Post on 13-Jul-2015
Asignatura: Filosofia
Components:
Rubén Molero Alabau
Francisco Jesús Moya Guillem
Clara Pérez Soler
Rebeca Vidal Ruiz
Curs: 2n Batxillerat C
Índex
1. La República i la Teoria de les Idees.
2. Per què és necessària la Teoria de les Idees? Motius fonamentals.
3. Què és una Idea? Antecedents, característiques.
4. De què hi ha Idees?
5. Quina posició defensa Plató en la Teoria de les Idees sobre la realitat i la veritat?
6. Com s’explica l’origen i ordre del món?
7. Bibliografia
Plató
LA REPÚBLICA
COSA PÚBLICA
(Res pública)
ESTAT IDEAL
Bé, justicia i
bellessa
Vida feliç i justa
ESTAT,
SOCIETAT I
ÉSSER
HUMÀ
Ordre del SER
etern
Teoria de
les idees
Organització política de l’Estat i del govern
en general
Realitat inteligible
(IDEA)
Realitat sensible
(COSES)
Inmaterial y eterna
Material i corruptible
República
LA REPÚBLICAFRAGMENTS A DESTACAR I PERSONATGES.
LLIBRE VI
EDUCACIÓ DELS
GOVERNANTS
PER EVITAR LA
CORRUPCIÓ
CRITICA LA FORMA
D’ENSENYAR DELS
SOFISTESBasada en la IDEA DEL
BÉ, que proporciona una
visió general i de conjunt de
totes les coses bones.
Què és el bé?
Plató diu que es inefable, o
incomunicable, tot i açò, el
defineix com tot allò que
tots perseguim, però que no
sempre sabem reconèixer-lo
i per això fem errors.
Clicka’m per a
vore un vídeo
explicatiu del
LLIBRE VI.
LLIBRE VII
Educació especial que han de rebre els polítics ideals.
Basada en les
matemàtiques. Antesala Dialèctica (filosofia)
En aquest llibre, Plató narra
el conegut mite de la
caverna, on explica el que
ha de recórrer el governant
en la seua educació, el pas de
l’opinió al coneixement.
Mestre de Plató, utilitzat per donar els punts de vista de Plató,
ser la seua veu com a homenatge.
Germà major de Plató. Insistent i intel·ligent.
Germà xicotet de Plató. Simpàtic i maldestre, de vegades interpreta malament el que Sòcrates diu.
Personatges
SÒCRATES
ADIMANTO
GLAUCÓ
TEORIA DE LES IDEES
LA TEORIA DE LES IDEES
Frent al relativisme dels Sofistes
defensa
Accepta d’Heràclit
Accepta de Parmènides
• La capacitat d’abastar veritats objectives, universals i absolutes de la realitat.
• Que els objectes estan en permanent canvi.
• El coneixement que ens aporta els nostres sentits és enganyós.
Plató està convençut de què tan sols
pot haver coneixement vertader d’allò
que no canvia.
Cal que hagen realitats així, si no les
haguera no hi ha possibilitat d’abastar
coneixements reals, objectius i
vertaders.
Si cal que existeixi la
veritat, cal que hagen
realitats que no canvien
mai. Realitats no
materials, eternes i
immutables. Que es
trobaran més enllà del món
visible.
IDEES
LA TEORIA DE LES IDEES
Ontologia
Món
sensible
Món
intel·ligible
Epistemologia
Coneixement
Opinió
Antropologia,
psicologia i ètica
Cos Ànima
Política
Estat ideal
ONTOLOGIA
MÓN INTEL·LIGIBLE
És el món del ser
És etern i permanent, trascendental
Es troba més enllà de la realitat material
IDEA DEL BÉ
INTEL·LIGIBLES SUPERIORS
(IDEES)
INTEL:LIGIBLES INFERIORS
(ENTES MATEMÀTICS)
MÓN SENSIBLE
És el món del devenir i de la multiplicitat
És el mon de tot allò que canvia
Plató considera el devenir com una forma
de realitat intermèdia entre el Ser i la nada
Idea
d’arbre
La realitat Realitats sensibles Realitats intel·ligibles
Característiques
contraposades
-Realitats materials
- Perceptibles per la vista i la resta dels
sentits
- Apariències
- En devenir
- Coses que naixen i moren
- Multiplicitat
- Copies i imitacions
- Dependència ontològica
-Realitats immaterials
- Invisibles,però accessibles a la
intel·ligència
- Les essències
- Idèntiques
- Cada idea és única
- Són models
Mite de la caverna Interior de la caverna o el món
de baix
El món exterior, el món de dalt
Tipus de Saber OPINIÓ CONEIXEMENT
ONTOLOGIA
Graus del saber Coneixement Opinió
Característiques
contraposades
-Objecte: la realitat intel·ligible,
del ser
-.Font: la intel·ligència
- Clar, objectiu, fiable
- No canvia, és universalment
vàlid
- El savi
-Objecte: la realitat sensible, el
devenir
- Font: els sentits
- Obscur, superficial, aparent,
poc fiable
- Canviant i relatiu
- La multitud
Mite de la caverna La visió que té el presoner
alliberat de les coses de
l’exterior de la caverna
La visió que tenen els
presoners encadenats de les
coses de l’interior de la
caverna
CONEIXEMENT OPINIÓ IGNORÀNCIA
Versa sobre:
EL SER ABSOLUT
Versa sobre:
EL DEVENIR
Versa sobre:
EL NO SER ABSOLUT
EPISTEMOLOGIA
La teoria de la reminiscència explica que abans de reencarnar-se a
un cos ha preexistit al món de les idees. D’acord amb aquesta teoria
aprendre o conèixer no és altra cosa que recordar.
ANTROPOLOGIA, PSICOLOGIA I ÈTICA
ÀNIMA
COS
Es considera immaterial i immortal. Constitueix el nostre “jo”
vertader.
La funció pròpia de la nostra anima és el coneixement i la seva
característica fonamental és la racionalitat
Es considera material i mortal. El cos és com la presó de la nostra
ànima, de la qual aquesta tendeix a alliberar-se. És una font
constant d’apetits i desitjos.
El cos arrossega l’ànima fins a les coses sensibles, on mai trobarà
la virtut ni el coneixement.
Allò que és vertader i bo
• La raó
Reconeixement i honors
• Les passions i emocions
Els plaers i els vens materials
• Els apetits i els desitjos
ANTROPOLOGIA, PSICOLOGIA I ÈTICA
POLÍTICA
Plató refusa la democràcia
per:
-Qualsevol ciutadà és
competent sen se tindre una
formació adequada.
- Els polítics abusen del seu
poder. Cal que siguen
educat.
- Van executar a Sócrates
Plató va proposar un govern format a soles per filòsofs.
Aquesta idea va vindre del intel·lectualisme de Sócrates.
Qualsevol governant que no sàpiga les essències de la
justícia i del bé no podrà ser just.
Plató arribà a la conclusió de posar una aristocràcia però
no pel llinatge real, si no pels propis mèrits, és a dir, una
meritocràcia.
- Les millors natures: capacitat d’aprenentatge,
honestedat, noblesa.
- Donar-li forma a ixes natures
ESTAT IDEAL
Per a poder contestar aquesta pregunta cal parlar sobre el context històric de Plató:
• Plató va ser pupil de Sòcrates, darrere de l’assassinat d’aquest a una asamblea democràtica Plató,
molt enfadat per la injustícia de la mort del seu mestre, va canviar el seu pensament sobre la
democràcia, on ell depositava la seua confiança.
• Al veure que no tothom estava capacitat per exercir com a jurat, o simplement que l’empirisme
polític no era just es va proposar pensar en un sistema polític ideal, on el govern estaria format per
filòsofs prèviament formats, (com indica en el llibre VII de la república).
• Plató també va viure sota una oligarquia, formada pel govern dels Trenta Tirans, que tampoc era
viable per a una societat justa.
• Dons en la República parla sobre la teoria de les idees com una via per a formar al polític (filòsof),
com al governant ideal.
• La finalitat d’aquesta teoria és demostrar que la veritat existeix, que és objectiva, i que una vegada
el governant, se’n adone d’aquesta, l’Estat serà un estat ideal i just.
• Plató es va centrar en buscar les idees reals i en com aconseguir-les.
Aquestes idees son universalment vàlides i inmutables.
• Per exemple, un governant, solament pot exercir el seu paper
justament, coneguent aquesta idea (la de justícia), sabent el que és.
Per tant un governant amb que cumplix aquesta teoria mai por te
corromput pel poder o altres persones i facilitará al seu poble una
vida ideal.
IDEA
Producte del pensament raonat
INMATERIAL
ETERNA
INTELIGIBLE
Característiques
PERFECTA
Antecedents
Filòsofs de
les escoles
jòniques
Sòcrates
UNITATS dels
OBJECTES ÉTICS
UNITATS de la NATURA
IDEES
Podem classificar-les segons el seu
origen com
IDEES FACTICIESIDEES
ADVENTICIES
IDEES INNATES
Procedeixen del món
sensible.
Es construeixen a
través de la
imaginació.
Existeix abans de
que tingam
coneixement de ella.
Agrupacions de
idees
Poden ser
FÍSIQUES
MATEMÀTIQUES
PURES
DEL BÉ
Quina posició defensa Plató en la
Teoria de les Idees sobre la realitat
i la veritat?
COSMOS
Visible, tangible, i amb cos.
Causa DEMIÜRG
Déu no
omnipotent
IDEES, perfectes i eternes
Massa de matèria caòtica,
indiferenciada i mòbil.
Espai preexistent, sugeix
juntament al temps.
Basat en la perfecció i el bé de la Teoria de les Idees.
El cosmos adopta la forma més perfecta que alberga
tots el poliedres, on cada element es un poliedre
regular.
BIBLIOGRAFIA
• Llibre de l’assignatura.
• Materials del bloc http://filosoart.blogspot.com.es
• Pàgines recomendades pel bloc.
• http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-
filosofia/Filosofiagriega/Platon/TeoriadelasIdeas.htm
• http://www.filosofiafacil.com/03.Platon.pdf
• Hiperlinks insertats en aquesta presentació.