barcelonaBarcelona Informació Ajuntament de Barce lona #38 / novembre 2000

Junts Junts ciutadans i Ajuntamentciutadans i Ajuntament

8

Ciutat Vellaestrena la novaRambla del Raval

4-5

La ciutat agafa amb força el tren

de la nova economia

10-11

El carril biciarribarà als

200 quilòmetres

Farem de Barcelona una de les ciutats més netes

2

barcelona neteja

Per tenir unaciutat més neta

Fem-ho junts, fem-ho bé

Tenir una ciutat neta és un dels objectius que indiscutible-

ment compartim tots els ciutadans de Barcelona. Per fer-

ho possible, la ciutat estrena un nou model de neteja viària

i recollida d’escombraries que vol acabar amb la possibili-

tat que als nostres carrers hi hagin contenidors desbordats

o trastos vells a les voreres. La ciutat disposarà dels mit-

jans més moderns i avançats però la peça bàsica de tot és

el propi barceloní, sense el seu civisme i col·laboració

l’Ajuntament és conscient que res pot ser possible. Per

aquest motiu, la campanya de comunicació té un missatge

molt clar: Fem-ho junts, fem-ho bé.

Una ciutat més netaLa nova flota de camions de recollida serà part del paisat-

ge de la ciutat. Una flota ampliada i completament reno-

vada. A partir d’ara, als carrers hi hauran 618 vehicles de

neteja de carrers, 247 camions de recollida d’escombraries

i 35 per a la neteja i recollida de papereres. Els nou vehi-

cles disposen de les tecnologies més netes, més silencioses

i fan un ús important de les energies renovables.

Tots els mitjans tècnics i humans del Nou Servei de Neteja

i Recollida Selectiva de Residus disposen d’una nova iden-

titat visual. A partir d’ara, el verd i el blau són els colors

que identifiquen tots eles elements del nou servei i els

colors dels nous uniformes que vesteix el personal de nete-

ja i recollida. Un total de 2.100 persones que treballen en

els equips de sanejament.

S’augmenta el nombre de paperers als barris i s’inicia un

nou servei de neteja, recollida i manteniment del circuit de

Barcelona estrena un noumodel de neteja amb

l’objectiu de convertir-nos en una de les ciutats

més netes, ordenada i respectuosa

de l’espai urbà.

Amb l’esforç de tota la societat bar-

celonina i el suport de les tecnologies

més modernes, aconseguirem una

Barcelona més neta, ordenada i res-

pectuosa amb l’espai urbà. 3

barcelonaneteja

paperers amb uns vehicles especial-

ment destinats.

I s’incrementa la neteja urbana amb la

utilització de sistemes d’aigües a pres-

sió, amb un major aprofitament de l’ús

de les aigües freàtiques de Barcelona

(aigües del subsòl de la ciutat).

Una ciutat més ordenadaPer fer-ho possible, s’incorpora un

nou sistema de recollida comercial

específic per a les oficines, bars, res-

taurants, comerços i altres grans pro-

ductors de la ciutat. Es desenvolupen

nous sistemes de recollida domicilià-

ria, més adaptats a les necessitats

ciutadanes de cada barri i a les carac-

terístiques concretes de cada espai

urbà: contenidors més grans em avin-

gudes i carrers amples, bosses d’es-

combraries en casc històrics de la ciu-

tat, pneumàtica en grans eixos i noves

urbanitzacions i bujosl en determina-

des zones. En total, 23.000 nous con-

tenidors més amplis i còmodes.

Es posa en marxa un nou servei de

recollida de mobles i trastos vells, per

tal de reduir-ne la presència al carrer.

Amb aquest nou sistema, només

s’haurà de trucar al telèfon 010 i,

abans d’una setmana, el dia fixat, es

recolliran gratuïtament els mobles o

trastos vells.

S’incrementa el nombre de Punts

Verds distribuïts estratègicament per

la ciutat per tal que tothom pugui

dipositar determinats residus i es

posa en marxa un nou Punt Verd

Mòbil per zona. Així, la ciutat dispo-

sarà de vint punts verds de barri, qua-

tre de mòbils i els set grans punts

verds que ja existeixen o s’estan aca-

bant de construir. Als punts verds es

poden portar els residus que són sus-

ceptibles de ser reutilitzats i també

els tòxics, entre d’altres els fluores-

cents, pintures, olis, roba, sabates,

xatarra, metalls, fusta, vidres i elec-

trodomèstics i mobles.

I es dota la ciutat de més i nous punts

de recollida selectiva de paper i car-

tró (contenidor blau), vidre (conteni-

dor verd) i envasos (contenidor groc).

Una ciutat més respectuosa ambl’espai urbàLa ciutat genera anualment 780.000

tones d’escombraries, es posarà en

funcionament tots els mitjans tècnics i

humans per a millorar la gestió de la

recollida selectiva als diferents barris

de la ciutat. Per aconseguir-ho dispo-

sarem de procediments senzills de

recollida i es promouren tècniques

innovadores per a continuar essent

pioners en la neteja dels carrers i

espais públics.

En una ciutat de clara vocació turísti-

ca, i perquè el lleure i el treball

puguin conviure, es seguiran aplicant

polítiques capdavanteres en la gestió

medioambiental, que faran possible

continuar essent una ciutat que mira

al futur amb esperit d’innovació.

4

barcelona nova economia

S’anomena nova economia, denominació que engloba les

empreses i activitats productives relacionades amb les tec-

nologies i xarxes d’informació. És el tren del futur i

Barcelona s’hi ha pujat amb força. Un reportatge publicat

pel setmanari Business Week a principi d’any situava la

nostra ciutat entre els divuits centres impulsors de la nova

economia a Europa. La instal·lació de companyies capda-

vanteres i diverses iniciatives sorgides del món universitari

i empresarial certifiquen que Barcelona és una de les ciu-

tats del món més desenvolupades en la implantació de les

noves tecnologies. Per fomentar aquest potencial, l’octubre

passat es va crear Barcelona Breakfast, una plataforma

promoguda per la universitat i les empreses que reunirà

Barcelona,al mapa mundial de la nova economia

cada mes als protagonistes d’aquesta revolució econòmica.

El potencial de Barcelona en el camp de la nova economia

ha atret nombroses companyies cap a la nostra ciutat. Són

moltes les empreses nacionals i internacionals de primera

línia que han triat Barcelona per a les seves seus tecnolò-

giques. Una de les darreres en incorporar-se ha estat

Diamond Cluster, companyia assessora en estratègies digi-

tals que obrirà al Poblenou un centre de formació per als

seus consultors de tot el món. Però hi ha més exemples.

Telefónica ha confirmat la ubicació dels seus portals

d’Internet Terra-Lycos i Zeleris, aquest darrer especialitzat

en comerç electrònic i logística. Latin Red, empresa

5

barcelonanova economia

d’Internet adquirida pel portal Starmedia, està instal·lada

al front marítim barceloní. I Parfumsnet.com, una com-

panyia de venda de perfums a través de la xarxa, fa des de

Barcelona les operacions per a tot Europa.

Altres companyies amb seu a la nostra ciutat són Ericcson

Innova -fons de capital per desenvolupar projectes tecnolò-

gics arreu del món de la companyia Ericsson-; Nokia -que

ha portat a Barcelona el seu tercer centre europeu per al

desenvolupament d’aplicacions de telefonia mòbil-; la seu

europea del portal d’Internet eDreams -instal·lada al

World Trade Center-; Agilent Technologies -té el centre

europeu de servei al client-; Deutsche Bank Serveis de

Consultoria Informàtica (DBSCI) -filial tecnològica de

l’entitat bancària alemanya, a Sant Cugat del Vallès-; o

AGM Global Market, filial de serveis d’Internet d’Aigües

de Barcelona. Entre les que desembarcaran properament,

figuren el centre europeu d’atenció telefònica de Citibank,

que crearà mil llocs de treball, o el centre d’Investigació i

Desenvolupament de Sony.

A més, Soluziona, dependent d’Unió Fenosa, ha anunciat

l’obertura d’una fàbrica de software que produirà aplica-

cions per companyies de cable i telecomunicacions. I

Microsoft celebrarà a Barcelona les seves dues properes

reunions anuals de transferència de tecnologia, els anys

2001 i 2002. El gegant informàtic es planteja impulsar a

la nostra ciutat un centre de telefonia mòbil de tercera

generació UMTS, aprofitant l’existència del Centre de

Telecomunicacions Mòbils de la Universitat Politècnica.

Els alts directius consideren Barcelona la sisena

millor ciutat de negocis d’Europa

Barcelona és la sisena millor ciutat d’Europa

per fer-hi negocis. Així ho consideren els 500

alts directius europeus entrevistats per la con-

sultora Healey & Baker European Cities

Monitor per al seu informe anual. Barcelona

està seguida per Madrid, que ocupa el setè lloc

a un rànquing encapçalat per Londres, París,

Frankfurt, Amsterdam i Brusel·les. Barcelona

és una de les ciutats que ha experimentat l’as-

cens més importants des què es va fer el primer

d’aquests informes, l’any 1990. L’enquesta s’e-

labora en base a factors com ara els costos labo-

rals o les infraestructures de transport.

Barcelona lidera la classificació en dos aspec-

tes: la relació qualitat-preu de les oficines i la

qualitat de vida dels treballadors. Els empresa-

ris també valoren positivament el marc polític i

fiscal, però opinen que la ciutat ha de millorar

les telecomunicacions, les connexions de trans-

port internacional i l’accés als mercats.

6

barcelona 22@BCN

Aprovat definitivamentel projecte 22@BCN

A finals del mes d’octubre, el Consell

Plenari de l’Ajuntament ha aprovat

definitivament el projecte 22@BCN.

El projecte 22@BCN representa el

projecte de transformació urbanística

més important dels últims anys ende-

gat a la ciutat i, possiblement, el

darrer d'aquesta magnitud perquè el

Poble Nou és l'última gran zona de la

ciutat que per la seva baixa densitat

urbana pot desenvolupar un projecte

d'aquestes característiques.

Vertebrat a l'entorn de la Diagonal

-oberta fins al mar i que ens comuni-

ca amb l'espai principal on es cele-

brarà el Fòrum Universal de les

Cultures l'any 2004- aquest pol d'acti-

vitat constituirà un dels espais de cen-

tralitat més potents de la Barcelona

Metropolitana tant per la seva activi-

tat productiva com pel caire innova-

dor de la seva pròpia concepció.

22@BCN és la nova clau urbanística

amb la que l'Ajuntament de Barcelona

vol qualificar els usos i activitats a les

quals es destinaran els immobles a

construir al Poble Nou. La proposta

urbanística que formula l'Ajuntament

fonamentalment elimina la restricció

pròpia de la qualificació urbanística

de sòl industrial que el Pla General

Metropolità atribuïa al Poble Nou,

planifica la dotació i viabilitat d'exe-

cució de les noves infrastructures

necessàries per a aquesta nova àrea

de centralitat i estructura aquesta

nova subzona 22@.

El Pla dóna prioritat a criteris de sos-

tenibilitat, control de la contaminació

acústica, estalvi energètic i previsions

relatives a la mobilitat, energia, comu-

nicacions, cicle de l'aigua i residus. En

les operacions de transformació preveu

cessions de zones verdes i equipaments.

L'impuls del Pla es garanteix amb la

planificació i execució d'un Pla d'Infras-

tructures per al zona, que representa

una inversió de més de 27 mil milions de

pessetes aproximadament, i que es

complementa amb la creació d'una nova

empresa que gestionarà integralment la

transformació tant urbanística com

econòmica del Poblenou.

22@BCN en xifres

L'àmbit del Pla són 1.982.699 m2

Els vials són 659.343 m2

Els usos no industrials són 200.000 m2

El nombre d'habitatges existent és de

4.614

• Àmbit objecte de la transformació:

El sòl destinat ara a us industrials és

1.159.626 m2 (1392 parcel·les)

El sostre d'industrial total és de

1.719.885 m2

• Usos actuals que es desplacen:

El sòl de transport i magatzem: 18%

El sostre de transport i magatzem: 14%

• Proposta de Modificació del PGM:

Es guanyaran 2.659.859 m2. de sos-

tre de noves activitats econòmiques

Els 4.614 habitatges actuals es legalitzen

4000 nous habitatges aproximada-

ment, tots ells en algun règim de pro-

tecció pública

• Cessions:

Un augment de les zones verdes de

70.000 m2 aproximadament

El sòl destinat a equipaments augmen-

tarà en 150.000 m2 aproximadament

De 31.000 llocs de treball actuals, es

passa a més de 90.000.

7

barcelonavia pública

L’any passat es va iniciar uns cursos

de formació sobre seguretat viària a

ciutadans, com alternativa al paga-

ment de determinades sancions de cir-

culació. Aquesta és una possibilitat

que ve recollida en l’article 74 de

l’Ordenança de Circulació de

Vianants i de Vehicles, que determina

també les sancions que poden deixar-

se en suspens d’execució. Per tal d’a-

collir-se a aquesta possibilitat han de

concórrer les dues circumstàncies

següents: que el conductor no hagi

comès anteriorment cap altra infrac-

ció de trànsit, i que assisteixi a una

sessió sobre seguretat viària.

L’objectiu general és sensibilitzar als

ciutadans assistents de la importància

que té per tots el respectar les normes

de circulació, així con adquirir conei-

xements bàsics sobre prevenció i

seguretat viària.

Els cursos els va realitzant la Guàrdia

Urbana des del setembre de 1999 els

dissabtes al matí (de 9 a 12 h.)

Concretament durant l’any passat s’han

impartit 8 sessions assistint un total de

65 ciutadans dels quals quasi la meitat

tenien menys de 30 anys, essent dos ter-

ceres parts dels participants homes.

En el contingut d’aquests cursos hi ha

coneixements sobre Prevenció i

Seguretat Viària fent participar als

assistents amb metodologia activa.

També se’ls qualifica amb un qüestiona-

ri que permet valorar els objectius l’or-

ganització i l’acollida dels cursos, essent

el resultat de la qualificació global molt

alta. Així mateix cal destacar que l’ac-

titud dels participants ha estat molt

positiva, respectuosa i participativa.

Cursos d’educació viària,Una alternativa al pagament de multes

Els ciutadans que rebin una notifica-

ció de denúncia amb indicació de que

poden acollir-se a fer un curs per

evitar pagar la multa, hauran de

sol·licitar-ho mitjançant instància en

el registre general de l’Ajuntament

de Barcelona.

Circular pel carril reservat 70.8%

Conduir un vehicle sense mantenir atenció 15.4%

Zigzaguejar entre vehicles 8.3%

Circular dues persones en ciclomotor 3.1%

Superar límit velocitat general 1.4%

Els motius majoritaris pels quals els assistents han estat denunciats i que els ha

permès accedir a aquestes sessions formatives han estat:

10

barcelona carril bici

A Barcelona hi ha unes 300.000 bicicletes, però sols unes

20.000 s'utilitzen diàriament per anar a treballar o a clas-

se. L'Ajuntament de Barcelona està decidit a incentivar el

seu ús. Per això preveu incrementar la xarxa de carrils bicis

fins als 200 quilòmetres, gairebé el doble del que hi ha ara.

El creixament de la xarxa es realitzarà de forma progres-

siva. cinquanta nous quilòmetres fins a l'any 2003 i cin-

quanta més el 2006. Tots els nous carrils bici seran d'una

amplada mínima de 1,2 metres i estaran segregats. És a

dir, que no seran ni per les voreres ni a base de ratlles pin-

tades sobre l'asfalt. Així s'evitarà que els cotxes atropellin

ciclistes i que els ciclistes atropellin vianants.

Els desplaçaments per l'Eixample i Ciutat Vella -sobretot en

sentit paral·lel al mar- presenten actualment pocs proble-

mes per als ciclistes. Una de les prioritats dels nous carrils

serà millorar la comunicació en el sentit mar-muntanya de

la ciutat. Així, les bicicletes podran circular pel seu propi

100 nous quilòmetresde carril bici

100 nous quilòmetresde carril bici

11

barcelonacarril bici

espai reservat pel carrer Borrell, un

eix poc utilitzat pels vehicles. Aquests

carrer serà objecte d'una profunda

reforma, similar a que en el seu

moment es va fer a Enric Granados.

De fet, la majoria dels nous carrils

bici es construiran a mesura que es

realitzin reformes urbanístiques que

ja estan previstes. Uns trenta quilò-

metres, per exemple, seran al nou

barri 22@, al Poblenou. Una altra

prioritat serà connectar el casc urbà

de Barcelona amb els municipis

veïns per tal de crear vies de comu-

nicació metropolitana. Es podrà

accedir a Sant Adrià de Besòs pel

nou front marítim i pel carrer Lluís

Dalmau, a Santa Coloma de

Gramenet pel passeig de Santa

Coloma, i a l'Hospitalet de Llobregat

per la Gran Via, el carrer d'Antoni de

Campmany, la carretera de Sants i el

carrer del Foc.

Així mateix, s'obrirà un cinturó verd

que abraçarà tot Barcelona. A partir

del ja existent a la vora del riu Besòs,

continuarà per la carretera de les

Aigües, l'Hospitalet, Montjuïc i la

façana marítima.

Al centre de la ciutat, es crearan

enllaços per unir els nombrosos carrils

que actualment queden tallats, de

manera que els ciclistes es veuen sovint

obligats a circular per carrers que no

són del més segur. Aquests són els de la

Gran Via, Enric Granados, Pla del

Raval, passeig de Sant Joan, plaça

Tetuan, Diagonal, passeig Picasso,

Meridiana, passeig de Diagonal Mar i

el carrer Lluís Dalmau.

Els carrils bici de Consell de Cent

i Diputació no desapareixeran, tot

i les crítiques que, entre els usuaris

de les dues rodes, havia suscitat el

fet que no estiguessin segregats de

la circulació de cotxes. A la pràctica,

els carrils es veuen habitualment

envaïts per cotxes i furgonetes mal

aparcats. Per impedir-ho i per aug-

mentar la seguretat dels ciclistes,

l'Ajuntament preveu crear una sepa-

ració física a base de voreres o rugo-

sitats, a imatge del que ja existeix a

l'avinguda del Paral·lel.

Una altra mesura destinada a facili-

tar l'ús de la bicicleta és la possibili-

tat que els seus propietaris puguin

aparcar en recintes tancats a fi i efec-

te d'evitar robatoris. Amb aquest

objectiu l'Ajuntament negocia amb la

societat municipal d'aparcaments la

possibilitat d'acceptar bicicletes en els

seus recintes.

12

barcelona barcelona verda

L’ Ajuntament de Barcelona ha iniciat la restauració dels

jardins de Laribal, a Montjuïc, obra de J.C. Nicolas

Forestier, un dels paisatgistes més reconeguts del segle XX.

Els jardins Laribal no són gaire coneguts per la majoria

dels barcelonins. Es troben entre el Teatre Grec, el Museu

Etnològic i la Fundació Miró. Antigament, la zona acollia

els barcelonins que, els dies de festa, pujaven a la muntan-

ya per fer berenades i trobades populars. La Font del Gat

era el punt d'encontre més famós.

En aquella mateixa zona s'hi va fer construir un xalet en

estil neo-àrab el prestigiós advocat Josep Laribal. Unes

dècades més tard, l'any 1908, l'Ajuntament va comprar la

finca, i va fundar-hi l'Escola del Bosc, que assoliria un

merescut prestigi.

Paral·lelament, al llarg dels anys deu es va iniciar l'enjar-

dinament de Montjuïc. El projecte es va encarregar a

Forestier, conservador dels jardins de l'oest de París i del

Bois de Boulogne. El seu principal col·laborador va ser

Nicolau Maria Rubió i Tudurí. L'urbanització de tota la

banda oest de la muntanya va finalitzar el 1928, un any

abans de l'Exposició Universal.

Els jardins Laribal van obtenir una gran anomenada.

Forestier i Rubió van imposar un nou estil, d'arrel medi-

terrània. Parterres sobreelevats, camins ortogonals, rajo-

les ceràmiques, aigües ornamentals i una escala monumen-

tal omplen un recinte ubicat en una zona de fort pendent.

Els autors van aprofitar la vegetació existent -des de les

plantes autòctones fins als arbres fruiters-, però integrant-

les en un concepte de jardineria renovador i original, que

s'inspirava en els jardins àrabs.

Els últims anys, els jardins s'havien degradat fruit del pas

del temps i del vandalisme. La restauració compta amb un

pressupost de 280 milions. El projecte preveu recuperar el

recorregut d'escales, rampes i camins, tornar a posar en

funcionament el sistema aquàtic de cascades al passamà i

sortidors als replans, refer i consolidar els murs, restaurar

la pedra tallada i les baranes de la cascada de la Font del

Gat, replantar les espècies aquàtiques i posar al dia el con-

junt de la vegetació.

Els treballs han d'estar finalitzats el desembre del 2001.

Els jardins Laribal deMontjuïc es posen al dia

barcelonacultura

Altaveu, punt de trobada amb les cultures del mónLi interessa la literatura xinesa o el

budisme Zen? Voldria saber més

sobre la música sufí o la societat de

castes de l’Índia? Són algunes de les

propostes que ofereix Altaveu, una

plataforma que té com a objectiu el

coneixement i la difusió de les cultu-

res del món.

Altaveu és una iniciativa del Club

d’Amics de la Unesco de Barcelona.

Cada any -aquest és el tercer- orga-

nitzen uns seminaris sobre cultures

que són impartits per especialistes

(catedràtics, viatgers...) als Centres

Cívics de Barcelona i a altres entitats.

Aquests cursos estàn integrats per

conferències que aborden la cultura

triada des de diferents perspectives,

des de la pintura i la poesia a la histò-

ria, les creences o la situació social.

El preu de cada seminari és de 2.000

pessetes (1.000 ptes. per als estu-

dians i per als socis del Club d’Amics

de la Unesco).

Les conferències tenen lloc un dia fix

de la setmana, a partir de les 19.15

hores. També s’imparteixen seminaris

especialitzats (Cal·ligrafia i escriptu-

ra japonesa, Ikebana) i matèries com-

plementàries, com ara gastronomia

exòtica o un cicle de cinema que es fa

els dimecres al Club d’Amics de la

Unesco, i al qual poden assistir gra-

tuïtament els inscrits als seminaris.

El primer quadrimestre d’Altaveu,

iniciat a l’octubre, finalitzarà el

gener. Per al segon quadrimestre

(Febrer/Maig 2001), s’ha preparat el

següent programa:

-Els dilluns de la Xina (Casa

Elizalde), Món Pèrsic (Convent de

Sant Agustí), Repúbliques Túrquiques

de l’Àsia Central (Pati Llimona).

-Els dimarts de l’Índia (La Pedrera),

Àfrica Negra (Biblioteca Vapor Vell),

Tíbet (Club d’Amics de la Unesco de

Barcelona), Cultures eslaves (La

Sedeta), Mèxic (Centre Garcilaso).

-Els dijous de l’Islam (Drassanes),

Extrem Orient (Fort Pienc), Portugal

(Club d’Amics de la Unesco de

Barcelona).

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Club d’Amics de la Unesco de

Barcelona. T. 93 453 95 07.

C/. Mallorca, núm. 207, pral.

13

16

barcelona associacionisme

bcn@associacionspossar les noves tecnologies a l’abast de les associacions

En la nova societat del coneixement,

les telecomunicacions son una eina

bàsica. Fan possible l’accés dels indi-

vidus i dels grups a la informació,

creen noves vies de difusió i obren

infinites possibilitats d’interrelació.

En aquest món, les associacions

no han de quedar enrera, per què

la seva tasca és fonamental per a

l’acció i la participació de la societat

civil en la nostra ciutat i, també, en la

gestió municipal.

Amb l’objectiu de potenciar i moder-

nitzar el sector associatiu de

Barcelona, neix el pla bcn @ssocia-

cions, un programa coproduit entre

l’Ajuntament i la Diputació de

Barcelona i dissenyat per a facilitar a

les associacions l’accés i la utilització

de les noves tecnologies de la infor-

mació i la comunicació.

El Pla bcn @ssociacions es un

programa que integra tots els

serveis que l’Ajuntament ofereix

gratuïtament a les associacions en el

camp de la comunicació i la informa-

ció a través d’Internet i dels nous sis-

temes tecnològics.

Està coordinat per Participació

Ciutadana, a través de Torre Jussana

– Serveis Associatius.

L’Ajuntament va començar a treballar

en aquests serveis ara fa quasi 5 anys,

amb la creació de la web de Torre

Jussana – Serveis Associatius, que

dona informació i difusió dels temes

d’interés per a les associacions. La

web de Torre Jussana és una de les

més visitades de l’Ajuntament de

Barcelona i s’ha convertit en una

potent eina per al treball associatiu.

Ara, dins del Pla bcn@ssociacions, la

web de Torre Jussana s’ha redissenyat

amb més opcions interactives, que

donen tot el protagonisme a les asso-

ciacions i tots els serveis per a la difu-

sió de les seves activitats i notícies,

l’accés a infrastructures, el recull

exhaustiu i actualitzat d’actes i temes

d’interès, un servei ràpid de suport a

la gestió i funcionament, la connexió

directa amb les altres entitats...

Mentrestant, s’han distribuït ja 400

ordinadors de segona ma i gratuïta-

ment entre altres tantes associacions de

Barcelona. Aquesta campanya, que s’i-

niciava l’any passat, ha permès reutilit-

zar els ordinadors que el parc informà-

tic de l’Ajuntament va substituint.

Aquest mes de novembre es presenta

el Pla bcn @ssociacions al Centre de

Cultura Contemporània de Barcelona

i tots els nous serveis gratuits per a

les associacions: conexió a internet

gratuita, ddreça de correu associati-

va, confecció de pàgines web, hosta-

latge de pàgines web, accés als ser-

veis de Torre Jussana Virtual, forma-

ció de les associacions en noves tecno-

logies, aula informàtica, cessió d’e-

quipaments informàtics, impuls a la

creació de xarxes ciutadanes.

Bona part d’aquests serveis ja s’han

posat en marxa i són ja disponibles.

Un exemple: la web de Torre Jussana

dona ja l’hostalatge i enllaç a més

400 diferents webs d’associacions, de

les quals 150 han sigut íntegrament

confeccionades i actualitzades gratuï-

tament pels servies de Torre Jussana,

amb disseny personalitzat i a mida de

cada entitat.

17

barcelonaen xarxa

A partir d’ara serà més senzill donar-se d’alta a

l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE)

des de casa. O demanar el justificant de

convivència del Padró Municipal des de la

pantalla de qualsevol ordinador connectat a

Internet. L’Ajuntament està renovant el disseny i

el contingut del seu apartat de tràmits a la web

municipal, amb l’objectiu de facilitar al ciutadà

la consulta o realització de tràmits per Internet.

El nou sistema és més còmode. Simplifica l’ex-

plicació dels tràmits i el procés de sol·licitud. A

més, s’han agrupat en un sol apartat els tràmits

que es poden fer directament per Internet, que

són 47. En total, la web de l’Ajuntament ofereix

informació sobre més de 600 tràmits municipals

i no municipals.

Els tràmits més fets per Internet són l’alta-auto-

liquidació de l’IAE, la domiciliació bancària de

tributs municipals i preus públics, i els justifi-

cants de convivència i residència del Padró

Municipal d’Habitants.

Nova aplicació de tràmits i gestions

(www.bcn.es)

El teatre municipal Mercat de les Flors

ja té adreça a la web municipal. A més de

conèixer la història del Mercat, en aquest espai

es pot trobar informació sobre la programació

de la temporada i altres activitats que es fan al

teatre, com ara els Tallers al Mercat -un

programa pedagògic adreçat als alumnes de

secundària-, el Supermercat -la programació

golfa dels dissabtes a la nit, amb música, cinema,

arts plàstiques, multimèdia, instal·lacions...-

o iniciatives com el Teatre Virtual, un projecte

que uneix teatre i Internet.

La web del Mercat disposa d’un apartat per a què

tothom opini sobre el funcionament del teatre i els

espectacles que programa -El públic participa-, i

informa de punts de venda d’entrades i de des-

comptes. També ofereix la possibilitat de sol·lici-

tar la targeta d’Amics del Mercat per Internet.

www.bcn.es/icub/mflorsteatre

El Mercat deles Flors

estrena espai a la web

Ja és més fàcil tramitar

per Internet

18

Oficina TroballesC/. Ciutat, núm. 9, planta baixa (Ciutat Vella)Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h.Telèfon: 010

barcelona què cal fer per...?

Barcelona és una ciutat molt gran i amb un gran índex de

mobilitat dels seus habitants. Per això és habitual que obli-

dem alguna de les nostres pertenences a qualsevol comerç,

transport públic o al mateix carrer.

Dins del primer semestre de l’any 2000, hem recollit a

l’Oficina de Troballes de l’Ajuntament de Barcelona prop

de 17.000 objectes oblidats o extraviats. D’aquests, més

del 30% s’han pogut retornar al seu propietari.

Sempre que trobem un objecte extraviat, a més de poder-

lo lliurar a la mateixa Oficina de Troballes, es pot lliurar a

qualsevol caserna de la Guardia Urbana o a qualsevol

Oficina d’Atenció als Ciutadans. Aquí el faran arribar a

l’Oficina de Troballes per la seva catalogació i posterior

retorn al propietari. Igualment, a l’Oficina de Troballes es

reben tots aquells objectes que s’han trobat als transports

públics, taxis, objectes recollits per la Policía Nacional,

Mossos d’Esquadra o bústies de Correus.

Si heu perdut alguna documentació o objecte, el més habi-

tual és que en uns dies es rebi a l’Oficina de Troballes de

l’Ajuntament. Si aquest objecte disposa d’alguna identifi-

cació del propietari, des de l’Oficina es posaran en contac-

te amb ell per tal que el passi a recollir (cas d’objectes de

valor) o el faran arribar per correu certificat (cas de docu-

mentacions). Com és lògic, de vegades costa esbrinar qui és

el legítim propietari d’un objecte. Per aquest motiu, si us

adoneu que heu perdut algun objecte identificable per

algun número de sèrie, recomanem que truqueu al telèfon

010, on us informaran si aquest objecte ja es troba a

l’Oficina de Troballes.

Evidentment, sempre es fan les comprovacions per tal de

garantitzar que el reclamant de l’objecte sigui el propie-

tari legítim. Sempre que sigui possible, s’ha de presentar

la factura, rebut de compra o contracte en el cas de telè-

fons mòbils.

Per últim, no oblideu portar alguna documentació oficial

que us identifiqui en el moment de recollir l’objecte. I si

demaneu a una tercera persona que vagi a recollir algun

objecte en sel vostre nom, s’ha de fer una autorització

escrita on constin totes les vostres dades personals.

Si hem perdut un objectei volem recuperar-lo

19

barcelona Edita: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Consell d’Edicions iPublicacions: Vladimir de Semir (president), Enric Casas (coordinador), Mario Giménez (secretari), Joan-

Anton Benach, Assumpta Escarp, Jordi Marti, Francesc Navarro, Marta Continente, José Pérez Freijo,

Antoni Puig. Director: Francesc Navarro. Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Carme Anfosso.

Redacció Districtes: Pilar Fernández (Ciutat Vella), Caridad Farre (Eixample), Josep Pasqual (Sants-

Montjuïc), Gemma Galvez (Les Corts), Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), Isabel Pagés (Gràcia), Esther

Sust (Horta-Guinardó), Rosa Farga (Nou Barris), Susana Gómez (Sant Andreu), Ferran Martorell (Sant

Martí). Edició web: Ramon Muns. www.publicacions.bcn.es/BI. Disseny: Zinc design& communication.

Maquetació: Cristina Vidal. Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis Clúa, Manel Socías, Rafael Escudé. Foto

portada: Pere Vives. Han col·laborat en aquest número: Inma Puig i Xavier Cubells. Fotomecànica:Imatge i Producció Editorial. Impressió: Rotocayfo-Quebecor SA. Dipòsit Legal: 29175-94.

• Exposició Calders. Els miralls de la Ficció al CCCB

barcelonabreus

Barcelona és de color...-Blau. Pel mar.

Un record de Barcelona?-La moguda de la Rambla, el carrer Elisabets... Jo

sóc de Sant Cugat, i recordo quan vaig començar a

estudiar a l'Institut del Teatre, l'any 1976, i havia de

baixar cada dia a Barcelona per anar a classe.

Un lloc per passejar?-El Passeig de Gràcia, perquè és molt urbà, molt

clàssic, molt cosmopolita. O el Park Güell, on anava

a passejar la meva gossa. M'agrada Barcelona per-

què té tots els avantatges de la ciutat gran, però és

molt habitable.

Un barceloní: -Eusebi Güell.

On convidaria a sopar a uns amics estrangers?-A dalt de tot del Tibidabo, des d'on hi ha una vista

preciosa.

Barcelona de dia o de nit?: -De dia

Mar o muntanya?: -Muntanya.

Ciutat Vella o Eixample?-Ciutat Vella, perquè hi vaig viure. M'agraden els

seus carrerons estrets, les bortigues i que no hi ha

tants cotxes com a l'Eixample.

Canviaria Barcelona per...-...mmm... És difícil de dir. Home; per Florència,

potser, tot i que comparat amb Barcelona és una

altra cosa.

Què es podria millorar de Barcelona?-S'han fet bastants espais per a vianants, però cal-

dria millorar la circulació i l'aparcament, perquè

creuar un carrer continua costant bastant. Però no

et pensis que gaire coses més.

Emma VilarasauRobert i Sonia Delaunay s'ins-

criu en la línia d'exposicions que

el Museu Picasso realitza regu-

larment al voltant de las van-

guardies que conformen el panorama artístic de la prime-

ra meitat del segle. Es donarà una visió general de l'obra

de Robert i Sonia Delaunay i també es pretén profundit-

zar especialment en els anys en que la parella va

instal·lar-se a la Península Ibèrica. Entre 1914 i 1921

Robert i Sonia Delaunay van viure a Portugal i Espanya

(Vigo, Madrid, Bilbao; Barcelona i Sitges). Va ser un

periode prolífic i molt ric L'exposició presenta mostra una

completa mostra d'unes tres-centes obres entre pintures,

dibuixos, gravats, ceràmiques realitzats pel matrimoni

Delaunay, Robert (París 1885-Montpeller 1941) i Sonia

(Gradizahsk, Ucraïna, 1885-París 1979). L'exposició es

completa al Museu de Tèxtil i d'Indumentaria (Montcada,12),

on es presenten els tapissos i catifes de la darrera època

L’exposició resta oberta fins el 21 de gener.

La mostra Calders. Els miralls de la Ficció pretén poten-

ciar la imatge d’un Pere Calders complex i incisiu, que ens

retorna, a través dels seus contes i les seves novel·les, una

imatge pertorbadora de la realitat que ens envolta; que fa

trontollar les seguretats en què ens hem instal·lat. Més

enllà del Calders encasellat en el gènere contístic,

Castellanos i Melcion volen reivindicar un Calders capda-

vanter en la investigació de la literatura, relacionant amb

l’avantguarda i el realisme màgic. Un Calders amb inquie-

tuds creatives per altres disciplines artistiques com el

dibuix, el grafisme, la fotografia, el cinema....En definiti-

va, aquesta exposicó vol subratllar Pere Calders com a cre-

ador exponent del segle XX. L’exposició resta oberta fins el

28 de gener.

• Robert i Sonia Delaunay al Museu Picasso

La Barcelona de...

ENS PREPAREM PER FER UNA BARCELONA MÉS NETA.

GRÀCIES PER COL·LABORAR.

Nous vehicles. Nous contenidors. Nous uniformes. Nous horaris. Nous serveis. Noves tecnologies.

Per fer una Barcelona més neta la nostra preparació és fonamental. La teva col·laboració també. Gràcies.

Aplicaciones a tres tintas sobre fondo blanco

FEM-HOAcord Cívic per una Barcelona neta i sostenible

Ajuntament de Barcelona

bcn.es/neta