Manresa, març 2013

Exemplar número 6 Coordinació Josep Xicota

El reportatge 1. Text J. Xicota / Documentació: El Pou de la gallina Plácido, Manresa 1961, el Hollywood de Berlanga

Per sorpresa de manresans i forans, aquell cru hivern de

1961 el barri vell de Manresa es convertí, al llarg d’un mes, en un immens plató cinematogràfic. Del 27 de febrer al 29 de març el rodatge de la pel·lícula Plàcido, sota la direcció de Luis Garcia Berlanga, esdevingué un motiu d’expectació i curiositat per els ciutadans, atrets per l’espectacularitat del muntatge, les càmeres, els focus i la presència d’actors que tot just començaven a ser reconeguts. En aquest sentit és obligat esmentar a José Luis López Vázquez o en Cast Sendra “Cassen”, atès que ambdós gaudien ja en aquells moments d’una incipient popularitat. Malgrat la cruesa del fred, el fet que els rodatges s’efectuessin al cor de la ciutat va propiciar una afluència massiva de públic. Tant fou així que, per evitar aglomeracions, el diari de Manresa va publicar aquest avís: “No acudan a presenciar el rodaje más de dos personas por familia”. En el decurs dels primers dies del rodatge tingué lloc el triatge d’extres i figurants amb frase. Els aspirants, més de dos-cents, van ser convocats al Casino. A cada un d’ells se’ls va adjudicar una paga diària de 60 pessetes.

D’altra banda als músics de la comitiva se’ls pagava 300 pessetes i als extres, amb paper, 150. A mes, anecdòticament, en Josep Maria Vila ens recorda que: “quan plegàvem, amb el que havíem guanyat anàvem al restaurant que hi havia a la Bella Vista amb la intenció de lligar amb les noies de Barcelona que participaven en el rodatge”. Perquè Manresa fou la ciutat escollida? Segons explicava el propi Berlanga: “En principio no había pensado en Manresa, sino en Vitoria y los interiores en Madrid. Pero cambiaron los planes y tuvimos que rodar en Barcelona. Estudiamos diferentes ciudades en un radio de 100 km”. Afegint: “Manresa es una fabulosa ciudad cinematogràfica...” Ben rebuda pel públic i aplaudida amb èmfasi per la crítica, Plácido fou nominada a l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i a la “Palma de Oro” al Festival de Cannes el 1962. Va obtenir a més dos premis del “Sindicato del Espectáculo” i dos més com a millor pel·lícula i millor director, per part del “Círculo de Escritores Cinematográficos”.

Cinquanta anys després, el motocarro de ‘Plácido’ amb el seu propietari, Enric Martí, acompanyat dels manresans Josep Antoni Cruz i Josep Maria Vila (sobre el remolc) i Paquita Blanch, que van aparèixer a la pel·ícula de Berlanga. Foto: Francesc Rubí.

1. Fotografia d’ambient, moments abans del rodatge d’una seqüència a la Plana de l’Om

Sinopsi argumental Un pobre home, Plácido Alonso, és contractat per passejar el seu motocarro, rematat amb una imponent estrella d’orient, en la cavalcada que se celebra en una ciutat de províncies. L’eslògan de la campanya nadalenca és “Siente a un pobre en su mesa” i ha estat organitzada per un club de senyores riques sota el patrocini de les olles a pressió “Cocinex”, que volen predicar (més que practicar) la caritat més absurda, davant d’un poble desil·lusionat i famolenc. Plácido (Cassen) i Gabino Quintanilla (José Luis López Vázquez), van a l’estació a recollir a unes artistes de segona que venen de Madrid per ser subhastades al Casino a fi de recaptar fons per als pobres.

Els problemes no es fan esperar, atès que Plácido ha de pagar al banc la primera lletra del seu motocarro, que venç precisament aquest dia, tot i que per això ha de rebre primer el pagament que li correspon pels seus serveis. Aquesta imperiosa necessitat s’uneix a altres obstacles que aniran sorgint al llarg del metratge, entre ells la mort d’un dels pobres que participen en la campanya.

En un principi, la pel·lícula s’havia de titular “Siente un pobre en su mesa”

Rodatge als estudis d’Orphea Films de Barcelona

Les tisores de la “Junta de Clasificación y Censura de la Dirección General de Cinematografía y Teatro”, van exigir el canvi del títol original: “Siente un pobre a su mesa” per raons obvies. Així mateix també solicitaren escurçar l’escena de l’artista posant-se una lliga cama, suprimir el pla de la senyora movent el cap del moribund perquè digués el si a casar-se (encara que només es va suavitzar l’escena), i, finalment, es va recomanar la modificació de l’escena del sentinella perquè quedés clar que es tractava d’una caserna militar. L’estació de la RENFE, la tanca que aboca al riu Llobregat, el magnífic fons de la Santa Cova, la Plana de l’Om, les oficines manresanes del Banc Popular, el Casino, el Quiosc de l’Arpa o els urinaris de la plaça Sant Domènec, entre d’altres indrets, foren magnífics escenaris naturals per a Berlanga. Aquests darrers fins i tot van ser elogiats, adduint un esplèndid decorat, quan en realitat no eren pas de cartró pedra, ans el contrari. Guió i producció La idea original de Luis Garcia Berlanga era que rics i pobres s’asseguessin a compartir un sopar de Nadal en el que els primers es mengessin els pits de pollastre i els segons les ales. Finalment, però, el guionista Rafael Azcona va convertir el sopar en una cavalcada nadalenca en el marc d’una campanya de caritat. El cost del projecte fou assumit, després certes dificultats per trobar les misses, pel català Alfredo Matas.

Cast Sendra, Cassen, amb José Luis López Vázquez, al motocarro de L’Enric Martí

Diferents cartells promocionals de la pel·lícula.

Anècdotes del rodatge Des del principi tant Ràdio Manresa com el diari Manresa van mostrar-se disposats a explicar amb tot luxe de detalls l’esdeveniment, atès sobretot perquè els fets es desenvolupaven en una ciutat on “mai no passava res de nou”, com recorda el aleshores locutor de la ràdio local, Vicenç Comas. Ell va ser l’encarregat de fer-ne el seguiment, el que recorda amb la nostàlgia de qui, essent jove i curiós, té el privilegi de tractar diàriament amb gent important del món del cinema. A Berlanga, que concedia les entrevistes a l’hotel Santo Domingo on s’allotjava, Comas no el deixava de petja. Tant és així que, quan Berlanga els veia aparèixer, no podia estar-se de dir: “¿Otra vez tú aquí?”. L’actriu manresana Paquita Blanch, qui llavors feia teatre a l’Ateneu, recorda que Berlanga va extranyar-se que cap actor o actriu comparegués al càsting. I és que per ells, confessa Blanch, “presentar-se a un càsting per una pel·lícula era rebaixar-se”. Afegint que si finalment ella i altres van accedir-hi va ser perquè els van convidar a participar-hi. El rodatge va patir, a banda de les inclemències meteorològiques en forma d’un intens fred, altres dificultats a causa de barreres arquitectòniques diverses. Per fer passar la comitiva pel pont de l’Estació, que no era accessible als vehicles a causa d’uns graons, va caldre fer voltar la cavalcada pel pont de Sant Francesc i entrar a recules. Tampoc no va ser fàcil fer-la pujar per la via de Sant Ignasi, aleshores sense asfaltar, ni el rodatge final a les escales del Carme. El mateix Cassen es resistia a baixar per la baixada del Pòpul amb el motocarro, el qual de poc que no s’estimba uns dies abans baixant pel carrer de Sant Miquel, segons recorda Enric Martí, propietari del vehicle. D’altra banda Josep Antoni Cruz, explica que el carro de cavalls que conduïa va ensopegar amb un graó i va fer caure a una de les protagonistes que es va trencar un peu.

La cavalcada coincidint amb la comitiva fúnebre

Seqüència rodada al Casino, amb extres manresans

Plácido i Manresa, una comunió perfecta Ha quedat ben palès que els manresans es van abocar de ple en cadascuna de les vicissituds del rodatge de Plácido. Alguns amb la seva presència massiva al carrer, malgrat feia un fred que pelava, i d’altres participant de manera activa al film, ja fos interpretant algun paper menor, de figurants, conduint un carro de cavalls com va fer Josep Antoni Cruz, o en el cas de l’Enric Martí, cedint el seu motocarro. Però si els nostres ciutadans van decidir “estimar” la pel·lícula i als seus protagonistes des del primer moment, és obligat dir també que director i actors van actuar en justa i agraïda correspondència. Així doncs, cap a les darreries del rodatge, Ràdio Manresa i el diari de Manresa van organitzar una festa benèfica per recaptar fons per a la construcció del nou edifici de les Germanetes dels Pobres. El festival, amb la presència del propi Berlanga i d’alguns actors i actrius de la pel·lícula, va tenir lloc al teatre Kursaal, el dia 22 de març. Amb Vicenç Comas com a presentador, l’actuació més aplaudida va ser la de Cassen, que va convertir-se en el veritable animador de la festa amb les seves imitacions i cançons. També va intervenir-hi Berlanga, que va contestar a les preguntes del també locutor Josep Ferrer. Després de gairebé tres hores d’actuacions, van cloure la festa l’orquestra Farrés i la tuna universitària de l’escola de Mines. A banda d’aquesta col·laboració el director valencià mai no va tenir un no per a ningú. Així doncs, va accedir a presentar una sessió de cinefòrum i a participar en un espectacle promogut pel grup Arte, Alegría y Caridad.

La “Marca” Manresa, la gran absent Manresa, que és tant present a la pel·lícula, és alhora la gran absent. En cap moment s’esmenta la ciutat, real o fictícia, en que transcorre l’acció. Tampoc no apareix el nom en cap fotograma, si bé tots els exteriors són perfectament recognoscibles. Dels diferents escenaris escollits sorprèn que no hi aparegui la Seu. Sobretot si tenim en compte que l’acció pivota al seu voltant. Uns opinen que això fou degut a l’animadversió que sentia Berlanga envers el clero, mentre que d’altres creuen que el que volia era mantenir l’anonimat de la ciutat.

Sònia Sendra: “Berlanga va escollir el meu pare com a Plácido perquè donava la imatge de l’antiheroi”

Segons explica Sònia Sendra, filla de Cassen, “Berlanga va escollir al meu pare perquè donava la imatge de l’antiheroi”, afegint que el director valencià va dir-li: “Vull que facis el que tu ets al carrer”. De cop i volta, paradoxalment, Cast Sendra, després d’anys d’intentar acreditar-se i aconseguir ser “Cassen”, li arriba un director cinematogràfic amb la proposta que torni a ser de nou ell mateix, Cast Sendra. Sonia també ens recorda que: “Aquell rodatge va ser molt dolorós pel meu pare. No pas pel paper que representava d’un home angoixat i pobre, sinó per l’hèrnia que va acompanyar-lo durant aquelles setmanes d’hivern cru, a més de l’esforç de fer anar el motocarrro”.

Josep Antoni Cruz, amb el carró de cavalls. Foto: Arxiu personal J. A. Cruz

El documental “La ciutat de Plácido” El 2005 Joan Soler va dirigir el documental La ciutat de Plácido, un autèntic homenatge a tots aquells manresans que, gairebé cinquanta anys abans, havien estat protagonistes directes d’una de les millors pel·lícules espanyoles de tots els temps. Com explica el director manresà era “llavors o mai” atès que, poc temps després, ja no hagués estat possible rodar el curtmetratge. En aquest sentit Soler ens recorda que “al llarg d’aquests anys han mort una bona part dels seus protagonistes: Berlanga, Azcona, López Vázquez, Agustín González, Alexandre o en Planas, en Rubió i tants d’altres dels nostres extres”. Si el rodatge de Plácido va deixar un record inesborrable a la nostra ciutat i la seva gent, l’elaboració de La ciutat de Plácido no va ser per en Joan Soler una simple feina.

Ens en parla amb entusiasme alhora que va descrivint amb afecte als personatges i les seves circumstàncies. Tots i cada un d’ells tenen la seva particular vivència. D’aquesta manera fa esment d’un curiós paral·lelisme entre “Plácido” i Enric Martí. Ambdós tenien una obligació en comú, pagar rigorosament quan tocava la lletra del motocarro. I és que en aquella Espanya encotillada per la dictadura, gris i famolenca, els problemes que explica Berlanga no eren de ficció sinó reals com la mateixa vida. Galeria d’imatges

Un joveníssim David Casas com a “botones” del Banc popular

Berlanga en l’època en que va dirigir la pel·lícula

Documentació: El Pou de la gallina, Plácido y el caos de la imagen, La ciutat de Plácido, Nació Digital.cat i Plácido. Fotografies: Arxiu Comarcal del Bages, Joan Soler / Sònia Sendra, Josep Antoni Cruz, i Francesc Rubí.

Editorial Queda palès, com hem explicat al reportatge, que l’estada de Berlanga a Manresa i la seva capacitat per extreure dels nostres carrers un decorat cinematogràfic no ha estat mai oblidada pels manresans. De fet molt d’ells en van ser protagonistes directes i van contribuir amb el seu entusiasme al gran èxit artístic i cinematogràfic que va suposar Plácido, arribant a guanyar-se els elogis de Berlanga per les seves prestacions com a actors. Com sempre el director valencià va aconseguir esquivar les tisores de la censura franquista i colar-li un gol per tota l’escaire al Régimen. A més va anar de ben poc que Plácido no obté l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa que, finalment, va ser concedit al cineasta suec Ingmar Bergman pel film Com en un mirall. De tot això ja fa una mica més de cinquanta anys. Aquest mes des de Manresa a cop d’ull hem volgut retre un homenatge a tots aquells que ho van fer possible. Així mateix agraïm a l’Associació Cultural El Pou de la gallina i al director de cinema Joan Soler la seva aportació i documentació facilitada. D’altra banda segurament en els darrers exemplars de Manresa a cop d’ull no hem estat prou explícits alhora de demanar-vos l’ús de l’adreça: manresaacopdull@gmail.com. Per enèsima vegada Facebook ha tornat a blocar el nostre compte. No és cap secret que la immensa majoria de les vostres adreces han arribat a través de l’efecte: “sol·licitud d’amistat + email”. D’aquesta manera hem superat ja les 2.000 subscripcions. Però el que us demanem és que li doneu la màxima difusió a l’adreça abans esmentada a través de familiars, amics, la feina, coneguts, etc. Només cal que ens enviïn el seu nom i d’aquesta manera assegurem tres coses molt importants: augmentar els nombre de subscriptors, l’arribada puntual i directa del butlletí cada mes i, finalment, evitar aquests reiterats blocatges per part de Facebook que, si seguim així, acabaran amb un de definitiu (ja hem estat amenaçats). De tots depèn que podem doblar o triplicar aquesta xifra en un tres i no res. És una fita possible, només cal una mica d’empenta. Au, som-hi!!!. Finalment en aquest exemplar no ens acompanya la vinyeta d’en Benvi Parrilla, com veieu. Es tracta d’un fet puntual que no fa perillar en absolut la continuïtat de l’acudit mensual del nostre company ninotaire, a qui tindrem de nou el mes vinent. Aquestes onades de fred han estat la causa de la seva absència.

Taulell d’activitats

Centre Excursionista Montserrat El diumenge, 3 de març, sortida al Montgròs (Montserrat). Degut al desnivell (650 m.) es requereix que l'edat dels nens/nenes sigui a partir dels 8 anys. El punt de trobada és la benzinera de Salelles, a les 9 del matí i l’inici de l’excursió està previst a 2/4 d’11 des de la masia de Can Jorba (zona coneguda també com la Vinya Nova, al Bruc), amb una durada estimada de 5h., amb petites pauses incloses. Programació del Cine Club Manresa

De l’1 al 31 de març de 2013

Ds. 2 · ENTRE MAESTROS DIRECCIÓ: Pablo Usón Teatre Conservatori 18.00h. / Entrada gratuïta

Dg. 3 · CÉSAR DEBE MORIR

DIRECCIÓ i GUIÓ: Paolo i Vittorio Taviani Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dj. 7 · KUCHU DIRECCIÓ i GUIÓ: Malika Zouhali-Worrall i Katherine Fairfax Wright Auditori Caixa Manresa 20:00h. / Entrada gratuïta

Dg. 10 · LA MUERTE DEL SR. LAZARESCU

DIRECCIÓ: Cristi Puiu Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dg. 17 · MÁS ALLÁ DE LAS COLINAS

DIRECCIÓ i GUIÓ: Cristian Mungiu Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dg 24 · HOLY MOTORS

DIRECCIÓ i GUIÓ: Leos Carax Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Ca La samsona 2 de març - 12:00 h. - Poesia - “Plantar cara a la vida”. Espectacle íntim amb poemes de Vicent Andrés Estellés. Veu i percussions: Marc Sempere, viola de roda: Marc Egea.

10 de març - 19:30 h. Concert de Lach + Sickbrain Organitza: Trilogy Rock

L’entitat ecologista manresana Meandre ha organitzat per aquest proper diumenge, dia 3 de març, la tercera marxa nòrdica a través del camí dels Corrals, el Pont Vell, Can Pocoli, el tram baix de la riera de Rajadell amb els seus gorgs i visita al Pou de Glaç. Després d’esmorzar al Gorg dels Esparbers continuarà cap a la Torre de Santa Caterina. La sortida es farà des de la plaça de la Reforma, a les 9 del matí, amb un recorregut d’uns 12 quilòmetres, finalitzant al mateix punt de sortida sobre la 1 del migdia.

CLUB DE LITERATURA INFANTIL: Biblioteca del Casino de Manresa

Calendari 2012-2013

“Mares, pares, mestres… interessats en el llibre per a infants, ens trobem el segon dimarts de cada mes, a ¼ de 7 de la tarda, a la Biblioteca del Casino, per a intercanviar opinions al voltant de la lectura i la literatura infantil i juvenil i comentar les novetats més interessants”:

12 de març 9 d’abril

14 de maig 11 de juny

ACTIVITATS: Museu Comarcal de Manresa

Visites guiades al Museu: Escenaris de la Llum, un itinerari parcial pel Museu Comarcal de Manresa. Dissabte, 2 de març a les 12,30 h. i diumenge, 3 de març a les 12 h.

Visites en família al Museu Comarcal: Prepareu-vos per jugar, pintar, llegir i trobar el que hi ha amagat per les sales del Museu. Els dies 16 i 17 de març dins els horaris habituals.

Exposició: “L’altra cara de la vida. Cultura funerària, ahir i avui”. Del 14 de març fins el 21 d’abril.

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Museu de Geologia Museu de la Tècnica Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Gratuïta: jubilats, menors de 16 anys i tots els divendres per a tothom.

Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuïta.

Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Reduïda: 1,5 € per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuïta: menors de 12 anys, docents i Club Súper 3.