PSICOFARMACOLOGIAEN ESQUEMES

Ana AdanGemma Prat

Salut. Psicofarmacologia, 1

5

ÍND

EX

DE

CO

NT

ING

UT

SG

ram

átic

a de

scrip

tiva

de la

leng

ua e

spañ

ola

IPS

ICO

FAR

MA

CO

LOG

IA E

N E

SQU

EMES

ÍNDEX DE CONTINGUTS

AGRAÏMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

PRÒLEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

PRESENTACIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

I. INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15• Conceptes bàsics. Farmacologia, farmacocinètica i farmacodinàmica• Farmacocinètica. Estudi fases: absorció, distribució, metabolisme i eliminació• Farmacodinàmica: estudi de les corbes dosi-resposta• Efectes adversos

II PSICOFARMACOLOGIA BÀSICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41• Psicofarmacologia. Conceptes bàsics• Antecedents històrics

• Farmacologia de la sinapsis• Models animals de psicopatologia• Investigació psicofarmacològica. Assaigs clínics

III ADDICCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91• Terminologia

• Conceptes bàsics: dependència, tolerància, sensibilització, craving, neuroadaptació, control d’estímuls• Trastorns addictius: intoxicació, abús, dependència, abstinència, • Psicobiologia de l’adicció. Sistema dopaminèrgic

• Principals substàncies addictives: psicodislèptics, psicoestimulants, depressors• Tractament farmacològic dels trastorns addictius

IV. HIPNOTICOSEDANT I ANSIOLÍTIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121• Barbitúrics• Benzodiacepines i anàlegs• Fitoteràpia: ansiolíticohipnòtics• Ansiolítics atípics noradrenèrgics (NA)• Ansiolítics atípics serotoninèrgics (5-HT)

V. ANTIPSICÒTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143• Antipsicòtics típics o clàssics• Antipsicòtics atípics

VI. ANTIDEPRESSIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159• Antidepressius tricíclis• Inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO)• Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS)• Inhibidors duals• Altres antidepressius: IRN, NaSSA, ASIR• Fitoteràpia i luminoteràpia

6

VII. REGULADORS DE L’ESTAT D’ÀNIM. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185• Sals de liti• Anticonvulsionants clàssics• Nous anticonvulsionants

VIII. PSICOESTIMULANTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197• Amfetamínics: metilfenidat

• Metilxantines• Fitoteràpia

IX. NOÒTROPS I ACTIVADORS COGNITIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207• Noòtrops

• Vasodilatadors

• Antagonistes del canals de calci• Fàrmacs per a la malaltia d’Alzheimer: anticolinesteràsics i antagonistes glutamatèrgics• Teràpies en estudi

X. TRACTAMENT DELS TRASTORNS PSICOPATOLÒGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233• El tercer factor: l’efecte placebo. Conceptes bàsics, hipòtesis explicatives, predictors de resposta, placebos i trastorns psicopatològics• Psicofarmacologia i psicoteràpia• Estratègies de tractament per als principals trastorns psicopatològics

ABREVIATURES UTILITZADES EN EL TEXT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

BIBLIOGRAFIA D’APROFUNDIMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255

WEBS D’INTERÈS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261

9

PRÒ

LE

GG

ram

átic

a de

scrip

tiva

de la

leng

ua e

spañ

ola

IPS

ICO

FAR

MA

CO

LOG

IA E

N E

SQU

EMES

PRÒLEG

A partir del moment en què es van introduir en la pràctica clínica, la majoria de vegades mitjançant descobriments accidentals, els principals grups de psicofàrmacs, es va iniciar un replantejament total de les hipòtesis teòriques, de la nosologia, de la recerca, de les aproximacions terapèutiques i de l’assistència

d’or de la psicofarmacologia (1950–1960) i, encara que es pot considerar que moltes de les hipòtesis teòriques sorgides d’aquests descobriments són “gegants amb peus de fang”, perquè cap no ha pogut ser demostrada, s’ha de reconèixer que han contribuït, en gran manera, a l’extraordinari desenvolupament actual de la

D’aleshores ençà, ha crescut la necessitat d’introduir la formació en psicofarmacologia per a la capacitació dels professionals en el camp de les Ciències de la Salut, principalment en aquests moments en què es considera obligatori que l’abordatge dels diversos trastorns psicopatològics sigui de tipus interdisciplinari i que hi intervinguin professionals de tots els àmbits sanitaris, com ara psiquiatres,

etc.

generals del pensament i el comportament. Per tant, ha de considerar tot allò

psicoactives seran considerades medicaments o drogues.El llibre que es presenta, elaborat des de l’experiència formativa de diferents generacions de psicòlegs, en el marc de l’assignatura obligatòria de Psicofarmacologia que s’imparteix a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, serà una eina molt útil per abordar de manera pràctica i senzilla el coneixement objectiu de la psicofarmacologia en general i, més concretament, dels diferents grups de psicofàrmacs emprats en la clínica actual.Aquesta obra serà, sens dubte, de gran utilitat per als estudiants de grau i de postgrau de diferents disciplines, ja que s’ha adoptat una pedagogia innovadora (esquemes didàctics) que facilitarà l’aprenentatge dels coneixements bàsics de la psicofarmacologia, incloent-hi els mecanismes d’acció, els efectes secundaris, els grups de fàrmacs, les hipòtesis etiopatogèniques, els principis d’investigació, així com les interaccions entre tractaments farmacològics i tractaments psicològics. El

de conceptes i l’actualització de coneixements dels professionals amb una àmplia experiència clínica, atès que la presentació esquematitzada permet tant fer una progressió continuada dels continguts, com trobar una dada concreta que s’estigui buscant.Per acabar, només em queda reconèixer i agrair el gran esforç que les autores han fet elaborant aquesta obra que ara surt a la llum, la qual tinc el convenciment que es convertirà, sens dubte, en una clara referència per a la formació de les noves

de les Ciències de la Salut.

Prof. Miguel CasasCatedràtic de Psiquiatria de la Universidad Autónoma de Barcelona

Cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebrón de Barcelona

11

PRE

SEN

TAC

IÓG

ram

átic

a de

scrip

tiva

de la

leng

ua e

spañ

ola

IPS

ICO

FAR

MA

CO

LOG

IA E

N E

SQU

EMES

PRESENTACIÓ

El text que presentem té com a objectiu proporcionar informació actualitzada i alhora assequible de Psicofarmacologia, una disciplina en expansió permanent i amb uns continguts sotmesos a freqüents canvis atenent l’aparició i, en menor manera, també la retirada de genèrics en el mercat farmacèutic. En l’actualitat,

de generar problemes associats amb la seva utilització i la capacitat d’aconseguir canvis simptomatològics més ràpids en els pacients.La Psicofarmacologia es pot abordar des d’una multiplicitat d’enfocaments, complementaris però que es diferencien pels objectius d’estudi i les tècniques d’investigació que empren. El nostre enfocament per elaborar els continguts de Psicofarmacologia en esquemes se situa bàsicament en el vessant clínic, és a dir, l’estudi dels psicofàrmacs es fa atenent les seves accions o possibilitats terapèutiques. Aquest és l’enfocament clàssic de la Psicofarmacologia, on la metodologia més emprada és l’assaig clínic controlat i on es prioritza l’estudi

es tracten aspectes de recerca amb models animals, i a la Neuropsicofarmacologia, com quan s’exposen els coneixements de la farmacologia de la sinapsi.El format que utilitzem per al desenvolupament de la matèria s’aparta del clàssic

tècniques elaborades amb PowerPoint en les quals es detallen de manera bàsicament esquematitzada i molt visual els diferents aspectes que es consideren. Aquest ha

va entrar en vigor, al curs acadèmic 1999-2000, la darrera reforma del pla d’estudis a la Universitat de Barcelona, en la qual l’assignatura de Psicofarmacologia va

La publicació del text docent Psicofarmacologia en esquemes facilitarà força l’aprenentatge dels nostres alumnes en els propers cursos acadèmics, però el

com en el postgrau.Hem estructurat els continguts en deu mòduls o apartats diferenciats, de longitud i aprofundiment diferents segons el cas. Partim del fet que el lector no té coneixements previs de la matèria, i per això s’han dedicat els dos primers mòduls als aspectes introductoris. El primer es dedica a presentar els coneixements bàsics de la farmacologia general, com la farmacocinètica, amb les seves fases, i la farmacodinàmica, els quals són emprats de manera habitual en la descripció dels diferents genèrics i sovint serveixen per entendre les característiques i les diferències de fàrmacs utilitzats per tractar el mateix trastorn. El segon mòdul d’introducció

breu pinzellada a la història de la psicofarmacologia i una revisió dels principals aspectes funcionals i moleculars de la farmacologia de la sinapsi. El mòdul acaba presentant les característiques dels models animals de psicopatologia i presenta també la recerca en psicofarmacologia, amb les diferents fases dels assaigs clínics

El tercer mòdul es dedica a l’addicció, un aspecte cada vegada més important en Psicofarmacologia i que per si sol conforma la disciplina de les drogodependències, la qual podria ser motiu d’un manual independent. Els continguts que presentem en aquest mòdul són molt sintetitzats i posem l’èmfasi en els criteris bàsics i clínics de l’addicció, així com en els mecanismes d’acció dels principals grups de drogues. S’han seleccionat les principals substàncies amb acció al·lucinògena, psicoestimulant i depressora, per detallar els efectes del seu consum, i els abordatges farmacològics més habituals en l’actualitat per al tractament de la desintoxicació.

12

A més, expliquem per què diverses substàncies amb menor o major capacitat de generar addicció estan acceptades com a tractament psicofarmacològic i d’altres

terapèuticament.Del quart al novè mòduls s’exposen els diferents grups de psicofàrmacs, entre els quals distingim, en aquest ordre, els hipnoticosedants i ansiolítics, els antipsicòtics, els antidepressius, els reguladors de l’estat d’ànim, els psicoestimulants i els noòtrops i activadors cognitius. Per a cada grup es desenvolupen les hipòtesis biològiques en les quals es fonamenten les diferents opcions de tractament i els seus mecanismes d’acció en el Sistema Nerviós Central, els quals permeten

possibles reaccions adverses o perjudicials. Així mateix, es recullen els principals trets associats amb els aspectes farmacocinètics i famacodinàmics, i s’esmenten, segons el cas, les contraindicacions, les precaucions, la seguretat i les reaccions adverses, diferenciant les freqüents de les poc freqüents. També es detallen les seves indicacions, tant les acceptades pel Ministeri de Sanitat en relació amb els genèrics comercialitzats, com algunes que estan en estudi i que han aportat dades positives en assaigs clínics desenvolupats recentment. S’han confeccionat, així

i amb el rang de dosis que s’aconsella administrar. Atès que no pretenem fer un

als tractaments de manteniment o per a poblacions especials i les de límits superiors són per als tractaments dels trastorns en fase aguda o en pacients resistents a la resposta. Finalment, en els grups on hi ha la possibilitat de realitzar un tractament

diferents possibilitats i s’apunten també els riscos d’aquestes opcions.En el darrer mòdul s’exposen, per als principals trastorns psicopatològics, les recomanacions de tractament psicofarmacològic i psicoterapèutic i les interaccions que poden establir-se en els abordatges conjunts (farmacològic i psicològic). Es fa menció de l’anomenat tercer factor en psicofarmacologia, l’efecte placebo, del qual es descriuen les hipòtesis explicatives, els principals predictors de resposta i l’impacte que té en diverses condicions patològiques. Al llarg de tot el text es poden

o combinat per aconseguir la resposta en els pacients. És el cas de la luminoteràpia, una tècnica fonamentada en la cronobiologia i útil per a determinats trastorns del son, la depressió major - de manera especial si és estacional - i també en la patologia neuropsiquiàtrica associada amb l’envelliment patològic.

es pot accedir per ampliar, aprofundir o contrastar informació. Aquestes fonts

dels manuals de text publicats tant en castellà com en anglès, la qual, si bé extensa,

la matèria. Alguns cobreixen una gran part dels continguts tractats mentre que

substàncies. En els recursos d’Internet s’han seleccionat un conjunt d’enllaços amb continguts rigorosos, molts vinculats amb institucions acadèmiques o professionals, tant nacionals com internacionals. Les publicacions periòdiques en les quals apareixen de manera sistemàtica o puntual treballs de psicofarmacologia s’han llistat per ordre alfabètic, sense distingir les multidisciplinàries de les especialitzades ni les que publiquen treballs de revisió de les experimentals. Els índexs de continguts de la majoria d’aquestes revistes es poden consultar a la seva pàgina WEB o a la editorial que les publica; en la majoria dels casos és possible

complet de manera gratuïta. A més, les diferents universitats disposen actualment de moltes fonts documentals accessibles per als seus col·lectius, en format paper a les biblioteques respectives i mitjançant les subscripcions en línia a les pàgines WEB corresponents.

13

PRE

SEN

TAC

IÓG

ram

átic

a de

scrip

tiva

de la

leng

ua e

spañ

ola

IPS

ICO

FAR

MA

CO

LOG

IA E

N E

SQU

EMES

materials que s’han confeccionat. Avui en dia la prescripció i l’automedicació de psicofàrmacs és molt elevada, excessiva en alguns casos. La seva utilització permet la remissió o el control de la simptomatologia amb força seguretat; per tant,

etc.) que han d’anar restant importància i disminuint la utilització dels psicofàrmacs en el tractament dels trastorns psicopatològics i neurològics. Potser d’aquí a una o dues dècades la Psicofarmacologia ja no serà una disciplina tan potent, però, mentre esperem que arribi aquest moment, els professionals de l’àmbit de les Ciències de la Salut hem de ser coneixedors dels pros i els contres del tractament amb psicofàrmacs. Desitgem que la publicació d’aquest text sigui una eina més per emprar amb aquest propòsit.

15

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

15

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

1616

17

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

17

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

1818

19

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

19

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

2020

21

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

21

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

2222

23

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

23

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

2424

25

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

25

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

2626

27

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

27

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

2828

29

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

29

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

3030

31

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

31

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

3232

33

I. IN

TR

OD

UC

CIÓ

A L

A F

AR

MA

CO

LO

GIA

33

Gra

mát

ica

desc

riptiv

a de

la le

ngua

esp

añol

a I

PSIC

OFA

RM

AC

OLO

GIA

EN

ESQ

UEM

ES

3434