A S P E C T E S D E C O H E R È N C I A

TEMA o eix temàtic

Cal concretar el tema després de treballats els continguts del text i després de fet el resum Sol respondre a la pregunta “De què tracta?” No ha de ser massa general ni parcial (que arreplegue una part no essencial o siga una idea secundària)

Es redacta -Amb una oració simple

1 Ex. Aquest text planteja que totes les llengües són aptes per expressar-ho tot

- Amb un sintagma nominal Ex. El text reflexiona sobre la validesa de totes les llengües per a l’expressió

Si el text té títol: pot ser convenient comentar si es tracta d’un títol temàtic o no temàtic (remàtic).

-Tot fent una reflexió sobre la relació del títol amb els continguts del text. Si el títol es relaciona directament amb el tema, es catalogarà de temàtic. Si no presenta relació amb el tema, direm que el títol és no temàtic o remàtic i ho justificarem

Ex. Podem afirmar que el títol que presenta és temàtic perquè es relaciona clarament amb el tema que tracta el text.

RESUM

Ha d’arreplegar les idees essencials que apareixen en el text i s’ha de redactar amb les nostres paraules de manera objectiva. NO ES PODEN FER COMENTARIS (“l’autor diu...”, “després afirma...” , “l’emissor exposa... o argumenta...” ES TRACTA DE REDUIR EL TEXT ALS CONTINGUTS ESSENCIALS

Es redacta Amb oracions que reflectisquen objectivament els continguts del text . Si un text és subjectiu cal reflectir la seua subjectivitat (però no la nostra). No usarem mai la 1ª o la 2ª persona. Millor usar oracions impersonals. Cal fer una xicoteta introducció: Aquest text es pot resumir així... Els continguts del text poden resumir-se de la següent manera.... El resum d’aquest text (fragment) pot ser el següent: ... etc.

Ex. En l’actualitat, preocupen les conseqüències que la globalització pot tindre sobre les llengües minoritàries. Un dels motius d’aquesta preocupació és el fet que la diversitat lingüística depén d’un gran nombre de llengües minoritàries que, amb la globalització, poden patir canvis que afecten la seua cultura i llengua de manera descontrolada. Esta preocupació queda reflectida en la Declaració universal dels drets lingüístics i en la Declaració de la UNESCO sobre la diversitat cultural...

ESTRUCTURA Es tracta d’explicar com s’organitzen els continguts globals del text: - Si és poesia, cal dir el que expressa l’autor a cada

estrofa de manera global. - Si és narrativa i es pot considerar que és un episodi

complet, cal dir el que es conta de manera global al plantejament o situació inicial, al desenvolupament o nus i al desenllaç .

- Si és un text expositiu argumentatiu (article, assaig...), caldrà dir les idees essencials i els arguments (tipus), tesi, que exposa l’emissor a cada part: INTRODUCCIÓ, DESENVOLUPAMENT (O COS ARGUMENTATIU) i CONCLUSIÓ. I, en acabar, caldrà dir si l’estructura que presenta el text és analitzant, sintetitzant, enquadrada... depenent d’on aparega LA IDEA PRINCIPAL

- Si és expositiu, podem parlar de plantejament o introducció, desenvolupament i recapitulació o conclusió (cal usar el tecnicisme més adequat al contingut)

Per a redactar: Cal fer una xicoteta introducció: Els continguts dels text s’organitzen en UNA INTRODUCCIÓ (l.1-8): en aquesta part, l’emissor narra (exposa, expressa, planteja un argument de... , depenent del tipus de text), UN DESENVOLUPAMENT (l. 9- 25) on l’autor ..., on es plantegen... , etc

Ex. Els continguts del text s’organitzen en: Una INTRODUCCIÓ (l.1-4) on es planteja el tema del qual tractarà el text (en aquesta part, l’emissor exposa el tema del text, en la qual, l’autor presenta el tema...) Un DESENVOLUPAMENT (L.5-27) on l’autor exposa “tal idea” i aporta alguns arguments d’exemple, d’analogia, ...) Una CONCLUSIÓ (l.28-32) on s’arriba (es planteja) la tesi: ----.... (Si no es veuen clarament les parts, podeu parlar dels continguts globals que es plantegen a cada paràgraf. TEMA, ARGUMENTS, TESI...) SI ÉS UN TEXT NARRATIU (text de Monzó 30 línies): Una INTRODUCCIÓ (l.1-4) on es planteja la situació inicial: un home es troba davant l’espill per decidir quina roba es posa. Un DESENVOLUPAMENT (l.5-27) on el narrador relata els dubtes del protagonista sobre quina camisa posar-se.... Un DESENLLAÇ on....

A

D

E

Q

U

A

C

I

Ó

ÀMBIT GÈNERE

Encara que no hi ha una pregunta en particular sobre aquestos aspectes, és interessant comentar-los com a introducció a la resposta d’algunes preguntes o com a justificació per a fer algunes afirmacions sobre característiques diverses. CEBA ADEQUACIÓ - Caldrà dir a quin ÀMBIT pertany el text i justificar-ho

breument i de manera general

- Àmbit literari: per la utilització d’un registre formal, per la intenció de crear un text estètic, etc…

- Àmbit acadèmic: pel tema, tipus de receptor, intenció didàctica, d’explicar, d’interpretar, de divulgar un contingut dirigit a un receptor… - Àmbit periodístic: per l’actualitat o per l'interés general o social del tema que tracta… - Altres àmbits en què es poden produir textos són el científic , tecnològic, el jurídic, administratiu, familiar...(amb possibles gèneres diferents en cadascun).

Quant al GÈNERE, cal concretar, dins cada àmbit, quin és el gènere del text que estem analitzant.

- Dins l’àmbit literari, podem catalogar el text com a text poètic, narratiu, teatral o assagístic i concretar una mica més: poema, oda, sonet, conte, faula, novel·la, sainet, assaig d’opinió, llibre de viatges, aforisme, diari… - Dins l’àmbit acadèmic, podem catalogar el text de manual, conferència, informe, pròleg, monografia, assaig acadèmic…

- Dins l’àmbit periodístic, direm si es tracta, d’un article editorial, columna, article de col·laboració habitual /ocasional, ressenya..

TOT AÇÒ S’HA DE JUSTIFICAR MOLT BREUMENT, PER TAL DE PASSAR A CONTESTAR LA PREGUNTA CONCRETA

Per a redactar: Cal concretar l’àmbit en el qual s’ha produït el text i justificar breument i senzillament amb alguna característica pròpia dels textos que pertanyen a eix àmbit en qüestió. Seguidament, cal concretar el gènere al qual podem adscriure el text i també cal justificar-ho de manera breu i concreta. (Important: fixeu-vos bé en allò que escriviu. No podeu tindre errors del tipus “ Aquest text és periodístic perquè és subjectiu” (La subjectivitat no caracteritza un text periodístic perquè en aquest mateix àmbit també hi ha textos objectius)

2 Ex. Es tracta d’un text que pertany a l’àmbit d’ús acadèmic que tracta un tema de dialectologia. Quant al gènere textual, cal dir que es tracta d’un informe elaborat per la universitat de València, que té la finalitat d’informar sobre les característiques dialectals del valencià. Per això, en el text destaca un tipus d’elocució expositiva que respon a la intenció informativa i, per tant, predomina la funció referencial... Ex. Aquest pertany a l’àmbit d’ús periodístic i més concretament es tracta d’un text d’opinió, perquè és subjectiu. Respecte al gènere, es pot catalogar de columna per la seua brevetat, pel tipus d’argumentació senzilla, per l’aparició d’un titular atractiu i suggestiu, i perquè està signat ... Ex. Aquest text pertany a l’àmbit literari perquè es tracta d’un fragment d’una novel·la de Santiago Rusiñol, figura destacada del Modernisme, on s’aprecia la intenció de crear una obra estètica...

A

D

E

Q

U

A

C

I

Ó

REGISTRE I VARIETAT

- REGISTRE FORMAL: Direm que predomina aquest tipus de registre si observem que el text és correcte des del punt de vista gramatical i social. Recordeu que hi ha expressions gramaticalment correctes, però socialment inacceptables ( per exemple “ Vosté és un enorme gra en el cul”, és una oració impecable des del punt de vista gramatical, però socialment incorrecta).

Des d’aquest punt de vista podem observar si en el text predomina: - La varietat culta: observarem si s’usen cultismes o

expressions que eleven el nivell de llengua... També podem observar la presència de tecnicismes, si el text tracta un tema especialitzat d’alguna matèria, sempre depenent del grau de coneixement d’eixe tema que es pressupose en el receptor , …)

- La varietat estàndard, a nivell lingüístic no citarem cap marca sinó que justificarem l’ús de l’estàndard perquè el text estiga dirigit a un públic amb diferents nivells culturals (com per exemple en un text periodístic, o una novel·la o un assagis d’opinió dirigits a un públic general...), o perquè es tracta d’un text divulgatiu dirigit a un receptor no massa especialitzat...

REGISTRE INFORMAL: Direm que hi ha alguna mostra d’aquest tipus de registre si observem que apareixen expressions col·loquials (varietat col·loquial). Açò pot obeir a diferents motius (intenció de cridar l’atenció del receptor, tractament d’un tema des d’un punt de vista informal, irònic, humorístic...). En una novel·la, possiblement, els col·loquialismes apareguen en boca dels personatges. No oblideu que, de vegades, l'ús d’expressions col·loquials, modismes o frases fetes poden ser característiques del llenguatge d’algun autor concret, per exemple Vicent Andrés Estellés.

No és usual que treballem textos on apareguen expressions vulgars (varietat vulgar)(En tot cas, en paraules de personatges) i sí és possible que en textos periodístics, puguen usar-se paraules d’argot.

Per a redactar: Convé, si se’ns pregunta aquest punt, fer una xicoteta introducció respecte a l’àmbit i el gènere del text, com a motiu que el text presente aquest tipus de registre. També es poden citar altres motius que justifiquen la utilització d’un registre concret o que l’emissor faça un canvi de registre... L’emissor ha d’usar el codi lingüístic segons tipus de comunicació que fa, segons el tipus de receptor a qui va dirigit el missatge, la intenció comunicativa, el to (solemne, formal, informal, familiar...) del discurs, la situació comunicativa... De manera que quan se’ns pregunta pel Registre lingüístic, caldrà que, després de treballar el text, comentem el registre i la varietat que predominen al text i, si és possible, citar algunes expressions que justifiquen les nostres afirmacions. Habitualment, ens trobarem davant un registre formal i una varietat estàndard. Després de treballat el text, citarem la major o menor presència de “cultismes, tecnicismes, col·loquialismes, expressions d’argot... que siguen rellevants i que ens ajuden a completar la caracterització del llenguatge que usa l’emissor.

3 Ex. Com que es tracta d’un text periodístic, destaca l’ús d’un registre formal propi dels mitjans de comunicació, concretament, la varietat estàndard. A pesar d’això, trobem algunes mostres de registre informal. Ens referim a expressions col·loquials, com “brillantina cerebral”(l.9), o “perdin la xaveta” (l.8)...

Quant a la varietat diatòpica, observem que el text es presenta en la varietat oriental de la nostra llengua. Així ho mostra l’ús del possessiu femení “seva” (l.4,8 i18), la desinència en –i per al present de subjuntiu en “S’assemblin” i “perdin” (l.8) o el reforç –eix dels incoatius en “s’engrandeix” (l.18).

A

D

E

Q

U

A

C

I

Ó

REGISTRE I VARIETAT

LA VARIETAT DIATÒPICA: - Característiques de L’ESTÀNDARD OCCIDENTAL:

1. /e/ tancada, en general, en paraules agudes i en els

verbs plans (café, entés, conéixer, desaparéixer ...) i altres característiques fonètiques que no es representen a nivell escrit.

2. Desinència en (-e) per a la 1ª pers. del Present d’indicatiu ( cante, mostre, opine...)

3. Desninència en (-a/-e) per al present de subjuntiu. Ex. Diga/digues..., explique/expliques,...

4. Desinència en (–isc, -ixes, -ix...)(Pres. Ind.) i (-isca, -isques, -isca...)(Pres.Subj.) dels verbs incoatius.

5. Es preferix la desinència en “r” per al P.Imperfet de Subj. Ex. Cantara, digueres...

6. Els possessius femenins són: “seua, seues” 7. A nivell lèxic: xiquet, espill, bes, pardal, vesprada... 8. Plurals d’alguns mots en -ns: -hòmens, jòvens,

màrgens...

- Característiques de L’ESTÀNDARD ORIENTAL:

1. // oberta en moltes paraules agudes i en els verbs plans (cafè, entès, conèixer, desaparèixer ...) i altres característiques fonètiques que no es representen a nivell escrit.

2. Desinència en (-o) per a la 1ª pers. del Present d’indicatiu ( canto, mostro, opino...)

3. Desinència en (-i) per al present de subjuntiu. Ex: Digui/diguis..., expliqui/expliquis,... i -eixi, -eixis... (Pres. Subj.) dels verbs incoatius.

4. Desinència amb reforç –eix,-eixes(Pres.In.verbs inco) 5. Es preferix la desinència en “s” per al P.Imperfet de

Subj. Ex. Cantès, diguessis... 6. Els possessius femenins són: “seva, seves” 7. La negació amb “pas” 8. A nivell lèxic: noi, mirall, petó, ocell, tarda... 9. Plurals d’alguns mots en –s: homes, joves, marges...

No podem oblidar que, caldrà parlar també de l’ús de la varietat diatòpica: dialecte oriental o occidental, i caldrà justificar-ho amb allò que hem observat al text. NO OBLIDEU: Que la pregunta pot demanar que comenteu la varietat en general, per la qual cosa caldrà fer un comentari sobre els diferents tipus de varietats: diacrònica, diatòpica, diafàsica i diastràtica. PERÒ RECORDEU que ÚNICAMENT cal dir allò que siga rellevant.

4 Ex. El registre que presenta el text és formal, ja que pertany a l’àmbit acadèmic i tracta un tema des d’un punt de vista seriós. Com que va dirigit a un públic no necessàriament especialitzat en lingüística, s’utilitza la varietat estàndard, encara que hi ha alguns tecnicismes propis de la matèria, comprensibles també per un públic general, com “vocabulari”, “morfologia”, “concordances”... Quant a la varietat diatòpica, el professor Tuson empra la varietat oriental justificada per l’ús del possessiu femení “seva”(l.23), “seves” (l.15), la desinència en –i per al present de subjuntiu “arribi”(l.30), el reforç en –eix dels verbs incoatius com en “ posseeixen” (l.8), l’ús del pronom “hom” (l.11) o a nivell lèxic l’ús del verb “sortir”...

Ex. Quant a la variació diatòpica observem trets propis de la varietat occidental, com ara l'acabament amb -e de la primera persona de singular del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació (“jo trobe·, “m'hi solidaritze”) i l'ús del possessiu femení “seua” (“els desposseïts de la seua terra”). A més a més, a la línia 20 l'autor s'identifica com a valencià (“ens subjectaren als valencians”). En segon lloc, quant a la variació diacrònica, podem afirmar que es tracta d'un text actual que fa servir el model de llengua de principis del segle XXI. Respecte a la variació diastràtica, no s’observa cap tret especial. Finalment, cal parlar de la varietat diafàsica: el text presenta un registre formal , la varietat estàndard pròpia de l’àmbit periodístic amb la presència d’alguna expressió propera al col·loquial (“n'hi moren com a mosques”).

A

D

E

Q

U

A

C

I

Ó

INTENCIÓ I FUNCIÓ COMUNI-CATIVA

Quan llegim atentament i comprenem bé un text, podem reconéixer expressions que mostren LA INTENCIÓ DE L’EMISSOR: - Informar: pròpia de l’àmbit acadèmic i del periodisme d’informació (llibres de text, conferències, assaig acadèmic, notícies...). - Orientar l’opinió i/o la conducta: present al periodisme d’opinió (articles d’opinió, columnes, editorials, ressenyes…), a l’àmbit publicitari (anuncis) i a l’àmbit literari (assaig d’opinió). L’emissor pretén convéncer, persuadir, fer reflexionar... el lector. - Regular la vida social: característica de l’àmbit jurídic i administratiu (lleis, sentències, decrets, reglaments...). - Estètica o poètica: característica de l’àmbit literari. La intenció de l’emissor la relacionem amb la presència de les funcions lingüístiques. En els textos pot estar present més d’una funció, però quasi sempre hi haurà alguna que hi predomine. Tampoc no podem oblidar que tot està relacionat (intenció, àmbit, gènere, registre lingüístic, tipologia textual…)

Consulteu el quadre de les funcions per tal

de reconéixer marques lingüístiques que ens ajuden a justificar la intenció de l’emissor i les funcions lingüístiques presents en el text.

Quan se’ns pregunta quines funcions lingüístiques estan presents al text, sempre les relacionarem amb la intencionalitat i les justificarem amb expressions que hem reconegut en el text. Convé, doncs, prendre xicotetes anotacions conforme anem descobrint marques que ens ajuden a justificar les funcions presents al text. Quan ja tenim clares quines coses hem de dir, aleshores ja poden redactar. Per això cal recordar:

5 Ex. J.Tuson té la intenció de reflexionar sobre la importància de l’estructura gramatical en l’aprenentatge de les llengües. Per això, en el text es dóna la funció expressiva ja que observem elements díctics de 1ª persona que assenyalen l’emissor (en singular, la forma verbal “he dit” ((l.6) i en plural amb valor inclusiu, el pronom “ens” (l. 16, 19) i el verb “Sortim” (l.19). A més, també hi ha algunes expressions que mostren, encara que lleugerament, modalització, com “fracàs espectacular”(l.4), adjectius com “inservible”(l.16), “acceptable (l.21). A més, Tuson pretén convéncer el receptor que el sistema que proposa és eficaç i, per aquest motiu cal destacar també la presència de la funció apel·lativa. Finalment, no podem oblidar que, com que s’està parlant sobre un lema lingüístic, destaca també la funció metalingüística (trobem alguns tecnicismes propis de la matèria com: “morfologia”, “correlació temporal”, etc.)

Marques lingüístiques Funció referencial

Es dóna quan l'emissor informa objectivament, sobre algun aspecte de l'entorn comunicatiu, de manera que el missatge se centra en el context.

- Ús de la 3ª persona - Predomini del mode indicatiu - Oracions enunciatives - Lèxic no valoratiu...

Funció expressiva

Aquella que manifesta l'actitud, el sentiment, o la intenció de l'emissor, de manera que el missatge se centra en ell.

- Ús de la 1ª persona - Oracions exclamatives, dubitatives, desideratives - Lèxic valoratiu. - Verbs de percepció, opinió, desig. - Diminutius....

Funció apel·lativa o conativa

Aquella que impulsa el receptor a actuar d'una forma determinada, de manera que el missatge se centra en ell.

- Ús de la 2ª persona - Oracions interrogatives o exhortatives - Ús de l’imperatiu o del subjuntiu - Interjeccions i vocatius...

Funció poètica

Està present quan l’emissor pretén crear un missatge estètic o creatiu (el missatge se centra en ell mateix).

- Ús de metàfores i figures retòriques en general

Funció fàtica o de contacte

Manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb el receptor, de manera que el missatge se centra en l'establiment, d'un contacte per això se centra en el canal.

-Ús de fórmules de salutació, comiat o que busquen confirmar l’atenció del receptor. Per exemple: saps?, entesos?, molt bé...

Funció metalin- güística

Està present quan es parla de la llengua mateixa, de manera que el missatge se centra en el codi lingüístic.

- Ús de tecnicismes propis de la lingüística. - Aclariments de significats de paraules o expressions...

A

D

E

Q

U

A

C

I

Ó

TIPOLOGIA TEXTUAL

Si hem de contestar una pregunta sobre la tipologia textual, cal fer una xicoteta introducció respecte a l’àmbit i el gènere del text que treballem, abans d’entrar a parlar del tipus d’elocució, fins i tot, pot ser recomanable, de vegades, comentar breument la intencionalitat de l’emissor, per tal de relacionar aquestos aspectes amb el tipus d’elocució. Cal distingir clarament els tipus d’elocució i justificar-los amb les marques observades en el text. Recordeu que en un text d’opinió (tant de l’àmbit periodístic com de l’àmbit acadèmic, com de l’àmbit literari) , clarament hi haurà fragments expositius (enunciat d’idees,, continguts) i argumentatius ( diferents arguments que pot aportar l’autor per a la justificació de la seua tesi). Això no vol dir que no hi puga haver algun fragment d’una altra tipologia (que únicament es comentarà i justificarà si és rellevant per a la caracterització del text. Per altra banda, dins l’àmbit literari, si es tracta d’un fragment narratiu, no oblideu que segurament contindrà no solament fragments purament narratius sinó que també pot incloure descripcions i diàlegs, que també hauran de ser comentats.

Per a redactar Després d’haver treballat i anotat les característiques observades dels diferents tipus d’elocució que pot presentar un fragment, podem començar a redactar: En primer lloc podem fer una breu introducció sobre (àmbit, gènere, intencionalitat...) Després, ens centrarem en el tipus de text dient el tipus d’elocució global (que justificarem pel contingut i per les marques del text) i, si hi ha alguna altra tipologia rellevant, també es comentarà i justificarà (pel contingut del text i per les marques lingüístiques) Convé recordar aquest quadre

6 Ex. Com que es tracta d’un assaig de reflexió lingüística (l’emissor reflexiona sobre la tècnica d’aprenentatge de les llengües) que pertany a l’àmbit acadèmic, el text presenta un tipus d’elocució expositiva (quan planteja el tema i en exposar la tesi) i argumentativa (l’emissor aporta arguments d’analogia, exemples...). Les parts expositives es caracteritzen per la modalitat oracional enunciativa, l’ús del mode indicatiu, del present atemporal, i la utilització d’un vocabulari denotatiu i d’alguns tecnicismes propis de la lingüística.

TIPUS DE TEXT CARACTERÍSTIQUES

MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS DESCRIPTIU

El text descriptiu té com a finalitat evocar en la ment del receptor els éssers i objectes de què parlem i explicar les seues característiques. També es pot descriure un estat d’ànim, un procés psicològic, una idea... En els fragments descriptius no hi ha progressió temporal i d’acció.

Predomini de substantius per anomenar i d'adjectius o de subordinades adjectives per caracteritzar allò que es descriu.

Abunden les oracions atributives. Els temps verbals més usats són el present i

l’imperfet. Ús d’adverbis de lloc per situar els elements

descrits i de quantitat per valorar les qualitats. S’usen recursos estilístics com la comparació,

la metàfora...

- Recordeu que podem catalogar les descripcions de generals / detallades, objectives/subjectives,…

NARRATIU

Són textos que relaten fets: històries, biografies, processos... en un espai i temps. Solen incloure diàlegs i descripcions

Encara que hi ha algunes narracions que es plantegen en present, com si estiguérem observant els fets, el temps habitual de la narració és el pretèrit Perfet. Els diferents pretèrits usats marquen relacions de temps.

Ús de tot tipus d’indicacions temporals i de lloc que situen fets.

Estructura: plantejament, nus, desenllaç.

De vegades s’altera l’ordre cronològic

DIALOGAT O CONVERSACIONAL És un missatge oral o escrit que reprodueix la conversa entre dues o més persones. Anomenaríem conversa a l’intercanvi oral entre dues o més persones que alternen les seues intervencions i diàleg per designar el tipus de text que reprodueix una conversa. El text dialogat es presenta en estil directe i estil indirecte

Ús de registre col·loquial Abundància de pronoms personals i interrogatius Adv. de negació i afirmació Oracions interrogatives, afirmatives, exhortatives. Utilització de fórmules: salutacions, comiats... Predomini d’oracions simples Abundància d’el.lipsis Verbs de dicció que introduïxen els parlaments

dels personatges: dir, preguntar, jurar, pregar contestar, afirmar…

Característiques: estructurals - Establiment de la comunicació “Escolti!”/- Salutacions - Preparació del tema de conversa “Saps què?” - Desenvolupament del tema - Conclusió, frases que valorem la conversa mantinguda - Tancament

TIPUS DE TEXT CARACTERÍSTIQUES

MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS

EXPOSITIU / EXPLICATIU

Dóna informació. Té com a funció explicar i fer entendre una cosa, un concepte, un fet... És el discurs científic i didàctic. La informació és clara i objectiva.

Adjectius especificatius no

valoratius. Predomini de l’indicatiu i del

present atemporal. Oracions subordinades: causals, consecutives i finals. Connectors: conjuncions causals,

conseqüència i finals...(perquè, ja que, per això...) i locucions (en primer lloc, en conclusió...)

Lèxic precís i concret.

Estructura:

· Introducció, explicació i conclusió (segons la finalitat del text té diferents organitzacions de la informació).

Exposició analítica i sintètica. Organització lògica i jeràrquica de

les idees Ús de gràfics, esquemes i dibuixos. Títols i subtítols.

ARGUMENTATIU

Té com a finalitat convéncer d'alguna cosa i s’aporten raons que demostren una tesi o una conclusió. Tant pot ser argumentatiu un informe tècnic, com un assaig, una controvèrsia espontània, un discurs polític, un anunci o la crítica editorial.

Les locucions adverbials marquen

l'orde en l'exposició (primerament, en segon lloc...).

Els nexes i connectors argumentatius indiquen la relació entre les parts de l'argumentació. En general, expressen relacions d'oposició, de causa, de conseqüència, etc. (no obstant això, en canvi, en conseqüència, per tant...).

L'estructura de l'argumentació sol

constar d’un plantejament(exposició de la idea que es pretén defensar), un desenvolupament (presentació dels arguments) i una conclusió (síntesi o reafirmació de la tesi)

INSTRUCTIU

Dóna informació sobre processos, ordres o obligacions.

Frases simples Ús de la segona persona verbal . Mode imperatiu. Perifrasis d’obligació:

haver de +infinitiu,caldre, ser necessari

Adjectius ordinals i cardinals

Estructura: organització lògica i

seqüencial. Modalitat exhortativa o imperativa. Informació precisa i objectiva. Jerarquització de la informació: Pot presentar varietat en la

disposició espacial .

A

D

E

Q

U

A

C

I

Ó

LES VEUS DEL DISCURS

La polifonia és el conjunt de veus que intervenen en un comunicatiu. Ara cal diferenciar entre la REALITAT EXTERNA, on podem parlar de: L'autor/-a real és la persona real que fa el text El lector/-a real que rep el missatge. L'autor model seria la idea que el receptor es fa de l'autor real, a

partir de la comprensió del missatge.

El lector model, la idea que es fa l’emissor del destinatari del seu missatge. En la confecció d’este lector model caldrà tenir en compte una sèrie d’aspectes com els coneixements enciclopèdics, les pressuposicions o les referències textuals anomenats implícits textuals (podeu consultar el tema 1)

I la REALITAT INTERNA, on podem parlar de:

El locutor és la veu de l’emissor en el text ( el narrador en els textos narratius, la primera persona dels textos subjectius, el “jo” poètic en poesia…)

L'al·locutari, és el receptor del missatge que fa l’emissor o locutor.

Estes veus es fan presents en els textos amb marques lingüístiques concretes: els elements díctics de 1ª i 2ª persones.

L'enunciador o enunciadors, són veus diferents de la del locutor o de l’al·locutari. En textos narratius, són els personatges que intervenen en els diàlegs.

▪ Aleshores parlem de discurs reportat en: - Estil directe : les paraules dels personatges es reprodueixen literalment, introduïdes per verbs de dicció (dir, preguntar, contestar, afirmar…) i marcades per un guió en els textos narratius o entre cometes en alguna ocasió. - Estil indirecte : és per veu del locutor que coneixem el que diu un personatge i també s’usen verbs de dicció.

- Estil indirecte lliure: apareix la veu d’un enunciador, però sense verb de dicció (“Va ser evident per als jutges: no reconegué el delicte”) ▪ O podem parlar d’intertextualitat (molt sovint en textos expositius o argumentatius) quan un emissor incorpora textos que no són seus (refranys, modismes... o cita textos, paraules d’altres autors) amb alguna finalitat (com a argument d’autoritat, d’analogia, etc). En aquest cas, les cites poden ser en estil directe, indirecte o indirecte lliure.

Després de treballar el text, ens haurem assabentat si és narratiu, expositiu... Aleshores, ens fixarem de quines veus hem de parlar. Sempre parlarem de la veu de l’emissor i, si és rellevant, del receptor (i justificarem amb elements díctics personals si es fan presents en el text o no) Recordeu que en narrativa és essencial parlar de la veu de l’emissor= narrador i dels enunciadors ( veu dels personatges que hi puguen haver intervingut en el text) (en narrativa no és habitual, però tampoc no és impossible que hi haja alguna referència al receptor. Recordeu com Ramon Muntaner es dirigia al possible receptor de la seua Crònica). En textos expositius i argumentatius, recordeu: molt important la presència de l’emissor (indicaria més subjectivitat o no), també important la presència de marques referides al receptor (justificació bàsica de la presència de la funció apel·lativa) i, si hi ha la veu d’algun enunciador, no sols es comenta el tipus de cita, sinó que també hauríeu d’observar si l’emissor es mostra d’acord o està en contra d’allò que cita o li serveix d’exemple....) Finalment, SEMPRE CAL VEURE LES COSES AMB SENTIT COMÚ i comentar aquells aspectes que puguen ser rellevants a cada text. Per això, si trobem una pregunta formulada d’aquesta manera: - Relaciona els recursos tipogràfics i les veus del discurs [0’5 punts] Únicament, caldrà usar el sentit comú per saber que hem respondre més o menys així: ”Les cometes (l 6.8 i 10) serveixen al narrador per a limitar, dins els seu relat les paraules literals dites pels enunciadors (en aquests cas, els inspectors que visiten el protagonista) i per citar la paraula “vaporós”. Com que aquesta última cita es tracta d’un aclariment, està entre parèntesis. Per últim, cal dir que els guions es fan servir per assenyalar les intervencions de diàleg en estil directe (l.7,9,15,1 i ,18)”

7 Ex. En aquest fragment, s’identifica, en primer lloc, la veu del narrador. Es tracta d’un narrador extern, ja que escriu en 3ª persona. En algun moment del passatge demostra saber allò que pensen els personatges, per la qual cosa, el podem catalogar d’omniscient. Per altra banda, observem que es mostra prou objectiu en les lleugeres descripcions que s’aprecien i en el fet que no valora les accions dels personatges. Per altra banda, podem citar la veu d’un enunciador. Es aquest cas es tracta del protagonista que fa un monòleg interior on podem apreciar que és un personatge turmentat pel pes del remordiment.

Ex. L’autor real del text és Joan Francesc Mira que és l’autor de la novel·la Borja Papa. Nosaltres, els seus lectors, en som els receptors reals. El locutor o emissor en el text és el papa Borja, que expressa els seus pensaments i les seues experiències en primera persona del singular com mostren els següents díctics personals: em (pronom feble) van coronar papa…, afegir-me (pronom feble) a la llista dels quatre successors del meu (possessiu) oncle Calixt…, qui sap si jo (pronom fort) seré (terminació verbal) el sisè…, em (pronom feble) va trobar en camisa… Aquests pensaments constitueixen un monòleg interior en què el papa Borja és el locutor i, alhora, l’al.locutari o receptor al text. A la segona part del text, el papa també reflexiona sobre ell mateix en tercera persona: Sa Santedat s’hauria estimat més ser coronat. Per altra banda, Mira hi introdueix la veu d’un altre enunciador, el cubiculari, que va a despertar-lo i que li diu: Santedat, és l’hora, Santedat.…Aquesta veu en estil directe hauria d’estar marcada amb el recurs tipogràfic de les cometes, però l’autor no ho fa.

C

O

H

E

S

I

O

M O D A L I T Z A C I Ó

Quan observem marques de subjectivitat en un text, diem que està modalitzat i, en funció del major o menor nombre de marques modalitzadores, diem que el text “està poc, prou o molt modalitzat”. Per tot açò, les marques de modalització (junt amb els elements díctics de 1ª persona), són marques que justifiquen la presència de la funció expressiva en un text. Convé recordar els elements que poden indicar modalització:

Cal llegir bé el text i anar reconeixent les diferents expressions que ens mostren la subjectivitat de l’emissor. Mentre, prenem nota del tipus de marca (lèxic valoratiu, ironia, modalitat exclamativa...) i les assenyalem en el text d’una determinada manera per tal de localitzar-les fàcilment. Recordeu que amb dos o tres exemples de cada marca, és suficient (per tant ens assegurarem que allò que citem és indubtablement una marca de subjectivitat). Abans de redactar, cal ordenar com anem a citar les marques per tal de dotar de coherència la nostra resposta. Quan citeu les línies del text, intenteu no escriure “línia” (per si les faltes). N’hi ha prou que citeu entre cometes un exemple i entre parèntesi, la línia on es troba. Si és un fragment llarg (com podria ser una ironia,o altre recurs) no copieu tot el fragment, citeu les línies.

8 Ex. Podem afirmar que aquest text de Quim Monzó està molt modalitzat perquè apareixen diversos elements que indiquen subjectivitat quan explica l’estat d’ànim del personatge que dubta quina roba posar-se per acudir a una cita. Podem observar abundant lèxic valoratiu: verbs valoratius per mostrar l’estat dubitatiu, com ara pensar, dubtar, semblar, atreure, agradar…"L’home no sap què fer i així: Dubta què posar- se". "Com que dubta, pensa…" (l. 3); "li sembla" (l. 5); "li agrada especialment, l’atreu" (l. 7); "l’atreu el tacte" (l. 8); "decideix per una d’aquestes" (l. 11). També hi ha adjectius valoratius: ostentós/ senzilla (l.14-15) quan qualifica la manera en que es podria presentar la seua possible partener; serietat, excessiva (l. 20), xarona (24). L’abundància de lèxic valoratiu es pot comprovar especialment a l’última frase: "O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal" (l. 25). Finalment, cal esmentar les preguntes i les interrogacions que el narrador expressa al llarg del text i que remarquen els dubtes del protagonista: "¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres?"...

lèxic valoratiu Adjectius: sincer,magnífic, desafortunat Substantius: desgràcia, fortuna, llàstima, lleialtat, tristesa Verbs modals: verbs intel·lectius: creure, pensar, opinar... o verbs performatius (de sentiment): lamentar, alegrar,entristir... verbs volitius: voler, estimar, desitjar, necessitar... o altres amb una intensa significació: maltractar, arrasar… Adverbis o locucions: meravellosament, potser, massa... (també els modalitzadors oracionals com: lamentablement, per desgràcia, sortosament,...

Perífrasis verbals - Per indicar probabilitat i obligació. Interjeccions, invocacions i renecs

Ex. Ah!, uf!, ai!, etc. / La Mare de Déu! Mare meua! / Compte !,alerta !, Poden assenyalar subjectivitat de l’emissor o crida l’atenció del receptor.

Modalitat oracional Oracions desideratives, dubitatives, exclamatives, interrogatives...

Recursos retòrics que denoten subjectivitat

- Interrogació retòrica, ironia, metàfores, comparacions, hipèrboles...

Derivacions

Alguns afixos, prefixos, sufixos expressen apreciació subjectiva de l’emissor (afecte, menyspreu...): - diminutius, augmentatius, despectius, superlatius ( homenet, donota, veuarra, baratíssim...

Recursos prosòdics i tipogràfics Signes de puntuació

- Entonació especial per a fer valoracions positives o negatives. - Pronunciació separada de les síl·labes d’una paraula… (Açò, de vegades apareix reflectit en els textos amb ajuda dels recursos tipogràfics) Ex. EN- TE- SOS? - Parèntesi : per marcar una informació addicional , etc. - Cometes/ cursiva: per introduir paraules en llengua diferent, per citar paraules o pensaments d' algú, per emmarcar els mots emprats en sentit especial, etc. - per indicar que es fa un ús col·loquial d’una paraula (canvi de registre) - canvi d’idioma - Punts suspensius: per assenyalar una enumeració incompleta o que resta suspés el sentit de la frase, etc. - Per marcar un canvi d’entonació en el llenguatge oral... CAL COMPROVAR QUE IMPLIQUEN SUBJECTIVITAT (no sempre ho fan)

C

O

H

E

S

I

O

I M P E R S O N A L I T Z A C I Ó

Hi ha textos on apreciem l’absència de dixi personal referida a l’emissor. Això seria normal en textos científics que, òbviament, han de ser objectius. Però, que un text expositiu argumentatiu presente marques d’impersonalitat, respon, evidentment, a la intenció de l’emissor de presentar uns continguts com si foren una veritat objectiva i no una apreciació personal (i per tant, es tracta d’una estratègia argumentativa: si es presenten els continguts com a objectius tenen més credibilitat)

Per tal de comentar aquesta característica que poden presentar alguns textos, cal que recordem els casos d’oracions impersonals. Observem el quadre següent:

9 Ex. Encara que el text és subjectiu i presenta trets de modalització, l’emissor recorre, en ocasions, a les oracions impersonals per tal de presentar alguns continguts com a objectius. Com a exemple, podem citar oracions de passiva reflexa....

- Impersonals amb haver-hi, caldre o soler.

No hi ha subjecte. EL VERB HAVER SEMPRE ESTÀ EN SINGULAR EVITEU la concordança en nombre amb l’objecte directe

Ex. ‘hi ha cadires’ ‘*hi han cadires’

- ‘SE’ impersonal o el seu homòleg ‘hom’

Qualsevol verb en 3ª pers. Singular pot fer-se impersonal

Ex. ‘s’admira els herois’; ‘es paga els creditors’.

- Construccions amb un subjecte indeterminat (impersonal semàntica)

Amb mots genèrics (algú, tothom, la gent, les persones...)

Ex. ‘La gent creu que té dret de...’

- Construccions d’infinitiu com a subjecte

Ex. ‘Dir que la llengua és...’

- Oracions de passiva reflexa.

Hi ha subjecte sintàctic però no hi ha un subjecte semàntic (qui realment fa l’acció no se sap o no es vol dir) Ex. ‘es venen cotxes’.

- Ús de verbs en 3ª p. del plural amb valor impersonal

De vegades, la 3ª personal plural indica un subjecte indeterminat Ex. ‘Diuen que...’ ‘Agafa el telèfon que truquen‘

COMPTE: ÚS COL.LOQUIAL - Aquesta construcció amb la 2ª persona és una expressió col·loquial. (es pot citar com a marca, si apareix en un text, PERÒ NO L’USEU MAI)

Ex. Si et trobes en una situació compromesa, normalment no et pares a pensar en les conseqüències del que faries (fixeu-vos que no és un “tu receptor”) CORRECTE: Si un es troba en una situació compromesa, normalment no es para a pensar en les conseqüències del que faria

C

O

H

E

S

I

O

M E C A N I S M E S D E C O H E S I Ó L E X I C O S E M À N T I C A

La COHESIÓ TEXTUAL és una de les propietats textuals que es manifesta en un conjunt de mecanismes lingüístics que relacionen els continguts d’un text perquè aquest siga coherent. En general podem parlar de mecanismes de cohesió lexicosemàntica, gramatical i sintàctica.

Depén de l’enunciat de la pregunta, revisarem el text per tal de detectar els mecanismes que se’ns demana. Prendrem una breu nota del tipus de mecanismes detectats i els assenyalarem d’una manera determinada en el text. Després, quan tinguem clar en quin ordre els anem a comentar, redactarem de la manera més senzilla i clara possible.

10 Davant una pregunta com aquesta: c) Digues quin és el camp semàntic

que predomina al text i exemplifica-ho amb cinc mots del text. [1 punt]

es pot respondre així: Al text predomina el camp semàntic de la roba, constituït per les paraules i expressions relacionades amb el seu significat, com : eslips, samarreta, camisa, pantalons, corbata, americana, mànigues, penja-robes, Levi’s, vestit, …

RECORDEM ELS MECANISMES DE COHESIÓ LEXICOSEMÀNTICA

RELACIONS REFERENCIALS: són relacions entre termes que es referixen a un mateix significat o mot relacionat - Repetició es repeteix un mot al llarg del text, normalment relacionat

directament amb el tema.

-Hiperonímia-hiponímia

Es tracta de les relacions existents entre significats més generals (hiperònims) i més específics (hipònims) Els hipònims d’un mateix hiperònim són, entre ells, cohipònims.

Ex. ‘músic’ és un hiperònim respecte a ‘pianista’ i ‘guitarrista’, els quals són hipònims respecte a ‘músic’. I la relació entre ‘pianista’ i ‘guitarrista’ és de cohiponímia.

- Sinonímia: Dos o més mots remeten al mateix referent. Poden ser:

▫ sinònims conceptuals: sinònims perfectes (poc usuals) Ex. estàtua-escultura ▫sinònims referencials: dos mots diferents per al mateix referent EX. sol- astre rei, el director-Sr. Mas ▫ sinònims contextuals: sinònims en un context i en altres, no Ex. cigrons pesats/indigestos;

treball pesat/indigest /esgotador.

- Mots generals o substituts lèxics

Termes com cosa, fet, succés, acció, esdeveniment, individu, empresa, fer... són mots mancats de precisió, però que solen substituir qualsevol contingut

Ex. Cuina molt bé però ho fa (cuinar) amb massa oli.

RELACIONS DE SENTIT: són relacions respecte al significat, per exemple, el significat contrari: - Antonímia complementària: implica que un terme pertany necessàriament

a un o a l’altre. Ex. viu-mort, present-absent…

gradual: els termes presenten diferents graus d’una mateixa característica (hi ha termes entre els dos extrems)

Ex. gros-prim, alt-baix, fred-calent...

relativa: un terme requerix l’existència de l’altre Ex. pare-fill, marit-muller, comprar-vendre…

ALTRES RELACIONS LEXICOSEMÀNTIQUES - Camps lèxics Paraules relacionades pel mateix lexema Ex. setmana-setmanal-setmanari...

- Camps semàntics Paraules relacionades per la significació Ex. porta, bany, sala, rebedor,

finestra... (parts d’una casa)

-Relacions pragmàtiques

Paraules que no compartixen lexema ni un concepte comú però que relacionem per la nostra experiència i el nostre coneixement del món

Ex. Lleó, circ, gàbia, domador...

M E C A N I S M E S D E C O H E S I Ó G R A M A T I C A L

RECORDEM ELS MECANISMES DE COHESIÓ GRAMATICAL D E Ï X I

DIXI PERSONAL (Referida a l’emissor) (No solament es comenta com a mecanisme de cohesió. Recordeu que justifica assenyala la presència de l’emissor en el text i justifica la subjectivitat que caracteritza la presència de la funció expressiva).

▫Pron. Personals ▫Possessius ▫Formes verbals

1ª pers. Sing.: jo, em, mi, el meu, cante, opine, … 1ª pers. plur.: nosaltres, ens, el nostre, observem, fem…

Valor inclusiu: Emissor + receptor Valor exclusiu: no inclou receptor(emissor i altres que no són el receptor) Valor col·lectiu: emissor + una col·lectivitat (que inclou també el receptor) Plural de modèstia: propi de textos científics i acadèmics,es pretén diluir el protagonisme del jo. Plural majestàtic: Nós de majestat (reis i papes)

DIXI PERSONAL (Referida al receptor) 2ª pers. Sing.:. tu, et, el teu, cantes, opines, … 2ª pers. plur.: vosaltres, us,el vostre,observeu, penseu…

DIXI SOCIAL ( determina el nivell de relació

més o menys formal entre els interlocutors)

▫2ª pers (de cortesia), ▫fórmules de tractament

vosté, vostés, nom acompanyat de cognom, senyor/a, Il·lustríssim…

DIXI TEMPORAL (s’interpreta en relació amb el temps de l’enunciació a partir de “l’ara” de l’emissor)

▫ adverbis,demostratius, el present, el Pret. Perfet, el futur, altres expressions..

Ahir, ara, demà, en estos dies, enguany .... (si alguna d’aquestes expressions fa referència a algun contingut aparegut en el discurs, tindrà valor anafòric, perquè ja no s’interpreta en funció de la situació comunicativa)

DIXI ESPACIAL (s’interpreta en relació amb el lloc de l’enunciació a partir de “l’ací” de l’emissor)

adverbis,demostratius, Ací, allí, aquest, açò, aquell, en aquest país, ...

ANÀ F O R A

L’ANÀFORA es dóna quan un element fa referència a un altre que apareix en el propi text. Pot ser de diverses classes: d’identitat, de sentit… - Si el referent apareix després, l’anomenem CATÀFORA. Ex. ‘Tots (B) havien arribat: dones, nens i ancians (A)’ L’EL.LIPSI O ANÀFORA ZERO, consisteix a suprimir un element redundant. Ex. ‘Pere (A) ja hi és. (B) va arribar anit’.

▫Pron.Febles de 3ªpers ▫Demostratius ▫Possessius de 3ª pers. ▫ alguns indefinits ▫alguns adverbis (que remeten a continguts del discurs)

Ho, en, el, la, els, les, li,….. Aquest, aqueixa, aquells,… La seua, els seus….

TEMPS V E R B A L S

Els temps verbals poden situar les accions en relació al moment de la comunicació (temps absoluts) . Respecte a eix moment, es pot indicar:

- simultaneïtat......Present....................................Ex. Tinc un llibre nou - anterioritat........Pret. Perf. Sim/Perif (acció acabada més llunyana al moment present)............Ex. Ahir comprí/vaig comprar un llibre nou ........ Pret. Indefinit (P.Perf. Comp.)(accció acabada propera al moment present)......Ex. Aquest matí he comprat un llibre nou. - posterioritat.......Futur.......................................Ex. Demà llegiré el llibre nou

Hi ha temps verbals que situen les accions respecte a un altre moment que el de la comunicació (temps relatius). Respecte a un moment del passat (assenyalat pel Pret. Pert. Simple/Perif) , es pot indicar:

- simultaneïtat............Pret. Imperfet.................................Ex. Pep arribà mentre sopàvem. Portava una maleta roja i estava molt nerviós. - anterioritat..............Pret. Plusquamperfet.........................Ex. Havia viatjat moltes hores amb avió i arribà molt esgotat. - posterioritat.............Condicional.....................................Ex. Quan comprà el llibre, em digué que el llegiria a l’endemà. Cal tindre en compte els valor que poden adquirir alguns temps verbals, com és el cas del Present d’indicatiu: – Present atemporal: dóna validesa general a les afirmacions; ús en proverbis (qui no plora no mama) – Present històric: té el valor d’acostar un fet passat al present de l’enunciació: Jaume I conquista València l’any 1238. – Present amb valor de futur: un fet no realitzat es presenta com a gairebé fet: El pròxim dilluns actuem al Principal. Els temps del subjuntiu indiquen accions hipotètiques que no estan en el plànol de la realitat.

11

M E C A N I S M E S D E C O H E S I Ó G R A M A T I C A L

o sintàctica

Els mots connectors són paraules o grups de paraules que cohesionen

el text. Poden actuar com a connectors: les conjuncions i les locucions

conjuntives, preposicions i locucions prepositives, adverbis i locucions

adverbials, altres mots o expressions.

També contribuïx a la cohesió, la disposició textual i tipogràfica:

recursos ortotipogràfics ( grandària, color o tipografia), índex gràfics

(xifres, símbols, lletres, guions...), signes de puntuació: punt i a part, punt i

seguit, punt i coma, coma, dos punts, parèntesi..., col·locació dins de la

pàgina o dins d'un índex: com més a la dreta més secundària és la

informació.

Podem classificar els connectors segons el paper que fan:

- Connectors estructuradors/ordenadors dels continguts: en primer

lloc...en segon lloc...per una banda....per altra banda.... per últim...

- Connectors lògics: indiquen relació entre els continguts. Poden indicar

valor d’addició, de contrast, de causa, de finalitat...

-També poden introduir una explicació,una reformulació, exemplificació...

12. Davant una pregunta com aquesta: b) Al text hi pareixen una sèrie de connectors que permeten unir unitats sintàctiques superiors a l’oració, indica el significat que aporta cada un dels casos següents: [1 punt: 0’25 per cada resposta correcta] es pot respondre així: “En principi”: és un connector ordenador (marca l’inici del discurs o d’una part) “D’un altre cantó”: es tracta d’un connector amb valor additiu (introdueix un altre argument) “Per consegüent”: és un connector consecutiu “Al cap i a la fi”: és un connector de recapitulació Si hi hagués una pregunta més general sobre cohesió, es podria redactar:

Quant a la cohesió lèxica, destaquem l’ús de repeticions constants al llarg del text: ‘procureu no irritar-vos’ (l.1), ‘ira’ (l.3, 4, 8), ‘¡Eso es intolerable!’ (l.13 i 17) o el camp semàntic específic mèdic citat anteriorment. Respecte a l’anàfora gramatical, s’empra la pronominalització: ‘ho comprovareu’ (l.7) i l’el·lipsi ‘perquè afecten’ l.(6), ‘agredeix de seguida’ (l.18) entre d’altres. Un altre aspecte que cal destacar són els connectors. Els més importants són ‘per exemple’ (l.1) que introdueix les ‘recomanacions útils’ de Fuster, « de fet », amb valor d’intensificació, « però » o « sinó » amb valor de contrast, etc.

Ací tenim alguns exemples:

d’addicció a més, i també, així mateix, de la mateixa manera., com també, damunt, ...

afirmació Sí, és clar, sens dubte, per descomptat, bé, d’acord, ...

atenuació En tot cas, en certa manera, ...

causalitat Perquè, com que, ja que, considerant que, a causa que, per això, car, gràcies a, ...

certesa És evident que, és indubtable que, tot el món sap que, ningú no pot ignorar que, és inqüestionable que, ...

concessió Encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, ...

condició Si, a condició que, amb que, només que, posat que, en cas que, sempre que, ...

confirmació En efecte, per descomptat, certament, efectivament, ...

conseqüència així doncs, doncs, en conseqüència, per tant, per això, cosa que, de manera que, aleshores, ...

continuatius Doncs bé, aleshores, llavors, en este sentit, a tot açò, ...

contrast però, no obstant això, tanmateix, tampoc, al contrari, en canvi, ara bé, ...

digressió Per cert, a propòsit, pel que fa al cas de, ...

dubte Potser, tal volta, tal vegada, ...

exemplificació per exemple, com ara, així, com a mostra, per citar-ne un cas, a saber, posem per cas, ...

finalitat Perquè, a fi que, per tal que, la finalitat del qual, amb el propòsit que, ...

intensificació Encara més, de fet, ...

punt de vista En la meua opinió, al meu parer, pel que a mi respecta, segons crec,

Recapitulació En resum, al cap i a la fi, en una paraula, en síntesis, en poques paraules, total...

Reformulació o siga, és a dir, en altres paraules, vull dir, millor dit, en este aspecte, açò és, en concret, ...

Resum Així doncs, en conclusió, en resum finalment, en poques paraules, total, ...

Tancament Finalment, per últim, en darrer terme, en últim lloc, per fi, en definitiva, per acabar, ...

Tematització Quant a, pel que fa, en relació a, respecte a, a propòsit de, ...