Aixarop 18

20
l’aixarop 18 abril 2007 Infarma 2007

description

Revista L'Aixarop núm. 18 COFT

Transcript of Aixarop 18

Page 1: Aixarop 18

l’aixarop

18 abril 2007

Infarma 2007

portada y contrap interior 18.in3 3 19/4/07 18:03:53

Page 2: Aixarop 18

l’aixarop

Gerència..................................................4-5Farmàcies.amb.història......................... 6-7-8Article....................................................9-10Jornades/cursos.i.campanyes.......... 11-12-13Notícies.....................................................14Retalls.de.premsa......................................15Un.poble,.una.farmàcia........................16-17Reportatge..................................... 18-19-20I.a.més.sóc.farmacèutic.............................21Altes,.baixes.i.esdeveniments....................22

sumari

staffEdita: Col·legi.Oficial.de.Farmacèutics.de.la.Província.de.TarragonaCodirectores: Amàlia.Oliete.Mathioux.i.Pilar.Salvador.ColladoConsell redactor: Andreu.Suriol.Ribé,.Montserrat.Rocamora.Batalla,.Noemí.Giné.Anguera,.Sara.Pros.Saumoy.i.Tina.Rubio.PlazaArt i disseny: Feeling.ComunicacióCoordinació editorial:.Montse.Preciado.Maydeu.

D.L.T:.637./.01

junta de governSr. Andreu Suriol Ribé.PresidentSr. Tomeu Fullana Fiol VicepresidentSr. Adolf Segarra Escobedo.SecretariSra. Francesca Masot Roigé.TresoreraSra. Montserrat Rocamora BatallaVocal.del.Consell.de.Col·legis.Farmacèutics.de.CatalunyaSra. Noemí Giné AngueraVocal.d’Oficina.de.FarmàciaSr. Francesc d’Assís Mateo del PozoVocal.de.Promoció.i.Docència.ProfessionalSra. Sara Pros SaumoyVocal.de.Farmacèutics.AdjuntsSra. Rita Soler MárquezVocal.d’Alimentació,.Nutrició.i.DietèticaSra. Anna Sánchez FerréVocal.d’AnalistesSr. Josep Olivella FalpVocal.d’Optometria,.Òptica.i.Acústica.AudiomètricaSra. Amàlia Oliete MathiouxVocal.de.DermofarmàciaSra. Zara Magre SánchezVocal.de.DistribucióSra. Pilar Salvador ColladoVocal.de.Farmacèutics.d’HospitalSra. M. Luisa Rosique RománVocal.d’IFM,.Medi.Ambient.i.Administracions.PúbliquesSra. Imelda Vergés AlonsoVocal.d’IndústriaSr. Ramon Robusté MateuVocal.d’Ortopèdia

editorialINFARMA 2007

A l veure les dates de la convocatòria d’Infarma, que coincidien amb les de posada en marxa de l’ordre ministerial de preus de

referència, em pensava que tindríem un Congrés i un Saló excep-cionalment desert o poc concorregut.

Si hi afegim tot el paquet d’amenaces que ennuvolen el nostre cel, Dictamen motivat, lleis de col·legis professionals, de societats pro-fessionals, rebaixes de preus, estocs no negociables, cadenes de farmàcies, liberalització, desabastiment, exportacions paral·leles, hom podia pensar que aquest any seria una edició per oblidar.

És evident que tots aquests perills estaven presents en tots els pensaments dels més de 1.700 congressistes (un 15% més que en l’edició anterior) o de part dels 20.000 visitants del saló (també un 15% d’augment) i ens preocupaven, ens feien veure negre el futur.

Els fets i els números manifesten, però, que som un col·lectiu viu, actiu i espavilat, que ens prenem les intimidacions i les hostilitats com un repte i busquem sempre una sortida al més positiva pos-sible.

L’oferta d’ajudes a la dispensació (robots) per a les farmàcies més potents i la demanda de formació en tècniques de màrqueting o de programes d’atenció farmacèutica per a farmàcies de tot tipus ens fa pensar que, a pesar de tot, hi ha voluntat ferma de fer front a la tempesta. Aquesta és la primera condició per guanyar: les ganes de lluitar. Fites com Infarma ens fan a l’abast els instruments. Sorti-rem endavant!

Andreu Suriol Ribé

editorial

AIXAROP Nº 18.indd 3 19/4/07 17:05:05

Page 3: Aixarop 18

gerència

POSSIBILITATS DE LA XARXA

Durant el 2006 el Consell català va signar amb Tele-fònica el conveni per proveir la xarxa privada de co-municacions que ha de connectar les 3.000 oficines de farmàcia de Catalunya i que permet l’extensió a totes aquestes oficines de farmàcia de la recepta elec-trònica. Actualment aquesta xarxa està funcionant a les farmàcies que formen part del pla pilot d’e-recep-ta (Terres de l’Ebre i Girona).

La xarxa que s’està desenvolupant és una xarxa pri-vada que té com a principal objectiu garantir la con-nectivitat en tot moment de les oficines de farmàcia i la seguretat de les dades que hi viatgen.

A mesura que s’implanti la recepta electrònica s’haurà d’instal·lar a les oficines de farmàcia afectades la línia XDSI, inclosa en el paquet dissenyat, i que cobrirà una eventual caiguda de la transmissió de dades o un problema en la línia bàsica (RTB). La plataforma de comunicacions també incorpora procediments de signatura electrònica, transaccions, etc.

A més de ser imprescindible per a la implantació de la recepta electrònica, amb la xarxa es podrà accedir a Internet d’una manera segura i, per tant, compatible amb un ús professional.

Concretament, les principals característiques que dis-tingeixen la xarxa de qualsevol altra connexió són:

• Dissenyada especialment per a la recepta electrònica

• Seguretat garantida i protecció davant intrusions

• Màxima fiabilitat i disponibilitat (funcionament permanent 24 hores) amb dues línies que garan-teixen la màxima connectivitat

• Atenció telefònica exclusiva a oficines de farmàcia

• Resolució urgent d’avaries (màxim 6h en horari 24*7)

• Única xarxa amb accés a la recepta electrònica

Actualment la xarxa permet bàsicament la dispensa-ció d’e-recepta per a aquells que estan en prova pilot i la navegació per Internet de manera segura, tal com s’ha comentat. No obstant això, a mesura que es vagi estenent la xarxa no únicament tindrà aquestes fun-cionalitats sinó que se’n podran afegir d’altres que aportaran sens dubte un valor afegit important a les oficines de farmàcia, alguns exemples són:

• Còpies de seguretat a distància

• Formació on-line

• Biblioteca i bases de dades -legislació- actualitat cien-tífica

• Videosupervisió

• Serveis bancaris

• Informació a l’usuari final.

• Etc.

Així, tot i que l’arribada de la recepta electrònica a tota la província no es preveu efectiva fins a finals del 2007, el Col·legi posa a disposició de les farmà-cies l la xarxa i evitar així haver de contractar altres connexions ràpides com l’ADSL o cable, que hagin de substituir en poc temps.

El conveni que tenim vigent possibilita aquest fet i és per això que s’ha preparat una oferta de con-nectivitat a la xarxa per als col·legiats, prèvia a la implantació de l’e-recepta, amb els elements mínims per poder accedir-hi. En breu s’informarà a tothom sobre l’oferta.

Tina Rubio

l’aixarop

AIXAROP Nº 18.indd 4 19/4/07 17:05:11

Page 4: Aixarop 18

l’aixaropfarmàcies amb història

LA FARMÀCIA D’ASCÓEl 1987 la nostra companya Maria Teresa Pallarès Povill es va fer càrrec de la regència de la farmàcia d’Ascó. Era la quarta regent que tenia aquesta farmàcia, tot i que per poc temps, ja que se’n va fer càrrec al maig i el novembre del mateix any la va comprar.

Va ser llavors quan va començar l’àrdua tasca de trobar un local més gran i finalment al cap de quatre anys es va traslladar a l’actual emplaça-ment al carrer Riu, 43, a la zona més nova de la localitat. Actualment compta amb l’ajuda de dues auxiliars: Rossana i Montse.

L’antic propietari va ser Francisco Biarnés i Jordá. Va obtenir la llicen-ciatura en Farmàcia l’any 1917 i després d’estar treballant 1 o 2 anys a Miravet, va tornar a Ascó, on va obrir la farmàcia situada a la plaça de l’Església, a casa dels seus pares. Cap al 1920, i un cop ja casat, va traslladar casa seva i la farmàcia just al davant de l’ajuntament.

Pura.Biarnés,.actual.propietària.de.l’immoble.junt.amb.Teresa.Pallarès

Teresa.amb.Rossana.i.Montse.a.la.seva.actual.farmàcia

AIXAROP Nº 18.indd 6 19/4/07 17:05:22

Page 5: Aixarop 18

7

l’aixarop

És aquí on ens desplacem per visitar la Pura Biarnés, la seva filla i actual propietària de la casa. Encara conserva la farmàcia, un espai petit per a les necessitats actuals, però amb un encant molt especial. La porta del carrer manté aquest segell d’altres temps i quan s’entra a dintre et trobes transportat a una altra època. Es conserva la ceràmica catalana del sòcol de la paret i els mobles de fusta tal com es va muntar el 1920. L’estructura de fusta divideix l’espai en dues zones. Té dues portes simètriques; una d’accés a l’interior i els seu corresponent mos-trador amb una finestra emmarcada amb vidres per a la dispensació. A la part interior es poden veure albarel·los d’aquell temps i pots de diverses formes i continguts que Pura s’encarrega de netejar de pols a més d’encarregar-se que ningú més els toqui, ja que com ella mateixa diu: “una gota d’algun d’ells pot matar un cavall”.

A la rebotiga es conserven alguns aparells com un pildorer, per encap-sular oblees, motlles de supositoris i múltiples capsetes per col·locar totes les preparacions. Ens van cridar l’atenció uns taps de suro perfo-rats amb un artilugi metàl·lic a la punta que permet obrir i tancar per administrar les gotes. També ens vam trobar amb els receptaris, llibres de comptes i tarificació. Pura ens contava que en aquells temps el preu de les fórmules magistrals s’escrivia amb lletres, les majúscules eren pessetes i les minúscules eren cèntims; una cosa semblant a un codi entre farmacèutics per saber com s’havia facturat.

Moble.mostrador.de.dispensació.i.accés.a.la.rebotiga.que.data.dels.anys.20.del.segle.passat

farmàcies amb història

Porta.d’entrada.a.l’antiga.farmàcia.de.Ramon.Biarnés

AIXAROP Nº 18.indd 7 19/4/07 17:05:25

Page 6: Aixarop 18

farmàcies amb història

Des de la rebotiga es pot pujar i a través d’un estret passadís s’accedeix al despatx, una petita sala amb una finestra que dóna directament a la farmàcia per controlar si hi ha clients.

Tant Teresa com jo vam coincidir a animar la Pura i el seu marit per intentar muntar un museu que de ben segur que no tindria res que envejar a la farmàcia de Llívia, i que segur que seria un atractiu turístic més d’Ascó. El nostre agraïment a la família Biarnés i els animem a seguir conservant aquest patrimoni històric.

Pilar Salvador

Pildorer.i.altres.estris.del.laboratori

l’aixarop

AIXAROP Nº 18.indd 8 19/4/07 17:05:29

Page 7: Aixarop 18

l’aixarop

2

article

TALLER FARMACOTERAPÈUTIC PER ALS MALALTS D’ALZHEIMER

JOSEP ARASA i LÓPEZ, FARMACÈUTIC COMUNITARI DE TORREDEMBARRA

L’Alzheimer és una malaltia complexa. Per aquesta raó no es pot parlar d’una pauta d’actuació tan clara com per a d’altres malalties com poden ser una in-fecció, una lesió etc.

A continuació hi ha descrites una sèrie de recoma-nacions que possiblement poden ajudar les perso-nes que pateixen Alzheimer, els seus familiars i el seu entorn (persones que en tenen cura, etc.). Mal-grat tot, cal tenir present que, tot i utilitzar els tracta-ments més adequats, no sempre s’obtenen resultats satisfactoris. En primer lloc cal tenir present que, a l’hora de fer front a l’Alzheimer, cal tenir una gran dosi de paciència, ja que el seu tractament és com-plex i s’ha d’emprendre des de tres fronts diferents: • Farmacològic• Neurològic• Social

Un element important que cal tenir present sempre

1que es té cura d’una persona que pateix Alzheimer, en qualsevol situació a què es fa front, és que el/la malalt/a d’Alzheimer és una persona que només té memòria actual. És per aquesta raó que les seves angoixes, penes, dolors, etc... són momentànies.

Sovint les persones que tenen cura de malalts/malal-tes d’Alzheimer puntualment pateixen per una sèrie de situacions realment difícils, traumàtiques, etc.., però, en aquestes circumstàncies cal recordar que el sofriment del/de la malalt/a, les discussions, etc. duren només el temps que dura la situació, passat aquest moment ja no se’n recorden de res. Per això, no cal entrar en enfrontaments ni discussions.

Tenint en compte aquest consell més general, al-gunes de les mesures o consells específics a tenir presents són:

1. Pel que fa a la higiene:

Els pacients poden descuidar, no recordar o perdre les pràctiques higièniques. Cal ajudar-los respectant la dignitat de la persona:

• Mantenir la persona malalta en unes condicions higièniques òptimes.• Intentar trobar un bon moment, evitant discussions per aquesta qüestió (bany, dutxa...).• Animar el pacient a mantenir la màxima autonomia possible. Evitar situacions incòmodes (a l’hora de treure la roba...). • Mirar la comoditat de la persona malalta a l’hora d’utilitzar la dutxa o el bany. • Les persones que pateixen Alzheimer no tenen capacitat de tenir cura d’elles mateixes, però la manca d’higiene (la boca

després de menjar, el fet de sentir-se suats, etc...) les fa estar intranquil·les i això no ajuda en les tasques de tenir-ne cura.• Corregir defectes visuals, auditius, podologia, etc. • Evitar donar líquids a la nit.• És útil tenir un orinal o cunya prop del llit.• Vigilar l’estat nutricional i d’hidratació de les persones malaltes.• Tractar les malalties complementàries com hipertensió, etc…

2. En relació a la seguretat:

Les persones malaltes pateixen deteriorament i manca de coordinació física i psíquica (de memòria) per la qual cosa és im-portant disposar d’un domicili com més segur millor. En aquest sentit cal procurar-se una sèrie d´ajudes tècniques com les següents:

• Al bany és necessari ajudar-se d’agafadors, cadira per al bany o dutxa, catifes que no rellisquin…• Utilitzar sabates amb soles adients per tal d’evitar relliscades i caigudes.• Evitar roba de tanques complicades.• Utilitzar mitges o mitjons que millorin la circulació. Alguns medicaments per aquesta malaltia poden ocasionar hipotensió ortostàtica.• Els elevadors de wàter faciliten als malalts la postura a l’hora d’efectuar les seves necessitats.• Hi ha llits especials per a malalts d’Alzheimer (segons uns estudis de la dra. Elizabeth Capezuti), en els quals el somier pot

quedar tan sols a uns 20 cm. de terra, per reduir els riscos de caigudes.• Utilitzar mesures de seguretat com alarma de detectors de gas…• Alarma d´obertura de portes per evitar que el malalt surti de casa sense que les persones que en tenen cura se n’adonin.

AIXAROP Nº 18.indd 9 19/4/07 17:05:31

Page 8: Aixarop 18

10

l’aixarop

3article

3. Pel que fa a l’entorn afectiu i social:

El malalt d’Alzheimer té un comportament variable com pot ser mal humor, agressivitat, inquietud, etc. És per això que hi ha una sèrie de mesures que ajudaran a crear un ambient més agradable, com ara:

• Evitar una dependència forta de les persones que en tenen cura, intentar distreure’l quan no hi és.• Vigilar la brossa abans de llençar-la.• Tenir còpia d´alguns objectes com les claus…• Mantenir la calma quan el pacient es torna agressiu, no tenir por, desviar la seva atenció i fins i tot pot ser útil canviar-lo d’habitació.• Procurar que la persona malalta no dormi durant el dia. • El malalt s’ha de sentir còmode, i per això és important mantenir una temperatura adequada.• Vestir les persones malaltes amb roba fàcil de traure.• Cal recordar que les persones malaltes van perdent les habilitats de fer les coses de la casa, com fer el llit, cuinar, etc... per

això cal estar atents (fer-ho de forma compartida pot ser una bona solució).• Utilitzar mesures de seguretat.• Retirar productes tòxics.• Evitar situacions estressants (pel·lícules violentes). • Utilitzar frases curtes i fàcilment comprensibles.• No fer befa de situacions anòmales. En fases avançades de la malaltia, el malalt pot tenir comportaments inadequats. En

aquests casos cal reconduir la situació i intentar que allò no sigui el centre d’atenció.• En cas de comportaments depressius, tristesa, etc.. cal remetre el pacient al metge o psiquiatre.• El malalt pot tenir episodis de desorientació; és per això que és important assegurar-se que el malalt porti algun objecte

identificatiu, com algun plànol per tornar a casa. En cas que la persona es perdi no s’ha de recriminar aquesta situació, cal demostrar comprensió.

• És convenient que el malalt tingui una atenció mèdica adequada. És interessant programar les visites amb temps però fins al dia de la visita no comunicar-li al pacient; així s’evita una certa angoixa.

• Estimular els exercicis de memòria (contar una pel·lícula, una notícia, etc..).• Exercici diari (caminar).• Música suau.• Donar el menjar triturat.• Menjar poc a poc.• Vigilar la temperatura dels aliments. El pacient pot no apreciar fred o calor i es podria fer cremades a la boca.• Els conflictes són causes de malestar en una persona amb Alzheimer, i per això és important evitar discussions sense sentit.• Un somriure, un gest efectiu, una carícia, son útils en el tractament de la malaltia.• Ser tolerant i compressiu. Ell no actua intencionadament.

44. En relació a l’administració de medicaments:

• Administrar els medicaments sòlids triturats sempre que sigui possible (consultar al metge o farmacèutic quins són els que es poden triturar).

• És molt important complir la posologia i horari en els medicaments per a l’Alzheimer i, per tant, cal tenir cura en la seva administració.

• Els medicaments es poden administrar barrejats amb els aliments que més agraden al malalt.• En l’administració de formes líquides amb cullera, cal utilitzar culleres no metàl·liques, perquè el metall transmet certa

sensació d’agressivitat.•No és convenient conduir vehicles quan el malalt està en tractament (sobretot al començament, cal estar atent als efectes). En aquest sentit és important insistir que utilitzi transport públic.

•Cal que les persones que tenen cura del malalt o malalta estiguin atentes a possibles efectes secundaris dels medicaments ja que el pacient molts cops no se n’adona. En aquest sentit és important notificar al metge o farmacèutic qualsevol canvi físic o psíquic després d’incorporar un nou fàrmac al tractament de la persona malalta. Per exemple les benzodiazipines (tranquil·lizants) solen produir hipotèrmia, cosa que produeix incomoditat i inquietud.

• Per facilitar la tasca de les persones que tenen cura del malalt o malalta, és una bona ajuda demanar a la farmàcia el servei de preparació de la unidosi i un seguiment farmacèutic del pacient.

• Explicar molt bé els medicaments a preparar, facilitant el sistema d’obertura però que a la vegada ofereixin seguretat.• En fitoteràpia el Ginkgo Biloba millora les funcions cognitives. • Per concloure aquestes orientacions, cal dir que aquests medicaments són relativament nous i actuen a nivell neuronal.

No són tractaments senzills però és important no tenir por; ara sí, cal seguir un control al més acurat possible.

AIXAROP Nº 18.indd 10 19/4/07 17:05:32

Page 9: Aixarop 18

11

l’aixarop jornades / cursos i campanyes

II CURS DE RECICLATGE EN FARMACOLOGIA

El 31 d’octubre passat va començar el curs anual per fer un reciclatge en la farmacologia de certes patologies. El curs ha durat un mes, i ha constat de dues sessions setmanals, de dues hores cada una. Hem d’agrair a tots els col.legiats l’èxit del curs, amb un total de 44 inscripcions (hi havia 50 places), amb alumnes d’arreu de la província.

Cada sessió tractà una patologia diferent; aquest any s’han impartit classes sobre: alteracions de l’hemostàsia i coa-gulació, cardiopaties, dislipèmies, hipertensió, antibiòtics, antifúngics, antivirals, alteracions de la calcèmia i obesitat. La idea és revisar la patologia, actualitzar la farmacologia i veure interaccions i posologia dels medicaments. Al final del curs s’ha facilitat als alumnes un CD recopilatori de totes les presentacions i el corresponent diploma, si s’ha assistit al 80% de les sessions del curs.

Aquest curs és el resultat de la col.laboració entre el COFT, representat per la Comissió de Docència, i la Facultat de Farmàcia, representada per la Unitat de Farmacologia amb qui cada any estudiarem nous temes que ens siguin útils en la nostra professió.

Aprofito l’ocasió per agrair i manifestar la bona entesa que hi ha, per part de la Facultat, de les propostes que des d’aquí els hem fet i farem.

Quedeu tots emplaçats a assistir al III Curs de Reciclatge en Farmacologia, i quedo a la vostra disposició per a qualsevol suggeriment.

Sara Pros SaumoyVocal de Farmacèutics Adjunts

Els dies 13 i 14 del passat mes de febrer, es va dur a terme al Col.legi i a la Seu col.legial de les Terres de l’Ebre una sessió d’actualització de Farmacovigilància (FV) dins del context actual de la SEGURETAT dels medicaments.

Aquesta sessió, iniciativa de la Comissió de Farmacovigilàn-cia i amb un contingut homogeni i consensuat, es realitzarà en els 4 col·legis de farmacèutics de Catalunya.

És decepcionant l’escassa assistència i el poc interès desper-tat, tractant-se d’un tema que ens afecta directament a tots els professionals sanitaris. (Em refereixo només a l’àmbit de Tarragona, perquè a les Terres de l’Ebre, com sempre, la resposta ha estat positiva).

Unes dades sobre Farmacovigilància, amb la voluntat que ens serveixin com a punts de reflexió:

• La Farmacovigilància és una activitat de salut públi-ca, que té per objectiu la identificació, la quantificació, l’avaluació i la prevenció dels riscos de l’ús dels medicaments un cop comercialitzats, i fer el seguiment dels possibles efec-tes adversos dels medicaments.• Es defineix com a reacció adversa (RAM) qualsevol res-posta a un medicament que sigui nociva i no intencionada i que tingui lloc a dosis terapèutiques habituals.• La Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional de medicaments i productes sanitaris (article 53. Farmacovi-gilàcia i obligació de declarar) exposa que els professionals sanitaris tenen el deure de comunicar les sospites de RAM.• Des de l’any 1996, any en què es fa efectiva la incorpora-ció dels farmacèutics d’oficina de farmàcia de Catalunya al programa de notificació sistemàtica de RAM, el número de notificacions realitzades per farmacèutics d’oficina de farmàcia ha anat reduint-se gradualment.• Durant l’any 2006 els farmacèutics d’oficina de farmàcia

han realitzat 162 notificacions. Xifra mol petita, tenint en compte que a Catalunya hi ha prop de 3.000 farmàcies i uns 6.000 farmacèutics que treballen en aquest àmbit. • Malgrat el deure de notificar les sospites de RAM que te-nim tots els professionals sanitaris (metges, farmacèutics, infermers i altres), realment es notifica molt poc, tant a nivell hospitalari com extrahospitalari.• De les notificacions espontànies extrahospitalàries avalua-des i processades l’any 2006, un 64,9% han estat realitzades per metges, un 25,4% per farmacèutics d’oficina de far-màcia i un 9,7% per altres professionals sanitaris.• Per òrgans o sistemes les notificacions més freqüents han estat: cutànies, neurològiques, digestives i psiquiàtriques. • Els fàrmacs sospitosos més freqüents han estat: els de l’aparell cardiovascular, psicofàrmacs, analgèsics i antiinfla-matoris i antibiòtics.• Evidentment, el 90% de les notificacions enviades per far-macèutics d’oficina de farmàcia són lleus, però no per això menys importants. L’espai sanitari de l’oficina de farmàcia és únic i insubstituïble. Només el farmacèutic d’oficina de farmàcia, per la seva rela-ció i informació privilegiada amb l’usuari, pot detectar sospi-tes de reaccions adverses, tant a medicaments com a d’altres productes usats en teràpies complementàries i alternatives.• Cal notificar. Les notificacions permeten identificar no-ves RAM o canvis en el perfil de les RAM ja conegudes i prendre les mesures reguladores necessàries.• El formulari per a les notificacions és la TARGETA GRO-GA. Podem notificar via on line, telèfon, fax o per correu.•Comentarem algunes de les alertes de seguretat de medi-caments trameses darrerament per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS):Risc d’hepatotoxicitat i l’ús de l’associació amoxicil·lina-àcid clavulànic.

PARLEM DE FARMACOVIGILÀNCIA

AIXAROP Nº 18.indd 11 19/4/07 17:05:32

Page 10: Aixarop 18

12

l’aixaropjornades / cursos i campanyes

Risc d’hepatotoxicitat aguda conegut des de fa anys i re-collit a la fitxa tècnica, amb una incidència en adults d’1 cas/10.000 tractaments.

L’ús elevat (aquesta associació representa el 51% del con-sum extrahospitalari de tots els betalactàmics i és la primera causa d’ingrés hospitalari per hepatotoxicitat medicamentosa en adults) i no justificat (indicació no apropiada, infeccions víriques, bacteris no sensibles, dispensació sense recepta, auto-medicació...) transforma una reacció adversa coneguda i de baixa freqüència en un important problema de salut pú-blica.

Extracte d’arrel de cimicífuga racemosa i possibles le-sions hepàtiques agudes.

Ens trobem amb un producte comercialitzat com EFP, indicat en el tractament dels símptomes de la menopausa (sufocacions, sudoració, trastorns del son, nerviosisme). Com a mesura de precaució, i atesa la gravetat potencial del problema, l’AEMPS en línia amb la nota publicada pel Co-mitè de Plantes Medicinals de l’EMEA (Agència Europea de Medicaments), recomana seguir unes instruccions per als professionals sanitaris i pacients.

Ketorolac (AINE) via sistèmica: canvi a medicament d’ús hospitalari.

Mesura de l’AEMPS després de la reavaluació del balanç benefici-risc. A partir del dia 1 d’abril de 2007, aquests me-dicaments NO estaran disponibles a les farmàcies.

L’evidència científica actualment disponible mostra que el risc de desenvolupar complicacions greus d’úlcera pèptica (en particular hemorràgia digestiva alta) és consistentment major amb l’ús de ketorolac que amb altres AINEs, espe-cialment important quan s’utilitza fora de les condicions d’ús actualment autoritzades.

Actualment, l’ús fora de les condicions autoritzades està molt estès a Espanya, fonamentalment en l’àmbit comunitari.

Una última reflexió: l’aportació del granet de sorra dels farmacèutics d’oficina de farmàcia en el món de la Farma-covigilància és necessària i imprescindible. Tots sabem que notificar requereix d’un esforç, però gràcies a la suma dels esforços individuals de tots els professionals sanitaris, millo-ra la seguretat dels medicaments.

Montserrat Díaz de ArgandoñaComissió de Farmacovigilància

Per primer cop des que es va iniciar l’activitat dels GdT del COFT, el dia 14 de desembre es va celebrar a la sala d’actes una jornada de presentació dels resultats dels diferents GdT del COFT. En acabar vam fer un sopar de Nadal amb tots els assitents.

En l’actualitat hi ha 9 grups de treball en actiu. Un representant de cada grup va exposar la feina feta fins al moment. Al mateix temps es va exposar el material resultant (pósters, protocols, xerrades...)

M. Teresa García, per al grup de Tabac va explicar com han anat desenvolupant la seva activitat, que ha estat en coordinació amb personal d’atenció primària. Han elaborat una guia d’intervenció farmacèutica per l’abordatge del fumador des de la farmàcia co-munitària junt amb els altres COF’s catalans i han format d’altres farmacèutics per poder fer aquest seguiment des de les seves OF en col·laboració amb els centres d’atenció primària.

Susanna Domingo i Cristina Plana, del grup de Parasitosis (polls i sarna), van exposar com tenen estructurat el seu treball, per poder oferir una eina de consulta i actuació per al farmacèutic comunitari així com oferir xerrades a les escoles.

Esther Puigoriol, pel grup d’Homeopatia, va comentar el póster de “Dispensació activa en homeopatia”, exposat a la sala i que es va presentar al Congrés Farmacèutic de Cadis. En aquests moments estan realitzant una enquesta per conèixer el nivell d’informació de l’homeopatia per part de població i a l’hora elaborar un protocol d’actuació davant la prescripció homeopàtica.

Rita Soler junt amb Pilar Gutiérrez (llevadora), del grup Nutrició en l’embaràs, van explicar com estan realitzant el programa “Edu-cació nutricional a l’embaràs” al CAP d’Ulldecona i com s’està pre-parant aquest material per fer-lo extensiu a la resta de la província.

Mar Olga Pérez i Àngels Vilanova, del grup d’Anàlisis Clíniques, van comentar com organitzen sessions clíniques, obertes a tots els farmacèutics, sobre temes de microbiologia (que es realitzen a la seu del COFT a Tortosa) i de bioquímica, que es realitzen a la seu del COFT de Tarragona.

Paco Mateo, representant del grup de Plenufar III, va explicar com estan recollint les dades de les enquestes realitzades durant aquesta activitat per poder dur noves intervencions en nutrició de la gent gran.

Joaquím Nolla i Imma Felipe, del grup Esmorzars Saludables, van presentar l’estudi que han fet de les campanyes dels Esmorzars Saludables del 2003 al 2005 i els pósters que han realitzat, que tam-bé van presentar al congrés de Cadis i estaven exposats a la sala. Aquest grup ha realitzat un taller (en format ppt) per poder seguir realitzant esmorzars saludables a les escoles, que també vàrem po-der veure a la sala.

També es van comentar altres activitats puntuals relacionades amb aquests grups, com són la xerrada desenvolupada a Tortosa per Montse Renau i Victòria Salvadó sobre “L’ús racional del medical-ment”, en col.laboració amb el Consell Comarcal del Baix Ebre.

Així mateix, en la Jornada “Enganxa’t a una bona alimentació” realitzada al COFT amb la col.laboració de la Secretaria General de Joventut de Tarragona hi van participar Rita Soler, Joaquim No-lla, Imma Felipe, Neus Valveny i Blanca Cogul, experiència molt interessant, com ens van explicar aquestes últimes.

Durant la celebració del Dia mundial del Parkinson es va col.labo-rar amb les associacions de Tarragona i de les Terres de l’Ebre amb dues xerrades: “Maneig de la medicació en la malaltia del Parkin-

DIA 14 DE DESEMBRE : JORNADA DELS GRUPS DE TREBALL. RESULTATS 200�

AIXAROP Nº 18.indd 12 19/4/07 17:05:33

Page 11: Aixarop 18

1�

l’aixarop

son”, per Anna Sánchez i “Alimentació en la malaltia del Parkin-son”, per Rita Soler. D’aquesta última n’ha sortit un curs que s’ha desenvolupat a Tortosa i s’ha iniciat un nou grup de treball per tal de poder fer una intervenció farmacèutica per al bon compliment de la medicació ajustada a una adequada alimentació.

Com veieu, les idees van sorgint una darrere l’altra i durant la jornada es va posar de manifest que els participants ens ho pas-sàvem bé tant pel fet de compartir “treball” com “grup”, per això

us encoratgem a apuntar-vos als grups que hi ha oberts o bé que n’obriu de nous (a la web del COFT podeu trobar la informació necessària).

Finalment el president del COFT, Andreu Suriol, va cloure l’acte fent més propostes i a cada un dels membres dels GdT se’ls va obsequiar amb un record commemoratiu.

Anna Sánchez i Farré

GRUPS DE TREBALLGRUP DE TREBALL

TABAC

INFLUÈNCIA

DE LA NUTRICIÓ

EN L’EMBARÀS

ANÀLISIS

CLÍNIQUES

PLENUFAR �

ESMORZARS

SALUDABLES

COORDINADOR

M. Teresa Garcí[email protected]

M. Ángels [email protected]

Anna Sánchez [email protected]

Francesc Pá[email protected]

Immaculada Felipe [email protected]

SECRETARI

Noemí Giné

Anna Sánchez

Sílvia Miró [email protected]

Joaquim Nolla

MEMBRES

Toni VecianaJoaquim NollaEnric Rovira (Dep.Salut)

Paco Mateo Amàlia OlieteJoaquim Nolla Rita Soler

Àngels Vilanova Lurdes GuaspJosep Manel VillóM. del Mar Olga Pérez M. Isabel Llovet

Rita SolerPaco Mateo Immaculada FelipeJoaquim NollaEva Guillen

Rita SolerMontse Díaz

DATA OBERTURA

Maig 2005

Febrer 2006

Febrer 2006

Abril 2006

Maig 2005

LOCALITAT

TARRAGONA

TARRAGONA

TARRAGONA

TARRAGONA

TARRAGONA

Elaborar protocol actuació a l’OF Programar formacióAcreditació de les OF com a centres de deshabituament tabàquic

Recopilar i revisar material necessari per fer “Educació Nutricional en l’embarassada”.Es realitzarà una sèrie de xerrades que es podran donar durant les diferents etapes de l’embaràs. Document en ppt.Fer documents d’informació complementària : tríptics, dietes per a embarassades, taules d’aliments.Fer documents necessaris que permetin fer el seguiment, per escrit, de l’acció educativa que es realitzi: enquestes, fitxes, etc.

Coordinació d’un curs de formació farmacèutica continuada en anàlisis clíniques (mòdul Bioquímica i mòdul Microbiologia) 2006

Fer un estudi més complet i profund de les dades de Plenufar 3 de Tarragona, i la publicació posterior dels resultats.S’està pensant de fer l’estudi per tot Espanya

Estudiar les enquestes de les campanyes per obtenir-ne conclusions.Elaborar l’enquesta per la nova campanya 2005-2006.Propostes de millora per a noves edicions de la campanya.Elaborar una guia de nutrició escolar.Elaborant CD - Tallers Nutrició

OBJECTIUS

jornades / cursos i campanyes

GRUPS DE TREBALL OBERTSGRUP DE TREBALL

OBESITAT

INFANTIL

POLLS

HOMEOPATIA

SÍNDROME

METABÒLIC

ACNE

ALIMENTACIÓ I ESPORT

PELL MENOPÀUSICA

MÈTODES ANTICONCEPTIUS

HIGIENE BUCODENTAL

ALIMENTACIÓ I CÀNCER

COORDINADOR

Àngels [email protected] [email protected]

Zara Magre [email protected]

Anna Sánchez [email protected]

SECRETARI

Anna Sánchez

Cristina Plana

Ana Luengo

MEMBRES

Rita Soler

Sara Pros Ester Puigoriol

Blanca CogulPura Prats

DATA OBERTURA

Juny 2005

Gener 2006

Gener 2006

Març 2006

PENDENT ACTIVAR

PENDENT ACTIVAR

PENDENT ACTIVAR

PENDENT ACTIVAR

PENDENT ACTIVAR

PENDENT ACTIVAR

LOCALITAT

TARRAGONA

TARRAGONA

TARRAGONA

TARRAGONA

OBJECTIUS

Aturat. Pendent de rebre informació de la Conselleria i Ministeri d’Educació

Xerrada sobre polls, lladella i sarnaProtocol d’actuació des de l’OF

Hauria de liderar: - la formació d’iniciació i l’especialitzada- treballar en accions concretes de

promoció de la homeopatia- treballar en els continguts web- preparar una xerrada per l’oferta educativaPóster Congrés Cadis 04/10/2006

Adreçar-ho a la població en general - “Rambla de la Salut”

AIXAROP Nº 18.indd 13 19/4/07 17:05:34

Page 12: Aixarop 18

14

l’aixaropnotícies

Des de la Comissió de Docència, amb la finalitat de potenciar i facilitar una formació de qualitat, i acreditada, útil per a tots els farmacèutics en qual-sevol exercici, es proposà a la Junta de Govern del COFT l’assignació d’una partida econòmica desti-nada a ajuts – beques per a cursos.

L’objectiu de promoció de la nostra professió en totes les seves vessants ens porta, a l’hora de pro-gramar cursos, a intentar reduir al màxim el cost buscant subvencions, donacions, patrocinadors, etc. Tot i així, per a molts companys, accedir a alguns d’aquests cursos, presentar pòsters en algun con-grés, o fer algun treball d’investigació els planteja una problemàtica econòmica.

Amb la disponibilitat d’aquests ajuts i beques posem a l’abast de més col.legiats aquesta formació de qua-litat per la qual treballem, i donem suport a aquelles iniciatives en investigació que vulgueu projectar.

Ja s’ha escrit el procediment que contempla l’adjudicació d’ajuts –beques COFT. Evidentment, hi ha uns criteris de selecció, unes bases i un formu-lari a complimentar per obtenir aquests ajuts, que valoraran, tal com s’indica en el desenvolupament del procediment, els òrgans amb la responsabilitat d’atorgar els esmentats ajuts-beques.

Per accedir-hi, entreu a la nostra web www.coft.cat on, en l’apartat formació, hi trobareu les bases, (be-ques COFT) .

D’altra banda, és important que estigueu pendents de les convocatòries de cursos, en els correus elec-trònics, (recordeu que a partir d l’1 d’abril les comu-nicacions del COFT es faran totes via mail).

Si teniu preguntes a fer consulteu-nos. Com sempre, estem a la vostra disposició.

Sara Pros SaumoyVocal de Farmacèutics Adjunts

Membre de la Comissió de Docència

AJUTS I BEQUES COFTEl Col·legi posa a disposició dels col·legiats ajuts i beques per a formació

AIXAROP Nº 18.indd 14 19/4/07 17:05:37

Page 13: Aixarop 18

15

l’aixarop retalls de premsa

La.Vanguardia,.Monográfico.especial,.28.de.febrer.de.2007

El.Punt,.9.de.març.de.2007

El.Global

AIXAROP Nº 18.indd 15 19/4/07 17:05:43

Page 14: Aixarop 18

1�

l’aixarop

un poble...

VANDELLÒS

Quan l’Amàlia i la Sara em van donar l’oportunitat de triar un poble per visitar després de Capçanes, ho vaig tenir molt clar: a Vandellòs! Tenia curiositat perquè només és conegut per la nuclear, tot i que hi he passat centenars de cops. Ara sé, a més, que és bonic i té una farmàcia amb dues companyes encan-tadores i molt participatives.

La titular és Montse Gavaldà Cabrejas, nascuda a Barcelona però amb l’oficina de farmàcia oberta des del 1986. És química, farmacèutica i diplomada en Òptica. L’adjunta és Mercè Marsal i Martí, nascuda al Perelló, i du cinc anys a Vandellòs. Se les veu més que companyes, amigues.

He pogut comprendre que com tots els rurals que conec, tenim problemes molt molt semblants (lo-calitzats 24 hores al dia, guàrdies, impossibilitat d’accedir a cursos i altres activitats per estar al dia...). Bé, ja ho sabeu.

La família de Montse, el seu marit Nicolás i les seves dues filles, està molt integrada al poble. Formen part del centre cultural, esportiu i recreatiu, de la junta de la lliga contra el càncer, de l’aeròbic, de les majo-retes. Perquè en aquest poble de 950 habitants es fa de tot, quina sort!

L’entorn.de.Vandellòs

Un poble,una farmàcia,

un farmacèutic

Detalls.de.la.visita

AIXAROP Nº 18.indd 16 19/4/07 17:05:47

Page 15: Aixarop 18

reportatge

17

l’aixarop un poble...

Entrevistadora.i.entrevistades.a.la.porta.de.la.farmàcia

Vandellòs.amb.molt.de.fred

El dia que vam triar per a la visita no va ajudar gaire per passejar perquè va fer un temps horrorós i molt fred, però vaig comprovar que tenia de tot. Està si-tuat a la muntanya i a deu minuts de la platja.

Com a municipi és molt gran. Hi ha l’Hospitalet de l’Infant i l’Almadrava a la costa, però a l’interior té Masriudoms, Masboquera i fins a cinc o sis pobles deshabitats.

Les festes patronals són al setembre, en honor a Sant Cosme i Sant Damià, i al maig, la festa de la Ger-mandat.

L’11 de setembre, Diada de Catalunya, els joves del poble fan la plantada de la bandera a la muntanya, que després podem veure durant tot l’any, a molts quilòmetres de distància.

Està clar que la moneda de canvi que ofereix la nu-clear és palpable en les millores que es veuen.

Per no fer-me pesada us diré que val la pena visi-tar tota la zona. I li dono les gràcies al Col·legi per aquesta iniciativa que ens ajuda a conèixer-nos per-sonalment.

M. Ángeles Turrión Roig

Vandellòs

AIXAROP Nº 18.indd 17 19/4/07 17:05:52

Page 16: Aixarop 18

18

l’aixarop

Bona nit, senyores i senyors,

Senyor Felip Infiesta, flamant director dels Ser-veis territorials de Salut del Camp de Tarragona, que assisteix en nom propi i en representació de l’Honorable Consellera, permeteu-me que us auguri una tasca carregada d’èxits, ja que coincidiu amb el vostre predecessor, Josep M. Sabaté en moltes co-ses, una d’elles, que quasi heu arribat i estrenat en el càrrec coincidint amb la nostra festa del Col·legiat. I mireu-lo ara com mana molt més. Conseqüències de la nostra bona relació...

Senyor Albert Vallvé, en qui convergeixen i s’uneixen les representacions del Sr. Alcalde i del Sr. President de la Diputació, amo i senyor d’aquest teatre. Grà-cies un cop més per fer possible aquest acte.

Sr. Josep M. Sabaté, director d’una institució que pot ser que alguns de vosaltres conegueu. En diuen el CatSalut. Responsable de la salut de les catalanes i catalans i especialment de la de les farmacèutiques i apotecaris en particular.

Presidenta del Col·legi d’Infermeria, presidents dels Col·legis de Metges i del de Veterinaris, i represen-tant del d’Advocats.

reportatge

Tarragona 24 de febrer de 2007 Discurs del president Andreu Suriol

�A NIT DEL COL·LEGIAT

Som aquí, un any més, per donar la benvinguda als nous col·legiats i homenatjar els que ens han prece-dit en l’exercici professional. Cada any dic el mateix, però... és que som aquí per aquest motiu.

El que m’haureu de perdonar és que enceti aquest parlament amb una referència al nostre dia a dia.

A cap de nosaltres se li escapa que estem travessant un mal moment en la nostra professió.

Companys del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, president, Joan Duran, vicepresident, Víctor Berga, secretària, M. Teresa Bassons, vocal, Montserrat Rocamora,

president del Consell Rector de Federació Farma-cèutica,

Paco Mateo, president de l’Afruc, i recol·lector de premis professionals,

representants de grups polítics a l’Ajuntament,

de la URV,

d’AA de malalts,

de la Cambra de Comerç,

de la xarxa sanitària de Sant Pau i Santa Tecla,

delegats de zona, amb unes tasques mai prou agraïdes, companys de la Junta, personal tècnic del Consell i del Col·legi,

David Rovira, expresident, Pere Seró, ex expresi-dent...

Companyes i companys,

Un altre cop, bona nit

Una ordre ministerial mal confeccionada, amb uns terminis d’aplicació inusuals i perversos.

Amb un Ministeri que no ha volgut rectificar, tot i sabent que s’equivoca.

Ha fet prevaler el principi d’autoritat sobre el rao-nament.

Al Ministeri li assisteix el dret a governar segons la força parlamentària.

AIXAROP Nº 18.indd 18 19/4/07 17:05:56

Page 17: Aixarop 18

1�

l’aixarop reportatge

Aquesta política concreta en el món del medicament comporta, però, perjudicis a curt i mitjà termini per al ciutadà.

A curt, perquè per fer front als efectes negatius de l’ordre ministerial es poden produir més desabasti-ments dels que ja són habituals.

Tranquils, ciutadans i tranquils senyors directors dels Serveis Territorials i del CatSalut: serem, com moltes vegades, la solució, no el problema.

El problema l’ha creat l’OM.

La solució vindrà, moltes vegades, de la professio-nalitat dels companys i companyes farmacèutics,

que sabran substituir aquella prescripció per una de genèric quan això sigui factible. Hem procurat no crear alarmisme sobre un tema molt sensible per a l’usuari.

Ens haurem d’empassar, un cop més, les conseqüèn-cies d’una mala praxis política.

En uns moments en què se’ns demanen esforços importants a projectes de país, com és el cas de la recepta electrònica, a vegades penso que se’ns aban-dona a la nostra sort amb bones intencions que que-den en bones paraules.

AIXAROP Nº 18.indd 19 19/4/07 17:06:11

Page 18: Aixarop 18

20

l’aixarop

Joan Viscasillas Garcia, Maria Bertran Macià, Maria Cinta Nogués Homedes, Magdalena Monteverde Vallespinosa i Josepa Rovira Boqué (A Títol Pòstum)Recollí la insígnia, la seva filla, Cristina Roig Rovira

Imposició de les insígnies d’or del Col·legi als 50 anys

de col·legiació:

Insisteixo: sabrem fer la nostra feina perquè el ciutadà no es quedi sense la seva medicació.

I a mitjà termini, aquesta política tampoc donarà rendiment.

Perquè impedeix que la indústria farmacèutica se-gueixi els seus programes investigadors, amb la qual cosa les novetats terapèutiques hauran de venir de fora, i tampoc vindran, al ser el nostre mercat tant poc atractiu per a aquestes companyies.

Des de fa molts anys que dic que no es pot ser feliç sent farmacèutic...

La mateixa afirmació es pot fer, evidentment, de qualsevol altra professió: polític, advocat, metge...

En aquest moment, m’agradaria saber transmetre el meu pensament d’una manera senzilla, aportant una visió positiva aplicada a la tasca diària.

Ahir al vespre vaig assistir al sopar de comiat que es va celebrar en honor de l’ara director del CatSalut. En un parlament que se’m va fer curt, com una es-pècie de sermó laic, el Josep M. va anar desgranant els principis ètics que han d’inspirar la pràctica pro-fessional. Tota una lliçó magistral.

Tot això em va fer pensar, mentre tornava cap a casa, que, si fóssim capaços, que ho som, de deixar per un dia a l’any, o per uns minuts al dia les nostres preocu-pacions diàries més absorbents (Ordre Ministerial, retallades de preus, devolucions de medicaments)... Si en fóssim capaços, i, durant aquest temps, sense cofoisme, amb sinceritat, analitzéssim...

Tenim accés a les comunicacions,

als mitjans d’informació,

a Internet,

al coneixement,

vivim en un país lliure,

som quasi europeus,

tenim un clima que no ens el mereixem...

Com no derivar la mirada cap als iraquians, els sense papers, els emigrants, els qui encara moren de gana, nens desnodrits, víctimes de la cobdícia pel petroli o per un pam de terra, pàries de la terra...

Aquests minuts de reflexió, no poden centrar millor les nostres preocupacions?

Aquests pensaments globals, no ens poden ajudar a actuar localment?

I aquesta acció local, no ens ajudaria a ser més fe-liços?

Això és el que avui us volia transmetre, tant als que comenceu en aquesta vida professional com als que ja esteu bregats en més de 9.000 dies d’exercici.

Dels que en porteu més de 18.000, tenim moltes coses que aprendre, almenys jo.

No vull acabar sense donar gràcies. Al personal del teatre i del Col·legi, que fan tot el possible perquè ens surti tot bé, a la Companyia de l’Abric que ens farà passar una interessant vetllada, i a la Yolanda, intel·ligent comunicadora que ens està fent de mes-tra de cerimònies.

Moltes gràcies per haver vingut, i per haver-me es-coltat i...

Una forta abraçada a totes i a tots.

reportatge

AIXAROP Nº 18.indd 20 19/4/07 17:06:16

Page 19: Aixarop 18

21

l’aixarop

Joan Viscasillas Garcia, Maria Bertran Macià, Maria Cinta Nogués Homedes, Magdalena Monteverde Vallespinosa i Josepa Rovira Boqué (A Títol Pòstum)Recollí la insígnia, la seva filla, Cristina Roig Rovira

I a més, sóc farmacèutic

L´afició de la Dolors pel submarinisme no és de fa molt de temps, tan sols de fa 8 anys, però el seu con-tacte amb la mar ja li ve de la seva infantesa, quan el seu pare va introduir-la, junt amb els seus germans, en la pràctica de la vela a Salou.

Tal com ella mateixa ens va dir, tot va començar amb unes vacances a Les Maldives. La Dolors, d’esperit inquiet, va assabentar-se que el submari-nisme era un dels esports que es podia practicar allà i sense pensar-s’ho dues vegades va aterrar amb el permís internacional de submarinisme (PADI). Es pot dir que el seu bateig d’aigua va ser en les pro-funditats d’aquest indret. Les primeres immersions van ser amb respecte, però de seguida va agafar-hi el gust i ara ho fa d’allò més relaxada. Des d’aleshores, cada vegada que pot va de vacances a un destí on el submarinisme es un punt fort de les activitats. Així va visitar Cozumel, el segon escull més gran del món, el Mar Roig al Sinaí, la Polinèsia i Cuba, entre altres.

Va ser molt interessant quan ens explicava com es fa per baixar o pujar desinflant o inflant l’armilla que

DOLORS OLIVA

“EL VIATGE A LES PROFUNDITATS MARINES”

porten connectada amb la bombona de gas com-primit. Es tracta d’aconseguir la flotabilitat. Aques-ta tècnica la va idear el comandant Custó i això ha fet que la gent s’aficionés ja que fa molt més fàcil aquesta maniobra. És molt important fer parades de seguretat mentre es puja. Generalment es baixa entre 15 i 25 metres, aquí es on hi ha la major acti-vitat de peixos i altres animals als esculls. La Dolors recordava una de les primeres vegades que va veure un mar de gorgònies i mantes ralles enormes, però com ella diu no hi ha dos fons iguals. Un dels que més li agraden és el mar Roig, és espectacular, hi ha de tot i les gorgònies són immenses.

També ha experimentat una immersió a la nit, quan la visió és totalment diferent i els coralls estan oberts. A més de veure aquestes meravelles la Dolors apro-fita per fer fotografies i ensenyar-les al seu marit i els amics. Com podeu veure són molt boniques.

Desitgem a la nostra companya que gaudeixi molt amb aquest esport tan relaxant per ella.

Pilar Salvador Amalia Oliete

La.Dolors.en.plena.immersió

AIXAROP Nº 18.indd 21 19/4/07 17:06:23

Page 20: Aixarop 18

22

l’aixaropaltes, baixes i esdeveniments

NOVES ALTES

AlejandroJavier Gruce

núm. 1�21

núm. 1�22 Neus

Monllaó Villalobos

Anna Adam Fraques

núm. 1�2�

núm. 1�24M.Dolors

Calatayud Boquera

Xavier Sancho Alfaye

núm. 1�25

núm. 1�2� Verónica Valeria

LópezPérez

Gonzalo AlfredoRodrigoSujar

núm. 1�27

núm. 1�28 Mercè

MontagutCasbas

JOSEFA ROVIRA BOQUE Des.-0�

DEFUNCIÓ

BAIXES

IreneRuiz Balaguer

núm. 1�2�

núm. 1��0 Daniel

AragonésArce

EliaEsteve Sero

núm. 1��1

núm. 1��2 Delia

RamírezBueno

EH!!!!!RECORDEU:A PARTIR DE L’1 D’ABRIL, TOTS ELS COMUNICATS DEL COFT SóN ELECTRÒNICS. S’HA ACABAT EL PAPER.RECORDEU-HO I CONNECTEU-VOS AL COFT MAIL SI VOLEU ESTAR INFORMATS.

ESPERANZA BAS INFANTE, S. CARLES DE LA RÀPITA · JOSEP M. LOZOYA ALBIÑANA, ALCANAR · GUILLERMINA ROMERA

SASTRE, TORTOSA · OLGA SANTIAGO LAMARCA, TARRAGONA · MÒNICA SERRANO ROMAN, ALTAFULLA · SUSANA CER-

DAN LÓPEZ, TARRAGONA · ISABEL CALVO CABALLERO, REUS · ANNA BOCIO SANZ, REUS · GEMMA SANABRE RECASENS,

BONASTRE · SÍLVIA GARRETA GIRONA, REUS · ELENA GARCIA BUENO, TARRAGONA · ANNA M. MONTAGUT CALVO, REUS

· HELENA ORTIZ GARCIA, TARRAGONA · ALEJANDRO J. GRUCE, CALAFELL · CRISITINA GONZALO SUBIÑAS, TARRAGONA ·

MIRIAM BORILLO SULLAN, BURRIANA · MERCÈ BALLESTER MAS, REUS

NOTA

AIXAROP Nº 18.indd 22 19/4/07 17:06:29