Sumario

Summary

Sumari

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

2

3

5

77

78

83

87

90

94

97

101

Editorial

Ecology and water management in CataloniaNarcís Prat

Infrastructures and resources. Do we needwater from the Rhone?Jesús Carrera

The environmental taxation system and thenew water cultureEnric Tello

Municipalities and the new Water ActCarlos Padrós & Lucia Casado

Irrigation agriculture and sustainabilityXavier Coll

Interview with Marta LacambraLluís Reales

Environmental legislationIgnasi Doñate

NewsJohanna Cáceres

Ecology of LeisureXavier Duran

107

108

113

116

119

123

126

129

21

29

39

47

54

66

Editorial

"Eliminar" residuos o gestionar materialesEnric Tello

¿Son necesarios los depósitos controlados deresiduos?Lluís Otero

La incineración de residuos: ¿es una alternativa?José María Baldasano

Vaciando la bolsa de la basura de materiaorgánicaJosep Puig

El papel de la ciudadaníaJoan Subirats

Entrevista a Salvador RuedaLluís Reales

Normativa ambientalIgnasi Doñate

Editorial

"Eliminating" waste or managing materialsEnric Tello

Are controlled landfills necessary?Lluís Otero

Waste incineration: an alternative?José María Baldasano

Taking organic matter out of the rubbishJosep Puig

The role of citizenryJoan Subirats

Interview with Salvador RuedaLluís Reales

Environmental regulationsIgnasi Doñate

Editorial

“Eliminar” residus o gestionar materialsEnric TelloLa problemàtica dels residus té una estreta relacióamb els nostres estils de vida. La nova cultura delsresidus significa orientar el canvi tecnològic i elshàbits socials cap a l’ecoeficiència, el consum res-ponsable, la recuperació i la minimització del re-buig.

Són necessaris els dipòsits controlats de resi-dus?Lluís OteroEls dipòsits controlats de residus són infraestructu-res ambientals de nova generació. S’analitza si sónla millor opció, ambientalment i econòmicament,per a la gestió dels residus.

La incineració de residus: és una alternativa?José María BaldasanoLa qualitat de les noves instal·lacions i l’estricta le-gislació pel que fa a les emissions a l’atmosferaporten a l’autor a afirmar que la incineració és unade les alternatives de base en el conjunt d’un siste-ma integrat de residus.

Buidant de matèria orgànica la bossa de lesescombrariesJosep PuigL’autor argumenta sobre les possibilitats del com-postatge a petita escala, inclosos els habitatges si-tuats a nuclis urbans, i relata la seva experiènciapersonal.

El paper de la ciutadaniaJoan SubiratsL’autor reflexiona sobre com influir en la ciutada-nia per aconseguir certs canvis en els hàbits deconsum, sobre com afavorir la recollida selectivade residus i sobre la necessitat de plantejar modelsurbans més sostenibles.

Entrevista a Salvador RuedaLluís Reales

Normativa ambientalIgnasi DoñateLa regulació dels residus en l’àmbit local.

3

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

L’infart de les deixalles

“Reciclar-se o morir”: aquest va ser l’encapçalament de l’editorialdel primer número d’aquesta revista publicat el tercer trimestrede l’any 1991 –aviat celebrarem deu anys de vida–. El primer nú-mero de Medi Ambient. Tecnologia i cultura portava per títol “Elreciclatge, una estratègia ecològica per al sistema econòmic”. Ales-hores, feia pocs mesos que el Govern de la Generalitat havia de-cidit crear un Departament de Medi Ambient. La tria d’una temà-tica com el reciclatge indica la importància que es va donar a lagestió dels residus. Fa deu anys era un tema prioritari i en l’actualitattambé. Certament, en la darrera dècada s’ha avançat: en legisla-ció –la llei a Catalunya figura entre les més avançades de la UnióEuropea– i a l’hora d’arranjar les instal·lacions. Però queda moltacosa per fer pel que fa a la conscienciació ciutadana –ningú novol les deixalles als voltants de casa seva– i a l’hora d’impulsaruna política de reciclatge agosarada i que planti cara a les mun-tanyes i muntanyes de residus que generem. Certament, el temade fons són uns estils de vida i de consum que, a banda d’ungran consumenergètic, es caracteritzen per la cultura d’usar i llençar.Envoltats d’embolcalls, gairebé no aprofitem res.

Aquest número de la revista planteja un interrogant de plena ac-tualitat: què hem de fer amb els residus sòlids urbans, eliminar-los o reduir-los? És a dir, optem per cremar –incinerar– allò quellencem a les escombraries o bé per recuperar les deixalles i con-vertir-les en un recurs. Per suposat, les coses no són blanques onegres, hi ha grisos i, per tant, possibles escenaris que combininambdues opcions. Allò que segur que sabem és que els abocadorsestan a vessar i que cal actuar.

Els autors –tots ells reconeguts experts– convidats a participar enaquestes pàgines aporten, creiem, a partir de dades científiques,interessants reflexions per al debat i també idees innovadores.

Enric Tello, professor de la Universitat de Barcelona i membred’Acció Ecologista, argumenta que el preu de les coses és l’armamés eficaç per fomentar la reducció de residus. Per a Tello, avançarcap a una societat més sostenible demana una “revolució del’eficiència”: aprendre a viure millor consumint menys materials,generant menys residus i recuperant-los al màxim per convertir-los en un recurs.

Lluís Otero, director d’operacions de l’empresaHeraHolding, apor-ta interessantísimes dades sobre els abocadors de nova genera-ció. Otero analitza si els dipòsits controlats de darrera generaciósón la millor opció, ambientalment i econòmicament, per a lagestió de la resta i del rebuig dels residus municipals.

José María Baldasano, catedràtic de la Universitat Politècnica deCatalunya, repassa els avantatges i inconvenients de la incinera-ció, inclosa l’emissió de dioxines. La tesi de l’autor és que a par-tir de l’adopció de la directiva comunitària de l’any 2000, potafirmar-se que la incineració de residus és una activitat sotmesa alsmés estrictes controls i alsmés exigents límits d’emissió a l’atmosfera.

Josep Puig, històric militant ecologista i exregidor de l’Ajuntamentde Barcelona, descriu les possibilitats del compostatge a petitaescala, inclosos els habitatges situats en nuclis urbans.

Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UniversitatAutònoma de Barcelona, tracta un aspecte clau: la participació ciu-tadana. Analitza com influir en la ciutadania per aconseguir certscanvis en els hàbits de consum.

L’habitual entrevista té com a protagonista Salvador Rueda, di-rector de la recentment creada Agència d’Ecologia Urbana deBarcelona. Rueda fa interessants aportacions per tractar la pro-blemàtica dels residusmunicipals, tot considerant el tractament dela matèria orgànica residual com un element clau. Finalment,l’advocat Ignasi Doñate repassa la legislació sobre el tema.

Gairebé deu anys després de la creació del Departament de Me-di Ambient, aquesta revista torna a parlar dels residus sòlids ur-bans. Aleshores, aquest editorial portava per títol “Reciclar-se omo-rir”; ara l’hem titulat “L’infart de les deixalles” perquè potser nomorirem però tantes deixalles sobre el territori ens faran patir in-farts.

Lluís RealesDirector de Medi Ambient. Tecnologia i cultura

Editorial

L’autor argumenta que el preu deles coses és l’arma més eficaç perfomentar la reducció de residus. Lacondició de residu, com la derecurs, és un fet econòmic. Des dela perspectiva de l’ecologia, elsecosistemes segueixen la reglageneral d’aprofitar-ho gairebé tot.Per a l’autor, avançar cap a unasocietat més sostenible demana una"revolució de l’eficiència": aprendrea viure millor consumint menysmaterials, generant menys residus irecuperant-los al màxim perconvertir-los en un recurs.

“Eliminar” residuso gestionar materialsDeure o conveniència?

Enric TelloProfessor de la Universitat de Barcelona i membre d’Acció Ecologista

A tot arreu la reducció encapçala la jerar-quia de gestió dels residus. Si més no sobreel paper, hauria de tenir prioritat per davantde la reutilització d’objectes, el reciclatgedematerials i el tractament del rebuig. Peròa tot arreu, o gairebé, els residus per habi-tant no paren de créixer. Reduir residusexigeix de les administracions públiquesun esmerç de recursos nomerament simbò-lics per orientar els hàbits de tothom capa formes de produir i consumirmés respon-sables ambientalment. Vol dir creure deveritat en l’educació ambiental. Però sovintel primer error consisteix a confondrel’educació amb la prèdica, oblidant l’eficàciacomunicativa dels preus de les coses ques’expressen als mercats.El llenguatge dels preus és tan groller comfuncional: les coses cares es tracten ambcura, allò que és barat és llença aviat. Siels objectius ambientals són absents quanles empreses prenen decisions d’invertir enunes tecnologies i no unes altres, en unsproductes i no uns altres, o en unes formesde comercialitzar i envasar productes i nounes altres, quan els consumidors anemal mercat no tindrem escapatòria. Senseopcions reals d’escollir, difícilment podremutilitzar el nostre magre poder adquisitiuper expressar desigs ambientals. Aleshoresja podemanar predicant reduccions de resi-dus, mentre s’imposa el llenguatge disso-nant del mercat. L’educació ambiental pera la reducció de residus necessita serpensada, abans que res, des del nucli durde l’economia.

Residus, recursos i valors

Si ens acostem a la part alta de la Vall deJoan per contemplar l’abocador del Garraf

veurem un gran fondalada colgada de resi-dus en un ambient sense gairebé presèn-cia humana. Només uns quants camions itractors gegantins es belluguen constant-ment, com escarabats empetitits per ladistància, abocant i escampant deixalles. Sien lloc del massís del Garraf fóssim a qual-sevol abocador del Tercer Món hi troba-ríem un formigueig de persones, la majo-ria criatures o vells, gratant pels talussos deresidus fumejants per trobar alguna cosaaprofitable. El que uns éssers humans llen-cemcoma residuperquènohi donemvalor,esdevé un recurs valuós per sostenir laprecària subsistència d’uns altres éssershumans. És evident que el contrast entrel’abocador de Garraf i qualsevol altre delTercer Món té a veure amb el que valen acada lloc els objectes, els materials, i leshores de feina de les persones.Aquest contrast ens hauria de fer veure queels residus, com els recursos, no són maicoses. No és la seva condició d’objectes,o els materials de què estan fets, allò queels converteix en recursos o residus. És lavaloració o desvaloració que els atribuïm.Tota dotació de materials o d’objectes queadquireixen valor, perquè algú se’ls apro-pia, esdevé un recurs que ingressa a l’interiorde la tecnosfera humana. Residu és tot allòque surt de la tecnosfera humana quanho llencemperquèper a nosaltres, en aquelllloc i estat concret, ha deixat de tenir valor.La condició de residu, com la de recurs,és un fet econòmic. Les coses adquirei-xen valor quan ingressen al complextecnològic i social procedents de la bios-fera, i esdevenen residus quan deixen detenir valor econòmic i elmetabolisme socialels excreta als sistemes naturals de la bios-fera (figura 1).

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Per això les mateixes coses es veuen deforma tan diferent segons si lesmirem ambels ulls de l’ecologia, o amb els del’economia convencional que limita el seucamp focal a la part que té un preu demercat. La visió ecològica també pensaen intercanvis, però d’una altra mena: elsbescanvismetabòlics entre espècies i espaisdiferents que construeixen les xarxes de lavida als ecosistemes, on elsmaterials circu-len permanentment moguts per l’energiadel sol convertint els residus d’una espècieen recursos per a una altra.Mercès a aquestacapacitat d’organització la biosfera nogeneraresidus, o gairebé. Els combustibles fòssils

només són una important excepció queconfirma la regla general dels ecosistemes:"tot s’aprofita".L’extraordinària eficiència material delscicles geobioquímics de la biosfera és resul-tat de la seva capacitat d’aprofitar la dissi-pació de l’energia solar per desenvoluparinformació organitzada. Com si es tractésd’una "llibreta d’estalvis" termodinàmica,l’energia que es canvia i degrada en unpuntpot recuperar-se com a informació en unaltre.1 A la inversa, en qualsevol sistemametabòlic l’acumulació de residus esdevéuna mostra patent d’ineficiència en elprocessament de materials. Tal com ho

ha expressat l’ecòleg nord-americà EugeneOdum, els residus són recursos forade lloc.2

Tret del cas especial de les substàncies tòxi-ques per als sistemes vius, la contaminacióque generen és resultat de la seva localit-zació i acumulació en un lloc inadequat.En els últims dos segles la tecnosfera indus-trial s’ha desenvolupat explotant a granescala "residus naturals" com els combus-tibles fòssils, menyspreant l’enorme poten-cial de la radiació solar, i emprant una lògicalineal més pròpia d’una concepcióminaireo "carbonífera" –com va observar LewisMumford fa molt anys– que d’un metabo-lisme circular eficient.3 Aquesta és l’arrelúltima de la crisi dels residus que estemvivint (figura 2).Mentre l’escala de la tecnos-fera humana a l’interior de la biosfera globalencara era petita, les societats humanespodien confiar que la Mare Naturas’encarregaria, com totes lesmares delmón,de mantenir la casa neta absorbint i reci-clant els seus residus. Però d’un món rela-tivament "buit" de presència humana hempassat a un món cada cop més "ple".4 Enshem fet grans, com a societat, i topem arreuamb els límits ambientals de laMareNatura.És hora de deixar de créixer i començar adesenvolupar-se.A la societat també podem trobar una certarèplica del mecanisme neguentròpic, quepermet als sistemes naturals recuperar coma informació l’energia dissipada, i aprofi-tar-la per treure el màxim partit al flux dematerials. Això te lloc principalment enl’àmbit social del coneixement –la noos-fera–, que sempre ha estat la base del desen-volupament humà. El coneixement enscapacita per incorporar informació alcomplex tecnològic i social, augmentant-ne l’eficiència metabòlica. Tal com ha ditl’economista ecològic Georgescu-Roegen,tot citant Justus von Liebig: "la civilitzacióés l’economia de l’energia". 5

A diferència del mer creixement entès coml’ampliació de l’escala de l’activitat econò-mica en una biosfera finita, la millora del’eficiència material i energètica assolidaamb l’augment de la informació incorpo-rada al complex tecnològic i social esdevéun indicador fonamental del grau dedesen-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

6

volupament de les societats humanes. Perfer les paus amb la Natura, i avançar capa societats més sostenibles, ens cal una"revolució de l’eficiència": aprendre a viuremillor consumint menys materials, gene-rantmenys residus, i recuperar-los almàximper convertir-los de nou en recurs.

El mite de la "desmaterialitzacióespontània"

Si recursos i residus formen part del mateixprocésmetabòlic, i si elmetabolisme econò-mic identifica uns i altres mitjançant unmateix procés de valoració o desvaloració,les solucions al problema dels residus nopoden ser independents del canvi en laforma d’emprar els recursos. Les polítiquesde reducció, reutilització i reciclatge de resi-dus han d’anar de la mà de l’avenç cap asistemesmés nets i eficients d’emprar recur-sos, i viceversa. El desenvolupament decircuits de recuperació està condicionat pelscostos dels materials reciclats, pels preusde les primeres matèries verges, pel quecosta abocar materials de rebuig amb unso altres tractaments previs, i per l’eficiènciade les tècniques o sistemes emprats en cadaetapa del procés.Hi ha unmite, aparentment tranquil·litzador,que ens diu que no cal preocupar-se pelmedi ambient perquè elmateix creixementeconòmic arreglarà a llarg termini els proble-mes ecològics que ell mateix ha creat. Sifem cas d’aquesta visió econòmica, la solu-ció no és altra que "més creixement". En unassaig titulat Elogi del creixement AndreuMas-Colell afirma que "la combinació detecnologies brutes i d’expansió econòmicacondueix a un deteriorament de l’entornnatural a la fase inicial de creixement. D’aixòen diria l’efecte escala: a major escala, méspol·lució." Però això només es l’efecte"inicial", perquè l’augment de la rendacanvia les preferències posant en marxaprocessos de substitució. "L’actitud delsmembres de la societat cap a la natura-lesa es famés positiva amesura que el crei-xement continua i que el benestar econò-mic dels membres de la societat augmenta.(...) En el llenguatge tècnic dels econo-

mistes, hom diria que la naturalesa és un"bé de luxe" (...). En resum: a mesura quela renda per càpita augmenta la qualitatde l’entorn es deteriora, però aquest procésva acompanyat d’una inversió progressi-vament més gran en tecnologies menysbrutes i en activitats restauradores. (...) Tardo d’hora, doncs, s’assolirà un nivell críticde renda a partir del qual el creixementeconòmic i la millora del medi ambientaniran plegats." 6

Tècnicament conegut com l’argument deles "corbes Kuznets ambientals", amb unaprimera fase d’impactes ambientals ascen-dents i una altra de descendents, resultauna píndola d’efectes sedants. Però si enlloc d’un tranquil·litzant volem entendre lestendències reals, cal que ens preguntemsi les possiblesmillores d’eficiència ambien-tal apareixen espontàniament com a resul-tat del creixement de la renda, i si la reali-tat corrobora ono aquesta teoria. L’argumentbarreja tres supòsits que estarien al darrered’aquella desvinculació, a partir d’un certllindar, entre creixement econòmic, consumde recursos, i generació de residus. El primersupòsit és l’existència d’un cicled’aprenentatge en la posada al punt i elrodatge de noves tecnologies. Els primersdissenys acostumen a ser poc destres, peròamb el temps l’experiència permet millo-rar-ne l’eficiència (learning by doing).7

El segon supòsit és un efecte induït per lamillora diferencial de la productivitat entresectors, que a través de la modificació delspreus relatius genera un canvi estructuralen la composició del cistell de béns produïtsi consumits. Es tendeix a suposar que elcanvi estructural desplaçarà l’economia capunamenor intensitat de recursos consumitsi residus generats per unitat de producte.Això també està relacionat amb el tercersupòsit, que seria aquell canvi de preferèn-cies dels consumidors invocat per Mas-Colell. Gaudint d’ingressosmés alts, i haventassolit una certa saturació en el consum deproductes amb unamajor "intensitat mate-rial", hom creu que la demanda dels consu-midors es desplaçarà cap a "serveis de quali-tat". El mateix "medi ambient" esdevindriaun bé "d’alta elasticitat-renda".

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

7

Tal com ho haexpressat l’ecòlegnord-americà EugeneOdum,els residus sónrecursos forade lloc

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

8

Aparentment són supòsits força versem-blants, que semblen raonables. Però la reali-tat no avala fins ara que tot això es tradueixien cap mena de "desmaterialització"espontània a escala agregada.8 Les "corbesKuznets ambientals" surtenmolt boniques,en forma de turó, quan es confronta ambla renda per càpita l’evolució de certs parà-metres de contaminació originats per tecno-logies que ja van quedant obsoletes. Uncop superat el cim del turó, a més ingres-sos menys òxids de sofre a les metròpolisdel món desenvolupat, per exemple. Peròa les mateixes ciutats es produeix undesplaçament dels paràmetres de conta-minació. La substitució de combustions decarbó per gasmillora les immissions d’òxidsde sofre de l’aire, però l’augment de la circu-lació d’automòbils augmenta mentrestantels òxids de nitrogen i la formació d’ozótroposfèric. Passa una cosa semblant ambla substitució d’uns materials pels altres.L’argument tranquil·litzador confon la partamb el tot.A escala agregada de vegades també es potrefer l’argument, fent servir la nociód’intensitat material o residual per unitat deproducte. Si dividim l’energia o els mate-rials emprats pel producte interior brut (PIB)a preus constants s’observa que en algunspaïsos, i a partir d’un cert moment, la quan-titat de tones de productes de tota menaque hi ha darrere de cada unitat de PIBcomença a baixar.9 Això tradueix una certamillora de l’eficiència, però lamentablementes tracta només d’unamillora relativa. Entre-tant el PIB segueix creixent, i "l’efecte escala"de què parla Mas-Colell segueix actuanta un ritme més accelerat que la millora deles intensitats materials o energètiques. Elscotxes gasten menys benzina que fa vintanys, però hi hamoltsmés cotxes circulant.En lloc de resoldre espontàniament elproblema, el creixement esmenja les peti-tes millores d’eficiència energètica, mate-rial o residual assolides. Només un canviprofund del "complex tecnològic i social"pot aconseguir fer realitat les estratègies del’anomenat "factor 4" (per a l’energia i algunsmaterials) o el "factor 10" (per a la majo-ria deminerals i metalls), aprofitant de veri-

tat les opcions de "desmaterialització" quesón realment a l’abast.10

Mas-Colell també parla de polítiques repa-radores, perquè el medi ambient és un bépúblic per excel·lència. El seu empitjora-ment perjudica tothom, encara que elsrics es poden sostraure amb més facilitatals seus efectes.11 Quan l’entorn milloraaixò també beneficia tothom sense queningú pugui impedir a un altre de gaudir-ne. En conseqüència, les demandes demillora ambiental es canalitzen cap al sectorpúblic i s’acaben traduint en una majordespesa pública. Això no vol dir quel’augment de la despesa pública en mediambient sigui, com a tal, un bon indica-dor de millora ambiental. La relació tambées pot interpretar en sentit invers: el crei-xement econòmic origina problemesambientals creixents que ens obliguen agastar més en la seva restauració.Això és particularment rellevant quan ladespesa ambiental es canalitza cap ainstal·lacionsmerament pal·liatives de "finalde procés" (end-of-pipe), que incrementenel cost sense resoldre el fons del problema.12

L’economia ecològica considera que aques-tes despeses "defensives" s’haurien de restardel PIB, en lloc de sumar-les, si volem ferservir aquest indicador com una estima-ció indirecta del benestar. Per a HermanDaly o Manfred Max-Neef l’augment dela producció de residus innecessaris, i dela despesa pal·liativa que originen, són dosexemples pregons de la desvinculació crei-xent entre benestar real i augment del PIB.És a dir, l’entrada en una mena de "crei-xement antieconòmic", quemina el benes-tar real en lloc d’afavorir-lo.13

El desenvolupament de la societat deconsumha col·locat els EstatsUnits al capda-munt del consumdematerials: 84 tones perhabitant l’any 1991, sumant des dels mine-rals remoguts a peu demina o els combus-tibles fòssils extrets del subsòl fins al sòlperdut per erosió (però sense comptarl’aigua ni l’aire). Amitjan anys setanta havienarribat a superar el centenar de tones perhabitant. D’aleshores ençà els requerimentsmaterials s’han reduït unamica a causa, pelque sembla, de l’assoliment d’un cert llin-

El creixementeconòmic originaproblemes ambientalscreixents que ensobliguen a gastar mésen la seva restauració

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

9

dar de saturació. Tanmateix l’evolucióparal·lela depaïsos europeus comAlemanyai Holanda ha estat la contrària: d’unesseixanta tones de materials, els seusconsums totals de recursos han augmentatfins almateix nivell que els nord-americans.Fins i tot a l’eficient economia japonesa, oncada habitant consumia 46 tones de recur-sosmaterials totals el 1991, la tendència haanat en augment (Taula 1).Sembla, doncs, que l’evolució "espontània"només porta a una convergència cap a lainsostenibilitat. No podem esperar amb elsbraços encreuats que la "corba Kuznets"assoleixi a tot arreu la quota màxima delsEstats Units, perquè després segueixi latranquil·litzadora disminució que pronos-tica Andreu Mas-Colell a llarg termini. Desde la seva seu a Washington, els investi-gadors del Worldwatch Institute s’han entre-tingut a estimar quant hauria d’augmentarel consum de materials perquè tot el mónassolís els actuals nivells per càpita delsEstats Units. L’extracció de minerals nocombustibles s’hauria de multiplicar perset, el processament de metalls s’hauriade duplicar, les tales de fusta hauriend’augmentar cinc vegades, i la produccióde productes sintètics a partir dels combus-tibles fòssils seria onze vegades superior.14

Potser escau recordar aquí el sarcasme deKeynes: "a llarg termini, tots morts."A la generació de residus urbans trobempautes més o menys semblants. El 1994-1995 van començar a reduir-se als EstatsUnits en valors absoluts, per primer copdurant un període de bonança econòmica.Està per veure si aquest canvi de tendèn-cia es consolidarà realment els propers anys.Però en qualsevol cas això s’esdevé a partir

d’uns nivells del tot insostenibles: dos quilosdiaris o 730 quilos de residus municipalsper habitant l’any! Al Japó se’n recullen 400,a Holanda 580, i a Alemanya 320 (Taula 1).Aquests contrastos ens indiquen quel’augment de l’activitat econòmicamercan-tilmesuradapel PIBnomés és undels factorsque determinen la quantitat de residus quegenera un territori determinat. Si compa-rem la generació de residus amb el PIB perhabitant a unamostramés amplia de països,en adonem de dues coses força interes-sants: la relació és més feble del que hompensa, i per a la generació de residus ladesigualtat en el repartiment de la rendaresulta tan o més significativa que la sevaquantia (Taula 2, gràfics 1 i 2):Els països que generenmés residus no sónnomés els que tenen un PIB per càpitamésalt, també acostumen a ser els països ambun repartiment més desigual de la riquesa.Quan s’han fet exercicis relacionant ladespesa pública en medi ambient amb larenda per càpita s’ha descobert que la desi-gualtat en el repartiment intern de l’ingrésés més rellevant per a l’adopció de políti-ques ambientals actives, que el seu merincrement. "Encara que el creixement del’ingrés per càpita pot augmentar la capa-citat de pagar per la millora ambiental, ladesigualtat d’ingrés dins el país pot reduirdràsticament la disposició a fer-ho, allun-yant les preferències del votant mitjà d’unbé públic com el medi ambient", conclouun estudi recent per al conjunt de païsosde l’OCDE.15 La desigualtat fa que els pocsque poden no vulguin pagar per aconse-guir una millora ambiental que beneficia-ria tothom, i ells esperen assolir privada-ment en espais exclusius. Els qui voldrien

Els països quegeneren més residusno són només els quetenen un PIB percàpita més alt, tambéacostumen a ser elspaïsos amb unrepartiment mésdesigual de la riquesa

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

10

no poden, perquè es veuen obligats a rele-gar la millora ambiental a una preferèn-cia de segon ordre.

Tecnologia i cultura

Com suggereix el subtítol d’aquesta revista,les tecnologies i les cultures estan estre-tament relacionades. La reducció de resi-dus i la "desmaterialització" de l’economiasón possibilitats reals a l’abast. Però nopodem confiar que el creixement econò-mic o les bondats del lliure mercat faranla feina. És una tasca democràtica, i cal fer-la. Consisteix a superar la cultura de la inefi-ciència material de les tecnologies brutesen la producció, del malbaratament en elconsum, i de la mal anomenada "elimina-ció" en la gestió de residus, orientant acti-vament el canvi tecnològic i els hàbits socialscap a l’ecoeficiència, els consums respon-sables, la recuperació dels residus i lamini-mització del rebuig (figura 3).Tal com diu l’ecòleg Eugene P. Odum, estracta de fer un gir de cent vuitanta graus:de gestionar residus a la sortida, a admi-nistrar eficientment els recursos a l’entradadel sistema econòmic i social.16 Les mane-res de produir, les pautes de consum, i elcostum de separar les deixalles s’han decanviar de forma conjunta i coherent al llargde tota la cadena. El pas de la cultura del’"eliminació" a la cultura de la recuperaciónecessita desenvolupar noves eines en tresàmbits diferents: 1) tecnologies i sistemesde gestió orientats a la recuperació; 2) pautesculturals coherents amb la reducció, la reuti-lització i el reciclatge, i 3) instruments econò-mics incentivadors.L’abocament en massa i la incineració hanestat les tecnologies de gestió finalista deresidus que han caracteritzat l’etapa degestió orientada a l’"eliminació". L’objectiuera treure la brossa de la vista, "fer-la desa-parèixer". L’experiència ha demostrat queaquests sistemes creen addicció al rebuig,desincentiven la recuperació, i són inca-paces de contrarestar les tendències insos-tenibles a l’augment de la producció de resi-dus. Si els abocadors segueixen disposatsa rebre a baix preumaterials barrejats sense

tractar, si els carrers són plens de conte-nidors de recollida no selectius, i si el camiópassa cada nit a buidar-los, per què esforçar-se a reduir i separar deixalles? Si l’espai pera abocadors esdevé escàs, i es construei-

xen plantes incineradores que cal amor-titzar venent electricitat, i cobrant per adme-tre residus que cremin bé, tampoc convéque ningú s’escarrassi a reduir i separarla brossa. Quan la incineració i l’abocament

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

11

enmassa s’han volgut compaginar ambunamica de reciclatge, els resultats han estatdecebedors.Pels voltants de 1960 als Estats Unitss’incinerava el 60% dels residus, als matei-

xos abocadors a cel obert o en plantes inci-neradores.17 Aquesta pràctica va desper-tar l’alerta ambiental per l’emissió de subpro-ductes tòxics, en especial de nouscontaminants orgànics persistents (COPs)

derivats de la combustió incompleta dematerials orgànics en presència de clor:dioxines i furans.18 Les anàlisis científiqueshan acumulat proves cada copmés conclo-ents de la bomba de rellotgeria ambientalque suposa la disseminació al medid’aquestes substàncies liposolubles i bioa-cumulables, que provoquen efectes cance-rígens i immunodepressors a dosis moltpetites, i a concentracions encara menorsactuen com falses hormones que distor-sionen el funcionament del sistema repro-ductor i endocrí.19 Un informe recent delWorldwatch Institute estima que la inci-neració de residus de tota mena originael 69%de les dioxines i furans produïts arreudel món que s’escampen a través del’atmosfera i acaben bioacumulant-se alsteixits grassos dels organismes que, comels humans, són al final de la cadenaalimentària.20

L’esclat d’una "crisi social de les deixa-lles", en forma de protestes ciutadanes querebutgen la incineració i els abocadors,d’una banda; i l’acumulació de proves cien-tífiques sobre el perill dels COP, de l’altra,han portat a dictar normes de proteccióambiental cada cop més exigents. Al seutorn això ha fet reduir el percentatged’incineració als Estats Units des del 60%de 1960 fins a un 20% l’any 1997.21 Ambdiferències notables segons els contextossocials i territorials, les tendències domi-nants han estès arreu la mateixa pauta. ElWorldwatch Institute ha elaborat unaprimera estimació d’emissions atmosfèri-ques de dioxines i furans a partir dels escas-sos inventaris disponibles. Japó és el paísdel món amb una contaminació més altaper aquests organoclorats, i el que té mésplantes incineradores en funcionament:unes 3.800 (a tots els Estats Units només enfuncionaven 132 el 1997).22 La situacióencara és més preocupant a Bèlgica, queel 1999 va patir una greu crisi de governper culpa d’un escàndol de dioxines i PCBque van arribar a la cadena alimentària(Taula 3):Pel tema que ens ocupa el fet més inte-ressant és adonar-se que les protestes ciuta-danes i l’accés públic a la informació

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

12

ambiental estan actuant de catalitzadorsdemocràtics pel canvi tècnic i cultural capa una nova forma de gestionar els residusorientada a la reducció i la recuperació. AlsEstats Units l’any 1980 es reciclava ocompostava el 10% dels 137 milions detones de residus municipals generats. El1996 el percentatge de recuperació s’haviaincrementat al 27%,mentre que els residusmunicipals havien augmentat a 210milionsde tones. En opinió de Maarten de Kadt,serà difícil anar gaire més enllà d’aquestllindar si les polítiques enmarxa en la gestióde residus al final de la cadena de consumno esdevenen congruents amb una gestióde recursos en la fabricació de produc-tes, que cerqui estalviar primeres matè-ries verges i energia a través de la produc-ció neta, l’ecologia industrial, i l’ecodissenyde nous productes o serveis. Mentre el reci-clatge segueixi sent una estratègia de "gestióde residus" que topa amb una "gestió dematerials" que va en sentit contrari, maino assolirà tot el seu potencial. "La roda dela producció oposarà resistència a la trans-formació des de la gestió de residus capa la conservació de recursos."23

Un problema de coherència

Malgrat les enormes resistències, la realitates comença a moure en direcció a la recu-peració. Seattle recuperamés del 40% delsseus residus, Newark (New Jersey) el 53%,tot l’Estat d’Arkansas ha arribat al 36% el1996. La ciutat de Nova York es troba al17%, però l’Estat ja assoleix el 32% i tél’objectiu d’arribar aviat al 50%. Els estu-dis experimentals del Center for the Biologyof Natural Sciences (CBNS) han comprovatque a petita escala no és difícil arribar a unarecuperació del 84%. Si aquest nivell s’assolísde forma més general, desapareixeria laincineració de residus perquè els materialsrestants serien cada cop menys combus-tibles.24

L’experiència demostra que les polítiquesactives de reducció i recuperació ende-gades des de les ciutats, que són l’estaciótermini del trajecte econòmic que porta dels

recursos als residus, poden començar aobrir forat fins i tot a contrapèl de les tendèn-cies encara dominants en la producció debéns i serveis. Els successius estadis quevagi assolint dependran del grau decongruència o incongruència amb els siste-mes de recollida i tractament de residus quees facin servir, d’una banda; i de l’altra ambles formes de gestionarmaterials als circuitseconòmics d’inversió, producció, comer-cialització i envasat de productes.Tot això ens recorda fil per randa el quecomença a passar a casa nostra. Amb unageneració de 550 quilos de residus muni-cipals per habitant i any, força superior ala de països com Alemanya, Catalunya estroba de ple a l’infart de les deixalles. Entre1993 i 1999 la bossa d’escombraries hapassat d’un quilo i quart demitjana a gairebéun quilo i mig. Hi ha comarques com l’Alti Baix Empordà, la Selva, el Garraf, el BaixPenedès, el Tarragonès, la Cerdanya, elPallars Sobirà i la Vall d’Aran, on els hàbitsde consum tant de la població resident comde l’afluència de turistes disparen la gene-ració de deixalles a nivells propis dels nord-americans: dos quilos per habitant i dia.A tot Catalunya només es recicla o compostaun 11% dels 3,3 milions de tones de resi-

dus municipals generats. El 68% s’abocadirectament enmassa sense cap tractamentprevi, i el 21% s’aboca en forma d’escòriesi cendres que surten de les plantesd’incineració.25 El contrast entre les situa-cions i tendències de les diferents zones delpaís corrobora l’estreta connexió entre lestecnologies i les cultures dels residus. Laproducció de deixalles manté una signifi-cativa relació amb els tipus d’habitatge ila mena d’hàbits de consum que encaratendeixen a associar-se a l’augment de lacapacitat adquisitiva (Taula 4). On s’haimposat la incineració enmassa els percen-tatges de reciclatge i compostatge sónmínims. El Tarragonès, el Gironès, o elMaresme són casos paradigmàtics d’unagestió comarcal que només gira al voltantd’una planta incineradora i els situa alsnivellsmés baixos de recuperació. En canvi,on les protestes ciutadanes i/o una acti-tudmés valenta de les administracions handeixat espai per a les alternatives, les polí-tiques actives de recuperació i reducciócomencen a obrir-se camí malgratl’existència de molts entrebancs.A l’Entitat Metropolitana de Barcelona lesmobilitzacions veïnals i ecologistes vanaturar el 1997, a darrera hora i contra pronòs-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

13

tic, la construcció d’una gran planta inci-neradora a la Zona Franca, on estava previstque anés a cremar més de la meitat delsresidus dels trenta-tres municipis que laintegren. Des d’aleshores el ProgramaMetropolità de Gestió de Residus s’ha fixatcom a objectiu recuperar per al 2006 el 60%de les deixalles. El 1999 les diverses reco-llides selectives havien assolit una recu-peració global de l’11%, encara llunyd’aquella fita. Però si mirem la situació endetall es pot comprovar que on ja funcio-nen plantes de compostatge i reciclatge,que permeten desplegar la separació domi-ciliària de matèria orgànica i inorgànica,ja es comencen a assolir nivells de recu-peració força més alts (Taula 5):L’any 1999 la població capdavantera a total’Entitat Metropolitana de Barcelona(EMSHTR) era un municipi del Maresmesud: Tiana, amb un 32% de recuperació.Montgat, l’altra població de la subcomarcaintegrada a l’EMSHTR, també havia supe-rat el 15%. El contrast amb els altres noumunicipis del Baix Maresme resulta alliço-nador: generaven 1,6 quilos/hab/dia deresidus, només recuperaven el 6%, in’incineraven el 83%.De fet les aportacionsdels ciutadans als contenidors de reco-

llida selectiva únicament arribaven al quatrei mig per cent. La diferència fins al magre6% l’aportaven el sistemes auxiliars de triaa l’entrada de la planta incineradora deMataró. Realment, la incineració crea addic-ció als residus.La possibilitat d’optar per polítiques acti-ves en favor de la recuperació i la reduccióés a l’abast de tothom. Durant l’any 2000els mitjans de comunicació s’han fet ressòde la singular experiència de recollida selec-tiva porta a porta desplegada per Tiana(Maresme), Tona (Osona) i Riudecanyes(Baix Camp), que els ha permès fer unsalt espectacular: lliurar als sistemes decompostatge i reciclatge el 85%de la brossadomiciliària recollida. És un resultat coin-cident amb l’assolit als Estats Units per lesexperiències a petita escala del Center forthe Biology of Natural Sciences (CBNS), ija està donant origen a una associació entrediversos municipis catalans interessats ageneralitzar-lo.Aquestes experiències de bones pràctiquesdemostren que quan hi ha voluntat de fer-ho, i es comencen a posar el mitjans, éspossible multiplicar espectacularment elspercentatges de recuperació. Els resultatsde les poblacions capdavanteres són signi-

A tot Catalunyanomés es recicla ocomposta un 11%dels 3,3 milions detones de residusmunicipals generats

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

14

ficatius tant si es tracta de municipis d’altnivell de renda (Tiana o Sant Just Desvern)com dels més baixos (Badia del Vallès oRipollet), tant si es tracta de pobles ambuna trama urbana més dispersa (Torrellesde Llobregat) com de viles més denses icompactes (Molins de Rei, Sant Feliu deLlobregat oMontcada). A la llista dels quinzemunicipis de l’àreametropolitana deBarce-lona que el 1999 superaven el 15%hi trobemel municipi que generava menys residusper persona resident (Badia, amb 1,1quilos/hab/dia), i els que més (Castellde-fels, on l’onada de banyistes fa pujar l’índexfins a 2,36, o Torrelles de Llobregat amb1,86 quilos/hab/dia).L’economia sempre hi compta, és clar. Peròper començar la tasca de reduir i recupe-rar residus la capacitat d’innovació i la vita-litat democràtica són més importants. Laclau és establir una complicitat ciutadanaamb un missatge entenedor, motivador, icongruent amb els sistemes de recollida itractament que es fan servir. Hi ha tecno-logies, com la incineració, que actuen comuna aspiradora de residus i propicien lacultura insostenible de l’"eliminació". N’hiha d’altres, com el compostatge o la meta-nització de la fracció orgànica i el reciclatge

de la inorgànica, que estimulen la culturade la reducció, la selecció acurada i lamàxima recuperació de les deixalles. Lescombinacions de sistemes biomecànicsfreds, com els que utilitzen els "Ecoparcs"en construcció a l’àrea metropolitana deBarcelona, s’adapten gradualment al’augment de la selecció de materials al’entradamillorant la proporció entre recu-peració i rebuig a la sortida. Les plantes inci-neradores necessiten alimentar-se de rebuig.

Instruments econòmics

Si per començar a desenvolupar la novacultura de la reducció de residus n’hi haprou de tenir-ne ganes, per generalitzar agrans grups de població uns percentat-ges elevats de recuperació caldrà aplicarnous instruments econòmics. N’hi ha dosque són cabdals: el sistema de caució, iel impostos ecològics. Una caució, fiançao dipòsit sobre envasos retornables i emba-latges és el sistemamés eficient d’estimularla reducció i reutilització de la fracció quemés està esperonant l’augment de la produc-ció de residus innecessaris. Lamateixa Lleid’envasos i residus d’envasos (LERE) apro-vada el 1997 ho reconeix, si més no retò-

ricament, quan comença per establir al seuarticle sisè l’obligatorietat d’un sistemade dipòsit, devolució i retorn dels enva-sos:"Los envasadores y los comerciantes deproductos envasadoso, cuandono seaposi-ble identificar a los anteriores, los respon-sables de la primera puesta en el mercadode los productos envasados, estarán obli-gados a:• cobrar a sus clientes, hasta el consumi-dor final, una cantidad individualizadapor cada envase que sea objeto de tran-sacción. Esta cantidadno tendrá la consi-deración de precio ni estará sujeta, portanto, a tributación alguna• aceptar la devolución o retorno de losresiduos de envases y envases usados cuyotipo, formatoomarcacomercialicen,devol-viendo lamismacantidadquehayacorres-pondido cobrar de acuerdo con lo esta-blecido en el guión anterior"Lamentablement, i com a resultat de lespressions exercides pel lobby de fabricantsd’envasos i d’embalatges de plàstic d’un solús, la LERE afegeix un article setè queconverteix en virtual l’anterior principi (quede moment no té altra funció que complirretòricament amb l’esperit de la DirectivaComunitària 94/62/CE, i induir les empre-ses a fer el contrari):"Los agentes económicos indicados en elapartado 1 del artículo 6 podrán eximirsede las obligaciones reguladas endichoartí-culo, cuandoparticipenenun sistema inte-grado de gestión de residuos en envases yenvases usados derivados de los produc-tos por ellos comercializados."La imposició de l’opció defensada pel grupd’empreses interessades a mantenir lacultura dels envasos i embalatges no reuti-litzables es va aprovar a les Corts espan-yoles amb els vots del PP i CiU, contral’opinió de moltes altres forces polítiquesi socials rellevants, i també contra la reso-lució aprovada pel plenari de l’EntitatMetro-politana deBarcelona, que gestiona els resi-dus de lameitat de la població deCatalunya.Segons aquesta resolució, aprovada el 16

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

15

de gener de 1997 amb els vots del PSC i IC-V, i l’abstenció del PP i CiU,"La implantació del sistema de dipòsit perals envasos podria representar, pel capbaix,en l’àmbit de l’Entitat Metropolitana, unareducció preventiva i per a reutilitzaciósuperior a l’11%del total de residusmuni-cipals, alhora que representariaun retorndematerials inorgànics superior al 12%enpes. El 90% de la fracció orgànica de lesescombraries podria tractar-se biològica-ment i produiria biogàs i compost, quesumat a la recuperació porta a porta i ales deixalleries delsmaterials inorgànicsnoinclosos com a envasos (papers, volumi-nosos, tèxtils) generaria només un rebuigal voltant del 16%.Ambaquests sistemes ésfactible reduir en granmanera els sistemesde tractament finalista del rebuig (inci-nerador,abocador...) i les àreesd’aportació,alhora que es redueix substancialment ladimensió de lanecessària plantade triatgemecànic. En conseqüència el cost per alsmunicipis de l’aplicaciódel sistemadedipò-sit per als envasos, els residus especials ialguns voluminosos (línia blancad’electrodomèstics) seria molt més reduïtque el sistema integrat de gestió, alhoraquel’impacte en el medi ambient de la gestiódels residus es minimitzaria substancial-ment."La resolució instava els grups parlamen-taris de les Corts i el Senat espanyols que"considerin el sistema de dipòsit, devolu-ció i retorn com el millor sistema per a laracionalització de la gestió dels envasosusats, reduint a casos excepcionals la possi-bilitat d’eximir-se de les obligacions deri-vades d’aquest procediment general parti-cipant en un sistema integrat de gestiód’envasos i d’envasos usats." Però la LEREva optar per l’opció diametralment oposada.Ha obert la porta a la generalització del’anomenat "sistema integrat de gestió",mitjançant el pagament pels consumidorsd’una taxa per cada envàs o emba-latge que compren, i ha limitatl’obligatorietat real del sistema de dipòsiti retorn a casos molt especials:

"Los sistemas integradosde gestión tendráncomo finalidad la recogida periódica deenvases usados y residuos de envases enel domicilio del consumidor o en sus proxi-midades, se constituiránenvirtuddeacuer-dos adoptados entre los agentes económi-cos que operen en los sectores interesados,con excepciónde los consumidores yusua-rios y de las Administraciones Públicas, ydeberán ser autorizadas por el órganocompetente de cada una de las Comuni-dadesAutónomas en los que se implantaráterritorialmente, previa audiencia de losconsumidores y usuarios."Val la pena parar esment en el fet que sónles comunitats autònomes les qui autorit-zen o no les empreses, per períodes de cincanys, a eximir-se de l’obligació d’establirun sistema d’envasos reutilitzables ambcaució. Aquesta decisió s’ha de prendre,a més, havent escoltat el parer dels consu-midors i usuaris en audiència pública. Sila Generalitat de Catalunya volgués, podriaconvertir en excepcional el "sistema inte-grat de gestió" i, sense canviar per res l’actualLlei d’envasos i residus d’envasos, fer efec-tiva a Catalunya l’obligatorietat del sistemade dipòsit i retorn. Només hauria de demos-trar que és realment una comunitat autò-noma.Les ecotaxes són una solució pitjor queel sistema de dipòsit i retorn per reduir oreutilitzar envasos i embalatges. En canvisón una eina imprescindible per aplicarel principi de qui "contamina paga" a lesaltres fraccions, dissuadint econòmicamentel lliurament enmassa dematerials no sepa-rats als abocadors i plantes incinerado-res. Mentre abocar i cremar resulti barat,massa barat, aquests sistemes finalistesdissuadeixen la recuperació i la reducció.El que no es paga en diners, es paga encontaminació i degradació ambiental. Peraixò resulta imprescindible, i és una peçacabdal per a qualsevol política activa dereducció de residus, introduir una falcaen els preus públics que es paguen al’entrada d’aquests sistemes de tractamentfinalista que internalitzi el seus costosexterns ambientals i socials, i permeti boni-

Les ecotaxes són unasolució pitjor que elsistema de dipòsit iretorn per reduir oreutilitzar envasosi embalatges

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

16

ficar amb uns preus relatius menors pelsusuaris les externalitats positives –en formad’estalvi de recursos, energia i contami-nació– dels sistemes de compostatge,meta-nització i reciclatge.Els criteris de la nova fiscalitat ambientalrecomanen que, sempre que sigui possi-ble, el subjecte impositiu d’una ecotaxa(o de qualsevol altre instrument econò-mic com el sistema de dipòsit i retorn) esti-gui el més lluny possible de l’usuari final.Cal traslladar el senyal a l’agent econò-mic, que amb les seves decisions té unamajor capacitat de resposta real. És obvique la despesa concentrada de les empre-ses a l’hora d’invertir té molt més pes enla generació del problema, i en la seva reso-lució, que la despesa dispersa i sovint impo-tent de les famílies al final de la cadenade consum. Sempre hi ha, però, una partdel sosteniment econòmic del sistema derecollida i tractament de residus que hade recaure, d’una o d’altra forma, en totsels contribuents. No es pot imposar unaecotaxa al pagès o a la fruiteria del mercatper cada pell de poma que llencem a lesescombraries, ni als fabricants de moblespels trastos vells dels nostres avis queportema una deixalleria.Tal com passa amb els sistemes de tracta-ment, també en la fiscalitat es confrontendues cultures: l’"eliminació" i la reduccióde residus. La primera cerca la manera defer pagar als contribuents de la forma més"indolora" i invisible possible. La seva lògicano va més enllà de la mera repercussióalíquota dels costos: tant costa gestionaraquests residus, tant toca pagar a cadascú.La segona cerca convertir les taxesd’escombraries en un instrument d’educacióambiental, que incentivi els ciutadans i ciuta-danes a adoptar comportaments mésresponsables. Exemples de la cultura queamaga fiscalment els residus sota la catifasón els ajuntaments que camuflen les sevestaxes en altres figures com l’impost de bénsimmobles, o que simplement les fan desa-parèixer pagant la despesa de fons gene-rals.La història de la Taxa Ambiental de Gestióde Residus Municipals (TAMGREM) de

l’Entitat Metropolitana resulta en aixòmoltalliçonadora. Es va crear per traslladar alscontribuents l’augment de costos en el trac-tament de residus, i es va camuflar en elrebut de l’aigua perquè tramitada directa-ment gairebé ningú no la pagava. Això valligar la seva sort a la "guerra de l’aigua",endegada fa deu anys per les associacionsde veïns de l’àmbitmetropolità contra aquestús abusiu dels rebuts de les companyiesd’aigües.26 La Comissió de Finançament delConsell de Seguiment va començar a treba-llar el 1998, un any després d’aprovar-se elPMGRM, i va arribar per consens al conven-ciment que cal un nou model de tributa-ció i finançament que resolgui el conflicteque encara cueja i permeti garantir simultà-niament:• la suficiència recaptatòria ajustada a laprestació dels serveis de prevenció, reco-llida i tractament dels residus municipals;• la proporcionalitat entre l’import a pagaren forma de taxes o preus públics, i lesquantitats i qualitats dels residus generatsa cadamunicipi i per cada generador singu-lar imposable, en lamesura que sigui possi-ble;• la incentivació fiscal dels comportaments,que ha d’estimular la gestió ambientalbasada en la reducció, la reutilització i elreciclatge.Malgrat el considerable abast de la protestaveïnal, camuflar la taxa de residus en elrebut de l’aigua havia resultat eficaç peraugmentar la recaptació de l’Administraciómetropolitana, que ha vist reduir signifi-cativament la xifra d’impagats i les despe-ses de gestió tributària respecte de la situa-ció anterior en què es tramitaven els rebutsdirectament als contribuents. Però aquestafórmula no reuneix les condicions de trans-parència, proporcionalitat i progressivitatque ha de caracteritzar una fiscalitat ambien-tal incentivadora, i sense resoldre aquestaqüestió no és possible avançar en un noumodel de finançament del PMGRM social-ment consensuat. Per això, i atenent a lanova Llei de l’aigua 6/1999, la Comissióde Finançament està treballant en possi-bles fórmules per avançar cap unaTAMGREM separada del rebut de l’aigua

El que no es paga endiners, es paga encontaminaciói degradacióambiental

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

17

Tal com passa ambels sistemes detractament, també enla fiscalitat esconfronten duescultures: l’"eliminació"i la reducció deresidus

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

18

La millora ambientalés un resultat deldesenvolupamenthumà, no delcreixement econòmiccoma tal

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

19

que respongui als criteris de transparència,proporcionalitat i incentivació de compor-taments ambientalment responsables propisd’una veritable taxa ecològica. Una possi-bilitat que mantindria la gestió tributàriaa través de les companyies d’aigües perassegurar-ne l’eficiència recaptatòria seriala representada a la figura 4:L’aplicació de les eines de l’economiaambiental en elmarc d’una nova cultura dela reducció, la selecció i la recuperació delsresidus, que esdevingui congruent amb elssistemes d’envasar, vendre i fabricar produc-tes, i amb les tecnologies biomecàniquesde tractament del compost i del rebuig,poden donar un tomb decisiu a la situa-ció d’infart en què es troba la generacióde residusmunicipals a Catalunya. Amoltespoblacions del nostre país la bossad’escombraries diària ja s’acosta als dosquilos enregistrats com amitjana als EstatsUnits, i de vegades els supera. Els muni-cipis amb una generació de residus mésalta acostumen a ser els de trama urbanamés dispersa, i una presència significa-tiva d’activitats turístiques, comercials o delleure (Taula 6):Si bé és cert que els municipis més gene-radors de residus acostumen a allotjar perso-nes amb ingressosmés alts, i les poblacionsde menor renda disponible acostumen agenerar-nemenys, la correlació no és gaireelevada perquè hi altres factors culturals,socials i polítics en joc (gràfic 3). Aquestés el distanciament actiu que la fiscalitatambiental ha d’incentivar econòmicament:

Comptat i debatut

La relació entre activitat mercantil, distri-bució de la riquesa, i generació de resi-dus no és cap llei de ferro. Només és unatendència, i no gaire intensa perquè espot contravenir activament amb el desen-volupament de polítiques, tecnologies icultures innovadores a l’hora de gestio-nar els residus per convertir-los de nouen recursos. L’economia compta, és clar.Però la política i la societat també. Lamilloraambiental és un resultat del desenvolu-pament humà, no del creixement econò-

mic com a tal. L’augment real de la capa-citat d’opció de la gent és, i ha estat sempre,una conquesta democràtica. Mai el mersubproducte de l’increment de la renda ola facturació del mercat.27•

Notes

1 R. Margalef, Teoría de los sistemas ecológicos, Publi-cacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona,19932, p. 94.

2 E. P. Odum, Ecología. Peligra la vida, MacGraw-Hill,Mèxic, 19952, p. 105-107.

3 L. Mumford, Técnica y Civilización, Alianza Edito-rial, Madrid 19946.

4 R. Goodland, H. Daly i altres, "La tesis de que elmundo está en sus límites", a R. Goodland, H.Daly i altres, Medio ambiente y desarrollo sosteni-ble.Másalládel InformeBrundtland, Editorial Trotta,Madrid 1997, p. 19-36.

5 Considerada en el sentit més ampli, com a baixaentropia o exergia: vegeu N. Georgescu-Roegen,La leyde laEntropía y el proceso económico, Funda-ción Argentaria/Visor, Madrid 1996, p. 378; i tambéJ. M. Naredo i A. Valero, Desarrollo económico ydeterioro ecológico, Fundación Argentaria/Visor,Madrid, 1999, p. 157-284.

6 A. Mas-Colell, "Elogio del crecimiento econòmico",a J. Nadal coord.,Elmundoqueviene, Alianza Edito-rial, Madrid, 1995. p. 209-212.

7 N. Rosenberg, Dentro de la caja negra: tecnologíay economía, Quaderns de Tecnologia/La llar delllibre, Barcelona, 1993.

8 Pels recursos, i a escala mundial, vegeu G. Gard-ner i P. Sampat, "Hacia una economía de materia-les sostenible", aWorldwatch Institute, La situacióndelmundo 1999, Icaria, Barcelona, 1999, p. 91-123;i també J. M. Naredo i A. Valero, Desarrollo econó-mico y deterioro ecológico, Fundación Argenta-ria/Visor, Madrid, 1999. Per a les pautes de consumbritàniques, T. Jackson iN.Marks, "Consumo, bienes-tar sostenible y necesidades humanas. Un examende los patrones de gasto en Gran Bretaña, 1954-1994", Ecología Política, núm. 12, 1996, p. 67-80.

9World Resources Institute,Wuppertal Institute i altres,ResourceFlow: theMaterialBasis of IndustrialEcono-mies, Washington, 1997.

10 E. U. vonWeizsäcker, L. H. Lovins i A. Lovins, Factor4. Duplicar el bienestar con la mitad de recursosnaturales. Informe al Club deRoma,GalaxiaGutem-berg/Círculo de Lectores, Barcelona, 1997; J. H.Spangenberg, F. Hinterberger, S. Moll i H. Schütz,"Material FlowAnalysis, TMR and themips-Concept.A Contribution to the Development of IndicatorsforMeasuringChanges in Consumption andProduc-tion Patterns",Wuppertal Institute for EnvironmentClimate Energy, 1999 (de propera publicació alJournal of Sustainable Development, vol. 1 núm.2).

11 M. Jacobs, La economía verde. Medio Ambiente,desarrollo sostenible y la política del futuro, Edito-

rial Icaria, Barcelona, 1996.12 E. Tello, "De la producció neta a la sostenibilitatecològica", Medi Ambient. Tecnologia i Cultura,núm. 13, 1995, p. 30-46.

13 R. Costanza. J. Cumberland, H. Daly, R. Goodlandi R. Norgaard, Introducción a la Economía Ecoló-gica, AENOR, Madrid, p. 123-154.

14 G. Gardner i P. Sampat, "Hacia una economía demateriales sostenible", op. cit., p. 107.

15 E. Magnani, "The Environmental Kuznets Curve,environmental protection policy and income distri-bution", Ecological Economics, núm. 32, 2000, p.431-443.

16 E. P. Odum, Ecología. Peligra la vida, Interameri-cana/McGraw-Hill, Madrid, 1993, p. 252-253.

17 M. de Kadt, "La gestión de residuos sólidos deEstados Unidos en la encrucijada. El reciclaje enla rueda de la producción", EcologíaPolítica, núm.20, 2000, p. 80.

18 B. Commoner, Enpaz con el planeta, Crítica, Barce-lona, 1992, p. 102-136.

19 Th. Colborn, J. P. Myers i D. Dumanoski, Nuestrofuturo robado, Ecoespaña, Madrid, 1997.

20 A. P. McGinn, "Retirar els productes contaminantsorgànics persistents", aWorldwatch Institute, L’estatdelmón2000, CentreUNESCOdeCatalunya, Barce-lona, 2000, p. 86.

21 M. de Kadt, op. cit., p. 81.22 A. P. McGinn, op. cit., p. 86; M. de Kadt, op. cit.,p. 80.

23 M. de Kadt, op. cit., 2000, p. 82-84.24 M. de Kadt, op. cit., 2000, p. 86-88.25 Junta de Residus.Memòriad’activitats 1999, Gene-ralitat de Catalunya, Barcelona, 2000, p. 42, i Lagestió dels residusaCatalunya.Balanç1993-1999,Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2000, p.10-11i 30.

26E. Tello, "Fiscalitat ambiental i nova cultura de l’aigua",MediAmbient. Tecnología i cultura,núm. 25, 1999,p. 27-39.

27 A. Sen, Desarrollo y libertad, Planeta, Barcelona,2000.

L’autor analitza si els dipòsitscontrolats de darrera generaciósón la millor opció, ambientalment ieconòmicament, per a la gestió dela resta i del rebuig dels residusmunicipals. L’autor assenyala vuitaspectes clau: la reintegració de lamotxilla ambiental al terra;l’impacte de les infraestructures;l’entorn dels dipòsits controlats; eldestí del rebuig; les tecnologiesdisponibles; la gestió de lademanda; els costos, i, finalment, laseva evolució. El text escomplementa amb un glossari detemes al final, que inclou algunstermes nous o poc coneguts.

Són necessaris els dipòsits controlatsde residus?

Lluís Otero i MassaDirector d’Operacions del Grup Hera

Aquest text expressa criteris i conclusionsestrictament personals, fruit d’una carreraprofessional dedicada durant més de deuanys a intentar trobar i aportar al nostre paísel que més li convenia en termes de plani-ficació i desenvolupament d’activitatsambientals: minimització de residus i emis-sions industrials; gestió integrada i frac-cionada dels residus municipals; saneja-ment dels sòls contaminats i millora del’entorn; disposició de la resta i del rebuig.L’activitat desenvolupada en una empresacatalana de "gestió de recursos" i de "serveisambientals integrals a la indústria i les admi-nistracions", que compta ambun dels dipò-sits controlats més tecnificats d’Europa,completa aquesta perspectiva.L’objectiu és posar sobre el paper les refle-xions clau demanera prou clara, per tal depoder ajudar el lector a contrastar o iniciarles pròpies opinions i a formar-se un criteriequilibrat en lamatèria, especialment si lesconjuga amb les de la resta dels articlesd’aquesta revista. La meva perspectiva vacanviar radicalment quan vaig tenirl’oportunitat d’endinsar-me en lesmúltiplesdimensions dels dipòsits controlats i vaigveure’mobligat a enfrontar-me amb aquestsconceptes.L’article analitza la "raó d’ésser dels dipò-sits controlats" de residus, infraestructu-res ambientals dissenyades i gestionadesamb criteris d’enginyeria estrictes —real-ment, de recent aparició, com a conceptetotalment oposat als tradicionals abocadorsincontrolats—, i subratlla els seus trets fona-mentals, avui dia imperatius —que hompot i ha d’assolir perquè es puguin consi-derar la millor tecnologia disponible,ambientalment correcta i econòmicamentviable per a nombrosos residus.

En l’anàlisi s’introdueixen els pretractamentsi valoritzacions secundàries, com ara lagestió fraccionada de la resta, que van asso-ciats cada copmés a aquesta opció dedispo-sició final que, juntament amb la preven-ció i el reciclatge, formen els Sistemes deGestió Integrada de Residus (SGI)1 —concepte internacionalment consolidat quecal no confondre amb el de Sistemes Inte-grats deGestió (SIG), terme permutat intro-duït per la Llei d’envasos i residus d’envasos.Hom preveu que durant les dues prime-res dècades del segle XXI, la gestió frac-cionada de la resta, amb valoritzaciósecundària i disposició final, encara cons-tituirà un component bàsic dels SGI,mentrees vagi implantant progressivament unaeconomia sostenible de cicle tancat: àmplia-ment desmaterialitzada, renovabilitzada iambientalitzada .Com a mostra palpable, vegeu el 10%d’efectivitat que només ha assolit en 6 anysla recollida selectiva dels residus munici-pals a Catalunya. Realment és un resultatbaix, especialment quan es tracta del percen-til més fàcil i econòmic. Això suposacomençar el nou segle amb un 90% derebuig, que creix a un ritme elevat en termesabsoluts, tal com fa el consum elèctric ialtres indicadors que mostren claramenttant la prosperitat com la insostenibilitat del’economia no ecoeficient. Potser el segonpercentil—fins al 20%—s’assolirà ambmésceleritat, voluntat, mitjans i instruments,especialment informatius i econòmics, uncop desaparegudes certes perversitatscontractuals2 o de càlcul que han afectatel primer esglaó.Així mateix, l’article prova d’aportar crite-ris de comparació i punts de vista a la dialèc-tica existent—sovint més esbiaixada que

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

científica i lògica— entre les dues princi-pals opcions actuals de disposició delrebuig, obligades a conviure especialitza-des en els àmbits que els siguin idonis: eldipòsit controlat (o reintegració aïllada,innòcua a la litosfera) i la incineració (oxida-ció tèrmica a l’atmosfera), ambdós ambemissions controlades de manera estricta.Amés, s’estan desenvolupant sistemes opti-mitzats de gestió fraccionada de la resta,l’avaluació dels quals escapa de l’abastd’aquest article.Més enllà del que exigeix lamateixa Direc-tiva d’Abocadors, es defineix un modelde dipòsit controlat desitjable i èticamentobligat, amb el perfil ambiental simple iextrem que ha de tenir: aïllat, amb residuzero, i autosuficient (energia, aigua, i mate-rials de cobertura, restauració, millora del’entorn i animació).Finalment, es mostra, de forma il·lustrativai preliminar, el sistema matricial de costosd’un dipòsit controlat complet i legal. Elresultat posa demanifest la probable insu-ficiència de les taxes existents de disposi-

ció de residus municipals3 per satisferaquests costos, quan aquesta circumstàn-cia és expressament prohibida per la Direc-tiva. D’altra banda, les possibles diferèn-cies en el nivell de control administratiusobre les instal·lacions en diverses zonesd’un territori –cas de les comunitats autò-nomes—podenprovocar situacions conflic-tives ambientalment i econòmicament: trans-port de vehicles fora d’ús, en què paguinmés per aquest residu del consum a causad’una gestió insuficient (en la fragmenta-ció i la disposició del fluff), utilització agrí-cola de compost de baixa qualitat,dumpingambiental en productes industrials i serveisambientals, etc.En el cas dels residus municipals, actual-ment el preu de la disposició en dipòsitscontrolats resulta marginal respecte delde la recollida. A més, la seva formad’imputació —per pes global recollit, enlloc de per volum4 , i pitjor quan hi ha unfix anual independent de la quantitat—,fins i tot desmotiva la reducció, recollidaselectiva i recuperació. En alguns païsoss’han trobat solucions prou imaginatives,com ara consignes específiques per amoti-var el retorn a les botigues, la contribucióanticipada a la gestió del residu del consum,o el pagament per volum de residumitjançant la utilització obligada de bossesoficials taxades.

Qüestions clau

Podríem pensar en les següents, i inten-tar respondre-les o, si més no, començara afrontar-les, en el cas dels dipòsits contro-lats:• Quin és el concepte bàsic de l’opció,és a dir, què es fa realment? Té sentit comúo natural?• Què es fa amb el carboni, l’amoni, elsclorurs, l’aigua i altres elements clau delsresidus municipals?• Quins recursos es consumeixen is'aporten, i quina distribució en pes i volumes fa de les seves sortides entre els medisreceptors (incloent-hi la combinació amboxigen, nitrogen, aigua de tractament, etc.),per tona tractada?

• Concretament, quina és la contribucióbruta i neta (descomptant efecte de valo-ritzacions) a l’efecte hivernacle i de quèdepèn?• De quin tipus i quants són, i què se’nfa, dels residus secundaris, si n’hi ha?•Quant dura la instal·lació, cada quant calactualitzar-la, i que se’n fa al final?• En quins aspectes i en quina mesura hamillorat en els passats 10 i 20 anys, i quèse’n pot esperar encara? (quantitatd’emissions, límits d’emissió)• Quant costava fa deu anys, quant costaara i quant costarà d’aquí a cinc anys, perkg de residu municipal?• Quina és la seva matriu de costos: enfunció de pes, volum, humitat, contingutde substàncies alliberables?

La Directiva europea sobreabocadors

Aquí s’analitza si —i quan— els dipòsitscontrolats de darrera generació són lamillortecnologia disponible ambientalmentcorrecta i econòmicament viable per a lagestió de la resta/rebuig dels residusmuni-cipals, socialment i econòmicament accep-table, i compatible amb la jerarquia gene-ral d’opcions d’un Sistema de GestióIntegrada. I això és afrontar un tema deli-cat i controvertit per a la societat de consumd’inicis del segle XXI.Els residusmunicipals són elsmés comple-xos per als gestors, i els més propers iemblemàtics per als ciutadans que els gene-ren, justament quan s’està implantant laDirectiva europea sobre els abocadors. Percert, no està prou demostrat el principi queassumeix de forma implícita la Directiva: lainevitable contribució a l’efecte hivernaclede gran part dels àtoms de carboni dels resi-dus disposats en dipòsits controlats. Envirtut d’aquesta hipòtesi, pendent decomprovació o negació per a la nova gene-ració de dipòsits controlats, la Directivaimposa l’evitació del "dipòsit embornalde carboni"—i obliga a treure’l del davanten un percentatge creixent, amb anterio-ritat a la seva disposició en dipòsits contro-lats, mitjançant pretractaments no sufi-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

22

En el cas dels residusmunicipals,actualment el preu dela disposició endipòsits controlatsresulta marginalrespecte del de larecollida

cientment demostrats com a preferibles.Per tant, la Directiva vigent desterra el "reac-tor anaerobi natural", sense condicionar-loa l’eficiència de la captura i la valoritzaciódel biogàs produït, mentre que parado-xalment l’està promovent demostrativamentl’Administració ambiental dels Estats Units.Les mesures imposades a la Unió Euro-pea tindran conseqüències econòmiquesmolt importants a mig termini per a moltsestatsmembres amb característiques climà-tiques, geogràfiques i tecnològiques moltdiverses.D’altra banda, la Directiva podria situaren la il·legalitat moltes de les instal·lacionsexistents d’aquest tipus, per dosmotius bencontraris:• en lamajoria dels casos, perquè lamancad’exigència pròpia i de control adminis-tratiu anteriors els ha portat a una insufi-ciència tècnica en aspectes ineludibles comla impermeabilització del vas i de la cober-tura, la captació i gestió interna dels lixi-viats, l’extracció i valorització del biogàs—autènticament natural, local i renovable,que tan miraculosament produeixen elsbacteris anaerobis de manera espontàniai molt eficient;• en altres que sí que compleixen la regla-mentació tècnica vigent, perquè, contrà-riament al que exigeix la Directiva, la taxamunicipal existent podria ser insuficientper cobrir els costos totals de la localitza-ció, de l’espai, del condicionament, del trac-tament dels subproductes generats, de lagarantia financera, de la vigilància, de laclausura i postclausura, d’acord amb lesseves exigències.Es proposa fer un senzill càlcul moltil·lustratiu sobre el que suposa una únicatona de residumunicipal representatiu delque es produeix de mitjana a Catalunya.Aproximadament aquesta tona la generacada any una família de tres membres. Éscert que es tracta de poca cosa (nomésun 5%) si es compara amb les 3 x 76 = 228tones/any de la motxilla ambiental mate-rial —concepte que s’explica posterior-ment—, i els 180m3 i els 177GJ de lesmotxi-lles d’aigua i energia d’aquesta mateixaunitat familiar. Però es tracta d’un residu

molt proper, identificat i problemàtic pera tots els agents implicats: generadors, admi-nistracions i gestors. Aproximadament, conté390kgdematèria orgànica, 220 kgdepaperi cartró, 120 kgdeplàstics, 60 kgde vidre, 40kg de metalls, 30 kg de tèxtils, 10 kg deresidus domèstics perillosos i 130 kgd’altresmaterials.Si la família que l’ha generada en un sol anyl’hagués d’emmagatzemar a casa, ocupariauns 7m3 (sense compactar), i amb la gene-rada al llarg d’una generació, és a dir 25anys, ompliria tota la casa. Comque el costactual del lloguer d’una vivenda és d’unes6.600 ptes./m3/any, l’espai ocupat per lageneració de residus domèstics d’una famí-lia en un sol any, durant el decurs d’unageneració dins de la llar, seria de 1.155.000ptes. (compactat fins a 1 m3: 165.000ptes./tona/25 anys), això sense comptar lesincomoditats i les despeses que suposa-ria la gestió dels líquids i gasos que sorti-rien del "traster", tenint en compte les carac-terístiques pròpies de les restes i productesde consum fora d’ús (envasos bruts, pelesde fruita i hortalisses, restes demenjar). Perfer-se càrrec d’aquesta tona, un dipòsitcontrolat cobra actualment a Catalunyade 3.500 a 5.000 ptes., mentre que a Europacentral el preu puja a 28.000 ptes./t.Desprès d’aquest exercici il·lustratiu d’unproblema que han viscut totes les gene-racions, peròmai comara, a causa de l’elevatnivell de vida de la societat tecnològica, calpreguntar-se: realment quina és la millorestratègia que hom pot adoptar amb elsresidus? La resposta és fàcil; com en totl’àmbit ambiental, cal aplicar les tres tàcti-ques bàsiques —que es concreten eninnombrables mesures pràctiques— deldesenvolupament sostenible5:• la desmaterialització,• la renovabilització,• i l’ambientalització.No és el lloc per aprofundir en la preven-ció real de la generació de residus delconsum —tan oblidada i mancadad’esforços d’enginy i de pressupostos—, nien el reciclatge primari—encara poc cone-gut i promogut eficaçment—, aquest en tot

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

23

Els residusmunicipals sónels més complexosper als gestors,i els més propersi emblemàtics per alsciutadans que elsgeneren, justamentquan s’estàimplantant la Directivaeuropea sobre elsabocadors

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

24

cas basat en una bona segregació i reco-llida selectiva prèvia.Sí que cal apuntar, a causa de la seva inte-rrelació amb els dipòsits controlats, elsconceptes bàsics del pretractament (gestiófraccionada) i la valorització secundària dela resta i del rebuig. Aquests generalmentcomencen per un fraccionament físic —granulomètric, balístic, densimètric— delresidu en massa, abans de tractar separa-dament, mitjançant valorització secundà-ria o disposició final, les fraccions d’acordamb la seva composició –biodigestió,compostatge, triatge, fabricació de combus-tibles de substitució competitius, dipòsitcontrolat, incineració, etc.Ara és quan cal afrontar la història inter-minable: els pros i els contres del dipòsitcontrolat en la disposició final de laresta/rebuig, sempre comptant amb lesrecuperacions de recursos i l’evitaciód’impactes que són possibles. I es fa sensetenir en compte les millores aportades perqualsevol possible i desitjable pretracta-ment previ. Naturalment hom ho comparaamb l’alternativa bàsica de disposició exis-tent actualment, sense ànim de controvèr-sia ni de competició —essent igualment

compatible amb les possibilitats de lesopcions prioritàries anteriors: la incinera-ció o oxidació tèrmica atmosfèrica a tempe-ratures mitjanes de la resta/rebuig.Com que això donaria per a tot un trac-tat, i ja s’han desenvolupat nombrosesavaluacions de cicle de vida, l’article eslimita a presentar en la taula següent unacomparació, d’elaboració pròpia, dels prin-cipals aspectes objecte d’anàlisi, que resultacoherent amb altres resultats consultats. Calassenyalar que es presenta,més com a basede reflexió que com a conclusió sobrel’acceptabilitat o la idoneïtat de qualsevolde les opcions considerades per a una situa-ció determinada.

Els vuit aspectes clau

1. El concepte del dipòsit controlat: lareintegració de la motxilla ambiental alterra

La motxilla ambiental material dels païsosde la Unió Europea està al voltant de 75.000kg/habitant/any. És obvi que aquestaenormequantitat dematerials "ve de la terra,i a la terra ha de tornar", i és evident —

almenys, esperable—que ho anirà fent encicles progressivament més reduïts al llargdel tercermil·lenni, en termes relatius i abso-luts.El principi de conservació de la massa ila necessitat de conservar la qualitat delmedi obliga al fet que tot el que s’extreu dela biosfera per a ús humà en la societattecnològica actual i no roman comun estocen la tecnosfera, no es pugui dipositar nia l’aire, ni a l’aigua —excepte el que haprocedit de manera renovable d’aquestsmedis—, sinó dins l’escorça terrestre, enpart dins de dipòsits controlats, quan resul-tin lamillor opció ambiental, social i econò-mica, sempre contenint o valoritzant al

Per tant,desdramatitzantel concepte, el dipòsitcontrolat de residusmunicipals és untraster de primeresmatèries,subproductes iproductes fora d’ús

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

25

màxim les emissions atmosfèriques i hídri-ques que es puguin generar.Per tant, desdramatitzant el concepte, eldipòsit controlat de residus municipals ésun traster de primeres matèries, subpro-ductes i productes fora d’ús, que són inno-cus en condicions normals, i amb els qualshan conviscut els homes. Es tracta de formesmoleculars familiars d’elements químicscomuns, quemajoritàriament ja existeixena la natura: paper-cartró, vidre,matèria orgà-nica, metalls, fusta, cautxú-gomes, tèxtilsnaturals. Unaminoria quantitativa són arti-ficials inerts o degradablesmolt lentament:plàstics, tèxtils sintètics, etc.En els dipòsits controlats no es produeixenrecombinacions perilloses d’aquestes formesmoleculars, ni s’originenmetalls o compos-tos orgànics perillosos, de lamateixamaneraque en el reciclatge del paper usat no esgenerenmetalls pesants, sinó que—contrà-riament al que postulen els detractorsd’aquest reciclatge— s’extreuen els ques’han emprat en les tintes.D’aquesta quantitat, els residusmunicipals,generats com a productes fora d’ús delconsum domèstic i dels serveis, represen-ten una fracció que no supera el 5%, o el14% de la part visible. La major part delamotxilla visible i invisible va directamenta la litosfera, al mar, als cursos d’aigua i al’atmosfera (com el CO2 i l’aigua de lacombustió). Al llarg de la seva vida (77 anysde mitjana), un ciutadà occidental genera5.852 tones demotxilla ambiental (31 tonesde residus municipals), i actualment viuenuns 1.000milions de persones a la terra ambaquest "nivellmaterial" insostenible i inequi-tatiu (amb els altres 5.000 milions actual-ment vius i amb els innombrables de futu-res generacions).

2. Impacte territorial de les infraestructu-res de disposició, i com condiciona el tipusde solucions

L’ocupació de superfície que suposa undipòsit controlat modern es pot consideraracceptable quan homho compara amb lesxifres anteriors 6: 0,25m2/habitant/25 anys,en cas de portar-hi la totalitat del residu

municipal generat, sense gestió integradai fraccionada. Si hom ho compara ambel territori català i la seva població, quedonen 6.333,3m2/habitant, el dipòsit contro-lat suposa només un 4 per 100.000 del terri-tori). Aquesta utilització del territori ésfins i totminimitzable, i reutilitzable en usosespecífics i atractius, posant-hi certa imagi-nació (hi ha projectes molt valuosos alrespecte, molt per sobre d’una simple refo-restació).Malgrat això, les característiques de cadaterritori en qüestió condicionenmolt direc-tament la idoneïtat del dipòsit controlat coma solució per a la disposició final de la restadels residus municipals: la manca d’espai,la insularitat, la topografia, la hidrogeolo-gia, la disponibilitat de materialsd’impermeabilització, drenatge i cobertura,etc.

3. Millores de l’entorn dels dipòsits contro-latsA banda que no es produeixen consumsimportants de materials d’aportació en laconstrucció, i quemolts poden ser reciclatso renovables, tampoc no es generen ende-rrocs i residus al llarg i a la fi de la seva vida.Les pistes d’accés i les plataformes de descà-rrega solen ser temporals i reciclables. Elsdissenys estructurals del medi continu queconstitueix el dipòsit controlat s’optimitzenmitjançant càlcul per elements finits tridi-mensional.Com s’ha suggerit anteriorment, els espaisemprats sovint són recuperats d’usos ante-

riors ambuna granmotxilla ambiental, comles pedreres, o són manifestament millo-rables amb els dipòsits controlats, i podeni han de ser objecte no tan sols d’una cober-tura que asseguri l’absència d’emissions(i entrades) a l’aire, a l’aigua i al sol, i larecuperació màxima d’aigua (dels lixiviatsi de les aigües pluvials) i d’energia,sinó també del disseny d’usos posteriorsimaginatius i atractius, com ara jardins,zones d’esport, reserves de biodiversitatbotànica o parcs temàtics botànics. Hi hainstal·lacions d’aquest tipus a Catalunyaamb camps de pràctica del pitch & put, iambprojectes integrals demillora de l’entornen implantació.

4. Destinació del rebuig de la reducció, el"reconsum" i la valoritzacióLes corbes de tendència i les lleis de latermodinàmica fan òbvia una conclusió:durant les dues primeres dècades del segleXXI no es preveu possible portar fins a lesdarreres conseqüències les estratègies dedesmaterialització, renovabilització iambientalització que constitueixen el desen-volupament sostenible, que en el cas delsresidus es concreten en la reducció de lageneració, la reutilització-reciclatge i la valo-rització eficient dels recursos continguts enels residus, a més de la minimització delsimpactes de la disposició. Els mecanis-mes de gestió de la demanda tenen un granpotencial, però hi ha una gran inèrcia en laseva implantació.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

26

5. Millors tecnologies de tractament dispo-nibles peradeterminats corrents i fraccionsde residus

La taula següentmostra lesMTDper a algu-nes fraccions dels residus municipals.

6. Gestió de la demanda de recursos endisposició de residus, consum d’aigua idespeses energètiques

Tan important és aquest mecanisme pera pilotar la transició a la sostenibilitat, queva ésser objecte d’una ponència a les IVJornades Fòrum Ambiental celebrades elmes de febrer de 2001 en ocasió de la firaECOMED-Pollutec a la ciutat de Barcelona,centrada en els instruments per a afavo-rir-lo, i que és disponible a la web de laFundació Fòrum Ambiental.Efectivament, sense la contribució delsexperts en gestió de recursos no es podràprogressar amb celeritat en el seu estalvii el de les càrregues ambientals quefreqüentment suposa el seu consum. I ésllei econòmica i de sentit comú que perquèun gestor de residus, un subministradord’aigua o d’energia elèctrica estiguinmoti-vats en aquesta línia, han de participar delsestalvis econòmics i ambientals que se’nderivin per als seus clients, en unes novesrelacions que denominenmolt gràficamentels anglosaxons comwin-win, que no sóngens fàcils de formalitzar.

7. Els costos del dipòsit controlat

La taula següent representa el vector tipusde consums de recursos imputat a un residumunicipal acceptat a un dipòsit controlat(no s’hi inclou el fet obvi que un kg pesa

un kg). El conjunt dels vectors dels residusadmesos constitueix la matriu de consumsde recursos.

Aquesta taula expressa la matriu tempta-tiva de costos dels recursos consumits enun dipòsit controlat, a títol il·lustratiu.

El producte escalar d’ambdós vectors dónael cost de consumde recursos resultant peral residu concret, en aquest cas 7,0 ptes./kg.

8. Evolució dels costos

No es pot parlar pròpiament d’evolució delpreu dels dipòsits controlats, simplementperquè el concepte és nou. Des de la pràc-tica oposadamancada de tots els serveis—d’on han heretat la imatge els dipòsitscontrolats, del contrari del que són— quees permetia cobrar de 100 a 500 ptes./tona,quan no era abocar simplement els residus

a una torrentera, al preu exclusivament deltransport, l’ambientalització assolida enutilitzar dipòsits controlats ha estat de mésde tres ordres de magnitud, on cal afegirles opcions de renovabilització empra-des: aigua i biogàs. La xifra de cost mésconsensuada actualment per al cas espan-yol, tant per part d’estudis de la Unió Euro-pea en ocasió de la implantació de laDirec-tiva, comde diverses explotacions privades,és de 6-7 ptes./kg, que no s’aplica encaraa cap instal·lació, per manca de finança-ment municipal.Comparativament, el cost de la incineracióa l’Estat espanyol ha pujat des de 0,5 ptes./kgfins al voltant de 10 ptes./kg —per a plan-tes noves, un cop deduïda la vendad’energia, amb una gestió correcta de lescendres volants.

Glossari:

• Sistemes de gestió integrada i fraccionadade residus municipals: que empren lesopcions existents de gestió en un grau iforma òptims; hi participen tots els agentsimplicats tal com cal; hom tracta cada frac-ció com requereix; hom implanta els instru-ments necessaris per tal que totes les etapessiguin viables i el conjunt sigui ecoeficient,

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

27

és a dir, que proporcioni el servei de gestiódels materials residuals del consum ambun impacte ambiental —emissions i ús derecursos— i una despesa mínims• Dipòsit controlat: traster litosfèric aïllati condicionat òptimament per a gran partde la motxilla ambiental de les activitatshumanes, especialment les fraccions inorgà-niques amb tècniques simples però robus-tes, que proven d’imitar les lleis de la Natura—sense cap contraindicació explícita pera les orgàniques, malgrat que suposin unacomplicació tècnica un ordre de magni-tud superior• Incineradora de residusmunicipals: plantaquímicamolt sofisticada per oxidar o evapo-rar a mitjanes temperatures i amb excésd’oxigen els components orgànics i altresoxidables de les fraccions pròpiament inci-nerables, amb una gran reducció de pes(75%, en part perillós: cendres volants) ivolum (90%) sòlid i líquid, i generació degasos (en particular i de manera desitjada,de CO2), dins uns límits molt estrictes deconcentració de contaminants en les emis-sions atmosfèriques. Àmplies possibilitatsde recuperació d’energia• Valorització: aprofitament de recursosambuna eficiència i un cost competitiu ambles alternatives existents al mercat• Recuperació: obtenció d’un recurs dispo-nible secundàriament a un procés o unmaterial. Algunes reglamentacions comu-nitàries i estatals la designen temporalmenti específica com a valorització (Directivad’envasos i residus d’envasos)• Desenvolupament sostenible: es dónaquan el creixement econòmic és inferiora la suma dels avenços en desmaterialit-zació, renovabilització i ambientalitzaciódels productes i serveis• Desenvolupament equitatiu en l’espai iel temps: distribució parella de la qualitatde vida entre els habitants del planeta Terrai les generacions successives• Ecoeficiència: revolució de la nova econo-mia, consistent a fer més ambmenys, ambun increment de la productivitat material,hídrica i energètica en un factor 4-10-20• Gestió de la demanda: comparticiód’interessos client-proveïdor de serveis i

recursos, amb un criteri win-win, de talmanera que tot el saber fer del proveïdorrepercuteixi en l’estalvi de recursos i emis-sions, compartint els valors afegits addi-cionals generats•Motxilla ambientalmaterial d’un producteo servei: la quantitat dematerials de diversamena (erosionats,manipulats, extrets, biòticsconsumits, etc.), que, de manera visible oinvisible, es mobilitzen per a la prestaciódel producte o servei, a més del que enforma de producte esdevé residu delconsum• Projecte de "Prevenció, Reciclatge i Valo-rització Màxima dels Residus Comarcals":un esforç conjunt de ciutadans, adminis-tracions i empreses gestores, per tal d’aplicarels tres principis del desenvolupament soste-nible indicats als residusmunicipals i indus-trials de la comarca•

Bibliografia

Programa de Gestió de Residus Municipals de Cata-lunya. Junta de ResidusEcologia d’una ciutat. Ajuntament de BarcelonaGestión Integral de Residuos Sólidos. TchoanoglousGestió Integrada de Residus Municipals. ProjecteVALOR. Institut CerdàMinimitzaciódeResidus iEmissions Industrials.Depar-tament de Medi Ambient - Institut Cerdà.IntegratedSolidWasteManagement.Procter&Gamble.Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipals deBarcelona. EMSHTR

Notes

1 Cada opció de gestió emprada en el seu grau òptim,amb una atenció pròpia a cada fracció, amb la inter-venció de tots els agents implicats, i la implanta-ció dels instruments necessaris per a la viabilitatde totes les etapes.

2 De manera voluntària, al DC de Coll Cardús, queintentem fer modèlic, hem establert un preu prefe-rencial per als residus municipals que són resta orebuig de sistemes de recollida selectiva i recupe-ració.

3 Malgrat aquest dèficit dels pressupostosmunicipals,hi ha qui demana taxes sobre la disposició en DCper tal d’afavorir altres opcions menys competiti-ves i possiblement amb més externalitats.

4 Algú s’ha preguntat comcostamés recollir una garrafad’aigua de 5 litres, amb la resta o amb els envasoslleugers? I per què hi ha tants envasos d’aigua alsresidus municipals? I perquè als DC la tarifa ésper tona i no per volum, humitat, salinitat, poten-cial de generar amoni i fermentabilitat?

5 Una definició pràctica: es dóna un desenvolupa-ment sostenible quan –en un any- el creixementés inferior a la desmaterialització més la renova-bilització més la ambientalització de l’economia:C < D+R+A. Exemples, fora de l’abast de l’article.Un de nou: el reciclatge de pintures fora d’ús. Meca-nisme clau, la gestió de la demanda de recursos.

6 Més endavant hom avalua l’ocupació i el cost quetindria l’emmagatzematge dels RM a les llars.

Es repassen els avantatges iinconvenients de la incineració, finsi tot l’emissió de dioxines. La tesi del’autor és que a partir de l’adopcióde la directiva comunitària de l’any2000, pot afirmar-se que laincineració de residus és unaactivitat sotmesa als més estrictescontrols i als més exigents límitsd’emissió a l’atmosfera. Per tant, laincineració seria, per a l’autor, unade les alternatives de base en elconjunt d’un sistema integrat deresidus.

La incineració de residus:és una alternativa?

José María Baldasano Recio.Catedràtic d’Enginyeria Ambiental

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Els dos sistemes més antics que ha utilit-zat l’home per disposar les deixalles hanestat l’abocament incontrolat i la seva crema.No va ser fins al segle XIX que es van posarels primers elements del que avui es coneixcom la gestió de residus.A través dels segles, l’home va transpor-tar, progressivament d’una manera mésorganitzada, les deixalles cap a àrees distantsde les ciutats. A poc a poc, l’home es vaadonar de la importància de la seva reco-llida, el seu transport i la seva disposició.Fou el 1906 als Estats Units que Parsonsva escriure un llibre amb el títol La Dispo-sició dels residus municipals, en què trac-tava el tema de les deixalles des del puntde vista de l’enginyeria per primera vegada.Els problemes amb rates, cremes indiscri-minades, etc., van ser la raó del canvi radi-cal en la manera de disposar les deixallesa principis del segle XX. El 1904 la ciutatde Champlain (Illinois) va començar a ente-rrar cada dia les seves deixalles. Ràpida-ment, altres ciutats com Columbus, Ohio(1906), Davenport, Iowa (1916), van adop-tar aquest sistema. Però no fou fins a l’any1930 que el terme rebliment sanitari es vafer servir per primera vegada a la ciutatde Fresno (Califòrnia): significà el cobri-ment diari dels residus i el fet de deixarde cremar-los.La incineració, que no s’ha de confondreamb la cremada o crema de residus, té elseu origen a Europa ambmés de cent anysd’existència; la seva història va començaramb la instal·lació del primer "destructor"de residusmunicipals a la ciutat anglesa deNottingham el 1874. Als EUA la primerainstal·lació es va fer a Governor’s Island,a Nova York, i el 1921, ja hi havia més de200 unitats instal·lades. Barcelona ja dispo-

sava als anys vint d’una incineradora dedeixalles.Els forns d’incineració per a residus d’origenindustrial deriven dels forns per als residusmunicipals. Els primers forns rotatius es vaninstal·lar a Alemanya. Als EUA no es vaninstal·lar fins a l’any 1948 a les instal·lacionsde Dow Chemical Company a Midland(Michigan) (Dempsey i Oppelt, 1993).El compostatge es basa en el procés defermentació aeròbica, aplicable únicamenta la fracció biodegradable de la deixalla.Els primers estudis d’aplicació d’aquestprocés als residusmunicipals es van iniciarals Estats Units a principis dels anys vint.Les primeres plantes es van instal·lar, tanta Europa com als Estats Units, als anysquaranta. Avui dia, constitueix una tecno-logia coneguda, desenvolupada i en procésde renovació i d’expansió.La digestió anaeròbica (biometanització),també aplicable únicament a la fraccióbiodegradable de la deixalla, és un delsprocessos de tractament de desenvolupa-mentmés recent i és una de les tecnologiesque ha rebutmés atenció en els darrers vint-i-cinc anys. Fou als Estats Units on es vaniniciar les investigacions en el camp de labiometanització dels residus municipalssense selecció prèvia. A Europa, l’interèsen l’aplicació d’aquesta tecnologia va aparèi-xermés tard, a principis dels anys vuitanta.En aquella època fou quan van sorgir lesprimeres patents i les primeres plantes dedemostració i ja fou en els anys noranta quesorgiren les plantes de dimensió industrial.En l’actualitat, s’entén per gestió i tracta-ment de residus el conjunt d’operacionsencaminades a l’aprofitament dels recur-sos materials i energètics continguts enaquests o a la disposició d’una forma

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

ambientalment segura dels residus de lapart d’aquests impossible d’aprofitar.Els sistemes actualment més utilitzatsper al tractament i la disposició delsresidus municipals, de forma individual obé en instal·lacions amb sistemes integrats,són:

• recollida selectiva en origen i reciclatgedirecte• plantes de selecció i recuperació demate-rials• plantes de fermentació aeròbica (compos-tatge)• plantes de fermentació anaeròbica (meta-nització)• plantes d’incineració amb recuperaciód’energia i sense• abocador controlat

També hi ha experiències limitades del seutractament permitjà de piròlisi i gasificaciódes dels anys setanta. Atesa la problemà-tica dels residus, en els darrers anys s’estàfent un esforç important per buscar siste-mes de tractaments alternatius als sistemestradicionals, amb una orientació d’aquestsa potenciar els aspectes de reciclatge i derecuperació dels materials continguts ales deixalles.També és necessari assenyalar que en elsdarrers anys, a escala mundial, hi ha hagutun augment de la quantitat de deixallesproduïdes i de la variació de la composiciód’aquestes. Algunes causes d’aquest incre-ment de les quantitats i de la variació delseu contingut són:

Quantitat:• Creixement urbà• Nombre més alt de consumidors• Més consum

Composició:• Més embalatges• Més envasos d’usar i llençar• Més consumidors individuals davant deconsumidors familiars• Nombre de dones treballant més alt• Més autoservei• Més conserves i congelats

• Poder adquisitiu més alt

A la figura 1 podem veure l’evolució de lesquantitats de deixalles que s’han produïta les ciutats deMadrid i Barcelona, on seriabastant senzill de fer un paral·lelisme ambels cicles econòmics que hi ha hagut durantels anys considerats.

La CEE va adoptar una estratègia comu-nitàriapera lagestióderesidus respectede les actuacions en aquest sector, d’acordamb el següent ordre jeràrquic d’actuació(Comunicació de la Comissió al Consell ial Parlament Europeu: Una estratègiacomunitària per a la gestió dels residus.SEC(89) 934 final, Brussel·les 18.9.1989; iResolució (90/C122/02) del Consell de7.5.1990, sobre la política en matèria deresidus (DOC 122 18.5.1990)):

1. Prevenció, tant en la producció com enels productes.

2. Foment de l’aprofitament, reciclatge ireutilització.3. Reducció al mínim de l’eliminació final.4. Reglamentació del transport.5. Accions per posar remei (remeial).

Ratificada i complementada recentment permitjà de la RESOLUCIÓ del CONSELL de24.2.1997, sobre una Estratègia comu-nitària per a la gestió dels residus(1997):

• On es confirma la jerarquia de princi-pis de disposició• Preferència de la valorització materialsobre l’energètica• Principi de proximitat• Principi d’autosuficiència• Necessitat de disposar de dades adequa-des (estadística sobre residus)• Prevenció: tecnologies i productes netsi reutilització;• Aprofitament: reciclatge i transforma-ció de materials i aprofitament energètic;

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

30

• Eliminació: perfeccionament del’explotació dels abocadors i de la incine-ració, preferentment combinada ambl’aprofitament energètic:• Transport: reducció al mínim i controldels trasllats de residus;• Acció reparadora: rehabilitaciód’emplaçaments contaminats.Tant les disposicions legislatives sobre resi-dus adoptades des de l’any 1989 com elcinquè Programamarc sobremedi ambient(1993-2000) s’inspiren en aquests concep-tes principals, que són també els concep-tes que inspiren els principis de la Conven-ció de Basilea (1989), adoptat pel Programade les Nacions Unides per al medi ambient(PNUMA) per controlar el transport trans-fronterer de residus.

Incineració de residus municipals

El termed’incineració es pot definir de dife-rentsmaneres, però bàsicament es refereixa la combustió de substàncies orgàniquesper mitjà d’un procés d’oxidació química.Quan l’oxidació es fa de forma ràpida, la

temperatura del material augmenta ràpi-dament a causa de la incapacitat per trans-ferir la calor generada cap a l’exterior tanràpidament com s’està produint. Com aresultat, s’emet radiació visible, a la qualens referim com la flama.Com s’ha indicat, la incineració dels resi-dusmunicipals, tal com es concep avui dia,té els seus inicis a la darreria del segle passat,època en què es cremen uns residus domi-ciliaris que contenien quantitats significa-tives de restes de carbó. Moltes d’aquellesinstal·lacions operaven pobrament i tenienun sistema d’alimentació de càrregues;alguna tenia un sistema de recuperacióde vapor.Això no obstant, després de la crisi poste-rior a la Primera Guerra Mundial, la inci-neració es deixa d’utilitzar a causa del’empobriment energètic de les deixalles.Més endavant recuperarà un nou interès,a causa tant de les noves tècniques decombustió i de depuració dels gasos decombustió com de l’evolució favorablede la composició de les deixalles des delpunt de vista energètic.Fins a l’any 1950 l’incineradora i el seu acom-panyant, el fum, s’acceptaven comun requi-sit inevitable i es considerava el seu funcio-nament de la forma més barata possible.Això no obstant, quan els fums d’una xeme-neia van deixar de ser un símbol de pros-peritat i les normatives sobre contamina-ció de l’aire van començar a emergir, en elsanys seixanta i setanta, la incineració com

a sistema va millorar dràsticament. Aques-tes millores incloïen una alimentació encontinu,millores en el control de la combus-tió, l’ús de càmeres múltiples de combus-tió, la recuperació de l’energia de formasistemàtica i l’aplicació de sistemes de depu-ració per als gasos de combustió.Però va ser a les acaballes dels anys vuitantaque la incineració de residus va rebre unnou impuls en desenvolupar-semillors siste-mes de combustió, de control i de tracta-ment dels gasos de combustió, que vanpermetre avançar cap a una situaciópròxima a l’emissió a l’atmosfera quasinul·la, i es va convertir en un sistema detractament de residus ambientalment seguri amb unsmillors rendiments energètics defuncionament, perquè va haver de fer frontals nous reptes ambientals, a la seva accep-tació pública i a unes normes legals moltmés estrictes.La incineració és utilitzada actualment deforma àmplia als països desenvolupats comun dels sistemes de tractament dels residusmunicipals (vegeu taula núm.1). Hi ha hagutciutats, com és el cas de París, que hanfet servir aquest sistema des de principisdel segle XX d’una forma continuada i inten-siva. La quantitat de residusmunicipals trac-tada per mitjà d’aquest sistema a Espanyano arriba al 4%. Les plantes estan instal·ladesde forma majoritària a Catalunya.La incineració de residusmunicipals es potfer amb la recuperació de la calor generadaen la combustió o sense. Però sense la recu-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

31

La incineracis utilitzadaactualment deforma mpliaals pa sosdesenvolupatscom un delssistemes detractament delsresidus municipals

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

32

peració de la calor no té sentit, tret de deter-minats casos molt particulars. La dimen-sió mínima perquè la instal·laciód’incineració d’aquest tipus de residus ambrecuperació d’energia sigui adequada sesitua a partir de les 140-150 t/ dia. La caloralliberada es pot aprofitar per a la:•Producció d’energia elèctrica permitjà devapor;• Producció de vapor per a la seva vendadirecta;• Producció d’aigua calenta per a la cale-facció.Consisteix, doncs, en unprocés de combus-tió controlada que transforma les deixallesen gasos de combustió, escòries i cendres:1) una en estat gasós, format pels gasosde combustió, aproximadament el 73%de la matèria entrada, i2) i dues en estat sòlid, constituïda per 1)les escòries (= 25%) i 2) les cendres (=2%) o els sòlids de depuració (= 4 - 5%), en

funció del tractament adoptat per a la depu-ració dels gasos de combustió.

El marc legislatiu

AEspanya, les primeres disposicions legalsque limiten les emissions daten de l’any1975 (Decret 833/75) i consideren única-ment un límit d’emissió a les partículesen suspensió, amb valors gens exigents.Al junyde l’any 1989 laUnió Europea adoptaper a aquest tipus d’instal·lacions dues direc-tives per tal de prevenir la contaminacióatmosfèrica, tant en l’àmbit dels límitsd’emissió a l’atmosfera, com de les condi-cions de control del procés de combus-tió, i de les condicions de monitoratge dela instal·lació. Són la Directiva 89/369/CEEper a les noves instal·lacions i la Direc-tiva 89/429/CEE per a les instal·lacions exis-tents. Espanya les incorporà al seu dretintern amb retard al setembre de 1992 (Reial

La incineraci deresidus municipalses pot fer amb larecuperaci dela calor generada enla combustio sense

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

33

decret 1088/92).L’adopció d’aquestes directives va suposarun procés de modernització de lesinstal·lacions d’incineració de residus en elcontext europeu, tant per a les novesinstal·lacions com per a l’adaptació de lesexistents, que va acabar aproximadamentl’any 1997. Aquestes directrius impliquentambé l’extensió de la normativa alemanyade l’any 1986 per a aquest tipus d’instal·lacióal conjunt de la Unió Europea, tot i queAlemanya va modificar la seva normativadurant l’any 1990, adoptant límits i condi-cions més exigents.Al desembre de 1994, la UE va adoptar laDirectiva 96/67/CE relativa a la incineracióde residus perillosos, que implicava tambél’extensió de la normativa alemanya de l’any1990 per a la incineració dels residus peri-llosos al conjunt de la Unió Europea.Espanya la va traslladar per mitjà del Reialdecret 1217/97 al juliol de 1997, quemodi-fica parcialment el Reial decret 1088/92.Catalunya havia aprovat al novembre de1994 el Decret 323/94 d’aplicació tant pera residusmunicipals comper a residus peri-llosos, que ja incorporava el contingut dela Directiva 94/67/CE.A l’últim, l’any passat la UE va adoptar laDirectiva 2000/76/CE relativa a la incine-ració de residus, que actualitza les anteriorsi la qual no fa distinció entre la incinera-ció de residus municipals i perillosos. Hade ser incorporada al dret intern dels estatsmembres abans del 28 de desembre del2002. Té prevista la seva entrada en vigorper a les noves instal·lacions al desembrede l’any 2002 i per a les instal·lacions exis-tents al desembre del 2005. Aquesta direc-tiva implica els límits d’emissió a l’atmosferamés exigents que hi ha avui dia a escalamundial per a qualsevol tipus d’instal·lació.Implica també l’adopció de límits d’emissióper als òxids de nitrogen i una reducciósubstancial en l’emissió demetalls pesants.De nou, també suposa estendre a tota laUE la normativa alemanya d’incineració.A la taula núm. 2 es pot veure la impor-tant evolució de reducció que han tinguta la UE i a Espanya en els darrers 25 anysels valors límit d’emissió.

Als Estats Units, la primera legislació espe-cífica data de l’any 1970 i implica límitsd’emissió exclusivament per a l’emissió departícules. La segona data de l’any 1990 iestà actualment vigent, tot i que és menysexigent que la legislació de la UE. L’any1994 es publicà l’esborrany d’una nova legis-lació que encara no ha estat adoptada.Per il·lustrar l’efecte progressiu d’aquestesreduccions en els valors límit d’emissió, s’hacalculat quina seria la dispersió que tindrienaquestes emissions per a una incinera-dora de deixalles de 1.000 t/dia, així comla capacitat de depuració de les actualstecnologies de depuració dels gasos decombustió. Coma contaminant s’han consi-derat les partícules en suspensió que és onhi ha associades la majoria de les dioxi-nes que s’emeten (vegeu figures pàg.següent). Es pot veure fàcilment l’avenç queva representar la legislació de l’any 1989,i que amb la legislació del 2000 i la tecno-logia actual que ja s’està aplicant s’està afron-tant una situació d’emissió quasi nul·la.

Tecnologies d’incineració

La incineració de residus requereix una granatenció en el nivell de domini de les condi-cions de combustió. Una bona combus-tió es regeix per la regla anomenada deles "3 T": temperatura, temps deresistència i turbulència. Aquests parà-metres generalment es fixen en el momentde la concepció del forn, però el quel’explota conserva el domini de la tempe-ratura fent variar la càrrega tèrmica i eldomini del cabal d’aire de combustió. Lamala regulació d’un d’aquests paràmetrespot generar condicions de funcionamentinadequades.A causa de la composició heterogènia deles deixalles domèstiques, el procés decombustió es desenvolupa en condicionsd’excés d’aire (la legislació exigeix unmínimd’un 6% d’oxigen en excés). Durant lacombustió, el carboni que contenen lesdeixalles es transforma en CO2. D’aquestamanera, un defecte d’oxigen podrà gene-rar monòxid de carboni (CO) per combus-tió incompleta del carboni. De la mateixa

A l? ltim, l?anypassat la UE vaadoptar la Directiva2000/76/CE relativaa la incineracide residus, queactualitza lesanteriors i la qual nofa distinci entre laincineraci deresidus municipalsi perillosos

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

34

manera, un defecte d’oxigen provocaràla generació de partícules incremades iproductes incomplets de combustió (PIC).Per a l’aplicació d’aquest sistema de trac-tament, és necessari que aquests tinguin unpoder calorífic inferior, superior a les1.400 kcal/kg, per tal d’assegurar-sel’autocombustió. En els incineradors depetita capacitat, cal incorporar-hi combus-tible addicional que acostuma a ser habi-tualment fuel o propà, tot i que tambés’utilitza GN.

Per a això, els residus urbans són descar-regats en una fossa d’emmagatzematgetemporal, en depressió atmosfèrica respectede l’exterior per tal d’evitar l’aparició demales olors a les zones pròximes a lainstal·lació. Posteriorment són conduïdesa un forn on es cremen a una tempera-tura mínima de 850 ºC durant almenys dossegons en presència d’un 6%d’oxigen, comamínimdesprés de la darrera injecció d’airede combustió.

Els elements i els equips principals queconfiguren una incineradora de residusdomèstics són els següents:a) una zona de descàrrega i emmagatze-matge;b) una zona d’alimentació del forn, permitjàd’una tremuja normalment;c) un forn i la seva càmera de combustióper assegurar una completa destrucció delscompostos orgànics;d) una zona de recollida i d’extracciód’escòries;

Legislació Espanyola 1975: PST límit d’emissió 150 mg/Nm3 Legislació Unió Europea 1989: PST límit d’emissió 30 mg/Nm3

Legislació Unió Europea 2000: PST límit d’emissió 10 mg/Nm3 Tecnología actual: PST emissió 5 mg/Nm3

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

35

e) un sistema de refrigeració i la caldera pera la recuperació d’energia (en incinera-dores amb capacitat > 140 t/dia);f) una zona de depuració dels gasos decombustió;g) una zona de magatzem d’escòries icendres, o altres productes recollits en elsprocessos de depuració;h) i la zona final d’evacuaciódels gasosdepu-rats a l’atmosfera (ventilador i xemeneia).El forn no solament constitueix l’elementsuport de la combustió (ja sigui per mitjàde graelles o permitjà de forn rotatiu), sinóque també fa que les deixalles avancin ies girin, cosa que permet la barreja de l’aireprimari amb els residus per tal de garan-tir una bona barreja del combustible i delcomburent.

A la zona del forn es poden considerar tresfases:1) fase d’assecament: la seva durada depènde el calor radiativa existent, del grau debarreja de les deixalles i del seu airejament;2) fase de combustió pròpiament , i3) fase d’acabament postcombustió, la grae-lla està coberta per les escòries.La càmera de postcombustió té com afuncions principals:• permetre la barreja íntima entre l’aire i elsgasos parcialment cremats, a fi d’obteniruna combustió completa.• per radiació, escalfar i assecar les deixa-lles i permetre, per la seva gran inèrciatèrmica, el manteniment de la temperaturanecessària per a la correcta combustió delsgasos.Entre els tipus de forns per a residusmuni-cipals es poden assenyalar essencialment:• Forns de graella (d’avanç, de corrons,etc.)• Forns rotatius• Llit fluïditzat: aquesta tecnologia s’utilitzamolt al Japó; a Europa és a Suècia espe-cialment on més s’ha aplicat (és un proce-diment avançat utilitzat en plantes termo-elèctriques de carbó polvoritzat, fangs i enla combustió de biomassa).En els gasos de combustió de la incinera-ció de residus urbans es poden trobar:

•Gasos tals comel CO2,H2O,N2 i l’oxigenno utilitzat en la combustió.• Partícules de pols més o menys fines laconcentració de les quals abans de la sevadepuració és d’aproximadament de 5 a10 g/Nm3. Aquestes partícules de pols estanconstituïdes essencialment per sals mine-rals o metàl·liques, i en ocasions per partí-cules incremades.• gasos procedents de la composició deresidus incinerats, principalment es tractade clor, àcid clorhídric, òxids de sofre ide nitrogen i de compostos orgànics incre-mats.El contingut d’aigua dels residus és, de vega-des, molt important, aproximadament del50%. Aquesta aigua, que constitueix un llasttèrmic ja que consumeix calories en la sevaevaporació, té influència sobre els equili-bris químics implicats en les reaccions decombustió. D’aquesta manera, com mésaugmenta la concentració del vapor del’aigua i la temperatura, més disminueixla concentració de clor gasós, a causa del’equilibri de DEACON.Les escòries (ceràmiques, terres, vidre,objectesmetàl·lics, etc.) s’acostumen a refre-dar amb aigua i s’extrauen de la fossa dedescàrrega permitjà de transportadors conti-nus. Estan formades, principalment, peròxids metàl·lics i silicats, a més de quan-titats menors de carbonats, clorurs i sulfats,així com alumini, calci, sodi, ferro (a Cata-lunya, la seva valoració està reglamen-tada per la Generalitat per mitjà de l’Ordrede 15-2-1996 sobre valorització d’escòries,per al seu aprofitament com a ferm devies públiques). La fracció metàl·lica fèrriacontinguda a les escòries s’ha d’extraure ireciclar, i, d’aquesta manera, es millorala manejabilitat i la utilització posteriorde la fracció d’escòries restant.El reciclatge de la fracció fèrria és elevat;en canvi el reciclatge del gruix de les escò-ries també es recicla en els diferents païsoseuropeus, però en percentatges més limi-tats (50% a França i Alemanya; 70% aDina-marca, i 100% a Holanda).Les cendres o residus de depuració estancompostos també, en gran part, per òxidsmetàl·lics i silicats. Tenen la consideració

de residus perillosos i han de ser dipositatsen un abocador controlat. Estem parlantd’un 2-4% de la quantitat de residus inci-nerats.En la primera generació d’incineradores deresidus urbans (anys seixanta), es van serservir com a sistemes de depuració delsgasos de combustió: filtres electrostàtics(majoritàriament) i torres de rentat (enmenys quantitat). Aquests sistemes erenclarament insuficients com a sistemes dedepuració dels gasos de combustió.A les incineradores de segona generació(essencialment a partir de finals dels anysvuitanta), els sistemes de depuració dels

El contingutd?aigua dels residuss, de vegades, molt

important,aproximadamentdel 50%

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

36

gasos de combustió que s’han d’utilitzar perassolir els límits establerts en alguns païsoseuropeus (Alemanya, Holanda, p. ex.) i ala Directiva de la CEE, són diversos:_ Processos de rentat en sec. Els rentatsper via seca es fan per mitjà de la injeccióde cal en un reactor, amb posterior filtra-ció en un filtre electrostàtic o demànigues._ Processos de rentat semisecs (o semihu-mits). En els processos de rentat semisecs(o semihumits), la cal és utilitzada en formade beurada, cosa que permet una millorreactivitat de la cal i un refredament delsgasos per evaporació de l’aigua de dilu-ció de la cal. Els sistemes de filtració sónels mateixos._ Processos de rentat per via humida. Esdescomponen en dues fases: a) tractamentde les partícules en suspensió per mitjàde filtres electrostàtics, i b) tractament delsgasos per mitjà de columnes d’absorció.En el disseny de les calderes de recupe-ració és fonamental la selecció del tipus decaldera que s’ha d’utilitzar en funció delsrequisits d’operació (balanç tèrmic de lainstal·lació) i els espais disponibles.L’objectiu ha de ser garantir un funciona-ment factible i continu de la caldera, ambl’aprofitament òptim de la calor dels gasosde combustió i amb un consum energèticdels equips auxiliarsmínim, complint alhoraamb les limitacions imposades a les emis-sions a l’atmosfera.Són essencialment dos els factors que deter-minen l’aprofitament de la calor generadaen procés d’incineració.• La recuperació de la calor per a la gene-ració del corrent elèctric, de vapor deproducció o de vapor de calefacció ambla finalitat preliminar de recuperar el poten-cial energètic que tenen alguns residus i,a més, reduir els costos d’explotació deles mateixes plantes d’incineració.• El refredament dels gasos de combus-tió produïts al forn a temperatures accep-tables per a la seva depuració i desconta-minació posteriors.Un balanç tèrmicmitjà en una incineradorapot tenir els valors següents, essent la basede càlcul respecte del 100% de l’entrada:

• 18% de pèrdues a la zona de combus-tió i caldera• 0,8% de pèrdues en el turbogenerador• 48,2% en la refrigeració (aeroconden-sador)• 6% autoconsum• 27% producció d’energia elèctrica

Emissió de dioxines

En tots els processos de combustió, quanhi ha presència d’àtoms de clor, es podenproduir dioxines, en més o menys quan-titat segons com tingui lloc aquest procés.La incineració de residus municipals fouamb anterioritat als anys noranta una de lesprincipals fonts d’emissió de dioxines, però,atesa l’exigència legal de limitar-ne l’emissiói l’adopció demesures tecnològiques, avuidia la seva emissió s’ha reduït fortament(vegeu taula núm. 3). Les emissions dedioxi-nes a les incineradores espanyoles ha dismi-nuït per un factor de 17 entre l’any 1997 i1999.

Avantatges i inconvenients

Les plantes d’incineració dedeixalles presen-ten davant els altres sistemes de tractamentde residus urbans els avantatges següents:• Recuperar l’energia tèrmica contingudaa les deixalles, obtenintmés vapor i/ o elec-tricitat• Reciclar aproximadament el 20% delsmaterials cremats (escòries)

• Important disminució del volumdedeixa-lles (= 90%)• Important reducció del pes de les deixa-lles (= 75%)• Costos operacionals moderats o baixosen el cas que s’incineri amb recuperaciód’energia• Utilització de terrenys limitada• Pot tractar qualsevol tipus de residu siel seu poder calorífic és adequat• Permet el reciclatge dels materials ferriscontinguts a les deixalles• Permet la reutilització de les escòries coma material en la construcció de carreteresCom a inconvenients es poden considerar:• No suposa un sistema de disposició total,necessita un condicionament per a les escò-ries (si no són reciclables) i especialmentper a les cendres o sòlids de depuració• Alta inversió econòmica inicial• Costos operacionals elevats en el cas ques’incineri sense recuperació d’energia• Exposició a aturades i avaries• Flexibilitat limitada per adaptar-se a varia-cions estacionals de la generació de resi-dus o necessitat d’un sobredimensionament• Necessita sistemes de control i preven-ció per als gasos de combustió• Acceptació pública limitadaAltres sistemes de tractament, el compos-tatge i la biometanització, tenen el greuinconvenient que tan sols es poden aplicara determinades fraccions de les deixalles,a la fracció biodegradable, que actualmentes pot quantificar com d’aproximadament

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

37

el 40%del total al nostre país. Com a conse-qüència, tot i considerant les fraccions direc-tament reciclables, encara pot quedar unafracció d’aproximadament també el 40%per disposar.Aquesta fracció, que com se li ha extretla part més humida, encara que també éscert que se li han retirat fraccions combus-tibles, ha augmentat el seu poder calorí-fic (al voltant dels 2.300 kcal/kg). Com aconseqüència, no té gaire sentit que aquestafracció residual sigui abocada quan pot seraprofitada energèticament i consumeix, amés, menys territori.De fet, es poden comparar diferentsmodelsde gestió de residus municipals, pel quefa al potencial de cada un d’aquests en laseva contribució a l’emissió de gasos queincrementen l’efecte hivernacle (vegeufigura núm. 2). S’observa clarament que elsmodels de gestió integrats són els quepresenten un factor d’emissiómenor, espe-cialment quan s’hi incorpora la incineracióde la fracció residual.

Conclusions

Cal assenyalar que les crítiques que s’hanfet i es continuen fent a la incineració deresidus tenien la seva justificació en lesinstal·lacions que van funcionar fins a lafi dels anys vuitanta, però a partir d’aquellmoment, especialment a la Unió Europeaen què es van adoptar límits estrictesd’emissions a l’atmosfera, han perdut raóde ser.Amb l’adopció de la darrera directiva comu-nitària de l’any 2000, es pot afirmar quela incineració de residus és l’activitat, tantindustrial com d’infraestructura, que estàsotmesa als límits d’emissió a l’atmosferamés exigents.Tenint en consideració el fort procésd’urbanització al qual la humanitat estàsotmesa en aquests moments, i que totesles perspectives indiquen que, en aquestsegle que acaba de començar, s’intensificarà,la incineració constitueix avui dia una de

les alternatives clares que hi ha per a lagestió del residus.Amb tot, el seu ús no s’ha de considerarcomuna solució, sinó comun element basedins d’un sistema integrat de gestió de resi-dusmunicipals, que aprofiti els avantatgesque ofereixen els diferents sistemes de trac-tament de deixalles i que intenti evitar elsinconvenients de cada un d’aquests.Un altre aspecte important que s’ha de consi-derar, no tan sols en la incineració, sinóen tots els sistemes de tractament de deixa-lles, és que han de respondre als màximscriteris d’una gestió de qualitat.•

L’autor argumenta, des de laperspectiva de la "ciència delpoble", les possibilitats delcompostatge a petita escala,inclosos els habitatges situats ennuclis urbans. S’explical’experiència personal de l’autor,exregidor de Ciutat Sostenible del’Ajuntament de Barcelona, i esrepassen els casos de Zuric il’experiència de la mateixaBarcelona.

Buidant de matèria orgànicala bossa de les escombraries

Josep Puig i BoixDoctor en Enginyeria Industrial

La societat industrialista ha capgirat els fluxosde nutrients tal com es manifesten a lanatura, de forma que avui allò que hauriade ser considerat un aliment per al sòl —els nutrients— acaben sent una font deproblemes i contaminació.Així, els nutrients que van des del camp ala ciutat en forma d’aliments conreats, enfer la seva funció d’alimentació de les perso-nes, generen restes orgàniques que, enno retornar als sòls permantenir-ne la ferti-litat, acaben amuntegant-se en abocadorsd’escombraries, o incinerant-se en fornscrematoris. Tot un exemple de comun ciclede la natura roman obert, perquè la nostrasocietat, tot i qualificant-se de moderna,s’ha mostrat incapaç de tancar. El resultatde tot plegat és l’empobriment dels sòls i laseva pèrdua de fertilitat, que s’intentamante-nir ambquantitats sempre creixents d’adobsquímics, de l’aplicació massiva dels qualsresulta lamort biològica d’aquesta fina capade la biosfera.Si bé aquesta és la tendència general a casanostra, hi hamolts exemples arreu delmónque demostren que lamatèria orgànica queva del camp cap a les ciutats, una vegadaha fet la seva funció, pot retornar cap alsòl permantenir-ne la fertilitat. Per la histò-ria sabem que la civilització xinesa jacompostava tot el material orgànic 3.000anys abans de la nostra era. El compostatgeno és pas un invent actual, sinó que ésuna pràctica ben antiga i ben coneguda, toti que a les ciutats aquesta pràctica ha caiguten l’oblit.Compostar vol dir sotmetre totes les deixa-lles orgàniques de la cuina, la llar i el jardía un procés natural de transformació finsque s’obté el valuós compost, que és un

producte que millora l’estructura del sòl,li dóna fertilitat, tot estalviant fertilitzantsartificials. Amb el compost tanquem el ciclede la natura i tornem al sòl allò que el sòlens ha donat en forma de fruita, verdura,cereals, etc.Aquest retorn al sòl de la matèria orgà-nica residual pot ser realitzat de diferentsmaneres, depenent de les condicions del’indret i de la voluntat de les personesque hi habiten. Avui es dominen les tecno-logies per al compostatge de lamatèria orgà-nica, tant de forma centralitzada, comdescentralitzada (bé sigui a escala fami-liar o comunitària de barri). Avui tambées domina la tecnologia de la metanitza-ció de la matèria orgànica aplicada tant aindrets rurals com a indrets urbans (ja siguien plantes centralitzades o descentralitza-des).El que s’exposa en el present escrit ésl’experiència personal de l’autor des queun dia es va adonar que si es vol es potcontribuir personalment, familiar i col·lectivaa buidar les escombraries de la fracció orgà-nica que la compon (a casa nostra és gairebéla meitat del seu pes). Aquest senzill gestés l’inici d’un profund canvi en la formacom les persones ens relacionem amb elnostre entorn.

Els antecedents

L’interès de l’autor a trobar solucions alproblema de les escombraries es remuntaa finals dels anys 70. Ja al començamentdels anys 80 es va presentar el concurs ‘Facid’Alcalde’, que durant uns anys va convo-car l’Ajuntament de Barcelona, amb unaproposta titulada “Implementació del reci-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

clatge d’escombraries en una comunitat de20 habitatges familiars al barri d’Horta(Barcelona)”. La proposta no va ser esco-llida pel jurat, nomenat per l’Ajuntamentde Barcelona.En la proposta que aleshores es va presen-tar es pot llegir: «es tracta de realitzar, en unconjunt de 20 habitatges unifamiliars situatsen un barri de Barcelona, una experièn-cia pilot de separació selectiva de les escom-braries generades per la mateixa comuni-tat, en la qual prenguin part activa lespersones que voluntàriament ho desitgin,del centenar de persones que formen lacomunitat». I es justificava la proposta tantdes del punt de vista científic, com ecolò-gic i social.És interessant llegir avui, gairebé 20 anysmés tard, la justificació científica que es feiade la proposta. Es basava en la diferen-ciació entre “ciència per al poble” i “cièn-cia del poble”, teoritzada per Ivan Ilich.Deia així : «la “ciència per al poble” és allòque s’anomena d’ençà de la II GuerraMundial, recerca i desenvolupament, osimplement R&D. Aquesta R&D és duta aterme per grans institucions –governa-mentals, industrials, universitàries, mèdi-ques, militars, fundacionals... Hi treballenpetits grups de persones emprenedores quedesitgen vendre els resultats de la sevarecerca a les institucions. Normalment ésuna activitat molt prestigiosa, que té perobjectiu el bé comú – comdiuen els que hidonen suport i la practiquen– , que éscara i exempta d’impostos. També dónallocs de treball ben remunerats a perso-nes amb elevada titulació acadèmica. LaR&D pot ser social o natural, fonamentalo aplicada, especialitzada o interdisci-plinària. L’ús del terme “ciència per al poble”no implica normalment cap retret, i tampocno significa cap desaprovació. Significasimplement que els resultats de la recercano tenen cap relació amb les activitats decada dia d’aquelles persones que la prac-tiquen. R&D es pot fer en la bomba deneutrons, en distròfiamuscular, en cèl·lulessolars..., sempre al servei d’altra gent.Òbvia-ment la “ciència del poble” no és això, sinóque vol dir aquella recerca feta amb pocs

diners o cap diner, sense patrocini de ningú,sense accés a la publicació dels resultats endiaris o revistes de prestigi, produint resul-tats que no interessen al mercat. La gentque la practica ho fa de forma metòdica idisciplinada, està molt ben informada dela R&D en alguns camps específics, usenels seus resultats quan escau, i en poc mésd’una dècada han aixecat i posat en funcio-nament una xarxa alternativa de publica-cions que són el fòrum de la discussió ila crítica dels seus esforços. Comdiu Valen-tina Borremans, aquesta “ciència del poble”és una recerca feta per augmentar el valord’ús de les activitats diàries sense incre-mentar la dependència de les personesrespecte del mercat o dels professionals».Però també és aclaridor llegir les justifica-cions ecològiques i socials que aleshoreses varen fer. Pel que fa a l’ecologia esmani-festava : «ja hi ha qui amés de veure elmuni-cipi com un ecosistema i d’aplicar-hi leslleis de l’ecologia, va encara més lluny iplanteja el mateix habitatge –no nomésl’habitatge rural, sinó l’habitatge urbà– comun ecosistema: la casa urbana integral, enla qual s’empra l’energia del sol per a fercréixer els aliments i per proveir-se del’energia que es necessita, en la qual es prac-tica la conservació de l’energia i de l’aigua,i en què els residus orgànics i inorgànicssón manipulats de forma ecològica». Pelque fa a les raons socials, es basaven enla coneguda frase d’Albert Einstein que diu«es requereix unamanera substancialmentnova de pensar, si la humanitat ha de sobre-viure», complementada amb l’aportació queva fer Ecoropa en el sentit que no n’hi haprou amb una nova forma de pensar sinóque també «cal una nova manera de viure»que impliqui directament les formes de feri de comportar-se de les persones.A banda d’aquestes justificacions tambése’n donaven de més ‘convencionals’. Perexemple, es deia que: «El cost de reco-llida i d’eliminació dels 31.755 kg/anyd’escombraries produïdes en els 20 habi-tatges és de 238.162 ptes., de les quals209.464 ptes. corresponen a la part de resi-dus reciclables, el valor brut dels quals ésde 98.593 ptes. ... Resumint, cada persona

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

40

La “ciència del poble”és una recercafeta per augmentar elvalor d’ús deles activitats diàriessense incrementar ladependència de lespersones respecte delmercat odels professionals.

de la comunitat on es planteja la recercaexperimental paga 2.382 ptes./any per tenirdret a llençar 986 ptes. al cubell de lesescombraries. ... Si la comunitat arribés arecuperar la fracció reciclable dels resi-dus que genera (827.929 kg/any), la quan-titat d’escombraries que els serveis de netejahaurien de recollir i eliminar seria tan solsde 3.827 kg/any, és a dir, en el cas de reci-clar hi hauria una reducció en pes del 86%.»Aquesta proposta emmarcada en elsconceptes de “ciència del poble”, “habi-tatge ecològic” i “participació activa”, tot ino haver estat seleccionada pel concurs“Faci d’alcalde”, possiblement per mancade capacitat de lideratge ecològic del governde l’Ajuntament de Barcelona d’aleshores,va menar l’autor pel camí de poder arri-bar a demostrar en la pràctica que elcompostatge a petita escala és possibleen una ciutat comBarcelona, tant en l’àmbitfamiliar com comunitari de barri.

Compostant a l’antiga vila d’Horta,avui barri de Barcelona

Aquell fracàs en el concurs “Faci d’alcalde”va fer possible que s’iniciés una experièn-cia que avui ja fa més de 15 anys quefunciona compostant in situ la fracció orgà-nica de les escombraries produïdes al domi-cili familiar amb l’objectiu de tancar el cicledels nutrients que arriben a la ciutat.El procés de compostar comença a la cuina,quan es preparen els aliments.La part d’aliments frescos que no es fa serviri que habitualment va a parar a la bossade les escombraries, en aquest cas és guar-dada a part en un petit receptacle situatal bell mig de la cuina familiar i, una vegadaal dia, introduïda en un compostador, fentpossible així la seva transformació enhumusque pot tornar a la terra per mantenir-nela fertilitat. Des de fa uns 4 anys s’utilitzaun compostador d’un volum aproximat d’1m3, que es pot comprar a les botigues espe-cialitzades.Quan es va començar a compos-tar, ara fa més de 15 anys, com que no hihavia al país compostadors comercials,es va fer servir una caixa de plàstic fora-

dada (com les que es fan servir per al repar-timent de pa a les fleques) lleugeramentmés petita (0,5 m3 de capacitat).Això suposa buidar la bossa de les escom-braries d’aproximadament lameitat del seupes habitual (1,2 kg/hab.dia), i deixar-lareduïda a 0,6 kg/hab.dia, ja que la resta (0,6kg/hab.dia) es transforma en compost ricen nutrients.La quantitat d’escombraries que s’haurienproduït en el transcurs d’un any sense prac-ticar el compostatge, en la família de 4perso-nes, seria de 1,608 t/any (335 dies, descomp-tant un mes de vacances, 4 persones, 1,2kg/hab.dia). Això vol dir que en 15 anyss’haurien produït 24.120 kg = 24,12 td’escombraries.Les emissions de gasos d’efecte hivernacle(GEH) a causa dels sistemes de disposi-ció avui existents a l’àrea de Barcelona(abocador i incineració) haurien estat, enel cas que totes les escombraries s’haguessinabocat:310,34 kg de CO2/any i 136,68 kg deCH4/any, que representa un total de 3.727,34kg de CO2 equivalent/any o, al llarg dels15 anys, 4.655,16 kg de CO2 i 2.050,2 kg deCH4, que representa un total de 55.910,16kg de CO2 equivalent.El cost de recollida i de disposició (aboca-dor/incineradora) d’aquesta quantitatd’escombraries hauria estat (el càlcul s’harealitzat amb els costos reals d’explotacióde la ciutat de Barcelona, any 1995, i quesón inferiors als actuals): recollida, 192.960ptes. (12.864 ptes./any); disposició, 57.092ptes. (3.806 ptes./any); cost total, 250.052ptes. (16.670 ptes./any).En el cas de l’habitatge enqüestió, els serveisde recollida només n’hauran recollit lameitati, per tant, els serveis de disposició n’hauranhagut de tractar lameitat, ja que l’altrameitathaurà romàs in situ, tot essent transformadaen compost orgànic.El benefici ecològic del compostatgerespecte de l’abocament és que s’hauràevitat la introducció a l’atmosfera de1.863,672 kg de CO2 equivalent/any. I en15 anys s’haurà evitat la introducció al’atmosfera de 27.955,08 kg de CO2 equi-valent.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

41

El benefici ecològicdel compostatgerespecte del’abocament és ques’haurà evitat laintroducció al’atmosfera de1.863,672 kg de CO2

equivalent/any. I en15 anys s’haurà evitatla introducció al’atmosfera de27.955,08 kg de CO2

equivalent

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

42

L’estalvi econòmic generat haurà estat de:8.835 ptes. en un any i de 125.026 ptes.en 15 anys. Tenint en compte que elcompostador va costar 15.000 ptes., espodria dir que amb una inversió de 15.000ptes. es genera un estalvi anual de 8.835ptes., amb la qual cosa es pot dir, si es volfer l’anàlisi econòmica de rendibilitat indus-trial, que el període de retorn de la inver-sió és inferior a dos anys.Com que el compost és utilitzat per ferti-litzar el sòl, a més a més, s’haurà generatun estalvi addicional de fertilitzants (nos’haurà hagut de comprar humus fertilit-zant). El domicili en qüestió està situat albarri d’Horta de la ciutat de Barcelona,en un edifici on hi ha situats 21 habitat-ges familiars, disposats en 3 habitatgesd’alçada, de dos nivells cada habitatge(planta baixa i 6 nivells). L’habitatge fami-liar està situat a la planta baixa i es un habi-tatge de 99 m2 de superfície i un petit patide 10 m2.Aquesta experiència personal em va ser demolta utilitat quan vaig tenir l’oportunitatd’exercir com a regidor de Ciutat Sosteni-ble a la ciutat de Barcelona (1995-1999).Allí vaig poder constatar les reticències i lesresistències quemolts càrrec públics tenendavant la fracció orgànica de les escom-braries i la forma ecològica de reintroduiraquesta fracció en els cicles de la natura.Per això em vaig implicar en una tasca derecerca per veure quines experiències exito-ses hi havia en diferents indrets del mónper fer possible que la fracció orgànicade les escombraries retornés al sòl permantenir-ne la fertilitat. Aquesta recerca emva menar a veure el que s’estava realit-zant aleshores (1997) a la ciutat de Zuric ia d’altres municipis europeus. Va ser totauna descoberta.

Compostant pels carrers i espaiscomunitaris a Zuric

El fenomen col·lectiu que fa que avui a laciutat de Zuric hi hagimés de 80.000 perso-nes practicant quotidianament l’art delcompostatge, convertint d’aquestamaneraunes 10.000 t d’escombaries orgàniques en

humus, es va iniciar l’any 1983, quan elServei de Parcs i Jardins de la ciutat va deci-dir iniciar un projecte de compostatge benespecial.La ciutat ja tenia una àmplia experiència encompostatge, ja que des de l’any 1969 elServei de Parcs i Jardins ha tingut en funcio-nament una gran planta on es compostenles restes orgàniques dels parcs públics,cementiris, establiments de jardineria ijardins particulars. D’aquesta manera, enuna planta de compostatge centralitzada estractava una bona part de les restes orgà-niques produïdes a la ciutat. Però hi haviaencara de l’ordre d’un 20% de restes orgà-niques entre les escombraries produïdesals domicilis particulars. Aquesta va ser unade les raons que va menar que el Serveide Parcs i Jardins iniciés un projecte decompostatge de les restes orgàniques domi-ciliàries amb l’Ökocentrum Langeburg. Lainiciativa procedia d’una persona que vaconvèncer els responsables deParcs i Jardinsper procedir a endegar el compostatge dela fracció orgànica de les escombraries gene-rades als habitatges. El programa es dife-renciava del compostatge convencional (enplantes centralitzades, després d’haver-seprocedit a la recollida selectiva en origende la fracció orgànica) perquè el que propo-sava era implicar de forma voluntària laciutadania. Es tractava de facilitar l’aparicióde col·lectius de persones que es compro-metessin a compostar la fracció orgànicadel seus propis residus en una instal·laciócomunitària situada a prop de casa seva.Així es varen elaborar dos projectes pilotper a dos barris de la ciutat: a la perifèriai al centre urbà. A la perifèria es tractava depromoure el compostatge privat en patisi jardins, així com l’establimentd’instal·lacions de compostatge comunitaridins de barris i urbanitzacions. Al centre estractava de fer la recollida de la brossa orgà-nicamitjançant recipients adequats i trans-port a la planta central de compostatge pera la seva preparació i tractament.L’experiència de compostatge de la fraccióorgànica de les escombraries, procedentsdel centre urbà, en una planta centralitzadava fer possible que la ciutat aplegués una

informació molt valuosa sobre la disposi-ció de la població enfront de la recollidaselectiva, la disciplina de selecció, la quan-titat, el transport i la transformació.El segon projecte pilot es va realitzar en unaàrea d’edificació oberta amb edificis pluri-familiars i 146 habitatges, en la qual es vainstal·lar una planta de compostatge comu-nitari en un espai central. Els ciutadansportaven les seves deixalles orgàniques(cuina, jardí) a uns recipients enreixatsde recollida (en forma de cilindre posatdret) que s’havien disposat amb aquestafinalitat. La feina de compostar la varenassumir de forma voluntària algunes perso-nes del barri. Com que tant la premsa comla ràdio i la televisió informarenmolt posi-tivament de l’experiència, el projecte pilotva desencadenar una enorme demanda dedocumentació, assessorament, conferèn-cies i ajudaper fundar col·lectius de compos-tatge, dins la ciutat i fora. Aquest projecteva superar de llarg totes les expectatives.Es va posar en funcionament un "telèfond’assessorament de compostatge". En unsol any va rebre més de 450 consultesprocedents de Zuric, de Suïssa i de fora.Aquesta experiència va permetre publi-car la guia Compostar col·lectivament albarri, la qual dóna indicacions sobre lamanera de procedir tant des del punt devista organitzacional (per formar un grupde compostatge), com indicacions tècni-ques concretes sobre el procediment decompostar i els temps de dedicació neces-saris per fer anar una planta comunitària decompostatge.Una vegada al llarg d’una entrevista fetaa la persona que va iniciar aquesta expe-riència (a començament dels anys 80), unperiodista li demanava si el seu objectiu eraestablir a cada cantonada i a cada racó dela ciutat de Zuric una zona de compostatge.Aleshores el mateix iniciador del’experiència li va contestar que no. Peròmés endavant, en veure com la ciutada-nia de Zuric havia entès la idea i compos-tava no només a la perifèria de la ciutat sinótambé al centre urbà, ell mateix va canviard’opinió i vamanifestar: "compostar és unaactivitat que es pot fer a gairebé qualse-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

43

vol lloc", i continuava dient: «tenim a laciutat, a les zones d’edificació més densa,tres zones de compostatge on jomateix nohauria cregut mai que compostar-hi forpossible». Des que es va iniciar l’experiènciade compostar comunitàriament (l’abril de1985) en 4 punts de la ciutat, no ha deixatde créixer l’interès per aquesta pràctica.Només fins a finals de 1990 el "telèfon delcompostatge" havia rebut més de 5.000trucades i ja hi havia gairebé 500 puntsde compostatge a la ciutat. L’any 1993 escomptabilitzaren 860 punts de compostatgecomunitari. I l’any 1997 ja havien assolit1.000 instal·lacions de compostatge comu-nitari, que compostaven unes 5.000 t dematèria orgànica. Actualment participenen aquest programa de compostatge comu-nitari unes 80.000 persones i compostenentre 9.000 i 10.000 t de restes orgàniquesdomiciliàries. Tots els punts de compos-tatge comunitari són atesos per personesvoluntàries, persones disposades a feralguna cosa més pel medi ambient i nonomés parlar-ne. A la ciutat hi ha perma-nentment dues persones dedicades atasques d’assessorament i suport als "grupsd’interès pel compost".Cada punt de compostatge comunitari téassociats un nombre determinatd’habitatges, que és molt variable i oscil·laentre 5 i 100 habitatges per instal·lació,tot i que en la majoria de casos es tractade punts amb més de 60 habitatges perinstal·lació. Un punt de compostatge pera 50 habitatges acostuma a requerir unasuperfície de 20 a 30 m2. Els llocs on estansituats els punts de compostatge solen serindrets ombrívols i situats en un centregeogràfic dels habitatges que serveix.La ciutat disposa d’un Serveid’Assessorament del Compost que ofereixpràcticament un sistema de "càtering" a totsels ciutadans i ciutadanes de la ciutat deZuric que estiguin interessats a crear un noucol·lectiu per a fer compostatge. A peti-ció d’aquest col·lectiu, el servei prepara unacte informatiu on convoca tots els veïns,porta tot el material necessari, etc. Tambéassessora el col·lectiu en totes les qüestionsorganitzatives, l’ajuda a cercar el lloc més

adequat (sempre que pugui ser en terrenysprivats), l’ajuda a convèncer el propietario l’administrador de finques, l’assessora al’hora de dissenyar la planta, de fer el plade treball, etc., i resta sempre a la seva dispo-sició en cas de qualsevol dubte o en elcas de sorgir qualsevol inconvenient. AquestServei ha desenvolupat tres models dife-rents de compostatge comunitari (en sitges,en contenidors o boxes i en piles) adequatsa les diferents condicions i circumstàn-cies que es puguin presentar, tant pel quefa a l’espai disponible com al nombred’habitatges que hi participen en cada cas.També l’Administració municipal edita unfull trimestral (de 4 pàgines) dedicat exclu-sivament a aquest sistema descentralitzatde compostatge, on a més de donar dadesestadístiques de l’estat del compostatge ala ciutat, s’informa de nous projectes i esdonen consells i notícies que fan referèn-cia al compostatge. També es presenta unretrat dels diferents col·lectius que estan enfuncionament fent compostatge.El nucli inicial que comença sol procedira partir d’una o dues persones interessadesa través del "telèfon del compostatge".Després d’una entrevista amb l’equipd’animadors del compostatge, es començaa cercarmés persones interessades entre elveïnat, fent néixer un "grup d’interès pelcompost". Aquest grup comença a elabo-rar un projecte que es presentarà als veïnsdel lloc on es proposa situar un punt decompostatge. Cal dir que prèviament s’haarribat a un acord amb el propietari del’edifici o l’administrador de la finca pertal de cercar un indret escaient. Després decercar col·laboradors s’agrupen en dues llis-tes: una llista amb totes les persones queestan interessades a participar en la reco-llida selectiva i a aportar la matèria orgà-nica separada al punt de compostatge, i unaaltra llista amb el que s’anomena "padrinsdel compostatge", el quals no només sepa-ren lamatèria orgànica a casa seva i l’aportenal punt sinó que amés amés són les perso-nes que s’encarregaran de fer el seguimenti el treball per arribar a tenir unbon compost.Entre els padrins es fan torns d’una o duessetmanes per encarregar-se del compost.

Com que el compostés utilitzat perfertilitzar el sòl, a mésa més, s’hauràgenerat un estalviaddicional defertilitzants.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

44

No cal dir que l’elevat grau de participa-ció ciutadana en aquesta exitosa experiènciaestà ben correlacionat amb la voluntat d’unseguit de persones entestades a fer possi-ble allò que fins fa poc es considerava undogma de fe: "fer compost dins les ciutatsno és possible". Des de la iniciativa perso-nal, fins a la implicació d’institucionsmuni-cipals (en el cas de Zuric, el Servei Muni-cipal de Parcs i Jardins). L’èxit també rauen la voluntat política de facilitar el sorgi-ment d’una manera de fer que es tradueixa fer possible la resolució dels problemesal nivell en què es generen i no esperar quealgú resolgui els problemes dels qualscadascú és responsable. Tampoc no és alièa l’èxit el fet que s’hagin realitzat publica-cions de gran qualitat per facilitar la infor-mació. Lamateixa Agència Federal deMediAmbient de Suïssa va publicar un manualde compostatge, però també la ciutat deZuric té publicacions excel·lents (Compos-tatgea la carta) i un vídeo d’una gran quali-tat, on només amb excel·lents imatgesexplica l’experiència comunitària de fercompost. També en les campanyes depromoció del compostatge hi han partici-pat artistes ben coneguts.No és pas només la ciutat de Zuric la quea Europa composta. N’hi ha força més. ABasilea, per exemple, tenen un model decompostatgemixt: d’una banda, unmodelsemblant al de Zuric (compostatge comu-nitari en espais privats o públics, però gestio-nats directament pels implicats) i de l’altra,compostadors en parcs públics que rebendeixalles orgàniques no pas d’un grup fixde persones sinó que la instal·lació és obertaa qualsevol persona qui hi vulgui aportardeixalles orgàniques. Actualment hi ha aBasilea uns 1.300 punts de compostatgecomunitari i una trentena de compostatgeobert en parcs públics.No cal dir que a aquestes instal·lacionsde compostage comunitàries cal afegir elscompostadors individuals, que són empratsen incomptables cases unifamiliars enmuni-cipis d’estructura dispersa.

Margarida, una catalana irresistible(per fer un enquadrat)

Quan va arribar l’any 1985 a Pully, muni-cipi residencial de la perifèria de Lausana,amb el seu marit suís i economista, queva conèixer a Espanya, va començar unaronda per entrar en contacte amb les perso-nes dels comerços de la vila: "Bon dia, elmeu nomésMargarida i vinc deBarcelona".La gent se lamirava ambdesconfiança, "aquíla gent triga a acceptar nous veïns". Enmenys de tres anys, amb el seu francès cata-lanitzat, la seva espontaneïtat, la sevaempenta... va esdevenir tot un personatgede la vida local. Avui és coneguda i apre-ciada a tot el cantó per les seves iniciati-ves a favor del reciclatge dels residus, unacausa a la qual s’ha llençat en cos i ànimadesprés d’haver fer altres intents de dedi-car-hi el seu entusiasme i la seva energia.Tot va començar en una conferència deldelegat cantonal del medi ambient. Aquelldia se li va fer la llum, a aquesta dona intuï-tiva: va decidir començar a fer compostatgeen un parc public al barri de Pully on viu.Quan encara amb prou feines ni dominavael francès, ni les trames administratives,va aconseguir parlar de tu a tu ambl’Ajuntament, debatre amb experts ensessions informatives, crear un comitè desuport al compostatge... El seu encant i elseu dinamisme assoliren la fita: fer reali-tat que hi hagi un compostador en un parcpúblic, que ella mateixa s’encarrega degestionar, amb l’ajut d’algunes altres perso-nes. Allí hi organitza reunions de veïns, iels explica com fer compost, els ensenyala pràctica i els regala aquest producte olorósque nodreix la Terra.La iniciativa va tenir un gran ressò en lapoblació.

Fent compost als parcs de Barcelona

Tota l’experiència entorn del compostatgeaplegada per l’autor, juntament amb lad’altres practicants del compostatge urbà,es va publicar en un llibret que, amb el títoldeGuiade compostatge 1, mostra de formaben senzilla i planera què és i com es potfer compost. Aquesta publicació es vapresentar (maig 1998) d’una formabenorigi-nal: a la masia de can Cadena (Sant Martíde Provençals) davant una pila de compost,i es va portar els mitjans de comunicacióa visitar dos habitatges de la Barcelonaon es realitza compostatge (un, compos-tage natural i l’altre, compostage forçat ambcucs).

La civilització“moderna”, tot“estirant més el braçque la màniga”, hadeixat de practicar lareciprocitat i hageneralitzatunes pràctiquespurament extractives

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

45

Però a una ciutat com Barcelona, pioneraenmoltes iniciatives, li manca ser-ho en uncamp clau per a la sostenibilitat: el tanca-ment dels cicles dels nutrients, especial-ment el de la matèria orgànica. Ambl’objectiu d’anar obrint la porta a una visióde la ciutat que vagi deixant enrere elmalson actual, on la ciutat és una pesadacàrrega pels sistemes naturals que la soste-nen, en exercir de regidor de Ciutat Soste-nible de l’Ajuntament deBarcelona (mandat1995-1999), vaig tenir l’oportunitat depromoure, amb la implicació directa del’Institut Municipal de Parcs i Jardins deBarcelona, una primera experiència decompostatge col·lectiu a una gran ciutatcatalana, materialitzada a través de lacampanya “Fem compost als Parcs”2, quees va presentar en un acte públic al ParcCastell de l’Oreneta, en elmarc de la I Festadel Compostatge (15 de novembre de 1998)i en la qual es va regalar alsmilers de perso-nes que hi varen ser presents una bossetade compost realitzat a partir de la brossaprocedent de la poda i la sega del verd urbà.Amb la Festa del Compostatge s’iniciavauna nova manera de celebrar la tardor acasa nostra.Però la primera Festa del Compostatgeera només el tret de sortida per iniciar unaprimera experiència col·lectiva de compos-tatge amb la participació activa dels veïnsi veïnes que habiten a les rodalies delsindrets on es varen situar compostadors adiferents parcs de la ciutat. Aquesta provapilot va consistir a situar instal·lacions decompostatge a 7 parcs públics de la ciutatde Barcelona perquè, de forma voluntària,un determinat nombre de famílies (179 famí-lies, 556 persones) hi dipositessin les deixa-lles orgàniques de les escombraries i aixíes pogués elaborar compost en un llocpúblic i visible. La gestió de les instal·lacionsde compostatge als parcs anava a càrrec delpersonal que Parcs i Jardins té assignatals parcs de la ciutat. Els parcs escollitsper a la primera prova pilot varen ser: Parcde la Ciutadella, Can Sabaté (Zona Franca),Jardins del carrer Poesia (Montbau), ParcPegaso (Sant Andreu), Parc del Clot, CanCadena (Sant Martí), Nou Eixample.

L’experiència va complir totes les sevesexpectatives (només la prevista al NouEixample no va ser finalment instal·lada,però l’any 1999 es va situar a la plaça dela Sagrada Família).Els resultats, després de dos anys de funcio-nament, són excel·lents i l’Institut Munici-pal de Parcs i Jardins ha decidit estendre-ho a més parcs públics de la ciutat deBarcelona, situant nous compostadors ala plaça Gaudí, als jardins de les Corts, alsjardins JoanVinyoli (Sarrià), a la plaça Joanic(Gràcia) i al Parc de la Guineueta (NouBarris), on més de 100 famílies aportenles deixalles orgàniques que prèviamenthan separat.

A mena de conclusió

El fet de compostar no és cap altra cosa quela pràctica de la reciprocitat vers la Terra,ja que un element de què està formada,el sòl viu, amb l’ajut dels raigs del sol i l’aiguade la pluja, és capaç de donar-nos allòque necessitem per alimentar el nostre cosmaterial, amb la condició que siguemcapaços de retornar-li allò que li prenemper alimentar-nos.La civilització “moderna”, tot “estirant mésel braç que la màniga”, ha deixat de prac-ticar la reciprocitat i ha generalitzat unespràctiques purament extractives. Així esvan esgotant i empobrint els sòls fins aconvertir-los en un substracte biològica-ment mort, on s’hi aboquen ingents quan-titats de productes sense vida per fer-liproduir “aliments” cada vegada de menysqualitat i menys sans.Recuperar les relacions de reciprocitat delshumans vers la Terra no només ajudarà aguarir els sòls i retornar-los la vida, sinó quefarà possible el despertar de l’esperit humàde cooperació amb la Terra.I de ben segur que l’art del compostatgeens pot ajudar en aquest afer.

Agraïments

- El meu agraïment a en Josep Esquerrà ila Bettina Scheffer, practicants del compos-tatge amb cucs en un habitatge conven-cional de la ciutat de Barcelona, pel suportque en ells vaig trobar a l’hora de fer delcompostatge una activitat pública a la ciutatde Barcelona- Vull agrair al director-gerent de l’InstitutMunicipal de Parcs i Jardins de Barcelona,per la confiança que em va fer a l’horad’introduir a la ciutat deBarcelona una pràc-tica (el compostatge) gairebé oblidada.•Notes

1 Esquerrà i Roig, Josep (1998),GuiadeCompostatge,

Regidoria de Ciutat Sostenible, Ajuntament de Barce-

lona2 Fulletó “Fem compost al Parc” (1998), Parcs i Jardins,

Ajuntament de Barcelona

El text se centra en com influir en laciutadania per aconseguir certscanvis en els hàbits de consum, enla manera d’afavorir la recollidaselectiva de residus i en unadisposició més activa de modelsurbans més coherents amb el reptede la sostenibilitat. L’autor presentaalguns treballs i estudis de camprealitzats.

El paper de la ciutadania.Els residus municipals com aresponsabilitat col·lectiva

Joan SubiratsEquip d’Anàlisi Política

Universitat Autònoma de Barcelona

1. On comencem? Recollidaselectiva i context social

Les ciutats concentren recursos de totamenaque necessiten per funcionar, i aquestaconcentració de persones i recursos generaun volum molt significatiu de residus quecal tractar i gestionar. Si només ens fixemen els residus des d’aquesta perspectiva(que alguns anomenen "the endof the pipe)deixarem de banda el tema de la mateixageneració de residus i de com tractar deminimitzar-los o de generar dinàmiques enles quals s’integri demaneramés completael cicle de vida dels productes de consum.Hi ha per tant un ampli acord a conside-rar que els residusmunicipals no són nomésun tema de tractament, emmagatzemamenti eliminació. La complexitat del tema obligaa generar vies per informar i sensibilitzarels ciutadans de les diferents dimensionsdel problema, treballar amb les empresesproductores per buscarmillors alternativestecnològiques, i impulsar polítiques desdels poders públics que afavoreixin pràc-tiques més sostenibles i desincentivin lesactuals pautes de consum que prescin-deixen dels efectes que generen.En aquest article tractarem de centrar-nosen el tema de com influir en la ciutadaniaper aconseguir canvis en les dinàmiquesde consum, per afavorir la recollida selec-tiva de residus i una disposició més activaen la recerca de models urbans més cohe-rents amb els reptes que planteja la soste-nibilitat. No podem oblidar que tothomsembla estar d’acord que, almarge de trobarmillors alternatives tècniques, sense la gentserà impossible avançar cap a societatsen què fem realitat l’ambiciós i fins a certpunt ambigu objectiu del desenvolupament

sostenible. En aquest sentit les dinàmiquesque planteja la perspectiva de les Agen-des Locals 21 1 hanposat clarament de relleuaquest fet i assenyalen les dificultats d’anarmés de pressa del que la ciutadania avança,i la importància dels mecanismes partici-patius i de consens.Malgrat tot, el cert és que tot i una aparentmajor sensibilitat ambiental (a la qual faremreferència més endavant en parlard’enquestes d’opinió), l’imaginari col·lectiudel país està encara essencialment centraten les tradicionals preocupacionsd’escassetat i manca de desenvolupament.En alguns treballs sociològics 2 s’ha detec-tat com només fa pocs anys que les famí-lies de l’àrea metropolitana de Barcelonahandeixat d’acumular un conjunt d’alimentsbàsics (farina, sucre, oli...), pràctica quese seguia per raons històriques demancançaperiòdica i per rutines molt interioritza-des de previsió. En altres treballs s’observacom la preocupació ambiental sempre estàcondicionada al manteniment de les capa-citats de consum (només 1 de cada 10espanyols prioritza la protecció ambien-tal al creixement econòmic) 3 . És impor-tant tenir en compte aquests factors a l’horad’argumentar que si la gent no canvia laforma de veure les coses i la seva manerad’acostar-se al consum, no podrem de fetavançar gaire en una gestió sostenible delsresidus municipals.Al mateix temps, cal recordar que la nostrahistòria no ens permet ser gaire optimis-tes a l’hora de plantejar iniciatives i políti-ques que vagin en la línia assenyalada.La nostra pròpia història ens diu que esva molt més ràpid, malgrat el que es puguipensar, a canviar unes regles de joc polí-tiques o a aconseguir unir-nos als països

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

més avançats d’Europa, que a acostumar-nos a entendre els espais públics com unaresponsabilitat col·lectiva. En aquests pocmés de vint anys que fa que hi ha democrà-cia ens hem anat adonant de la importàn-cia de les dependències històriques. Elsllargs decennis d’autoritarisme que hancaracteritzat la història contemporània (ambnomés curtes interrupcions liberals odemocràtiques) han anat generant un signi-ficatiu distanciament entre estructures insti-tucionals, societat política i societat civil.La gent té tendència a desconfiar del queés públic, no s’ho sent com seu. I aquesta(sens dubte justificada) desconfiança fa quemés aviat s’entengui que allò que passa forade casa, aquest espai públic o civil, o béés responsabilitat dels poders públics o noés responsabilitat de ningú. El binomi deresponsabilització social - impotència insti-tucional, és particularment perillós en temescom els mediambientals, on es juga ambcriteris de béns col·lectius, o amb expec-tatives de generacions no presents. Si afir-mem, com dèiem parlant de residus muni-cipals, que sense la sensibilització imobilització social serà difícil avançar,ens adonem que aquests handicaps histò-rics són sens dubte importants, i podenexplicar moltes coses.Finalment, a l’hora d’analitzar aquests aspec-tes de context en què cal situar les estratè-gies de conscienciació i d’implicació ciuta-dana en la recollida selectiva de residus, caltambé tenir en compte lamanera con s’hanconstruït i portat a terme les polítiquesambientals a Espanya i Catalunya aquestsdarrers anys. L’enfocament que ha predo-minat en les polítiques mediambientals aEspanya (amb tota la complexitat que dónael marc de molts nivells de govern actuantsimultàniament en cada política) ha estatel regulatiu i correctiu o reactiu. Com jasabem, la perspectiva regulativa implicagairebé sempre una perspectiva jeràrquica,vertical, d’imposició de dalt a baix. I, d’altrabanda, en la construcció d’aquesta menadepolítiques s’ha tendit a "blindar" el procésd’elaboració de les polítiques basant-se enles peculiaritats de la política que semblavaimposar perspectives molt tècniques. No

és doncs estrany que l’enfocament deldesenvolupament sostenible i les exigèn-cies que planteja la implicació ciutadanaen les polítiques més consistents i sòlidesper abordar la gestió i el tractament de resi-dus urbans no acabin de coincidir, per lesformes obertes i participatives que preci-sen, amb l’estil predominant que hemassen-yalat. De ben segur que les tradicionsd’implicació ciutadana en els aferscol·lectius, i la més llarga preocupació pelstemes ambientals a altres països europeus,ens poden ajudar a explicar diferènciessignificatives tant en el ritme amb quès’avança com en els instruments utilitzats.

2. Com ho veiem? Les percepcionsdels ciutadans sobre el tema delsresidus municipals

S’han fet nombrosos treballs de camp trac-tant d’analitzar les percepcions de la ciuta-dania sobre els problemes ambientals engeneral . En els residusmunicipals s’observauna evolució de l’antiga preocupació perles escombraries demanera genèrica a unamés clara conscienciació del que signifi-quen els residus i la seva tria i tractamentdiferenciat. És indubtable que la col·locacióde contenidors específics per a vidre, paper-cartró i altres residus als carrers de lamajo-ria de ciutats ha suposat un canvi signifi-catiu en la percepció popular del tema5.L’any 1996, en una enquesta realitzadapel CIS (vegeu nota 4) a 2.500 ciutadansespanyols demés de 18 anys, la col·locaciódels contenidors era el segon tema mésanomenat entre els aspectes mediambien-tals que havien millorat en les localitatson vivien els entrevistats (39,2%), molt aprop de l’augment de zones verdes (43,2%).També en una recent enquesta realitzadaa Barcelona ciutat per l’Institut Municipald’Informàtica (setembre-novembre 2000)entre 1.200 barcelonins de més de 18 anys6, s’esmenta en primer lloc la recollida selec-tiva com l’aspecte més positiu de l’acciómunicipal en matèria ambiental.A l’Ajuntament de Sant Adrià, i a partir d’unprojecte de l’Entitat delMedi Ambient (EMA)de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

48

L’enfocament que hapredominat en lespolítiquesmediambientalsa Espanya ha estat elregulatiu icorrectiu o reactiu

49

va fer una experiència pilot de recollidaselectiva de residus orgànics. Per tald’avaluar la campanya prèvia que l’EMAvolia portar a terme per tal d’assegurar laprova pilot, vàrem realitzar una enquestatelefònica prèvia a 400 persones del barride Sant Joan de Sant Adrià (que comptaambuna població total de pocmés de 6.700persones), on es localitzava l’experiència.L’objectiu era contrastar l’impacte de lacampanya,mitjançant l’enquesta telefònicaabans i després de la campanya, i comple-tar-ho amb inputs més qualitatius proce-dents de diferents focus-groups fets ambmestresses de casa, comerciants i ciutadansen general. En la primera enquesta realit-zada el gener de 1999, un 99,3% sabia del’existència de contenidors per a escom-braries, un 89% de contenidors per a cartrói un 93,3% de receptacles especials per avidre. Això ens indica que la difusió i elconeixement de les primeres iniciatives derecollida selectiva a finals dels anys 90 eraquasi total. En aquesta mateixa enquestarealitzada en aquest barri de Sant Adriàes posava demanifest que el seguiment dela separació de vidre i paper-cartró eramoltsignificativa (un 70% i un 60% respectiva-ment deien que ho feien quasi sempre),mentre que el cas de plàstics i llaunes notenia tant seguiment (pocmés del 30% deiafer-ho quasi sempre). Així mateix, i demanera consistent amb el que ja hem visten l’enquesta del CIS de 1996, els mateixoshabitants de Sant Adrià tenien la percepcióque els seus veïns ho feienmoltmenys queells (les xifres queien cap a percentatgesdel 30-40% per a tots els tipus de residus).Aquest significatiu diferencial entre el ques’afirma fer i el que es creu que fan els altres,sembla confirmar que en els temesmediam-bientals, la gent té tendència a respondred’acord amb allò que es pressuposa coma "políticament correcte". Així, quan espregunta sobre quina conducta se segueixen relació amb la separació de residus,vol acostar-se al que es creu que és la"conducta correcta", però quan es preguntasobre el que creu que fan els seus veïns,aleshores probablement ens acostem a la

situació "normal" o "habitual", sense tantsesbiaxiaments provocats per judicis de valor.En aquestmateix sentit, a l’enquesta del CISde l’any 1996, quan es preguntava per lesconductesmés habituals en temes ambien-tals o cívics que cadascú realitzava habi-tualment, la utilització de contenidorspúblics per situar residus domèstics erala segona més contestada després de lad’utilitzar les papereres per llençar papers.Així, un 65,6%dels 2.500 espanyols enques-tats deia que separava habitualment els resi-dus en els seus diferents components,mentre que un 15,8% deia fer-ho algunscops i un 8,9% reconeixia no fer-ho mai.Ara bé, aquest aparent bon nivell de pràc-tica ha de redimensionar-se també en rela-ció amb la pregunta que es feia a conti-nuació, en la qual es preguntava quinaera l’opinió de l’entrevistat en relació ambel que creia que feien els seus conciuta-dans. En aquest cas, els entrevistats pensa-ven que només un 28,4% dels espanyolsho feia habitualment.El coneixement de l’existència de conte-nidors separats per diferents residus éstambé massiu si examinem els resultatsde l’esmentada enquesta feta a Barcelonaa les darreries de l’any 2000. Mai baixadel 93% el coneixement de l’existència decontenidors de vidre, paper i cartró o plàs-tic. L’enquesta també confirmaunbon segui-ment de la separació pel que fa a aquestscomponents, i del 67% de barcelonins quediuen separar sempre o quasi sempre elvidre, passem a un 64,5%pel que fa a cartrói paper, i un 60%que també acostuma a fer-ho sempre o quasi sempre en el cas delsplàstics.

3. Ho veiem tots igual? Les variablespersonals que diferencienpercepcions i conductes

Ara bé, aquest conjunt de percentatgesexpressen les opinions i les percepcionsdels ciutadans de cada àmbit consultat d’unamanera genèrica. Fins a quin punt les carac-terístiques personals (gènere, edat, estu-dis...) influeixen en la diferenciació internad’aquests col·lectius? En diferents estudis

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Els homesconfien més en lainformació delscientífics i delsmedia, mentre queles dones mostrenmés confiança a lesorganitzacionsecologistes,associacionsde consumidorsi ensenyants

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

50

s’han posat de relleu les influències deles variables personals en la consciènciaecològica, en el nivell d’informació i en lesconductes finals envers els problemesambientals en general, o, en el cas que aquíens interessa, envers els residus. En les tresenquestes que utilitzem com a materialde contrast observem pautes relativamentsimilars. El perfil de les persones que méss’apunten a la resposta "no sap" s’acostaal d’un col·lectiu format permés aviat dones,de més de 55 anys, sense estudis o nomésamb estudis primaris, que estan jubilades,no treballen o es dediquen a la llar. La varia-ble ambmés poder explicatiu és la del nivelld’estudis.A l’enquesta del CIS feta a tot el territoriespanyol, s’observa com el gènere discri-mina poc, però el cert és que es detecta unamenor informació i preocupació ecològicade les dones pel que fa als grans temesmediambientals,mentre que aquestesmatei-xes dones donen molta més importànciaals problemes mediambientals relacionatsamb la realitat quotidiana i l’àmbit domès-tic. Els homes confien més en la informa-ció dels científics i dels media, mentreque les dones mostren més confiança ales organitzacions ecologistes, associacionsde consumidors i ensenyants. D’altra banda,les dones actuen més en accions proam-bientals que els homes, però ho fan sobre-tot individualment i en l’àmbit domèstic,mentre que els homes, el menor nombred’accions que realitzen les situen en l’esferacol·lectiva. Tot i que la majoria d’estudisdiuen que l’edat es correlaciona positiva-ment amb la major consciència ambien-tal, això no es pot considerar un fet linealque es doni sempre. Les dades del CIS assen-yalen que la informació ambiental és moltmés significativa per sota dels 50 anys, peròen canvi, certes conductes i una majorconsistència entre informació i conscièn-cia ambiental es dóna entre 35 i 45 anys,amb més inclinació a seguir pautes deconducta ambientalment correctes, i ambmés inclinació pels problemes propers iquotidians (àmbit en què situaríem els resi-dus), mentre que els joves no es mostrengaire disposats a seguir hàbits "verds", tot

i que es preocupin més pels problemesgenerals i complexos, i tinguin més dispo-sició a actuar col·lectivament a favor delmedi ambient.Com ja hem avançat, el nivell d’estudissembla explicar força coses en relació ambla consciència ambiental, sobretot pel quefa al nivell d’informació i preocupació peltema, però en canvi no és tan significatiuaquest impacte en l’àmbit de les accions decaràctermés quotidià. Com sabemper altresrecerques, el nivell d’estudis connectamoltamb certes categories professionals id’estatus social, no és doncs estrany que enl’enquesta del CIS siguin els professionalsi tècnics que treballen per tercers i elsquadres mitjans els que més informació ipreocupació o consciència ambientalmostrin, seguits per empresaris o profes-sionals autònoms.Aquestes dades que apunten a perfils socialsgeneralitzables a tota la població espan-yola, tenen una notable ratificació peròtambé certs significatius matisos en elstreballs propis realitzats en els àmbits deBarcelona ciutat i de Sant Adrià. En el casdeBarcelona ciutat, els perfils generals deri-vats de l’enquesta realitzada ens diuen que,simplificantmolt, el perfil de persona sensi-blement més disposada en relació ambels temes de sostenibilitat i medi ambienta Barcelona, ésmés aviat dona, d’una edatcompresa entre els 35 i els 54 anys, quesi bé reconeix estar poc informada sobreels conceptes que hi ha darrere d’aqueststemes, té actituds naturals i heretades quela porten a estalviar recursos i a acceptarque cal reciclar i aprofitar tot el que tenim.La seva bona disposició en relació ambels temes de fons de la sostenibilitat reque-ririen més reconeixement, informació icol·laboració, ja que és una peça clau en elcanvi d’hàbits i enmolts dels temes cabdalsde consum i separació de residus. A l’altrecostat, és a dir, en el perfil de les perso-nes que semblenmostrar menys compren-sió davant la necessitat d’avançar cap aconductes més sostenibles, tindríem mésaviat joves, preferiblement homes, d’edatscompreses entre 18 i 34 anys, que si bé estanrelativament informats dels problemes

ambientals i gaudeixen d’una concepcióforça correcta sobre què vol dir la soste-nibilitat, actuen poc consistentment i situenles seves preocupacions en altres temes. Elseus hàbits semblen allunyar-se força delque diuen pensar i del que saben. I mésenllà dels perfils, de l’enquesta feta a Barce-lona ciutat sembla clar que, en general, lagent témés informació,més opinió,millorshàbits i més voluntat de compromís, commés grans són —sense arribar a ser jubi-lats—, com més estudis tenen, i quanocupen una posició professional de quadremitjà, de professional i, per algunes qües-tions, de mestressa de casa.En l’enquesta que comentem, es pregun-tava explícitament si estaria molt, bastant,poc o gens disposat a separar a casa elsresidus, participar en projectes de milloradel barri, pagar un impost específic addi-cional pel temamediambiental, o col·laboraramb grups ecologistes. L’opció de sepa-rar a casa els residus era, de llarg, la mésacceptada (entorn del 90% deien que esta-

El nivell d’estudissembla explicar forçacosesen relació ambla consciènciaambiental

51

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

venmolt o bastant disposats a fer-ho,mentreque els altres ítems oscil·laven entre el 20%en el cas d’impost i el 60% en el cas de parti-cipar en projectes demillora del barri). Peròles diferències entre grups d’edat i gènereeren també significatives. Així, les doneseren les capdavanteres en la separació deresidus mentre que els homes les avança-ven en els altres ítems (coincidint, doncs,amb els comentaris fets a l’entorn del’enquesta del CIS), i per grups d’edat, sobre-tot els joves i també els majors de 65 anyseren els més reticents a col·laborar en laseparació de residus a la llar, i hi desta-cava en canvi el grup d’edat compresa entre35 i 54 anys com el més favorable a realit-zar aquesta tasca.Pel que fa al treball realitzat al barri de SantJoan de Sant Adrià del Besòs, les dadesde què disposem són també força coinci-dents amb les impressions generals fins araexpressades. Els joves són els més entu-siastes pel que fa a la implantació de la sepa-ració de residus i la recollida de la matè-ria orgànica, però en canvi no són els quemés separen a la pràctica. El grup d’edatintermèdia és més crític en relació ambles molèsties o inconvenients que té pera ells aquesta nova pràctica de la separacióde residus i la recollida específica de lamatèria orgànica, però alhora són els quemés ho practiquen. I la gent gran semblaacceptar amb resignació però amb menysactivisme el que demanen les administra-cions que es faci. I el treball tant quanti-tatiu com qualitatiu realitzat ens diu queel protagonisme de les dones, siguin exclu-sivament mestresses de casa o compatibi-litzin la seva professió amb les feines dela llar, és decisiu en la separació de resi-dus a la llar.

4. Com canviem? Algunes idees iexperiències per modificarconductes, incentivant i millorant larecollida selectiva

Els estudis d’opinió o de percepcions eslimitenmolts cops a donar-nos dades sobreel que diuen pensar els ciutadans. En certscasos, però, el tipus de preguntes plante-

jades o les perspectives metodològiquesplantejades permeten anar una mica mésenllà i proposar línies que permetin millo-rar les pràctiques objecte d’anàlisi.Pel que fa a l’enquesta del CIS que seguim,tot i que en el llistat de preguntes n’hi haviapoques que anessin destinades a aquestsobjectius, sí que podem assenyalar-nealguns elements. Lamajoria de gent enques-tada opina que caldriamillorar la informaciósobre els temes ambientals. Precisament esdiu que els europeus ho fan millor quenosaltres en aquestes qüestions ja que tenenmés informació. Però cal destacar que elsespanyols semblen donar poca credibilidata la informació procedent de les adminis-tracions públiques o dels partits polítics.Molt més creïbles resulten (per ordre demés amenys) els grups ecologistes, els cien-tífics, elsmitjans de comunicació o els orga-nismes internacionals. Però els mateixosenquestats consideren que més importantque la informació és l’educació ambien-tal si es vol quemillori l’actitud dels espan-yols enfront dels problemes del mediambient. Finalment, a l’hora de dissenyarestratègies de comunicació i informació ésbo constatar la gran importància de la tele-visió (més del 70% diu assabentar-se de lesnotícies ambientals per via d’aquest mitjà,enfront de prop del 15% a través de lapremsa i del 10%per via de la ràdio). I tambéla gran diferència de credibilitat que tenenels ajuntaments entre les administracionspúbliques, ja quemés d’un 42% diuen queels governs locals són les institucions públi-ques més preocupades i sensibles pel quefa almedi ambient, davant de prop del 18%que opten per les Comunitats Autònomesi pocmés d’un 10%que trien l’Administraciócentral. Tot plegat ens indica certes líniesd’actuació i estratègia que cal seguir si esvol aconseguir més impacte en certescampanyes o a l’hora d’atribuir responsa-bilitats i seguiment de polítiques com larecollida selectiva de residus.En el cas de Barcelona ciutat, les pregun-tes de l’enquesta que analitzem planteja-ven directament quins inconvenients detec-taven els ciutadans que existien per tal deseparar les deixalles, i quines actuacions

caldria fer per tal de facilitar aquesta tasca.Els principals inconvenients assenyalatsper part dels barcelonins i barcelonines enrespostes de caràcter espontani, que podienser més d’una, eren la manca d’espai a lescases (37,2%), la manca de temps (31,8%),lamanca d’hàbit (25%) o lamandra (22,9%).Moltesmenys respostes van recollir aspec-tes relacionats amb la col·locació dels conte-nidors (lluny, 12,6%) o la seva inexistència(11,7%). Els joves destaquen per esmentarels aspectes d’incomoditat omandra (33,8%dels enquestats entre 18 i 24 anys) , i lespersones entre 45 i 54 anys per fer referèn-cia a la llunyania dels contenidors (16,2%).Quan se’ls pregunta quina de les actuacionsque se suggereixen podria ajudar molt obastant al fet que la gent fes més separa-ció de residus, les respostes més valoradessón: "posar contenidorsmés a prop de casa"(78%), "saber que l’Administració en faun bon tractament" (76%), i "buidar méssovint els contenidors" (69%). No és encanvi tan ben valorada la resposta de "posarmultes als que no separin", que nomésrep un 37%de suport en les respostes "molt"o "bastant". Les dones esmostrenmolt méspartidàries de les multes que els homes(41,8% enfront d’un 31,5%).En aquesta enquesta es preguntava tambési la informació que rebien els barcelo-nins i barcelonines sobre com se separenels residus a casa i què es fa amb els resi-dus un cop s’han dipositat als contenidors,i la resposta era molt, bastant, poc o genssatisfactòria. Lamajoria dels enquestats (un57,3%) deien que la informació que tenienrespecte de com separar els residus era poco gens satisfactòria, i una xifra encara méssignificativa (un 75,9%) consideraven tambépoc o gens satisfactòria la informació sobrequè es fa amb els residus un cop s’han dipo-sitat als contenidors. Aquestes dades esconnecten ambaltres elements de l’enquestaon es constata quepropd’un 30%dels ciuta-dans no saben què es fa amb els residusa Barcelona, o amb el fet que quasi un 90%pensen que l’impacte de Barcelona sobreel seu entorn pel que fa als residus és molto bastant negatiu.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

52

A partir del treball realitzat al barri de SantJoan de Sant Adrià avaluant l’experiènciade recollida orgànica, es pot constatar queels veïns participaren molt activament enla campanya. Va ser molt positiu que esrepartís de forma gratuïta un cubell espe-cífic amb informació precisa sobre la selec-ció de matèria orgànica. Al marge de lesincomoditats de tenir tants contenidors oreceptacles diferents a casa, tothomva valo-rar positivament l’experiència, però esdetecta un progressiu refredament col·lectiusobre el tema en la mesura que s’observaque els veïns deixen de fer-ho o no hofan tan continuadament. Es detecta unaconnexió compra diària - distribució delsresidus als contenidors, per part de lesmestresses de casa, sector clau en el desen-volupament positiu de l’experiència. Undels factors significatius en l’experiència deSant Adrià va ser constatar que les bossesespecials per a residus orgànics (que tenienun cost significatiu per a moltes famílies)van significar unobstacle per a l’experiència,ja que un cop acabades les que es repar-tiren gratuïtament, la gent o bé deixavade fer-ho (opció minoritària) o utilitzavabosses de plàstic de qualsevolmena (opcióseguida per la gran majoria).Quines conseqüències podem treure de totplegat? Sembla clar que en el tema dels resi-dus la informació resulta una peça clau. Nohi ha grans oposicions al tema, no hi ha unaopinió en contra de la recollida selectiva.Tampoc no es pensa, almenys de formamajoritària, que es pugui avançar en uncompliment més gran i millor de la reco-llida selectiva sobre la base d’una estratè-gia regulativa i sancionadora. Aquesta infor-mació ha de centrar-se a aclarir els diferentscomponents de la selecció, sobretot pel quefa a allò que no és ni vidre, ni paper-cartró.El concepte d’orgànic no resultarà proba-blement difícil d’introduir, ja que hi ha unacerta base tradicional que recordal’aprofitament d’aquest rebuig, però en canvien els plàstics, tetrabriks i restes indeter-minades, sembla més difícil d’escatir-neel destí. D’altra banda, tot el que ajudi a faci-litar els hàbits de la selecció de residussembla determinant, ja que la percepció

general és que aquest és un tema que"complica" la vida, o genera incomoditatsde diversos tipus. Llunyania dels conteni-dors, disseny d’accés, col·locació prop deles fonts de distribució dels aliments o dela compra diària, facilitat en el tipus debosses a utilitzar pel que fa a l’orgànic, etc.,són temes tots ells decisius. I recordemtambé que hi ha una manca de coneixe-ment i d’informació sobre l’ús dels residus,i que l’Administració que més s’escolta enel tema és el govern local, que hauria debuscar el suport d’ONG conegudes o benarrelades localment, per tal d’assegurar unaimplementació eficaç en les primeres etapesdel procés.

5. Com avancem? Lescaracterístiques experimentals de larecollida selectiva de residusmunicipals

En la literatura especialitzada en elabora-ció i posada en pràctica de polítiques públi-ques, es posa de manifest la importànciaque té la consideració sobre el grau d’acordque hi ha sobre els objectius a assolir perla política considerada, així com el grau decertesa existent sobre els mitjans a emprarper arribar a les fites volgudes. D’aquestaanàlisi es poden desprendre importantsconseqüències sobre el grau de certesa queenvolta cada política i sobre el tipusd’estratègia a seguir (vegeu quadre 1).Com veiem, d’aquest entrecreuament delògiques, ens apareixen quatre possiblesescenaris en els quals tenimdiferents combi-nacions de certeses i incerteses. Nomésen un d’ells es pot operar en un marc decertesa-certesa. Si bé és aquest elmarc prefe-

rit pels tècnics, i que fins i tot es dóna persuposat a l’hora de dissenyar estratègies iformes d’implementació, hem de reconèi-xer que no és elmés habitual quan ens acos-tem almón real de les polítiques públiques,cada cop més plenes de dosis canviantsd’incerteses de tota mena.Podem aplicar aquest esquema a les polí-tiques ambientals? Ens pot ser útil peravançar en el disseny d’estratègies que faci-litin la recollida selectiva de residus? Delconjunt d’enquestes analitzades en aquestarticle i mirant-les des de l’òptica de commillorar la separació de residus per perme-tre’n una gestió més sostenible, situaríemel tema en la cruïlla de certesa en els objec-tius, i d’incertesa en els mitjans. En efecte,res no sembla suposar que hi hagi desa-cords molt de fons sobre els objectius aassolir. No hem trobat ni percepcions, niopinions ni conductes que claraments’expressin en contra d’un tractament dife-renciat dels residus i, per tant, d’una reco-llida selectiva. Passa elmateix en altres polí-tiques o accions mediambientals? Sensehaver-ho tractat en aquest treball, podemafirmar que temes com la reducció en l’úsde l’automòbil, o els temes connectats ambcanvis en el model de consum estariensituats en altres cruïlles del quadre propo-sat, precisament perquè hi ha desacords defons sobre els objectius a assolir o no sónen absolut compartits del tot. Pel que faal tema de residus els dubtes apareixenmésen elsmitjans que en els objectius. En canvi,els temes més vinculats als recursos natu-rals com aigua, energia o altres, i la neces-sitat de reduir-ne l’ús, no només estan benassumits pels ciutadans des del punt de vistadels objectius, sinó que fins i tot es compar-

53

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

teixen els mitjans per a fer-ho (restringir-ne el consum, estalviar, pràctiques indivi-duals o familiars per evitar-ne el malbara-tament...).Tot i el caràcter exploratori d’aquest quadre(vegeu quadre 2), pensem que les dadesrecollides avalen en part aquest intent declassificació. Les estratègies en estalvienergètic, en reducció de l’ús dels vehicleso en les grans orientacions del model deconsum, exigirien altres articles i recerques.Però en el cas que ens ocupa, i si no ensequivoquem, podríem dir que caldriaavançar en la recollida selectiva reforçantla bona base existent pel que fa als objec-tius a assolir (àmbit de la certesa), i, en canvi,treballar molt més a fons els temes vincu-lats als mitjans a utilitzar per avançar enla consecució d’aquests objectius. Això voldir, per concretar, afavorir els canalsd’informació sobre què fer amb els residusi sobre què se’n fa un cop recollits selec-tivament. Fer-ho de manera no "burocrà-tica", o si es vol, no estrictament des delmón de les administracions, sinó utilitzarmolt més les xarxes d’actors que envol-ten el problema (científics, ONG, organit-zacions de consumidors, comerciants...),i sempre des de lamàxima proximitat possi-ble. Fer-ho fàcil, és a dir, no complicar gairela vida de la gent, apuntant als aliats natu-rals en aquests temes ara per ara, que sónles dones en particular, i els adults en gene-ral. Sense descuidar campanyesmolt espe-cífiques als joves que demostren cert nivelld’incoherència entre el que saben i el quefan. Reforçar i "premiar" simbòlicament elsque ja operen en sentit positiu, mitjançantinformació i reconeixement, i aïllar els nocomplidors, facilitar les conductes correc-

tes i "penalitzar" intel·lectualment aquellsque diuen saber i que no practiquen. Endefinitiva, fer tot allò que reforciintel·lectualment la necessitat de coherèn-cia entre opinió i conducta. I això, pensem,cal fer-ho de forma experimental, com s’hafet a Sant Adrià i en altres llocs, per perme-tre aprendre i per poder ensenyar.D’aquestamanera, a poc a poc, es podrà aconseguiraugmentar les certeses sobre els mitjans aseguir, i aleshores el problema "només" seràtècnic.•

Notes:

1 Per a un anàlisi i balanç de les agendes locals 21 aEspanya, vegeu Núria Font-Joan Subirats (eds.),Local y Sostenible, Icaria, Barcelona, 2000

2Vegeu Enquesta de la RegióMetropolitana de Barce-lona, Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona,Barcelona, 1998

3 Vegeu resum i dades a Àlex Casademont, 1999,"Modernización ecológica y pautas de comporta-miento público y privado", a Subirats, J. (ed.), ¿ExisteSociedad Civil en España? Responsabilidades colec-tivas y valores públicos, Fundación Encuentro,Madrid, p. 256-294

4 Vegeu un conjunt interessant de referències aC.Gómez-Benito-F.J.Noya-A.Paniagua, 1999, Acti-tudes y comportamientos hacia el medioambienteen España, Opiniones y Actitudes, núm. 25, Centrode Investigaciones Sociológicas, Madrid

5 Recordemque ja als inicis de 1991 es varen començara instal·lar contenidors a diferents municipis i quepoc temps després es va legislar sobre la qüestió,vegeu A. Casademont, "Política i gestió de resi-dus a Catalunya" a Gomà-Subirats, Govern i Polí-tiques Públiques a Catalunya (1980-2000). Conei-xement, Sostenibilitat i Territori, Edicions UB-UAB,Barcelona, 2001, p.139-167

6 Ens referim a l’enquesta encarregada per l’Àread’Educació Ambiental i Participació de l’Ajuntamentde Barcelona a l’Equip d’Anàlisi Política de la UAB,que porta per títol "Enquesta d’hàbits i valors sobremedi ambient i sostenibilitat", i que va ser desen-volupada, pel que fa al seu treball de camp (reali-zat entre setembre i novembre de 2000), per l’InstitutMunicipal d’Informàtica.

7 Vegeu resum i dades bibliogràfiques en el treballdel CIS ja esmentat en la nota 4

El concepted’orgànic noresultarà probablementdifícil d’introduir, ja quehi ha una certabase tradicionalque recordal’aprofitament d’aquestrebuig

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

54

SalvadorRueda

Biòleg i psicòleg. Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

"La matèria orgànica residualés un flux estratègic per a la

sostenibilitat"

Una entrevista de Lluís Reales

Salvador Rueda és llicenciat en biologia i psicologia. En els seus inicisprofessionals, i durant sis anys, va treballar en una experiència educativa albarri del Besòs que ha marcat profundament la seva evolució professional.

Després va dirigir els Serveis de Medi Ambient a l’Ajuntament de Sant Adrià delBesòs i la Unitat de Gestió Ambiental a l’Ajuntament de Barcelona. Entre 1990 i

1992 va coordinar els programes de revitalització de Ciutat Vella. Posteriormentva incorporar-se a l’equip d’Albert Vilalta, conseller del Departament de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya. Durant aquesta etapa, Salvador Ruedava dirigir la redacció d’alguns dels principals plans ambientals del país: el Pla de

sanejament, el Programa de gestió de residus especials de Catalunya, elPrograma de residus municipals i també el de residus metropolitans. SalvadorRueda s’ha anat especialitzant en els diferents aspectes del medi ambient urbàdes d’una perspectiva integral. En l’actualitat és director de l’Agència d’Ecologia

Urbana de Barcelona.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

56

Repensar les ciutats amb criteris ecològics i introduint criteris de sostenibilitat en la ges-tió de la ciutat. L’Agència vol repensar la ciutat sencera, demanera integral, demanera sistè-mica, incorporant la memòria i també la prospectiva i modelització per anticipar-nos mi-llor al futur. L’Agència és un instrument organitzatiu que incorpora el coneixement sistèmicde la ciutat tant en el diagnòstic com en la planificació. Té, tècnicament parlant, el paperpolític que té un alcalde en una ciutat. L’alcalde incorpora la informació i els interessosde "tota" la realitat urbana que li arriben de manera sectorial i parcial. La seva habilitatdonarà com a resultat una integració més o menys gran de la informació a l’hora deprendre decisions. L’Agència té, entre els seus objectius, crear el marc teòric, els instru-ments i la metodologia per apropar el coneixement sistèmic i intencional a la presa dedecisions en l’àmbit urbà.

Exactament. Quan algú em diu: "vostè treballa en temes ambientals, oi?" contesto queno; jo treballo sobre les ciutats, treballo sobre el sistema urbà en la seva totalitat. El mediambient nom’interessa especialment; m’interessa per les propostes organitzatives i de ges-tió, quan repensem la ciutat, perquè ens permeten reduir les disfuncions, entre d’altres,lesmediambientals. L’Agència vol incidir en tots els aspectes de la ciutat, ja sigui l’urbanístic,la seguretat, la mobilitat, la marginalitat... Totes i cadascuna de les variables són impor-tants si ho són per al mateix sistema. Per tant, l’ecologia pren tot el seu sentit quan inves-tiguem quins són els elements estratègics per projectar una ciutat. L’ecologia permet re-alment la transdisciplinarietat. Quan treballen conjuntament especialistes de diferents àmbits–urbanistes, arquitectes, enginyers, etc.-, allò important és tenir un marc de referènciaclar, saber cap a quina direcció es va.En el cas d’una empresa l’objectiu és clar: guanyar diners. A les ciutats el problema ésque no sabem a on anem. I en els processos cap a la sostenibilitat és important que defi-nim cap a on anem, quin és el model de ciutat a escollir; per això són tan importants lesagendes 21. D’aquesta manera, "tota" la ciutat treballa en aquesta direcció.

La ciutat és, en essència, contacte, intercanvi i comunicació. El sentit de la ciutat es mul-tiplica quan posem junts els "diversos" components de la ciutat. Sembla raonable que ladiversitat o, dit d’una altra manera, la complexitat d’un determinat teixit urbà sigui undels criteris per planificar-lo. En l’ecologia acadèmica, l’estabilitat d’un sistema ve deter-minada per la diversitat dels portadors d’informació. A la ciutat els portadors d’informaciósón les persones que detenen rendes, coneixement i cultura diferents, també en sónportadors les persones jurídiques: activitats econòmiques, equipaments i associacions.Un bon plat és aquell que barreja els seus components en proporcions justes. Si et pas-ses de sal, espatlles el plat. Per fer ciutat no hi ha receptes tancades per fer la barreja,potser qui va avançar més en aquest sentit va ser Cerdà, que va incorporar al nou Ei-xample gent amb diferents rendes, i va possibilitar que s’endinsessin en la seva propostaformal activitats diverses. A la vista està que la barreja proposada per Cerdà continua es-sent un model per als planificadors actuals i és un dels referents per projectar el futur.

Quina és la funció de l’Agènciad’Ecologia Urbana ?

És a dir, no es tracta de curespal·liatives per a l’ambient: van al’atac i plantegen un model deciutat diferent...

La diversitat és una de lesdireccions clau per a la ciutat?

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

57

Els municipis haurien de tenirmés poder de decisió?

Què hauria de cercar un modelurbà més sostenible?

Clarament, perquè "ells" gestionen els sistemes urbans. Més poder i més formació per-què de la barreja en parlen ben pocs, i és bàsica. A molts alcaldes, tanmateix, els deixessols i es dediquen a ocupar el màxim territori possible i colonitzar-lo urbanísticament,com si fóssim a l’època de la conquesta de l’Oest. Per tant, cal donar més poder als mu-nicipis però amb compte: és condició necessària però no suficient. El problema és sabercap a on anem. Si ho sabéssim, el model escollit hauria de condicionar la resta de forcesque fan que la ciutat es bellugui. Avui la transformació, malgrat això, és pràcticament enmans del diner, que mana i s’avança a qualsevol situació donada per un altre àmbit, si-gui polític o social.

L’explotació dels sistemes de la Terra, els sistemes de suport, que ens proveeixen delsrecursos permantenir organitzades les nostres ciutats. Les formes d’organitzar-nos, els nos-tres models de gestió urbana, són cada vegada més demandants de recursos naturals, igeneren, alhora, un impacte contaminant més gran sobre l’entorn. L’explotació i la con-taminació creixents suposen un increment de la pressió sobre els sistemes de suport queés "insostenible". Aquest increment de la pressió sobre l’entorn no es tradueix en unaugment significatiu de la informació organitzada o en la complexitat en els sistemes ur-bans.Un model amb projecció de futur, és a dir, més sostenible, hauria de cercar l’equaciód’una major complexitat urbana en el temps, i de reduir alhora, la pressió sobre els siste-mes de suport. El model de ciutat mediterrània, compacta i complexa té, amb les modifi-cacions necessàries, les bases per a convertir-se en el punt de partida d’una ciutat méssostenible.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

58

La corba de creixement explosiu dels residus es produeix a mitjan anys 80. Abans éremuna societat molt estalviadora, reciclàvem, els sistemes de dipòsit funcionaven. És cert quequan no tens ho aprofites tot.A mitjan anys 80 ens comencem a comportar com nous rics. De fet, part del procéseconòmic es podria estudiar a través de la corba de generació dels residus. La sortida almercat d’envasos d’un sol ús és un factor clau en aquesta explosió. Aquest element dis-torsiona totalment el que havia succeït fins llavors. També es comença a introduir unanormativa sanitària, que moltes vegades no queda clar si respon a interessos dels fabri-cants d’embolcalls. Ens perdem pel maquillatge i potser no controlem prou el procésd’elaboració de l’aliment que emboliquem -penseu, per exemple, en el problema gene-rat amb les vaques boges-. L’any 1986 entrem a la Unió Europea i apareixen una allaude normes. Tot plegat suposa un augment de residus impressionant.No és casual que un dels sectors econòmics més rendibles i puixants d’Europa sigui eldels embaladors i empaquetadors.

És una de les principals fortunes d’Europa.

Com a resultat del daltabaix del Pla de residus industrials de l’any 90-91, el Govern deCatalunya crea el Departament de Medi Ambient. Al capdavant de la nova organitzacióse situa una persona molt capaç, Albert Vilalta, un gran gestor. Aquest lideratge i elfracàs anterior del Govern al no poder portar endavant el Pla de residus fa possible unaproposta progressista de gestió dels residus. El pèndol estava en un punt que va fer pos-sible la Llei 6/93, que és la llei que marca com han de gestionar-se els residus en el nos-tre país. Aquest fet té una importància cabdal. Catalunya ha estat capdavantera en l’àmbit

Un dels elements principals depressió sobre els sistemes sónels residus que generem. Des dela perspectiva de Catalunya i elsseus municipis, si féssim unafotografia ràpida des de laTransició, quin seria eldiagnòstic?

Per exemple, el propietari deTetrabik...

I a Catalunya...

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

59

organitzatiu i també legislatiu a Espanya. Per tant, tenim un marc legislatiu, un nou de-partament i un marc de progressisme.

Es posen algunes instal·lacions en el territori, sobretot abocadors comarcals, però no s’avançaprou en la separació i la recollida selectiva de la matèria orgànica, com explicitava laLlei.

La Generalitat té la competència per desenvolupar les instal·lacions de tractament i dis-posició; en l’àmbit de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, la competència correspon a l’EntitatMetropolitana de Medi Ambient. D’altra banda, la Llei de bases de règim local atribueixals municipis la competència de recollir les escombraries. Crec que s’hauria d’aconseguirque el cicle dels materials, en aquest cas dels residus, depengués d’una sola Adminis-tració.Però això és complicat perquè la neteja i la recollida d’escombraries tenen una influèn-cia en el vot gens menyspreable. Els municipis no veuen amb bons ulls que una altraAdministració gestioni quelcom tan sensible per als interessos polítics.

Subsidiàriament, tot i que ja ho és. També ho podrien ser les comarques en un marc po-lític i tècnic diferent a l’actual o les mancomunitats o els consorcis. Allò que està clar ésque l’organització amb què ens hauríem de dotar per tal que la recollida i el tractamentfossin conjunts, hauria de tenir la coherència suficient que la situació actual de fragmen-tació no dóna. Molts problemes s’expliquen per aquesta separació de funcions. Els trac-taments es determinen en funció de què i com es recull. El problema d’arrel és la penú-ria econòmica dels municipis. S’han de vendre el sòl, que és el seu patrimoni. Sobreviuena partir de la generació de plusvàlues, construint a tort i a dret, en lloc d’introduir activi-tats que els permetin capitalitzar-se. Els impostos que provenen de l’Estat suposen menysd’un 15%. Pensem que hi ha països, com Dinamarca, on els municipis reben el 60% delsimpostos. Evidentment, a les ciutats daneses aquest tipus de serveis funciona molt bé.En el Programa de residus municipals hi havia una figura econòmica, que era un fonsper als municipis que havia de concedir la Generalitat. Però no s’ha fet. Potser és que nohi ha voluntat de resoldre el problema. La situació és clara: tenim una de les lleis mésprogressistes d’Europa. Està ben lligada amb la idea de la sostenibilitat i es va aprovarjust després de la Cimera de Rio. Estem ben posicionats però hi ha grans entrebancs quehem de resoldre.

Però aquest entusiasme inicials’ha anat desinflant...

Les raons són tècniques opolítiques?

La Generalitat hauria de ser elresponsable últim?

«No és casual que un delssectors econòmics més rendiblesi puixants d’Europa sigui el delsembaladors i empaquetadors. »

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

60

A banda del Programa de ResidusMunicipals de Catalunya hi ha elPrograma de Gestió de ResidusMetropolitans. Quines són lesseves característiques?

Per què la matèria orgànica éstan important?

Més arguments des de laperspectiva de l’ecologia?

Quina seria la solució?

Aposta clarament per tractar la gestió de la matèria orgànica com a columna vertebraldel sistema. El Programa de residus també ho considera, però en aquest cas s’accentua.Proposa noves tecnologies, com la metanització –a Catalunya va ser introduïda per Jo-sep Puig. En el seu moment es va fer una anàlisi dels riscos que podia suposar introduiruna nova tecnologia molt poc desenvolupada encara a Europa.

Hi ha diverses raons que expliquen perquè la matèria orgànica ha de ser la columna ver-tebral del sistema. En primer lloc, si no la separes i vols separar altres tipus de fraccions allòque acabes obtenint són fraccions contaminades perquè porta aigua i humitat. Per tant,la matèria orgànica empastifa i contamina tota la resta. Si la separes bé, s’obté un pro-ducte noble, un adob, que és allò que han fet sempre els nostres avis.En segon lloc, és la fracció que saben separar millor els ciutadans. Són les restes de men-jar; s’ha fet tota la vida i s’entén perfectament.En tercer lloc, hi ha una directiva sobre abocadors que redueix dràsticament l’entrada dematerial orgànic fermentable als abocadors. La matèria orgànica en transformació fa quel’abocador esdevingui un reactor biològic. Fruit d’aquests processos biològics de fer-mentació anaeròbica es produeix biogàs, que contribueix a augmentar l’efecte hivernacle.En quart lloc, i molt important, si no separes la matèria orgànica i arriba a la incinerado-ra, els rendiments energètics d’aquestes instal·lacions baixen en picat. Per què? Perquès’evapora aigua amb un gran dispendi energètic ineficient i de gran cost per al ciutadà.En cinquè lloc, la matèria orgànica barrejada amb sals és la precursora de molècules tò-xiques quan són incinerades. Si no hi ha matèria orgànica en els fluxos residuals ques’incineren reduïm l’impacte d’aquests processos. En definitiva, la matèria orgànica resi-dual és un flux estratègic per a la sostenibilitat.

La matèria orgànica prové de la terra. Els càlculs que fan els experts diuen que els éssershumans ens apropiem d’aproximadament el 40% de la producció primària neta dels ve-getals terrestres. De fet, són els excedents que ens donen els vegetals i que no necessi-ten per a la seva pròpia existència i reproducció. Aquests excedents, siguin fruites, fulleso altres, són aprofitats per tots els organismes de la Terra. No oblidem que els vegetalscapten l’energia del Sol i són els creadors de la matèria orgànica. Per tant, nosaltres ensapropiem el 40% d’aquesta producció primària neta en els ecosistemes terrestres. Si aug-mentem aquest ús anem cap al desastre perquè els altres organismes també necessitenaquesta energia. Si altres organismes no hi tenen accés, això repercutirà en la xarxa de lavida.

Doncs tornar la matèria orgànica a la terra. Ha de poder alimentar de nou els organismesque han estat capaços de proporcionar-nos els excedents. En l’actualitat ho substituïm ambproductes químics, fabricats amb un gran consum energètic i que no introdueixen a laterra les característiques de biofertilitat tan necessàries per al sòl.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

61

Però a Catalunya tenim excés dematèria orgànica. Generaríemmés adob del que podemconsumir…

Crear un sistema de producció idistribució resultaria molt car?

Des d’un punt de vista ambiental,per tant, la bona notícia seriaque pugessin els preus del’energia. La realitat social és bendiferent.

Resoldre el problema delsresidus suposa decisions de granprofunditat política. Quinesserien les accions clau?

Com es gestionaria aquestmaterial?

És cert que a Catalunya sobra matèria orgànica, o millor dit, nitrogen, per aplicar als nos-tres sòls. En canvi, a Espanya falta moltíssima matèria orgànica. Hi ha un dèficit en unarelació de 3 a 1. Els sòls espanyols són molt pobres i seria un element estratègic per so-lucionar un dels principals problemes ambientals d’Espanya: l’erosió. La matèria orgàni-ca i l’aigua són els elements bàsics per atacar el problema de l’erosió. Per tant, ens haurí-em de posar d’acord a crear l’estructura organitzativa i legal que permetés canalitzar aquestsfluxos.

En primer lloc, s’hauria de comparar amb el cost d’utilitzar productes químics per aplicaral sòl. Aquests productes, al fabricar-los, consumeixenmolta energia. Si paguéssim allò querealment val l’energia que traiem de la terra, el cost de fabricar un fertilitzant químic se-ria altíssim, però, com sabem, els preus de les coses en general i de l’energia en particu-lar són "institucionals", és a dir, polítics. Avui el preu del petroli als Estats Units d’Amèricaés unes quantes vegades inferior al dels europeus. Per tant, el que és car i el que és baratés relatiu.En segon lloc, cal considerar que amb l’aplicació única de fertilitzants agroquímics elssòls es van empobrint. És bàsic, doncs, aplicar al sòl matèria orgànica per augmentar laseva biofertilitat.

És així perquè rarament es discuteix l’arrel dels problemes.

Apujar el preu de l’energia per fer certes coses. L’energia no val el mateix per a tots. Se-gons la capacitat de pressió i poder de cada grup, el preu varia.Si tornem al cas de la matèria orgànica, hem vist que és la columna vertebral de la gestióde residus però també hem vist que és un element estratègic per als sòls espanyols. ACatalunya es podria crear un banc de matèria orgànica, un banc que gestionés el conjuntde fluxos orgànics d’aquest país.

Aquell que fos apte, metanitzant-lo i obtenint-ne energia. Una energia que podria apor-tar la major part del consum d’energia domèstica a Catalunya. S’haurà de reunir, a bandade la brossa orgànica, purins, fangs de depuradora, residus de la indústria alimentària.Seria un banc de matèria orgànica per crear, primer, energia i després, addends orgànics,compost i substrats. Algunes de les partides es podrien enriquir amb nitrogen, fòsfor opotassi per tal de substituir la major part dels productes agroquímics.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

62

Quines són les accionsnecessàries per impulsar-ho?

En quins indrets del territoris’instal·larien les plantes demetanització i compostatge?

A banda de gestió, podríem ferinvestigació i recerca aplicada. ACatalunya tenim capacitat perdesenvolupar i aplicar unatecnologia com la metanització,que és relativament nova?

No hi hauria rebuig en elterritori?

S’ha posat en marxa unaexperiència a Sant Andreu ambla matèria orgànica. En quèconsisteix?

Elaborar un pla director de la matèria orgànica a Catalunya que contingui, entre d’altres,mesures organitzatives com ara la creació d’un institut del compost a Catalunya, i un al-tre pla, en l’àmbit estatal, que vehiculi els fluxos de material estabilitzat a terres espanyo-les. Si no es fa d’aquesta manera, sempre estarem exposats que ens diguin que els cata-lans volem "endossar" les nostres escombraries a la resta d’Espanya.Aquests instituts controlen la qualitat dels fluxos materials estabilitzats i la seva aplicacióal sòl. Al pagès se li han d’oferir garanties i no és admissible escampar la contaminacióde matèria difusa amb compost de dubtosa qualitat.

La distribució de les instal·lacions hauria de respondre a criteris racionals, en el lloc ade-quat en funció de la massa crítica i la mateixa generació dels fluxos.

Un país com Dinamarca, que té sis milions d’habitants com Catalunya, té diverses tecno-logies pròpies per a la metanització de materials. A Catalunya tenim capacitat per fer unapolítica semblant. Serien tecnologies toves que ens permetrien posicionar-nos en el mer-cat en un moment que les directives són cada cop més dures, directives sobre els aboca-dors, sobre les incineradores.

Ben al contrari. En aquest moment, hi ha dos ecoparcs de més de 300.000 tones cadas-cun, un en construcció i l’altre programat a l’àrea metropolitana. No han creat rebuigperquè el programa i els processos de participació eren els correctes. I se’n faran un pa-rell més.

Una qüestió prèvia: un programa de residus té, d’entrada, un primer escull per resoldre,que és la voluntat del ciutadà de posar cada cosa en el lloc que li correspon. Si no ho volfer, tot allò que es faci després és inútil. Ja s’ha intentat separar, mecànicament, però no s’haaconseguit perquè la matèria orgànica és humida i aporta líquids que ho empastifen toti, després, no hi ha manera de separar-ho. Hi ha experiències en el nostre entorn quehan estat fracassos estrepitosos amb molts diners invertits al darrere, com és el cas de laplanta de Gavà-Viladecans. Per tant, el primer escull per gestionar "bé" els residus és lavoluntat de les persones.El ciutadà ha d’entendre les coses que se li plantegen. A Sant Andreu proposem diversesidees que posarem en pràctica. En primer lloc, separar implica un canvi d’hàbits. Prime-ra idea: reciclar és fàcil. Si ho comparem amb les normes del codi de la circulació, que técentenars de normes que són vitals per a la teva vida i la dels altres, reciclar, aleshores,és fàcil, tan sols són quatre normes. La matèria orgànica, és a dir, les restes del menjar, ésla fracció de les escombraries més fàcil de separar, tal com demostren els estudis i les ex-periències que s’han fet en altres ciutats. Quan separes la matèria orgànica, la resta defraccions són facilíssimes de separar. Tothom sap què és el vidre, el paper i el cartró.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

63

Com es transmet aquestaconvicció a Sant Andreu?

Potser resulten més difícils els envasos lleugers, encara que són un problema menor.Allò important és que separant la matèria orgànica recuperem entre el 40% i el 50% enpes de la bossa d’escombraries. Amb el paper gairebé un 30% més.Segon aspecte: s’acostuma a afirmar que a Espanya i a Catalunya el ciutadà no està pre-parat per fer aquest tipus de coses, ja que no hi estem educats. La realitat és que a Cata-lunya i a Barcelona, en el context de les ciutats del món, el nivell de convivència és en-vejable. Barcelona és un exemple de solidaritat quant a resposta ciutadana davant decatàstrofes. Reuneix milers de persones en manifestacions esportives, és la ciutat delmón que ha convocat més voluntaris en uns Jocs Olímpics. Nosaltres apel·lem al fet queels problemes mediambientals són una bona causa i els ciutadans s’ho creuen. No éscert que no tinguem voluntat, cal explicar-ho amb convicció.

Al barri de Sant Andreu anirem de lamà del CEPA, un grup ecologista que s’ho creu. I quanuna persona o un grup es creu una cosa projecta d’una manera diferent, expressa senti-ments i convenciment. Per convèncer has d’estar convençut.D’altra banda, una enquesta de l’Agència Europea de Medi Ambient afirma que la credi-bilitat dels grups ecologistes entre la població gira al voltant del 70%. El mateix missatgellençat per l’Administració només el creuen entre un 10 i un 15% de la població.L’estratègia que hem dissenyat és reunir grups de veïns. S’ha demostrat que anar de por-ta en porta és un fracàs. Reunim la gent, de cent en cent, a explicar la iniciativa. Això esfa en els espais de socialització del barri. La idea és que no hi hagi ningú que no cone-gui el tema, que tothom ho entengui.Hem creat un personatge que es diu Barni i una colla d’amics -quatre gats-, d’allò mésdivertit. També hi ha punts informatius, plafons i, a cada veí, se li dóna una galleda ambdos compartiments per fer la separació. El cubell es regala. El cistell de la compra ser-veix per a portar als contenidors el paper, el vidre i els envasos lleugers.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

64

En quina fase es troben?

Un aspecte final i de granimportància: els envasos. Com esgestionen dintre d’aquestsistema?

També es farà un treball amb les escoles, les associacions i els comerços.D’altra banda, també crearem el Centre Ciutadà de Minimització i Reciclatge de Residus,que tindrà una seu a Sant Andreu. Aquests centres han d’impulsar accions que augmen-tin la minimització i el reciclatge de manera correcta.

La fase informativa va començar el mes de març, i el mes d’abril s’ha iniciat la fase exe-cutiva. Sant Andreu és el laboratori i la idea és que s’estengui a la resta de la ciutat. Ésuna iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència coordina el procés.

La gestió dels envasos està regulada per la Llei d’envasos i residus d’envasos. És la trans-posició d’una directiva europea. En el seu moment, la discussió sobre la directiva va sermolt llarga i estèril durant l’etapa socialista. Es van arribar a fer catorze esborranys i ladiscussió es va centrar en com regular el PVC. Això és un tema menor, l’important és elsistema de gestió. La directiva proposava que el sistema general fos el de dipòsit però aEspanya es va adoptar el sistema francès, anomenat eufemísticament "sistema de gestióintegral".Consisteix a traspassar la major part de la responsabilitat del problema als municipis i ala consciència dels ciutadans. Ells decideixen si volen o no volen reciclar. D’aquesta ma-nera, es distribueix en el sòl urbà un seguit de contenidors, que generen problemes delogística i d’impacte en el medi urbà. En canvi, el sistema de dipòsit recull una tradiciógairebé perduda, quan retornàvem els envasos buits de gasosa, sifó, cerveses o garrafesd’aigua. El sistema de dipòsit no apel·la a la consciència ecològica sinó a la consciènciaeconòmica. Aconseguir que el ciutadà retorni, a través d’un sistema de dipòsit, els enva-sos és fàcil. Ningú llença vint duros a les escombraries.

«A Catalunya es podria crearun banc de matèria orgànica, un bancque gestionés el conjunt de fluxos

orgànics d’aquest país.»

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

65

Però els fabricants no hi estand’acord...

Potser la major responsabilitatcorrespon als bars, alscomerços...

De fet, aquestes granssuperfícies, amb la sevaestratègia comercial, fomentendeterminats estils de vida...

No obstant això, hi ha uns hàbitsquotidians, nous costums quetambé obliguen el comerç aadaptar-se si vol sobreviure...

La Llei de residus diu que el responsable del producte és aquell que el posa en el mer-cat. Per tant, ha de saber què farà de l’envàs un cop sigui buit. Crec que no és just quepassin la pilota dels problemes al consumidor o als municipis. En un sistema de dipòsit,els fabricants reciclarien o reutilitzarien gairebé el 100% dels envasos. Tot per vint durosque el consumidor no perd, és com si tinguessis els diners en una llibreta. El model triataccentua el problema i crec que ha estat un error.D’altra banda, la Llei plantejava que s’havien de reduir un 10% els materials posats en elmercat en forma d’envàs i això no s’ha complert. Es pot parlar de fracàs relatiu de la Llei.

D’on neix el problema? Quan vas a l’arrel, la proposta acostuma a ser radical. En aquestcas, l’element clau és qui és responsable dels productes que es posen en el mercat. Enfunció d’aquesta responsabilitat han de generar-se instruments legals, organitzatius i econò-mics per fer que en sigui responsable aquell que ho és. La logística dels contenidors ésun gran dispendi de diners i d’energia. Els camions que portaven la gasosa, s’emportavenels envasos buits de gasosa. No es perdia energia per enlloc. Això ha entrat en crisi perles logístiques del just-in-time de les grans superfícies, que són els grans enemics delssistema de dipòsit. Per què? La seva logística és contrària a aquest sistema i els estandsfuncionen al mateix temps d’aparador i magatzem dels productes. No tenen estocs. Sis’implanta un sistema de dipòsit haurien de canviar el seu sistema de logística i dedicar partdels seu espai a magatzem.

Aquest aspecte és molt important. Per exemple, el menjar empaquetat no té res a veureamb la nostra tradició. Nosaltres, per principi, hauríem de reivindicar la nostra alimenta-ció tradicional. Si fos així, generaríem més matèria orgànica i menys volum a les escom-braries. A més a més, s’ha demostrat que és més sana i millor que la que importem delsEstats Units o del món anglosaxó. Els mateixos americans anomenen una part del seualiment "menjar escombraria". Els estils de vida estan implicats en el procés de la gestió delsresidus. Hem de reivindicar els nostres estils de vida, que són intrínsecament bons i queens han funcionat perfectament. La dieta mediterrània està íntimament lligada als nostresestils de vida i, com s’ha comprovat, és una dieta excel·lent que fa, entre d’altres, que lanostra esperança de vida sigui de les més altes del món. Les grans superfícies ens reben-ten les ciutats, debiliten el comerç i modifiquen els nostres estils de vida característics.

D’acord. A les nostres ciutats, si hi ha alguna cosa que les distingeix són els mercats. Sónuns grans atractors, que generen gran riquesa i diversitat d’activitats al seu voltant. Cre-en ciutat. D’aquesta constel·lació d’activitats també en formen part els comerços, que,especialitzant-se, introdueixen elements nous i un nou valor afegit a la ciutat.

Normativa ambiental

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

66

Els residus cobreixen Europa i la constant del seu augment s’associa a l’increment de l’activitateconòmica, i no és cert. No és cap novetat que l’augment de residus és un símptoma de lapoca eficiència dels actuals processos productius. L’associació tradicional entre augment d’activitati progrés es veu truncada quan s’analitza el fenomen dels residus.La problemàtica dels residus comporta, a grans trets: a) la malversació de recursos; b) elmalbaratament d’energia; c) la ineficiència productiva; d) la curta durada dels productes, i e)un model de consum insostenible.

Tal com ens indica l’Agència Ambiental Europea –AAE– en el seu darrer informe de l’any2000 sobre els residus, la generació de residus ha de ser considerada comun indicador del nivelld’eficiència de la societat en la utilització de lesmatèries primeres. En aquest sentit, un augmentdels residus ha de ser entès com un factor econòmic negatiu que frena el creixement o lidóna un signe negatiu.

Aquest signe negatiu, exemplificat bàsicament en el malbaratament dels recursos, provoca amés a més un seguit d’impactes ambientals, que l’AAE resumeix en:

- l’ocupació del terreny pels abocadors i la generació de lixiviats tòxics;

- la contaminació atmosfèrica i els residus tòxics derivats dels processos d’incineració;

- la contaminació de les aigües i la generació de fluxos secundaris de residus generats per lesplantes de tractament de residus;

- l’augment del transport per carretera.

Així doncs, l’objectiu general dels països d’alt nivell econòmic és minimitzar la generació deresidus i millorar-ne la gestió i el tractament amb el reciclatge, la reutilització i la recuperació.En l’àmbit europeu, en els darrers anys i en relació amb els residusmunicipals, Alemanya, Holan-da i Islàndia han trencat l’associació tot disminuint la generació de residus; altres països, tot iles seves diferències, com Suècia, Portugal, Dinamarca o Espanya, no han aconseguit tren-

La regulaciódels “residus”en l’ambit local

• • • • • • • • • • •Ignasi Doñate i SanglasAdvocat expert en qüestions ambientals

1L’increment generalde la generació de residus.

2 El consum i la llibertatd’empresa

3 Els impactes ambientalsdels residus

4 Aturar l’increment i generarmenys residus

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

67

car aquesta associació i així han mantingut un increment en la generació de residus, queactua com a indicador de la insostenibilitat del model econòmic.

Un element clau en la lluita contra la generació de recursos és la seva concepció global. Unaconcepció basada en el residu com a recurs que veu trencat el seu cicle de vida per la seva confi-guració industrial com a producte i per les pautes de consum dels països rics. En segon lloc,la lluita per la minimització dels residus comporta: un procés permillorar l’aprofitament del sòl;evitar la contaminació del sòl, de l’aire i de les aigües; minimitzar els riscs permanents delsresidus perillosos i reduir l’impacte negatiu originat amb l’increment del transport associat ala gestió i al tractament dels residus.Aquesta concepció global topa contra les concepcions unilaterals i parcials de la problemàti-ca dels residus, com una problemàtica territorialment tancada –"problema municipal"–, ocom unmer problema d’imatge, de neteja o de salut pública. El problema dels residus no es pottancar en un àmbit territorial concret, ni es pot separar de la concepció del residu com arecurs.

La transformació del recurs en residu, quan es dóna? En quin moment? Alguns diran que mai,que tot residu és un recurs al qual se li hauràmodificat el valor energètic, provocant un augmento disminució de l’energia, recuperable o no, depenent de les tecnologies disponibles. D’altresdiran, des d’un punt de vista més fenomènic, que el traspàs de recurs a residu és un fet realque per la seva idiosincràsia i magnitud és obligat reconèixer-lo.Aquest traspàs té molt a veure amb la definició de residu. Limitant-nos a la consideració deles definicions legals del concepte de residu, veurem que pròpiament no existeix una defini-ció conceptual. Segons la Directiva més recent de residus, la 2000/76/CE del Consell, queregula la incineració, "residu" és "qualsevol residu sòlid o líquid definit en la lletra a) de l’article1 de la Directiva 75/442/CEE" (art.3.1). Això, amb la més sana lògica, no és una definició jaque el concepte definit s’integra en la mateixa definició. Tot i així, si seguim el fil de la defini-ció i anem a la Directiva 75/442/CEE tal com va ser modificada per la Directiva 91/156/CEE,llegirem que s’entén per residu "qualsevol substància o objecte que correspongui a una de lescategories que es recullen en l’Annex I i del qual el seu posseïdor es desprengui o tingui laintenció o l’obligació de desprendre-se’n".La Llei catalana de residus recull en el seu article 3.1.a) una definició parcialment semblant–"Qualsevol substància o objecte dels quals el seu posseïdor es desprengui o tingui la intencióo l’obligació de desprendre-se’n"–, que obvia la referència a un llistat concret, el qual, tot iaixí, és d’aplicació per imperatiu de la norma europea transposada en l’art. 3 a) de la Llei espanyo-la 10/98, de residus: "Qualsevol substància o objecte que correspongui a alguna de les catego-ries que figuren en l’annex d’aquesta Llei, del qual el posseïdor es desprengui o del qualtingui la intenció o l’obligació de desprendre-se’n. En qualsevol cas, tindran aquesta conside-ració els que figurin en el Catàleg Europeu de Residus (CER), aprovat per les institucionscomunitàries".En resum, no hi ha un concepte clar de "residu". La seva aproximació legal vindrà acotadaper dues exigències: a) la inclusió de la substància, matèria o producte en el Catàleg Europeude Residus (CER); b) l’actuació, voluntat o obligació de despreniment del posseïdor.La definició legal és, doncs, una definició mutant en funció de la modificació progressi-va del CER i és una definició que podria dependre de la voluntat del posseïdor, a mancad’una exigència legal específica. Aquesta dependència de la voluntat del posseïdor és una

5 Una concepció global delfenomen dels residus

6 La transformació del recurs enresidu i la seva definició legal

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

68

font constant de conflictes legals, tant entre Estats com entre particulars. El fet que un concep-te pugui arribar a dependre de la "intenció" del posseïdor inhabilita pràcticament l’intent de defi-nició. Tan sols l’exigència d’una "intenció objectivada" pot donar virtualitat a la definició. Enaquest sentit l’objectivació de la Llei 10/98 obvia aquesta dependència de la voluntat del posseï-dor en establir categòricament que, en qualsevol cas, tindran la consideració de residus elsque figurin en el CER.A manca de definició conceptual hauria d’acceptar-se que és impossible separar elconcepte de residu del "concepte" de "recurs". Així doncs, caldria garantir que lamatèria, l’objecte o el producte, sigui considerat bé com a recurs primer o secundari,bé com a producte, bé com a subproducte, bé com a residu, sigui sotmès a les matei-xes exigències i consideracions legals amb l’objectiu d’assegurar el tancament delseu cicle i la seva total inertització.

A manca d’una definició conceptual, la classificació dels residus es fa en tres grans grups:1.- Els residus perillosos, també anomenats "especials" en la normativa catalana, que sónels inclosos en la Directiva 91/689/CE.2.- Els residus no perillosos o no especials, que no són ni perillosos ni inerts.3.- Els residus inerts, que, d’acord amb la darrera definició de la Directiva 1999/31/CE, sónaquells "que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significati-ves. Aquests residusno són solubles ni combustibles, ni reaccionen físicamentni químicade capaltra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament altres matèries amb les qualsentren en contacte de forma que puguin donar lloc a contaminació del medi ambient operjudicar la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut dels contaminants dels residusi l’ecotoxicitat de la lixiviació hauran de ser insignificants, i en particular no hauran desuposar cap risc per a la qualitat de les aigües superficials i/o subterrànies".

7 La classificació dels residusen funció del seu caràcterperillós

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

69

En la darrera classificació, els residus municipals o urbans tenen la consideració de residusno perillosos i la seva definició pateix la mateixa manca de fonament que el concepte gene-ral de residu, ja que els residus es caracteritzen com a municipals no en funció del seu origende producció o generació, sinó pel lloc on el posseïdor últim se’n desprèn. No són residus"municipals" en sentit estricte, sinó productes o materials abandonats aleatòriament en elterritori municipal.D’acord amb la Llei 10/98, de 21 d’abril, " residus urbans o municipals són els generats perparticulars, comerços, oficines i serveis, així com tots aquells que no tinguin la qualificacióde perillosos i que per la seva naturalesa o composició puguin assimilar-se als produïts en elsllocs o activitats anteriors.- Tindran també la consideració de residus urbans els següents: .-Residus derivats de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges.-Animals domèsticsmorts, així commobles, efectes i vehicles abandonats.- Residus i runes provi-nents d’obres menors de construcció i reparació domiciliària".La Directiva 1999/31/CE del Consell, així com la Llei catalana de residus, mantenen una defi-nició semblant, encara que no tan precisa, atesa la dificultat d’enumerar diferents tipologiesde residus que han de ser assimilades als residus generats per particulars, comerços, oficineso serveis en l’àmbit municipal.En aquest sentit és interessant fer esment a l’art.3.3) de la Directiva 2000/76/CE, que, alsefectes de la incineració de residus, introdueix el terme "residus municipals barrejats",tot definint-los com "els residus domèstics, així com els residus comercials, industrials i insti-tucionals que, per la seva naturalesa i composició, són similars als residus domèstics, estant,però, excloses les fraccions a què fa referència la partida 2001 de l’annex de la Decisió94/3/CE que es recullen per separat en origen, quedant-ne exclosos la resta de residus a quèfa referència la partida 2002 d’aquest annex."

La Junta de Residus del Departament deMedi Ambient de la Generalitat de Catalunya feia públicl’any 2000 que els residus urbans van representar per a l’any 1999 la quantitat de 3,3 milionsde tones, cosa que suposava un increment d’un 10,73% del volum dels residus urbans respec-te de l’any 1998. En comparació aquest augment va ser molt superior al dels industrials (5%).Aquest fort increment dels residus municipals situa el seu nivell a 1,49 quilos per perso-na/dia. A Barcelona, l’augment dels residus municipals va ser del 4,86% i les causes publica-des varen ser de tres tipus: un creixement econòmic del 4,1% l’any 1999, l’impacte del turis-me i les residències estacionals.Com a element positiu d’aquest any, la Junta de Residus situava el tancament quasi absolut delsabocadors incontrolats a Catalunya –es van clausurar 881 abocadors incontrolats–, cosa quepermetrà avaluar l’impacte de l’aplicació de les noves directives d’abocadors i d’incineradores.Entre els aspectes més deficitaris se significava que la recollida selectiva de la matèria orgà-nica, tot i ser legalment obligatòria des de juliol de 1999, el mes de setembre d’aquell any tansols es feia en 27 dels 158 municipis obligats, dada que representa un 17% de compliment.En aquest escenari de gran increment dels residus municipals i de la lenta implantació de larecollida selectiva de la matèria orgànica, que representa entre el 40 i el 50% de la bossad’escombraries, és lamentable però inevitable que la clausura de l’abocador del Garraf s’hagiajornat per a l’any 2006, quan inicialment es preveia per a l’any 1999.La recollida i gestió dels residus municipals és responsabilitat de les entitats locals. Actual-ment tots els ajuntaments de més de 5.000 habitants –que són 158 a Catalunya– estan obli-gats a introduir el contenidor de matèria orgànica, a instal·lar deixalleries i a tractar els resi-

8 Els residus municipals

9 La problemàtica específicadels residus municipals

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

70

dus municipals. Actualment els residus que es recullen es tracten en les diferents plantes deselecció, tractament o compostatge. La resta, un 65%, encara s’envia a abocadors controlats os’incinera.El marc legal de la gestió i tractament dels residus municipals vindrà greument afectat per lanova Directiva 1999/31/CE d’abocament de residus, que entrarà en vigor el proper dia 16 dejuliol de 2001. En aquest sentit encara no s’ha fet una adequada transposició de la normativaeuropea.En el mateix sentit, la Directiva 2000/76/CE d’incineració de residus modificarà les pautes dela incineració, tal com han estat recollides en la Llei 11/2000 d’incineració de residus, que, toti ser deguda a la iniciativa de 107.000 ciutadans que impulsaren la iniciativa legislativa popu-lar per evitar l’increment de la incineració, regula les condicions d’incineració, tot establintque cal donar "prioritat a la reducció en origen, la minimització i la valorització en origen".

La gestió dels residusmunicipals, amb la Llei 6/93 i la d’envasos i embalatges, exigeix uns canvisradicals. Es constata un compromís creixent dels ajuntaments amb el medi ambient i molt espe-cialment en la problemàtica dels residus, que té una fàcil apreciació ciutadana. Els nousreptes demanden la participació social i, sobretot, l’acceptació de tots els agents socials, queposen els productes al mercat i que els municipis hauran de recollir en forma de "residus".En aquest sentit s’ha marcat institucionalment la necessitat d’impulsar tres línies de treball: a)informació, sensibilització i promoció de la participació; b) informació i assessorament per ala renovació de la gestió municipal, i c) l’administració d’una línia específica de cooperacióper a la implantació de noves estructures.Tot i així hi ha un cert consens que la responsabilitat atribuïda als municipis sobre els residusno es correspon amb la limitació dels seus recursos econòmics, la precarietat dels seusmitjans i de les seves competències. És cert que l’àmbit territorial local, com que comprèn latotalitat del territori, és potser l’únic àmbit al qual es pugui atribuir una funció tan bàsica comés la recollida de la brossa municipal. També es cert, però, que els municipis s’han de fercàrrec de les externalitats que productors, distribuïdors i comerciants deriven dels seusprocessos, els quals estan fiscalment molt poc representats en els ingressos municipals, jaque es transvasen a través d’impost sobre el benefici a l’Estat.Els serveis de recollida dels residus municipals es poden prestar bé pels municipis aïllats obé agrupats en entitats supramunicipals. Així ho preveuen tant la Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobreorganització comarcal de Catalunya, com la Llei 7/1987, de 4 d’abril, per la qual s’estableixenles actuacions a la conurbació de Barcelona i es crea l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràu-lics i del Tractament de Residus.La problemàtica de l’augment creixent dels residus municipals només pot ser assumida desde la perspectiva d’una corresponsabilitat de totes les institucions per implantar unes pautesde producció i de consum sostenibles, és a dir que potenciïn l’eficiència en la utilització delsrecursos naturals i la minimització dels impactes. En aquest sentit hi ha una manca de defini-ció legal de les responsabilitats de les administracions supralocals.En l’àmbit municipal, al marge de determinar equitativament i a preu cada cop més real lataxa per la recollida de la brossa, es poden dictar ordenances que regulin, directament oindirecta, qüestions relacionades amb els residus. Així es poden regular actuacions concretesdels comerços, de les petites activitats, de la publicitat que es distribueix i exposa en el muni-cipi, de les campanyes d’educació ciutadana, premis i sancions, etc. Aquestes ordenances,tot i estar adreçades a l’àmbit local, caldria que estiguessin redactades des d’una visió global,amb la perspectiva no "d’endreçar" el territori municipal, sinó de contribuir en la mesura delpossible al canvi vers un model de sostenibilitat.

La competència/incapacitatde les institucions locals

10

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

71

En relació amb la manca de recursos es troba a faltar un augment de participació de les enti-tats locals en els recursos públics, tant directament com indirectament amb l’assumpció perles institucions autonòmiques i estatals de la responsabilitat que els escau en la definició,regulació i gestió dels residus "municipals".Aquesta manca de recursos s’ha vist agreujada per la deficiència de les contraprestacions deles empreses que es fan càrrec dels sistemes de gestió dels envasos i residus d’envasos, siste-mes que haurien de subvenir al cost addicional de la implantació de la recollida selectiva.Com sosté el Sr. Joaquim Ochoa Herraiz, de l’Ajuntament de Barcelona, "el que es recull ambel Punt Verd no és suficient per eixugar les despeses que el sistema de recollida selectiva origi-na als ajuntaments, ja que les gestores del Punt Verd tan sols paguen pels productes recupe-rats que reuneixin les condicions i a un preu no contrastat en l’actualitat". I conclou: "el SIG,tal comestà configurat i en contradel que exigeix ladirectiva europea, traspassa totes les respon-sabilitats de la gestió dels residus als ajuntaments i deixa sense responsabilitats aquells que ambles seves decisions diàries inunden elsmercats d’objectes publicitaris en formad’envasos i emba-latges que, en la majoria dels casos, són superflus i produeixen contaminació. No es potacceptar que els resultats de la recuperació de residus depengui únicament i exclusiva de lacol·laboració dels ciutadans, perquèallò que la Llei exigeix sónuns resultats concrets en la recu-peració d’envasos i la disminució en els mateixos percentatges de les aportacions de materialsd’envasos i embalatges en els dipòsits controlats o en la valorització energètica."La positiva i necessària implantació del sistema d’envasos i residus d’envasos no ha de treureesforços a la necessitat de revisar les prescripcions legals tenint en compte la seva aplicaciópràctica, especialment en dos punts: el que fa referència a la poca implantació del sistema de"dipòsit, devolució i retorn" i a la insuficiència de les contraprestacions que reben els ajunta-ments.

Mitjançant el Decret 43/2000, de 26 de gener, es va regular el Fons de Gestió de Residus, prevista la llei catalana. El Fons està adscrit a la Junta de Residus i té com a finalitat cooperar econò-micament en les obres i serveis de la competència dels ens locals en matèria de gestió deresidus, especialment pel que fa als residus municipals i assimilables, així com a la gestió deresidus d’envasos que duen a terme les entitats locals. Les despeses finançades pel Fons sónd’inversió i d’explotació i les aportacions dels beneficiaris no podrà ser inferiors al 50% del’import dels projectes.L’ampliació de les capacitats econòmiques del Fons podria ser un dels eixos estratègics per al’assumpció supralocal de la problemàtica de la incapacitat de les entitats locals per fer frontals residus municipals. En aquest sentit i amb l’objectiu de desincentivar la incineració il’abocament de residus, la Plataforma Cívica per la Reducció de Residus proposava, a la "Decla-ració de Cervera" (1/4/00), que es dotés el Fons amb un "cànon de residus que gravés lestones incinerades o abocades. D’aquesta manera la Junta de Residus podrà destinar aquestsrecursos a les instal·lacions preventives de recuperació de residus, a les campanyes de cons-cienciació ciutadanes i a costejar juntament amb els municipis l’increment de les despeses deles recollides selectives" .

La insuficiència de recursosi les deficiències del sistemad’envasos i residus d’envasos11

El Fons de Gestió de Residus

12

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

72

ANNEXNormativa general i específica de residus urbans

UNIÓ EUROPEA

• Directiva 85/539/CEE del Consell, d’envasos per a aliments líquids (DOCE núm. L176, de 6/7/85)• Directiva 91/156/CEE del Consell, de residus (DOCE L 78, de 26 de març de 1991),amb la qual esmodifica la Directiva 75/442/CEE del Consell, de 15 de juliol de 1975 (DOCEL 194, de 25 de juliol de 1975)•Directiva 94/62/CEE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre, d’envasosi residus d’envasos (DOCE núm. L 365, de 31/12/94)•Directiva 99/31/CE del Consell, de 26 d’abril, de l’abocamentde residus (DOCE núm.L 182, de 16 de juliol de 1999)• Decisió 2000/738/CE de la Comissió, de 17 de novembre de 2000, sobre el qüestio-nari per als Estats membres sobre l’aplicació de la Directiva d’abocament de residus(DOCE núm. L 298, de 25/11/00)• Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de desembre, relati-va a la incineració de residus (DOCE núm. L 332/91, de 4/12/00)• Decisió de la Comissió de 16 de gener de 2001, que modifica la Decisió 2000/532/CEi en la qual es recull la nova redacció de la llista/catàleg de residus

ESTAT ESPANYOL

• Reial decret 1217/1997, de 18 de juliol, sobre incineració de residus perillosos i demodi-ficació del Reial decret 1088/1992, d’11 de setembre, relatiu a les instal·lacionsd’incineració de residus municipals (BOE núm. 189, de 8.08.97)• Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos (BOE núm.99, de 25.04.97)•Disposició addicional 34 de la Llei 66/1997, de 30 de desembre, demesures fiscals, admi-nistratives i d’ordre social (BOE 31/12/97), amb la qual esmodifica la Llei 11/1997d’envasosi residus d’envasos• Llei 10/98 de 21 d’abril, de residus (BOE núm. 96, de 22/04/98)• Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desen-volupament i execucióde laLlei11/1997,de24d’abril, d’envasos i residusd’envasos(BOE núm. 104, de 1/5/98)• Ordre, de 27 d’abril de 1998, del Ministeri de Medi Ambient, per la qual s’estableixenles quantitats individualitzades a cobrar en concepte de dipòsit i el símbol iden-tificatiu dels envasos que es posin en el mercat mitjançant el sistema de dipòsit, devo-lució i retorn, regulat a la Llei 11/1997, d’Envasos i residus d’envasos (BOE núm. 104,de 1/5/98)• Resolució, de 17 de novembre de 1998, per la qual es publica el Catàleg EuropeudeResidus (CER), aprovat mitjançant la Decisió 94/3/CE de la Comissió, de 20 de desem-bre (BOE núm. 7, de 8/1/99)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

73

• Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social,per la qual es modifica la disposició addicional 19a de la Llei 11/1997 d’envasos iresidus d’envasos (BOE núm. 313, de 31/12/98)• Ordre, de 21 d’octubre de 1999, per la qual s’estableixen les condicions per a la noaplicació dels nivells de concentració de metalls pesants establerts a l’article 13 dela Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos a les caixes i paletes de plàstic que s’utilitzinen una cadena tancada i controlada (BOE núm. 265, de 5/11/99)• Resolució de 13 de gener de 2000, de la Secretaria General de Medi Ambient, queaprova el Pla nacional de residus urbans (BOE núm. 28, de 2/2/00)• Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social(art. 82) per la qual esmodifica la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos (BOE313, de 30/12/00)

GENERALITAT DE CATALUNYA

•Decret 64/1982, de 9 demarç, pel qual s’aprova la reglamentació parcial del tractamentde les deixalles i residus (DOGC núm. 216, de 21/4/82)• Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (DOGC núm. 1.776, de28/7/93)• Decret 115/94, de 6 d’abril, regulador del Registre general de gestors de residus deCatalunya (DOGC núm. 1.904, de 3/6/94)•Decret 323/ 1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacionsd'incineracióde residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera (DOGC núm. 1986, de16/12/94)• Resolució, de 16 d'octubre de 1995, per la qual es fa públic l'Acord deGovern d'aprovaciódel Programa general de residus de Catalunya (DOGC núm. 2.124, de 6/11/95)• Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya(DOGC núm. 2.166, de 9/2/96). Ha estat modificat posteriorment pel Decret 92/1999, de6 d’abril (DOGCnúm. 2.865, de 12/4/99) i per la Resolució, de 27 d’octubre de 1999 (DOGCnúm. 3.017, de 17/11/99)• Ordre, de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d’escòries (DOGC núm. 2.181, de13.3.96).• Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipò-sits controlats (DOGC núm. 2.307, de 13.01.97)• Resolució, de 13 demaig de 1998, per la qual es dóna publicitat a l'aprovació del Progra-ma de gestió dels residus d'envasos de Catalunya, adoptat pel Consell de Direcció dela Junta de Residus (DOGC núm. 2.672, de 02.07.98)• Decret 43/2000, de 26 de gener, del Fons de Gestió de Residus (DOGC núm. 3071,de 4.02.00)• Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus (DOGCnúm. 3.269, de 20.12.00)