Es sorprenent, per

exemple, que Lloreng Vllalonga hagi insistit encara en el

tbpic del bilingiiisme alcoveri), dient que "fa

riure que s'ha-

gi pogut parlar de la conuersid d'Alcover".6 Allb que real-

ment fa riure 6s que s'hagi volgut mostrar com a exemple

de poeta bilingiie un escriptor que I'any 1901 creia desitja-

ble " que la lengua castellana se meta dentro del corazdn de

Mallorcd",T i que en canvi, cinc anys mds tard, proclamava

que "el

catal) ds, entre nosaltres, l'/rnica expressi6 possible

de I'escriptor artistd'.t Potser l'il.lustre autor de Bearn des-

coneixia l'obra d'Alcover, o bd ignorava el significat del mot"conversi6".

El llibre: contingut i cronologia

Cap al mrdva aparbixer a la primeria de 1909, imprbs a

la Ciutat de Mallorca per Amengual i Muntaner, a despeses

de l'editor barceloni Gustau Gili. El poeta fregava aleshores

els cinquanta-quatre anys i ja era considerat a Barcelona un

escriptor catalh de primer rengle. Havia Pres part en el cicle

de conferbncies a c)rrec d'intel.lectuals mallorquins cele-

brat el 1904 a I'Ateneu, i aquell mateix any un volum de la

biblioteca popular de l'Aveng recollia, sota el titol Art i

Literatura, uns escrits seus de caricter doctrinal i critic. En

6 Falses membries de Saluador Orlan. Barcelona, 1957, piry.143'' Carta aJoan Lluis Estelrich de 26 de marg de 1901. O. C.,

p)g. 683.' Discurs en el primer Congrds Internacional de la Llengua

Catalana. O. C., p\g. 273.

PROLEG

ocusi6 del Congrds Internacional de la Llengua Catalana(1906), havia pronunciat un discurs memorable. D'altrabanda, el seu nom sonava reiteradament en els Jocs Florals.

Lany 1905, experimenra per rercera vegada l'escomesarlc la dissort: un altre fill, Pere, el primogEnit, li moria enplena joventut. Lepistolari del poeta reflecteix en termespatbtics el dolor d'aquesta pbrdua, que vibra encara en ellarn6s parlament de 1906. Ara, perb, s'acosra a la vellesahavent remuntat totes les crisis -la de l'home i la de l'artis-ta-, resoltes en una serenor equilibrada. Ja sap qub vol delpropi art i qub ds el que prerdn aconseguir per mitj) de I'ex-pressi6 podtica. La tensi6, emperb, s'ha afeblit, i tal volta larnateixa lucidesa fa innecess).ria la poesia. Ja no cal lluitar.f)cr aixb els Poemes bibliu no seran una superaci6, ni tan.sols una continuaci6, sin6 mds aviat una supervivBncia.

Cap al tard 6s, doncs, un primer llibre amb cert aire declarrer llibre; ds el balang de l'esforg per assolir una estbticav)rlida. Fins a cerr punr, significa el compendi antolbgic onAlcover recull ,o, Jlb que consideralrigent de la sevi obracatalana. Lobra del poeta que ds ara, perb tambd el quepugui haver-hi de salvable dins la del poeta que havia esrar.[)'aqui que, mds que un volum dotat d'unitat org).nica-com ho ser) Poemes bibliu- es tracti d'un aplec de mate-rials diversos.

Els poemes s'agrupen en tres seccions: Cangons de la.\errA, Elegies i Endreces. Fora de secci6 figuren els poemesLa llengua ?htria, LA creu, Reials mercbs i L'espurna. Les( .lanpns de la Serra i les Elegies s6n els grups mds coherents.( )ontenen, a mds, les peces fonamentals del llibre. Aixb no<rbstant, ales Endreces -conjunt de versos mds o menys oca-sionals, i, com ds lbgic, desiguals-hi ha un poema ranirnportant com ds Record de Sdller i encara caldria siruar en

r5I 4 JOSEP M. LLOMPAM

aquest primer rengle una de les peces fora de secci6:

L'espurna.

Quina ds la cronologia dels Poemes continguts a Cap al

tar* I\o disposam de dades per a establir-la amb seguretat.

Prescindint de La creu (premiada en els Jocs Florals de

1888), que representa una de les incursions de l'Alcover

castell) per la poesia catalana, sabem amb certesa que El

foraster a Mallorca ds de 1899' i no ds arriscat suPosar que

d'aquesta mateixa data ds La llengua phtria, publicada

aquell any,'o que respon ben bd, d'altra banda, a les

vacil.lacions bilingiies anteriors a la crisi, reflectides en una

catta a Joan Llufs Estelrich del 12 de juny. Quant a certes

Endreces -Mori joue, Als autors d"'Horacianes i "Enllh",

etc.-

no ds dificil datar-les de manera molt aproximada, perqub

es refereixen a fets concrets: mort d'Emilia Sureda (1904),

publicaci6 dels llibres al.ludits de Costa i de Maragall

(1906) , e tc .

A part aixb, el poeta, en el proemi, atribueix a les

CanEons de la Serra una prioritat cronolbgica respecte a les

Elegies. Aquesta prioritat, emperb, no Pot esser entesa lite-

ralment, perqub I'abril de 1903 enviava a Estelrich" cbpia

de dues Elegies (La reliquia r Enyoranga), mentre que una de

les Cangons (El reD no ds anterior a la primavera de 1904."

Thmpoc no ds versemblant atribuir a la pega central d'a-

questa secci6 -el poema La Serca premiat en els Jocs Florals

e Vegeu carta aJoan Lluis Estelrich de 10 d'octubre de 1899.

O. C., pitg.679.'o La Roqueta, setmanari mallorqui,Il (1899-1900), 3." bpoca,

nlm. 286 de 7 d'octubre de 1899." Carta de 3 d'abril de i903. O. C., pi9.687.t2 Vegeu Cap al tard, notes.

PROLEG

.lc 1905-una data anterior a la d'aquelles dues elegies. Airrtjar per la correspondbncia del poeta, podem suposar queI.a Serra va esser escrita l'estiu d'aquell mateix any 1904,t3 irr<r fora gens arriscat admetre que la majoria de les Cangonstlatin d'aquesta bpoca.

Fet i fet, nom6s per via d'hipbtesi, situar(em entre 1903i l904les tres primeres Elegies, ds a dir, Les campanes, LAreliquiai Enyoranga (aquestes dues amb rora seguretat), i lesOangons de la Sena (o almenys una bona part d'elles).Semblen, en canvi, mds recents les altres Ehgies -Desolacirj,

Ool'loqui, i Dol, premiada la darrera en els Jocs Florals de1907-i el poema L'espurna. Segons tots els indicis, les pecesa les quals ens referim haurien estat escrites amb posteriori-tat a I'estiu de 1905. Aixb gairebd podem dir-ho amb cer-tesa de Col.loqui, Dol i L'espurna, puix que a rores tres elpoeta fa al.lusi6 mds o menys expl(cita a la pbrdua del seufill Pere, mort el 14 de juliol d'aquell any:

"I el duien a

romandre al mateix vas / de sa germana morta" (Cot.loqui);"Clom

en el fons d'un vell retaule / llisquen els dos adoles-cenrs" (Dol); "Mai

els tres rius de lligrimes vingueren / tandolgos i tan plens com brollen ari' (L'espurna).

Resten, tanmateix, molts poemes de data incerta, que nit:rn sols hipotbticamenr gosar(em suggerir. A mds de Lallengua phnia i El foraster a Mallorca, in'hi ha alguns altresd'anteriors a la crisi de l'home i de l'artista? No hem dercbutjar aquesta possibilitat. Tal volta una an),lisi minucio-sa ens permetria atribuir al primer Alcover -ja molt a prop,crnperb, de la frontera amb el segon- poemes com

'r Vegeu cafia a Joan Lluis Estelrich de 10 de juny de 1905.( ). C., plg. 690.

t 7r5 JOSEP M. LLOMPART

Salutaciti, La cangd populaa Fill d'hnima o Reials mercis'

Aixb sense comptar Maternitaf, que no ds mds que una ree-

laboraci6 -molt millorada, val a dir-ho- de La nube y la

fuente que figura ales Poesias de 1887.

LEscola Mallorquina i el paisatge com a simbol

Lanomenada Escola Mallorquina de poesia ve a esser

una conseqi.ibncia de la mitificaci6 dels dos grans Poetes

insulars de Ia cruilla dels nou-cents: Miquel Costa i Llobera

i Joan Alcover. En l'obra de l'un i en la de I'altre, prou

divergents en molts aspectes, hi ha un seguit de notes

comunes, que esdevindran dogmes estbtics per als seus dei-

xebles fidelissims. una primera caracterfstica compartida

pot esser la marginaci6 respecte als correnrs modernistes.

Tant Costa com Alcover adoptaren una acritud recelosa da-

vant ells, o, a tot estirar, nomds consideraren positius alguns

dels seus aspectes.ta En el fons, se sentien molt mds identi-

ficats amb l'incipient noucentisme; sobretot amb allb que

aquest comportava de contenci6 expressiva, d'exigdncia

dbrdre, de rigor formal, d'estilitzat i convencional hel'le-

nisme. Aixi doncs, la poesia mallorquina enllagava directa-

ment el floralisme rom)ntic amb una mena de versi6 Pecu-

liar i personal del noucenrisme, sense passar l'experibncia

de la rauxa modernista. Nomds alguns mallorquins que no

PROLEG

rcstaren a Mallorca -Alomar, per exemple- ofereixen con-tllctes certs i positius amb aquells corrents.

Fet i fet, la bniixola de I'Escola Mallorquina s'orientavacap a altres nords; els nords que li assenyalaven els seus dosrnestres. Es a dir: Horaci, Leconte de Lisle, Carducci, Leo-pardi, els rom)ntics francesos (Hugo, Vigry, Musset), unarnica de Baudelaire, un poc dels simbolistes m6s avinents...i tambd els floralistes de casa; Pons i GaJlarza sobretot.f )otser ds el llegat de Pons i Gallarza allb que determina una.scgona nota comuna a Costa i Alcover: el sentiment del pai-s:rtge, o, dit d'dtra manera, la visi6 dels elements paisatgis-tics com a simbols mds o menys complexos, capagos deconfegir aquell bodelerh "langage

des fleurs et des chosesnruettes". Doncs bd, aquesta nota ens proporciona el pri-rner tema fonamental de la poesia d'Alcover. El trobarem atot arreu de la seva obra, a vegades com a motiu central, avcgades com a factor secundari, si bd la plenitud del seutfcsenvolupamenr cal cercar-la a les CanEons de la Serca.

Entre aquesres cangons figura un poema, L'ermith quicdpta, notabilfssim no sols per la seva qualitat, sin6 tambd delpunt de vista de la teoria de I'expressi6 pobtica. Es interessantrclacionar-lo amb l'assaig del mateix Alcover sobre laIlumanitzacif dz l'art, perqub en els dos textos ve a exposar lascva doctrina de la contemplaci6, htimament vinculada aI'tctitud del poeta davant la naturalesa, i, en definitiva, davantcl paisatge considerat com a matbria pobtica. Per a Alcover, la

lroesia, i, en general, tota realitzair6 artistica, s'abasta per mitj)tlc la contemplaci6: "De

l'esperit humh i la naturalesa, units

lrcr la contemplaci6... neix la creaci6 de l'artistd'.t5 Ara b6,'a Vegeu Miquel Costa i Llobera: Laforrna pobtica r nota criti-

c a En[lA de Joan Maragall (Obres completes, Batcelona, 1947,

pirys. 437 i 510), i Joan Alcover: Rusifiol i el mod'ernisme a Espanya

(O .C . , p i $ .2 r2 ) .'5 Humanitzacid de lart. O. C., pdg.223.

r 91 8 TOSEP M. LLOMPART

pqub entdn ell per "contemplaci5? "Contemplaci6 vol dir ex-

pandiment de l')rnima damunt la cosa contempladi','6 i, per

tant, no la pura complaenga estbtica ni tampoc la visi6 nomds

sentimental del m6n exterior, sin6l'aprofundiment dins ell a

la recerca d'una coneixenga essencial. Essencial perb no gens

abstracta, sin6 mds aviat impregnada -gairebd "impurifica-

da"- del batec humh. Thnmateix, per assolir aquesta coneixen-

ga en cal una dtra de prbvia, diguem-ne anal(tica -'tscorco-

llar cosa per cosd'-, que consisteix en la vivbncia de I'objecte

contemplat, o, dient-ho en termes mds exactes, la conuiuincia

amb ell. Diu el poema:

Si vols estendre

pels amples horitzons de la muntanya

I'esguard contemplatiu, ans de pujar-hi

recorre pam a pam tota la terra

que des del cim dominar)s; aturdt

al comellar, al bosc, guaita la mina,

saluda els nius humans, vulles conbixer

la clapa de verdor si ds blat o ds ordi,

i aix(s, escorcollant cosa per cosa,

a la contemplaci6 ton ull prepara.

I, tot seguit, subratlla la diferbncia entre allb que nomds

ds "veure" i allb altre que ds

"contemplar", posant de relleu

la qualitat humana i emotiva d'aquesta darrera operaci6:

lJn temps, per la nocturna escampadissa

de llumets casolans que el puig revolten,

PROLEG

com un cel ajagut sobre la terra,I'esguard lliscava indiferent, mes aracada llum ds un nom, una vivendaon he segut a dessuar, a I'ombra,o he escalfat una estona les mans balbesen la fumosa cuina; on he rebudesmercbs de pietat o la dolcesad'esser humil davant la porta closa.

A travds, doncs, d'aquest conviure amb les coses i ambla humanitat del m6n de fora, es produeix la uni6, I'expan-diment de I'esperit damunt la naturalesa, que eleva el poeraa la coneixenga essencial i transcendent a nivell de sintesi.

El paisatge alcoverii

Som en definitiva, com en el cas de Costa i Llobera,dins la tradici6 simbolista que parreix de certes liniesrom)"ntiques, i, sobretot, de Baudelaire. Ara bd, sense arri-bar a la puresa lirica del millor Costa, el paisatge deN'Alcover ds mds profund i, sobretot, mds cilid. Cal obser-var-hi dues constanrs que el caracteritzen prou bd, i que, ala vegada, assenyalen uns matisos diferencials respecte ald'En Costa.

En primer rerme, el paisatge de N'Alcover no ds com eldel liric de Cala Gentil, un paisatge en soledat, un di)leg.sense testimonis entre el poeta i la naturalesa, sin6 que,rnolt sovinr, s'anima amb figures. Hi ha la presbncia deI'home -de I'home en segona o tercera persona gramarical-integrada dins ell i harmonitzada amb ell. Nomds en una<rcasi6 -El uianant- aquesra presbncia ds una nota inharmb-

' 6 Ib fd .

2120 JOSEP M. LLOMPAM

nica, amb la visi6 del patfbul enmig d'una albada perfecta,

i la conclusi6 que se'n deriva: "Dels hostes de la terra 6s

I'home encara / l'(rnic qui l'envileix". Normalment, empe-

rb, la presbncia humana contribueix a la plena harmonia de

la natura. Aixi a L'ermith qui capta, en el sonet Aue Maria,

en El Rei, a Notes de Deih, etc. I, per damunt de tot, en

aquella enumeraci6 vibrant de La Serra, brillant(ssima visi6

panor)mica de paisatge amb figures, plena de dinamisme,

on la humanitat, contemplada en la seva vida col'lectiva i

quotidiana, s'integra de ple dins l'irmbit d'una altra albada

de signe exactament contrari a la de El uianant.

Una segona nota que tipifica el tractament que el nostre

poeta d6na al tema ds l'actitud enyorosa. El paisatge

d'Alcover simbolitza molt mds un bd enyorat que no un bd

posseit. Thmbd La Serca ds un exemple caracteristic d'aquest

caire; perb no menys ho pot esser La sirena. En els dos poe-

mes la contemplaci6 del paisatge crea una figura mftica feme-

nina, com a signe d'un ideal inassequible de plenitud i de

felicitat. A La Serra, aquest ideal ds la vida lliure, patriarcal i

primitiva de la ruralia (tal com somiava la ruralia, ds clar, un

poeta burgbs de comengalnents de segle), representada per la

camperola endregada i amatent, que ds "com

una pinturd', o,

si ho volem traduir a termes un xic malbvols, com una figu-

reta de "souvenir

de Majorque". A La sirena, una composici6

impregnada de vigor6s erotisme, I'ideal frra una existbncia

instintiva, apassionada, en contacte intim amb la naturalesa,

figurada aqui per un dsser mitolbgic.

Perb tant se val; el poeta sap i confessa que aquestes

vides ideals no s6n per a ell:

-Som la camperola que Presents te du;

io vdnc de la Serra, mes no som per tu.

PROLEG

En resum, doncs: paisatge amb figures i paisatge enyorar,(()ntrastant amb el paisatge solitari i posseit de Costa i Llobera.

La Serra i La sirena encara ens poden servir per apuntaruna tercera nota del paisatgisme d'Alcover (compartida

;l(luesta, fins a cert punt, amb Costa i Llobera). Es tracta delrr irrealitat essencial, de la visi6 idealitzada que ofereix de larraturalesa a tall de simbol. La Serra, tot i el seu realismepl)stic, ds, com a simbol, una solemne mentida; tan grossar'<rm ho pugui esser, per exemple, La barraca de Teodorl,lorente. El poeta es deixa emportar -magnificament, si hoconsideram del punt de vista estbtic- pel mite de la

"vida

tl'or"; un mite que no td res a veure amb el que era la reali-tut humana, mds aviat sinistra, de la muntanya mallorqui-na. No cal que li'n fem, emperb, gaire retrets. Al capdavallcll ho sap i no tracta d'enganyar-nos. Es limita a col.locar laprbpia poesia en un pla ideal on la mentida ds vllida.

Simbologia: I'arbre

Seria temptador assajar l'estudi de la simbologia delsclements paisatgistics en els poemes de Cap al tard. Larnatdria, tanmateix, 6s massa complexa i del tot imprbpiatl'una visi6 de conjunt. Ens limitarem nomds a assenyalar lainsistbncia amb qub apareix repetit el simbol de l'arbre. Unsfmbol ja il.lustre dins la poesia insular d'eng) de L'oliuerarnallorquina de Pons i Gallarza i de El pi de Formentor de(losta i Llobera.

En els versos d'Alcover, l'arbre assumeix alguna vegadasignificaci6 civil, com per exemple a la Cangd dels pins, onlpareix com a signe de llibertat. Perb 6s molt mds sovint,com en el poema de Pons i Gallarza, simbol de permanbn-

22 IOSEP M. LLOMPART

cia, de perennitat. En aquest aspecte, ds interessant obser-

var que, amb la sola excepci6 de Les campanes, I'arbrc €s

present a totes les Elegies. A EnyoranEa €s el "xiprer

ador-

mit", ple d'ales invisibles, que, una mica bbviament, parla

d'immortalitat al poeta; a La reliquia €sl'antiga olivera, I'ar-

bre centenari de gest quasi paternal ("amor6s pontava la

soca torguda, / perqub sense ajuda / pogudssim pujar-hi"),

viu i immutable vora el faune mutilat. el brollador eixut. la

font que no vessa.

Permanbncia, doncs, enmig de la devastacid. Perb no

tan sols aixb, sin6 tambd, molt concretament, permandncia

del dolor com a justificacid de la vida d'un mateix, en la

mesura que aquesta vida esdev6 testimoni de la desgr)cia i

salva per damunt el temps la membria dels bdns perduts.

Aquest ds el mat(s que el s(mbol de I'arbre adquireix a les

tres darreres Elegies: "Ran

de la fossa com un arbre estic, /

que hi beu tota la saba./ Mes I'arbre ha de fruitar"(Col.loqui); "Mon

pensament amolla el fruit / com el bran-

cam d'una figuera I tota penjada sobre el buit" (Dol),

potenciat fins a I'expressi6 suprema en el sonet Desolacif.

El simbol disbmic: "Notes

de Dei)."

Desolacif, on el poeta s'identifica amb un arbre abans

esponer6s, desarborat avui i amb la soca migpartida pel

llamp, que nomds viu per a plinyer allb que d'ell mateix ds

mort, ofereix un exemple tfpic de simbol continuat de

caricter monosbmic, ds a dir, sense cap altre significat mds

que el simbblic. Aixb no obstant, la lectura atenta de les

CanEons de la Serra, sobretot d'algunes de les de to menor i

d'aparenga mds lleugera, ens pot fer sospitar l'ds -conscient

PROLEG 23

o r)o, tant se val- d'una mena de sfmbol mds subtil: el s(m-lrol anomenat disdmic, que admet el doble significat (direc-

tc i simbblic), i, per tant, la doble lectura. Antonio Macha-tkr, que el va emprar amb reiteraci6, venia a definir-lo en el(onegut aforisme:

Da doble luz a tu verso.

para lefdo de frente

y al sesgo.

.Hi ha a vegades aquesta doble claror en els poemes de

foan Alcover? Bernat Vidal i Tom)s'7 apuntava la possiblesirnbologia disdmica de les Notes de Deih, rres soners de verspcntasfl.lab, elogiats sovint com a exemple de I'Alcover igil,lcstiu i somrient, potser amb un eco del poeta irbnic quelravia estat abans. La composici6 ha estat qualificada detlcliciosa, i no hi ha dubte que ho 6s.

Thnmateix, si desprds de copsar-ne la gr)cia i d'adonar-r)os que en aquests soners hi ha alguna cosa especial -algu-

na cosa intensa que de moment no sabriem definir, perbrlue endevinam que va mds enll) de la pura gr)"cia-, assajamtrna primera an)rlisi, descobrirem que I'estrucrura del con-

itrnt ds admirable. El poema es desenvolupa mitjanganr unagradacid perfecta: en el primer soner apareix el paisatge ensoledat; en el segon, aquesr mateix paisatge es va poblant deligures en moviment -"dones que feinegen, / nins belluga-tf issos"-, una de les quals s'individualitza: la vella que s'a-costa al foc de la llar. Finalment, en el tercer soner, dtresligures es destaquen i s'individualitzen al seu rorn: una

'? Els simbols a la poesia de Joan Alcouer.Inbdit.

2524 JOSEP M. LLOMPART

dona -"la veind'-, una nina i el badoc -el contemplador, ds

a dir, el poeta. La visi6, en suma, s'ha anat concretant, al

mateix temps que restringia el seu camp, fins a restar cen-

trada sobre el mateix poeta com en un autoretrat.Lagrada-

ci6 -cal repetir-ho- ds perfecta: paisatge en soledat vist

panor)micamenu paisatge amb figures que I'acosten i el

delimiten; figures individualitzades damunt el paisatge;

autoretfat.

El que ara hem d'esbrinar ds si, per sota aquesta estruc-

tura tan satisfactbria, hi ha quelcom que expliqui I'extran-

ya intensitat del poema. Facem una segona anhlisi i reparem

un detall que potser ens havia passat per malla. Els tres

sonets tenen un element comd, repetit a cada un d'ells: el

fluir de l'aigua pel torrent. En el primer sonet:

Cada casa sent

pel seu pontarr6

passar la remor

de I'aigua corrent.

En el segon:

La vida s'escola,

el sol va a la posta

i el torrent al mar.

I en el tercer:

Blanca de bromera

cau la torrentera

amb sa veu de tro.

PROLEG

Observen tambd que en el sonet central I'element com/r.rlxrreix estructurat en forma paral.lelfstica amb altres dos( onceptes, donant-nos gairebd la clau -"la vida s'escold'-.l'rrna altra lectura, mds profunda, del poema. I encara, afi-rrrrnt m6s, veurem que els tres dnics personatges que, llevat.lcl poeta, apareixen individualitzats sdn una vella, una.lona i una nina: el s(mbol tradicional de les tres edats de lavida humana.

Potser no 6s absurd creure que hem trobat els signes destrggesti6 que s6n la base del funcionament del simbol disb-rrric. La lectura directa del poema ens ha comunicat la visi6rlcl

"badoc": una descripci6 plena de color, de moviment i

tlc gr).cia, amb una punta d'humorisme intranscendent. Escl caire

"delici6s". Perb mentrestant, aquells signes, sense

rprc gairebd ens n'adonissim, ens empenyien cap a la lectu-ra de biaix, que, davall davall, ens insinuava la visi6 del"contemplador":

l'elegia del temps que passa com I'aiguarlcl rierol; de la vida que camina inexorable cap a la mort,

com el sol va a la posta i el torrent al mar. Un sentimentrrrolt viu i molt repetit en els poemes de Cap al tard:

"Quan

lrr parella ve de noces, I javeu i compta sos minyons; / veuc<rm davallen a les fosses / els que ara viuen d'il.lusions" (La

llalenguera); "Par

que en el terme divisori / de les tenebresi la llum / diuen el salm recordatori I de nostra vida que esconsum" (Les campanes);

"Trenta anys de ma vida volaren

tlc pressa" (La reliquia), etc.

Thl volta aquesta an)ilisi -una mica bizantina, si es vol-scrveixi per fer palbs el rigor tbcnic de la gran poesia alcove-riana, i, molt concretament, per justificar l'encis, gairebdtorbador, que uns versos tan simples, tan

"deliciosos", com

srirr els de les Notes de Deih, exerceixen damunt qualsevolIcctor minimament sensible. En tot cas, posa ben de mani-

26 TOSEP M. LLOMPARI

fest la subtilitat i la finor penetrant, a mds d'exquisida, amb

qub Joan Alcover tracta el tema del paisatge.

IJelegia

El dolor provocat per la seva desgrlcia familiar, compar-

teix amb la interpretaci6 del paisatge com a sentiment i com

a simbol la base tem)tica de la poesia d'Alcover. Primer de tot

convd advertir que ell no era, temperamentalment, un poeta

elegiac. l^y 1924, contesta-nt una enquesta, declarava: "Jo

no tinc preferbncia pel dolor com a font d'inspiraci6; 6s el

dolor el que ha tingut preferbncia per mi".tu En el fons, pot-

ser ell s'hauria decantat mds bd ap a una visi6 irbnica i criti-

ca; i si va donar contingut elegiac a la seva poesia millor, va

esser a causa d'uns esdeveniments que I'afectaren de manera

personal i directa; no per cap mena de pessimisme abstracte.

Lelegia d'Alcover ds, doncs, d'arrel estrictament biogr)fica.

En els poemes de Cap al tard, el tema elegfac pren

diverses concrecions, que sovint apareixen barrejades, i que,

sovint tambd, s'expressen per mitjl de simbols suggerits per

la contemplaci6 del paisatge. [Jna primera concreci6 de la

qual ja hem fet esment, ds allb que podem anomenar tema

del "m6n

esbucat", ds a dir, el pas del temps experimentat

com a fet devastador, que destrueix de manera implacable

els bdns que el poeta posseeix. Ja hem vist com aquest tema,

considerat objectivament, des de fora, s'amaga sota la lleu-

geresa amable de les Notes de Deih. Hi ds tambd, amb aquest

mateix tractament objectiu, i no amb modulaci6 elegiaca,

PROLEG 27

rrrr<<i com a signe d'esperanga, a LA Balenguera, on expressal,r perennitat de la vida civil -el poble-, contrasrant amb laItrgacitat de la vida personal. Perb quan aquesr motiu apa-rcix a primer pla i cobra un relleu mds acusat ds quan el

l)()cta el tracta, ales Elegies, des de dins, com a experidnciarrrlrjectiva. En aquest sentit apareix molt vigor6s a Desolacidi ds el pensament central de La reliquia.

Una segona concreci6 del sentiment elegiac es -bbvia-

rrrcnt gairebd-el tema de la mort. No es tracta, emperb, delu mort prbpia ni de la mort en abstracte, sin6 de la mort..l'rrns dssers determinats, anomenats en tercera persona, itlel buit que I'absbncia d'aquesrs dssers ha deixat en el m6n,lt:l poeta. Emprant termes de la precepriva rrobadoresca,tlirfem que l'elegia de Joan Alcover no ds un nlair, sin6 un,,plantr. Per aixb, no lamenta en primer pla la prbpia des-rillcia, sin6 la mort d'unes persones estimades: 'A

mosinfants no tornarl la vida / el broll de foc i el ritme delsrrrartells / sobre el metall de l'Inima enrogida; / no em

lrlany de ma dissort, els plany a ells" (Col.loqu).

Aquesta circumst)ncia de no pl)nyer la prbpia dissort,..,rndueix cap a un tercer maris de la linia elegiaca,ja al.ludit('n tractar del simbol de I'arbre: l'acceptaci6 de la desgrlcia( orn a experidncia enriquidora. Es allb que podrfem ano-nrenar el tema del

"dolor fecund". El poeta lamenta la mort

,lcls fills, perb, al mateix temps, accepra l'experibncia dolo-losa d'aquesta pbrdua. I I'accepta per un doble moriu: en

lrrimer lloc perqub el remuna cap a una vida mds plena("arribaren per mi les hores tr)giques que precipiten larrnduresa de la vida i ens donen d'ella un sentir mds alt iseri6s"); i, en segon lloc, perqub, objectivant el dolor perso-nal per mitjl de l'expressi6 poEtica, aconsegueix perpetuar.'l record dels dssers que ha perdut.

u Psicologia de la poesia lirica. O. C., piry.336.

JOSEP M. LLOMPART

La complaenga en la dissort -no gens masoquista, val a

dir-ho-ds implicita en La reliquia, nomds al.ludida a dos

versos -"beneida I'hora / que m ha duit aqui"-; perd ja apa-

reix formulada de manera explicita, en el sentit primera-

ment anotat de plenitud de vida per mitjh del dolor, a

Enyoranga:

Mes no donaria mos jorns de tristesa

pel cami de roses de ma jovenesa,

d'abans de trobar-hi el bd que he perdut,

perqub fins llavores no havia viscut,

i assoleix l'expressi6 mds completa a Col'loqui:

La plenitud de vida no comenga

ni arriba l'home a sa virilitat

sens que fermenti en l')nima el llevat

de I'intima sofrenga.

Sia ton cor el ferro espurnejant,

damunt I'enclusa del dolor, sonant,

i el dramatisme mds intens a Dol:

Entri Ia ratxa que em perfuma

amb la fetor d'un m6n podrit;

munti l'oreig que duu l'escuma

de les rompents de l'infinit!

D'altra banda, la segona idea abans esmentada de la

perpetuaci6 d'un imbit de records a travds de I'expressi6

pobtica, ds el tema fonamental de Col.loqui:

PROLEG

Jo vull que l'oli

del fruit amarg com espremuda oliva,

cremi tot en la llhntia que aureoli

dels dos adolescents la imatge viva.

Si la forga del geni m'ds estranya,

tan gran com ell s'aixeca mon dolor,

i jo puc llavorar I'alta muntanya

per esculpir-hi um monument d'amor;

i cl tema rinic del sonet Desolacid, on s'expressa per mitjh

tlcl sfmbol estremidor de l'arbre:

Cada ferida mostra la pbrdua d'una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;jo visc sols per a plirnyer lo que de mi s'ds mort.

No hi ha dubte que les sis Elegies que formen la segona

sccci6 de Cap al tard assenyalen el punt mds alt de tota I'o-

bre pobtica d'Alcover. Entre les tres primeres, escrites abans

rlc la mort del fill primogbnit (almenys, amb tota seguretat,

I t reliquia i EnyoranEa), i les tres darreres, posteriors a aquell

c.scleveniment (si mds no, tambd amb seguretat, Col.loqui i

l)ol),hi ha una diferbncia visible de tonalitat. Les primeres

tcr)en un aire de melangia serena, suggerit per una decora-

ciri una mica esfumant, de delicades pinzellades paisatg(sti-

t1ucs, i una imatgeria plena de connotacions suaus i enyoro-

scs: "Assaborint

l'hora tranquila I he reposar en el coster";"'f

btes les tintes llunyedanes I fan en la serra una blauor, I

rotes les veus de les campanes / una melbdica remo/';"fasmilers,

ac)cies, caminals d'arena, xiprer adormit..."; la

rtttisica dnlEa de I'aigua, l'hort senyoriuol, l'hora encantada,

t'tc. A les darreres, en canvi, la tensi6 patbtica predomina

2928

3 130 losEP M. LLOMPART

damunt la sentimentalitat enyoradissa. Les al.lusions al pai-

satge, o bd desapareixen, o bd cobren un signifi."t .stri.t"-

ment simbblic. A mds a mds, la imatgeria torna violenta:

I'arbre fendit pel llamp (q,t. contrasta amb el xiprer

d'Enyoranga, semblant a una torre d'harmonia); "el

broll de

foc i el ritme dels martells"; el " metall de l'dnima" ,Ies

"rom-

pents d.e I'infni/', la figuera repenjada sobre el buit, etc.Es molt probable que qualsevol lector de les Elegies se

senti atret en primer terme per Desolacid i per La reliquia.

Aquest darrer ds, no cal dubtar-ho, el poema mds perfecte

de la sbrie. Lanbcdota que li serveix de base oferia unes pos-sibilitats emotives molt intenses, que el poeta sap aprofitar

fins a I'extrem, eliminant a mds amb tot rigor, per mitj)d'un tractament contingut, mesurat, ple d'eleg)ncia, qual-sevol possible derivaci6 cap a la retbrica llagrimosa o la sen-

sibleria. Contribueix eficagment a la perfecci6 del conjuntI'irs d'una forma mbtrica prou caracteristica de N'Alcover(l'empra tambd a La Serra, a Enyoranga, a L'ltoste i a dos delsproverbis inclosos en els Poemes biblicl, construfda sobre elvers pentasfl.lab, que apareix, o bd autbnom, o bd com ahemistiqui d'un decasil.lab, seguint una linia melbdica quecaldria estudiar. Aquest metre li permet obtenir a La reli-

quia efectes musicals de gran bellesa i, a mds, perfectamentharmonitzats amb el moviment intern del poema.

De tota manera, si La reliquia i Desolacid represenren

respectivament, dins el conjunt de les Elegies, I'obra benfeta i la maxima intensitat colpidora, cd tenir en compre

que els altres poemes ofereixen un seguit de valors exrraor-

dinaris. S6n ben remarcables, per exemple, la integraci6 de

paisatge i elegia a Les campanes; l'eco rom)ntic, leopardi),

d'Enyoranga (amb la visid del jardf nocturn tan (ntima iestilitzada); el moviment dialbctic de Col.loqui, que traeix

PROLEG

l 't 'rrrlrremta de la Nuit de Mai de Musser, o l'abrandat pare-f r\n)c de Dol,la pega mds desigual del recull, puix que, si

lx'r' .na banda conrd alguns dels moments m6s intensos del.r grocsia d'Alcover, es deixata finalment en una segona parttk' eer)cter pietds, un xic convencional i )dhuc vulgar.

Rresia civil

I)aral.lelament a la crisi que va transformar el poeta, lairlcrlogia de I'home experimentava una evoluci6 mds aviattJrrricla i cautelosa, eue l'acosrava a la lfnia drerana, burge-m, rlcl catalanisme politic, en quanr semblava conciliableItrr[r el seu maurisme (que, d'altra banda, s'anava refredantI l)oc a poc). Malgrat rot, la conscidncia civil de JoanAl.rver era sobretot d'arrel sentimental, un xic vagarosa, i,ti v. arribar a conclusions clarfssimes en el terreny lingiifs-li. i literari ("El catal) ds, entre nosaltres, I'dnica expressi6pr.ssible de I'escriptor arrista"), n6 es va arriscar a fer-se

irc enfora d'aquest terreny.lrl tema civil accedeix, doncs, a la seva poesia per la via

dcl sentiment. Ld Balenguera (que, musicada per AmadeuViuc.s, arrib) a tenir a Mallorca la significaci6 d'himne sos-

ittis, vagament subversiu) ds una primerafrta de la cordap*r.ibrica de N'Alcover. A vegades, aquests remes apareixenyi'culats als altres dos motius essencials de la seva poesia: laerrrrtcmplaci6 del paisatge i el drama personal. Aixi, a La,*tftt, hi ha la identificaci6 pltria-paisatge, de la qual esdcriva un patriotisme gairebd folklbric, exrremadament ide-rli rzador i sentimentaloide.

l)'aquest punt de vista ds molt interessanr el poemaI.t'.t:1iltrna, on ve a consumar-se la sintesi de les tres linies

32 IOSEP M. LLOMPART

tem)tiques: paisatge, elegia, conscibncia civil. Es tracta d.un

poema de to major, amb una Punta de retbrica, perb vigo-

r6s i de bellesa extraordinhria en alguns fragments. La idea

de p)rtria hi batega mds perfilada, i no es limita al concepte

estrictament efusiu, de "patria chicd', que es desprbn de La

Serr*, sin6 que s'estdn a la noci6 de Paisos Catalans. D'altra

banda, a L'espurna, mds que de la contemplaci6 de l'6sser

fisic de la terra prbpia, el sentiment patribtic brolla unit al

dolor personal del poeta, com a conseqiiEncia de Ia pleni-

tud de vida que aquest dolor li ha fornit:

No us allunyeu, membries doloroses.

Si ftssiu nosa aquf, quan v6nc a seure

a la festa pairal, jo no hi seria.

Mai com al beure el vi de l'entusiasme,

sent tan a prop les enyorades ombres.

Es a dir que el poeta, a travds de l'experibncia dram)tica

de la seva biografia, abasta un sentit de la vida mds alt i seri6s,

per mitji del qual pren consciEncia del seu veritable 6sser

civil. En aquest sentit ds interessant observar que si a La Serra

havia establert la identificaci6 p)tria = paisatge, a L'espurna

expressa la tradicional equivalbncia p)tria = llengua.

Tambd 6s revelador comparar aquest darrer Poema amb el

titulat La llengua phtia, publicat el 1899 (anterior, doncs, a la"conversi6"),

com a signe de la claredat amb qub l'Alcover del

noucents va prendre conscibncia davant el fet lingiiistic.

Observem que a La llzngua phtria, per referir-se al catal),

nomds utrlitza la tonalitat tendra, sentimental, d'afectuositat.

Es un" "llengua

de perfums meselld', possetdora d'una "rara

virtut" m)gica; ds com "una

pluja" refrescant, c:rPaQ d'arribar-

li fins a l'arrel del cor. Adh,t. el simbol de Lia i Raquel td unes

PROLEG

r rrrnotzcions ben significatives. Lia era lletja i fecunda; va( .u rcgar Jacob de fills, va esser mare de tribus i generacions.l(.rtlrrel, en canvi, era bella; perb nomds va donar a Jacob dosf ills (aixb si, els mds estimats). De fet, Lia,la mare de familia,l;r n)cstressa de la casa, ocupa en el terreny pragm)tic una posi-r iri de superioritat, per bd que Raquel se'ns mostri superior enel pla ideal del sentiment. En el fons, el poera tradueix unarrrcrrtalitat ben ajustada ala pauta diglbssica. En el pla de larc;rlit:rt, el castell) (Lia) ds la llengua

"alti', i el catal). (Raquel)

l,r llcr-rgua "baixd'. Nomds dins I'lmbit exclusiu de sentiment,

cn virtut del mecanisme que els sociolingtiistes anomenen"itlcalitzaci6

compensatbrid', s'inverreix la pauta origid.ria i elt';rtal) ocupa el nivell superior. En definitiva, segueix essent lallcngua

"mds dolga que la mel" d'Aribau i de Villarroya. Res

nrc's. Al capdavall, no ds estrany ni contradictori que Alcover,tot i el festeig amb Raquel, opin)s encara, al cap de dos anysrf

'lraver publicat La llengua phnia, que seria un gran bd que el

t'lstcll) es fids "denffo

del coraz6n de Mallorcd'.A L'espurna, emper6, els seu pensament ha girat en

rotl<i. El catal) ja no ds la llengua "de

perfums mesella",trlornada de virtuts tbpicament femenines. La seva m)gia ja

tto consisteix a retornar al poeta, amb manyagueries derroicta, la joventut perduda, sin6 a desvetllar la conscibnciarl'rrn poble. Ara es revesteix de qualitats poderoses, gairebdviolcntes, diametralment oposades a aquelles altres qualitatstt'lrclres. Ara

"difon estremiments profttics",

"ens torna la

ll.''.or que I'ha nodrida", "td

notes de clarins" prou fortes perrk'spertar "els

titans que jauen en I'ombra de I'esperit"... Hark'se;raregut qualsevol rastre de mentalitat conformada perl,r pauta diglbssica, i la proclamaci6 del catal) com a instru-trrt'nt imprescindible per a la nostra expressi6 literiria, n'dsune conseqiidncia lbgica.

33

34 IOSEP M. LLOMPART

Balang valoratiu

Cap al tard no ds, considerat en conjunt, un dels llibres

millors de la poesia catalana moderna. Ja ens hem referit a

la seva manca d'unitat org).nica i a la disparitat dels mate-

rials que s'hi acumulen. Thmbd gosariem dubtar de la seva

import)ncia com a pega clau en l'evoluci6 de la nostra poe-

sia. Aix( com Verdaguer, Maragall o el mateix Costa i

Llobera, presideixen i condicionen, en un sentit o altre,

aquesta evoluci6, de manera que no en podem prescindir si

la volem entendre de una manera coherent, Joan Alcover ds,

en canvi, mds aviat prescindible. Sense ell, la histbria de la

nostra poesia moderna no hauria mudat gaire, seria mds o

menys el que ha estat.

A canvi d'aixb, Cap al tard contl alguns dels poemes

millors de la literatura catalana de tots els temps. Les sis

Elegies, La BalenguerA, L'ermith qui ca?ta, el sonet Miramar

L'espurna, han arribat fins a nosaltres intactes, sense que els

anys hagin marcit ni un sol bri de la seva bellesa. Assoleixen

ben bd l'alghria de la gran poesia europea del seu temps i

assenyalen el cim mds enlairat de la lirica insular. JoanAlcover no tenia preferbncia pel dolor; perb el dolor va

escollir-lo, i ell hagud de defensar-se'n amb la poesia. La

seva vocaci6 era de funcionari priblic distingit; un funcio-

nari amb prou enginy per confegir versos de ventall i fer-se

lloar pel paternalisme de la critica madrilenya. No pogud

realitzar-la, aquesta vocaci6, i Mallorca va guanyar el seu

poeta mds excels. La societat mallorquina de comenga-

ments de segle va perdre, emperb, un home brillant, pro-

vinci) i felig.

CANQONS DE LA SERRA

Josep M. LroupaRr