7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes

Click here to load reader

  • date post

    19-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    6.769
  • download

    64

Embed Size (px)

Transcript of 7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes

  • 1. Judit iHolofernesArtemisia Gentileschi

2. Documentaci generalTtol: Judit i HolofernesAutora: Artemisia Gentileschi(1593-1652)Cronologia: 1612Tcnica: oliSuport: telaMides: 1,59 m x 1,26 mEstil: barroc (naturalisme)Tema: bblicLocalitzaci: Museo diCapodimonte (Npols) http://ca.wikipedia.org/wiki/Judit_i_Holofernes 3. Artemisia Lomi Gentileschi (1597-1654) va ser una pintor italiana delescola de Caravaggio, filla delpintor Orazio Gentileschi. Vaaprendre del seu pare el rigor deldibuix, donant-li una fortaaccentuaci dramtica, inspirada enles obres de Caravaggio i carregadadefectes teatrals; aquest elementestilstic va contribuir a la difusidel caravaggisme a Npols, ciutat ala qual es va traslladar el 1630.Va ser violada als dinou anys pel seuprofessor de dibuix, Agostino Tassi,collaborador del seu pare. El judiciper aquesta causa li va ser molt dur ila va deixar profundament marcada.Arribaren a donar-li la culpa delsfets, i el seu agressor va patir unacondemna mnima. 4. Desprs es va casar amb un artista poc importat, Pierantonio Stiattesi, i vaviure uns anys a Florncia. Desprs torn a Roma amb lnica filla que haviasobreviscut dels seus cinc parts, i separada del seu marit. Tamb treball aVencia fins que sinstall definitivament a Npols on va tenir molt xitrebent encrrecs de molts llocs dEuropa.La seva personalitat era forta i independent. Les seves obres tracten sovinttemtiques de dones tamb fortes i en moments molt dramtics. s una deles principals artistes del barroc.Danae, 1612 5. Judit i la seva cambrera. Palau PittiSusanna i els vells, Collecci Schnborn,Pommersfelden. 6. Caracterstiques de la pintura barroca:- Corrent naturalista, amb Caravaggio com a mxim representant. El modelpres s la realitat, i saplica a temes histrics o religiosos. Les personespintades surten de lentorn de lartista, fet que revolucion lart delmoment, ja que rebutja la idealitzaci i es fixa en el que s vulgar i sovintdesagradable.- Les composicions sn obertes, asimtriques (la figura principal no queda enel centre, normalment, del quadre) i atectniques (lnies diagonals queamplien lescena ms enll del quadre).- Predomina el color i la llum sobre el dibuix. El color se sol aplicar entonalitats diverses, creant, juntament amb la llum, sensaci de volum.- La llum, artificial, illumina les parts que interessen a lautor i la restaqueden en penombra. Forts contrastos lumnics (tenebrisme).- La profunditat i el volum saconsegueixen sense regles matemtiques, nomsamb laplicaci del color i els efectes lumnics.- Moviment, dinamisme, amb predomini de lnies corbes i diagonals en lescomposicions, amb actituds dramtiques i teatrals dels personatges... 7. Anlisi formal Elements plsticsEl cromatisme s ric i dens.Predomina el color sobre el dibuix.Predominen els colors vermell, blau iblanc. El vermell a lesquerra, elblau a la dreta i el blanc a baix. Elnacrat de les carns dels personatgestamb hi destaca.Llum: Per aconseguir ms granexpressivitat envolta lescena degran tenebrisme, trencat per unpotent feix de llum que illuminalescena desquerra a dreta formantuna diagonal. No se sap, per, donprov.El dramatisme expressat pel fort contrast de clarobscur queda accentuatper la riquesa cromtica. Contorns imprecisos i modelats suaus. 8. ComposiciGran dinamisme compositiuLestructura principal s un triangle alvoltant del qual sestructura lescena.Els vrtex sn els caps dels trespersonatges.El de lhome s el centre culminant delacci, perqu hi convergeixen totesles lnies compositives.Lescena principal es presenta enprimer pla i mostra una gran cruesai dramatisme, s linstant precs dela decapitaci dHolofernes.s el moment en que es concentratota la tensi: hi convergeixen lesEls vestits dels personatgesaccions immediatament anteriors i lescorresponen a lpoca de lautora.que vindran a continuaci. Sn gent normal, no models ideals de bellesa. 9. Noms ens mostra de lespai el lloc concret on esdesenvolupa lacci. Expressivitat: contrasta laPart dels cossos fredor idels trespassivitat de lespersonatgesdues dones ambqueden ocults, lexpressiemergeixen de la dhorror ipenombra.patiment deProfundlhome.tenebrisme.Composici La dona de blauoberta sembla apartar- se per evitarEl llit i el cos detacar-se amb lalhome, en escor, sang de la sevamarquen la vctima (fortprofunditat de naturalisme)lespai, tot i queno sabem com saquest. Gran detallisme en el tractament de les robes, les del llit tacat de sang, els vestits, els rostres. 10. InterpretaciTemtica: Lobra recull el moment principal narrat en el Llibre de Judit, delAntic Testament. Aquest ens narra que lexrcit assiri, havia posat setgea la ciutat jueva de Betlia, que estava a punt de capitular. Judit va volersalvar el seu poble anant al campament assiri com si hagus desertat, i quanHolofernes, el general assiri, la va conixer, se nenamor i la convid a laseva tenda. Desprs de sopar, quan el general estava completament begut,Judit el va decapitar i va ficar el cap en un sac i el va donar a la sevaserventa Agra. Quan Judit torn a Betlia i els soldats dHolofernestrobaren el cos decapitat, fugiren precipitadament.En les representacions anteriors del mateix tema la criada, Agra, erasempre una dona vella, en canvi en aquesta s una noi jove i participaactivament de lacci.La joventut de les dues dones representa la fortalesa fsica i ladeterminaci. Tamb transmeten fredor emocional a lhora de fer la sevaacci, tractada amb extrema cruesa per Artemisia Gentileschi.http://www.vicariadepastoral.org.mx/sagrada_escritura/biblia/antiguo_testamento/18_judit_03.htm#cap11 11. Per tant, aquesta pintura, Judit i Holofernes,impressiona per la violncia de lescena querepresenta, i ha estat interpretada en clau, comun desig de venjana respecte a la violncia queella havia sofert, violada, enganyada i denigradaper Agostino Tassi, el seu professor de dibuix.Artemisia va pintar una segona versi de Giudittache decapita Oloferne (Judit i Holofernes), msgran que la versi de Npols i que avui es troba ala a Florncia. Aquesta Judit i Holofernes oDecapitaci dHolofernes est considerada laseva obra mestra. Ella posa els seus mateixostrets al rostre de Judit, atribuint a Holofernesels de Tassi que la va violar lany 1612. La foscor iviolncia grfica daquesta obra, la fredor ambqu Judit decapita a Holofernes, satribueixen ala seva violaci i al procs humiliant que la vaseguir. Per la cronolgica amb el procs, algunshistoriadors dart han estimat veure, a lescenade terrible violncia el desig de venjana respectea la violaci soferta. 12. Judit i Holofernes. Museu de Judit i Holofernes. GalleriaCapodimonte a Npols.degli Uffizi. Florncia 13. Models i influnciess evident en aquesta pintura la influncia de Caravaggio. El quadre evoca nosolament la cruesa de la decapitaci, sin la prpia actitud de lherona bblica,la Judit de Caravaggio al Palau Barberini, fins al punt que s difcil pensar queArtemisia no havia tingut forma de conixer aquesta obra.Tamb com Caravaggio,Gentileschi utilitzavapersones del seuentorn i les convertia enprotagonistes dels seusquadres, seguint elcorrent naturalista idramtic iniciat pelpintor tenebrista.Artemisia fou la primeradona a pintor escenesreligioses, i la primeraen ser admesa alAcadmia dArt deFlorncia i la primera aviure de la seva pintura. Caravaggio, Judit i Holofernes (1598-1599) 14. Altres pintures dArtemisia Gentileschisobre el mateix temaJudit i la seva serventahttp://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=9382 15. Altres pintors que representaren el tema Pablo VeroneseGiorgo Vasari