Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim

Post on 21-Jun-2015

726 views 0 download

Transcript of Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim

El segle XVIII. La fi de la societat d’antic règim

1.- Trets de la societat d’antic règimUna economia feudalUna economia feudal

A pesar que als segles moderns ( XVI-XVIII) va haver un considerable desenvolupament del

comerç, la majoria de la població segueix vinculada a una economia rural i agrària, de caràcter senyorial, amb la tradicional divisió de funcions

entre els estaments.

Una societat estamentalUna societat estamental

Als segles XVI al XVII segueix en vigor el model piramidal propi de la societat estamental heretat

de la Edat Mitjana.

La novetat és el creixent descontent d’una classe social - la burgesia -, ara cada vegada

més rica i poderosa que demana un major paper en el govern del

nou món.

Una monarquia absolutaUna monarquia absoluta

La llei, d'origen reial, afecta a tots els membres de la comunitat

La nació es considerada com un conjunt de súbditssúbdits del rei, diferenciats entre privilegiats i no privilegiats

Poder legislatiu

Poder executiu

Poder judicial

SobiraniaSobirania de dret diví

El marc de les lleis – Constitució democràtica - afecta a tots el ciutadans

Poder executiu

GovernGovern:El ministre President President

dirigeix als adirigeix als altres ministres en el

Consell de Ministres

República

El poble representa la voluntat de la nació i mitjançant el sistema de representació (eleccions) tria els seus representants en el poder

legislatiu i executiu. Del poble emana tota sobiraniasobirania que delega en el cap d’Estat

Poder judicial

(independent)

Poder legislatiu

Parlament:Parlament:-Cambra baixa o

CongrésCongrés- Cambra alta o

SenatSenat

Esquema de la

MONARQUIA DEMOCRÀTICADéuDéu no ocupa cap paper en l'estructura de l’estat

laic

2.- Característiques generals de la Il·lustració

El segle XVIII és conegut com el Segle de les llumsSegle de les llums.

La llum de la raó ha d’inspirar i organitzar un

nou món més just que el de l’Antic Règim.

Aquest és el somni del il·lustratsil·lustrats o il·luminatsil·luminats

ELS EMPIRISTES

Isaac NEWTON

va descobrir la llei de la gravitació

universal així com molt principis matemàtics,

físics i d’òptica

Altres científics “experimentals” que van fer canviar el concepte del món van ser el matemàtic LEIBNITZ,

l’astrònom LAPLACE o el químic LAVOISIER

LES PHILÒSOFES

LOCKE va escriure l’Assaig sobre

l'enteniment humà

En aquesta obra va proposar, per primera vegada el concepte de divisió dels poders

Va impulsar el concepte de “contracte social”

com la base de legitimitat dels estats. Aquesta idea va ser

desenvolupada àmpliament per

Rousseau

VOLTAIRE

VOLTAIRE va ser l’il·lustrat més crític amb l’Antic Règim i el gran divulgador de les idees de

la Il·lustració.

Les seves obres principals són el Diccionari filosòficDiccionari filosòfic i CàndidCàndid

MONTESQUIEU va proposar la divisió dels tres poders (executiu, legislatiu i judicial) com

el principi bàsic per acabar amb l’absolutisme, en la seva obra L’Esperit de les lleis - 1748L’Esperit de les lleis - 1748

MONTESQUIEU

ROUSSEAU

ROUSSEAU pot ser considerat el pare de la democràcia. Conceptes com la sobirania nacional o el dret de sufragisufragi apareixen per primera vegada a

la seva obra fonamental: el Contracte SocialContracte Social - 1762- 1762

Altres obres importants són: Èmile i el Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes

Jean-Jacques Rousseau

L’ENCICLOPÈDIA

DIDEROT i d’ALEMBERT van

ser els directors dels 28 volums de

l'Enciclopèdia l'Enciclopèdia raonada de les raonada de les

ciències, les arts ciències, les arts i els oficisi els oficis

1751 - 17761751 - 1776

La Il·lustració va créixer i es va estendre gràcies a les tertúlies, tant privades com en cafès públiques , on es discutien els principis de la nova

filosofia i els articles dels nous periòdiques progressistes

Voltaire Diderot

D’Alembert

Condorcet

ELS DESPOTES IL·LUSTRATS

Caterina I de Rússia, Frederic II de Prússia o Carles III d’Espanya són els millors representants de l’anomenat Despotisme Il·lustrats, la teoria política

que es resumeix en la frase “tot per al poble, però sense el poble”