CÀNNABIS: PARLEM-NE A CASACANNABIS: HABLEMOS EN CASA

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:

Paper Offset ecològic certificat pel Papel Offset ecológico certificado por

D.L.: B-33.920-2011Reimpressió: 2.000 exemplars, octubre 2016Edició: Agència de Salut Pública de BarcelonaDisseny i producció: GOC networkingImpressió: Primer Segona serveis de comunicació

D.L.: B-39.920-2011Reimpresión: 2.000 ejemplares, octubre 2016Edición: Agència de Salut Pública de BarcelonaDiseño y producción: GOC networkingImpresión: Primer Segona serveis de comunicació

Què és el cànnabis?

El cànnabis a la nostra societat

Per què els joves consumeixen cànnabis?

L’entorn que en propicia el consum

Persistència del consum i dependència

Conseqüències del consum de cànnabis

Els pares podem fer-hi molt

Què respondre quan ens diu...

Què fer quan ens assabentem que el nostrefill pren cànnabis

On demanar ajuda

Per saber-ne més

Index

Continguts: Agència de Salut Pública de Barcelona

Carles Ariza Cardenal

Alicia Rodríguez-Martos Dauer

Carmen Vecino Santos

Anna Guitart García

(metge)

(metge-psiquiatra)

(metge-psiquiatra)

(psicòloga)

¿Quéeselcannabis?

Elcannabisennuestrasociedad

¿Porquélosjóvenesconsumencannabis?

Elentornoquepropiciaelconsumo

Persistenciadelconsumoydependencia

Consecuenciasdelconsumodecannabis

Lospadrespodemoshacermucho

Quérespondercuandonosdice...

Quéhacercuandodescubrimosquenuestrohijoconsumecannabis

Dóndesolicitarayuda

Parasabermás

Indice

Contenidos:AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona

CarlesArizaCardenal

AliciaRodríguez-MartosDauer

CarmenVecinoSantos

AnnaGuitartGarcía

(médico)

(médico-psiquiatra)

(médico-psiquiatra)

(psicóloga)0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

Definició

Altres noms

Formes de consumirel cànnabis

El cànnabis o cànem és la planta de laqual s’extreuen les substànciesil·legals més consumides, com són lamarihuana o fulla de la planta, il’haixix, que és la resina emmagatze-mada en les flors de la planta.

Els efectes del cànnabis en el cervellsón originats per un dels seus principisactius: el tetrahidrocannabinol, quetambé es coneix amb les sigles THC.

La cigarreta que conté cànnabis, jasigui marihuana o haixix, és conegudaamb diferents noms: , ,

... La resina premsada, l’haixix,s’anomena també , ...La marihuana és coneguda com a

, , etc..

El cànnabis se sol consumir fumat, enforma de cigarreta i generalmentbarrejat amb tabac. També es potingerir, barrejat amb aliments. Quanes fuma, com que el fum és fàcilmentabsorbit pels pulmons i arriba ràpid alcervell, els efectes són més immediats.

Poden començar a manifestar-se alcap de 3 o 4 minuts. En el cas de laingesta de cànnabis els efectes triguenmés a aparèixer, però són méssostinguts. Això augmenta el risc de

porro petacanuto

xocolata costo

maria herba

El cànnabisa la nostrasocietatL'any 2008 l’edat mitjana d’inici en elconsum de cànnabis entre els joves de14 a 18 anys a Espanya era de 14,7 anys.

Segons les dades del 2004, aBarcelona han provat algun cop elcànnabis el 14% dels joves de 14 anys,el 42,3% dels joves de 16 anys i el65,9% dels joves de 18 anys.

Entre els joves de 16 anys, un 24,9%de nois i un 21,5% de noies consumei-xen habitualment cànnabis.

Pel que fa als hàbits de consum,segons una enquesta realitzada a lesescoles de Barcelona, a inicis de 2005,un 56% dels joves afirmava que se solfumar cànnabis quan s’està en grup alcarrer; un 21% quan s’està de festa aun local públic, un 16% quan s’estàamb un amic o amiga de confiança iun 6% quan s’està sol.

patir efectes adversos, ja que és mésdifícil valorar si s’està ingerint mésquantitat de la que pot tolerarl’organisme.

Què ésel cànnabis?

Definición

Otrosnombres

Formasdeconsumirelcannabis

Elcannabisocáñamoeslaplantadelaqueseextraenlassustanciasilegalesmásconsumidas,comosonlamarihuanauhojadelaplantayelhachís,queeslaresinaalmacenadaenlasfloresdelaplanta.Losefectosdelcannabisenelcerebrosonoriginadosporunodesusprincipiosactivos:eltetrahidrocanna-binol,quetambiénseconoceporlassiglasTHC.

Elcigarrilloquecontienecannabis,yaseamarihuanaohachís,seconocecondiferentesnombres:,,

,...Laresinaprensada,el“hachís”,sedenominatambién“”,“”,...Lamarihuanaseconocecomo“”,“”,etc.

Elcannabissesueleconsumirfumado,enformadecigarrilloygeneralmentemezcladocontabaco.Tambiénsepuedeingerirmezcladoconalimentos.Cuandoelconsumoesfumado,comoelhumoesfácilmenteabsorbidoporlospulmonesyllegarápidoalcerebro,losefectossonmásinmediatos.Puedenempezaramanifestarsealcabode3o4minutos.Enelcasodelcannabisingerido,losefectostardanmásenaparecer,perosonmássostenidos.Estoaumentael

porropetacanuto

chocolatecostomaríahierba

ElcannabisennuestrasociedadLaedadmediadeinicioenelconsumodecannabisenestudiantesde14-18añosenEspañaerade14,7añosenelaño2004.

Segúnlosdatosde2004,enBarcelonahanprobadoalgunavezelcannabisel14%delosjóvenesde14años,el42,3%delosjóvenesde16añosyel65,9%delosjóvenesde18años.

Entrelosjóvenesde16años,un24,9%dechicosyun21,5%dechicasconsumencannabishabitualmente.

Respectoalcontextodeconsumo,segúnunaencuestarealizadaenlasescuelasdeBarcelonaaprincipiosde2005,un56%delosjóvenesafirmabaquesesuelefumarcannabiscuandoseestáengrupoenlacalle;un21%cuandoseestádefiestaenunlocalpúblico,un16%cuandoseestáconunamigooamigadeconfianzayun6%cuandoseestásolo.

riesgodesufrirefectosadversos,yaqueesmásdifícilvalorarsiseestáingiriendomáscantidaddelaquepuedetolerarelorganismo.

¿Quéeselcannabis?

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

Definició El cànnabis o cànem és la planta de la qual s’extreuen les substàncies il·legals més consumides, com són la marihua-na o fulla de la planta, i l’haixix, que és la resina emmagatzemada en les flors de la planta.

Els efectes del cànnabis en el cervell són originats per un dels seus principis ac-tius: el tetrahidrocannabinol, que tam-bé es coneix amb les sigles THC.

Altres noms La cigarreta que conté cànnabis, ja sigui marihuana o haixix, és coneguda amb diferents noms: porro, peta, canuto... La resina premsada, l’haixix, s’anomena també xocolata, costo... La marihuana és coneguda com a maria, herba, etc...

Formes de consumir el cànnabis El cànnabis se sol consumir fumat, en forma de cigarreta i generalment bar-rejat amb tabac. També es pot ingerir, barrejat amb aliments. Quan es fuma, com que el fum és fàcilment absorbit pels pulmons i arriba ràpid al cervell, els efectes són més immediats.

Poden començar a manifestar-se al cap de 3 o 4 minuts. En elcasdela ingesta de cànnabis els efectes triguen més a aparèixer, però són més sostinguts. Això augmenta el risc de patir efectes adversos, ja que és més difícil valorar si s’està ingerint més quantitat de la que pot tolerar l’organisme.

El cànnabis a la nostra societat L’any 2008 l’edat mitjana d’inici en el consum de cànnabis entre els joves de 14 a 18 anys a Espanya era de 14,6 anys. Segons les dades del 2008, a Barcelo-na han provat algun cop el cànnabis el 9,5% dels joves de 14 anys (11,4% dels nois i 7,4% de les noies); el 37,3% dels joves de 16 anys (41,6% dels nois i 33,1% de les noies) i el 62% dels joves de 18 anys (62,7% dels nois i 61,4% de les noies).

Entre els joves de 16 anys, un 14,2% de nois i un 10% de noies consumeixen habitualment (en els 30 darrers dies) cànnabis.

Tot i que es tracta encara de valors molt alts, per a tots els paràmetres anteriors s’observa una disminució apreciable del consum de cànnabis en relació a les anteriors dades de 2004.

Pel que fa als hàbits de consum, segons una enquesta realitzada a les escoles de Barcelona, a inicis de 2005, un 56% dels joves afirmava que se sol fumar cànnabis quan s’està en grup al carrer; un 21% quan s’està de festa a un local públic, un 16% quan s’està amb un amic o amiga de confiança i un 6% quan s’està sol.

Definición El cannabis o cáñamo es la planta de la que se extraen las sustancias ilegales más consumidas, como son la mari-huana u hoja de la planta y el hachís, que es la resina almacenada en las flo-res de la planta.

Los efectos del cannabis en el cerebro son originados por uno de sus princi-pios activos: el tetrahidrocannabinol, que también se conoce por las siglas THC.

Otros nombres El cigarrillo que contiene cannabis, ya sea marihuana o hachís, se conoce con dife-rentes nombres: porro, peta, canuto,... La resina prensada, el “hachís”, se de-nomina también “chocolate”, “costo”,... La marihuana se conoce como “maría”, “hierba”,etc.

Formas de consumir el cannabis El cannabis se suele consumir fumado, en forma de cigarrillo y generalmen-te mezclado con tabaco. También se puede ingerir mezclado con alimentos. Cuando el consumo es fumado, como el humo es fácilmente absorbido por los pulmones y llega rápido al cerebro, los efectos son más inmediatos. Pue-den empezar a manifestarse al cabo de 3 o 4 minutos. En el caso del can-nabis ingerido, los efectos tardan más en aparecer, pero son más sostenidos. Esto aumenta el riesgo de sufrir efectos adversos, ya que es más difícil valorar si se está ingiriendo más cantidad de la que puede tolerar el organismo.

El cannabis en nuestra sociedad La edad media de inicio en el consumo de cannabis en estudiantes de 14-18 años en España era de 14,6 años en el año 2008.

Según los datos de 2008, en Barcelona han probado alguna vez el cannabis el 9,5% de los jóvenes de 14 años (11,4% de los chicos y 7,4% de las chicas), el 37,3% de los jóvenes de 16 años (41,6% de los chicos y 33,1% de las chicas) y el 62% de los jóvenes de 18 años (62,7% de los chicos y 61,4% de las chicas).

Entre los jóvenes de 16 años, un 14,2% de chicos y un 10% de chicas consu-men cannabis habitualmente (en los últimos 30 días).

Aunque se trata todavía de valores muy altos, para todos los parámetros anteriores se observa una disminución apreciable del consumo de cannabis en relación a los anteriores datos de 2004.

Respecto al contexto de consumo, según una encuesta realizada en las escuelas de Barcelona a principios de 2005, un 56% de los jóvenes afirmaba que se suele fu-mar cannabis cuando se está en grupo en la calle; un 21% cuando se está de fiesta en un local público, un 16% cuando se está con un amigo o amiga de confianza y un 6% cuando se está solo.

Són diferents els motius quecondueixen els joves al consum decànnabis, sovint es dóna la confluèn-cia de vàries causes.

Molts joves s’inicien en el consum decànnabis per cercar sensacionsnoves, per experimentar-ne elsefectes i saber què se sent. En el seuentorn veuen que altres nois enconsumeixen i això desperta la sevacuriositat.

Els companys que fumen cànnabispoden exercir pressió sobre els nofumadors per incitar-los al consum.Moltes vegades són els mateixosjoves qui es creen la pressió, perquècreuen que no seran acceptats si nofumen. La por a ser marginats pelgrup si s’hi neguen i a ser consideratscovards són causes que en propicienel consum.

Els joves sovint consumeixencànnabis per sentir-se integrats en elgrup d’amics. Fumar porros moltesvegades forma part d’un ritual percompartir. Si molts del grup fumen iells no, sovint se senten exclosos.

Curiositat

Pressió dels companys

Integració en el grup

Passar-s’ho bé

ndicadord’independència

Fàcil accessibilitat

Fugida dels problemes

Tot i que l’inici del consum potproduir-se per deixar-se portar perl’ambient, la raó principal percontinuar consumint-ne acostuma aser passar-s’ho bé amb els amics.

Fumar cànnabis també és per a moltsnois joves una manera de demostrarque són adults i de manifestar la sevaemancipació.

En l’actualitat l’ús del cànnabis estàmolt generalitzat i la seva adquisicióestà molt a l’abast dels joves.Aquesta facilitat d’adquisicióincrementa les possibilitats deconsumir-lo.

Darrera el consum de cànnabis avegades hi ha una actitud de fugidadels problemes. Els efectes delcànnabis propicien que el quecerquin molts joves sigui sentir-serelaxats i al marge dels maldecapsdel dia a dia.

I

Per què els jovesconsumeixen cànnabis?

Sondiferenteslosmotivosqueconducenalosjóvenesalconsumodecannabis,amenudosedalaconfluenciadevariascausas.

Muchosjóvenesseinicianenelconsumodecannabisparabuscarsensacionesnuevas,paraexperi-mentarsusefectosysaberquésesiente.Ensuentornovenqueotroschicosconsumenyestodespiertasucuriosidad.

Loscompañerosquefumancannabispuedenejercerpresiónsobrelosnofumadoresparaincitarlosalconsumo.Muchasvecessonlospropiosjóveneslosquesecreanlapresión,porquecreenquenoseránaceptadossinofuman.Elmiedoasermarginadosdelgruposisenieganyaserconsideradoscobardessoncausasquepropicianelconsumo.

Losjóvenesamenudoconsumencannabisparasentirseintegradosenelgrupodeamigos.Fumarporrosmuchasvecesformapartedeunritualparacompartir.Simuchosdel

Curiosidad

Presióndeloscompañeros

Integraciónenelgrupo

grupofumanyellosno,puedensentirseexcluidos.

Aunqueeliniciodelconsumopuedeproducirsealdejarsellevarporelambiente,larazónprincipalparacontinuarconsumiendosueleserpasárselobienconlosamigos.

Fumarcannabistambiénesparamuchoschicosjóvenesunamaneradedemostrarquesonadultosydemanifestarsuemancipación.

Enlaactualidadelusodelcannabisestámuygeneralizadoysuadquisi-ciónestámuyalalcancedelosjóvenes.Estafacilidaddeadquisiciónincrementalasposibilidadesdeconsumirlo.

Detrásdelconsumodecannabisaveceshayunaactituddehuidadelosproblemas.Losefectosdelcannabispropicianqueloquebusquenmuchosjóvenesseasentirserelajadosyalmargendelaspreocu-pacionesdeldíaadía.

Pasárselobien

Indicadordeindependencia

Fácilaccesibilidad

Huidadelosproblemas

¿Porquélosjóvenesconsumencannabis?

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

tòxic, com és el cas de la majoria delsfàrmacs. Ningú ignora els beneficis dela morfina per al dolor i no per aixòcreurà que és una substància benefi-ciosa per a la població en general.S’han generalitzat erròniament elsseus possibles beneficis terapèutics,aplicables només a casos moltconcrets (control de les molèsties enmalalts sotmesos a quimioteràpia percàncer, malalties neurodegenerativescom l’esclerosi múltiple...).

El consum de cànnabis s’haviaassociat al progressisme i a determi-nats valors, especialment en el marcde moviments contraculturals com els

. Tot i que hi ha col·lectius quepromouen aquests valors progressis-tes i que defensen el consum decànnabis i la seva legalització, el certés que el cànnabis s’ha convertit en unproducte més de consum dins uncontext de globalització impulsat perl’economia de mercat. La majoria delsadolescents consumidors no ho fanper una especial filosofia de vida ni pelseu compromís amb movimentscontraculturals, sinó com una formamés del consumisme que impregna elseu temps d’oci, amb tota unaindústria submergida al darrera.

Consum associat a determi-nats valors

hippies

Tolerància de l’opiniópública

Normalització del consum

Missatges ambigus i con-tradictoris dels professio-nals sanitaris

El cànnabis ha deixat de ser unasubstància etiquetada de negativa perconvertir-se en droga tolerada perl’opinió pública i en ocasions tambévalorada com a beneficiosa.

Per a molts joves el consum decànnabis és considerat com unaactivitat normal. Fumar implica assolirl’estat d’ànim adequat per divertir-se.

A més disposen de referènciesproperes, companys de classe i amicsque fumen, que refermen aquestaopinió. En alguns casos ja es dóna enla pròpia família, fins i tot amb conreudomèstic de llavors i de plantes. Elcànnabis gaudeix del curiós prestigide droga “ecològica” a diferència deltabac, que també és vegetal i es fuma.

En els últims anys s’ha parlat molt delsusos terapèutics del cànnabis, això faque els defensors del seu consumrefermin la consideració del cànnabiscom una substància que té propietatsguaridores i contribueix a una millorqualitat de vida. Si bé és cert que elsprincipis actius del cànnabis tenenpropietats terapèutiques, això nonega la seva perillositat i caràcter

L’entorn queen propicia el consum

quelosprincipiosactivosdelcannabistienenpropiedadesterapéuticas,estononiegasupeligrosidadycaráctertóxico,comoeselcasodelamayoríadelosfármacos.Nadieignoralosbenefi-ciosdelamorfinaparaeldolorynoporestocreeráqueesunasustanciabeneficiosaparalapoblaciónengeneral.Sehangeneralizadoerrónea-mentesusposiblesbeneficiosterapéu-ticos,aplicablessóloacasosmuyconcretos(controldelasmolestiasenenfermossometidosaquimioterapiaporcáncer,enfermedadesneurodege-nerativascomolaesclerosismúltiple,...)

Elconsumodecannabissehabíaasociadoalprogresismoyadetermi-nadosvalores,especialmenteenelmarcodemovimientoscontracultura-lescomolos.Aunquehaycolectivosquepromuevenestosvaloresprogresistasyquedefiendenelconsumodecannabisysulegaliza-ción,lociertoesqueelcannabissehaconvertidoenunproductomásdeconsumodentrodeuncontextodeglobalizaciónimpulsadoporlaeconomíademercado.Lamayoríadelosadolescentesconsumidoresnolohacenporunaespecialfilosofíadevidaniporsucompromisoconmovimientoscontraculturales,sinocomounaformamásdelconsumismoqueimpregnasutiempolibre,contodaunaindustriasumergidadetrás.

Consumoasociadoadeterminadosvalores

hippies

Toleranciadelaopiniónpública

Normalizacióndelconsumo

Mensajesambiguosycontradictoriosdelosprofesionalessanitarios

Elcannabishadejadodeserunasustanciaetiquetadadenegativaparaconvertirseendrogatoleradaporlaopiniónpúblicayenocasionestambiénvaloradacomobeneficiosa.

Muchosjóvenesconsideranelconsumodecannabisunaactividadnormal.Fumarimplicaconseguirelestadodeánimoadecuadoparadivertirse.

Además,disponendereferenciascercanas,compañerosdeclaseyamigosquefuman,quereafirmanestaopinión.Enalgunoscasosyasedaenlapropiafamilia,inclusoconcultivodomésticodesemillasydeplantas.Elcannabisgozadelcuriosoprestigiodedroga“ecológica”,adiferenciadeltabaco,quetambiénesvegetalysefuma.

Enlosúltimosañossehahabladomuchodelosusosterapéuticosdelcannabis,locualprovocaquelosdefensoresdesuconsumoreafirmenlaconsideracióndelcannabiscomounasustanciaquetienepropiedadessanadorasycontribuyeaunamejorcalidaddevida.Apesardequeescierto

Elentornoquepropiciaelconsumo

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

Baixa percepció del risc

Tolerància i dependència

La baixa percepció del risc respecteal cànnabis està molt relacionadaamb la permissivitat i banalitzaciósocial del consum.

El cànnabis és una droga i, per tant,pot crear dependència. Es consideraque un 10% dels usuaris experi-mentals i prop del 40% delsconsumidors diaris de cànnabispoden esdevenir dependents. Laprobabilitat de desenvoluparaquesta dependència, és directa-ment proporcional a la precocitatde l’inici i la intensitat del consum.La dependència psicològica potarribar a ser molt important. Elconsum de cànnabis acabaconvertint-se en una conducta“imprescindible” en la vida quoti-diana de molts joves consumidors.

El consum repetit de cànnabis,genera tolerància en l’organisme.Això implica que cada vegada sesuportin dosis més elevades i que espugui necessitar incrementar-ne elconsum per obtenir els mateixosefectes. Tanmateix, aquestatolerància, que es presenta aviatdesprés de les primeres dosis,també desapareix ràpidament, a noser que persisteixi el consum crònicde quantitats importants de lasubstància.

La interrupció del consum enconsumidors crònics no acostumaa venir acompanyat d’una síndro-me d’abstinència o, si apareix, solser de baixa intensitat (certa

Persistència del consumi dependència

irritabilitat, fatiga, insomni, ansie-tat..., amb caràcter transitori), acausa de la lenta eliminació delcànnabis per part de l’organisme,que l’emmagatzema als teixitsgrassos i el va alliberant lentament.

Una gran majoria dels consumidorsde cànnabis, en passar l’adolescència,deixen de consumir o ho fan ocasio-nalment en la vida adulta. Un de cadadeu aproximadament passa aconsumir altres drogues il·legals(cocaïna, heroïna, al·lucinògens...).

El consum d’altres drogues

Bajapercepcióndelriesgo

Toleranciaydependencia

Labajapercepcióndelriesgorespectoalcannabisestámuyrelacionadaconlapermisividadybanalizaciónsocialdelconsumo.

Elcannabisesunadrogay,portanto,puedecreardependencia.Seconsideraqueun10%delosusuariosexperimentalesyalrededordel40%delosconsumidoresdiariosdecannabispuedenhacersedependientes.Laprobabilidaddedesarrollarestadependenciaesdirectamenteproporcionalalaprecocidaddelinicioylaintensidaddelconsumo.Ladependenciapsicológicapuedellegarasermuyimportante.Elconsumodecannabisacabaconvirtiéndoseenunaconducta“imprescindible”enlavidacotidianademuchosjóvenesconsumidores.

Elconsumorepetidodecannabisgeneratoleranciaenelorganismo.Estoimplicaquecadavezsesoportendosismáselevadasyquesepuedanecesitarincrementarelconsumoparaobtenerlosmismosefectos.Asimismo,estatolerancia,quesepresentaprontodespuésdelasprimerasdosis,tambiéndesaparecerápidamente,anoserquesepersistaenelconsumocrónicodecantidadesimportantesdelasustancia.

Lainterrupcióndelconsumoenconsumidorescrónicosnosueleacompañarsedeunsíndromede

Persistenciadelconsumoydependencia

abstinenciao,siaparece,acostum-braaserdebajaintensidad(ciertairritabilidad,fatiga,insomnio,ansiedad,...decaráctertransitorio),debidoalalentaeliminacióndelcannabisporpartedelorganismo,queloalmacenaenlostejidosgrasosylovaexpulsandolentamente.

Unagranmayoríadelosconsumido-resdecannabisdejandeconsumiralpasarlaadolescenciaolohacenocasionalmenteenlavidaadulta.Unodecadadiezaproximadamentepasaaconsumirotrasdrogasilegales(cocaína,heroína,alucinógenos,...).

Elconsumodeotrasdrogas

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

El consum de cànnabis té efectes ad-versos a curt i llarg termini que cal con-èixer, ja que sovint s’han ignorat i nohan tingut ressò en l’opinió pública.

El consum de cànnabis provoca seque-dat de boca i augment de la gana.També produeix irritació conjuntival(ulls vermells), relaxació o somnolè-ncia, desinhibició i hilaritat (riure sensemotiu). Produeix un retard de la res-posta neuronal i alenteix el pensament.També afecta la coordinació motora.

El consum de cànnabis pot produir pro-blemes de cognició i memòria, que afec-tenper tant la capacitatd’aprenentatge.Pot provocar una percepció sensorial (vi-sual, auditiva i tàctil) distorsionada i alte-rar lapercepciódelpasdel temps.

Pot causar marejos, pal·lidesa, ta-quicàrdia i arítmies, i crisis agudesd’ansietat. Com a substància depres-sora del sistema nerviós central, elcànnabis pot per si sol afectar la capa-citat de conducció i, a més, potenciaels efectes negatius de l’alcohol sobrela conducció.

A causa dels efectes que produeix elconsum habitual de cànnabis enl’activitat mental, el rendiment en elsestudis pot veure’s afectat i pot con-duir al fracàs escolar.

Quins efectes produeix elcànnabis a curt termini?

Com afecta el consum decànnabis a l’activitat diària?

Els efectes del consum de cànnabis enla capacitat de concentració, la coor-dinació motora i els reflexos incideixennegativament en el rendiment espor-tiu. També afecten el rendiment i laprecisió a l’hora de realitzar altres acti-vitats quotidianes.

A llarg termini, el consum de cànnabispot afavorir un cansament, apatia imanca d’estimulació que s’ ha ano-menat “síndrome amotivacional”.

El consum crònic pot afavorir l’aparicióde problemes psiquiàtrics diversos (de-pressió, ansietat i fins i tot quadrespsicòtics). Tot i que l’apariciód’esquizofrènia té a veure amb una pre-disposició prèvia (amb freqüència im-previsible) i no és freqüent, la gravetatd’aquesta malaltia obliga a tenir molten compte aquesta possibilitat i a desa-consellar especialment l’ús de cànna-bis en adolescents amb problemes depersonalitat.

Els fumadors crònics tenen tos persis-tent, dificultat respiratòria, excés demucositat i més risc de patir refredats iinfeccions pulmonars.

El fum del cànnabis conté molts delsagents cancerígens del fum del tabac ien proporció superior. A més, la com-bustió del porro és més lenta i el fums’aspira més a fons i es reté més esto-na en els pulmons que el del tabac. Pertant, el consum crònic de cànnabis

Quins són els efectes a llargtermini?

Conseqüències del consumde cànnabisElconsumodecannabistieneefectosadversosacortoylargoplazoquehayqueconocer,yaquegeneralmentesehanignoradoynohantenidodifusiónenlaopiniónpública.

Elconsumodecannabisprovocase-quedaddebocayaumentodelapeti-to.Tambiénproduceirritacióncon-juntival(ojosrojos),relajaciónosom-nolencia,desinhibiciónehilaridad(reírsinmotivo).Produceunretrasodelarespuestaneuronalyenlenteceelpensamiento.Tambiénafectaalacoordinaciónmotora.

Elconsumodecannabispuedepro-ducirproblemasdecogniciónymemo-ria,queafectan,portanto,alacapaci-daddeaprendizaje.Puedeprovocarunapercepciónsensorial(visual,audi-tivaytáctil)distorsionadayalterarlapercepcióndelpasodeltiempo.

Puedecausarmareos,palidez,taqui-cardiayarritmias,asícomocrisisagu-dasdeansiedad.Comosustanciade-presoradelsistemanerviosocentral,elcannabispuedeporsísoloafectaralacapacidaddeconduccióny,ade-más,potencialosefectosnegativosdelalcoholsobrelaconducción.

Acausadelosefectosqueproduceel

¿Quéefectosproduceelcannabisacortoplazo?

Cómoafectaelconsumodecannabisalaactividaddiaria

consumohabitualdecannabisenlaactividadmental,elrendimientoenlosestudiospuedeverseafectadoypuedeconduciralfracasoescolar.

Losefectosdelconsumodecannabisenlacapacidaddeconcentración,lacoordinaciónmotoraylosreflejosinci-dennegativamenteenelrendimientodeportivo.Tambiénafectanalrendi-mientoylaprecisiónalahoradereali-zarotrasactividadescotidianas.

Alargoplazo,elconsumodecanna-bispuedefavoreceruncansancio,apa-tíayfaltadeestimulaciónquesehade-nominado“síndromeamotivacional”.

Elconsumocrónicopuedefavorecerlaaparicióndeproblemaspsiquiátricosdiversos(depresión,ansiedadeinclusocuadrospsicóticos).Aunquelaapari-cióndeesquizofreniatienequeverconunapredisposiciónprevia(confre-cuenciaimprevisible)ynoesfrecuente,lagravedaddeestaenfermedadobligaatenermuyencuentaestaposibilidadyadesaconsejarespecialmenteelusodecannabisenadolescentesconpro-blemasdepersonalidad.

Losfumadorescrónicostienentosper-sistente,dificultadrespiratoria,excesodemucosidadymásriesgodesufrirresfriadoseinfeccionespulmonares.

Elhumodelcannabiscontienemu-

Cuálessonlosefectosalargoplazo

Consecuenciasdelconsumodecannabis

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

Com prevenirLa comunicació amb els nostres fills ésmolt important per prevenir que con-sumeixin cànnabis. És fonamental dia-logar de forma sincera amb ells i do-nar-los el nostre suport. És importantcrear un clima de confiança i no tallarla possibilitat que s’expressin amb lli-bertat per tal de detectar aquelles qües-tions que més els afecten i preocupen.

Cal saber per què fumen i ajudar-los adescobrir que els mateixos objectius(divertir-se, estar amb els amics, rela-xar-se...) poden aconseguir-los senseporros.

També cal informar-los dels efectes ad-versos del consum de cànnabis per-què en siguin conscients. Amb aques

Els parespodemfer-hi molt

tes reflexions i informacions, seràmés difícil que cedeixin a la pressiódels companys.

La detecció del consum de droguesper part dels pares no ha d’obeir auna actitud policial i de desconfian-ça, però sí cal mantenir-se en actitudd’observació en un sentit ampli. Abanda dels signes físics de consum,com els ulls vermells, l’important sónels canvis de conducta dels fills, tot ique els canvis de conducta del’adolescència no sempre són de fàcilatribució.

Per això, és important no precipitar-se a treure conclusions i intentar esta-blir ponts de diàleg per poder ajudar-los de forma adient. Sempre hemd’intentar que sigui el fill el que hopugui dir i explicar, en comptes desotmetre’l a interrogatoris, pors o si-tuacions de control extern.

Com detectar el consum decànnabis

pot afavorir el desenvolupament d’uncàncer de pulmó.

El consum de cànnabis debilita el sis-tema immunològic. S’han fet estudisque demostren que pot danyar lescèl·lules i els teixits del cos que prote-geixen de les malalties.

CómoprevenirLacomunicaciónconnuestroshijosesmuyimportanteparaprevenirquecon-sumancannabis.Esfundamentaldialo-gardeformasinceraconellosydarlesnuestroapoyo.Esimportantecrearunclimadeconfianzaynocortarlaposibi-lidaddequeseexpresenabiertamenteparadetectaraquellascuestionesquemáslesafectenypreocupen.

Convienesaberporquéfumanyayudar-losadescubrirquelosmismosobjetivos(divertirse,estarconlosamigos,relajar-se,...)puedenconseguirlossinporros.

Lospadrespodemoshacermucho

Tambiénhayqueinformarlesdelosefectosadversosdelconsumodecan-nabisparaqueseanconscientes.Conestasreflexioneseinformacio-nes,serámásdifícilquecedanalapresióndeloscompañeros.

Ladeteccióndelconsumodedrogasporpartedelospadresnotienequeobedeceraunaactitudpolicialydedesconfianza,perosíhayquemante-nerseenactituddeobservaciónenunsentidoamplio.Apartedelossig-nosfísicosdeconsumo,comolosojosrojos,loimportantesonloscam-biosdeconductadeloshijos,aunqueloscambiosdeconductadelaado-lescencianosiempresondefácilatri-bución.Porestemotivoesimportan-tenoprecipitarsealahoradesacarconclusioneseintentarestablecerpuentesdediálogoparapoderayu-darlosdelaformamásadecuada.Siempretenemosqueintentarqueseaelhijoelquelopuedadeciryex-plicar,enlugardesometerloainte-rrogatorios,miedososituacionesdecontrolexterno.

Cómodetectarelconsumodecannabis

chosdelosmismoscancerígenosqueelhumodeltabacoyencantidadsupe-rior.Además,lacombustióndelporroesmáslentayelhumoseaspiramásafondo,porloqueseretienemásenlospulmonesqueeltabaco.Portanto,elconsumocrónicodecannabispuedefavorecereldesarrollodeuncáncerdepulmón.

Elconsumodecannabisdebilitaelsis-temainmunológico.Sehanrealizadoestudiosquedemuestranquepuededañarlascélulasylostejidosdelcuer-poqueprotegendelasenfermedades.

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

ocasional pot conduir amb el temps a unconsum cada cop més habitual.

El ressò que s’ha fet en els mitjans de co-municació sobre les propietats terapèu-tiques del cànnabis ha creat malentesos iha dut a creure erròniament que els efec-tes del cànnabis són beneficiosos. És certque en casos molt concrets pot emprar-se amb finalitat terapèutica, però sem-pre sota control mèdic, en forma de pre-parats farmacèutics.

Divertir-se sota els efectes del cànnabisés enganyar-se. No hi ha cap droga queens faci més simpàtics ni augmenti el nos-tre sentit de l’humor. Amb el cànnabis esriu de forma mecànica. Si algú té

amb els amics, el tindrà també sense. De fet, hi contactarà millor i

de forma més estable.

El cànnabis té efectes relaxants, però calaprendre a gaudir sense substàncies alie-nes a l’organisme.

Consumir cànnabis no ajuda a evadir-sedels problemes, al contrari, en crea més, jaque és una substància addictiva. Els pro-blemes que planteja la vida cal afrontar-losi superar-los, en cas contrari sempre tor-nen a aparèixer.

Tot plegat, si l’adolescent aprèn a divertir-se, relaxar-se i evadir-se amb els porros,aquests podran convertir-se en un instru-ment necessari per a moltes situacions dela seva vida, amb el conseqüent risc

i de patir-ne les conse-qüències.

bon rot-llocol·locar-se

d’enganxar-s’hi

És beneficiós. Té propietats terap-èutiques

Fa sentir bé, relaxa

Ajuda a fugir dels problemes

Ajuda a passar-s’ho més bé amb elsamics

Tothom fuma

Els amics en prenen i no passa res

No . No és una drogaenganxa

Si es fuma de tant en tant no passa res

No tothom fuma, per molt de moda queestigui. Segons dades del 2004, més dedues terceres parts dels joves de 15 anysde Barcelona no havia provat el cànnabisni el consumia.Hi ha joves que fumen per integrar-se algrup, perquè creuen que no seran accep-tats si no fumen. Cal entendre que no ca-len porros per a ser “un mateix” i que algrup hi cap la diversitat. Cal saber dir no.

Els efectes del cànnabis poden variar se-gons la persona i el moment. Encara quehi hagi casos en què no es donin efectesadversos, sempre existeix el risc de patir-losi, a llarg termini, sempre hi ha efectes.

El cànnabis és una droga i . Un10% dels consumidors experimentals es-devindrà dependent i el risc és triplica enels usuaris diaris. El més destacat és la de-pendència psicològica, l’obsessió pel con-sum, entorn del qual pot acabar girant lavida del subjecte, interferint en les sevesactivitats i desenvolupament.El fet que la síndrome d’abstinència siguimenys freqüent i menys severa que en altresdrogues, no resta perillositat a la .A més, pot ser la porta quecondueixi al consum d’altres drogues, en tro-bar-se en escenaris i canals de distribuciósemblants als d’altres substàncies.

El cànnabis té capacitat addictiva i algunsdels qui el proven (aproximadament 1 decada 10) s’hi . La tolerànciade l’organisme al cànnabis pot fer que ca-da cop calgui consumir més quantitat desubstància per obtenir els mateixos efec-tes. Per tant, consumir cànnabis de forma

enganxa

substància

enganxaran

Què respondrequan ens diu...

tenerlosmismosefectos.Portanto,con-sumircannabisdeformaocasionalpue-deconducirnosconeltiempoauncon-sumocadavezmáshabitual.

Elecoquesehahechoenlosmediosdecomunicaciónsobrelaspropiedadestera-péuticasdelcannabishacreadomalenten-didosyhaconducidoacreererróneamen-tequelosefectosdelcannabissonbeneficiosos.Esciertoqueencasosmuyconcretospuedeutilizarseconfinalidadte-rapéutica,perosiemprebajocontrolmédi-co,enformadepreparadosfarmacéuticos.

Divertirsebajolosefectosdelcannabisesengañarse.Nohaydrogaquenoshagamássimpáticosniaumentenuestrosenti-dodelhumor.Conelcannabisseríedeformamecánica.Siunotieneconlosamigos,lotendrátambiénsin

.Dehecho,conectarámejorconellosydeformamásestable.

Elcannabistieneefectosrelajantes,perohayqueaprenderadisfrutarsinsustan-ciasajenasalorganismo.

Consumircannabisnoayudaaevadirsedelosproblemas,alcontrario,noscreamás,yaqueesunasustanciaadictiva.Losproble-masqueplantealavidahayqueafrontarlosysuperarlos,encasocontrariosiemprevuel-venaaparecer.

Endefinitiva,sieladolescenteaprendeadi-vertirse,relajarseyevadirseconlosporros,estospodránconvertirseenuninstrumen-tonecesarioparamuchassituacionesdesuvida,conelriesgode

ysufrirlasconsecuencias.

buenrolloco-

locarse

consiguienteen-gancharse

Esbeneficioso.Tienepropiedadesterapéuticas

Hacesentirbien,relaja

Ayudaahuirdelosproblemas

Ayudaapasarlomejorconlosamigos

Todoelmundofuma

Losamigosconsumenynopasanada

No.Noesunadroga engancha

Sisefumadevezencuandonopasanada

Notodoelmundofuma,pormuyde“mo-da”queesté.Segúndatosdelaño2004,alos15años,másdelamitaddelosjóvenesdeBarcelonanohabíaprobadoelcanna-bisniloconsumía.Hayjóvenesquefumanparaintegrarseenelgrupo,porquecreenquenoseránaceptadossinofuman.Hayquetenerclaroquenohacenfaltaporrosparaser“unomismo”yqueenelgrupoca-beladiversidad.Hayquesaberdecir“no”.

Losefectosdelcannabispuedenvariarse-gúnlapersonayelmomento.Aunqueha-yacasosenquenosedanefectosadversos,siempreexisteelriesgodepadecerlosy,alargoplazo,siemprehayefectos.

Elcannabisesunadrogay.Un10%delosconsumidoresexperimentalessequedaránenganchadosyelriesgosetri-plicaenlosusuariosdiarios.Elmásdestaca-doesladependenciapsicológica,laobse-siónporelconsumo,entornoalcualpuedeacabargirandolavidadelsujeto,interfi-riendoensusactividadesydesarrollo.Elhe-chodequeelsíndromedeabstinenciaseamenosfrecuenteyseveroqueenotrasdro-gas,norestapeligrosidadala.Además,puedeserlapuertaqueconducealconsumodeotrasdrogas,porencontrar-seenescenariosycanalesdedistribuciónparecidosalosdeotrassustancias.

Elcannabistienecapacidadadictivayal-gunosdelosqueloprueban(aproxima-damente1decada10)se.Latoleranciadelorganismoalcannabispuedehacerquecadavezsenecesitecon-sumirmáscantidaddesustanciaparaob-

engancha

sustancia

engancharán

Quérespondercuandonosdice...

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

Tothom fuma No tothom fuma, per molt de moda que estigui. Segons dades del 2008, més de dues terceres parts dels joves de 15 anys de Barcelona no havia provat el cànna-bis ni el consumia. Hi ha joves que fumen per integrar-se al grup, perquè creuen que no seran accep-tats si no fumen. Cal entendre que no ca-len porros per a ser “un mateix” i que al grup hi cap la diversitat. Cal saber dir no.

Els amics en prenen i no passa res Els efectes del cànnabis poden variar se-gons la persona i el moment. Encara que hi hagi casos en què no es donin efectes adversos, sempre existeix el risc de patir-los i, a llarg termini, sempre hi ha efectes.

No enganxa. No és una droga El cànnabis és una droga i enganxa. Un 10% dels consumidors experimentals esdevindrà dependent i el risc és triplica en els usuaris diaris. El més destacat és la dependència psicològica, l’obsessió pel consum, entorn del qual pot acabar girant la vida del subjecte, interferint en les seves activitats i desenvolupament. El fet que la síndrome d’abstinència sigui menys freqüent i menys severa que en altres drogues, no resta perillositat a la substància. A més, pot ser la porta que condueixi al consum d’altres drogues, en trobar-se en escenaris i canals de distri-bució semblants als d’altres substàncies.

Si es fuma de tant en tant no passa res El cànnabis té capacitat addictiva i al-guns dels qui el proven (aproximada-ment 1 de cada 10) s’hi enganxaran. La tolerància de l’organisme al cànnabis pot fer que cada cop calgui consumir més quantitat de substància per obtenir els mateixos efectes. Per tant, consumir

cànnabis de forma ocasional pot condu-ir amb el temps a un consum cada cop més habitual.

És beneficiós. Té propietats terapèu-tiques El ressò que s’ha fet en els mitjans de comunicació sobre les propietats tera-pèutiques del cànnabis ha creat malen-tesos i ha dut a creure erròniament que els efectes del cànnabis són beneficio-sos. És cert que en casos molt concrets pot emprarse amb finalitat terapèutica, però sempre sota control mèdic, en for-ma de preparats farmacèutics.

Ajuda a passar-s’ho més bé amb els amics Divertir-se sota els efectes del cànnabis és enganyar-se. No hi ha cap droga que ens faci més simpàtics ni augmenti el nostre sentit de l’humor. Amb el cànna-bis es riu de forma mecànica. Si algú té bon rotllo amb els amics, el tindrà tam-bé sense col·locar-se. De fet, hi contac-tarà millor i de forma més estable.

Fa sentir bé, relaxa El cànnabis té efectes relaxants, però cal aprendre a gaudir sense substàncies ali-enes a l’organisme.

Ajuda a fugir dels problemes Consumir cànnabis no ajuda a evadir-se dels problemes, al contrari, en crea més, ja que és una substància addictiva. Els problemes que planteja la vida cal afrontar-los i superar-los, en cas contrari sempre tornen a aparèixer. Tot plegat, si l’adolescent aprèn a diver-tirse, relaxar-se i evadir-se amb els porros, aquests podran convertir-se en un instru-ment necessari per a moltes situacions de la seva vida, amb el conseqüent risc d’en-ganxar-s’hi i de patir-ne les conseqüències.

Todo el mundo fuma No todo el mundo fuma, por muy de “moda” que esté. Según datos del año 2008, a los 15 años, más de la mitad de los jóvenes de Barcelona no había pro-bado el cannabis ni lo consumía. Hay jóvenes que fuman para integrarse en el grupo, porque creen que no serán acep-tados si no fuman. Hay que tener claro que no hacen falta porros para ser “uno mismo” y que en el grupo cabe la diver-sidad. Hay que saber decir “no”.

Los amigos consumen y no pasa nada Los efectos del cannabis pueden variar se gún la persona y el momento. Aunque haya casos en que no se dan efectos adver-sos, siempre existe el riesgo de padecerlos y, a largo plazo, siempre hay efectos.

No engancha. No es una droga El cannabis es una droga y engancha. Un 10% de los consumidores experimentales se quedarán enganchados y el riesgo se triplica en los usuarios diarios. El más des-tacado es la dependencia psicológica, la obsesión por el consumo, en torno al cual puede acabar girando la vida del sujeto, in-terfiriendo en sus actividades y desarrollo. El hecho de que el síndrome de abstinencia sea menos frecuente y severo que en otras drogas, no resta peligrosidad a la sustancia. Además, puede ser la puerta que conduce al consumo de otras drogas, por encontrar-se en escenarios y canales de distribución parecidos a los de otras sustancias.

Si se fuma de vez en cuando no pasa nada El cannabis tiene capacidad adictiva y al-gunos de los que lo prueban (aproxima-damente 1 de cada 10) se engancharán. La tolerancia del organismo al cannabis puede hacer que cada vez se necesite consumir más cantidad de sustancia

para obtener los mismos efectos. Por tanto, consumir cannabis de forma oca-sional puede conducirnos con el tiempo a un consumo cada vez más habitual.

Es beneficioso. Tiene propiedades terapéuticas El eco que se ha hecho en los medios de comunicación sobre las propiedades te-rapéuticas del cannabis ha creado malen-tendidos y ha conducido a creer errónea-mente que los efectos del cannabis son beneficiosos. Es cierto que en casos muy concretos puede utilizarse con finalidad te-rapéutica, pero siempre bajo control médi-co, en forma de preparados farmacéuticos.

Ayuda a pasarlo mejor con los amigos Divertirse bajo los efectos del cannabis es engañarse. No hay droga que nos haga más simpáticos ni aumente nuestro sen-tido del humor. Con el cannabis se ríe de forma mecánica. Si uno tiene buen rollo con los amigos, lo tendrá también sin co-locarse. De hecho, conectará mejor con ellos y de forma más estable.

Hace sentir bien, relaja El cannabis tiene efectos relajantes, pero hay que aprender a disfrutar sin sustan-cias ajenas al organismo.

Ayuda a huir de los problemas Consumir cannabis no ayuda a evadirse de los problemas, al contrario, nos crea más, ya que es una sustancia adictiva. Los problemas que plantea la vida hay que afrontarlos y superarlos, en caso contrario siempre vuelven a aparecer. En definitiva, si el adolescente aprende a divertirse, relajarse y evadirse con los po-rros, estos podrán convertirse en un ins-trumento necesario para muchas situacio-nes de su vida, con el consiguiente riesgo de engancharse y sufrir las consecuencias.

Interpretar bé la situació

Diàleg

Què dir al jove que consumeixcànnabis, si se’l descobreix o ellho reconeix

Què dir al jove que té amics queen consumeixen

És important tenir serenitat per inter-pretar bé la situació: el consum decànnabis té un efecte de transgressió id’experimentació semblant al que te-nia el consum de tabac anys enrera.

Tal com s’ha dit anteriorment,l’important és poder dialogar, poderadvertir dels riscos i assabentar-se béde les circumstàncies en què s’ha pro-duït el consum. Si el fill respon bé i estracta d’un consum aïllat, els pares ma-teixos poden resoldre la situació.

Cal informar-lo dels efectes adversosdel cànnabis i que es tracta d’una sub-stància addictiva.

Cal fer-li veure que, consumint cànna-bis, pot situar-se en una posiciód’inferioritat de condicions per desen-volupar-se. A la seva edat és quan mésnecessita un cervell despert i una bonacapacitat d’aprenentatge, de com-prensió i d’elecció per trobar-se a si ma-teix i el seu camí a la vida.

Cal evitar la recriminació que pot re-fermar la seva conducta com a formade rebel·lar-se contra l’autoritat.

Cal ser respectuós amb els nois queconsumeixen cànnabis. Així mateixcal recordar-los que ells han de res-pectar els qui decideixen no consu-mir-ne. Cal reforçar en el nostre fill laidea que s’han de respectar les lliber-tats individuals perquè cadascú pu-

Què fer quan ens assabentemque el nostre fill pren cànnabis

gui ser “ell mateix” dins el grup. Noamb tots els amics es comparteixen to-tes les coses.

Quan el fill no vol dialogar i els pares sen’assabenten per altres vies, pot serútil la mediació d’algun especialistaper ajudar a la resolució de la situació.De vegades és el fill mateix qui admetque necessita ajuda.

És el professional que coneix l’existènciai característiques de les situacions queviuen els pares i el fill. El seu coneixe-ment de situacions semblants i la sevaexperiència en la mediació i el consell elcapaciten per orientar els pares a trobarel millor camí per ajudar el seu fill.

El Servei d’Orientació sobre Drogues(tel. 93 237 87 56) és un recurs adreçatals pares, professorat i adolescents deBarcelona.

Quan el fill no vol dialogar

L’especialista

Interpretarbienlasituación

Diálogo

Quédeciraljovenqueconsumecannabissiseledescubreolore-conoce

Quédeciraljovenquetieneami-gosqueconsumencannabis

Esimportantetenerserenidadparain-terpretarbienlasituación:elconsumodecannabistieneunefectodetrans-gresiónydeexperimentaciónpareci-doalqueteníaelconsumodetabacoañosatrás.

Comosehadichoanteriormente,loimportanteespoderdialogar,poderadvertirdelosriesgosycerciorarsedelascircunstanciasenlasquesehapro-ducidoelconsumo.Sinuestrohijores-pondebienysetratadeunconsumoaislado,lospropiospadrespodemosresolverlasituación.

Hayqueinformarledelosefectosad-versosdelcannabisydequesetratadeunasustanciaadictiva.

Hayquehacerleverque,consumien-docannabis,puedeentrarenunasi-tuacióndeinferioridaddecondicio-nesparadesarrollarse.Asuedadescuandomásnecesitauncerebrodes-piertoyunabuenacapacidaddeaprendizaje,decomprensiónydeelecciónparaencontrarseasímismoysucaminoenlavida.

Hayqueevitarlarecriminaciónquepuedareafirmarsuconductacomofor-maderebelarsecontralaautoridad.

Hayqueserrespetuosoconloschicosqueconsumencannabis.Asimismohayquerecordarlesqueellostienenquerespetaralosquedecidennocon-sumir.Tenemosqueafianzarennues-trohijolaideadequehayquerespe-tarlaslibertadesindividualespara

Quéhacercuandodescubrimosquenuestrohijoconsumecannabis

quecadacualpuedaser“élmismo”dentrodelgrupo.Nocontodoslosamigossecompartentodaslascosas.

Cuandoelhijonoquieredialogarylospadresseenteranporotrasvías,puedeserútillamediacióndealgúnespecia-listaparaayudaralaresolucióndelasi-tuación.Aveceseselpropiohijoquienadmitequenecesitaayuda.

Eselprofesionalqueconocelaexisten-ciaycaracterísticasdelassituacionesquevivenlospadresyelhijo.Suconoci-mientodesituacionessimilaresysuex-perienciaenlamediaciónyelconsejolocapacitanparaorientaralospadresaencontrarelmejorcaminoparaayudarasuhijo.

ElServeid’OrientaciósobreDrogues(tel.93 237 87 56)esunrecursodirigi-doalospadres,elprofesoradoylosado-lescentesdeBarcelona.

Cuandoelhijonoquieredialogar

Elespecialista

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

On demanar ajudaServei d’Orientaciósobre Drogues

Departament de Salut(Generalitat de Catalunya)Línia verda

Col·legi de farmacèutics

Universitat de BarcelonaPrograma “Agafa el teu puntd’informació”

National Institute on DrugAbuse (NIDA) (en espanyol)

Telèfon de contacte: 93 208 20 39Assistència matins i tardes, a horesconcertades.

Servei d'atenció telefònica. Tel.:900 900 540. Horari d'atenció: dede dilluns a divendres de 9 a 21h.Els usuaris tenen a la seva disposicióuna línia telefònica exclusiva atesaper professionals que informen oderiven l'afectat segons el tipus deconsulta. Aquest servei potproporcionar els telèfons i adrecesdels diversos Centres d'Atenció alsDrogodependents (CAS), repartitsper totes les comarques deCatalunya.

http://www.farmaceuticonline.com/medicament/cannabis.html

http://www.tupunto.org/cannabis-2/

https://www.drugabuse.gov/es/informacion-sobre-drogas/la-marihuana

Persaber-ne més

DóndesolicitarayudaServeid’OrientaciósobreDrogues

DepartamentdeSalut(GeneralitatdeCatalunya)Líniaverda

Col·legidefarmacèutics

UniversitatdeBarcelonaPrograma“Agafaelteupuntd’informació”

NationalInstituteonDrugAbuse(NIDA)(enespañol)

Teléfonodecontacto:93 208 20 39Asistencia mañanas y tardes ,ahorasconcertadas.

Servicio de atención telefónica.Tel.:900 900 540. Horario de atención:de lunes a viernes de 9 a 21h.Losusuariostienenasudisposiciónunalíneatelefónicaexclusivaatendidaporprofesionalesqueinformanoderivanalafectadosegúneltipodeconsulta.EsteserviciopuedeproporcionarlosteléfonosydireccionesdelosdiversosCentrosdeAtenciónalosDrogodependientes(CAS),repartidosportodaslascomarcasdeCataluña.

http://www.farmaceuticonline.com/medicament/cannabis.html

http://www.tupunto.org/cannabis-2/

https://www.drugabuse.gov/es/informacion-sobre-drogas/la-marihuana

Parasabermás

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100