Adéu als 426 Euros

La darrera ofrena votiva que l’executiu de Zapateroha posat als peus d’aquesta entelèquia anomenadamercats internacionals és el col·lectiu d’aturats iaturades de llarga duració que rebien l’ajuda de 426euros després d’haver esgotat el cobrament de la sevaprestació de desocupació. Més de 700.000 personeses veuran afectades per la desaparició a partir delproper mes de febrer de 2011 d’una de les poquesmesures adoptades per pal·liar la situació de crisieconòmica que encara retenia una certa aparença deprogressisme i voluntat inclusiva davant el risc deveure créixer sense fre els marges que la nostrasocietat reserva als exclosos i desemparats. Unadesaparició que només ha estat matisada per l’anuncid’unes indeterminades ajudes dirigides a la formaciódels aturats sense ingressos.

El darrer atac sobre el deute públic espanyol del cord’especuladors i traficants de tipus d’interès queeufemísticament anomenem mercats internacionalsde crèdit ha estat l’ordre que, devotament, ha obeïtun govern que inclou el terme socialista en la sevanomenclatura política. Al so dels tambors de guerraaccionats pels mercats amb motiu del rescat financerd’Irlanda, s’ha dictat sentència contra unes personesque tenien al davant un futur profundament enterbolit.Un futur que ara ha acabat d’enfosquir-se, si és queencara no ho estava prou.

Com era d’esperar, l’anunci de la desaparició delsubsidi ha estat mereixedor de l’aplaudiment d’unaComissió Europea esdevinguda avantguarda delliberalisme i d’uns mercats, sempre els mercats, que,misericordiosos, han concedit una treva en el seusetge interessat contra els comptes públics espanyols.Utilitzant la terminologia habitual, transformar 700.000persones en orfes de l’Estat del benestar és unamesura que avança “en la bona direcció” i que

demostra “fermesa i convicció per lluitar contra la crisi”.No volem ni pensar en les onades d’elèctrica satisfaccióque hauran travessat el cap dels dirigents europeusen adonar-se que la desaparició del subsidi coincideixamb una ampliació dels criteris que permeten a lesempreses acollir-se al pagament del tipus més reduïtde l’impost de societats. I no, no creguin que es tractade permetre beneficiar-se d’aquest tipus reduït a lesempreses en dificultats o que estan destruint ocupacióper mirar d’aturar la sagnia i contribuir a preservarllocs de feina. No, el nou criteri per pagar menorsquanties en concepte d’impost de societats és tenirun volum de negoci anual inferior als 300.000 euros,sense cap consideració addicional sobre l’existènciade beneficis o la salut financera de l’empresa.

Una vegada més, i ja en són moltes des que vamcomençar a viure en el funambulisme sense xarxa dela crisi internacional, Brussel·les i la cobdícia delsmercats han imposat la reducció de drets socials coma paradigma únic i inqüestionable capaç d’oferirsolucions a la situació actual. Al seu dictat, els governshan deixat en un suspens amb trets de coma profundla sobirania nacional, alimentant la foguera del dubteon crema inevitablement la nostra confiança en lalegitimitat d’uns sistemes democràtics que confonenla delegació de la seva responsabilitat de govern enuns representants polítics per part del poble ambl’alienació definitiva i absoluta d’aquest mateix poblerespecte qualsevol forma de praxis política.

Des del Col·lectiu Ronda volem posicionar-nos senseambigüitats contra la supressió d’una ajuda que enmolts casos esdevenia el darrer refugi on protegir-sede la mossegada de la marginalitat, però, sobretot,contra la miopia sàdica de no voler mirar més enllàde les dades macroeconòmiques per veure lespersones que en són el subjecte.