“Escoltar i comprendre els grans compositors” · 10 4. L’AUDICIÓ MUSICAL La nostra llengua...
Transcript of “Escoltar i comprendre els grans compositors” · 10 4. L’AUDICIÓ MUSICAL La nostra llengua...
1
“Escoltar i comprendre els grans compositors”
Introducció
Noemy Berbel Gómez
2
1. QUÈ ÉS LA MÚSICA?“Art educatiu per excel·lència; s'insereix en l'ànima i la forma en la virtut ” Platón s. V-VI a.C.
“Habilitat d'examinar (…) la diversitat de sons (…) per mitjà de la raó i dels sentits ” Boecio s. VI
“La més noble de les ciències humanes; cadascun ha de procurar aprendre-la amb preferència a les altres; ocupa el primer lloc entre les arts liberals ” Sto. Tomás s. XIII
“Després de teologia, cap art pot ser igualat amb la música … és un do sublim que Déu ens ha regalat ” M. Lutero s. XVI
3
QUÈ ÉS LA MÚSICA?“La música és l'art de combinar els sons d'una manera agradable a l’oïda ” J.J. Rousseau S. XVIII
“La música és una revelació més alta que la ciència o la filosofia ” L.v. Beethoven s. XVIII-XIX
“La música és, abans de res, un art d'expressió, seriosa i sublim ” P. Dukas s. XIX– XX
“La música, aquest meravellós llenguatge musical, hauria de ser una font de comunicació ” P. Casals s. XIX-XX
4
2. CLASSIFICACIÓ “BELLES ARTS”Arts plàstiques, estàtiques o de l’espai:
Pintura: color, llum, etc.Escultura: formes, espais, etc.Arquitectura: volum, espai, etc.
Ars dinàmiques o del temps:
Poesia: rima, mètrica, etc.Dansa: moviment, gest, etc.Música: so, silenci, etc.Cinema: imatges en moviment, etc.
5
3. L’ITINERARI FINS AL PÚBLICTotes les arts impliquen creació. Però també impliquen comunicació, pel fet que naixen dins d’una societat. L’artista es comunica amb el públic a través de la seva obra.Entre l’autor (emissor) i el públic (receptor) s’estableix una cadena comunicativa que ens permet percebre i gaudir d’una obra musical.
AUTOR OBRA PÚBLIC
6
L’ITINERARI FINS AL PÚBLICQuè passa en el cas de la música?
COMPOSITOR OBRA INTÈRPRET PÚBLIC
DIRECTOR
ENREGISTRAMENTPARTITURA
7
L’ITINERARI FINS AL PÚBLICPúblic i intèrpret es fusionen: música en grup, els que l’escolten i la gaudeixen són els mateixos que la interpreten.
El compositor interpreta: compositor i intèrpret una mateixa persona.
L’intèrpret compon: quan s’improvisa, l’intèrpret també està creant (jazz).
L’intèrpret no existeix: música electrònica, per ordinador (les aparells la reprodueixen)
8
ELEMENTS QUE INTERVENEN
COMPOSITOR
INSTRUMENTS/VEU
INTÈRPRET/S
CREADOROBRA
DONA VIDA AL’OBRA
MITJANS
9
ELEMENTS QUE INTERVENENEls elements que intervenen en el resultat d’una obra musical són:
1. Compositor.2. Instruments/veu.3. Intèrpret/s.4. Públic.
10
4. L’AUDICIÓ MUSICALLa nostra llengua distingeix entre sentir i escoltar (“oir y escuchar”). Quan escoltam posam atenció.
En l’audició musical podem distingir tres nivells o graus de consciència auditiva:
1. SENSORIALITAT: l’escolta passiva de la música com a “fons” No suposa una autèntica audició, més bé, una escolta sensorial, inconscient.
2. SENSIBILITAT: suposa una audició més atenta, i dona lloc a que l’oient posi en joc la seva sensibilitat, els seus sentiments.
3. ESCOLTA COMPRENSIVA: exigeix una audició atenta i profunda, amb l’objectiu d’analitzar el que hem escoltat i la comprensió de la seva estructura musical. Per això haurem de fer tres formes d’anàlisi: anàlisi formal, anàlisi tècnic musical i anàlisi de context.
11
5. L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL5.1. ANÀLISI FORMAL
5.2. ANÀLISI TÈCNIC-MUSICAL
5.3. ANÀLISI DE CONTEXT
12
L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL5.1. ANÀLISI FORMAL: cercar la idea/es
principals de l’obra. Expressarem laforma d’una peça musical mitjançant el seu esquema formal.(ex. forma rondó, forma sonata)
13
LA FORMA D’UNA OBRA MUSICAL
La Forma: és el resultat de l’organització del material sonor, triat pel compositor per donar vida al seu projecte, és doncs, el esquema temporal del transcurs de l’obra.
Formes simples:
Binàries: formades por 2 seccions (A B)Ternàries: formades per 3 seccions (A B A’)
14
LA FORMA: ESTRUCTURES FORMALS
Minuet: A B A’
Rondó: A1 B A2 C A3
Variació: presentar un tema musical i repetir-ho diverses vegades canviant qualque cosa en cada una d’elles (canvis d’ornamentació, harmonia, ritme, tempo, mode, etc.)
15
TIPUS DE FORMES (Classificació)- Formes majors: consten de diferents moviments o són de grans dimensions.- Formes menors: si consten d’un sol moviment o són de durada curta.
- Formes vocals: si participa la veu.- Formes instrumental: si és exclusivament per instruments.
- Formes estructurades: si tenen un determinat esquema compositiu.- Formes lliures: si no segueixen cap estructura.
P.ex.: Simfonia: forma instrumental orquestral major, estructurada en tres moviments.
16
ELEMENTS DE LA FORMAMotiu o cèl·lula: és la part més petita d’una estructura melòdica que es pot identificar. Sol ser molt breu, però amb un caràcter expressiu i rítmic definit. P.ex. Inici Simfonia núm. 40 de Mozart.
Frase: és la formada per varis motius, acaba en una cadència (repòs musical) o semicadència. Les frases es divideixen en semifrases.
Període o tema: és el que té en sí mateix sentit musical ja complet, i per això sol estar formada per diverses frases
17
L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL
5.2. ANÀLISI TÈCNIC-MUSICAL: implica el coneixement del so dels instruments i les seves característiques, així com les diferents agrupacions instrumentals i vocals (la instrumentació de l’obra). També hem de reconèixer la textura(monodia, polifonia, melodia acompanyada) i altres elements característics de la música relacionats amb l’harmonia, ritme i melodia.
18
ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICALA) El ritme: és l’ordre dels sons en el temps
B) La melodia:
És la successió lineal de notes de distinta altura que configuren una idea musical.És la successió de sons col·locats lògicament, formant frases o períodes amb el fi d’expressar una idea musical.
C) L’harmonia: és la combinació de tots els sons que es produeixen a la vegada
Acord: a partir d’una nota es col·loquen tres, quatre, cinc o més notes que sonen alhora. És la producció simultània de diferents sons.
D) La textura: és la forma en que es combinen el ritme, la melodia i la textura per formar una obra musical.
19
A)RITMERitme binari: les marxes
Ritme ternari: el vals i altres balls com el minuet
Ritme quaternari
S’indica mitjançant el compàs: p. ex.
Simples: 2 3 4 4 4 4
Compost: 6 9 128 8 8
20
AUDICIÓ: Ritme/compàs binari o ternari1. COMPOSITOR: JOHANN
STRAUSS
OBRA: “El Bello Danubio Azul, Vals” Op. 314
2. COMPOSITOR: JOHANN STRAUSS (PARE)
OBRA: “Marcha Radetzky” Op. 228
21
INDICACIONS D’AIRE O MOVIMENT
Són termes italians que indiquen el grau de velocitat amb el que s’ha d’interpretar una obra musical:
Largo: Molt lentLarghetto: ReposatAdagio: LentAndante: Tranquil, però sense lentitudAndantino: Menys tranquil que l’AndanteAllegretto: Menys de pressa que l’AllegroAllegro: De pressaPresto: Ràpid.Vivace: Molt ràpid
22
B) ELEMENTS QUE INTEGREN UNA OBRA MUSICAL: EL SO I LES SEVES QUALITATS
Altura:Velocitat de les vibracions per segon (freqüència)Sons: aguts (major freqüència) i greus (menor)Representació gràfica: línia melòdica
Intensitat:Amplitud d’ona de la vibració.Sons: forts( major amplitud) i fluixos (menor)Representació gràfica: matisos dinàmics (pp, p, mp, mf, f, ff, cresc., decresc., dimin., >, <, etc.)
Durada:Persistència de l’ona.Sons: llargs i curts.Representació gràfica: figures (rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, etc. i els seus silencis)
Timbre:És permet distingir l’instrument o veu que està sonant.Violí, tuba, flauta, la veu de cada persona.
23
D) TEXTURA: TIPUSMonofònica o monòdica: una sola línia melòdica sense cap suport harmònic p. ex. Cant gregorià
Polifònica: dues o més línies melòdiques que sonen a la vegada.
Contrapuntística: quan les veus o instruments entren successivament, normalment, en imitació.
Homofònica: una melodia amb un acompanyament basat en acords en què totes les parts segueixen el mateix ritme de la melodia.
24
AUDICIÓ: Textures Musicals1. Identificació
Monodia/polifonia
a) “Polorum Regina”b) “Oh Virgo”
2. Polifonia contrapunt: Cànon
Títol:“Beata Viscera”Compositor: Pérotin
25
L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL
5.3. ANÀLISI DE CONTEXT: implica conèixer la biografia i l’obra dels grans compositors, la comprensió de les característiques pròpies de cada època musical, així com la seva història, costums, societat, el pensament filosòfic i estètic, el desenvolupament de les altres arts (arquitectura, pintura, escultura, literatura, ...)
26
6. EL COMPOSITOR: PERÍODES D’HISTÒRIA DE LA MÚSICA
Edat Mitjana (s. V – XIV)
Renaixement (s. XV – XVI)
Barroc (1600 – 1750) 1600: inicis de l’Òpera (Eurídice de J.Peri)1750: mort de J.S. Bach
Classicisme (1750 – 1820) 1750: mort de J.S. Bach; 1820:figura de Beethoven
Romanticisme (1820 – 1900)
S. XX i XXI ( des de 1900):Impressionisme, Post-romanticisme, Dodecafonisme, Neoclassicisme, Música concreta, Música electrònica, Música Aleatòria, Minimalisme, Jazz, Pop-rock,...
27
BARROC: INICIPrimera òpera representada: “Dafne” de Jacobo Peri, estrenada en 1594. Es va perdre.
Per això, es considera la primera òpera “Eurídice”, de Jacobo Peri i GiulioCaccini amb text de Rinuccini, estrenada en 1600, en el Palau Pitti de Florència.
28
Fragments musicals a situar en el temps1. A. Vivaldi: Les quatre estacions: La primavera. 1r
moviment2. G. Gershwin: Summertime3. Enric VIII: Pastime with good company4. R. Wagner: Lohengrin. Marxa nupcial5. Alleluia. Dies sanctificatus, cant gregorià6. L.v. Beethoven: Per a Elisa7. W.A. Mozart: Petita serenata nocturna K. 525. 1r
moviment8. L. White: Dr. Jackie/Africa talks to you9. J. Brahms: Dansa hongaresa núm. 510. G.F. Händel: El Messies. “Hallelujah”
29
Fragments musicals a situar en el temps1. A. Vivaldi: Les quatre estacions: La primavera. 1r
moviment - Barroc2. G. Gershwin: Summertime – s.XX i XXI3. Enric VIII: Pastime with good company - Renaixement4. R. Wagner: Lohengrin. Marxa nupcial - Romanticisme5. Alleluia. Dies sanctificatus, cant gregorià – Edat Mitjana6. L.v. Beethoven: Per a Elisa – Romanticisme (Postclàssic)7. W.A. Mozart: Petita serenata nocturna K. 525. 1r
moviment - Classicisme8. L. White: Dr. Jackie/Africa talks to you – s. XX i XXI9. J. Brahms: Dansa hongaresa núm. 5 - Romanticisme10. G.F. Händel: El Messies. “Hallelujah” - Barroc
30
7. ELEMENTS QUE INTERVENENEls elements que intervenen en el resultat d’una obra musical són:
1.Compositor.2.Instruments/veu.3.Intèrpret/s.4.Públic.
31
7.1. LA VEU I LA SEVA TESSITURAVeus femenines:
Soprano.Mezzosoprano.Contralt.
Veus masculines:
Tenor.Baríton.Baix.
32
ELS INTERPRETS (Música vocal)
Solista
Cor de cambra
Cor de veus blanques
Cor de veus iguals
Cor mixt:
Coral: cor mixt format per 30 ó 40 veus.Orfeó: cor mixt format per un gran nombre de veus.
33
7.2. ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs)
Idiòfons
Membranòfons
Cordòfons
Aeròfons
Electròfons
34
ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs)
Idiòfons:
Vibra tot l’instrument.
Materials durs: fusta i metall.
Segons com es toquin:
Directament percutits: castanyoles, plats, etc.Percutits amb baquetes: triangle, gong, etc.Indirectament percutits: maraques, rascadors, etc.
35
ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs)
Membranòfons:
Vibra una pell tensada.
Materials: pergamí, pell d’animal, fibres sintètiques.
Segons com es toquin:
Percutits amb baquetes: - de fusta: tambor- de feltre: timbal
Percutits amb les mans: panderetes, bongos.
36
ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs)
Cordòfons:
Vibra una corda tensada.
Materials: budells d’animals, fibres vegetals,filaments metàlics, fibres sintètiques.
Segons com es toquin:
De corda percutida: amb martells accionats per un teclat (piano)De corda puntejada: amb la mà (guitarra, arpa)De corda fregada: amb un arc (violí)
37
ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs)
Aeròfons:
Vibra una columna d’aire.
Segons com es toquin:
De bufo humà:
Bisell: flauta.Llengüeta: - simple: clarinet.
- doble: oboè.Embocadura: trompeta.
De vent aconseguit mecànicament
Amb tubs: òrgan.Sense tubs: acordió.
38
ELS INSTRUMENTS MUSICALS(Classificació C. Sachs. 1914)
Electròfons:
Fluctuacions de la corrent elèctrica.
Segons com es toquin:
Instruments tradicionals amb amplificador: guitarra elèctrica.Instruments electrònics: òrgan electrònic.
39
ELS INTERPRETS (Música instrumental)
Solista
Conjunt de cambra/Orquestra de cambra
Orquestra simfònica
Banda
40
L’ORQUESTRA: Distribució
41
L’ORQUESTRA: Distribució
42
AUDICIÓ INSTRUMENTSAUTOR: BENJAMIN BRITTEN (1913-1976)
TÍTOL: “GUIA DE LA ORQUESTA PARA JÓVENES” (Variaciones y fuga sobre un tema de Purcell, Op. 24)
INTÈRPRET: ORQUESTRA NACIONAL DE FRÀNCIA
DIRECTOR: LORIN MAAZEL
43
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICAAnalitzarem els següents elements:
RitmeMelodiaHarmoniaTexturaTimbre – InstrumentacióFormaGènere
44
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
Per analitzar el RITME d’una música ens basarem:
a) En la pulsació, regular o irregularb) En el compàs: binari, ternari, quaternari, si
presenta un compàs irregular.c) Si presenta polirítmies (ritmes diferents en
les diferents veus)d) Si presenta alguna línia purament rítmica
(instruments d’afinació no determinada)
45
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
Per analitzar la MELODIA d’una música ens basarem:
a) En la línia melòdica principal: en el disseny que formen les notes de la melodia més destacada (de notes conjuntes, amb salts o combinació de les dues)
b) L’àmbit o distància entre la nota més greu i la més aguda de la melodia principal (àmbit reduït o ample)
c) L’existència de més d’una línia melòdica.
d) El tipus d’escala en què està composta (normalment escales majors o menors)
e) L’estructura de la melodia (usant fragments repetits, variacions, etc.)
46
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
Per analitzar l’HARMONIA d’una música ens basarem:
a) En la construcció dels acords: a mida que avancem en la història de la música l’harmonia es torna de cada vegada més complexa.
b) En la construcció horitzontal o vertical de les líniesmelòdiques:
- Contrapuntística: es coneix així a la construcció horitzontal, en ella totes les veus tenen importància.
- Harmònica: es coneix així a la construcció vertical i es basa sobretot en els acords.
47
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
TEXTURA:
a) Monofònica o monòdica
a) Polifònica: contrapuntística
a) Homofònica
48
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
TIMBRE - INSTRUMENTACIÓ
FORMA:
a) Formes majors/menorsb) Formes vocals/instrumentalc) Formes estructurades/lliures
GÈNERE:
a) Música religiosa/profanab) Música popular/cultac) Música pura/descriptiva/programàtica/dramàtica
49
EL GÈNEREEl gènere fa referència al contingut o a la funció de la composició.
Tipus:
a) - Música religiosa: - litúrgica: cant gregorià, missa, motet,...- no litúrgica: oratori, passió,...
- Música profana.
b) - Música culta.- Música popular: - folklòrica: típica d’un poble, d’una ètnia o d’una nació
- lleugera: és la cançó de moda.
c) - Els seus continguts estan relacionats amb aspectes extramusicals:
Música descriptiva: té com objectiu descriure esdeveniments, elements de la naturalesa, sensació, personatge,...(sense utilitzar paraules)Música programàtica: descriu un argument literari (sense tenir un text cantat) ex. Poema simfònicMúsica dramàtica: va lligada a la paraula ex. Òpera, opereta, sarsuela,...
- Música pura o abstracte: no està lligada a res, fora de la mateixa música.
50
MODEL D’AUDICIÓ MUSICALTítol de l’obra i autorContextualització (Situació de l’obra en el seu context)Gènere (Instrumental/vocal, artístic/funcional)Agrupació musical (Gran orquestra, orquestra de cambra, solistes, grups, etc.)Moviment o tempo (Lent, ràpid, contrast,...)Forma musical (Estructura)Caràcter (La impressió o sensació que es desprèn de la música)Temàtica (Idea original. Punt de partida per a la creació)Característiques (Rítmiques. Melòdiques. Tímbriques. Textura. Text. Recursos compositius. Etc.)Conclusions (Valoració personal)
51
ALTRES CONCEPTESINTÈRVALS:
Distància que hi ha entre dues notes.La distàncies entre les notes es mesura en tons i semitons.
ALTERACIONS: Són signes que modifiques l’altura de les notesTipus: - Sostingut (#): puja un semitò l’altura
de la nota.- Bemoll (b): baixa un semitò l’altura de la nota.- Becaire: anul·la l’efecte del # i del b.
Armadura
ESCALES
52
ALTRES CONCEPTES: ESCALESESCALES: és l’ordenació de les altures dels sons en una determinada sèrie de notes entre les que hi ha tons i semitons.
Tipus d’escales:
Cromàtica: està formada per tons i semitons. Consta de 12 notes.
Diatònica: està formada por tons i semitons. Consta de 7 notes. Tipus:
Escales Majors: semitons entre 3ª-4ª nota i 7ª-8ª nota de l’escala. (Tonalitat Major)
Escales menors: semitons entre 2ª-3ª nota i 5ª-6ª nota de l’escala. (Tonalitat Menor)
53
ALTRES CONCEPTES: ESCALESTONALITATS: podem reproduir escales amb la mateixa distribució de tons i semitons que les escales major (Do M.) i menor (la m.) des de qualsevol nota, afegint les alteracions (#, b) necessàries. Apareixeran així totes les Tonalitats.
ARMADURA: per evitar que en determinades tonalitats haguem d’escriure molts de signes accidentals (#, b), aquests sostinguts i bemolls es posen a l’inici del pentagrama i és el que es denomina Armadura.
54
AUDICIÓ: Escala major/menor1. COMPOSITOR:
Ludwig van BeethovenOBRA: Simfonia núm. 5 en Do menor Op. 67 1er moviment: Allegro con brio
2. COMPOSITOR:Antonio VivaldiOBRA: Les Quatre Estacions, Op. 8, núm. 1-4 Concert en Mi Major RV 269 “La primavera”1er moviment: Allegro