Poden ser les families palanca de canvi del sistema educatiu
23
Amb el suport de:
-
Upload
fundacio-jaume-bofill -
Category
Education
-
view
158 -
download
0
description
És una evidència que la implicació de pares i mares a l'escola té efectes positius en els resultats acadèmics dels fills i filles però, aquesta implicació té altres valors que transcendeixin aquest espai estrictament familiar? Té impacte en la comunitat educativa? I encara més, té pes específic en el sistema educatiu? Té prou potencial per contribuir a la millora de l'escola? En aquesta intervenció es presenten els resultats d'una enquesta a 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i a 1.508 directors de centres públics que imparteixen escolarització obligatòria. L'enquesta aporta per primera vegada dades sistemàtiques i rigoroses sobre l'activitat de les associacions de pares i mares d'alumnes i contemplen conjuntament escola pública i concertada, a primària i secundària. Les dades desmenteixen alguns tòpics sobre la feblesa de les AMPA i posen de manifest la distància entre el poc reconeixement públic que reben i l'aportació real i potencial d'intervenció de les AMPA en el sistema educatiu. L'enquesta a les AMPA de Catalunya forma part del projecte "Famílies amb veu", una iniciativa de recerca-acció per conèixer i analitzar en profunditat la quantitat, qualitat i potencial d'aportació de les famílies al lideratge del sistema educatiu a Catalunya.
Transcript of Poden ser les families palanca de canvi del sistema educatiu
Amb el suport de:
PODEN SER LES FAMÍLIES PALANCA DE CANVI DEL SISTEMA EDUCATIU?
– Volen? • Hi ha dades que demostrin aquesta participació voluntària? • En què volen implicar-se? Quines són les motivacions? • Fins on volen implicar-se?
– Poden?
• Tenen capacitat organitzativa? • Tenen competències legalment reconegudes? • Tenen marge per a exercir aquestes competències? • Tenen espai real de participació?
- En saben? A participar se n’aprèn participant: pràctiques d’empoderament i
governança.
- Participar per millorar: Implicació pel meu barri, per exigir drets a l’administració, per ajudar
als febles, perquè junts eduquem millor: coresponsabilitat.
La recerca Mostra d’AMPA i directors
La mostra d’AMPA
1.228 respostes (més del 40% dels centres de
Catalunya)
La mostra de directors
1.508 respostes (50% dels centres públics, privats
concertats i privats de 6 a 16)
Només un 3% dels centres escolars d’ensenyament obligatori a Catalunya no tenen AMPA, la majoria dels quals són centres
privats concertats
1. Volen participar?
El 81% de les famílies amb infants en l’educació obligatòria estan associades a l’AMPA del seu centre, tant a escoles públiques com privades. Parlem d’unes 400.500 famílies
1. Volen participar?
Les AMPA mantenen uns bons nivells de participació
18,2 15,7
60,3
0
10
20
30
40
50
60
70
Assemblees Xerrades i conferències
Altres activitats
%
Participació de les famílies en les activitats que organitza l'AMPA (% sobre el total de famílies associades a l'AMPA).
Catalunya, 2013
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).
Activitats i serveis de les AMPA
• 84% ofereixen activitats extraescolars
• 75% intervenen en la millora d’infraestructures
• 69%gestiona la provisió de llibres de text
89,0%
60,6% 78,3%
58,2% 76,1%
32,8%
4,5%
35,1% 20,0%
41,3% 12,1%
55,2%
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
Públic Privat Públic Privat Públic Privat
Activitats extraescolars
Millora infraestructures i equipaments centre
Subministra- ment llibres
de text AMPA exclusiva o amb centre Centre o altres
Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).
Activitats i serveis de les AMPA II • 51% gestiona l’acollida matinal
• 45% gestiona el servei de menjador
• 41% organitza escola de pares
74,6%
18,5%
52,9%
3,6%
47,5% 39,6%
7,4%
77,7% 31,4%
95,8% 13,5%
4,9%
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
Públic Privat Públic Privat Públic Privat
Acollida matinal *
Servei menjador
Escola de pares
AMPA exclusiva o amb centre Centre o altres * Només centres on s'imparteix educació primària. Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).
1. Les AMPA, aspiren a ampliar la seva gestió: més del 90% d’AMPA voldrien fer-se càrrec de
més activitat
Ja se n’ocupen Pensen que se n’haurien d’ocupar
El 72% pensen que s’haurien d’ocupar de la programació de centre
El 65% pensen que haurien de participar a l’elecció del director
programació de
centre: 30% elecció del
director/a: 28%
A l’escola pública:
1. En què haurien de participar les AMPA de
centres concertats? Ja se n’ocupen
Pensen que se n’haurien d’ocupar
El 86% voldria ocupar-se del subministrament de llibres de text
El 60% voldria participar
en la programació anual de Centre
El 33% s’ocupen del subministrament de llibres de text
El 22% participen en la
programació anual de Centre
1. Fins a on s’impliquen? relacions de l’AMPA amb l’entorn
La gran majoria d’AMPA de centres públics es relacionen amb:
1. L’Ajuntament 2. AMPA d’altres escoles 3. Consell Escolar Municipal 4. Coordinadora local d’AMPA
Bona part d’AMPA de centres concertats es relacionen amb:
1. AMPA d’altres escoles 2. L’Ajuntament 3. Consell Escolar Municipal 4. Federació o Confederació
d’AMPA
Més de 2/3 de les AMPA, tant de centres públics com concertats, es relacionen amb AMPA d’altres escoles, amb l’Ajuntament i, en menor mesura, amb el Consell Escolar Municipal.
2. Poden? Capacitat organitzativa:
com són les juntes de les AMPA La mitjana de membres que composen les
juntes és de 9 persones
Al 94% de les juntes tots o gairebé tots els membres són autòctons
La mitjana de permanència en els càrrecs de l’AMPA és
de 2 anys
Hem detectat problemes de traspàs d’informació quan es renoven els càrrecs de la junta
2. Poden? Capacitat organitzativa: les comissions de treball
Hi ha una mitjana de 5 comissions per AMPA
15 mares i pares participen de mitjana en
totes les comissions
3 de cada 4 AMPA s’organitzen en comissions de treball
Hi ha aproximadament 3 mares o pares
per comissió
2. Poden? Capacitat organitzativa: El 91% de les AMPA estan federades
• Un elevat nivell de federació que posa de manifest la tradició i maduresa organitzativa de les associacions de base.
• El 88% de les AMPA estan satisfetes dels serveis i activitats
de les seves Federacions o confederacions tals com assegurança, assessorament, formació; un 55% especifiquen que ho estan força o molt.
2. Poden? Tenen recursos?
El 67% de les AMPA es queixa de falta de recolzament públic
Dues de cada tres AMPA indica que l’insuficient recolzament econòmic de l’administració dificulta força o molt el seu funcionament com a associació
• L’última convocatòria de subvencions a les AMPA va ser el 2010, amb tres línies d’ajuts:
– extraescolars (amb un import total de 1.428.500€)
– l’activitat Escoles Obertes (800.000€)
– d’acollida matinal d’infants (1.800.000€)
• Subvencions a federacions i confederacions (380.000€)
Moderador
Notas de la presentación
Subvencions per a federacions. La darrera convocatòria es va realitzar el 2010 amb un pressupost de 380.000€. Des de llavors no ha sortit cap convocatòria. Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5582 – 8.3.2010 DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ ORDRE EDU/123/2010, d’1 de març, per la qual s’aproven les bases generals de les línies de subvencions i projectes del Departament d’Educació i les bases especíiques dels programes que les integren, i s’obre la convocatòria pública per a l’any 2010. Programa D. Subvencions destinades al finançament d’activitats i al funcionament de federacions i confederacions d’associacions de mares i pares d’alumnat, i d’associacions, federacions i confederacions d’associacions d’alumnat de centres educatius no universitaris (codi 224D EN04).
Saldo econòmic (2011-2012)
2 de cada 4 AMPA acaben en positiu
1 de cada 4 AMPA acaba en negatiu
1 de cada 4 AMPA acaba en saldo zero
2. Poden? la gestió econòmica de les AMPA
2. Poden? Fragilitat de la igualtat educativa
• Efectes de la crisi: si el sostre econòmic de l’AMPA és el de les
pròpies famílies associades, en entorns empobrits difícilment podrà seguir exercint un efecte d’igualtat educativa.
• 60% de les famílies té dificultats per arribar a final de mes. • Això podria generar iniquitat dins dels centres, entre famílies que sí
podrien comprar serveis i les que no.
• I també iniquitat entre centres educatius, en funció de la seva composició social i de l’entorn.
– Mantenir les polítiques de proximitat escola-entorn – Repensar els mecanismes d’elecció i representació de les
famílies en els organismes formals (Consells escolars) – El consell escolar és el màxim òrgan de govern del centre, on es
prenen decisions consensuades. L’aplicació de la LOMCE en cap cas hauria d’erosionar aquesta funció decisòria.
– En el marc de l’autonomia de centres, donar recorregut a experiències de governança que han demostrat obtenir bons resultats: comunitats d’aprenentatge, comissions mixtes de pares i professorat, referèndums, etc.
– Avançar en les polítiques de transparència – Recuperar les línies de subvenció a les AMPA i federacions i
d’ajuts i beques a les famílies que més ho necessiten.
2. Poden? deixar de fer només polítiques per a les famílies i començar a
fer política educativa amb les famílies
2. Poden? Està pensada l’escola per a deixar entrar
als pares?
12,4
26,1
61,5
0
10
20
30
40
50
60
70
Hi contribueix poc o gens
Ni molt ni poc Hi contribueix força o molt
%
Valoració que fa l'equip directiu sobre la contribució que fa l'AMPA a la qualitat educativa del centre. Catalunya, 2013
Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).
• Per la millora de l’entorn: camins escolars – articulen territori: diferents escoles + diferents
AMPA + agents municipals + comerç de barri – revulsiu a nivell intern: es mouen coses – millora l’entorn
3. En saben? Bones pràctiques
3. En saben? Es comprometen, entren en escena La crisi com a detonant de la mobilització de pares i mares: - Escoles en barracots - Reivindicació places escolars P-3 - SOS escola pública Com superem la tensió
entre l’eufòria d’allò excepcional (festa, tancada) i la pràctica quotidiana ? Entre allò invisible i allò visible?
3. En saben? Es comprometen quotidianament
En clau de cohesió social : - campanya de recollida d'aliments
- mercat de roba de segona mà
Comprometre’s és més que prendre partit: és inventar una resposta a un problema que ens interpel·la i que, sigui quina sigui, no ens deixarà iguals
3. En saben? coresponsabilitat
Compartir responsabilitats en la gestió del centre educatiu: - cocrear, cogestionar, fer comunitat d’aprenentatge
Del jo al nosaltres no hi ha una suma sinó quelcom més complex
www.familiesambveu.cat
@familiesambveu
