Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim
-
Upload
profesocials -
Category
Travel
-
view
726 -
download
0
Transcript of Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim
El segle XVIII. La fi de la societat d’antic règim
1.- Trets de la societat d’antic règimUna economia feudalUna economia feudal
A pesar que als segles moderns ( XVI-XVIII) va haver un considerable desenvolupament del
comerç, la majoria de la població segueix vinculada a una economia rural i agrària, de caràcter senyorial, amb la tradicional divisió de funcions
entre els estaments.
Una societat estamentalUna societat estamental
Als segles XVI al XVII segueix en vigor el model piramidal propi de la societat estamental heretat
de la Edat Mitjana.
La novetat és el creixent descontent d’una classe social - la burgesia -, ara cada vegada
més rica i poderosa que demana un major paper en el govern del
nou món.
Una monarquia absolutaUna monarquia absoluta
La llei, d'origen reial, afecta a tots els membres de la comunitat
La nació es considerada com un conjunt de súbditssúbdits del rei, diferenciats entre privilegiats i no privilegiats
Poder legislatiu
Poder executiu
Poder judicial
SobiraniaSobirania de dret diví
El marc de les lleis – Constitució democràtica - afecta a tots el ciutadans
Poder executiu
GovernGovern:El ministre President President
dirigeix als adirigeix als altres ministres en el
Consell de Ministres
República
El poble representa la voluntat de la nació i mitjançant el sistema de representació (eleccions) tria els seus representants en el poder
legislatiu i executiu. Del poble emana tota sobiraniasobirania que delega en el cap d’Estat
Poder judicial
(independent)
Poder legislatiu
Parlament:Parlament:-Cambra baixa o
CongrésCongrés- Cambra alta o
SenatSenat
Esquema de la
MONARQUIA DEMOCRÀTICADéuDéu no ocupa cap paper en l'estructura de l’estat
laic
2.- Característiques generals de la Il·lustració
El segle XVIII és conegut com el Segle de les llumsSegle de les llums.
La llum de la raó ha d’inspirar i organitzar un
nou món més just que el de l’Antic Règim.
Aquest és el somni del il·lustratsil·lustrats o il·luminatsil·luminats
ELS EMPIRISTES
Isaac NEWTON
va descobrir la llei de la gravitació
universal així com molt principis matemàtics,
físics i d’òptica
Altres científics “experimentals” que van fer canviar el concepte del món van ser el matemàtic LEIBNITZ,
l’astrònom LAPLACE o el químic LAVOISIER
LES PHILÒSOFES
LOCKE va escriure l’Assaig sobre
l'enteniment humà
En aquesta obra va proposar, per primera vegada el concepte de divisió dels poders
Va impulsar el concepte de “contracte social”
com la base de legitimitat dels estats. Aquesta idea va ser
desenvolupada àmpliament per
Rousseau
VOLTAIRE
VOLTAIRE va ser l’il·lustrat més crític amb l’Antic Règim i el gran divulgador de les idees de
la Il·lustració.
Les seves obres principals són el Diccionari filosòficDiccionari filosòfic i CàndidCàndid
MONTESQUIEU va proposar la divisió dels tres poders (executiu, legislatiu i judicial) com
el principi bàsic per acabar amb l’absolutisme, en la seva obra L’Esperit de les lleis - 1748L’Esperit de les lleis - 1748
MONTESQUIEU
ROUSSEAU
ROUSSEAU pot ser considerat el pare de la democràcia. Conceptes com la sobirania nacional o el dret de sufragisufragi apareixen per primera vegada a
la seva obra fonamental: el Contracte SocialContracte Social - 1762- 1762
Altres obres importants són: Èmile i el Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes
Jean-Jacques Rousseau
L’ENCICLOPÈDIA
DIDEROT i d’ALEMBERT van
ser els directors dels 28 volums de
l'Enciclopèdia l'Enciclopèdia raonada de les raonada de les
ciències, les arts ciències, les arts i els oficisi els oficis
1751 - 17761751 - 1776
La Il·lustració va créixer i es va estendre gràcies a les tertúlies, tant privades com en cafès públiques , on es discutien els principis de la nova
filosofia i els articles dels nous periòdiques progressistes
Voltaire Diderot
D’Alembert
Condorcet
ELS DESPOTES IL·LUSTRATS
Caterina I de Rússia, Frederic II de Prússia o Carles III d’Espanya són els millors representants de l’anomenat Despotisme Il·lustrats, la teoria política
que es resumeix en la frase “tot per al poble, però sense el poble”