Especial Obrint Pas - L'últim adéu

7

description

 

Transcript of Especial Obrint Pas - L'últim adéu

Page 1: Especial Obrint Pas - L'últim adéu

l’adéu definitiuOBRINT PAS

ESPECIAL - Estiu 2014

Page 2: Especial Obrint Pas - L'últim adéu
Page 3: Especial Obrint Pas - L'últim adéu

Amb les emocions a flor de pell van pujar Obrint Pas, per úlm cop, a un escenari al Principat. Era el segon dia que tocaven a l’Auditori de Barcelona i el segon dia que el públic omplia a vessar la sala amb coratge i alegria, però amb la tristesa de saber que, ara sí, ha arribat el moment de dir adéu a un dels grans referents del país. “Ha estat una gira de comiat més llarga que un dia sense pa”, bromejava Miquel Gironès avançat el concert. I és cert. Fa pràccament un any que el grup gira acomiadant-se del país. S’han acomiadat de cada poble i de cada racó –en algunsalguns fins i tot dos o tres cops-, ho han fet en acúsc, amb banda… Però ara va de veres i, pet molt avisats que esguéssim, costa d’assimilar.

El concert començava amb un toc solemne, amb intervencions mil·limetrades i conngudes i cançons que evocaven al passat. Els temes més tranquils i, de vegades, oblidats d’Obrint Pas anaven teixint uns primers minuts en què Xavi Sarrià havia de fer grans esforços per evitar que l’emoció del moment li tranqués la veu. “Són moments emous, de mirar enrere i saber d’on venim” reconeixia el cantant abans de llançar-se a cantar “La vida sense tu”. La cançó prenia un sent ple i així ho sabien públic i grup. “La vida sense vosaltres” acaba Sarrià que, veieveient la càlida reacció del públic, no va poder estar-se de posar-se dret per tornar els aplaudiments. L’Auditori era un clam que esclatava al crit unànime de “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”, una bona mostra de com Obrint Pas ha manngut viva la flama de la memòria col·lecva del país, lluitant contra l’oblit. El concert, però, havia de seguir. Xavi Sarrià intentava fer el cor fort i connuar amb “El país de l’olivera”, però el nus a la gola no li permea i el públic responia amb una nova i senda ovació. Ara sí, el concert connuava el seu curs.

Els crits d’independència no podien tarda a arribar i ho van fer abans de “Viure”, quan la sala en ple es va llançar a cantar amb el punt enlaire. El grup volia recordar el passat i, per fer-ho, va voler acompanyar-se dels mestres. Obrint Pas han exist gràcies al treball previ de gent com Pep Gimeno “Bofarra”, Miquel Gil o Al Tall i, per tant, cap d’ells podia faltar al comiat. Pep “Bofarra” va apareixer per cantar “Camins” mentre que Miquel Gil faria emmudir la sala

amb una interpretació vibrant de “Del sud”. Els crits de “Sense València no hi ha independència” tampoc van tardar a senr-se, posant sobre la taula la tasca d’unió del país que ha fet durant vint anys Obrint Pas. Una versió deliciosa de “Si tanque els ulls” donava pas al moment “karaoke” de la nit amb Miquel Gironès fent respondre al públic amb la tornada de “No ngues por”. La sala s’omplia llavors de dolçaines i mbals per entonar “El cant dels Maulets”, amb Vicent Torrent i Manolo Miralles, d’Al Tall, damunt de l’escenari.

ArribArribaven els bisos i les emocions es desbordaven. “La vida dona moltes voltes, però ara ens toca viure-la d’una altra manera” explicava Miquel Gironès contenint les llàgrimes. Era el moment dels grans himnes. “Som” posava els pels de punta i “La flama”, interpretada amb l’ajuda d’una coral, es convera en un clam cantat a pulmó. El concert s’anava consumint i després d’”Alegria” no hi podia faltar “La Muixeranga” que tornava a aixecar els punys d’un Auditori que contenia la respiració. I ara sí, el concert –i l’aventura d’Obrint Pas pel nord del país-país- tocava la fi amb “Seguirem”. Feia dues hores i mitja que el concert havia començat, però al públic li costava marxar. Els aplaudiments s’allargarien pràccament un quart d’hora mentre Xavi Sarrià ja no podia contenir les llàgrimes i els membres del grup es fonien en constants abraçades. La sala al complet esclatava amb càncs de “Sempre anirem Obrint Pas” mentre la banda es resisa a marxar de l’escenari. L’emoció del moment és indescripble i l’entrega del públic total. El millor colofó per una banda que ha fet història i que eses manndrà per sempre en la memòria col·lecva d’un país que ells, com tants altres, han contribuït a fer més ampli.

Pau Planas

Page 4: Especial Obrint Pas - L'últim adéu

Tres hores d’emocions, tres hores d’agraïment etern, tres hores de lluita comparda, tres hores, les úlmes tres hores. Obrint Pas s’enfilaven ahir a un escenari per darrera vegada i ho feien amb tot el reguitzell de sensacions que desperta un concert de tal magnitud. Han estat molts mesos de comiat i molts concerts inoblidables, però ahir anava de veres. Des d’avui ja cal parlar d’Obrint Pas en passat, tot i que, possiblement, la flama es manngui viva durant molts anys.

DespDesprés de 20 anys de combasme incombusble, la banda va dir adéu, però ho va fer guanyant la darrera batalla. Han hagut de passar 20 anys i ha hagut de ser en mou del seu comiat, però, per fi, han pogut portar les seves cançons en un edifici municipal de la València que els va veure néixer. Sí, després de tocar a mig món i d’omplir concerts amb desenes de milers de persones aquesta setmana ha sigut la primera vegada que el grup ha actuat en un edifici públic de la seva ciutat. “No ha estat gens fàcil, hem hagut d’esperar prop de dos anys i allargar la gira fins les úniques dates que ens oferien” asseguassegurava aquesta mateixa setmana Xavi Sarrià en un arcle a Vilaweb. “Aquest és un exemple de tot el que hem hagut de superar a València. Obstacles, prohibicions i invisibilitat. Però malgrat tot som ací. I no parle de nosaltres com a grup de música” hi afegia.Obrint Pas eren allà, omplint un teatre públic en ple centre de València per tercer dia consecuu. Hi era també l’altre País Valencià, aquell país que alguns volen amagar però que és viu, més viu que mai. Era la darrera victòria d’una banda que quedarà a la memòria de tots els seus seguidors, com també hi quedarà el darrer concert. I és que de principi a final l’actuació va ser d’aquelles que fan història. El teatre era absolutament ple i les primeres notes de “Coratge” ja feien preveure l’apoteosi que s’esdevindria poc després.

UnaUna primera part dominada per les cares B de la banda –“Dakar”, “Lluna de plata”, “Records”, “Camins”, “El país de l’olivera”…- va servir per fer repàs, per viatjar pels 20 anys d’història del grup i per preparar el terreny abans de la turmenta que ja es preparava. I és que amb “Viure” el concert entrava en una descàrrega de senments. L’emoció s’anava fent amb el control dels músics i el nus a la gola de Xavi Sarrià ja començava a evidenciar-se quan el cantant va fer pujar a l’escenari Miquel Gil i Borja Penalba per interpretar “Del sud”. Poc després, “Si tanque els ulls” tornava a portar la llagrimllagrimeta amb una versió preciosa que recuperava el toc nostàlgic.

El concert havia superat ja l’equador i el moment karaoke de la nit -amb “No ngues por”- i “El cant dels Maulets” -interpretat amb la companyia d’Al Tall, Miquel Gil i un grup de dolçainers i mbalers- donaven pas als bisos, on els musics ja no podien contenir les llàgrimes. Miquel Gironès intentava agrair als seus companys els anys comparts però es va veure obligat a interrompre el discurs per recuperar l’alè. Una versió preciosa de “Som” cantat a mil veus en veu baixa contrastava amb una potenssima “La flama” en què diferents corals –un d’elles infanl- acompanyaven les veusveus de públic i grup. Tampoc van faltar els moments de connexió amb la tradició amb peces com “La malaguenya de Barxeta”, on es van acompanyar d’una nombrosa banda i de Pep Gimeno, “Bofarra”.

“Açò no ho oblidarem en la vida” expressava emocionat Miquel Gironès. Havia arribat el final de la nit i, per tant, el final d’una etapa. Feia tres hores que el concert havia començat però el públic seguia tant ficat a l’espectacle com al primer moment i “Seguirem” es va converr en un mar de llàgrimes però, alhora, en un reconeixement i un agraïment immens tant del públic cap al grup com a l’inversa.

JaJa estava, el concert havia acabat i els crits d’Obrint Pas ressonaven a la sala mentre els membres del grup es fonien en constants abraçades, però el comiat no s’acabava allà i ja a l’exterior del teatre es formava espontàniament una cercavila dirigida per la banda i els dolçainers que havien parcipat en el concert. Així doncs, els seguidors del grup li reen un úlm homenatge envoltant l’edifici tot cantant “La manta al coll” o “No volem ser”. Ja a la porta del darrera del teatre, on els membres del grup rebien el suport del seu públic, una úlma flama cantada a ple pulmó i amb l’acompanyament de les doldolçaines i un pilar de quatre eren, ara sí, el darrer comiat.

Pau Planas

Page 5: Especial Obrint Pas - L'últim adéu
Page 6: Especial Obrint Pas - L'últim adéu

“Sento una admiració profunda per aquesta banda. Obrint Pas va trencar esquemes en tot, doncs es va convertir en pocs anys en una banda que conjugava com pocs professionalitat i compromís. El compromís queda clar, de sempre, amb el seu discurs i la seva implicació en la cultura dels Països Catalans. I la professionalitat els va anar arribant amb els anys, convertint una banda "reivindicativa" en una superbanda que va obrir mercat fora de les nostres fronteres com pocs, en uns moments molt complicats, va trepitjar quasi tots els pobles de la nostra terra i tot això, sense que els mitjansmitjans generalistes els fessin massa cas. Endavant companys, gaudiu ara del repòs merescut i que la vostre energia no deixi de brollar en tot allò que feu.

Natxo Tarrés

Em ve al cap la força i la mobilització. Obrint Pas no tenia gaires coses al seu favor quan van iniciar la seva activitat musical. Ni la música cantada en català estava normalitzada, ni tampoc hi havia un circuit creat per a la seva estètica musical. Van ser capaços de trencar totes les barreres, des del sud, connectant reivindicació i festa, i amb el punt de contacte amb la música d'arrel tradicional. Van implantar les bases per a que pogués existir l'escena de música combativa catalana. I han aproximat el Principat al País Valencià. Pel país, per la unitat cultural i lingüística, això és importantíssim. Tant, que no sé si en som conscients. Gràcies!importantíssim. Tant, que no sé si en som conscients. Gràcies!

Cesk Freixas

Va ser cap al 2003, que una colla d'amics molt joves començàvem a sentir parlar d'un grup de musica valencià molt festiu i combatiu, que feien rock amb dolçaines i es deien Obrint Pas. Nosaltres tot just començàvem a anar a concerts, i amb ells vam començar a aprendre què era l'ska, i també a sentir a parlar de Països Catalans, d'antifeixisme, de socialisme...PocPoc després vam formar Kòdul, i durant aquests anys hem tingut el plaer de compartir escenari amb ells diverses vegades, en certa manera els considerem com uns germans grans, un grup de música similar, d'una generació anterior a la nostra, que mica en mica ens han vist créixer, dels qui n'hem après moltíssimes coses i que seguiran sent un exemple per a nosaltres.Sempre anirem Obrint Pas!

Kòdul

Corria la mala època del rock català, a finals del noranta, i la primera batalla ja s'havia guanyat: per fi, s'havia despertat i consolidat el rock en la nostra llengua. Ens faltava, però, una altra empenta que faria de la següent generació una de més conscient. Llavors van aparèixer els Obrint Pas i ens van començar a donar lliçons. Ens van fer viure la unitat de la llengua i el país, a cantar sense escrúpols amb el seu accent i, sobretot, a cantar com mai els somnis d'un país lliure i d'un món més just. Ens van colpejar la consciència amb el record de Guillem Agulló, i ens van posar les lluites del seglesegle XXI a flor de pell, amb claredat i poesia, i amb la nostra llengua. Tots n'hem après, d'Obrint Pas. Des de les arrels fins els rebrots més frescos. Són ells els que ens van condemnar per sempre a preparar, amb les seves cançons, l'últim combat.Seguim, seguirem. Gràcies, Obrint Pas.

Ebri Knight

OBRINT PAS. És el nom que referència l'explosió dels pulmons oprimits de l'altre poble valencià, l'altra part, aquella que no vol entendre la seua història sense el compromís de reverenciar-la, sense l'estima al seu nom, a l'olor dels seus fruits, aquella que necessita navegar pels versos dels seus poetes i que és capaç d'alçar el puny tantes vegades com la menyspreen. SenseSense veu, lliure i alta, ells han sigut l'impuls i l'energia del creixement d'un jovent que ha après a dir prou, encoratjat d'uns valors d'identitat que han de madurar amb la convivència però amb els símbols d'un ferm país, d'un sentit.Originals i innovadors, ens han donat força i veu per tot arreu. Gràcies per creure-ho possible caminant entre l'"impossible". Sou la cançó que mai no acaba!#GràciesObrintPas

Andreu ValorAndreu Valor

Quan encara només érem tres adolescents i recorríem les festes majors i els festivals d'estiu d'arreu de Catalunya seguint els nostres grups favorits, Obrint Pas va marcar una època i una manera d'entendre la música a les nostres generacions. El seu compromís amb la llengua, la cultura de base i la seva habilitat per a transmetre-ho festivament va fer que nosaltres i milers de joves ens enganxéssim a aquesta energia que encara ressona. Gràcies per encendre LA FLAMA.

Els Catarres

1993

1994

1995

1997

2000

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2010

A l’octubre s’utilitza la cançó “La Flama” pel lipdub per la independència que acaba sent record sent record mundial en participació

2011

2012

El 4 de novembre de 1993, tres amics (Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia) van formar un grup de música que de música que es deia Obrint Pas

Enregistren la seva primera maqueta i participen en el III Tirant de Rock, un concurs del qual són un dels qual són un dels quatre guanyadors

Al novembre enregistren la segona maqueta La nostra hora

Surt el primer disc d’Obrint Pas sota el nom La revolta de l’ànima, dins del segell 45 revolucions creat per ells

El grup es consolida amb Terra un treball que s’aproximen més al folk

Sota el nom de En moviment!, la banda presenta un disc+dvd en directe

Inicien la gira Internacionlista tour 2006 la qual els porta arreu de la península ibèrica i de la resta d’Europa

A l’abril publiquen Benvingut al paradis amb la col·laboració d’artistes com Miquel Gil o la Gossa Sorda entre d’altresentre d’altres

Es publica el llibre Del Sud. El País Valencià a ritme d’Obrint Pas, es tracta d’un treball que explica els darrers 15 anys d’histoòia del País Valencià a través de les cançons de la banda

Xavi Sarrià publica el seu primer llibre de ficció Històries del Paradís

Enregistren la Flama, el disc que els projecta a altres països

El grup fa la seva primera gira pel Japó amb molt d’èxit entre el públic del país

Surt al mercat el seu disc-llibre Coratge, amb 15 temes i 90 pàgines serà l’últim disc que publiquen

Tres mesos després de treure el nou disc, tornen al Japó al festival Fuji Rock i poc després Coratge és editat al Japó amb la discogràfica Japonicus

Obrint Pas anuncia l'aturada indefinida del grup després d’una ronda de concerts al 2013 que donarà pas a tres actuacions en tres actuacions en acústic al 2014 a Barcelona, Palma de Mallorca, i València, per ordre

Surt el seu segon disc, el primer amb Propaganda pel fet, la discogràfica que els durà fins al final. Aquest segon disc porta de nom Obrint PasObrint Pas

Surt a la llum la seva tercera maqueta Recuperant el somni

Page 7: Especial Obrint Pas - L'últim adéu

Nº DL: B.18937 - 2013