Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.
description
Transcript of Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.
![Page 1: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/1.jpg)
1.1. Marc cronològic i geogràficMarc cronològic i geogràfic
2.2. Els antecedens immediats de l’art Els antecedens immediats de l’art romà.romà.
3.3. Característiques pròpies de l’art Característiques pròpies de l’art romà.romà.
4.4. L’arquitectura i l’urbanisme.L’arquitectura i l’urbanisme.
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
4.2 L’arquitectura romana.4.2 L’arquitectura romana.
4.2.1. Arquitectura religiosa.4.2.1. Arquitectura religiosa.
4.2.2. Arquitectura civil.4.2.2. Arquitectura civil.
5.5. L’escultura romana.L’escultura romana.
6.6. La pintura i el mosaic.La pintura i el mosaic.
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 2: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/2.jpg)
1. Marc cronològic i geogràfic1. Marc cronològic i geogràficCronologia: • Fundació de Roma: 753 aC.• Monarquia: 753 – 509 aC.• República: 509 - 29 aC.• Imperi: 29 aC. - 476 dC.
• Alt Imperi (segles I – III dC)• Baix Impei (a partir del segle III dC)
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 3: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/3.jpg)
1. Marc cronològic i geogràfic1. Marc cronològic i geogràficART CLÀSSIC -
ROMA
![Page 4: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/4.jpg)
2. Els antecedents immediats de l’art 2. Els antecedents immediats de l’art romà.romà.
L’art romà té dues influències molt clares:
a) de l’art etruscb) de l’art grec
a) Influències etrusques (Etrúria i Toscana)
• Destaca l’arquitectura i escultura funerària (necròpolis, sarcòfags)• L’ús de l’arc, de la volta i de la columna toscana• Destacaren en les arts plàstiques, sobre tot la pintura mural i l’afició pel retrat
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 5: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/5.jpg)
2. Els antecedents immediats de l’art 2. Els antecedents immediats de l’art romà.romà.
a) Influències etrusques (Etrúria i Toscana)
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 6: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/6.jpg)
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Sarcòfag dels Esposos. Cerveteri
![Page 7: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/7.jpg)
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Sarcòfag dels Esposos. Cerveteri
![Page 8: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/8.jpg)
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Lloba capitolina
![Page 9: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/9.jpg)
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Pintura al fresc de
Tarquínia
![Page 10: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/10.jpg)
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Els temples Els temples etruscsetruscs
Fets de fang i fusta. Mostren influències de l’arquitectura
grega: ús llinda, estàtues damunt sostre, ... Novetats: construïts damunt pòdium i
amb escala accés Columna toscana (dòrica amb base).
Façana amb tres portes perquè tenen tres deesses.
![Page 11: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/11.jpg)
Maqueta de temple etrusc
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 12: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/12.jpg)
b) Influències b) Influències greguesgregues
ART CLÀSSIC - ROMA
Profunda influència grega a la cultura romana degut a:
• Coincidència en el temps de la primera expansió romana a la República amb el classicisme grec
• La presència grega a la Magna Grècia
• Conquesta al segle II aC (Guerres Macedòniques); paradoxa: colonització cultural dels vencedors per part dels vençuts.
![Page 13: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/13.jpg)
b) Influències b) Influències greguesgregues
ART CLÀSSIC - ROMA
En l’art: En l’arquitectura ús del sistema arquitravat Mateixa tipologia de temples amb poques novetats Ús dels ordres arquitectònics En l’escultura, còpia dels models grecs
![Page 14: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/14.jpg)
3. Característiques pròpies de 3. Característiques pròpies de l’art romàl’art romà
ART CLÀSSIC - ROMA
Distingim tres períodes: Roma republicana (509 aC– 29 aC): assimilació de corrents itàlics, etruscs i hel·lenístics. Al llarg de tot l’Imperi (29 aC - 476): Classicisme romà. Gran influència de l’Hel·lenisme. Crisi del Baix Imperi (segles III - V): tendència a monumentalitat, esquematisme oriental i simbolisme cristià.
![Page 15: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/15.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
És un art clarament eclèctic Gran capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius; per tant, gran capacitat tècnica Poca elaboració teòrica, major preocupació per resoldre problemes concrets En les arts plàstiques, clara tendència al realisme L’artista com a individualitat no té importància L’art és un instrument de propaganda del poder polític (especialment a l’època imperial) Paper clau de l’art romà en la formació de la cultura occidental.
3. Característiques pròpies de 3. Característiques pròpies de l’art romàl’art romà
![Page 16: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/16.jpg)
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
ART CLÀSSIC - ROMA
L’urbanisme romà és un element clau del procés de romanització: la romanització és inseparable de la urbanització El model bàsic de ciutat eren els campaments militars. L’ordenació urbanística es fa a partir de dos grans eixos: via decumana (est - oest), i cardo (nord - sud). A l’interior hi trobam el fòrum, centre de la vida pública romana. Als voltants del fòrum s’hi situaven els principals edificis públics: basílica, temples, teatre o amfiteatre, etc.
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
![Page 17: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/17.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
![Page 18: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/18.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
![Page 19: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/19.jpg)
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA
Els romans donaren molta més importància als espais interiors que no els grecs. Per això, la gran aportació romana a l’arquitectura és la preocupació pels problemes estructurals Així, els edificis romans destaquen pel seu utilitarisme, la seva funcionalitat, amb edificis i construccions molt diverses. Va ser possible gràcies a l’ús no només del sistema arquitravat, sinó també de l’arc i la volta. Els materials utilitzats són la pedra, el maó, la fusta i el morter o formigó. Murs molt diversos. Fan servir els ordres grecs, el toscà i el compost.
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
![Page 20: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/20.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Els temples romans es basen en els temples grecs,
però ...
Gairebé mai són perípters,
les columnes només ofereixen pòrtic a l’entrada,
als costats, les columnes solen estar adossades,
tot el temple s’aixeca sobre un pòdium, amb escala a l’entrada.
També opten per temples de forma circular.
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 21: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/21.jpg)
Fortuna Viril
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 22: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/22.jpg)
Fortuna Viril
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 23: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/23.jpg)
Maison carrée
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 24: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/24.jpg)
Maison Carrée
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 25: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/25.jpg)
Panteó d’Agripa
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 26: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/26.jpg)
Panteó d’Agripa
Planta
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 27: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/27.jpg)
Panteó d’Agripa
Interior
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 28: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/28.jpg)
Dintre de l’arquitectura religiosa també destacam els monuments funerarismonuments funeraris.
No tenen un tipologia definida, i trobam influències molt diverses.
Per als enterraments per incineració eren freqüents els columbariscolumbaris,
edificis amb nínxols on es posaven les urnes amb les cendres dels membres d’una família
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 29: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/29.jpg)
Mausoleu d´Adrià
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 30: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/30.jpg)
Mausoleu d´Adrià
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 31: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/31.jpg)
Piràmide de Caio Cestio
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
![Page 32: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/32.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Els romans varen destacar per aixecar gran varietat d’edificis públics i privats,
tot plegat per a satisfer les nombroses necessitats socials:
a) Edificis per a espectacles públics i esbarjo
b) Edificis administratius i monuments commemoratius
c) Arquitectura domèstica
d) Obres d’enginyeria
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
![Page 33: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/33.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Arquitectònicament parlant, Roma va desenvolupar major geni en edificis públics
diversos per a l’esbarjo
termestermes, teatresteatres, amfiteatresamfiteatres, i circs circs.
Va ser possible gràcies a la utilització de nous materials, com el ciment i el maó cuit.
Això permetia aixecar-los més ràpidament.
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
Edificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo
![Page 34: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/34.jpg)
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
Les termestermes eren edificis d’esbarjo, que
també fan servir la volta.
Alhora incorporen cúpules
semiesfèriques, i els antecedents de les
trompes per aguantar-les
Reconstrucció de les termes de Caracalla
Edificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo
![Page 35: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/35.jpg)
Dibuix interior de les termes de Caracalla
![Page 36: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/36.jpg)
Dibuix complet de les termes de Caracalla
![Page 37: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/37.jpg)
Planta de les termes de Caracalla
![Page 38: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/38.jpg)
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
Restes de les termes de Caracalla
![Page 39: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/39.jpg)
Planta de les termes de Dioclecià
![Page 40: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/40.jpg)
Recreació d’unes termes romanes
![Page 41: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/41.jpg)
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
A diferència dels grecs, els teatres teatres romans
s’edificaven no aprofitant els vessants
dels turons.
Així aprofitaven l’espai interior de les
graderies, amb coberta de volta anular.
L’orquestra es va reduir (ara
semicircular)
Teatre d’Orange. ProvençaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo
![Page 42: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/42.jpg)
Teatre d’Orange. Provença
![Page 43: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/43.jpg)
Teatre Marcel. Roma
![Page 44: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/44.jpg)
Teatre de Mérida
![Page 45: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/45.jpg)
Cavea del teatre de Mérida
![Page 46: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/46.jpg)
Lateral del teatre de Mérida
![Page 47: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/47.jpg)
Teatre de Pollentia
![Page 48: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/48.jpg)
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
Els amfiteatresamfiteatres varen ser una novetat
romana.
Venia a ser un teatre doble.
La planta solia ser el·líptica.
Davall de l’arena s’hi trobaven nombroses
dependències.
S’hi celebraven lluites i jocs diversos.
Coliseu d’Arles. ProvençaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i
esbarjoesbarjo
![Page 49: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/49.jpg)
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
L’amfiteatre més important era el de Roma
Tenia capacitat per 50.000 espectadors. La càvea tenia 80 entrades amb passadissos coberts amb voltes de canó.
Una lona protegia els espectadors del sol.
S’hi celebraven tot tipus d’espectacles gratuïts: lluita gladiadors, animals, naumàquies, ...
Tenia quatre pisos, i a la façana es feren servir els diferents ordres arquitectònics: dòric toscà, jònic i corinti.
Estructura arquitravada.
Els arcs dotaven l’edifici d’elegància.
![Page 50: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/50.jpg)
Restes del Coliseu de Roma
![Page 51: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/51.jpg)
Dibuix i secció del Coliseu de Roma
![Page 52: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/52.jpg)
Dibuix del Coliseu de Roma
![Page 53: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/53.jpg)
Restes de l’interior del Coliseu de Roma
![Page 54: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/54.jpg)
Secció del Coliseu de Roma
![Page 55: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/55.jpg)
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
Per a les curses de cavalls i carros, i per
les competicions atlètiques es
construïren els circscircs.
Era un adaptació dels estadis grecs.
Al centre estava l’espina, al voltant de la qual es trobava una pista de planta gairebé
rectangular.
Dibuix del Circ de TarragonaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo
![Page 56: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/56.jpg)
Dibuix del Circ Màxim de Roma
![Page 57: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/57.jpg)
Reconstrucció del circ Màxim. Roma
Reconstrucció del circ Màxim. Roma
![Page 58: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/58.jpg)
Restes del Circ Màxim de Roma
![Page 59: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/59.jpg)
Entrada al circ de Tarragona
![Page 60: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/60.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Les basíliquesbasíliques eren els edificis on s’impartia
justícia i on s’establien relacions comercials.
Solien tenir tres naus, la central més ampla i
més alta.
S’usava la volta de canó i un absis final.
Important: és el model copiat pels cristians
per construir les esglésies.
Dibuix interior de la Basílica Júlia
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilEdificis administratius i Edificis administratius i
monuments commemoratiusmonuments commemoratius
![Page 61: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/61.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Secció de la Basílica Júlia
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilEdificis administratius i Edificis administratius i
monumets commemoratiusmonumets commemoratius
![Page 62: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/62.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Planta de la Basílica Júlia
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilEdificis administratius i Edificis administratius i
monumets commemoratiusmonumets commemoratius
![Page 63: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/63.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Restes de la Basílica Emilia
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
![Page 64: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/64.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Basílica de Maxenci
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
![Page 65: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/65.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Basílica de Maxenci
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
![Page 66: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/66.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA
Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
L’expansió de Roma comportà la construcció d’edificis per commemorar les victòries
militars.
Bàsicament eren els arcsarcs de triomf de triomf i les columnescolumnes.
![Page 67: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/67.jpg)
Els arcs de triomfarcs de triomf eren testimonis de les gestes militars
romanes.
Podien ser d’un, tres o més arcs, i de dues o
quatre façanes.
Habitualment tenien relleus que relataven
els episodis de les victòries.
ART CLÀSSIC - ROMA
Arc de Tit. Roma
Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
![Page 68: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/68.jpg)
Detall de l’arc de Tit. Roma
![Page 69: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/69.jpg)
Arc de Constantí. Roma
![Page 70: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/70.jpg)
Relleu de l’Arc de Constantí. Roma
![Page 71: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/71.jpg)
Arc de Giano. Roma
![Page 72: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/72.jpg)
Arc de Giano. Roma
![Page 73: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/73.jpg)
Les altres construccions
commemoratives són les columnescolumnes.
Narren episodis militars, normalment
en una disposició helicoidal.
Les més famoses són les de Trajà i la de
Marc Aureli.
ART CLÀSSIC - ROMA4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius
![Page 74: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/74.jpg)
ART CLÀSSIC - ROMA4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius
![Page 75: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/75.jpg)
Les cases romanes varen tenir més importància que les gregues.
Varen tenir influència posterior perquè conjugaren molt bé funció i estètica.
L’estructura és crea a partir d’un pati central o atrium.
Al seu voltant es disposen les habitacions:
la vida es desenvolupa cap a l’interior,
perquè del pati reben la llum i la comunicació és més senzilla.
La façana, doncs, no té massa importància.
També feien edificis de fins a cinc pisos per llogar (insulae).
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
L’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
![Page 76: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/76.jpg)
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
L’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
![Page 77: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/77.jpg)
Planta d’una casa romana
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilL’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
![Page 78: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/78.jpg)
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilL’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
![Page 79: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/79.jpg)
Recreació d’una insulae romana
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilL’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
![Page 80: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/80.jpg)
Els romans varen ser més enginyers que no artistes.
Per exemple, l’expansió de Roma va exigir la construcció de calçadescalçades, aqüeductesaqüeductes i pontsponts.
Just per això, com veurem, incorporaren l’ús ús de l’arcde l’arc.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 81: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/81.jpg)
Via Apia. Roma
Les calçadescalçades nasqueren de la
necessitat de comunicar les
distintes parts de l’Imperi
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 82: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/82.jpg)
Via Sacra. Roma
Les calçadescalçades nasqueren de la
necessitat de comunicar les
distintes parts de l’Imperi
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 83: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/83.jpg)
Calzada de Mérida
Les calçadescalçades nasqueren de la
necessitat de comunicar les
distintes parts de l’Imperi
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 84: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/84.jpg)
Dibuix construcció
calçada romana
Les calçadescalçades nasqueren de la
necessitat de comunicar les
distintes parts de l’Imperi
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 85: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/85.jpg)
Pont du Gard. França
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 86: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/86.jpg)
Pont du Gard. França
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 87: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/87.jpg)
Pont Cestio. Roma
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 88: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/88.jpg)
Pont Fabrizio. Roma
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 89: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/89.jpg)
Dibuix del Pont Fabrizio. Roma
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 90: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/90.jpg)
Pont de Mérida
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 91: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/91.jpg)
Pont d’Alcántara. Cáceres
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 92: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/92.jpg)
Pont d’Alcántara. Cáceres
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 93: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/93.jpg)
Pont de Pollentia
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 94: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/94.jpg)
Aqüeducte de Segòvia
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 95: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/95.jpg)
Aqüeducte de Segòvia
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 96: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/96.jpg)
Aqüeducte de Tarragona
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 97: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/97.jpg)
Aqüeducte de Tarragona
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 98: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/98.jpg)
Aqüeducte de Los Milagros. Mérida.
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
![Page 99: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/99.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
L’escultura romana és molt abundant, tant pel que fa a l’escultura exemptal’escultura exempta com pel que fa al relleurelleu, i era un element molt present en
l’àmbit privat i públic.
L’escultura romana tenia una finalitatfinalitat estètica, però també commemorativa i política
Els materialsmaterials més habituals eren la pedra i el bronze, tot i que ocasionalment també feien
servir altres materials (or, argent, ivori, terracota, etc.)
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 100: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/100.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Evolució:
1.1. Període republicàPeríode republicà: inicial influència grega (classicisme idealista), i posterior tendència al retrat realista.
2.2. Període d’August i successorsPeríode d’August i successors (segle I dC): etapa de classicisme amb tendència a la idealització en els retrats imperials.
3.3. Període de Trajà fins DiocleciàPeríode de Trajà fins Dioclecià (finals segle I – principis segle III): màxima producció escultòrica, i molta influència del període hel·lenístic.
4.4. Període baiximperialPeríode baiximperial (segles IV – V dC): s’accentua el realisme fins a l’extrem, alhora que guanya terreny la tendència al simbolisme cristià.
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 101: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/101.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Els principals gèneres de l’escultura romana varen ser el retrat realista i el relleu
narratiu o commemoratiu.
El retrat romàretrat romà recull o sintetitza el corrent realista itàlic amb el caràcter monumental
de les estàtues gregues.
Juntament amb els retrats de cos sencer propis de l’àmbit públic i honorífic, es
desenvolupa el bust que representa només el cap, el coll i la part superior del tòrax.
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 102: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/102.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
August de Prima Porta
![Page 103: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/103.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
August de Prima Porta
![Page 104: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/104.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
August de Via Labicana
![Page 105: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/105.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Claudi emperador
![Page 106: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/106.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Estàtua eqüestre de Marc Aureli
![Page 107: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/107.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Estàtua eqüestre de Marc Aureli
![Page 108: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/108.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
El patrici Barberini
![Page 109: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/109.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
El relleu commemoratiu o històric relleu commemoratiu o històric reflecteix, d’una banda, l’interès dels romans per la
Història i per la glorificació del seu passat, i, d’altra banda,
el domini de la tècnica escultòrica que aconsegueix efectes de profunditat en
superposar diferents nivells en el relleu.
Es conserven pocs relleus de l’època republicana,
però des de l’època d’August i els seus successors s’aconsegueixen les millors obres (Arc de Tit, Ara Pacis Augustae).
La culminació del gènere arriba amb Trajà i amb les columnes commemoratives.
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 110: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/110.jpg)
Ara Pacis Augustae
![Page 111: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/111.jpg)
Ara Pacis Augustae
![Page 112: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/112.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu d’Ara Pacis Augustae
![Page 113: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/113.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu d’Ara Pacis Augustae
![Page 114: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/114.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu d’Ara Pacis Augustae
![Page 115: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/115.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu de l’arc de Tit
![Page 116: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/116.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu de l’arc de Tit
![Page 117: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/117.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu de l’arc de Tit
![Page 118: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/118.jpg)
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Sarcòfag Ludovisi
![Page 119: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/119.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
La pintura a Roma adquirirà importància des dels segles II i III, quan substitueix a l’escultura en la
decoració dels interiors.
A més, la pintura permetia més realisme
i representar temàtiques més diverses,
com paisatges, ambients llunyans exòtics, etc.
Era una pintura feta al fresc, protegida després per una capa de cera que feia més vius els colors.
ART CLÀSSIC - ROMA
![Page 120: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/120.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
En l’evolució de la pintura, distingim quatre estils:
Estil d’incrustacionsEstil d’incrustacions: d’influència grega, imitava el marbre (segles II – I aC)
Estil arquitectònicEstil arquitectònic: imitava espais arquitectònics, tot eixamplant il·lusòriament
l’espai. (segles I aC – I dC)
Estil ornamentalEstil ornamental: Fa una decoració fina i lineal, sense imitar arquitectura, sinó figures i paisatges
(20 aC – 45 dC)
Estil d’il·lusionisme arquitectònicEstil d’il·lusionisme arquitectònic: es recupera la imitació d’espais arquitectònics, però ara les figures són més grosses intentant substituir
l’escultura. (a Pompeia 62 – 79 dC)
![Page 121: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/121.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Pintures de la vila dels Misteris
Estil arquitectònic
![Page 122: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/122.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Pintures de la vila dels
Misteris
Estil arquitectònic
![Page 123: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/123.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Fresc de Vila LíviaEstil arquitectònic
![Page 124: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/124.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Fresc de Vila Lívia
![Page 125: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/125.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Fresc de Vila Farnesina
Estil ornamental
![Page 126: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/126.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
El forner Pròcul i la seva dona
![Page 127: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/127.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Els romans també feren servir la tècnica del mosaic per decorar els interiors.
Continuaren utilitzant l’opusopus tesselatumtesselatum grec,
el fet a partir de petites peces cúbiques regulars per formar dibuixos, però no escenes figuratives.
La novetat romana serà l’opusopus sectilesectile, el que es feia servir per a paviments i parets, format per
grans peces de marbre de colors diferents.
Igualment feren servir l’opusopus vermiculatumvermiculatum, format per tessel·les molt petites, de vegades
diminutes, que adopten diferents formes per tal d’adaptar-les al dibuix.
![Page 128: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/128.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Detall del mosaic de la Batalla d’Alexandre
contra Darius
![Page 129: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/129.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Detall del mosaic de la Batalla d’Alexandre
contra Darius
![Page 130: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/130.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Mosaic del Sacrifici d’Ifgènia
![Page 131: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/131.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Mosaic de la Quàdriga de Cal·limorf
![Page 132: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/132.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Mosaic dels peixos
![Page 133: Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.](https://reader036.fdocuments.net/reader036/viewer/2022081512/568150fd550346895dbf1e71/html5/thumbnails/133.jpg)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Mosaic de la Medusa