VIATGE PERL’ARQUITECTURA

GÒTICA CATALANA I LA SEVA GENUÏNITAT,

s. XII-XVIII

Habitacions del Reial monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia, finals s.XII i principis del s. XIII

Pavelló alemany per a l’exposició de 1929 a Barcelona, Mies van der Rohe

“El menys és més”

Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, segle XVI

S’origina a l’Illa de França i el nou estil es difon per tota l’Europa occidental

Baixa Edat Mitjana: des de mitjans s.XII fins al s.XV, i tardanament fins al XVI

ÀMBIT GEOGRÀFIC I CRONOLÒGIC DEL GÒTIC

ÀMBIT GEOGRÀFIC I CRONOLÒGIC DEL GÒTIC

CONTEXT HISTÒRIC POLÍTICO-ECONÒMIC I RELIGIÓS DEL GÒTIC:

Pugna entre la supremacia del poder espiritual sobre el temporal.

Gran poder de l’Església en totes les facetes de l’home.

Afirmació del poder reial sobre els senyors feudals.

Gran èxit de la reforma del Císter i fundació de molts monestirs que col·laboren amb els reis en la nova colonització.

Fundació dels nous ordes religiosos mendicants: franciscà (1209) i dominicà (1216).

CONTEXT HISTÒRIC POLÍTICO-ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL DEL GÒTIC:

Naixement i impuls del burgès, gran aliat del rei

Origen de les primeres universitats

Aparició de la cultura laica: vers l’ Humanisme

1348 la Pesta Negra va delmar 1/3 de la población europea

Gran activitat comercial a les ciutats

CONTEXT HISTÒRIC DE LA CORONA D’ARAGÓ

La Corona d’Aragó es va formar el segle XII, amb la unió del regne d’Aragó i els comtats catalans.

Durant els segles XIII i XIV es va produir l’expansió territorial catalano-aragonesa per la Mediterrània . Consolats de Mar.

L’organització política funcionava mitjançant un pactisme entre la monarquia i les institucions de cada estat. Neix la Diputació del General o Generalitat de Catalunya.

Al segle XIV es va iniciar una crisi econòmica, demogràfica, política i social

La mort de Martí l’Humà sense descendència i la instauració d’una dinastia castellana, els Trastàmara, va provocar una guerra civil

CONTEXT HISTÒRIC DE LA CORONA D’ARAGÓ

CONTEXT CULTURAL I ARTÍSTIC DE LA CORONA

D’ARAGÓUna llengua per al dret i el comerç: Al s.XIII, en català, els Usatges de Barcelona, els Furs de València, el llibre Costums de Tortosa i el Llibre del Consolat de Mar publicat entre 1320 i 1330

L'aparició de la prosa literària. Ramon Llull (Mallorca 1232-1315): el Llibre de contemplació en Déu, El Blanquerna, el Llibre d'Amic e Amat, el Llibre de l'orde de cavalleria.

La historiografia. Les quatre grans cròniques, des de mitjans s.XII fins a s. XIV: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. Maduresa definitiva de la prosa catalana. Sentiment patriòtic i nacionalista desconegut en la literatura anterior.

La llengua de la poesia amb Ausias March, al s.XV

La Cancelleria Reial. Havia estat creada al s.XIII i la seva tasca era redactar els documents oficials, que aviat foren considerats models de bon escriure.

-L’arc ogival reparteix més eficaçment les forces

-La volta de creueria

- El mur perd la seva funció de suport i queda substituïda pel contrafort i l’arcbotant o botarell

Ala sud Catedral de Chartes, França, s. XIII-XVI

CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA

GÒTICA

Tall esquemàtic de la nau principal de Notre-Dame de París amb les seves dues naus laterals d'igual altura i les seves tribunes tal es representava el 1220-1230.

Arcbotants d’un abast de fins a 15m

Vidrieres del zodiac de la catedral de Chartres,França, s. XIII

Vidriera de 38, 5 cm de la catedral de Girona, Primera meitat s.XIV

-Un nou concepte de l’espai basat en la verticalitat i lleugeresa de les seves estructures i en un nou simbolisme de la llum

Catedral de Salisbury, Anglaterra , s.XIII i XIV

- Capçalera molt desenvolupada a l’entorn d’un deambulatori

Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, s.XIV

Catedral de Bourges, s.XIII-XVI

- Proliferació d’elements decoratius i elements acabats en fletxa als exterios

Duomo de Milà, Itàlia, finals s.XIV-XVI

Duomo de Milà, Itàlia, finals s.XIV-XVI

- Espectaculars programes iconogràfics als peus de l’església amb tres portes, les portalades reials

Catedral d’Amiens, França, s. XIII-XVI

Catedral de Colònia, Alemanya, des de 1248 fins al 1880

Catedral Saint-Pierre de Beauvais, França, s.XIII- XVI

No s’acabà degut a l’ambició d’arribar el més alt possible i només posseeix l’absis, el cor, de 48 m d’alçada, i el transsepte

Catedral Saint-Pierre de Beauvais, França, s.XIII- XVI

- Auge de les construccions civils: ajuntaments i edificis de govern, palaus, llotgesi consolats de Mar, hospitals, drassanes , universitats …

Palau comunal de Siena, s. XIV

- L’humanisme en les arts plàstiques

Plató. Giovanni Pisano. Façana de la catedral de Siena. Finals segle XIII.

Ekkehard y Uta. Escultures del cor de la catedral de Naumburg (Alemanya). c. 1250

Lamentació sobre Crist mort, Giotto de Bondone,1303-1306 , Capella Scrovegni, Pàdua

Verge del canceller Rolin, Jan van Eyck, 1435, M. del Louvre, París

EL sant sopar,Jaume Huguet,

1463-1475,MNAC, Barcelona

L’ARQUITECTURA GÒTICA

CATALANA

1. El tret principal és la simplicitat decorativa, tant a l’exterior com a l’interior

Portalada de l’església de Santa Maria del Mar, per Ramon Despuig i Berenguer de Montagut, Barcelona,

s.XIV

Interior de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, s.XIV

Planta de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, s.XIV

ESPAI INTERIOR

2.  Amplitud i diafanitat de l'espai clos per la coberta i els murs, la qual cosa en resulta un espai unitari 

Església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, c. 1310/1320-finals segle XIV

Com s’aconsegueix aquest espai diafan i unitari?

2.1. Quan els pilars hi són, no s'hi veuen gaire, perquè n'hi ha el mínim possible, tenen un diàmetre reduïdíssim, i, sovint són simples cilindres o prismes

Sala capitular Monestir de Poblet, 1243-1250

Sala capitular del convent de Sant Domènec, per l'arquitecte mallorquí Guillem Sagrera , València, c. 1321

2.2. Quan la divisió que fan aquests suports es ben poc aparent ja que també el nombre de pilars és el menor possible i ben separats recíprocament, i en resulta l’espai interior de les naus ben poc autònom.

Interior Seu Palma de Mallorca, s.XIII-XVI

2.3. Quan hi ha la tendència a donar a la nau central una altura no gaire superior a la de les laterals reforçant la sensació de planta de saló o espai únic.

Interior planta de saló de l’església de Santa Maria del Mar, per Ramon Despuig i Berenguer de Montagut Barcelona, s.XIV

Nau lateral i dibuixos de seccions transversals de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, s.XIV

2.4. Quan hi trobem la planta de nau única ja sigui en un edifici petit o de grans dimensions 

Capella reial de Santa Àgata ,Barcelona, 1302

Església Sant Just i Sant Pastor, Barcelona, s.XIV

Interior de la gran nau única de la catedral de Girona, per Antoni Canet, 1417-1604. La nau ogival més ampla de tot el gòtic religiós del món

medieval.

3. La franquesa d'uns murs nus i l’ 'ús parsimoniós de les obertures que ajuda a donar el consegüent aspecte de fortalesa dels edificis

Interior de la gran nau única de la catedral de Girona,per Antoni Canet, 1417-1604

Volta estrellada a la Sala dei Baroni al Castell Nou a Nàpols, per l'arquitecte mallorquí Guillem Sagrera, entre el 1453 i el 1457, pel rei Alfons el Magnànim

4. Quan les dimensions de l'edifici  permet prescindir dels pilars podem trobar la genial solució arquitectònica del

sistema de coberta d'embigat sobre arcs diafragma que fa servir a cada tram.

Saló del Tinell, al

Palau Reial Major de

Barcelona 1359-1370

Dormitori del monestir de Poblet, Vimbodí i Poblet, segona meitat del segle XIII

ESPAI EXTERIOR

5. Portal únic a la façana principal del temples, fins i tot en el de tres naus.

Façana principal de la catedral de Tarragona, des de 1170 fins a s.XVIII

A l’espai interior únic li correspon un volum

únic perfectament delimitat, retallat i

compacte

6. No s’empra arcbotant perquè li és innecessari. L’espai únic no implica reforçar les empentes d’una nau central que no és més alta que les laterals.

Absis de la catedral de Barcelona,corresponent al període del mestratge de Jaume Fabre, 1298-1339

Basílica de Santa Maria del Pi, de Jaume Fabre, 1321-1391, Barcelona

Basílica de Santa Maria del Pi, de Jaume Fabre, 1321-1391, Barcelona

7. Els exteriors dels edificis gòtics catalans són encara més austers que els interiors, i la lògica constructiva permet comprendre la correspondència total entre l'exterior i l'interior.

Ajuntament de Barcelona, per Arnau Bargués, segle XV

Ajuntament de Bruges , segle XIV

Lateral exterior de l'església del monestir de Santa Maria de Pedralbes,

Barcelona, 1326-1327

8. Tampoc no es dóna a Catalunya la torre gòtica pomposa i autoritària, sigui en versió civil o en la religiosa. I quant als campanars catalans aquesta manca d'imposició també els marca donant absoluta llibertat i irregularitat de col·locació en relació amb l'edifici del temple.

  Seu Vella de LLeida, campanar de finals segle XIV i principis XV

El Miquelet, torre campanar gòtic de la seu de València, per Andreu Julià 1381-1429

Campanar de la capella reial de Santa Àgata, Barcelona, 1302

Santa Maria de Balaguer, 1351-1558

LA PERTINENÇA DEL GÒTIC CATALÀ A UN GÒTIC MERIDIONAL

- Gascunya - Llenguadoc - Rosselló - Part de la Provença (a l’entorn d’Avinyó)

El parentiu dels seus edificis gòtics amb els de Catalunya és clar: estructures, formes i tècniques de construcció

Convent dels Augustinians de Tolosa de Llenguadoc, 1309-

1486

Porta de l'església de Saint-Vincent de Carcassonne

.

Cathédrale Saint-Michel de Carcassonne, iniciada el 1247

Catedral Sainte-Cécile d’Albi, iniciada el 1282

Catedral Sainte-Cécile d’Albi,

iniciada el 1282

Catedral Sainte-Cécile d’Albi, iniciada el 1282

Convent dels Jacobins de Tolosa de Llenguadoc, 1275 -1292 i 1325-

1335Hi reposen les restes de Sant Tomàs

d’Aquino

INFLUÈNCIES DE L’ARQUITECTURA GÒTICA CATALANA

- Cellers , naus industrials o hospitals del segle XIX

Celler del Pinell del Brai , Terra Alta, César Martinell, 1917

Caves Codorniu, per Josep Puig i Cadafalch, 1902-1915, Sant Sadurní d’Anoia

Interior d’un pavelló de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau , Lluís Domènech i Muntaner, 1902-1913, Barcelona

- Inspiració per al Modernisme

Casa Martí i Els Quatre Gats, per Josep Puig i Cadafalch, 1896, Barcelona

Làmpada i finestrals Palau de la Música, per Lluís Domènech i Muntaner, Barcelona, 1905-1908

 Només la genialitat de Gaudí perfeccionà el gòtic català, eliminant els contraforts i traslladant les forces de les voltes a través d’ elements enguerxits derivats de la paràbola i la hipèrbola cap al voltam i als suports fins a l'ancoratge natural de l'obra arquitectònica, el sòl.

Cripta de la Colònia Güell

a Santa Coloma de

Cervelló, per Antoni

Gaudí, 1898-1917

Cripta de la Colònia Güell segons el projecte original d’ Antoni Gaudí

Temple expiatori de la Sagrada Família, per Antoni Gaudí, Barcelona, iniciat el 1885

Temple expiatori de la Sagrada Família, per Antoni Gaudí, Barcelona,

iniciat el 1885

EPÍLEG

El conjunt d'aquestes característiques de l’arquitectura gòtica són de caire nacional perquè, en essència, fora de la Corona d'Aragó, i llevat d'Occitània, no tenen eco, sinó en les terres d'una manera o altra influïdes per la cultura catalana i de les maneres d'ésser i de fer autòctones:

fruit d'un racionalisme funcional i constructivista que obté el màxim amb els mínims.

BIBLIOGRAFIA

- BOFILL, Rafael M. L'arquitectura nacional de Catalunya. La menystinguda personalitat de l'arquitectura catalana gòtica. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1998 - A.A.V.V. El gòtic català. Avui diumenge, Barcelona, 1994 -DALMASES, Núria de. PITARCH, Antoni José. Història de l'Art Català. Volum III. L'art gòtic s.XIV-XV. Edicions 62, Barcelona, 1984

- A.A.V.V. Pere III, el Cerimoniós (1319-1387). Fundació Jaume I, Barcelona, 1987- http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia

- http://www.slideshare.net/histgeo345/catalunya-dins-la-corona-darag-11852865

- http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/08/larquitectura-gotica-catalana-i-la-seva.html