ART ISLMIC

Nria A.No Pau P.David5 de primria

L'art hispano-musulm s l'art dels musulmans que s'establiren a la pennsula Ibrica desprs de derrotar els visigots. Prov de l'Islam que s la seva religi. La formaci i expansi va durar del segle VII al XV.

AL-NDALUS

Al-ndalus o l'ndalus s el territori de la pennsula Ibrica que rest sota poder musulm durant l' edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Extensi d'Al-ndalus

ETAPES DE L'ART HISPANO-MUSULM

Les etapes de l'art hispano-musulm sn:

Emirat

Califat de Crdova

Regnes de taifes

Almorvits

Almohades

Regne de Granada

Emirat

Els primers anys Al-ndalus era una provncia o emirat que depenia del califat de Bagdad.

Els seus habitants varen adoptar la religi islmica, l'idioma rab i els costums dels musulmans.

L'art emiral comprn les manifestacions artstiques des de la conquista musulmana de la pennsula Ibrica fins a l'aparici dels primers regnes de taifas, s a dir, els segles VIII al X.

L'emirat no va crear un art nou, sino que va adequar l'art rom i visigot de les cultures anteriors ibriques, i va incorporar estils prestigiosos orientals.

Toledo, La mesquita de Bab al-Mardum

El califat de Crdova

Al segle X se cre el califat de Crdova. El califa era la mxima autoritat poltica i religiosa.

s a Crdova, capital del califat creat per Abderraman III l'any 929, on es construren els edificis ms representatius del poder andalus, no noms la gran mesquita, sin una ciutat califal als afores del nucli urb: Medina Azahara, de gran luxe i breu existncia.

La ciutat musulmana

Les ciutats estaven envoltades de muralles i solien tenir una alcassaba, un alcsser i unes quantes mesquites.

El centre de la ciutat era la medina on vivien els artesans i els comerciants.

La decoraci de la ciutat musulmana s molt curiosa, perqu la decoraci exterior s molt poc desenvolupada en canvi la decoraci interior s molt ms rica.

Regnes de taifes

La destrucci de la unitat poltica va acabar amb el califat cordovs el 1031 i va donar pas a la creaci de regnes independents que varen ser anomenats taifes.

Al terreny artstic s'imiten els models cordovesos intentant millorant-los. Un dels millors testimonis s l'Aljafera de Zaragoza.

Tots ells estan realizats amb materials pobres, per revestits de guixeries amb motius vegetals, geomtrics i epigrfics, cercant un efecte de fastuositat i aparent riquesa.

Interior de l'Aljafera, Saragossa

Arqueta de Palncia tallada en la Taifa de Toledo

Les velles alcassabes dels distints regnes tamb varen sofrir importants remodelacions.

Els banys que es conserven sn molt similars als d'aquesta poca. Se'n conserven a Toledo, a Baza i a Palma.

Les arts decoratives adquereixen molta importncia. La producci de marfil se trasllada al taller de Conca i els txtils a Almeria.

Pel que fa a la cermica, se consolid una tcnica que havia aparescut durant el califat per que en aquests moments va adquirir un gran desenvolupament. Se tracta de la cermica de "cordaseca", on les peces se decoren amb lnies d'xid de mangans formant diferents motius que s'omplen amb vidre de diferents colors i mides.

Almorvits

Les obres realitzades durant el regnat del monarca Yusub ib Tasufin mostraven encara austeritat i manca d'ornamentaci imposats pel seu fervor religis.

El suport preferit s el pilar, en substituci de la columna. Adopten l'arc de ferradura i lbul. El sistema de terrats preferit s de dues aiges, construeixen sostres de fusta i aconsegueixen un gran desenvolupament en l'art mudjar, realitzen extraordinries cpules.

Imatge de l'interior d'una cpula

Almohades

El retorn a l'austeritat ms extrema condueix a un dels moments artstics de major esplendor i de manera particular a l'arquitectura.

Construen amb els mateixos materials: rajoles, guix, argamassa i fusta. Mantenen, com a suport, els pilars i els arcs utilitzats al perode anterior.

Les mesquites segueixen el model de la mesquita de Tremecn, se potenci un esquema en "I" mitjanant la utilitzaci de cpules.

Torre del Oro, Sevilla. Arquitectura almohade

L'arquitectura de palau introdueix els patis creuats que adquereixen un major protagonisme.

El millor testimoni est representat a l'Alczar de Sevilla.

Una altra novetat amb gran repercusi s la collocaci de petites obertures o finestres cubertes amb gelosies que permeten la seva illuminaci i ventilaci.

Patio del Yeso. Reales Alczares de Sevilla

Regne de Granada

El regne nassarita de Granada es consolida el 1232 desprs de la derrota de Las Navas de Tolosa. s l'ltim estat islmic de la pennsula, i es mantindr fins a la conquesta castellana del 1492.

L'art nazar s un estil sorgit a l'poca tardana d'al-ndalus al regne nassar de Granada.

Els dos edificis ms representatius d'aquest art sn els palaus de l'Alhambra i el Generalife.

L'Alhambra de Granada

El Generalife

L'nica novetat destacable s el fet de la utilitzaci de columnes de marbre quan l'edifici s important.

Utilitzen molt la decoraci per emmascarar la pobresa dels materials.

Els sostres sn de fusta i de volta.

Als motius ornamentals habituals (geomtrics, vegetals i epigrfics), s'uneix l'escut nassar (Mohamed V).

Destaquen cermiques de reflexos metllics i els teixits de seda intensament acolorits.

ARQUITECTURA

Donada la limitaci religiosa (estava totalment prohibit representar la figura humana) que afectaven l'escultura i la pintura, la seva manifestaci principal va ser l'arquitectura andalus o hispano-musulmana.

Les arts decoratives (cermica, orfebreria, txtil) varen tenir un extraordinari desenvolupament.

Els arcs

Una caracterstica de l'arquitectura hispano musulmana sn els arcs de ferradura que estan collocats als palaus musulmans.

Tenen una forma molt singular i noms s'utilitzava per decoraci.

Construccions

L'art islmic o musulm t una gran varietat d'edificis.

Les principals obres conservades sn la mesquita de Crdova, el Palau de la Aljaferia de Saragossa, la Giralda de Sevilla i l'Alhambra de Granada.

La mesquita

Les mesquites, com a lloc de culte que sn, estan destinades a diferents activitats religioses: oracions, ritual del ramad i caritat.

L'alcsser

L'alcsser s un palau reial.

Sn molt famosos els de Sevilla, Toledo, Segvia i Crdova

L'Almudaina

A Palma hi ha un palau anomenat l'Almudaina.

Antiga fortalesa d'origen rab.

Els banys rabs de Palma

s un dels monuments ms emblemtics de Palma, a l'illa de Mallorca. Sn una de les poques mostres que ha arribat de l'arquitectura musulmana a Mallorca. Es troben al jard senyorial de can Font-i-roig.

Els mosaics

Un mosaic s una composici decorativa elaborada artesanalment a partir de tesselles de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

PINTURA i ESCULTURA

La religi mahometana prohibeix la representaci de persones i d'animals, per aix la pintura i l'escultura rabs noms es poden trobar en uns pocs edificis de carcter prof i en algunes pintures decoratives.

Gerro procedent de l'Alhambra de Granada.

La cultura

La cultura rab va ser una de les ms avanades de l'poca medieval.

N'hem heretat el paper, la numeraci arbiga (introdueixen la xifra zero) i la plvora.

Al-ndalus va ser un gran centre cultural on es practicava la medicina i s'estudiaven filosofia, astronomia i altres cincies.

POESIA

Els musulmans feien poesies perqu per a ells era molt important i aqu en tenim un exemple:

Yo amo tanto a Dios, que no me queda tiempo, para odiar a el demonio

LA MSICA

La msica andalus t un so peculiar ja que l'afinaci s diferent a la msica occidental.

Era interpretada, normalment, per esclaves i serventes que acompanyaven amb instruments els seus cants.

Instruments musicals

Derbake

Llat

Qanun o Kanun

Req o Riq

Ney