Aproximació a les pràctiques de lectura de la demarcació

Aproximació a les pràctiques lectores de les escoles Curs 2012-2013

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 2


ÍNDEX

A. Introducció, 5

B. Anàlisi general de les practiques de lectura, 7

1. Pràctiques de lectura (comparativa entre escoles i cicles), 8

2. Les practiques de lectura en el conjunt de les escoles de la demarcació, 9

C. Comentari de les practiques de lectura, 13

1. Padrins de lectura, 13

2. Llegir en parella, 14

3. Explicar contes, 15

4. Col·laboracions externes (voluntariat), 16

5. Jornades literàries, 17

6. Intercanvi de llibres, 18

7. Ronda de llibres, 19

8. Lectura en veu alta, 20

9.Obtenció i tractament de la informació, 21

10. Lectura des de les àrees curriculars, 22

11. Biblioteca escolar, 23

12. Altres, 24

D. Conclusions, 33

ANNEX, 35


INTRODUCCIÓ

Finalitat de l’estudi

Conèixer de les pràctiques de lectura que es fan de manera habitual a les escoles de la

demarcació del Servei Educatiu Baix Llobregat-6.

Dades dels centres als quals s’ha passat l’enquesta

Nombre de centres: 28 (27 d’educació infantil i primària i 1 centre d’educació especial)

Tipologia de centres: 23 escoles públiques i 5 centres concertats, d’aquests 2 imparteixen

educació infantil i primària, 2 educació infantil, primària i secundària obligatòria i 1 és

d’educació especial.

Aspectes a destacar: 3 escoles no tenen cicle superior.

Tots els centres pertanyen a la demarcació territorial del Servei Educatiu Baix Llobregat-6 que

inclou els municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Pallejà, Sant

Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana.

Consideracions prèvies

a) Les pràctiques que es va demanar a les escoles que reconeguessin fan referència

essencialment al llegir per aprendre i al gust per llegir, tot i que les competències relacionades

amb la tercera branca de La lectura al centre, l’aprenentatge de la lectura van sorgint de

manera regular i transversal en les diferents activitats i estratègies reconegudes.

b) Inicialment les pràctiques lectores reconegudes i sobre les quals es demanava a les escoles

que en reconeguessin la seva pràctica, eren 101, més una de genèrica (Altres), per tal de

recollir aquelles activitats/estratègies que els centres fan al voltant de la lectura i no es

recullen de manera explicita a l’enquesta.

En fer el buidat a l’apartat Altres 18 escoles han reconegut que realitzen accions al voltant de

la lectura des de la Biblioteca escolar. S’ha cregut convenient incorporar la biblioteca escolar

com una activitat/estratègia més de les inicialment previstes: l’onzena.

A l’apartat Altres es reconeixen, per part dels centres, un total de 17

activitats/estratègies/accions al voltant de la lectura (i l’escriptura) diferents.

D’aquestes activitats se n’inclou un quadre resum on es reconeix el centre que la fa, el cicle al

qual s’adreça i, si es dóna el cas, una breu descripció (segons el que ha consignat el centre a la

fitxa de recollida de dades).

c) Algunes de les dades s’han d’interpretar amb cautela, especialment en l’apartat Altres. Pot

ser que alguns centres reconeguin unes activitats/estratègies que d’altres no reconeixen tot i

fer-les. Un exemple és el cas de la biblioteca escolar. Ja hem comentat que inicialment no

estava reconeguda entre les 10 activitats/estratègies però que ha sortit de manera recurrent

en l’apartat Altres. “Només” 18 dels 28 centres han declarat les accions que s’organitzen al

voltant de la biblioteca, tot i que (pel coneixement de tenim dels centres de la zona) n’hi ha

1 Veure l’annex 1 on es reprodueix el document lliurat per a la recollida d’informació.


uns quants més (per no dir tots o gairebé tots) que tenen activitats al voltant de la biblioteca

reconegudes en la seva activitat diària.


ÀNÀLISI GLOBAL DE LES PRÀCTIQUES DE LECTURA

Les escoles es relacionen organitzades alfabèticament per població

ESCOLA PRÀCTIQUES LECTORES

1. PADRINS DE LECTURA

2. LECTURA EN PARELLA

3. EXPLICAR CONTES

4.INTERVENCIÓ EXTERNA

5. JORNADES LITERÀRIES

6. INTERCANVIS DE LLIBRES

7. RONDA DE LLIBRES

8. LECTURA EN VEU ALTA

9.COMP. INFO. 10. ÀREES CURRICULARS

11. BIBLIO. ESCOLAR

12. ALTRES

F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S

ESCOLA NOVA DE CERVELLÓ *

SANTA MARIA DE CERVELLÓ

ESCOLA JAUME BALMES

ESCOLA CAU GUINEU *

ESCOLA EL CORB

ESCOLA PUIG D’AGULLES

ESCOLA EL SOLELL

ESCOLA ÀNGEL GUIMERÀ

ESCOLA LA GARALDA

ESCOLA L’OREIG

ESCOLA JACINT VERDAGUER

ESCOLA LA IMMACULADA

ESSCOLA IRIS

ESCOLA JOAN JUNCADELLA

ESCOLA LA GUÀRDIA

ESCOLA LA VINYALA

ESCOLA MARE DE DÉU DEL ROCIO

ESCOLA SANT ANTONI

ESCOLA SANT JORDI

ESCOLA SANT JOSEP

ESCOLA SANT VICENÇ

ESCOLA CAN COLL

ESCOLA SANT MARTÍ

ESCOLA CAMPDERRÓS *

ESCOLA LA GINESTA

ESCOLA L’OLIVERA

ESCOLA POMPEU FABRA

ESCOLA MARE DE DÉU DEL ROSER

* Escoles que encara no tenen cicle superior


Pràctiques de lectura (comparativa entre escoles i cicles)

Aquest gràfic compara el nombre d’escoles que realitzen de manera general una activitat, amb els cicles als quals s’adreça l’activitat /estratègia.

Llegenda de les pràctiques de lectura:

1. Padrins de lectura 2. Llegir en parella 3. Explicar contes 4. Col·laboracions externes (voluntariat) 5. Jornades literàries 6. Intercanvi de llibres 7. Ronda de llibres 8. Lectura en veu alta 9.Obtenció i tractament de la informació 10. Lectura des de les àrees curriculars 11. Biblioteca escolar 12. Altres

0

5

10

15

20

25

30

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

ESCOLES

INFANTIL

INICIAL

MITJÀ

SUPERIOR


Les pràctiques de lectura en el conjunt d’escoles de la demarcació

Pràctiques més freqüents

Explicar contes (24)2

Lectura des de les àrees curriculars (24)

Lectura en veu alta (24)

Obtenció i tractament de la informació (24)

A educació infantil

- Explicar contes (22)

- Obtenció i tractament de la informació (20)

Al cicle inicial

- Lectura des de les àrees curriculars/Obtenció i tractament de la informació (24)

- Lectura en veu alta/Explicar contes (22)

Al cicle mitjà


- Lectura des de les àrees curriculars/Lectura en veu alta (23)

Al cicle superior

- Lectura en veu alta (21)


Activitats/estratègies menys freqüents

Llegir en parella (12)

Col·laboracions externes (12)

A educació infantil

- Llegir en parella (3) 2 (Entre parèntesi) s’hi especifica el nombre de centres que la realitzen.

24 24 24 2421 20

18 18 1816

12 12

0

5

10

15

20

25

30


- Col·laboracions externes (7)

Al cicle inicial

- Llegir en parella (7)


Al cicle mitjà

- Padrins de lectura (4)


Al cicle superior


- Lectura en parella (8)

Activitats/estratègies segons els àmbits d’accés a la lectura al centre

Les pràctiques i estratègies reconegudes pels centres, si les organitzem segons els quatre àmbits d’accés a la lectura (lectura autònoma, lectura compartida, lectura al voltant de les àrees curriculars i lectura guiada) queden de la següent manera:

Lectura autònoma.

a) Temps variable de lectura (6).

Diari/setmanal/periòdic

Entre 20 minuts i 1 hora.

Lectura compartida.

A cavall entre la lectura autònoma i la lectura compartida es reconeixen aquestes activitats:

Maletes viatgeres (5)

Bibliopati (2)

Llibre belluguet (2)

Intercanvi de llibres (16)

Ronda de libres (18)

Les activitats pròpies de la lectura compartida són:

a) Discussió compartida (2)

b) Padrins de lectura (18)

c) Lectura en parella (12)

d) Explicar contes (24)

e) Col·laboracions externes (12)

f) Jornades literàries (20)

g) Lectura en veu alta (24)

h) Teatre (3)

Lectura al voltant de les àrees curriculars.

Hi ha 24 centres que reconeixen fer lectures al voltant de les àrees curriculars, gairebé tothom esmenta el treball per projectes. Però...


a) Exposicions (1)

b) Lectura amb les TAC (3)

c) Unitats didàctiques (1)

d) Eix transversal d’escola (1)

e) Super llibre de coneixements (1)

24 centres que reconeixen fer activitats d’Obtenció i tractament de la informació.

Lectura guiada.

Per a concretar encara més les activitats de lectura guiada s’hauria de fer un creuament i ampliar la informació sobre els centres que diuen tenir lectures prescriptives en aquesta enquesta i la realitzada a CM. Dels que ho reconeixen fan incidència en la manera de treballar-les.

Racons (1)

Agrupaments (1)

Grups flexibles (1)

Es pot concloure que les dues maneres d’accés a la lectura que predominen a les escoles són la

lectura compartida i la lectura al voltant de les àrees curriculars

El grau d’impacte de les activitats/estratègies als diferents cicles està bastant equilibrat. Sobresurten una mica per damunt de la resta les adreçades a Cicle inicial (28%) i Cicle Mitjà (28%). Això es deu a la presència important de l’activitat Explicar contes al cicle inicial de la majoria d’escoles i al pes de l’activitat de la Ronda de llibres que va adreçada només a cicle mitjà (4t nivell). Sobta, però la diferència de 4 punts entre les activitats de cicle mitjà i superior. El grau d’impacte de cadascuna de les activitats/estratègies als quatre cicles es presenta de manera individualitzada a l’apartat Comentari de les activitats i estratègies de lectura.

20%

28%28%

24%

52%

Impacte inicial

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


La informació que dóna aquest gràfic té el seu origen en les dades extretes de les 11 activitats/estratègies reconegudes inicialment més les dades que informen a quins cicles es realitzen les Altres activitats reconegudes per un total de 20 centres Així, la suma de les dades de les Altres activitats no provoca un canvi substancial en el grau d’impacte per nivell. L’únic que es pot destacar és que encara s’equilibra més la suma del conjunt de les activitats adreçades a infantil i cicle inicial amb la del conjunt d’adreçades a cicle mitjà i superior, així com que la igualtat de l’impacte entre cicle inicial i mitjà es desfà en favor del cicle inicial.

21%

28%

27%

24%

51%

Impacte global

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


COMENTARI DE LES PRÀCTIQUES DE LECTURA

Padrins de lectura (18 centres)

El caràcter recíproc d’aquesta activitat determina la distribució de percentatges, especialment

entre el cicle superior (padrins) i educació infantil i cicle inicial (apadrinats). En paral·lel ens

trobem que els centres que reconeixen fer aquesta activitat coincideixen amb els que mostren

un grau de col·laboració externa (gent gran com a padrins).

Participants: Majoritàriament els alumnes de parvulari i cicle inicial (1r) són apadrinats per

alumnes de cicle superior (P5 5è i 1r 6è).

Temporització: Franja que va de dos cops a la setmana a centres que ho fan puntualment.

Domina la sessió setmanal. Es reconeix la regularitat en el temps com un factor essencial.

Durada: Majoritàriament es fan referència a sessions de 30 minuts.

Característiques:

Els alumnes de cicle superior llegeixen als d’infantil i cicle inicial. Algun centre reconeix

que l’alumne de cicle superior que apadrina a alumnes de cicle inicial els fa llegir.

Activitat amb la qual majoritàriament es vol potenciar el gust per llegir a partir de

l’escolta activa i la interacció emocional.

Algun centre té aquesta activitat molt estructurada mitjançant l’establiment d’un

contracte entre padrí i fillol.

20%

33%

9%

38%

1. PADRINS DE LECTURA

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Lectura en parella (12 centres)

El grau d’impacte més elevat a cicle mitjà possiblement es deu a que en aquest cicle es

corregeix allò que no s’ha assolit en competència lectora al cicle inicial i s’ajuda de manera més

personalitzada l’alumnat que ho precisa. A cicle superior això es reforça.

Temporització: La majoria de centres que fan aquesta activitat reconeixen que tenen un espai

i un temps reconegut per a dur-la a terme. Tot i això alguns centres reconeixen que ho fan

puntualment.

Característiques:

Són pocs els centres que apliquen la metodologia i segueixen l’estructura de “Llegir en

parella” basada en grups cooperatius.

En la formació de les parelles, els centres sí que tenen en compte el nivell lector de

cadascun dels components.

11%

26%

33%

30%

2. LECTURA EN PARELLA

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Explicar contes (24 centres)

Lloc: Aula i biblioteca

Temporització: L’hora del conte és una activitat que es fa regularment a parvulari i cicle inicial

(un cop per setmana).

Especificitats (en la temporització):

Alguns centres esmenten que també la fan de manera esporàdica a nivells

superiors (cicles mitjà i superior).

Algun centre ho fa en horari extraescolar.

Narradors: Mestres, famílies i alumnes més grans.

Característiques comentades pels centres:

Explicació de contes amb suport visual.

Contes interactius sobre la PDI.

Contes relacionats amb els projectes d’aula.

Representació de contes tradicionals en diferents llengües (alumnes de cicle superior).

Lectures en veu alta de contes per part dels alumnes de nivells superiors a parvulari i a

cicle infantil.

El menor impacte als cicles mitjà i superior podria explicar-se perquè la literatura oral es veu

substituïda per l’escrita, a la qual se li dóna més importància. Tot i que alguns centres que

comenten fer aquesta activitat a cicle superior (sobretot) ho fan des del punt de vista que són

els propis alumnes els que expliquen contes als més petits, no tant perquè el docent o altres

persones els expliquen a ells.

33%

32%

22%

13%

3. EXPLICAR CONTES

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Col·laboracions externes (12 centres)

Aquesta activitat apareix en tots els cicles com una de les que té menys impacte. La seva

incidència al cicle inicial es relaciona amb l’activitat Padrins de lectura, en què àvies i avis van a

algunes escoles.

Per les xifres, només 12 centres de 28, sobta que la col·laboració, per exemple de mares, pares

i altres familiars no estigui més estesa.

El grau de participació externa en activitats relacionades amb la lectura és molt variat:

Participació de pares en projectes de centre

Mares i pares expliquen i/o llegeixen contes

Visites d’escriptors i il·lustradors

Padrins de lectura, amb avis

Mares i pares obren la biblioteca escolar fora de l’horari lectiu

24%

30%23%

23%

4. COL·LABORACIONS EXTERNES

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Jornades literàries (20 centres)

És una activitat equilibrada quan a l’impacte per cicles, especialment si ens fixem només en els

cicles d’educació primària.

La participació en jornades literàries es reconeix en dos nivells:

1. A nivell intern de centre. Les escoles gairebé totes organitzen una jornada literària o

jocs florals al voltant de Sant Jordi.

2. A nivell extern. Algunes escoles participen en certàmens literaris a escala local

Característiques:

Es dóna la mateixa importància a la lectura com a l’escriptura.

Alguns centres hi inclouen activitats d’educació visual i plàstica.

En alguns centres aquestes jornades literàries s’emmarquen en una activitat més

àmplia (Setmana Cultural)

20%

26%

26%

28%

5. JORNADES LITERÀRIES

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Intercanvis de llibres (16 centres)

El grau d’impacte és molt semblant a tots els cicles, tant a l’educació infantil com a la primaria.

L’intercanvi de llibres es dóna de dues maneres:

1. De caire definitiu. Els alumnes porten de casa llibres en bon estat i els intercanvien per

altres que porten els seus companys. Aquest mercat d’intercanvi de llibres se sol

concentrar en la diada de Sant Jordi.

2. Compartir lectures. Els alumnes porten aquells llibres de casa que més els han agradat

per compartir-los amb els seus companys. La manera de compartir varia:

Passen a formar part, de manera provisional, de la biblioteca d’aula perquè els

companys se’ls puguin emportar en préstec.

L’expliquen a l’aula.

25%

25%27%

23%

6. INTERCANVI DE LLIBRES

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Ronda de llibres (18 centres)

Només afecta al Cicle Mitjà. Activitat adreçada a l’alumnat de 4t de primària.

Un centre explica que a rel de la seva participació a la Ronda de llibres el curs passat,

aquest any n’ha endegada una a nivell intern per als alumnes de cicle superior.

95%

5%

7. RONDA DE LLIBRES

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Lectura en veu alta (24 centres)

El grau d’impacte als cicles on els alumnes llegeixen és equilibrat. La lectura en veu alta a

l’educació infantil la fan els docents.

Qui llegeix?: mestres i alumnes

Temporització: Varietat d’opcions

Diàriament: especialment a educació infantil i cicle inicial.

Vàries sessions setmanals: cicle inicial

Una sessió setmana: cicle mitjà i superior

Llocs: aula i biblioteca

Característiques:

Lectura col·lectiva.

Activitat generalment programada amb unes lectures concretes (paraules i frases

treballades a l’aula i lectures prescriptives), però també es llegeix en determinats

moments, quan l’activitat ho faci necessari.

Des de les àrees curriculars diferents a les lingüístiques també es fa lectura en veu alta.

Objectius: aprendre a escoltar, comprensió lectora i expressió oral.

16%

28%

29%

27%

8. LECTURA EN VEU ALTA

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Competència informacional (24 centres)

El seu impacte a tots els cicle és semblant, tot i que sobta el descens del cicle superior respecte

a les xifres del cicle mitjà, ja que sembla que hi hauria d’haver una continuïtat.

Les estratègies de la competència informacional (cerca, tractament i expressió de la

informació) la majoria de centres reconeixen que les treballen:

A tots els cicles.

A través del treball per projectes a parvulari i cicle inicial.

A través d’àrees com la de coneixement del medi i, especialment, del projecte

interdisciplinari a cicle mitjà i superior.

Altres aspectes a destacar:

La cerca d’informació majoritàriament es fa través d’internet, a l’aula informàtica.

Algun centre reconeix que la cerca també la fa a través de llibres i en sessions a la

biblioteca escolar

23%

27%27%

23%

9. COMPETÈNCIA INFORMACIONAL

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Lectura des de les àrees curriculars (24 centres)

Destaca el grau d’impacte d’aquesta activitat als cicles inicial i mitjà i la diferència en el pas de

cicle mitjà a cicle superior, reforçant allò que s’apuntava quan es feia el comentari de l’activitat

10. Obtenció i tractament de la informació. Sobta, per tant, que no hi hagi una gradació a

l’alça a mesura que s’avança en la complexitat dels cicle educatius.

Tots els centres destaquen la importància de la lectura en les àrees curriculars diferents a les

lingüístiques. A més assenyalen de manera puntual aspectes relacionats amb:

La lectura dels textos i de les activitats presents als llibres de text.

La lectura matemàtica

Els contes i narracions seleccionats segons l’àrea curricular (un centre)

El Projecte Filosofia 3/18 (un centre)

El treball de les diferents tipologies textuals (són molt pocs els centres que ho

esmenten)

15%

31%

30%

24%

10. LECTURA DES DE LES ÀREES CURRICULARS

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Biblioteca escolars (18 centres)

En aquesta estratègia destaca l’equilibri en l’ús que es fa d’aquest equipament a tots els cicles.

Periodicitat d’accés a la biblioteca: entre 7 i 15 dies.

Préstec: Sí, en totes

Activitats que s’hi realitzen: En general, relacionades amb el gust per la lectura, la formació

d’usuaris i l’accés i el tractament de la informació. Alguns centres també manifesten que la

biblioteca resta oberta en estones de pati o de menjador i altres moments per tal que

l’alumnat pugui fer lectura lliure i autònoma.

23%

26%27%

24%

11. BIBLIOTECA ESCOLAR

Ed. Infantil

Cicle Inicial

Cicle Mitjà

Cicle Superior


Altres (21 centres)

Padrins d’escriptura (1)

Ens veiem a la xarxa (2)

Temps de lectura (6)

Teatre (3)

Visites a la biblioteca pública (3)

Sessions amb les famílies (1)

Maletes viatgeres (5)

Llibre belluguet (2)

Bibliopati (2)

Biblioteca extraescolar (1)

Agrupaments de comprensió lectora (1)

Reforç individual a la lectura (2)

Jocs de lectura (3)

Racons de lectura (1)

Pla de compressió lectora (1)

Discussió compartida (2)

ILEC (4)

A continuació s’identifiquen les activitats per centre i per cicle al qual s’adrecen. S’inclouen les

descripcions que fan els centres de les mateixes.

ESCOLA SANTA MARIA

ALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIOR

CICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓ

F I M S

Padrins d’escriptura Els alumnes de 4t d’ESO fan de padrins d’escriptura dels de 6è. Assisteixen al nostre centre i s’organitzen diferents grups de treball amb la presència dels tutors i els alumnes de 4t .

Ens veiem a la xarxa Amb l’ESC El Solell de la Palma un projecte compartit. Via Videoconferència per parelles ens fèiem entrevistes els d’un centre amb els de l’altre. Al voltant d’un tema pactat i treballat prèviament.

Temps de lectura Segons el nivell educatiu es practica la metodologia de racons o bé d’agrupaments flexibles

Teatre El primer trimestre de CS els alumnes preparant obres de teatre al voltant de la castanyada. Unes obres on han de memoritzar i representar un paper a l’Ateneu del poble davant de tots els seus companys i les famílies.

ESCOLA BALMES



F I M S

Visites a la biblioteca pública

Sessions amb les famílies


ESCOLA CAU DE LA GUINEU



F I M S

Maletes viatgeres Una maleta que va i torna 1 setmana cada nen/a de la classe. Hi ha dues o tres maletes per aula i a dins hi ha diferents formats: contes, còmics ...

Temps de lectura Durant 30 minuts al dia poden anar a la biblioteca per llegir o compartir la lectura (Ambient de lectura).

Llibre belluguet Des de l’escola s’emporten llibres cap a casa cada cap de setmana.

ESCOLA EL CORB



F I M S

Visites a la Biblioteca pública

Maletes viatgeres Els alumnes porten a casa una maleta amb contes o llibres apropiats a la seva edat per compartir a casa amb la família

Temps de lectura Mitja hora de dedicació

Bibliopati Bibliopati: dia a la setmana . L’ activitat consisteix en treure

contes al pati perquè els nens/es voluntàriament puguin llegir-

los

ESCOLA PUIG D’AGULLES



F I M S

Bibliopati Bagul ple de llibres posat a la disposició de l’alumnat a l’estona de l’esbarjo instal·lat al bosquet que l’escola té just al costat del pati

Biblioteca extraescolar Al migdia i combinat amb el temps destinat al dinar es disposa de l’opció d’estudi o lectura

ESCOLA EL SOLELL



F I M S

Ens veiem a la xarxa Amb l’ESC Sta Maria de Cervelló un projecte compartit. Via Videoconferència per parelles ens fèiem entrevistes els d’un centre amb els de l’altre. Al voltant d’un tema pactat i treballat prèviament.


ESCOLA GUIMERÀ



F I M S

Agrupaments de comprensió lectora

INFANTIL: Setmanalment es fan agrupaments d’ aprenentatge de la lectura i l’escriptura per nivells (p4 , p5) distribuint cada nivell en 5 grups segons el seu ritme d’aprenentatge

INICIAL: Es fan agrupaments de comprensió lectora on es distribueix l’alumnat del cicle en 7 grups en funció del seu nivell de velocitat i comprensió lectora. Cada grup té el seu recull de lectures. Es treballa la lectura comprensiva tot i que a 1r es fomenta la lectura i la seva descodificació. MITJÀ: Agrupaments entre alumnes de 3r i 4t d’1 hora a la setmana, en 7 grups segons la seva comprensió lectora (ACL) de forma rotativa i flexible. Cada sessió comença amb una activitat d’agilitat visual . Es treballa la lectura en veu alta (l’entonació, la pronúncia i la velocitat), la comprensió oral, la hipòtesi i el vocabulari de forma oral . Ocasionalment treballen l’escriptura segons el text, com per exemple: resums escrits, a partir d’un text donat inventar el final d’aquest, crear una nou capítol... En finalitzar el trimestre es fa una avaluació individual de l’alumne i de la programació realitzada.

Reforç individual a la lectura Activitat exclusiva de pàrvuls de cinc anys

Jocs de lectura Suport TIC

Teatre P3 i P4 petites representacions teatrals. P5

Representacions teatrals per a l’escola i per a les famílies

A Ed. Infantil i Primària: Representacions teatrals un cop

al cicle per altres grups de l’escola i per a les famílies.

També quan s’ha fet a 6è s’ha convidat a l’alumnat de 6è

de les altres escoles del poble.

Racons de lectura INFANTIL: Dues sessions setmanals. En els de joc

treballem l’expressió oral i en els de treball comprensió

i expressió escrita.

INICIAL: Una sessió setmanal de racons de llengua

treballant un aspecte de la llengua catalana. L’alumnat

del grup es distribueixen en 4 racons de forma rotativa

setmanalment: racó de lectura (endevinalles, poemes ,

dites...), racó de comprensió lectora, racó d’expressió

escrita...


ESCOLA VERDAGUER



F I M S

Jocs de lectura Suport TIC

Llibre belluguet

Pla de compressió lectora Un cop a la setmana i amb els alumnes de cicle inicial i cicle mitjà, organitzats en grups reduïts, es treballen les estratègies de comprensió lectora, amb activitats d'abans, durant i després de la lectura.

Organització:

Grups homogenis formats pels alumnes de tot un cicle. De cada cicle són 5 grups que es distribueixen en diferents espais de l’escola.

Tots els alumnes del grup llegeixen el mateix llibre.

Cada llibre té uns punts d’aturada on el mestre fa preguntes de comprensió lectora. Els punts d’aturada i el guió de les preguntes està a la guia del mestre.

Al final de cada trimestre es passen les proves.

A partir d’aquestes es tornen a formar grups segons els resultats de cada alumne.

Aquest curs s’ha introduït lectures de llibres amb activitats d’ordinador posteriors a la lectura.

Visites a la biblioteca pública

ESCOLA IMMACULADA



F I M S

Teatre Es preparen una obra de teatre que han de fer davant de la resta de nens de l’escola.

ESCOLA JUNCADELLA



F I M S

Maletes viatgeres Préstec durant 15 dies d’una maleta viatgera amb diferents tipus de lectures, àudios i vídeos per poder-ho treballar a casa amb la família.

Temps de lectura Treball al Cicle Inicial de 30 minuts de lectura diària on els alumnes són els que porten les lectures que volen llegir lliurement.


ESCOLA LA GUÀRDIA



F I M S

Reforç individual a la lectura

Temps de lectura Amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector, cada matí de 9:00 a 9:20 els alumnes fan lectura d’un llibre escollits per ells mateixos. Durant aquesta estona, tant mestres com infants, es dediquen exclusivament a la lectura individual i en silenci.

Discussió compartida Com a activitat de llengua catalana l’escola ha implementat

una metodologia anomenada grups interactius.

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes resolguin per si

mateixos l’activitat a realitzar a partir del diàleg, el consens i la

participació.

Un cop a la setmana el grup-classe es divideix en 4, 5 o 6

grups, depenent del nombre d’alumnes. Cada grup està

dinamitzat per un adult (mestre o pare/mare voluntària).

Cadascun d’aquests ha de realitzar una activitat relacionada

amb un aspecte de la llengua catalana. Tots els equips han de

passar per totes les activitats durant les dues sessions. Cada

tasca té una durada aproximada d’uns 15-20 minuts.

El paper de l’adult és un simple moderador que ajudarà en el

cas que sigui necessari.

Aquest ha de deixar que els alumnes siguin els que

construeixin el seu propi aprenentatge amb la interacció entre

iguals.

ILEC

ESCOLA LA VINYALA



F I M S

Temps de lectura “El club dels ratolins”: activitats de lectura en petit grup, a P5.

ESCOLA MD. ROCÍO



F I M S

Discussió compartida Tertúlia dialògica

ESCOLA SANT ANTONI



F I M S

Maletes viatgeres Periodicitat setmanal


ESCOLA SANT JORDI



F I M S

Jocs de lectura Jocs de taula transformats en jocs de lectura

Maletes viatgeres Periodicitat setmanal

ILEC

ESCOLA SANT VICENÇ



F I M S

Jocs de lectura Bibliojocs: endevinalles, biblioenigmes, torneig lector, biblioglífics...

Biblioteca extraescolar De dilluns a dijous de 17 a 18:30h

ESCOLA CAN COLL



F I M S

Maletes viatgeres

ESCOLA CAMPDERRÓS



F I M S

Eix transversal: Els contes Cada curs, tota l’escola treballa un conte. Tots llegim la història, veiem la pel·lícula o dibuixos...El curs passat va ser la història del Mag d’Oz, i els alumnes van fer activitats sobre aquest conte (disfresses, decoració, escriptura, lectura...)

Unitat didàctica: Els poetes

Cada nivell treballa un poeta al tercer trimestre. Coneixem una mica la seva vida i obres. Es treballa en sessions de Biblioteca i de llengua. P3. Brossa /P4. Miquel Martí i Pol/P5. Ricard Bonmatí/ 1r Lola Casas/ 2n Josep Carner/3r Joana Raspall/4t. Salvat Papasseit


ESCOLA LA GINESTA



F I M S

Racons de lectura A l’hora de racons, en grup reduït (4 alumnes), miren llibres lliurement. Els poden compartir, se’ls expliquen l’un a l’altre... Els llibres estan adaptats a l’edat dels nens i nenes. De tant en tant plantegem activitats concretes, com ara representar algun conte treballat amb un teatrí o amb elements per disfressar-se.

Maletes viatgeres Per fomentar la lectura en família i el gust per la lectura, cada un d’aquests cursos disposa de 3 maletes viatgeres, composada per 5 llibres (2 contes o àlbums il·lustrats, 1 conte només d’imatges, 1 conte en anglès 1 llibre de coneixements). L’alumnat té la maleta durant una setmana a casa seva, per tal d’anar llegint amb els pares, germans/es, avis/es, els contes que conté. També disposa d’una llibreta on pot escriure i/o dibuixar les impressions dels contes llegits. Per aquest curs està en preparació una maleta viatgera per 3r. de primària.

Temps de lectura Gust per la lectura. A primària es dediquen 3 sessions de 1/2h al gust per llegir. Els alumnes escullen lliurament el llibre que volen llegir, respectant les seves preferències i ajustant se al seu nivell lector. El llibre el poden portar de casa, o escollir un de la biblioteca de classe o de l’escola.

Biblioteca extraescolar A l’hora de dinar i de 16:30 a 17:30

Sessions amb famílies Cafè i llibres: Organització de tertúlies i/o xerrades a les famílies per part dels mestres de l'escola per tal fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector.

ESCOLA L’OLIVERA



F I M S

ILEC


ESCOLA P. FABRA



F I M S

Agrupaments de comprensió lectora

Un cop a la setmana, a l’àrea de llengua catalana, s’agrupa a l’alumnat entorn d’activitats específiques de comprensió lectora de frases i textos de diversa tipologia amb preguntes directes (1r i 2n) i indirectes (2n). Al segon curs de Primària, aquestes activitats es realitzen mitjançant una metodologia de cooperació entre l’alumnat on cadascun d’ells disposa d’un rol concret.

Exposicions Alumnes de 2n de Primària, en moments determinats del curs, realitzen un mural d’un llibre que s’han llegit i l’exposen a la resta de companys/es.

Lectura a casa L’alumnat de Cicle Inicial disposa d’un full anomenat: “Llegim a casa”; a través del qual, amb ajuda dels seus pares, fan un registre de les lectures que van llegint a casa (títol, pàgines llegides i minuts dedicats). D’aquesta manera, els mestres observem la constància lectora de cada alumne/a a casa, i el propi nen/a així com els pares observen l’evolució, al llarg del curs, en nombre de pàgines llegides i minuts dedicats.

Temps de lectura Mitja hora setmanal

ILEC

ESCOLA MD. ROSER



F I M S

Temps de lectura Setmanalment es destina mitja hora a que els alumnes llegeixen el que ells volen , podent portar-ho de casa o de la Biblioteca de classe (durant aquesta estona llegeix tothom, inclòs el professor).


CONCLUSIONS

1. Les actuacions relacionades amb la lectura són, globalment, una pràctica estesa a les

escoles de la demarcació.

2. Equilibri en l’impacte de les pràctiques lectores en els diferents cicles.

3. Destaca l’impacte de pràctiques i estratègies directament implicades en el

desenvolupament curricular.

4. Diversificació de pràctiques lectores, ja que a banda de les 10 inicialment reconegudes

en el full de recollida de dades els centres en reconeixen 18 més.

5. Quant a l’àmbit d’accés a la lectura als centres s’observa un predomini de les

pràctiques lectores relacionades amb la lectura compartida i amb la lectura des de les

àrees curriculars en detriment de la lectura autònoma i de la lectura guiada.

6. Importància de la biblioteca escolar en la dinàmica interna dels centres.

7. Poca rellevància a les col·laboracions externes. És la pràctica menys reconeguda a tots

els cicles educatius.

8. Elevat nombre de centres que reconeixen realitzar pràctiques lectores relacionades

amb la lectura des de les àrees curriculars i l’obtenció i tractament de la informació.

9. Compte amb cicle superior. No hi ha una gradació a l’alça de certes activitats, de

manera que l’impacte a cicle superior és menor que a cicle inicial i, sobretot, a cicle

mitjà.


ANNEX


Per tal de sistematitzar i enriquir les pràctiques relacionades amb la competència lectora, us

preguem que empleneu aquesta fitxa destacant quines de les estratègies que us enumerem

porteu a terme en el vostre centre. Per processar la informació, aniria bé que aquesta fitxa es

retornés un cop emplenada a [email protected] abans del dia 30 d’octubre. Moltes

gràcies per la vostra col·laboració.

CENTRE EDUCATIU

ESTRATÈGIES IN CI CM CS Descripció activitat

Padrins de lectura

Llegir en parella

Explicar contes

Col·laboracions

externes

(voluntariat)

Jornades literàries

Intercanvi de llibres

Ronda dels llibres

Lectura en veu alta

Obtenció i tractament

de la informació

Lectura des de les

àrees curriculars

Altres

ALTRES CONSIDERACIONS

mailto:[email protected]

Aproximació a les pràctiques de lectura de la demarcació

Education

Transcript of Aproximació a les pràctiques de lectura de la demarcació