Poden ser les families palanca de canvi del sistema educatiu

Post on 14-May-2015

158 views 0 download

description

És una evidència que la implicació de pares i mares a l'escola té efectes positius en els resultats acadèmics dels fills i filles però, aquesta implicació té altres valors que transcendeixin aquest espai estrictament familiar? Té impacte en la comunitat educativa? I encara més, té pes específic en el sistema educatiu? Té prou potencial per contribuir a la millora de l'escola? En aquesta intervenció es presenten els resultats d'una enquesta a 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i a 1.508 directors de centres públics que imparteixen escolarització obligatòria. L'enquesta aporta per primera vegada dades sistemàtiques i rigoroses sobre l'activitat de les associacions de pares i mares d'alumnes i contemplen conjuntament escola pública i concertada, a primària i secundària. Les dades desmenteixen alguns tòpics sobre la feblesa de les AMPA i posen de manifest la distància entre el poc reconeixement públic que reben i l'aportació real i potencial d'intervenció de les AMPA en el sistema educatiu. L'enquesta a les AMPA de Catalunya forma part del projecte "Famílies amb veu", una iniciativa de recerca-acció per conèixer i analitzar en profunditat la quantitat, qualitat i potencial d'aportació de les famílies al lideratge del sistema educatiu a Catalunya.

Transcript of Poden ser les families palanca de canvi del sistema educatiu

Amb el suport de:

PODEN SER LES FAMÍLIES PALANCA DE CANVI DEL SISTEMA EDUCATIU?

– Volen? • Hi ha dades que demostrin aquesta participació voluntària? • En què volen implicar-se? Quines són les motivacions? • Fins on volen implicar-se?

– Poden?

• Tenen capacitat organitzativa? • Tenen competències legalment reconegudes? • Tenen marge per a exercir aquestes competències? • Tenen espai real de participació?

- En saben? A participar se n’aprèn participant: pràctiques d’empoderament i

governança.

- Participar per millorar: Implicació pel meu barri, per exigir drets a l’administració, per ajudar

als febles, perquè junts eduquem millor: coresponsabilitat.

La recerca Mostra d’AMPA i directors

La mostra d’AMPA

1.228 respostes (més del 40% dels centres de

Catalunya)

La mostra de directors

1.508 respostes (50% dels centres públics, privats

concertats i privats de 6 a 16)

Només un 3% dels centres escolars d’ensenyament obligatori a Catalunya no tenen AMPA, la majoria dels quals són centres

privats concertats

1. Volen participar?

El 81% de les famílies amb infants en l’educació obligatòria estan associades a l’AMPA del seu centre, tant a escoles públiques com privades. Parlem d’unes 400.500 famílies

1. Volen participar?

Les AMPA mantenen uns bons nivells de participació

18,2 15,7

60,3

0

10

20

30

40

50

60

70

Assemblees Xerrades i conferències

Altres activitats

%

Participació de les famílies en les activitats que organitza l'AMPA (% sobre el total de famílies associades a l'AMPA).

Catalunya, 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).

Activitats i serveis de les AMPA

• 84% ofereixen activitats extraescolars

• 75% intervenen en la millora d’infraestructures

• 69%gestiona la provisió de llibres de text

89,0%

60,6% 78,3%

58,2% 76,1%

32,8%

4,5%

35,1% 20,0%

41,3% 12,1%

55,2%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Públic Privat Públic Privat Públic Privat

Activitats extraescolars

Millora infraestructures i equipaments centre

Subministra- ment llibres

de text AMPA exclusiva o amb centre Centre o altres

Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).

Activitats i serveis de les AMPA II • 51% gestiona l’acollida matinal

• 45% gestiona el servei de menjador

• 41% organitza escola de pares

74,6%

18,5%

52,9%

3,6%

47,5% 39,6%

7,4%

77,7% 31,4%

95,8% 13,5%

4,9%

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

Públic Privat Públic Privat Públic Privat

Acollida matinal *

Servei menjador

Escola de pares

AMPA exclusiva o amb centre Centre o altres * Només centres on s'imparteix educació primària. Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).

1. Les AMPA, aspiren a ampliar la seva gestió: més del 90% d’AMPA voldrien fer-se càrrec de

més activitat

Ja se n’ocupen Pensen que se n’haurien d’ocupar

El 72% pensen que s’haurien d’ocupar de la programació de centre

El 65% pensen que haurien de participar a l’elecció del director

programació de

centre: 30% elecció del

director/a: 28%

A l’escola pública:

1. En què haurien de participar les AMPA de

centres concertats? Ja se n’ocupen

Pensen que se n’haurien d’ocupar

El 86% voldria ocupar-se del subministrament de llibres de text

El 60% voldria participar

en la programació anual de Centre

El 33% s’ocupen del subministrament de llibres de text

El 22% participen en la

programació anual de Centre

1. Fins a on s’impliquen? relacions de l’AMPA amb l’entorn

La gran majoria d’AMPA de centres públics es relacionen amb:

1. L’Ajuntament 2. AMPA d’altres escoles 3. Consell Escolar Municipal 4. Coordinadora local d’AMPA

Bona part d’AMPA de centres concertats es relacionen amb:

1. AMPA d’altres escoles 2. L’Ajuntament 3. Consell Escolar Municipal 4. Federació o Confederació

d’AMPA

Més de 2/3 de les AMPA, tant de centres públics com concertats, es relacionen amb AMPA d’altres escoles, amb l’Ajuntament i, en menor mesura, amb el Consell Escolar Municipal.

2. Poden? Capacitat organitzativa:

com són les juntes de les AMPA La mitjana de membres que composen les

juntes és de 9 persones

Al 94% de les juntes tots o gairebé tots els membres són autòctons

La mitjana de permanència en els càrrecs de l’AMPA és

de 2 anys

Hem detectat problemes de traspàs d’informació quan es renoven els càrrecs de la junta

2. Poden? Capacitat organitzativa: les comissions de treball

Hi ha una mitjana de 5 comissions per AMPA

15 mares i pares participen de mitjana en

totes les comissions

3 de cada 4 AMPA s’organitzen en comissions de treball

Hi ha aproximadament 3 mares o pares

per comissió

2. Poden? Capacitat organitzativa: El 91% de les AMPA estan federades

• Un elevat nivell de federació que posa de manifest la tradició i maduresa organitzativa de les associacions de base.

• El 88% de les AMPA estan satisfetes dels serveis i activitats

de les seves Federacions o confederacions tals com assegurança, assessorament, formació; un 55% especifiquen que ho estan força o molt.

2. Poden? Tenen recursos?

El 67% de les AMPA es queixa de falta de recolzament públic

Dues de cada tres AMPA indica que l’insuficient recolzament econòmic de l’administració dificulta força o molt el seu funcionament com a associació

• L’última convocatòria de subvencions a les AMPA va ser el 2010, amb tres línies d’ajuts:

– extraescolars (amb un import total de 1.428.500€)

– l’activitat Escoles Obertes (800.000€)

– d’acollida matinal d’infants (1.800.000€)

• Subvencions a federacions i confederacions (380.000€)

Moderador
Notas de la presentación
Subvencions per a federacions. La darrera convocatòria es va realitzar el 2010 amb un pressupost de 380.000€. Des de llavors no ha sortit cap convocatòria.     Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5582 – 8.3.2010   DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ ORDRE EDU/123/2010, d’1 de març, per la qual s’aproven les bases generals de les línies de subvencions i projectes del Departament d’Educació i les bases especíiques dels programes que les integren, i s’obre la convocatòria pública per a l’any 2010.   Programa D. Subvencions destinades al finançament d’activitats i al funcionament de federacions i confederacions d’associacions de mares i pares d’alumnat, i d’associacions, federacions i confederacions d’associacions d’alumnat de centres educatius no universitaris (codi 224D EN04).  

Saldo econòmic (2011-2012)

2 de cada 4 AMPA acaben en positiu

1 de cada 4 AMPA acaba en negatiu

1 de cada 4 AMPA acaba en saldo zero

2. Poden? la gestió econòmica de les AMPA

2. Poden? Fragilitat de la igualtat educativa

• Efectes de la crisi: si el sostre econòmic de l’AMPA és el de les

pròpies famílies associades, en entorns empobrits difícilment podrà seguir exercint un efecte d’igualtat educativa.

• 60% de les famílies té dificultats per arribar a final de mes. • Això podria generar iniquitat dins dels centres, entre famílies que sí

podrien comprar serveis i les que no.

• I també iniquitat entre centres educatius, en funció de la seva composició social i de l’entorn.

– Mantenir les polítiques de proximitat escola-entorn – Repensar els mecanismes d’elecció i representació de les

famílies en els organismes formals (Consells escolars) – El consell escolar és el màxim òrgan de govern del centre, on es

prenen decisions consensuades. L’aplicació de la LOMCE en cap cas hauria d’erosionar aquesta funció decisòria.

– En el marc de l’autonomia de centres, donar recorregut a experiències de governança que han demostrat obtenir bons resultats: comunitats d’aprenentatge, comissions mixtes de pares i professorat, referèndums, etc.

– Avançar en les polítiques de transparència – Recuperar les línies de subvenció a les AMPA i federacions i

d’ajuts i beques a les famílies que més ho necessiten.

2. Poden? deixar de fer només polítiques per a les famílies i començar a

fer política educativa amb les famílies

2. Poden? Està pensada l’escola per a deixar entrar

als pares?

12,4

26,1

61,5

0

10

20

30

40

50

60

70

Hi contribueix poc o gens

Ni molt ni poc Hi contribueix força o molt

%

Valoració que fa l'equip directiu sobre la contribució que fa l'AMPA a la qualitat educativa del centre. Catalunya, 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).

• Per la millora de l’entorn: camins escolars – articulen territori: diferents escoles + diferents

AMPA + agents municipals + comerç de barri – revulsiu a nivell intern: es mouen coses – millora l’entorn

3. En saben? Bones pràctiques

3. En saben? Es comprometen, entren en escena La crisi com a detonant de la mobilització de pares i mares: - Escoles en barracots - Reivindicació places escolars P-3 - SOS escola pública Com superem la tensió

entre l’eufòria d’allò excepcional (festa, tancada) i la pràctica quotidiana ? Entre allò invisible i allò visible?

3. En saben? Es comprometen quotidianament

En clau de cohesió social : - campanya de recollida d'aliments

- mercat de roba de segona mà

Comprometre’s és més que prendre partit: és inventar una resposta a un problema que ens interpel·la i que, sigui quina sigui, no ens deixarà iguals

3. En saben? coresponsabilitat

Compartir responsabilitats en la gestió del centre educatiu: - cocrear, cogestionar, fer comunitat d’aprenentatge

Del jo al nosaltres no hi ha una suma sinó quelcom més complex

www.familiesambveu.cat

@familiesambveu