07. Paisatges percebuts i viscuts. Imaginari col·lectiu

EL REC COMTAL AL PAS PER BARCELONA. DE MONTCADA 1 REIXACH A BARCELONA: EL PLA DE L:AIGUA

07. PAISATGES PERCEBUTS 1 VISCUTS. IMAGINAR! COL·LECTIU

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS

Quadrimestre de Tardar 2013-2014 Es cola Técnica Superior d' Arquitectura del Valles Universitat Politécnica de Catalunya

Entenem Paisatge Cultural com a la percepció d’un o més individus sobre un entorn, un lloc, una època, una acció.Aquesta percepció del territori varia al llarg de la història en funció del temps, lloc i la persona que ho experimenta, de manera que cada paisatge es pot viure d’infinites formes.

El Rec Comtal, en aquest sentit, va començar sent la font de vida dels Barcelonins i va acabar sent una infraestructura en l’oblit de les persones.Noves iniciatives plantegen posar en valor el traçat original del rec , recuperant així el llegat històric de tants avantpassats.

Si parlem de Paisatge Cultural en el Rec Comtal, o millor encara, el Rec com a Paisatge Cultural, veiem que degut a totes les vivències que en aquest espai s’han desenvolupat, però també la importncia que ha tingut el rec en el desenvolupament, té implícites una sèrie de característiques que li confereixen unes qualitats de paisatge a molts nivells, i no simplement qualitats de modificació del seu entorn.

Creiem, per tant, que és important recuperar la memòria d’aquest espai, un ìndret que al llarg de més de mil anys ha fet funcionar una ciutat que no li ha donat l’esquena fins als últims anys, on només aquells amb més edat senten amb nostàlgia bells moments d’infància.

PRÒLEG

El Rec Comtal a la vida de les persones

1. Segle X al XIII 1.1 Qui Gestiona el Rec 1.2 Qui viu amb el Rec 1.3 Qui viu del Rec

2. Segle XIV al XVIII 2.1 Qui Gestiona el Rec 2.2 Qui viu del Rec 2.3 Qui viu amb el Rec 2.4 El Rec Comtal a la literatura

3. Segle XIX al XX 3.1 Qui Gestiona el Rec 3.2 Qui viu del Rec 3.3 Qui viu amb el Rec 3.4 Premsa escrita 3.5 Es tanca el Rec Comtal

4. Segle XXI 4.1 Qui Gestiona el Rec 4.2 Qui viu del Rec 4.3 Qui viu amb el Rec 4.4 Premsa escrita

5. Possibles accions de futur

ÍNDEX

R E C C O M T A LAndree Angelstorf _ Joan CallaoSergi Casanovas _ Pere MontllorGerard PuigPAISATGES CULTURALS

ROJECTES ENs.X

Crea

ció d

el rec

com

tal

Fund

ació d

e la

coro

na d

’Ara

gó

1162

Inva

sió

musu

lman

a de

Bar

celona

985 s.XI

El rec comtal va ser construït al segle X durant el reinat del compte Miró (Compte Mir 954-966) aprofitant una antiga conducció romana del segle I d.C. La canalització romana ideada per el transport d’aigües blanques no portaria prou cabal per permetre un sol ús agrícola o industrial. Aquest fet va motivar la creació d’una nova canalització a la Barcelona medieval, el rec comtal. Aquest va seguir un traçat similar al de l’ aqüeducte però amb un traçat més sinuós determinat per la major necesitat energètica per moure els molins.

BARCELONA

R E C C O M T A LAndree Angelstorf _ Joan CallaoSergi Casanovas _ Pere MontllorGerard PuigPAISATGES CULTURALS

ROJECTES EN

s.XIII

Expa

nsió d

emog

ràfic

a qu

e ge

nera

fo

rta

dema

nda

agríco

la

Es c

onst

itueix

el

Cons

ell de

Cen

t

1265

Es con

stitu

eixe

n les

Corts

cata

lane

s

1283

S’incia

la

cons

truc

ció d

e la cat

edra

l gò

tica

1298

Crea

ció ú

ltima

mura

lla

de B

arce

lona

1260 s.XII

RIU BESÒS

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s’encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s’encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.Durant el seu regnat es creu que es construí el Rec Comtal de Barcelona, canal que duia les aigües del riu Besòs fins a la muralla de Barcelona.

QUI GESTIONA EL REC

COMTE MIRAutor desconegut

QUI VIU AMB EL REC

En aquesta època la gent de Barcelona utilitzava l’aigua del Rec comtal per a realitzar feines de la llar, i fins i tot, segons algunes fonts, era utilitzada per al consum.

Pintura moli farinerAutor desconegut

QUI VIU DEL REC

Fresc agrícolaAutor desconegut

Es produeix una expansió demogràfica de la ciutat que genera una forta demanda de productes agrícoles. Es comença a aprofitar l’aigua del Rec Comtal per a regar els conreus.

En aquesta època hi havia 13 molins fariners que aprofitaven la força del aigua del Rec Comtal en comptes de la força animal.

Pintura moli farinerAutor desconegut

R E C C O M T A L

Andree Angelstorf _ Joan CallaoSergi Casanovas _ Pere MontllorGerard PuigPAISATGES CULTURALS

ROJECTES EN

s.XIV s.XV

Durant el segle XIII es produeix una expansió demogràfica de la ciutat que genera una forta demanda de pro-ductes agícoles. Associada a aquesta crescuda de l’activitat agrícola apareix la zona de l’”Hort i vinyet” de Barcelona, entre els molins del Clot, el Rec Comtal i el mar. També rebrán un gran impuls les activitats industrials al seu voltant. Cap a finals del S. XV hi havia 13 molins fariners i 2 de producció textil al llarg de tot el recorregut.Fins el 1778 no es produiran grans transformacions en el sistema d’aprofitament d’aigües potables al Pla de Barcelona quan s’obren les primeres galeries sota el riu Besòs.

Al llarg del segle XVII el subministrament depèn de les font de Collserola-Rovira i roman practicament invariable, tot i que pateix freqüents reparacions en les antigues conduccions.

Cons

truc

ció d

e Sa

nta

Maria

del M

ar

1329-1383

Saqu

eig

del ba

rri

jueu

1391

Inici d

e co

nstr

ucció

de

ls h

ospita

ls S

ant

Pau

i San

ta C

reu

1401

Guer

ra c

ivil

cata

lana

1462-1472

GRÀCIA

SANT MARTÍ DE PROVENÇAL

SANT ANDREU

MONTCADA I REIXAC

R E C C O M T A L


ROJECTES EN

s.XVI s.XVIIIs.XVII

Visita

de

Carles

I

1519

Atac

de

pira

tes

arge

lins

1527

Esta

nça

de M

igue

l de

Cer

vant

es

1610

Revo

lta

cata

lana

co

ntra

Felip IV

1640-1652

Guer

ra d

e Su

cces

ió

1702-14

Es c

omen

ça a

con

stru

ïr

la C

iuta

della

1715

RIU BESÒS


QUI GESTIONA EL REC

Auto de Fe por Santo Domingo de Guzmán, 1495Autor Pedro Berruguete

Administració de l’ús.

En el rec es regarà per torns i el temps vindrà determinat pels regadors públics. En temps de se-quera no es segueix el règim de torn, i el síndic administrador suprem és investit com a màxima autoritat per decidir el que millor convingui. El Rec disposava d’una junta general de regants formada per tot els usuaris; la Junta de Govern, conformada pels electes i el síndic o l’administrador suprem del rec, els fons de mancomunitat i el regulador de la distribució de l’aigua en períodes d’estiatges.

Tret característic medieval de resperesentar les persones de diferent tamany en funció de la seva jerarquia

QUI VIU DEL REC

Corpus de sang 1907Autor Antoni Estruch

Esquema de l’època dels molins existents

Van ser alguns dels lemes que els sega-dors cridaren durant la diada religiosa del Corpus Christi del 7 de juny de 1640

"Visca la terra!" "Visca lo rei!"

"Visca Catalunya!"

La ciutat és artesanal, marinera i mercantil, però com totes les ciutats d’aquell temps una mica camperola. No és fins després del 1300 que es prohibeix que vagin pels carrers els porcs que crien els barcelonins per al seu consum, i que molt probablement mengen les escombraries que es llencen a la via pública. També es bat el gra a qualsevol indret; les improvisades eres urbanes no es limiten fins l’any 1335, però encara a les darreries del segle XV es bat el gra a les eres del carrer dels Tallers.

Dins la ciutat hi viuen alguns hortolans i llauradors, especialment al Raval; la major part de ciutadans conreen horts a les eixides de les cases, a les hortes de Sant Pau o bé fora de la muralla a l’hort i el vinyet de la ciutat. A les darreries del segle XV es continua trepitjant el raïm a les entrades i alguns crien pollastres i gallines a patis i golfes.

Les parròquies del territori estan habi-tades per pagesos, molts dels quals viuen sota el domini d’algun senyor eclesiàstic o laic; alguns burgesos inverteixen en terres, viuen part de l’any a les seves torres escampades pel pla, administren la seva producció i viuen essencialment de les rendes agràries. En plena revolta remença, pel febrer de 1450, els consellers barcelonins cons-taten que els pagesos del Vallès han fet resistència al veguer i que “això són les primícies de tot mal, ja que després del tro ve la pluja”. La revolta s’estén entre els pagesos, del pla: per sobre la Trinitat, passat Sant Andreu s’apleguen pagesos armats amb ba-llestes i llances. La revolució camperola arriba a les portes de la ciutat.

QUI VIU AMB REC

De bon matí s’obren els portals de la muralla i entren els camperols i les camperoles de la rodalia amb cabassos i cistelles plenes de queviures per portar-los al mercat; les mestresses de casa, o les serventes o esclaves de les llars benestants, obren les portes de les cases que queden tancades només de nit, i ja ben d’hora es poden veure grups de veïnes que surten a filar al pedrís que hi ha vora el portal, on intercanvien notícies i coneixements i se socialitzen els infants. La ciutat a punta de dia s’ha posat en marxa.

Al llarg dels darrers segles medievals hi ha un canvi de formes de vida i de mentalitats: la ciutat esdevé cada cop més urbana. Hi ha com a prioritat la defensa, com es veu amb la construcció de les muralles, però també es té cura de l’aspecte de la ciutat. Ben curiosa és l’ordinació de l’any 1302 que mana treure les pintades de les parets, gràcies a la qual comprovem que alguns barcelonins saben escriure, que alguns s’atreveixen a pintar a les parets i que els consellers no tenen el mateix sentit de l’estètica que els improvisats pintors ni comparteixen els lemes que escriuen.

Des de mitjan segle XIV s’urbanitzen algunes places -la del Blat, la plaça Nova, la de Sant Jaume- amb vista a reservar espais oberts i s’eixampla el Born, espai per a festes i tornejos. L’escenari de la vida del poble urbà és sovint el carrer, on es produeixen manifestacions públiques diverses. Les autoritats ordenen la vida al carrer, els pregoners fan saber les prohibicions i les informacions a so de trompeta. Tot a la ciutat medieval entra pels sentits, i els símbols visibles i els missatges orals arriben a la majoria illetrada. Als mercats, a les esglésies, a les fonts i fins al voltant de les forques s’hi apleguen colles de badocs, gent senzilla que està disposada a meravellar-se per tot.

La pintura mostra el pas del Rec comptal al pas del Bornet. (Part més estreta del Pla d’en Llul que anava del passeig del Born fins al convent de Santa Clara.

EL REC COMTAL A LA LITERATURA

A la cruïlla dels carrers del rec i princesa, al 1825, encara hi subsistita un dels vells molins de moldre grà, com queda reflexat en el llibre de Santiago Rusiñol L’Auca del senyor Esteve:Conforme havien convingut, en comptes d’anar de dret a Sant Cugat, que era a on s’havia de batejar, volien aprofitar el gasto, i anirien a donar la volta. Primer passarien, segons tractes, de llarg a llarg del cuartel; després, pel Passeig de Sant Joan; després, pel carrer de la Princesa, Plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe, i en sent a la Plaça Nova, es ficarien pels carrerons, i cap a Sant Cugat, per allí a on poguessin.Per davant del cuartel van passar al trot; els dos cavalls eren valents: a dintre del cotxe ningú parlava, però hi havia molta harmonia; a fora, el cotxer explicava al senyor Ramon les qualitats del bestiar; però en ser al davant del Rec van fer la primera parada. Tot el carrer de la Princesa, el dels Assaonadors, fins al Born, era una espessor de carros, de crits, de trasbals i de bullici. L’auca del Senyor Esteve, Santiago Rusiñol Capítol 3, primera part

El segle XIX va ser d’un gran creixement per a la ciutat, tant a nivell demogràfic com econòmic i urbanístic amb l’execució de nombroses obres d’infraestructura i l’acabament d’altres iniciades el segle anterior. El pla d’eixample i l’annexió de diversos municipis confrontants van suposar una gran ampliació del perímetre urbà. El procés d’indus-trialització i modernització de les infraestructures i els serveis urbans van comportar un canvi radical en el nivell de vida (electrificació, enllumenat públic, canalitzacions, transports), que va guanyar en confort i qualitat de vida. No obstant això, a nivell social, es va viure una època de gran conflictivitat social, provocada per la lluita de classes originada per la gran diferència de nivell de vida entre la classe obrera i la burgesia. La cultura va experimentar una gran revitalització, ressorgint l’idioma català a nivell literari, mentre que el modernisme va ser l’expressió artística per excel·lència de la nova societat barcelonina.El segle XX va començar amb l es mateixes agitacions polítiques amb que va acabar el segle anterior, que cristal·litzaria en la Guerra Civil. La dictadura franquista va significar un període de certa decadència en l’evolució de la ciutat, encara que la posterior arribada de la democràcia i la reins-tauració dels drets propis dels catalans rellançar la tradicional vitalitat barcelonina. El continu progrés tant econò-mic com social han portat a la ciutat a ser una urbs de gran rellevància tant en el context espanyol com europeu

GRÀCIA

POBLENOU


CLOT

R E C C O M T A L


ROJECTES EN

s.XIX

Al 1852 comencen les obres de la última ampliació de les mines del Besòs. Aquesta conducció acaba al repartidor del Reixegó on les persones que reguen i els molins es reservaven en exclusiva les dues terceres parts del cabal de les mines de Montcada. La superfície regada s’amplia i es modernitza l’infraestuctura de repartició de l’aigua. Cada vegada guanya més importància l’activitat industrial en detriment de les activitats agrícoles; Sant Andreu i Sant Martí passen a ser forts nuclis consumidors de l’aigua. L’eixample de Cerdà acabaria amb el regadiu de la zona situada entre Ciutat Vella i Sant Andreu de Palomar.

Ocup

ació N

apoleo

nica

1808-13

Viat

ge in

agua

ral de

fer

roca

rril

Barcelon

a-Ma

taró

1848

S’ap

rova

el Plà

d’Eixa

mple

d’Ild

efon

s Ce

rdà

1859

Primer

a Re

pública

1873-84

S’inicia

la c

onst

rucc

ió d

e la

Sagr

ada

Familia

1882

Expo

sició

unive

rsal

1888

Primer

es e

lecc

ions

dem

ocrà

tique

s mu

nicia

ls

1975

MONTCADA I REIXAC


R E C C O M T A L


ROJECTES EN

s.XX

Expo

sició

unive

rsal

1888

Manc

omun

itat

de C

atalun

ya

1914-25

Sego

na R

epúb

lica

1931-36

Expo

sició

Unive

rsal

1929-30

Guer

ra C

ivil

Espa

nyola

1936-39

Mor

Gene

ral Fc

o. F

ranc

o

1975 1979

QUI GESTIONA EL REC

Després del procés de desamortització i les reformes liberals, els drets de l’ús de l’ai-gua serien adquirits per una Societat de Propietaris, formada per els propietaries de fínques agrícoles que tenien el dret a rec, els dels molins i l’ajuntament de Barcelona.Es reconeix la llibertat dels aprofitaments als propietaris que tenien la propietat d’ús, tot i que jurídicament no eren els propietaris del canal. Al 1838 es celebra la primera Junta General d’Usuaris del Rec Comtal i les seves Mines. Dos anys més tard s’aproven les ordenances per al règim, es constitueixen el govern de la Societat de Propietaris i amb això culmina el procés de despatrimonialització de les aigües. La Societat es fa càrrec de l’administració i control de les aigües del Rec, que tradicionalment tenia el Reial Patrimoni.

Alcalde de Barcelona s.XIX Francesc Rius i Taulet

Escut de la junta directiva d’usuaris del Rec Comtal.

QUI VIU DEL REC

Pas del Rec tocant les parets de la fàbrica de Colorants Can Pellicer. Fotografia de Tomàs Fàbregas

Vista panoràmica de l’indret on acabava el carrer Dr. Santponç. Al fons el Turó de Montcada ja molt escapçat per l’extracció de ciment. Fotografia de Tomàs Fàbregas

Al 1852 comencen les obres de l’última am-pliació de les mines del Besòs. Aquesta conducció acaba al repartidor del “Reixegó” on els regants i els molins es reservaven en exclusiva les 2 terceres parts del caval de les mines de Montcada. La superfície regada s’amplia i es moder-nitza l’infraestructura de repartició de l’aigua. El terç restant que surt del reixegó, va destinat al con-sum de boca mitjançant una canonada independent.El mercat agrícola s’especialitza i es produeix una substitució progresiva de cereals, cànyam i llegums per hortalitzes i verdures. Aquest rega-diu se situava al costat oriental, entre el riu del Besòs, el mediterràni, Barcelona i la Ciutadella.Al 1879 algunes empreses privades satisfan les necessitats hidrològiques de noves zones de la ciutat comtal. Malgrat el descens de la superfície regada (eixample Cerdà i explosió demogràfica de finals del s.XIX) i el nombre d’usuaris de les aigües del rec, l’hort del plà de Barcelona conti-nuarà essent el sector amb més vitalitat, especial-ment en els pobles de Sant Martí de Provençals i de Sant Andreu de Palomar. En canvi, la zona de Ciutat Vella el rec queda integrat a la xarxa de clavagueram.La desaparició del Rec Comtal es va accelerar a mitjans del s XX, degut al gran creixement demogràfic dels anys 60, i va passar a ser la clavaguera de la ciutat i els terrennys que regava van passar a ser ocu-pats per usos residencials i, especialment, industrials.

QUI VIU AMB REC

La falta d’ús del Rec va ser perjudicial per la qualitat del rec, cada vegada més olvidat i més contaminat. És també significatiuque com més s’avançava en el seu recorregut, en pit-jor estat es trobava.

Vida del canal al interior de la ciutat.

Nenes jugant en el curs del Rec comtal, carrer Madriguera al barri de trinitat Vella, Barcelona, al 1952. Foto donada per Maria Rosa Martínez Gonzalez, al arxiu Asoc. COM Per la recerca i la divulgació de la memòria de Trinitat Vella.

Dona rentant al Rec a la zona de Sant Andreu.

PREMSA ESCRITA

La Vanguardia, 3 Març de 1961

“Como se comprende, el creciemiento de la ciudad de Barceloan hizo preciso cubrir paula-tinamente el famoso “rec comtal”, del qual sólo quedan tramos descubiertos muy a oriente del casco urbano”

La Vanguardia, Dimecres, 04 octubre

“A la Acequia Condal son arrojados toda clase de animales muertos, cuyos aromas de putrefacción hemos de disfrutar.Tenemos noticia de que en varias ocasiones el jefe del cuartel de la guardia civil, próximo á la Acequia Condal, se ha quejado á las autoridades de haber enfermado de fiebres algunos guardias, producidas por la maldita acequia.”

PREMSA ESCRITA

Porqué ese empeño en que no desaparezca del interior de Barcelona el horrible (foco de infección que supone la Acequia Condal?)”

“Porqué ese empeño en que no desaparezca del interior de Barcelonael horrible foco de infección que supone la Acequia Condal”

La Vanguardia, 4 octubre 1911

La Vanguardia, 6 Octubre 1911

Tots somiem en poder recuperar algun dia part del Rec Comtal al seu pas per Sant Andreu de Palomar. A tots ens bé al cap el parc de Vallbona on podem veure part de la sèquia amb ànecs i petits horts regats encara per aquesta sèquia mil·lenària, però els barcelonins de finals del segle XIX i principis del XX veien el Rec de manera diferent.

El buidatge realitzat a la Vanguardia entre 1888 i 1937 ens parla sempre del mal estat de la sèquia i de la perillositat que provocava aquesta. Els barcelonins i la gent del Pla de Barcelona la veien només com un perill amb aigua bruta.

Per exemple, l’11 d’agost de 1903 el diari feia referència a l’aparició de diversos cadàvers de gossos morts i en estat de descomposició dins del Rec Comtal, entre els carrers Nàpols i Roger de Flor.

El Rec servia també per ocultar crims, com per exemple el que es va descobrir el 15 d’abril de 1901 quan uns nens van descobrir les restes d’un crani humà sota el pont de la riera d’Horta a Sant Andreu de Palomar. La policia va determinar que aquell crani portava molts anys allà.

Els lladres també l’utilitzaven per amagar sota els ponts les restes desaprofitables dels seus botins, una caixa forta el 1902, dos sacs de blat i les restes d’un cavall esquarterat el 1908; i ja parlant de la inestabilitat política de principis del segle XX sabem de la col·locació i ocultació de diversos explosius i armes als ponts del Rec Comtal per cometre actes de sabotatge.

- El 12 de novembre de 1907, un empleat encarregat de netejar els sifons del Rec va trobar 10 bombes del sistema Orsini ocultes entre els carrers Almenara Alta i Acéquia Condal. Sortosament, les bombes, de ferro i de la mida d’una taronja, estaven descarregades.

- El 9 de novembre de 1909, un operari que estava netejant el sifó del Clot va trobar ocult un fusell Remington prop de l’església del Clot, segu-rament de la Setmana Tràgica ocorreguda només uns mesos abans.

- El 21 de gener de 1933, uns nens van trobar al Rec una bomba que va ser trasllada en carro blindat fins al camp de la Bota.

- El 29 de novembre de 1933, en canvi, va esclatar una bomba sota el pont que utilitza la Meridiana per creuar el Rec.

En aquest període en el que hem realitzat el buidatge trobem també fins a 8 persones ofegades al Rec Comtal.

- L’1 de novembre de 1889, una dona es trobada morta a la platja de la Barceloneta al caure a la tarda anterior al Rec Comtal. El carrabiner Cayetano Forés va trobar el cadàver de la desafortunada senyora.

- El 3 de gener de 1892, va aparèixer flotant al Rec el cadàver d’un noi jove.

- El 28 de març de 1898, un home de 66 anys queia al Rec Comtal a les 7 del matí. Uns obrers sentiren els crits i intentaren ajudar-lo però fou massa tard, l’home va acabar morint. En aquest cas sembla ser que fou un suïcidi ja que l’home s’havia llençat al mar uns dies abans però havia estat llavors salvat de la mort.

- El 5 d’abril de 1902, entre els carrers Sicília i Sardenya va aparèixer surant a l’aigua del Rec Comtal un jove ben vestit. L’home fou reconegut posteriorment, es tractava de Ramon Gómez Abarca.

- El 23 de desembre de 1905, el guàrdia José Español va descobrir al Rec, entre els carrers Marina i de les Corts, el cadàver d’un home d’uns 50 anys, vestit amb un traje de pana color oliva, un mocador de cotó al coll i unes espardenyes negres. Sembla ser que al caure es va fer unes ferides i al final va acabar ofegant-se.

- El 26 de maig de 1912, a les 6 de la tarda, s’ofegava un nen de 6 anys, Juan Ribés Guinart, en un sifó del Rec Comtal, al costat de l’església del Clot.

- El 21 de setembre de 1926, un nadó de 22 mesos, Pedro Miralles, va caure-li a la seva mare dels braços quan passejava per la sèquia a l’alçada del carrer Bofarull, cantonada amb Navas de Tolosa. El nen fou rescatat i portat al dispensari de Sant Martí de Provençals, però malaurada-ment va acabar morint.

- El 9 d’agost de 1928, van trobar el cadàver d’una dona, Victòria Hernández, sembla ser que va relliscar i va caure al Rec prop del Torrent del Niño, a la Trinitat.

Però no només van haver morts al Rec Comtal, també trobem registrats diversos accidents provocat per la caiguda involuntària de la gent a la sèquia, o nens petits que es banyaven i patiren ferides:

- 5 de gener de 1892, un músic francès va caure accidentalment a la sèquia a l’alçada de La Sagrera.

- El 9 de gener de 1892, al mateix tram queia també un nen de 12 anys que sortosament va aconseguir sortir.

- El 25 de setembre de 1896, una ràfega de vent feia caure a un home al Rec Comtal sense que patís mal.

ES TANCA EL REC COMTAL

R E C C O M T A L


ROJECTES EN

s.XXI

R E C C O M T A L


ROJECTES EN

QUI GESTIONA EL REC

Estació de tractament del aquïfer del Besòs.

Aquesta estació de tractament ha permès recuperar la captació del aqüifer del Delta del riu Besòs, un embasament natural subterrani, abandonat a 1995.

L’estació de tractament de l’aigua potable (ETAP) de la central Besòs està formada per quatre línees de tractament (una de nanofiltració i tres d’ósmosis) que tracten de l’aigua del aqüífer del Besòs i la del Rec Comtal.

La posada en marxa d’aquesta ETAP permet controlar el nivell freàtic del aqüífer i estalviar en moltes estraccions d’aigua que s’han de fer per evitar inundacions en el metro i els aparcaments.

En una zona d’elevada demada d’aigua, l’aqüífer aporta uns quinze hectòmetres cúbics al any. Ara, només la gent dels últims horts de la “Ponderosa” aprofita l’aigua abans de que evaqüí les seves aigües al Besòs.

QUI VIU DEL REC

ÚLTIMS CULTIUS AMB L’AIGUA DEL REC COMTALAgricultura de Vallbona “La Ponderosa”

Actualment, hi ha unes parcel·les a l’entrada de Barcelona Trinitat Vella que són utilitzades des de fa anys per a conrear diferents hortalises i comercialitzar-les. Segons el propietari, que fa més de 50 anys que és arrendatari de la zona, la qualitat de l’aigua és excel·lent per a regar i fins i tot és apta per al consum. Es tracta d’un solar que va ser comprat per una empresa que volia dur a terme un projecte per a urbanitzar aquesta zona amb habitatges sense respectar ni tenir en compte la traça del Rec Comtal. Aquest fet demostra la poca preocupació de l’ajuntament envers el Rec Comtal.

QUI VIU AMB REC

REiVINDICACIONS VEINALS PER A DIGNIFICAR EL REC COMTALIntervenció artística, festiva i reivindicativa organitzada per Montcada Paròdia, amb el suport de l’Associació de Veïns de Montcada Can Sant Joan i l’Associació de Dones Actives de Vallbona -Nou Barris.La campanya veïnal per la dignificació del Rec Comtal es va iniciar fa un any. En aquest temps l’ajuntament de Mont-cada ha fet una petita intervenció i el de Barcelona no ha fet absolutament res. El veïnat diu que “Encara queden moltes accions per la seva dignificació. Il·luminació, compactar el camí i fer-ho més ample, netejar tot l’espai, treure la brossa incrustada, senyalitzar el patrimoni, realitzar activitats culturals i educatives…” Conclouen dient: “Si el Rec Comtal estigués a Sarrià ja estaria arreglat” Ha estat una acció organitzada per Montcada Paròdia amb el suport de les Dones Actives de Vallbona-NouBarris i l’AVV de Montcada Can Sant Joan. Ha consistit en un cercavila pels carrers dels municipis per finalitzar amb un bany i un esmorzar popular a les aigües del Rec Comtal.

Font: bereshitbcn.blogspot.com.es

QUI VIU AMB REC

REiVINDICACIONS VEINALS PER A DIGNIFICAR EL REC COMTALEl veïnat de Montcada Can Sant Joan s’ha desplaçat fins el barri de Trinitat Vella a Barcelona per exigir la intervenció global sobre el Rec Comtal als polítics de Montcada i Reixac i Barcelona. Han comtat amb la participació de veïns de Nou Barris i també ha baixat el fullet de la Muntanya.Les mobilitzacions coincideixen amb les Jornades del Paisatge Cultural de l’Aigua. El veïnat de Montcada pensa que degut a les pressions ciutadanes i a que s’han fet aquestes jornades els regidors Judith Mojeda i Dani Molly han rentat la cara del Rec Comtal com feien el governants a les èpoques franquistes. És a dir, quan volien quedar bé amb un visita, tapaven les barraques o allò lleig que no volien que fos vist.

L’itinerari De Montcada a Barcelona. La història de l’aigua a llevant de la ciutat és una visita guiada a les instal.lacions dábastament dáigua de Barcelona des de l´època romana fins a láctualitat

Font:lesaltresveusmontcada.wordpress.com

Font:bereshitbcn.blogspot.com.es

QUI VIU AMB REC

TROBALLES DE RESTES DE LA TRAÇA DEL REC COMTALA l’alçada del Portal Nou, pel costat de muntanya, el Rec i l’aqüeducte romà s’ajuntaven per tornar a divergir a l’interior de la ciutat. En aquest indret, les obres de connexió d’un col·lector sota Lluís Companys amb el carrer Trafalgar, realitzades durant els mesos de juliol i agost de 2013, van descobrir restes dels segles XIV i XVII d’un pont sobre el Rec Comtal i del baluard del Portal Nou.

Al final del carrer del Clot, abans d’arribar a la Farinera (al costat de la benzinera encara es conserva un minúscul tros de camí rural, probablement de l’antic camí de la Verneda), el Rec tornava a travessar la Meridiana i, al costat de muntanya, continuava entre Consell de Cent i els terrenys dels Encants Nous (on encara es pot endevinar el pas seguint la disposició de les construccions i on el traçat era visible a principis dels 60 entre els carrers de Cartagena i de Castillejos). Amb uns reguerots, el Rec alimentava els horts urbans, que van subsistir fins la darrera reforma de la plaça.

Font:Esperança

Font:alexandra Hernández Lorés

PREMSA ESCRITAMIÉRCOLES, 4 SEPTIEMBRE 2013 V I V I R LAVANGUARDIA 3

LA DISPUTADA HERENCIA DEMUÑOZ RAMONET

JORDI PLAY

Las obras de conexión de un colector bajo LluísCompanys/Trafalgar descubren restos de un puentesobre el Rec Comtal y del baluarte del Portal Nou

ROSER VILALLONGA

Restos del puente hallado sobre el Rec Comtal

PATRIMONIO

El 25 de julio el juez entrególas llaves del palacete del mar-qués de Alella al Ayuntamien-to. Se cumplía así el testamen-

to del último propietario, elempresario Julio Muñoz Ra-monet. Al morir legó el palace-te de la calle Muntaner y sucontenido a una fundación queha de dirigir el Ayuntamiento.

tos urbanos y otro tipo de activi-dades al aire libre. Y –¡por fin!–se establece que en la que debeser la sexta planta del inmuebleque ha de construirse puedan im-partirse “talleres vinculados a laciencia y a la astronomía... con ta-ller de experimentación”.Unade las condiciones impues-

ta por Comas Solà, primer direc-tor del Observatori Fabra, al do-nar sus propiedades en 1937 –ellegado se hizo efectivo casi 20años más tarde– era la de poten-ciar y desarrollar el estudio de laastronomía o destinarlas a un cen-tro docente (durante unos añosfue un parvulario). Él había sidoun gran impulsor de esta ciencia.Su proyección es de alcance in-ternacional, y se encuentran refe-rencias de su figura en los obser-vatorios y museos astronómicos

de París, Londres y Nueva York.Otra de las fincas que decidirá

en breve su futuro es la casa Bu-rés. Esta fincamodernista, catalo-gada y completamente abandona-da –ha sido objeto de robos– espropiedad de la Generalitat y seha subastado sin éxito en dos oca-siones, la última a finales de julio.La venta continúa con una rebajadel 20% respecto al precio ini-cial. En estos momentos se estánegociando directamente con di-ferentes inversores y no se des-carta que alguno de estos opera-dores privados tengan interés enconvertir la finca en un hotel, elmismo uso previsto antes de queel Ayuntamiento la expropiarapara instalar en ella un museodel modernismo. El proyecto nocuajó y el Consistorio acabó ven-diendo la finca a la Generalitat.c

ÓSCAR MUÑOZBarcelona

H ay lugares delcorazóndeBar-celona en losque a poco quese excaveapare-

cen destacados vestigios arqui-tectónicos de la ciudad de tiem-pos remotos que explican dife-rentes etapas de su historia. Elúltimo ejemplo de valor está ba-jo el paseo Lluís Companys, ala altura de la calle Trafalgar,donde las obras de conexión deun colector han dejado al des-cubierto interesantes restos dedos épocas. Uno, medieval, delsiglo XIV o quizás al XV, es unpuente sobre el antiguo RecComtal. Y el otro, del XVII, co-rresponde a un tramo del ba-luarte del Portal Nou de la mu-ralla moderna.La localización de estos ele-

mentos ya era conocida antesde las obras de este verano gra-cias a la planimetría históricaque los ubicaba exactamenteallí, en la confluencia de LluísCompanys con Trafalgar (véa-se plano superior). La excava-ción, dirigida por el arqueólogoJosé Manuel Espejo, de la em-presa Àtics SL, se ha realizadoentre el 1 de julio y el 30 deagosto y ha permitido confir-mar físicamente su existencia ydocumentarlos. Una vez finali-zado este trabajo, se han coloca-do láminas geotextiles para in-dicar la zona examinada y se hacubierto. La previsión es que es-te mismo viernes se restablez-ca la superficie. Además, se ha

decidido iniciar una segunda fa-se el jueves 12 que acabará a fi-nales de mes, en la que se haráuna limpieza profunda de otraparte del antiguo Rec Comtalde esta área, que se aprovecha-rá para el colector.Lo curioso de este hallazgo

arqueológico es que se han po-dido identificar elementos dedos épocas. Enprimer lugar, di-versas estructuras relaciona-das con el Rec Comtal –canalque abastecía de agua a la ciu-dad– y uno de los numerosospuentes que lo cruzaban y que

se construyeron en los siglosXIV y XV. Bajo él, en su parednordeste, se abre una canaliza-ción que desagua en una con-ducción de piedra y que permi-tía recoger las aguas pluviales ylas pequeñas rieras de la zonapara evitar inundaciones.Amediados del siglo XVII se

construyó el baluarte del Por-tal Nou. Los baluartes eranconstrucciones avanzadas de lamuralla de planta poligonal. Seadoptaron en Barcelona paramejorar su defensa durante elconflicto contra Francia libra-do enmarco de la guerra de losTreinta Años. El tramo halladotiene dos metros de largo por1,80 de ancho y se encontrabagravemente perforado por el ac-tual colector. Cuando estaba enpie tenía una altura de 4,75me-tros. En 1697 fue destruido araíz del asedio que sufrió la ciu-dad durante la guerra de losNueve Años.c

INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA

Los primeros baluartes de la muralla moderna de Barcelona (siglo XVII)

LA VANGUARDIAFUENTE: Institut de Cultura de Barcelona

Puerto de Barcelona

PlazaSantJaume

PlazaSantJaume

Plaza UniversitatPlaza Universitat

MURALLAMURALLA

Tallers/St. SeverTallers/St. Sever

Portalde l’ÀngelPortalde l’Àngel JonqueresJonqueresCalle Pelai

CatedralCatedral

Calle PrincesaCalle Princesa

Santa Mariadel MarSanta Mariadel Mar

VíaLaietana

VíaLaietana

Calle FerranCalle Ferran

Rambla

del Raval

Calle Sant Pau

Calle Sant Pau

Avenida Paral·lel

RondaSantPau

Ronda Sant Antoni

Calle Hospital

Calle Hospital

Rambla

Rambla

Parquede la

Ciutadella

PaseoLluís

Companys

PaseoLluís

Companys

m0 200 400

Sant PereSant Pere

Santa Clara

LlevantLlevant

Migdia

Portaldel MarPortaldel Mar

SantRamonSant

FrancescDel Rei /SantaMadrona

Del Rei /SantaMadrona

SantAntoni

Baluartes Baluarte delPortal NouSe ha hallado untramo de 2 metrosde este baluarte delsiglo XVII y tambiénrestos de un puentedel XIV o XV sobreel Rec Comtal

Regresofugaza lossiglosXIVyXVII

Los arqueólogoshan documentadolos hallazgos y loshan tapado para queprosigan las obras

Font: La Vanguardia

PREMSA ESCRITA

DIUMENGE32 31 DE MARÇ DEL 2013

Viadeltren

Tanca

Pas

Vegetació

Rec

Comptal1 m

Río Besòs

Nus de

la Trinitat

Ronda

de Dalt

Trinitat

Vella

C-17

B-20

C-58

C-33

SANTA

COLOMA

DE

GRAMENET

MONTCADA I REIXAC

BARCELONA

Torre

Baró

Ciutat

Meridiana Vallbona

MONTCADA

I REIXACBCN

Riu

Besòs

Rec

Comptal

Pas entre

el barri de

Vallbona

i Montcada

Oristà

No

u RENFE

Cimal

Car

ril

Primerde Maig

RENFE

L’activista Antonio Alcántara des-criu el lloc com «la perifèria de la perifèria». De raó no n’hi falta. L’estretíssim –en algun punt amb prou feines fa un metro d’ampla-da– camí que uneix el barceloní –i aïllat– barri de Vallbona, a Nou Barris, i la barriada obrera de Can Sant Joan, a Montcada i Reixach, transcorre entre la via del tren i el Rec Comtal, que després d’aquest hivern passat per aigua porta un cabal considerable. El camí, que en qualsevol altre context podria re-sultar un lloc fins i tot bucòlic, es

xit comercial, i passar per aquí amb els carros de la compra o els cotxets de nen és molt complicat; i no cal dir que a l’hivern a partir de les sis de la tarda ja es fosc i no s’hi pot passar, o que quan plou el camí es torna im-possible», relata José Luis Conejero, president de l’associació de veïns de Can Sant Joan. Antonio López té 94 anys i és veí de la zona. Si no falla res, un parell de tardes a la setmana se’n va fins a Vallbona de la mà de la seva do-na, Carmen Arrabal, per visitar la germana. «Amb el bon temps, amb tantes bicis com passen per aquí, és molt complicat. Aquest estiu vaig relliscar i vaig caure a l’aigua. Hauri-en de fer-hi alguna cosa», denuncia aquest nonagenari.

Punt d’inflexió

La campanya per la dignificació d’aquest tram del Rec Comtal –fins fa uns mesos, a més de tot el que s’ha dit, era una mena d’abocador il·legal– va començar el setembre de l’any passat. Després d’una recolli-da de firmes i l’entrega de fotos de la lamentable situació d’abandona-ment en què es trobava –les escom-braries s’acumulava a tots els ra-cons–, l’Ajuntament de Montcada i Reixach va fer una primera neteja de la zona, en què va omplir 25 bos-ses industrials d’escombraries. «La neteja només és un pas. Era un ver-gonya que aquí no passessin a nete-jar fins que ens vam mobilitzar, però fa falta molt més que això per dignifi-car el lloc», explica Niqui Fernández, veïna de Can Sant Joan, que recorda que quan va arribar a la zona «des-prés de la riuada» [el 1963], «la gent

HELENA LÓPEZBARCELONA

33 De la mà 8 Antonio López i Carmen Arrabal tornen de Vallbona pel Rec Comtal, dimarts.

ALFREDO CASAS

venia al Rec a rentar els cargols». Des de l’ajuntament de la locali-tat del Vallès Occidental tenen pen-dent una reunió amb l’Ajuntament de Barcelona per parlar sobre la zo-na. Estan estudiant – «estudiant», subratllen, «no significa que ho fem segur»– la possibilitat d’«urbanitzar d’alguna manera la zona».

Quan els veïns expliquen que són «la perifèria de la perifèria» no ho diuen en va. Estan convençuts que no és cap casualitat que un espai tan emblemàtic com el Rec Comtal estigui tan deixat precisa-ment en aquesta zona, mentre que en d’altres ha estat cuidat i reivin-dicat pel mateix municipi. De fet, a Vallbona mateix, més a prop de Barcelona, n’hi ha una part que ha estat recuperada pel municipi on viuen ànecs i altres ocells i animals. Una portaveu de l’Ajuntament de Barcelona afegeix que des del districte de Nou Barris s’ha encarregat a Barcelona Regio-nal un projecte per portar a terme l’obertura del barri cap al riu Be-sòs, creant un corredor verd per als vianants i els ciclistes, i que aquest projecte recollirà tot un seguit d’actuacions sobre el Rec Comtal, «que en conserva-ran la condició na-tural». H

Un cop iniciada la campanya veïnal, es van omplir 25 bosses industrials de brossa a la zona

La perifèria de la perifèriaEls veïns reivindiquen que es dignifiqui el

Rec Comtal al tram entre Vallbona i Montcada

Un camí estret i fosc és gairebé l’única manera d’anar a peu d’un lloc a l’altre

manté sense asfaltar –un fangar, quan plou–, sense un trist fanal. Sense papereres. Sense bancs als extrems. «Només demanem que es dignifiqui la zona. El Rec Com-tal no tan sols és patrimoni natural i cultural, també és una zona d’ús. És l’únic camí per anar a peu des de Vallbona fins a Montcada», ex-plica Alcántara, un dels impulsors de la campanya per a la dignifica-ció d’aquest tram del Rec Comtal juntament amb les associacions de veïns i de comerciants de Can Sant Joan. «Molts veïns de Vallbona vénen a comprar a Montcada perquè al seu barri no hi ha pràcticament tei-

LLUITA VEÏNAL PER PROTEGIR UNA ZONA NATURAL DE PAS ENTRE DOS MUNICIPIS

Vegeu el vídeo d’aques-ta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

JOAN CORTADELLAS

ELS NENS APRENEN A FER MONES CASOLANES

Barcelona q L’Illa Diagonal va ser un dels punts on ahir es van impartir tallers perquè els més petits aprenguessin els trucs per elaborar mones de xocolata casolanes (foto). El Museu de la Xocolata també ofereix tallers, en aquest cas fins demà, encara que amb un cost de 10 euros per persona. Es calcula que aquests dies es vendran unes 450.000 mones, entre les de xocolata i les tradicionals cristines, a tota la província de Barcelona.

Bellesa i salut

Font: El periòdico

QUIN ÉS EL FUTUR DEL REC

.

Triunfal retorno delcantante a Broadway

Ricky Martin, enel musical ‘Evita’

¡Que llueva,que llueva!

Ágora central. Junto a la futura macroestación se han previsto amplios espacios para el descanso flanqueados por frondosas áreas arboladas

GENTE PÁGS. 8 Y 9

SILVIA ANGULO / ÓSCAR MUÑOZBarcelona

El que será elmayor parque urba-no de Barcelona, que ocupará 40hectáreas a lo largo de una franjade cuatro kilómetros sobre la cu-bierta de las vías del tren en la Sa-grera y Sant Andreu, toma forma

sobre el papel. Los arquitectos ga-nadores del concurso para su di-seño –los despachos catalanesAl-day Jover y RCR y el holandésWest 8– ya tienen listo el proyec-to básico, después de adecuar losprimeros dibujos a los reque-rimientos del Ayuntamiento. Eldocumento, al que ha tenido acce-

so La Vanguardia, dibuja estagran zona verde, conocida con elnombre de Camí Comtal, comoun parque como los de antes, conamplias áreas arboladas, caminospara pasear y espacios de hierbapara descansar y desarrollar

BARCELONA SAGRERA ALTA VELOCITAT

Aunque sigue sincaer una gota, baja laalerta por incendios

CONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>

Primeras propuestasvecinales para lareforma del paseo

MEDIO AMBIENTE PÁG. 5

El granparque soñado

Un nuevo paso parala capital del móvil

A vueltascon la Rambla

Miércoles, 14marzo2012

Una fundaciónpara captar talento

CIUDADANOS PÁG. 3

Vive tu ciudad con descuentos de hasta el 70%.

Compra un plan de 29€ por sólo 14€ www.vivirvip.com

¡Apúntate gratis! en

52% Dto. ¡Emociónate! Disfruta del teatro más vivo que nunca

14€

cBarcelona recreará elRecComtalsobre las víasde la Sagrera, sumayorzonaverdeurbana, que tendrá cincopaisajes conbosques, huertos, fuentes,equipamientos y áreasdedescanso

FERIAS PÁG. 4

QUIN ÉS EL FUTUR DEL REC

Font: Aj. Barcelona

Font: Aj. Barcelona

Els criteris urbanístics resultat d’aquest procés i que han servit com a directrius per a la ordenació de l’ARE de Vallbona es poden resumir en:

a) Unificar el nou barri i Vallbona existent millorant aquest amb els nous serveis i equipaments i aprofitar la modificació dels traçats ferroviaris previstos per a redefinir el destí, l’ús i l’estructura d’aquest territori.b) Reconèixer, mantenir i qualificar la morfologia estructural del lloc: la plana al costat del riu. En aquest sentit, preservar en part la identitat agrícola en l’entorn que mantingui la memòria històrica del lloc i reforçar la funció d’eixvertebrador del Rec Comtal amb la seva revalorització.c) Millorar l’accessibilitat de l’àrea amb especial atenció al transport públic i a laxarxa de bicicletes i augmentar la connectivitat de Vallbona amb el seu entorn immediat, concretament amb Trinitat Vella, amb l’eix del riu Besòs i amb Montcada, així com amb Torre Baró i Sta. Coloma de Gramenet.d) Fer èmfasi en els criteris de sostenibilitat com a concepte general transversal a tot el procés de planificació, execució i pos-terior gestió del barri.

L’ordenació resultant d’aquest procés participatiu es caracteritza bàsicament per:

• Concentració de l’edificació en la zona més allunyada de l’impacte de l’autopista i donant continuïtat al barri existent• Manteniment d’una zona de 2 hectàrees d’horta vinculada al rec Comtal• Articulació geomètrica entorn a una creu viària que canalitza el trànsit rodat i a partir del qual es generen els carrers residen-cials amb prioritat per a vianants.• Ordenació en illa tancada buscant la recuperació de carrer com a lloc de trobada• Previsió dels equipaments tant de caràcter de barri (centre cívic de barri, escola bressol) que s’integren al barri existent com de caràcter més general (IES, equipament esportiu, residència gent gran) que es col·loquen al llarg del marge del riu.• Previsió de les noves connexions amb la Trinitat Vella i Montcada, i d’una millorade la relació amb el riu Besòs.• Integració de les noves xarxes ferroviàries resultants dels nous traçats.

Font: Aj. Barcelona

Un mirador elevat en zigzag permetrà disfrutar de les vistes sobre el parc. La vegetació es difumina fins la Meridiana. Es Recupera part del Rec Comtal i es creens diferents espais, entre elles un àgora digital. Els bu-sos passen davant del DHUB.

PROJECTES F INALISTES DE LA NOVA PLAÇA DE LES GLORIES

Les tres linies de tramvia, una d’elles per unir la Diagonal, portant al centre, un gran pali que serà l’intercambiador. La plaça té una zona dura y una altra part verda. Els edificis es concentren en una illa que recorda el traçat del Rec Comtal.

Incerta Gloria Canòpia Urbana

ALUMNES PARTICIPANTS LA FORMA DEL TERRITORI DEL REC AMARO AGUILERA, ANA

LA VIDA DEL REC 1 AMB EL REC KORNER, FRIEDRICH

20 - 29 de gener de 2014

ORGANITZA

CASTELLANO CARRASCO, CARLOS LÓPEZ TORRE, RUBÉN MORERA MELO, ENRIC RABALFUSALBA,SERGI RODRIGUEZ USTRELL, RICARD

www. paisajesc u lturales. 50webs. com

www.ciutatmosaicterritorial.com

PARERA VILARDEBO, GEMMA PELUSA PRADES, MONTSERRAT SAGARRA ALTES, CLARA TRIAS HIDALGO, AMARANDA

LES VEUS DEL REC CHAZALON, KIM PARINDER, PETRA PONCE SALVADO, DANIEL ROTGER VINENT, MARIA ESPERANQA SOLER DIAZ, ALBA VILADOT SOLE, ALBERT

PAISATGES PERCEBUTS 1 VISCUTS ANGELSTORF, ANDRE CALLAGcSALVADOR, JOAN CASANOVP:S MONCLUS, SERGIO MO rLLOR ~ffi UILERA, P.ERE PbJ IG VILA, G ARO

~ ....

Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori 1 E seo la Tecnica Superior d'Arquitectura del Valles 1 Universitat Politecnica de Catalunya en el marc de I'ERASMUS lntensive Program TESS

. "~· r.... . ....

professors responsables professors coHaboradors coHaboradors doctorands coHaboradors arquitectes

coHaboradors especials

Caries Llop, Josep Maldonado Francesca Leder, lgnasi Mangue Arturo Calderón, Marta Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Catalina Salva Marc Fabrés, Alfons González (pfc)

Maria José Durán, Tania Galan, Enrie Hernández, Manel Guardia, Carme Miró, Ajuntament de Monteada i Reixac, Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu, Centre d'Estudis lgnasi Iglesias, Taller d'Historia Clot Camp de I'Arpa

07. Paisatges percebuts i viscuts. Imaginari col·lectiu

Documents

Transcript of 07. Paisatges percebuts i viscuts. Imaginari col·lectiu