Activitat Hospitalària a Catalunya segons EESRIInformació estadística de l’assistència hospitalària. Catalunya, 2009

Memòria 2011

Quins valors distingiria d’Assistència Sanitària en l’atenció que dóna als seus pacients?

Clu

bAss

istè

ncia

Rev

ista

d’in

form

ació

d’A

ssis

tènc

ia S

anit

ària

Des

embr

e 20

12. N

º47

Tractament del mesotelioma pleural pioner a

Espanya a l’Hospital de Barcelona

Les Entitats d’Assegurança Lliure (EAL)

I Jornada d’Assistència Sanitària sobre patologia de

l’embaràs

P U N T D E V I S T A

N O T Í C I E S B R E U S

Per què ens diem Assistència Sanitària? Sembla una pregunta òbvia, però no ho és tant. El nostre nom no és una invenció o un acrònim com ho és en moltes altres empreses del sector. Fins i tot algú podria pensar que el nostre nom peca de simplicitat, per ser el terme genèric amb què es defineix donar assistència en termes de salut. Hi ha qui creu que hauríem de tenir un nom que ens “posicionés en la ment del consumidor”, com diria un expert en marques.

Tot el contrari. Ens diem Assistència Sanitària perquè és el que fem, de principi a fi.

Som metges i professionals de la salut que ens llevemcada dia per tenir cura, de la millor manera possible, de la salut de les persones que ens l’han confiada.

Nosaltres no fem contractes amb les persones, sinó que assumim compromisos. Per això tenim aquest nom, perquè és la nostra essència. És el que ens diferencia d’altres asseguradores la raó de ser de les quals és assegurar.

Perquè no ens sentim asseguradors. Perquè la nostra institució no va néixer fa més de 50 anys amb vocació asseguradora, sinó amb vocació d’assistir. I és per això que el nostre nom ens ha d’ajudar a recordar cada dia el perquè del nostre treball. Ens ha de recordar la responsabilitat que hem assumit amb les persones a qui cuidem.I per què hem assumit aquesta responsabilitat? Per què creiem tan fermament en el nostre model de cooperativisme sanitari? Perquè pensem que l’única forma de tenir cura de manera òptima de la salut de les persones és garantir un diàleg d’igual a igual sense intermediaris entre pacients i metges, com a forma de defensar els interessos i els drets de les dues parts.

I sabem que aquest model d’empresa que aposta per la salut per sobre de tot ens obliga a nedar a contracorrent en un mercat on ara preval el preu sobre la qualitat assistencial.

I, novament, hem de mirar el nostre nom per agafar forces i tornar a convèncer-nos que

aquest model, nascut fa més de 50 anys, està més vigent que mai,

perquè no respon al que dicta el mercat, sinó a l’únic que realment importa en el nostre sector: l’assistència sanitària de les persones.

La política d’Assistència Sanitària

Dr.

Igna

cio

Orc

ePr

esid

ent

d’A

ssis

tènc

ia S

anità

ria

D E S E M B R E 2 0 1 2

El nostre nom ens defineix

A C T UA L I T A TA C T UA L I T A T

Les Entitats d’Assegurança Lliure (EAL)

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar la “Memòria 2011 de les entitats d’assegurança lliure d’assistència sanitària”1.

La informació és recollida mitjançant una enquesta en què, de manera voluntària, responen les entitats que actuen en territori català. L’han contestada 48 entitats, quatre més que l’any anterior, cosa que s’ha de tenir present a l’hora d’interpretar-ne les dades.

Els principals resultats que presenta són els següents:

Persones amb pòlisses d’assistència sanitària 1.824.109

Persones amb pòlissa mixta i/o combinades 107.598

Persones amb pòlissa de rescabalament 52.871

Això representa que un 26,7% de la població catalana2 té algun tipus d’assegurança per risc de malaltia. Si en descomptem els 166.712 funcionaris que tenen contractada una pòlissa amb una EAL en substitució de la cobertura pública, serien 1.817.866 persones que tenen contractada una EAL i que, al mateix temps, disposen de la cobertura pública per la seva condició de ciutadans de Catalunya, la qual cosa representa un 24,5% de la població.

Les primes recaptades van ser de 1.394 milions d’euros, que equival al voltant d’un 15% del pressupost del CatSalut. Una quarta part dels ciutadans de Catalunya aporten una mitjana d’una mica més de 700 euros per persona i any que se sumen als que ja aporten de forma obligatòria a través dels impostos. Un veritable copagament que contribueix al fet que el sector salut a Catalunya disposi de més mitjans per resoldre els problemes de salut dels seus ciutadans.

1 http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/El%20Departament/Estadistiques%20sanitaries/

Dades%20de%20salut%20i%20serveis%20sanitaris/Entitats%20dasseguranca%20lliure/documents_

memoria/memoria2011entitatslliure.pdf 2 IDESCAT. Població de Catalunya a 31 desembre de 2011, 7.432.830 persones.

Fa quatre dècades que a l’Estat espanyol es publica l’Estadística d’Establiments Sanitaris amb Règim d’Internat (EESRI), els resultats de la qual estan basats en les dades que els diferents centres hospita-laris faciliten en un qüestionari comú. Des de 1980, a Catalunya és el Departament de Salut qui recull les dades i, a més de traslladar-les al Govern espanyol, elabora un informe anual de l’activitat hospitalària a Catalunya; les dades s’incorporen a l’estadística oficial de la Generali-tat de Catalunya. El darrer informe publicat correspon a l’any 2009.

La informació que conté l’EESRI de cada any és molt àmplia i s’agru-pa en tres apartats bàsics: activitat, dotacions i recursos econòmics. Tanmateix, es presenta agrupada en funció de diferents criteris com poden ser geogràfics, tipus d’activitat, nombre de llits dels centres o dependència econòmica.L’any 2009 hi havia 189 centres sanitaris en règim d’hospitalització; d’aquests, 105 atenien malalts amb patologia aguda, la resta són centres sociosanitaris o monogràfics per a malalts amb patologia psiquiàtrica. Dels 105 centres d’aguts, 39 no disposen de concert per atendre malalts a càrrec de la sanitat pública i, per tant, es financen amb recursos econòmics provinents de l’activitat privada o de concerts amb entitats d’assegurança lliure.A tot Catalunya, l’any 2009 es disposava de 17.149 llits hospitalaris per a l’atenció de malalts aguts, 2.705 (15,8%) eren no concertats. Es van registrar 889.941 altes de pacients hospitalitzats, dels quals 180.895 (20,3%) van ser donats d’alta d’un centre no concertat i, per tant, van ser atesos amb recursos no públics.En els centres no concertats hi van treballar 10.350 persones, mentre que en els centres públics i concertats van ser 84.833 les persones que van treballar l’any 2009. Les despeses corrents de tot el sector hos-pitalari van ser d’uns 6.714 milions d’euros, 586,6 dels quals van ser despeses de centres no concertats.

Aquestes dades demostren que l’activitat hospitalària no finançada amb recursos públics a Catalunya no és pas marginal -20% de les altes- i que la seva absència ocasionaria molts problemes a la ja saturada xarxa hospitalària d’utilització pública, que es veuria afectada en els seus resultats i obligada a incrementar els recursos.

Dr.

Ger

ard

Mar

tí

Sots

dire

ctor

Mèd

ic d

e l’H

ospi

tal d

e Ba

rcel

ona

Dr.

Carl

os H

umet

D

irect

or M

èdic

de

l’Hos

pita

l de

Barc

elon

a

www.asc.es

TOTAL 1.984.578

Font: http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/

Minisite/ObservatoriSalut/ossc_Dades_

estadistiques/Sistema_sanitari/Recursos/

Fitxers_estatics/Estadistica_establiments_

sanitaris_regim_internament_2009.pdf

“Una relació personal metge-pacient que es consolida i es basa en la confiança professional i fins i tot personal.”

Els valors que distingeixen Assistència Sanitària en l’atenció als pacients al meu entendre són: • Llibertat d’elecció del professional

per part de l’assegurat dins d’un quadre mèdic extraordinàriament ampli.

•L’assegurat troba una gran varietat de perfils dintre dels professio-nals mèdics d’Assistència: especialistes reconeguts amb molts anys d’experiència, metges joves que aporten il·lusió i grans coneixements, metges súper especialitzats en patologies o diagnòstics concrets en cerca de l’excel·lència, i metges generals o especialistes que són veterans i “tot terreny”. Assistència ofereix varietat de professionals en edat, sexe, creences i actituds ètiques davant el fet mèdic.

•Tot això facilita que entre els metges que formem part d’Assistència puguem rebre i enviar pacients per consultar o tractar en funció dels punts forts de cadascun de nosaltres. És, en certa manera, un treball en xarxa.

I, per sobre de tot, destaca el tracte directe del professional i del pa-cient, sense intermediaris. Una relació personal metge-pacient que es consolida i es basa en la confiança professional i fins i tot personal.

“Intentem captar-ne els dubtes i les pors, tractant de donar-los seguretat, tranquil·litat i un tracte humà que mirem d’adaptar a allò que cada pacient necessita.”

Com a infermera treballo a la Unitat de Cirurgia Ambulatòria de l’Hospital de

Barcelona. En aquesta unitat atenem diàriament una cinquantena de pacients. Cada pacient hi acudeix perquè li solucionem un problema diferent de salut i, és clar, ve amb temors i esperances. La nostra mis-sió com a infermeria és transmetre’ls confiança, tranquil·litat i que sàpiguen en definitiva que estan en bones mans.

Com a infermeria de l’Hospital de Barcelona procurem transmetre aquells valors que Assistència Sanitària ressalta, i així intentem fer la nostra feina diària. Recuperar la salut del pacient és la nostra priori-tat, ja que cada persona és un ésser únic que ens ha atorgat la confi-ança de posar aquesta recuperació a les nostres mans, i nosaltres no només actuem utilitzant les tècniques més avançades i els recursos apropiats, sinó que juntament amb la tècnica procurem aportar la calidesa humana que els pacients agraeixen amb frases com aquesta: “veure-les a vostès que ens reben amb un somriure ens dóna tranquil-litat i confiança”.

“El compromís d’acompanyar els assegurats al llarg de tota la seva vida, des del naixement fins als últims dies, posant a la seva disposició tots el mitjans que puguin necessitar.”

En aquests temps d’important crisi eco-nòmica, és fàcil trobar també una crisi de

valors que ens porta a constatar que el “tot s’hi val” s’ha convertit en habitual.

Dels molts valors que ha demostrat tenir Assistència Sanitària al llarg dels més de 50 anys d’existència, m’agradaria destacar els del com-promís, la coherència i la confiança que dóna als seus pacients.El compromís d’acompanyar els assegurats al llarg de tota la seva vida, des del naixement fins als últims dies, posant a la seva dispo-sició tots el mitjans que puguin necessitar, no només els mèdics i assistencials (neonatòlegs, Unitat de Cures Intensives, Hospital de Dia, Comitè de Tumors, Cures Pal·liatives, metges i especialistes amb formació continuada, etc.), sinó també els ètics i morals, facilitant la creació d’un document d’Últimes Voluntats Anticipades que garan-teix de tenir una mort digna. Aquest camí es fa amb el compromís d’una millora contínua de la qualitat assistencial i de la incorporació

Mar

ia T

eres

a M

as i

Gar

riga

In

ferm

era

Resp

onsa

ble

Uni

tat d

e Ci

rurg

ia A

mbu

latò

ria

Hos

pita

l de

Barc

elon

a

Dra

. Car

me

Veri

cat

Que

ralt

Med

icin

a In

tern

aQ

uadr

e Fa

culta

tiu d

’Ass

istè

ncia

San

itàri

aQuins valors distingiria d’Assistència Sanitària en l’atenció que dóna als seus pacients?

de nous serveis adequats a les demandes d’avui en dia. Prova d’això és la fundació del Centre de Reproducció Assistida Gravida i del Programa d’Atenció al Pacient Pluripatològic d’Assistència Sanitària (PAPPA).

Per una altra banda, hi ha el compromís d’Assistència Sanitària amb els metges que formen part del quadre facultatiu, i amb els que ja estan jubilats, a través del Montepío Sans Solà. Això fa que la relació que s’estableix entre el professional i l’entitat asseguradora sigui més ferma i compromesa, repercutint aquesta en una millor relació metge-pacient i amb una major satisfacció per part de l’assegurat.Del que hem comentat en els paràgrafs anteriors es desprèn la coherència d’Assistència Sanitària de mantenir aquest model propi de sistema sanitari, basat en el cooperativisme i cogestionat d’una banda pels usuaris i de l’altra pels metges.Finalment, cal dir que la confiança que dóna Assistència Sanitària als pacients fa veure-la no com una Assegurança de Salut complementà-ria al Sistema Públic, sinó com una alternativa.

Dr.

Jord

i Ard

èvol

Cue

sta

Trau

mat

òleg

Serv

ei d

e Tr

aum

atol

ogia

Hos

pita

l Ase

peyo

San

t Cug

at

P U N T D E V I S T A

Intervention Lung Assist (ILA) a UCI

I Jornada d’Assistència Sanitària sobre patologia de l’embaràs

Tractament del mesotelioma pleural pioner a Espanya a l’Hospital de Barcelona

El Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Barcelona ha incor-porat l’ILA. Es tracta d’un sistema de respiració assistida extrapulmo-nar que permet l’intercanvi gasós de CO2 i O2 mitjançant la difusió a través d’una membrana. Permet eliminar CO2 i d’aquesta manera reduir els paràmetres de ventilació mecànica i, amb això, minimitzar el dany pulmonar.

S’aplica per primera vegada per al tractament del mesotelioma maligne pleural la combinació terapèutica de cirurgia toràcica radi-cal (CRS) seguida de quimiohipertèrmia intratoràcica (HITHOC), tècnica també anomenada de Sugarbaker i inicialment descrita per a carcinomatosi peritoneal (CP) com a cirurgia abdominal radical (CRS) i quimiohipertèrmia peritoneal (HIPEC).

A la sala d’actes de l’Hospital de Barcelona ginecòlegs, pediatres neonatòlegs, metges de capçalera, llevadores i metges internistes van seguir amb atenció les presentacions dels ponents convidats.Després de la presentació del Dr. Orce, president d’Assistència Sanitària,

el Dr. Raspall, especialista en pediatria i neonatologia, va moderar el de-bat “Diabetis mellitus i embaràs”, que va tenir lloc durant la primera part del matí. Després de la pausa, la Dra. Ortega, especialista en medicina interna, es va fer càrrec de la sessió “HTA i embaràs”. Experts com el Dr. Gonzalbes, el Dr. Raspall, el Dr. Borrell, el Dr. Bellart, el Dr. Plana, el Dr. Sanfeliu, la Dra. Suy, el Dr. Parra i el Dr. Demestre, reconeguts en els seus camps respectius, van participar activament al llarg de les discussions. El Dr. Martínez, especialista en medicina interna, va ser l’encarregat de posar el punt final a la jornada i, a mode de conclusió, exposar alguns punts per a la reflexió.

N O T Í C I E S B R E U S

Els presidents del FC Barcelona, Sandro Rosell, i d’Assistència Sani-tària, Ignacio Orce, van oficialitzar el passat 8 d’octubre l’acord de patrocini amb la signatura del contracte que ratifica l’asseguradora com a proveïdor mèdic oficial del club per quatre anys més, millorant els termes del patrocini.

Assistència Sanitària i el FC Barcelona signen l’acord de patrocini fins a la temporada 2015-16

Els beneficis sobre grups seleccionats de pacients n’han afavorit l’aplicació en un nombre crei- xent de centres internacionals i actualment es considera l’estàndard tera-pèutic d’alguns tipus de CP.

Els doctors que van coordinar el tractament (d’esquerra a dreta): el Dr. Pedro Barrios, el Dr. Eugeni Saigí i el Dr. Joan Moya.

El passat 8 de juny es va celebrar a l’Hospital de Barcelona una jornada científica d’Assistència Sanitària adreçada a professionals de la medicina de l’àrea maternoinfantil amb contingut rellevant sobre els avenços més recents en aquest camp.

Assistència Sanitària seguirà, doncs, propor-cionant a l’entitat esportiva les assegurances mèdiques i els serveis hospitalaris que requereix.

N O V E T A T S