Post on 21-Feb-2016
description
El Castell de
Cardona
Cristina Gener Jorge
1r ESO A
28 de novembre de 2010
Introducció
En l’antiguitat, la societat estava dividida en grups socials que distingien a
les persones segons el poder que tenien, és a dir, segons les seves riqueses i
el paper que duien a terme durant la seva vida. Així, podem veure que el que
tenia més poder era el rei, i el continuaven els nobles, seguits per el clergat
i la gent d’església. En categories inferiors es trobaven els burgesos i
artesans i la gent més pobre eren els camperols. Dins de cada grup hi havia
uns subgrups perquè també s’hi podien diferenciar categories de més o
menys pobresa.
El castell
En el castell de Cardona, construït al segle VIII, hi vivien els propietaris de
les mines de sal. Eren bescomptes però gràcies a la fidelitat que mostraven
al rei, mitjançant enllaços matrimonials, fent tornejos... van aconseguir
créixer en la part social, així que van deixar de ser bescomptes per ser
comptes i finalment ducs. Allà, al castell, hi vivien amb tot luxe.
Una característica que podríem destacar és que una part del castell va ser
reconstruïda en el període de temps en el que va haver un important canvi
en les modes arquitectòniques de l’època (segle XIII.) Prova d’això és que hi
hagi mostres de diferent arts i, que sobretot les puguem observar en la
forma de les finestres. Ara veurem com van modificar el pati del castell.
Modificació del pati del castell
El pati és una clara prova de que va haver-hi canvi, ja que podem observar
que les finestres de pedra són de diferents estils, tant d’art romànic com
gòtic, ja que van intentar buscar una manera de combinar-los.
També hi podem veure que hi ha un petit pou que feia de cisterna per
guardar l’aigua, ja que en aquella època estaven en guerra d’una manera
bastant continua i si tenien que anar a buscar l’aigua al riu Cardener (que
estava al peu de la muntanya) es posaven en perill i, a més era molt pesat
tenir que portar l’aigua des de baix de tot de la muntanya fins a dalt, on es
trobava el castell. També és veritat que l’ús de l’aigua era més restringit i
per tant no en necessitaven tanta. Com a curiositat podríem dir que la
cisterna tenia una connexió mitjançant unes politges amb les habitacions
per poder agafar l’aigua sense tenir que baixar. Això era útil en temps de
guerra.
També es conserven alguns dels estris que utilitzaven, com la roda de molí
per moldre cereals i, uns grans recipients de pedra on guardaven els cereals
i algunes vagades l’oli.
El claustre
El claustre era un lloc de reunió per a la comunitat religiosa, i estava obert,
per la qual cosa la gent del poble hi podia entrar per anar a l’església. És per
això que antigament, hi havia un pis superior per on els nobles passaven,
perquè no volien ajuntar-se amb la gent del poble.
D’aquí es pot destacar que algunes de les finestres estaven decorades amb
l’escut de Cardona (tres cards girats cap a baix), que representa la força i
el poder, perquè els cards són forts i durs.
L’ església
L’ església romànica (de l’any 1.040 aproximadament) està caracteritzada
perquè no complia les bases arquitectòniques establertes en aquella època,
ja que és molt alta i lluminosa, gràcies a que les finestres eren d’alabastre.
Era visible des de la frontera, i com la pagaven els senyors del castell, volien
que es veies majestuosa.
La col·locació era segons el grau d’importància de les persones, així que
l’ordre era aquest:
A sobre de la porta principal hi havia un espai per als senyors.
Més a baix que els senyors, al davant de l’altar estaven els religiosos.
Finalment, asseguts en bancs, estaven la gent del poble, també en ordre de
més a menys rics.
De les tombes podríem dir que les dels religiosos estaven al terra, també
l’abat, el més important d’ells. A les parets hi havia les dels senyors i les
dels ducs, i en tant unes com en les altres hi havia gravats escrits sobre la
vida, les riqueses, les conquistes... de les persones enterrades.
La cripta
La cripta és una part de l’església on s’hi guardaven les relíquies i era un
espai amb poca llum perquè estava dedicat a la reflexió i així li donava un
aspecte més sagrat.
Només la gent important hi podia entrar a demanar coses i resar a les
relíquies i després donaven ofrenes.
El pati d’armes
En aquest s’hi troba la tercera i última cisterna i és el lloc on s’hi guardaven
les armes i on tenien lloc les baralles en cas de que els enemics hi
arribessin.
La torre
La torre era el punt de control des de on es vigilava, perquè era el punt més
alt (uns 25m d’alçada) i es veien tots els carrers i per tant es podien
prevenir possibles atacs d’enemics i es podien avisar entre ells. Abans era
més difícil guanyar les guerres, perquè no disposaven de les armes que
tenim ara. En aquest poble les guerres se solien localitzar a prop del riu
Cardener.
A dins de la torre hi havia la presó on hi ficaven els presoners enemics. Els
introduïen per una obertura del sostre, i deixaven que s’anessin morint, ja
fos per infeccions o malalties o per qualsevol altre causa.
La torre de la Minyona
Les llegendes i histèries diuen que fa molt de temps la filla del rei de
Cardona, anomenada Adelaida, es va enamorar d’un musulmà enemic, i que el
seu pare no volia permetre-ho i per això la va tancar a la torre. El seu únic
acompanyant era un criat cec, mut i sord. Es diu que el seu enamorat va anar
a intentar rescatar-la, però va fracassar. La noia va acabar morint i, avui diu
es creu que a la habitació 712 encara ronda el seu fantasma esperant a que
algun dia la vinguin a rescatar.
Fotografies
Pati del castell
Claustre
Entrada al
claustre des de
l’exterior
Església
Cripta
Pati d’armes
Torre de la Minyona
Porta d’entrada a la presó de la
torre
Paisatge visible des de la torre