ART ROMÀNIC I ART GÒTIC

INS ALT PENEDÈSVilafranca del Penedès

2n ESOProfessor: Jose M. Antón

INTRODUCCIÓ

I. L’ART ROMÀNIC

- Coneixem sota romànica l’estil artístic per excel·lència de l’Alta Edat Mitjana.

- L’art romànic es va desenvolupar a Europa Occidental des de l’any 1000 fins mitjans del segle XIII.

- Rep aquest nom perquè molts dels seus elements són semblants als de l’art romà. A més, apareix al mateix temps que les llengües romàniques.

- Podem definir l’art romànic com un estil feudal, agrari i monàstic. Fou un art on la temàtica principal és religiosa.

Eix cronològic art romànic i gòtic

CONTEXT HISTÒRIC

- Època de molta inseguretat. Europa Occidental estava sotmesa a constants atacs de musulmans, vikings i magiars.

- Es va desenvolupar a una època de molta misèria i de grans malalties.

- Recorda que al feudalisme el món era bàsicament rural, basat en l’agricultura de subsistència. Les terres eren propietat dels senyors (laics o eclesiàstics) i treballades pels serfs, que vivien en unes condicions molt dures i amb moltes mancances.

- La major part de la societat viu en un estat de supervivència.

- L’Esglèsia Catòlica legitimava l’ordre feudal mitjançant la teoria dels tres estaments: oratores (esglèsia), laboratores (poble) i bellatores (noblesa)

CONTEXT HISTÒRIC

- Època de fanatisme i fervor religiós:

- Iniciada per l’obscura profecia de l’Apocalipsis, que era interpretada com si el món hagués de desaparèixer l’any 1000 o 1033. Això provocà, que els homes de l’època, coaccionats pel poder de l’Esglèsia, es refugiaren en la Fe.

- Seguida pels pelegrinatges o viatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia o bé perquè l’esglèsia prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins.

Miniatura dels 4 genets de l’Apocalipsis El fervor religiós encara es present a la nostra societat

Les rutes de pelegrinació crisitana més prestigioses eren: Jerusalem, Roma i Santiago de Compostela

Als voltants del segle X, els pelegrins començaren a fer les rutes a través del regne dels Francs i de la Península Ibèrica per visitar el sepulcre de Sant Jaume.

Al segle XII, fins i tot, existia una guia que aconsellava als viatgers les millors rutes a seguir.

Al llarg dels camins de pelegrinatge es va anar construint edificacions i, a poc a poc, el romànic s’estengué per tota Europa Occidental

L’ARQUITECTURA ROMÀNICA

- Es tracta d’una arquitectura principalment religiosa. Els edificis més característics foren l’esglèsia i el monestir.

- Els monestirs eren els llocs on es reunien els monjos per viure-hi la vida sota un seguit de normes anomenades “Regla”, la més estesa era la de Sant Benet.

- Aquesta “Regla” organitzava la vida monàstica benedictina d’una manera assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana.

- Es caracteritzava per mantenir l’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les pregàries, per organitzar la vida interior del monestir per garantir l’autoabastiment dels monestirs.

- Els monestirs esdevingueren en l’únic lloc de cultura, on hi havia llibres que els monjos copistes es dedicaven a reproduir en manuscrits. Gràcies a aquesta tasca, avui en dia conservem moltes de les obres dels grecs i els romans.

- Els monjos, a més, foren clau per mantenir el llatí com a llengua d’ús habitual, especialment als documents escrits.

MONESTIR DE

SANTA MARIA DE RIPOLL

- Aquest monestir benedicti fou fundat pel compte Guifré el Pilòs l’any 879.

- L’any 888 fou consagrat i dedicat a Santa Maria

Manuscrit fet pels monjos del monestir de Santa Maria

L’ARQUITECTURA ROMÀNICA

- L’altre edifici característic de l’arquitectura romànica són les esglèsies.

- Les esglésies romàniques tenien una sèrie d’elements comuns:

- La planta era de creu llatina, amb dos braços que s’unien al creuer. Solia tenir una o tres naus. A la capçalera hi havia un absis semicircular.

- L’arc emprat és el de mig punt.

- Les formes arquitectòniques son senzilles i austeres.

- La coberta era de voltes de canó sostingudes per murs gruixuts reforçats per contraforts. Els murs de pedra són massissos i de poca alçada.

- Les finestres eren petites i l’interior era fosc.

- La torre campanar servia per vigilar i per convocar a l’oració.

- Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’oest, lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals.

- L’altar està situat a l’est, on surt el sol. La primera llum del dia entra per l’espitllera (finestra ) i està identificada amb Jesucrist.

PLANTA DE CREU LLATINA

Elements exteriors art romànic

ESGLÈSIA DE CEFALÚ

SICILIA

Planta de creu llatina

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D’OLERDOLA

Segle X

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DESANT MARTÍ SAROCA

Segle XII

Església de Santo Domingo, Sòria

Arc de mig punt

Elements de la volta d’aresta

Interior de l’església de Sant Vicent de Cardona

Interior de l’església de Sant Pere de Rodes al Port de La

Selva

Finestres estretes

Absis romànic

Església de San Pedro

(Allariz, Galícia)

Torre Campanar

Sentmenat, Barcelona

Altar romànic

Església de Llaberia, Tarragona

L’ESCULTURA ROMÀNICA

- L’escultura romànica estava subordinada a l’arquitectura. La major part de les escultures romàniques s’adaptaven als edificis als quals anaven destinades.

- Destaquen especialment:

- Els capitells de les columnes i la decoració de les portalades (timpans i arquivoltes), en pedra.

- Les escultures de temes religiosos, pintadades de colors viusm que es situaven a l’altar en fusta.

- Les escultures romàniques eren frontals, rígides, inexpressives i simètriques.

- No eren naturalistes, desproporció entre les diferents parts del cos i escasa fidelitat de les reproduccions anatòmiques.

- La funció princpal de l’escultura romànica, a banda de decorar, es narrativa i didàctica, ja que permetia explicar els episodis de la mitologia cristiana a una població analfabeta. Era habitual representar-hi Crist i la Verge Maria d’una mida més gran que els altres personatges.

PORTIC DE L’ESGLÉSIA

DE SANT MARTÍ (Segovia)

Columna

Capitells

Capitell del Mestre de Cabestany

Llenguadoc – Catalunya Nord

Capitell del clause de Sant Benet del Bages

Capitell Aguilar de Campoo, Palència

Arquivolta romànica de l’església de Santiago

(Palència)

Timpà romànic de l’abadia de Sant Pierre de Moissac, França

Timpà de l’església de Santo Domingo, Sòria

LA PINTURA ROMÀNICA

- La pintura romànica és senzilla però expressiva. Les característiques generals són les següents:

- La tècnica més habitual és la del fresc, és a dir, sobre parets tot just emblanquinades, per tal de que la pintura penetri la calç i es conservi molt de temps.

- També destaquen les pintures sobre taula (en fusta) i les miniatures (les pintures que il·lustraven els llibres religiosos)

- La pintura mural s’utilitza per adoctrinar i per decorar les esglèsies amb temes bíblics. Les imatges són esquemàtiques, sovint s’exageren o es deformen les figures per fer-les més expressives. Les actituds són rígides, hieràtiques.

- No s’emprava la perspectiva, no hi havia paisatge i el fons era pintat d’un sol color. Tampoc hi havia gradació cromàtica i els contorns es feien amb línies gruixudes.

- Als absis de les esglésies trobarem normalment el Pantocrator, la representació de Crist com senyor de l’Univers, pintat en actitud de beneir dins d’una atmella mística i acompanyat del Tetramorf, la representació dels quatre evangelistes (Joan-Àguila; Mateu-Àngel; Lluc-Brau, Marc-Lleó).

Sant Martí de Puigbo, Barcelona

L’ART ROMÀNIC A CATALUNYA

- L’art romànic es va introduir al territori català durant els segles XI i XII. En arquitectura destaca la presència de grans torres, l’ús de la planta basilical (una sola nau) i la decoració exterior amb petits cecs.

- Els nobles i els clergues van fer construir castells, esglèsies i monestirs, com els de Sant Pere de Rodes, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses… També es van construir petites esglésies rurals, entre les que destaquen Sant Climent i Santa Maria de Taüll.

- L’escultura romànica estava supeditada a l’arquitectura. Era un complement decoratiu i alhora tenia una funció didàctica. Destaca la decoració de les portalades, com la del monestir de Ripoll, i dels capitells dels claustres, com els de Sant Cugat del Vallès.

- La pintura romànica fou molt important. Les pintures murals se situaven sobretot als absis i als murs. S’hi representaven el Pantocràtor i escenes de les vides de Jesús i la Mare de Déu. Excel·lien les de Taüll.

Planta de Sant Climent de Taüll

ESGLÉSIA ROMÀNICA

SANT CLIMENT DE TAÜLL

Capitells del Monestir de Sant Cugat del Vallès

Majestat Batlló, segle XII

Absis de Sant Climent de Taüll, Pantocràtor

II. L’ART GÒTIC

INTRODUCCIÓ

- L’art gòtic comprèn des de la segona meitat del segle XII fins a inicis del segle XVI.

- Va nèixer a França, i es va estendre ràpidament pels regnes hispànics i Anglaterra, tanmateix a Alemanya va trigar més, i a Itàlia és on menys temps va romandre.

- L’art gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès, reflexe del creixement econòmic que va experimentar Europa a aquests segles.

- El nom “gòtic” és despectiu, foren els artistes italians del Renaixement qui van donar aquest nom per desprestigiar aquest estil artístic.

- Els elements característics de l’art gòtic són l’arc ogival i la volta de creueria.

CONTEXT HISTÒRIC

- Època amb una estructura social nova: el creixement de la població i dels excedents, junt a la fi de les Croades, van crear noves rutes comercials i a les ciutats es va desenvolupar un comerç creixent.

- Aquesta època es va caracteritzar per l’èxode rural, les innovacions tècniques al món agrícola, van alliberar mà d’obra del camp que van marxar cap a les ciutats a buscar noves oportunitats.

- El comerç i l’artesania van anar configurant els gremis, a l’hora que sorgia una nova classe social, la burgesia, que va alterar el funcionament del feudalisme.

- Hi hagué també un canvi de mentalitat, es deixava enrera el terror de l’any 1000 i s’obria una era d’amor a Déu, que esdevenia en una divinitat bondadosa.

- Les formes arquitectòniques presenten una clara tendència a la verticalitat, com si hi hagués el desig d’arribar a aquest Déu.

- Per a la difusió del gòtic fou cabdal la reforma del Cister. A mitjans del segle XII va aparèixer un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat, contraris a l’acumulació de riqueses dels jerarques de l’església i decidits a recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, el treball i l’acolliment de pelegrins. Els cistercencs construiren llurs temples amb un sistema nou, basat en l’arc ogival i la volta de creueria.

- A Catalunya trobem importants monestirs cistercencs com el de Poblet.

L’ARQUITECTURA GÒTICA

- L’ús de l’arc ogival i els sostres amb forma apuntada són les dues característiques bàsiques del gòtic europeu, que van permetre de fer edificis de més alçada i amplada, amb murs més prims i oberts per amplis finestrals, embellits amb magnífics vitralls.

Volta de creueria. Observeu els nervis que distribueixen la pressió i el pes cap a les pilastres.

L’ARQUITECTURA GÒTICA

- L’edifici més representatiu i rellevant del període gòtic és la catedral, veritable centre de reunió de la ciutat i fruit de l’esforç comú de tots els integrants de la ciutat: burgesos, gremis, bisbes i monarca.

- La construcció de les catedrals fou decisiva pel creixement de l’economia, donant feina a molta gent, i propiciant l’aparició de noves professions (vitraller, escultor…)

- Les catedrals gòtiques presenten una clara tendència a la verticalitat.

- Augmenta la superfície dedicada a les obertures i disminueix el gruix dels murs, la qual cosa permet la instal·lació de vitralls.

- Les finestres ogivals són molt grans, i també destaca, la de forma circular anomenada rosassa o rosetó.

- La planta més habitual és la basilical. La nau central és més grans que les laterals tan d’alçada com d’amplada. 3 o 5 naus.

- Una girola o deambulatori emmarca la zona del presbiteri.

- Els contraforts són units exteriorment al mur mitjançant arcbotants.

- Els pinacles coronen els contraforts i tenen forma punxeguda.

Catedral de Notre Dâme de París

Catedral de Reims, França

Basilica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès

Vitrall de la catedral de Barcelona,

1492

Rosassa gòtica de la catedral de Palma de Mallorca

Girola

Absidioles

La girola emmarca la zona del prebisteri

Arcbotants o contraforts

Arcbotants de la catedral de Notre Dâme de París

Conjunt d’arcbotants i pinacles de la catedral de

Palma de MallorcaPinacle de la catedral de Reims

Interior Catedral de Notre Dâme

L’ESCULTURA GÒTICA

- Inicialment l’escultura gòtica es va emprar per decorar els exteriors de les esglésies, tan les façanes com les gàrgoles.

- Des del segle XIV es va independitzar de l’arquitectura: així van sorgir els retaules, els monuments funeraris i les imatges aïllades.

- L’època gòtica és una època plena d’amor, marcada per l’esperança i l’optimisme, molt allunyada de la concepció romànica marcada pel càstig diví.

- L’escultura gòtica és més realista que la romànica, tant en els vestits com en el rostre, i va donar vòlum i moviment a les figures.

- Les figures s’omplen de vida, mostren sentiments, adopten actituds i gestos variats i interrelacionen amb altres personatges.

Pòrtic gòtic de la Catedral de València

Timpà del Judici Final Notre Dame de París

Gàrgoles de Notre Dâme de París

Gàrgoles catedral de Palma Mallorca

Retaule de l’església de Lübeck, Alemanya

Tomba de Carles V de França

Saint Denis, París

Virgen Blanca de Toledo

LA PINTURA GÒTICA

- La pintura gòtica procurava ser realista. Representava escenes, edificis i paisatges.

- Aquesta pintura es va preocupar per aspectes nous, com la representació de la profunditat, la llum i el color, la descripció de la vida quotidiana i el reflex dels sentiments.

- Es va generalitzar la pintura sobre fusta al reduir-se al mínim la pintura mural o el fresc tan importants en el romànic. Van cobrar importància les taules i els retaules als altars de les esglésies.

- A la pintura sobre taula el tema continua sent principalment el religiòs però les figures representades cada cop són més versemblants en la reproducció del cos humà i del rostre. A més prenen força elements que en el romànic es consideraven poc importants, com ara els vestits. Per últim cal subratllar que els personatges ja no es presenten aïllats sinó acompanyats i immersos en fons paisatgístics o arquitectònics.

- Les tècniques pictòriques principals eren el tremp d’ou i pintura a l’oli. La primera era la tècnica de pintura sobre taula, es preparava amb pigments i rovell d’ou. La segona s’emprava sobre tela o fusta, consisteix en dissoldre el pigment en diversos tipus d’oli.

- També van ser notables les miniatures en llibres religiosos i relats.

- Per últim cal destacar l’art del vitrall.

Lamentació sobre el Crist Mort; el Giotto, Capella Scravenni, Pàdua

Detall d’expressivitat d’un àngel davant la mort de Crist

Adoració dels Reis Mags; el Giotto, Capella Scravenni, Pàdua

Maestà del Duomo de Siena, Duccio, temple sobre fusta, 1308

Al·legoria de la Pau, Ambrogio Lorenzetti, Siena, 1338

La Verge de Melun,

Jean Foquet, 1450

- El vitrall

- Un vitrall o una vidriera és una composició pictòrica realitzada amb vidres de colors.

- Passos per a l’elaboració d’un vitrall:

1. Fer el disseny original, que el vitraller calcarà damunt d’un paper i que després tallarà en forma de plantilles.

2. Les plantilles aconseguides seran imitades en vidres

3. Els vidres seran emplomats i acolorits amb el pigment

4. Posteriorment, els vidres seran desemplomats per ser sotmesos a un procés de cocció, al forn, a alta temperatura, per tal que els pigments hi quedin adherits.

5. Tot seguit, cal reemplomar les peces, i així, aconseguir el vitrall definitiu.

LA PINTURA GÒTICA

Moisès al Sinaí i Moisès davant el faraó,

vitralls de la catedral de Colònia, Alemanya

L’anunciació, vitrall de la catedral de Chartres, França

EL GÒTIC CATALÀ

· L’ARQUITECTURA GÒTICA CATALANA

- Als Païssos Catalans es va desenvolupar una modalitat pròpia d’arquitectura gòtica amb els següents trets característics.

- Més austeritat, amb menys punxes i sense adorns superflus.

- Menys verticalitat

- Augment de la superfície dels murs i reducciòn e l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls.

- Quasi no hi ha arcbotants.

- Planta de Saló. Planta amb tres naus, totes quasi iguals, de la mateixa alçada per aconseguir un espai diàfan. A més, la distància entre els pilars que separen les naus, és més gran que en la resta de catedrals europees.

- A l’arquitectura religiosa destaquen Santa Maria del Pi i Santa Maria del Mar (Barcelona), les catedrals de València, Girona, Palma, Barcelona i Perpinyà. A més dels monestirs de Poblet i Pedralbes.

- A l’arquitectura civil els edificis més representatius són: la Llotja de València, la Llotja de Mallorca, i a Barcelona el Saló del Tinell, les Drassanes Reials i el Palau de la Generalitat de Catalunya.

Església de Santa Maria del Mar (Barcelona)

Església de Santa Maria del Mar (Barcelona)

Llotja de la seda (València)

Llotja de la seda (València)

EL GÒTIC CATALÀ

· L’ESCULTURA GÒTICA CATALANA

- Sobresurten els panteons reials de Poblet, de Jaume Cascalls, i les obres de Pere Joan, especialment el retaule de la catedral de Tarragona.

Panteó Reial de Poblet Retaule catedral Tarragona

EL GÒTIC CATALÀ

· LA PINTURA GÒTICA CATALANA

- Els pintors catalans van rebre la influència del gòtic italià, com Jaume i Pere Serra, i del gòtic flamenc, com Lluís Dalmau i Jaume Huguet. A més destacaren altres pintors com Lluís Borrassà i Bernat Martorell.

Retaule església Santa Maria de Terrassa, Jaume Serra, 1460

Retaule de la Mare de Déu dels consellers, Lluís Dalmau, 1443