24Abril 2009

SCALA DEI

3

l’aixarop

Gerència ........................................ 4Farmàcies amb història .............. 5-6Entrevista ................................. 7-8-9Jornades / Cursos i campanyes ...10-11-12Coses curioses ............................ 13Un poble,una farmàcia ........... 14-15En profunditat ................... 16-17-18Notícies ................................. 19-20Retalls de premsa ........................ 21Altes i baixes ............................... 22Naixements ................................. 22

sumari

staffEdita: Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de TarragonaCodirectores: Amàlia Oliete Mathioux i Pilar Salvador ColladoConsell redactor: Andreu Suriol Ribé,Amàlia Oliete Mathioux,Pilar Salvador Collado, Sara Pros Saumoy, Gema Pons Ciprés,M. Paz Salamanca Domínguez,Tina Rubio PlazaArt i disseny: Feeling ComunicacióCoordinació editorial: Montse Preciado Maydeu

D.L.T: 637 / 01ISSN 1888-430X

Foto portada cedida per Consell Comarcal del Priorat

junta de governSr. Andreu Suriol Ribé PresidentSr. Tomeu Fullana Fiol VicepresidentSr. Jordi Blanch Pastor SecretariSra. Francesca Masot Roigé TresoreraSr. Francisco Mateo del Pozo Vocal 1- DocènciaSra. Anna Sánchez Farré Vocal 2- Consell de Col·legis Farmacèutics de CatalunyaSra. Mercè Maduell Canals Vocal 3- Oficina de FarmàciaSra. Zara Magre Sánchez Vocal 4Sra. Sara Pros Saumoy Vocal 5

editorial

editorial

NOTA: El consell redactor de L’Aixarop no es fa responsable de les opinions expressades en la revista, ni necessàriament les comparteix totes, encara que, en pro de la llibertat d’expressió, les respecta i les publica íntegrament.

SCALA DEICanvis en una estructura mil·lenària

No és empresa fàcil la de relacionar una cartoixa amb el món de la farmàcia.La cartoixa, una via per a la salvació de l’ànima a través de la mortifi­ca ció i la vida ascètica, seguint les ensenyances de Sant Bru per tots aquells que tenen fe.La farmàcia, una via per la salvació del cos a través de la profilaxi i l’ús de fàrmacs d’eficàcia comprovada per tots aquells que volen conservar o recuperar la salut plena seguint els principis científics, al·lopàtics i/o ho meopàtics.La cartoixa d’Escala Dei, ha estat reformada continuadament des del se gle tretze, al igual que les nostres oficines de farmàcia.A la cartoixa, el que no ha canviat mai son els principis inspiradors dels seus fins ni la manera d’aconseguir­los: la soledat, la meditació i la penitència segueixen sent vàlides per assolir la santedat.A la farmàcia el que sí ha canviat (i molt) son els mitjans: on abans es parlava de sinapismes, ara son aerosols de micro­difusió; on abans no ens protegíem suficientment ara fiem del làtex; abans combatíem els miasmes amb rogatives, ara les infeccions amb antibiòtics...Les cartoixes aïllaven (i aïllen) l’home del seu entorn. Les farmàcies s’obren al món oferint un servei de qualitat a tots els que el necessi­ten: blancs, negres o verds; catalans, gallecs o kenyans; adventistes, ca tòlics o ateus; als Ravals de Reus o a la Pobla de Massaluca. Aquesta és la nostra grandesa: donar servei sanitari a tothom, a tot arreu i a tothora.

Andreu Suriol RibePresident

4

l’aixaropgerència

El 2009 se’ns dubte serà l’any del salt tecnològic, no únicament pel que comporta el desplegament de la recepta electrònica a tota la província, sinó tam­bé pels canvis interns que es duran a terme al propi Col·legi, per tal de continuar creixent en la línia dels serveis mitjançant les noves tecnologies. Aquest salt tecnològic ja fa un temps que s’està ges­tant, no obstant el fet de que la recepta electrònica s’hagi implantat a la província el fa, encara més ne­cessari i estratègicament indispensable. Concretament, els Objectius d’aquest canvis que anomenem Projecte GESCOFT son:• Aconseguir un sistema unificat de gestió que pro­por cio ni una visió amplia, àgil i clara de l’estat de cada Col·legiat / Oficina de Farmàcia o entitat en cada mo ment. Cada Usuari / Treballador del COFT podrà accedir a aquelles àrees de gestió que li cor res­pon guin i totes seran interelacionades entre elles.• Fer accessibles i interactives les dades del Col·legiat al propi col·legiat mitjançant les noves tecnologies, de manera que pugui interactuar més fàcilment i controlar el seu estat respecte al COFT en tot mo­ment.• Construir les bases per migrar a serveis interactius als col·legiats mitjançant el web del COFT

Gescoft consisteix en:

Implantació d’un sistema ERP (Enterprise Resource Planning)• Compres internes COFT, càrrecs col·legials i comp­tabilitat.• Mecanització de factures i fitxers per a Bancs.• Importació fitxers de facturació de recepta paper i electrònica i unificació de dades.• Creació de fitxers de pagament.• Creació d’informes facturacions per farmàcia.

Portal Col·legiat• Renovació del sistema d’enviament de fitxers amb informació de la Targeta Sanitària Individual (TSI).

2009:SALT TECNOLÒGIC

• Resums mensuals de receptes facturades, retorna­des etc.• Introducció dades de Guàrdies.•IVisualització d’expedients relacionats amb el COFT.

Tramitacions d’Expedients• Actualment els expedients de la Secretaria Tècnica del COFT estan registrats informàticament. No obs­tant es milloraria el sistema.• Automatització de cada un dels estats de les trami­tacions.

Nou Servidor de Correu Electrònic• Interfície d’usuari rica amb potent gestió de calen­daris.• Gestió de documentació.• Administració d’usuaris del sistema de correu in­tegrada amb mòdul d’administració global del sis­tema.• Creació de calendaris compartits amb tots els col·legiats per a publicació d’esdeveniments específics.• Cada usuari es podrà crear els seus propis calen­daris.• Interfície web rica i accés des del Telèfon mòbil de forma on­line.

Tots aquests canvis han de permetre poder créixer tecnològicament en el futur més fàcilment i anar adaptant els nostres serveis de manera molt més ràpi­da als requeriments d’avui en dia.

De moment un dels canvis que ja està a punt de posar­se en marxa és el nou disseny del web www.coft.cat. Aquest disseny pretén fer­lo més amigable i facilitar la recerca d’informació.

Esperem que el canvi sigui molt profitós per a tots els Col.legiats.

Tina Rubio

5

l’aixarop farmàcies amb història

Aquí tenim una altra farmàcia més que centenària!Aquesta vegada hem anat a la capital del Baix Camp i hem visitat la “Farmàcia Serra” del Dr. Ornosa, si­tua da al raval de Santa Anna, número 80.L’any 1884, Antonio Serra Pàmies va inaugurar la farmàcia en un edifici proper l’actual al mateix raval. La continuïtat de la saga va venir, l’any 1919, de la mà de Pau Ornosa Soler, nebot de Serra i avi de la nostra companya M. Teresa Ornosa.Ell mateix va fer el trasllat l’any 1923 a l’edifici actual. Fou una persona molt activa que va desenvolu par un laboratori d’especialitats farmacèutiques d’èxit. Els seus productes varen obtenir diversos reconeixements

FARMÀCIA SERRA DEL DR. ORNOSA DE REUS

M. Teresa Ornosa i Anton Maria Ornosa

farmàcies amb història

6

l’aixarop

més enllà de les nostres fronteres. D’aquesta ma nera, a la fira internacional de Roma de 1925 van pre miar­ne tres: la Lactagenina, un reconstituent per a les ma­res en període de lactància; la Laxofrutina, un laxant i Novocarrel, un desinfectant. Com ens co men tava la M. Teresa, encara avui en dia segueixen pre parant al gu nes d’aquelles fórmules que els clients de ma nen, com ara la Nasaleina, un preparat nasal, po ma des per a la dermatitis del bolquer o crema per a les mans. El seu avi, no només va impulsar la farmà cia sinó que fou una figura destacada de la vida social de Reus, i va arribar a ser l’any 1950 alcalde de la ciutat. Va morir de sobte l’any 1951.

El 1953 fou el seu fill, Antón Maria Ornosa, qui va se guir a la farmàcia. A ell li ha tocat viure, com tota aquella generació, grans canvis, entre ells, el de sen vo­lu pament de la industria farmacèutica i, més recent­ment, el de la informàtica.Entrar a la farmàcia és recórrer amb la mirada dife­rents fragments de la seva història. Aquí un alam­bí de bronze, una mica més enllà una bàscula dels anys vint que encara funciona; tot un repte! Rere el taulell, es conserven dos vitralls modernistes que ori­ginàriament formaven part de les portes d’entrada. Els prestatges estan guarnits amb pots de ceràmica di ferents, ampolles amb principis actius i encenedors Bunsen. A les parets hi ha penjades fotografies de l’an tiga farmàcia, així com cartells de les especialitats far ma cèutiques que s’hi fabricaven. També em van cri dar l’atenció dues ampolles grans i, quan li vaig pre gun tar al senyor Ornosa, em va confessar que les havia pintades ell mateix. Tot un artista, ja que l’any 1963 va arribar a fer una exposició de quadres abs­trac tes al cercle de lectura de Reus.Agraïm a la família Ornosa el seu temps i esperem que trobin la manera d’exposar tot el material que en cara conserven i poder així compartir amb ells aquella part de la seva història.

Pilar Salvadó

L’equip humà de la Farmàcia Ornosa

Elements amb història: vitrall modernista i bàscula (1920)

• Revisar els conceptes i els coneixements actuals sobre les interaccions entre medicaments.

• Classificar i analitzar aquelles interaccions amb més rellevància, ja sigui per la seva importància clínica o

Fa tres anys vàrem començar amb un curs bàsic so­bre com abordar la feina a la farmàcia des de la pers­pectiva de l’Atenció Farmacèutica. Des de llavors, intentem realitzar una formació eminentment pràc­tica en aquells temes que són imprescindibles per a la nostra feina diària.Les interaccions farmacològiques són un fenomen freqüent al qual hem de parar atenció només quan afectin l’evolució clínica del pacient; diàriament sor­geixen dubtes sobre com hem d’actuar en cada cas.

El farmacèutic ha de conèixer quins fàrmacs poden experimentar interaccions amb més freqüència i re­conèixer aquelles que poden ser greus.Per altra banda, hi ha un canvi de terme pel que res­pecta a les Especialitats Farmacèutiques Complexes (EFC) que passen a denominar­se Medicaments Complexos. A més, s’han incorporat medicaments nous al mercat i cal que els farmacèutics coneguin quins són i com s’utilitzen per tal que la seva aplica­ció sigui efectiva i segura.

CURS HABILITATS I ESTRATÈGIES EN ATENCIÓ FARMACÈUTICA: INTERACCIONS. MEDICAMENTS COMPLEXES II. COFT MARÇ 2009Per Sara Pros i Gema Pons

ANA DAGOCom sorgeix aquest curs?

7

l’aixarop entrevista

OBJECTIUS DEL CURS

8

l’aixaropentrevista

per la seva freqüència.• Que els alumnes siguin capaços de detectar i resoldre els casos d’interaccions que es presenten a la seva feina diària més freqüentment.• Conèixer els medicaments que comporten algun grau de complexitat pel que fa a l’ús.

• Que el farmacèutic pugui proporcionar els pacients tota la informació necessària per tal que l’aplicació dels medicaments sigui el més efectiva i segura possible.

BORJA GARCIA DE BIKUNACom s’estructura el curs?

Com s’alimenten les successives edicions del curs?

Aquest curs de dispensació de medicaments com­plexos s’estructura d’una forma molt dinàmica, de tal ma nera que l’alumne participa des del comença­ment. Per a això comptem amb diversos jocs de preguntes i res postes que fan que els farmacèutics

es familiaritzin ràpidament amb el tema. A partir d’aquí, l’ús del manual es fa imprescindible a la se­gona part del curs, ja que és en aquell moment que es repassen les tècniques d’ús dels diferents me di ca­ments complexos.

El curs de medicaments complexos va començar l’any 2004. Des de llavors s’ha impartit en infinitat d’oca­sions pels Col·legis de Farmacèutics. De fet, a Tarrago­na s’ha impartit en diverses ocasions. El curs es troba en permanent actualització, ja que sobre l’estructura

del curs inicials s’hi ha anat introduint modificacions per fer­lo cada cop més pràctic i, a més, s’hi van afe­gint els diversos medicaments complexos que es van comercialitzant, i també es contemplen les modifica­cions que van sorgint sobre els que ja existeixen.

9

l’aixarop entrevista

Breument, l’atenció farmacèutica a Espanya

TERESA EYARALAREn poques paraules, què és l’atenció farmacèutica?

És l’actuació professional del farmacèutic prestada a per sones que necessiten emprar medicaments, que té com objectius prevenir i identificar les situacions en les quals pugui haver­hi risc i aconseguir un ús ade­quat per tal que resolguin o pal·liïn els problemes de sa lut pels quals s’han prescrit.La relació risc/benefici és responsabilitat de qui pres­criu el medicament, el farmacèutic posa a disposició del metge informació sobre els medicaments que pot ser útil per a la presa de decisions. La informació sub­

mi nis trada a l’àmbit de la AF se centra en un pacient con cret, és a dir, ha de tenir un enfocament clínic més enllà d’una informació tècnica. No és responsabi litat del farmacèutic modificar la dosi, treure o afegir me­di ca ments, però sí és responsabilitat seva comunicar totes aquelles situacions en les quals, segons el seu pa­rer, podria augmentar el risc: per una RAM, per una in teracció del risc, per necessitat d’un medicament no prescrit, per duplicitat, tant del principi actiu o du plicitat terapèutica, per dosi amb risc, etc.

La percepció que tinc de la implantació de l’AF és que s’ha millorat en la dispensació i en la formació dels far ma cèutics. Però crec que en aquest moment són molt poques les farmàcies que tenen una implantació to tal, és a dir, que el seu objectiu és identificar les ne­cessi tats d’AF de la majoria dels pacients que van a la far màcia, siguin coneguts o no.Un aspecte clau és la relació entre allò que sé que cal fer/allò que realment faig. Sabem realment allò que hem de fer? Hi ha qui estableix allò que sap que ha de fer en funció d’allò que vol fer. Probablement algú aliè que avaluï els beneficis de la implantació generalit­zada d’aquest servei sanitari sigui qui hagi de prestar el servei per tal que tingui una repercussió sanitària fa vorable.Hi ha treballs que demostren que l’AF millora resultats clí nics en pacients concrets. El Document del Fòrum apor ta una sèrie de recomanacions per aconseguir una pràctica professional estandarditzada, així com el

consens en terminologia i serveis que configuren l’AF. El Fòrum també aporta suggeriments per adequar les eines de treball al servei que es vol prestar així com el perfil de formació necessari per exercir l’AF. El Fò­rum és un punt de partida en el qual la Corporació Far macèutica es compromet a facilitar­nos aquestes eines. El Document del Fòrum ha de ser imprescindi­ble en tota negociació amb l’administració, però els far macèutics hem de demostrar cada dia que estem dis posats a la seva implantació progressiva. Han pas­sat gairebé 12 anys des que vàrem donar els primers passos. No sé quan de temps es pot considerar digne per tal que realment el canvi pugui ser avaluable però al guns dels que van començar ja estan jubilats i altres, de seguida arribarem a la jubilació. L’AF ja no és un concepte desconegut a la nostra professió ni a la pro­fessió mèdica però encara no hi ha una percepció glo­bal ni per part de la societat, ni dels professionals, ni de l’administració, de què hi ha hagut un canvi.

jornades / cursos i campanyes l’aixarop

10

INFARMA, NOUENA EDICIÓ

De l’11 al 13 de març ha tingut lloc a Barcelona el Congrés Europeu d’Ofi ci na de Farmàcia.22.000 visitants, que han augmen­tat un 7,5%; 1.750 congressistes, que ho han fet en un 4,5% i 194 expositors, un 4% més que en la

edició anterior, donen fe de la vitalitat del sector.Hi ha qui ressalta l’escassa presència dels grans labo ra­toris de medicaments de prescripció. Crec que no és l’àmbit on han de fer­ne promoció. Sí hi eren els la­boratoris fabricants de genèrics i d’OTC, així com la Distribució majorista i totes les empreses que aporten serveis a l’oficina de farmàcia: robotitza ció, reformes, informàtica, gestió, parafarmàcia, dietètica...Va ésser inaugurada per l’Honorable Consellera Ma­ri na Geli (a qui el President de Lleida, Josep Aiguabe­lla, titllà al Simposi de Vielha com a “la nostra Con­sellera”) qui feu un panegíric de les nostres tasques assistencials.Hi hagué una taula rodona sobre recepta electrònica

molt interessant, amb una exposició del company Be­net Fité, de Mataró, que, pel seu interès, he demanat per fer­la arribar a qui hi pugui estar interessat.Taules rodones d’interès foren també la dels Mo­dels professionals en la farmàcia europea, un Fòrum d’aten ció farmacèutica, Serveis integrats de salut, For mulació magistral, Dermofarmàcia, Dietètica, Ho meo patia, Traçabilitat i Dictamen motivat de la Comissió Europea.Cal destacar la participació activa de membres de la nostra Junta, com la vocal de fitoteràpia que ho feu en dues taules rodones sobre projectes de futur i del pre­sident que moderà la taula rodona de la Distribució.Una recepció al Museu Picasso en horari tancat al pú­blic, amb visita i sopar, donà el complement cultu­ral i lúdic a tanta taula rodona i tant de rebombori d’exposició firal.

Andreu SuriolPresident

JORNADA DE ALERGIA 2009

Les vocalies d’alimentació i de dermofarmàcia del COFT han organitzat una jornada de portes ober­tes a la població en general sobre el tema de les AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES I DERMATO­LÒGIQUES.La Jornada es va dur a terme el dijous 24 de març en la línia de les organitzades en anys anteriors i que es van dedicar a la psoriasi i a la diabetis. Una vegada més, ha estat un punt de trobada en­tre professionals, malalts, associacions d’afectats, en el qual cada col·lectiu ha expressat la visió, coneixe­ment i necessitats que tenen sobre la patologia.

Amalia Oliete Vocal de Dermofarmàcia

D’esquerra a dreta: Cristina López (Avène); M. Paz Salamanca,

vocal alimentació; A. Suriol, president; A. Oliete, vocal

dermofarmàcia; Dolors Carbó (Immunitas Vera)

jornades / cursos i campanyes

11

l’aixarop jornades / cursos i campanyes

CURS D’AL·LÈRGIA PER A FARMACÈUTICS 10-24 MARÇ 2009

El dimarts 10 de març, de 2009, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tar ragona (COFT), mitjançant la seva Vo calia de Pro moció i Do­cència, posà en marxa el “Curs d’al·lèrgia per a far ma cèutics”.Amb l’objectiu de:• Oferir els coneixements necessaris sobre les diferents vessants de l’al·lèrgia i desenvolupar habilitats per l’abordatge d’aquesta patologia des de l’oficina de farmàcia.• Revisar algunes de les qüestions més fre­qüents i re lle vants de l’al·lèrgia, pel tractament de determinades ur gèn cies, així com els criteris de derivació a l’aten ció mè dica especialitzada.• Potenciar el desenvolupament d’una res pos­

ta al pacient sobre els temes re lacionats amb l’al·lèrgia, com a com ple ment a la donada pels fa cultatius.Durant el curs, que consistí en cinc sessions de dues hores de durada, experts en el camp de les al·lèrgies, tractaren di fe rents qüestions referents a aquesta pa to logia: l’al·lèrgia com a concepte, les al·lèr gies a me dicaments, les al·lèr gies der ma tològiques, les respiratò ries, les ali men tà ries, casos especials d’in te rès pràctic o l’abordatge del pacient al·lèrgic des de la far ­màcia comunitària, entre d’altres.

Francisco Mateo Vocal de Docència

CURSO DERMOACTIVA

Es tracta d’un Programa Integral l’ob jec tiu del qual és potenciar la cos­mètica al voltant de la Farmàcia. El seu de sen volupament és una forma­ció a dis tància i amb videoconferèn­cies a les diferents àrees:• Identificació i preferències de la con sumidora.• Desenvolupament innovador del punt de venda.• Exposició i marxandatge.• Actius, textures i fórmules per a cada necessitat.

La durada és de 9 mesos (març/no­vembre). S’han sol·licitat Crèdits de Formació al Ministeri de Sanitat.

Entitats col·laboradores:Laboratoris Vichy, Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics i Escola de Negocis Business School.

Amalia Oliete Vocal de Dermofarmàcia

CURS ORTOPÈDIA. MARÇ-DESEMBRE 2009

El dia 17 de març es donà inici al Curs d’Ortopèdia a la Sala d’Actes del COFT, organitzat sota la direcció del Vocal d’Ortopèdia, Lluís Escuder.Amb 45 h. lectives de formació, aquest curs té com a objectius:• Conscienciar el farmacèutic de l’aprenentatge de l’ortopèdia, des de la dispensació correcta d’articles ortomètrics, poder resoldre dubtes i qualsevol con­sulta del pacient. • Dotar del coneixement necessari sobre l’ortopèdia estàndard, les mesures higiènico­dietètiques i postu­rals dels pacients.• Oferir una introducció a l’ortopèdia modificada per assolir els coneixements adequats.• Col·laborar en conèixer millor els diversos dispo­

sitius que es poden dispensar diàriament a l’oficina de farmàcia.• Assolir una visió pràctica de l’ortopèdia en farmà­cia, conèixer els productes que hi ha al mercat, la seva indicació, com utilitzar­los i resoldre tots els dubtes que es generen en el dia a dia professional.• Informar els farmacèutics dels serveis que ofereix la Generalitat de Catalunya de cara a les persones discapacitades.• Contribuir a la formació continuada del farmacèu­tic.

Lluís Escuder Vocal d’Ortopèdia

12

l’aixarop

INFARMA 09. PONÈNCIES FITOTERÀPIA-HOMEOPATIA

La vocalia d’Homeopatia i Fitoteràpia va participar en dues ponències a INFARMA 2009, Barcelona

FITOTERÀPIA, NOUS PROJECTESDijous 12 de març, d’11.45 a 12.45 hores

Participants:Mª José Alonso, Vocal de Plantes Medicinals i Ho­meo patia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. M. Mercedes Domínguez, Vocal de Plantes Medici­nals del Col·legi de Farmacèutics d’A Coruña. Felisa Re pilado, Vocal de Plantes Medicinals del Col·legi de Far macèutics de Madrid. José López, Vocal de Plantes Me dicinals i Homeopatia. Mª Milagros Olías, Vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del Col·legi de Far macèutics de Sevilla. Gema Pons Ciprés, Vocal d’Homeopatia i Plantes Medicinals del Col·legi de Far ma cèutics de Tarragona.

Informe:Es va parlar sobre l’enquesta realitzada per INFITO el mes de març de 2008: Un terç de la població utilitza plantes me dicinals i d’aquest, el 75% compra aques­tes plantes a l’herbolari. Les raons principals per les quals no com pren a farmàcia són: No tenen les que jo prenc, des coneixement de venta de plantes medi­cinals en far màcia, mai me les han aconsellat, falta de costum, preus cars, tenen poca varietat i no tenen les que jo prenc, mai les veig.La solució és potenciar el paper de la farmàcia, do­nar més informació al pacient i demostrar la nostra compe tèn cia a l’hora de donar un bon consell i pro­moure l’ús racional de la fitoteràpia. És tant impor­tant tenir un bon coneixement de la matèria com te­nir el producte ex posat per a provocar les consultes, a d’oferir una gama variada de productes. Les activitats realitza des des dels diferents col·legis d’Espanya es ba­sen en la formació del farmacèutic ja que és bàsica per donar un bon consell farmacèutic. La ponència tenia un objectiu clar, posar els projectes en comú a banda de motivar altres províncies a sol·licitar una vocalia de Plantes Medicinals i Homeopatia. Es va recordar la utilitat de la pàgina web www.farmaceuticonline.com i la inclusió dels membres de les Vocalies de Plantes Medicinals i Homeopatia a www.portalfarma.com per tal que els col·legiats hi puguin contactar.

SITUACIÓ LEGISLATIVA DEL MEDICAMENT HOMEOPÀTIC: FABRICACIÓ INDUSTRIAL I FÓRMULA MAGISTRALDivendres 13 Març de 10.30 A 11.30 hores

Ponents:Richard Pinto, Dr. Farmàcia de la Universitat de Mon­tpellier. Mª José Alonso, Vocal de Plantes Medicinals

i Homeopatia del Col·legi de Farmacèutics de Bar­celona. M. Mercedes Domínguez, Vocal de Plantes Medicinals del Col·legi de Farmacèutics d’A Coruña. José López, Vocal de Plantes Medicinals i Homeopa­tia. Gema Pons Ciprés, Vocal d’Homeopatia i Fito­teràpia del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona.

Informe:Es va parlar sobre la situació legal de l’Homeopatia en general i, de la legislació per la fabricació indus­trial i per la fabricació oficinal homeopàtiques, en particular. Es va fer un recorregut des del reconeixe­ment del re mei homeopàtic com a medicament, la Llei 25/1990 fins al més recent RD 1345/2007 sobre la regulació dels medicaments homeopàtics fabricats industrialment d’us humà que ha creat tanta contro­vèrsia ja que es demanen unes taxes de registres d’un preu tant elevat que posa en perill la indústria farma­cèutica ho meo pàtica a Espanya i per les farmàcies que fabriquen seria inviable poder cobrir les necessitats actuals del mercat.

Com a conclusions de la comparativa entre fabrica-ció industrial i fórmules magistrals:La indústria homeopàtica només pot fabricar allò que ha registrat prèviament però l’oficina de farmàcia pot rea lit zar fórmules simples o compostes de productes ho meopàtics requerits pel facultatiu mitjançant pres­cripció mèdica sempre que compleixi els requisits del RD 175/2001 que exigeix, a part dels requisits gene­rals per a fer fórmules, tenir un sistema d’impregnació i de dinamització adequats, encara que des de les as­sociacions de formulistes i homeòpates es recomana te nir també una campana de flux laminar degut a les ca racterístiques especials del medicament.

Gema Pons Ciprés Vocal d’Homeopatia i Fitoteràpia

jornades / cursos i campanyes

l’aixarop coses curioses

13

En el número 11 de l’Aixarop de març del 2005, dins de la secció “Farmàcies Centenàries” parlaven de la Far màcia Domingo de Tarragona i fèiem referència a la Bàscula (que encara existeix, però en desús) que du rant tants anys fou situada a l’exterior de la farmà­cia i en la qual ens hem pesat un bon número de tarra gonins.

Pere Domingo ens comentava per a la revista que era de patent alemanya, anterior als anys 40 i que els tiquets que donava a més de proporcionar la data (quelcom insòlit per l’època), eren col·leccionables: mo numents de Tarragona, artistes del cinema, juga­dors de futbol etc., però que, a causa de l’incendi que va patir la seva farmàcia, no havia pogut conservar res del que guardava el seu pare.

Gràcies de nou al col·leccionista tarragoní Felix Adse­rías, hem pogut localitzar una d’aquestes col·leccions. Es tracta dels jugadors del Club de Futbol Gimnàstic de llavors i que reproduïm com a curiositat a conti­nuació.

Amalia Oliete Vocal de Dermofarmàcia

articlel’aixaropun poble...

14

Perafort és un poble del Tarragonès a mig camí entre Tar ragona i Valls. Ja hi ha constància d’assentaments al neolític, així com restes de la època romana. A l’è­po ca sarraïna quedà despoblat i desprès de la re con­ques ta el seu primer Senyor fou Guillem de Clara­munt. A partir del segle XV passà a pertànyer a la Cú ria de Tarragona. L’any 1846 els nuclis de Perafort i Pugdelfí s’uneixen per formar un sol municipi.Al centre del poble hi ha la plaça de l’església presidi­da pel temple parroquial de Sant Pere de Perafort, edi fici amb tres naus d’estil neo clàssic i amb pintu­res mu rals al fresc obra de Guillem Soler. Segons ens co men ten, durant el pe­río de del 1936 al 1939, el tem ple passà a ser Casa del Po ble i per això s’hi va fer una bal co nada a la façana prin cipal per fer els pregons i bans municipals, les restes de la qual encara es po den apreciar. Perafort ce lebra la

seva festa Major el dia de Sant Pere i Puig del fí i el dia de Sant Sebastià. Actualment té prop de 1200 ha bi­tants i en els darrers anys el poble ha experimen tat un notable creixement. Concretament sabent que al cens de 1980 hi constaven 444 habitants, en tres dè­cades s’ha triplicat la població. L’any 2006 entrà en fun cionament la nova estació del tren d’alta velocitat del Camp de Tarragona a pocs metres del nucli urbà de Perafort. Darrerament s’han inaugu rat una llar d’infants i una nova escola d’educació in fantil i pri­

mà ria. Tradicionalment Pe­ra fort era un poble agrícola amb cultius de raïm, amet­lles, avellanes i cereals, però ac tualment pocs pagesos hi que den, llevat dels de cap de setmana i els jubilats. Ara s’han construït dife­rents polígons industrials i tam bé hi ha gent que tre­balla a les indústries Petro­quí miques de la comarca i a la ciutat de Tarragona.

Un poble, una farmàcia, un farmacèutic

Perafort

l’aixarop un poble...

15

La Farmàcia de Maribel de Irizar Vera és la primera que s’estableix a Perafort. Anteriorment hi havia un pe tit servei de farmaciola. Però des de 1983 la gent de Perafort ha tingut garantida la dispensació de me di ca­ments i l’atenció farmacèutica de forma con ti nua da. La farmàcia es troba en un petit i acollidor lo cal al mig del poble, molt ben situada a tocar de l’Ajun­tament. En un poble on només hi havia el forn de pa, famós a la comarca per les seves coques, i un parell de comerços de queviures, la farmàcia suposa un ser­vei bàsic per tots les veïns i quelcom més que una ofi cina de farmàcia com passa a moltes altres petites po blacions. Al costat de la Maribel, i com la seva mà dre ta, hi treballa des de fa uns anys la seva auxiliar, Tri ni, també amb llarga experiència professional. La farmacèutica, Maribel, forma part d’una saga d’apo tecaris de varies generacions, que va iniciar el seu avi Joaquin de Irizar a la zona navarresa de Tude­la. Va estudiar la carrera a la Facultat de Farmàcia de Bar ce lo na on es va llicenciar l’any 1978. En un pri­

mer moment va treballar a la farmàcia del seu pare, San tiago de Irizar fins que coneix el Juan Luís, el seu ma rit, i es trasllada a viure a Tarragona i obre la far­mà cia a Perafort.Té dos fills: Lluís, el gran enginyer informàtic, i Xa­vier el petit continuador de la saga familiar de far ma­cèu tics. En Xavier Angela de Irizar, que també està col·legiat i ja ha treballat com a farmacèutic en una ofi cina de Farmàcia a Reus, ens comenta que vol am­pliar encara més la seva formació professional.Ara la Maribel, a més, té importants projectes per mi llorar i ampliar el servei, ja que ben aviat durà a ter me un trasllat a un local nou i molt més espaiós que suposarà una nova empenta a la farmàcia i també un motiu més per tornar a Perafort a fer­li una no va visita.

Antoni Veciana Nogués Farmacèutic - Mora la Nova

Restes de la vil·la romana de La Barquera a Perafort

L’ART A TRAVÉS DE L’ALIMENTACIÓ (1)

Des de la vocalia d’alimentació iniciem un nou apar­tat dedicat a la difusió de l’art a través de l’alimentació. Bus cant material va arribar a les nostres mans “El lli­bre de Cuina de Scala­Dei”, que parla de les con­di cions que ha de reunir la cuina del convent, fun­cions del cuiner, menjars a preparar segons les festes de l’any, receptes,... basat en un manuscrit del segle XVII. Degut a l’extensió de l’article l’hem dividit en tres parts, la primera dedicada a l’historia del que va ser el primer convent cartoixà a la península, en la segona farem una interpretació dels hàbits nu tri­cio nals dels monjos segons el “Llibre de Cuina de Scala­Dei”, i en la tercera una valoració nutricional d’al gunes de les receptes del llibre.

HISTORIA DE LA CARTOIXA D’ESCALADEI

En endinsar­nos al interior del cenobi ens adonem de la seva grandiositat, no pel caràcter monumen­tal de les seves construccions, sino, principalment per la suma d’aquestes, fruit de les seves constants amplia cions i reformes (iniciades al segle XIII i fi­

nalitzades al segle XVIII, gràcies a les donacions de reis i no bles catalans), amb una sobreposició d’es tils. Una ar qui tectura general­ment austera, sòbria i funcional, que permetria portar una vida apar tada del món i de tot el que de dolent pot significar: poder, egois me, riquesa, ambicions... fa­ci li tant la recerca de la per fecció en Crist i de la puresa del cor (mà xima de l’ordre cartoixana fun dada per Sant Bru a cavall dels se gles XI/XII. Un recinte que al poc temps de la de sa mortit zació de Mendizabal (1835), sofria sa­que jos, incendis... per part de la

població del voltant (Porrera), com a reacció d’odi en contra del seu domini feu dal al llarg de tants anys, i en recerca del suposat tre sor d’Escaladei, i on les pe­dres serien utilitzades de cantera, i les restes de corral. Afavorint el creixement de vegetació que acabaria per cobrir la totalitat del cenobi, conferint­li un aire misteriós i fantasmagò ric, un autèntic món encobert que perdurà fins a l’any 1980 en que fou declarat Bé d’interès Nacional i en que els seus propietaris (parti­culars) el cediren a la Generalitat (1989).

Tothom, en apropar­se al recinte busca d’una manera in cons cient on podria estar el pi altiu que governava el centre de la vall, aquell que segons la llegenda de la fundació del monestir, servia de suport a l’escala per on uns àngels vestits de blanc pujaven i baixaven

del cel i que un pastor veia en somnis (d’aquí el nom d’Escaladei, escala cap a Déu). Una vall tranquil·la, amb abundants mines d’aigua, rica en herbes, plan­tes aromàtiques i medicinals, amb tradició eremítica (Mont Sant) i una serralada que els donaria recolli­ment i protecció.

Sant Bru

El sagrari

El jardí

l’aixaropen profunditat

16

Plaça Ave Maria

17

l’aixarop en profunditat

17

A la cartoixa podem diferenciar tres espais o àmbits: la mongia o Domus Superior que és l’element ar qui­tec tònic fonamental, on viuen els monjos i realitzen la vida espiritual a distància, la Conreria o Domus in­ferior on s’hi ubiquen dependències per l’estada de ger mans i servents, així com aquells altres que per­

metin a la cartoixa ser autosuficient i finalment els edifi cis dispersos pel territori que sustenten l’economia del monestir, basada fonamentalment en l’explotació agrà ria: cereals (ordi i blat), fruita (figues, panses, ci reres, pomes...), fruita seca (ametlla, avellanes, nous...), verdures pròpies de l’horta, olivera (oli), i so bretot la vinya amb elaboració de vins i licors (a Tor roja hi hagueren tres fàbriques d’alcohol). Tot i

que el cultiu és possible que ja fos implantat a la zo­na, aconseguiren que els seus productes tinguessin un gran ressò arreu. Cal destacar també, les explota­cions ramaderes i dels boscos, la creació de molins fa­ri ners i papereres, així com forns de pa. Es dedicaren a la ferreria i a la mineria, a l’e guasseria, i a la criança de cucs de se da, i fins i tot el 1491 tingueren una im­prem ta, i adquiriren la mina sa lina de Navàs.

La família cartoixana la configuren els Pares (sacerdots) o monjos de cor que viuen en la solitud més es tric ta i únicament surten de la cel·la en les ocasions pre vis tes per la Regla i de diquen el seu temps a la pre gària, a l’estudi teològic i als treballs manuals; els ger mans, que tenen el mateix ideal contemplatiu però viscut de forma diferent, gaudeixen a la cel·la de la vida soli­

tà ria però en grau menor ja que dediquen sis hores i mitja al treball, assegurant així els diferents ser veis de la comunitat (cui na, porteria, fusteria, horta,...). Tant els Pares com els Germans han fet vot de po­bre sa, castedat i obe dièn cia. Per últim els Germans Do nats, el vincle amb la cartoixa dels quals consisteix

Façana

Volta claustre restaurada

Restes Claustre Reial

Claustre reformat

Patí d’entrada

l’aixaropen profunditat

18

en la seva donació (tem poral o perpètua) però sen se vots, i s’encarreguen de les tasques i ges tions de fora del monestir, com és el conreeu de la terra, el con tac­te amb la gent, anar a comprar...

La visita a la cartoixa s’inicia pel Do mus inferior. Al pati d’entrada a la dreta hi destaquen l’edifici de ser­veis, la capella de Sant Bru i l’hos tatgeria. Un cop flan que jada la porteria ens introduïm en el Do mus su pe rior a través del pati de l’Ave Maria, amb la fa ça na de San ta Maria al fons. Si seguim ca mi nant arribarem a la placeta de l’es glésia. A la dreta hi ha l’església de Santa Maria, obra de transició del ro mànic al gòtic, amb el sostre es fondrat; darrera la capella del Sa gra ri d’estil clàssic; a l’esquerra, les de pendències del pare Prior. Hi ha tres claustres, el reial o maius del 1228, el del Patriarca segle XIV. i per últim el tercer claustre o Pati dels Dolors. En l’actualitat s’ha res tau rat un frag­ment de galeria del claus tre reial i una cel·la. La cel·la és l’element més important i singu lar d’una car toixa, on els monjos passen el seu temps dedicat a l’ora ció, meditació, contemplació i treball manual amb rigo­rós silenci i so litud. Són petites cases amb jar dí si­tuades una al costat de l’altra, al voltant del claus tre.

La distribució gi ra al voltant de la sala ano me nada de l’Ave Maria, d’aquí s’accedeix al Cubículum (dor­mitori i menjador) amb una llar de foc que ser veix per resguardar­se del fred i escalfar el men jar que li és portat cada dia i deixat en un petit torn connectat amb el claustre. També s’accedeix a l’es tu di­oratori i a una saleta per la higiene personal. Des d’aques ta es surt a una galeria porxada que dona al jar dí, a l’hort, al taller, al magatzem per la llenya, i per unes escales s’arriba a la galeria superior, on s’hi tro ba el mirador. També des de la sala de l’Ave Maria es pot accedir al jardí.

Refent les nostres passes del que va ser primer convent car toixà a la península, hom se n’adona de la impor­tància i influència del seus sis­cents anys d’història, de pre gària, de treball, de silenci, de convivència entre els monjos i la població civil, per adonar­nos que va ser molt més que un monestir, ja que va donar vida a una terra àrida i deshabitada, deixant una identitat: el Priorat (terra del Prior), una tradició a seguir: el vi, i un gran patrimoni històric i cultural: la cartoixa.

Cubículum

Cubículum

Sala Ave Maria

Verge de la façana

19

l’aixarop notícies

REUNIÓ ZONA REUS

El passat 21 de gener ens varem trobar una tren te­na de Farmacèutics, érem una colla dels titulars d’Oficines de Farmàcia de Reus i ens va acompanyar el Tomeu Fullana i l’Amalia Oliete. També hi era la Mercè Maduell. Crec coincidir amb els presents si dic que ens hi varem sentir bé, molt bé: la sala, el sopar, el vi ­que era de les bodegues del nostre col·lega Luis Perez Cerrada­, l’esperit i la proximitat entre els pre­sents. Tot va anar en benefici de la ca ma raderia dels presents, tant dels mes joves com del mes veterans.

Entre aquests darrers varem aprofitar per acomia­dar el Javier Bello amb un detall: una ceràmica de la Neus Se grià. També varem acomiadar molt sentida­ment el desaparegut J. Ferrus. El desig era continuar amb unes trobades iniciades anys enrere per fer grup i par lar de tot, i crec ho varem aconseguir.

Antoni Brufau Delegat de Zona

PROGRAMA DE EDUCACIÓ SANITARIA A LA GENT GRAN (PESGG)

Programa dut a terme pel Departament de Salut i per l’AFRUC, amb la col·laboració dels Col·legis de Far­ma cèu tics de Tarragona i de Lleida. Comença l’any 2006 amb 12 oficines de farmàcia de la província de Tarra gona i 4 de la província de Lleida.Es van fer 16 xerrades/taller sobre el bon ús dels me­

di caments per arribar l’any 2008 a 120 xerrades/ta­ller impartides per 37 oficines de farmàcia de la pro­vín cia de Tarragona i 16 de la província de Lleida. Es va aconseguir arribar a més de 2.500 persones més grans de 65 anys. Sense comptabilitzar les quo­tes d’audiència obtingudes a les xerrades realitzades a radio Ulldecona, que van sobrepassar les 40.000 persones.Per l’any 2009 seguirem amb 120 xerrades, tot aug­men tant el número d’oficines de farmàcia i afegirem a la feina el seguiment d’un número de pacients per ofi cina de farmàcia. Aquesta feina gestionada mitjan­çant conveni, Col·legis/Departament/AFRUC ha es­tat inclosa en el Pla de Salut del Govern de la Genera­li tat de Catalunya.

Francisco Mateo del Pozo President AFRUC

Vocal Junta de Govern COFT

l’aixaropnotícies

Presentació del llibre: “CONCEPTOS EN INMUNOLOGIA. NIVELES DE ORGANIZACIÓN DEL SISTEMA INMUNITARIO”

El dia 18 de març va tenir lloc a la Sala d’Actes del COFT la presentació del lli­bre “Conceptos en Inmunologia. Nive­les de organización del sistema in mu­nita rio”, editat per Pere Peñalver i escrit per Juan Martinez Guijarro. Com ens co men tava en Pere, es tracta d’un llibre pont per entendre allò que ja s’ha es­crit sobre el tema. Va dirigit a aquells que vulguin iniciar­se en aquest camp o aquells que vulguin refrescar o acla­rir conceptes. Consta de 7 capítols, en

els quals s’explica de forma didàctica la immunologia com si fos un joc. Hem de conèixer les fitxes, què són els òrgans, cèl·lules i proteïnes. Les re gles, és a dir, com actua cadascuna, i la seva funció. I, finalment, enten­dre el joc tot coneixent la integració dels diferents nivells que donen lloc a la resposta immunitària.

Pilar SalvadorVocal Farmacèutics d’Hospital

PREMIS “CORREO FARMACÉUTICO”A LA FARMÀCIA RURAL

El passat dia 9 de març, se celebrà l’acte de lliurament de pre­mis anuals Correo Farmacéutico al Circulo de Bellas Artes de Madrid.Enguany el COFT hi va ser representat doblement.L’AFRUC va rebre el reconeixement per la defensa de l’Oficina de Farmàcia Rural a Catalunya.Després del lliurament de premis, els apotecaris de Tarragona varem fer pinya celebrant­ho juntament amb les companyes que van recollir el premi atorgat al Grup de Treball Dispensa­ció Activa del COFT.

Francisco Mateo President AFRUC

PREMIS “CORREO FARMACÉUTICO”A LA MILLOR INICIATIVA DE L’ANy

Agraïm a Correo Farmacéutico que hagi reconegut el nostre treball, “Dispensació Activa dels 50 Principis Actius (per via oral) més dispensats a la província de Tarragona”, com una de les millors iniciatives del 2008. Dediquem el premi a tots els com ponents dels grups de treball per l’entrega i les hores de di cades a la nostra professió. Molts ànims a tots per continuar tre ballant!

Carme Mestres Català, Esther Cristià Civit,Montserrat Compte Ramisa, Maria Medán Boronat

i Ferran Garcia Fuertes

Grup de Treball Dispensació Activa COFT

20

21

Diari de Tarragona16 de gener 2009

Diari de Tarragona7 de març 2009

Correo Farmacéutico16 de març 2009

Diari de Tarragona23 de març 2009

l’aixarop retalls de premsa

jornades / cursos i campanyesl’aixarop

BAIXES

MARIA ROSA DOMENECH BERTRAN, TARRAGONA • ELIA RISCO PACHA, TORTOSA •LUIS VARGAS BRAVO, EL VENDRELL • ELENA CHUMILLAS CHEVALIER, TARRAGONA

DEFUNCIÓ

JOSEP MARIA FERRUS PAMIES10/12/2008

NOVES ALTESnúm. 1713

Antonio Corraliza

Montal

Maria Luisa Pique de Celis

núm. 1715

Olga Saperas Bernat

núm. 1718

Javier Nebot Martinez

núm. 1719

Bibiana Jove Obiol

núm. 1712

David Cano Barbera

núm. 1714

Isabel Sanchez Garre

núm. 1720

Marta Ulldemolins Gomez

núm. 1710

Jose Ignacio Alustiza Masot

núm. 1711

núm. 1717

BlancaJuan

Martinez

Alejandro Gruce

núm. 1716

22

Marina Villanueva Maluendafilla de Paco Villanueva (Farmacèutic de Caseres)

i Lourdes Maluenda

Nuria Gómez Magrefilla de la nostra companya Zara Magre i Jesús Gómez

NAIXEMENTS

Benvinguts!!!