Arquitectura gòtica catalana
-
Upload
montsepascual -
Category
Art & Photos
-
view
355 -
download
0
Transcript of Arquitectura gòtica catalana
![Page 1: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/1.jpg)
VIATGE PERL’ARQUITECTURA
GÒTICA CATALANA I LA SEVA GENUÏNITAT,
s. XII-XVIII
![Page 2: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/2.jpg)
Habitacions del Reial monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia, finals s.XII i principis del s. XIII
![Page 3: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/3.jpg)
Pavelló alemany per a l’exposició de 1929 a Barcelona, Mies van der Rohe
“El menys és més”
![Page 4: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/4.jpg)
Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, segle XVI
![Page 5: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/5.jpg)
S’origina a l’Illa de França i el nou estil es difon per tota l’Europa occidental
Baixa Edat Mitjana: des de mitjans s.XII fins al s.XV, i tardanament fins al XVI
ÀMBIT GEOGRÀFIC I CRONOLÒGIC DEL GÒTIC
![Page 6: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/6.jpg)
ÀMBIT GEOGRÀFIC I CRONOLÒGIC DEL GÒTIC
![Page 7: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/7.jpg)
CONTEXT HISTÒRIC POLÍTICO-ECONÒMIC I RELIGIÓS DEL GÒTIC:
Pugna entre la supremacia del poder espiritual sobre el temporal.
Gran poder de l’Església en totes les facetes de l’home.
Afirmació del poder reial sobre els senyors feudals.
Gran èxit de la reforma del Císter i fundació de molts monestirs que col·laboren amb els reis en la nova colonització.
Fundació dels nous ordes religiosos mendicants: franciscà (1209) i dominicà (1216).
![Page 8: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/8.jpg)
CONTEXT HISTÒRIC POLÍTICO-ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL DEL GÒTIC:
Naixement i impuls del burgès, gran aliat del rei
Origen de les primeres universitats
Aparició de la cultura laica: vers l’ Humanisme
1348 la Pesta Negra va delmar 1/3 de la población europea
Gran activitat comercial a les ciutats
![Page 9: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/9.jpg)
CONTEXT HISTÒRIC DE LA CORONA D’ARAGÓ
La Corona d’Aragó es va formar el segle XII, amb la unió del regne d’Aragó i els comtats catalans.
Durant els segles XIII i XIV es va produir l’expansió territorial catalano-aragonesa per la Mediterrània . Consolats de Mar.
L’organització política funcionava mitjançant un pactisme entre la monarquia i les institucions de cada estat. Neix la Diputació del General o Generalitat de Catalunya.
Al segle XIV es va iniciar una crisi econòmica, demogràfica, política i social
La mort de Martí l’Humà sense descendència i la instauració d’una dinastia castellana, els Trastàmara, va provocar una guerra civil
![Page 10: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/10.jpg)
CONTEXT HISTÒRIC DE LA CORONA D’ARAGÓ
![Page 11: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/11.jpg)
CONTEXT CULTURAL I ARTÍSTIC DE LA CORONA
D’ARAGÓUna llengua per al dret i el comerç: Al s.XIII, en català, els Usatges de Barcelona, els Furs de València, el llibre Costums de Tortosa i el Llibre del Consolat de Mar publicat entre 1320 i 1330
L'aparició de la prosa literària. Ramon Llull (Mallorca 1232-1315): el Llibre de contemplació en Déu, El Blanquerna, el Llibre d'Amic e Amat, el Llibre de l'orde de cavalleria.
La historiografia. Les quatre grans cròniques, des de mitjans s.XII fins a s. XIV: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. Maduresa definitiva de la prosa catalana. Sentiment patriòtic i nacionalista desconegut en la literatura anterior.
La llengua de la poesia amb Ausias March, al s.XV
La Cancelleria Reial. Havia estat creada al s.XIII i la seva tasca era redactar els documents oficials, que aviat foren considerats models de bon escriure.
![Page 12: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/12.jpg)
-L’arc ogival reparteix més eficaçment les forces
-La volta de creueria
- El mur perd la seva funció de suport i queda substituïda pel contrafort i l’arcbotant o botarell
Ala sud Catedral de Chartes, França, s. XIII-XVI
CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA
GÒTICA
![Page 13: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/13.jpg)
Tall esquemàtic de la nau principal de Notre-Dame de París amb les seves dues naus laterals d'igual altura i les seves tribunes tal es representava el 1220-1230.
Arcbotants d’un abast de fins a 15m
![Page 14: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/14.jpg)
Vidrieres del zodiac de la catedral de Chartres,França, s. XIII
Vidriera de 38, 5 cm de la catedral de Girona, Primera meitat s.XIV
![Page 15: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/15.jpg)
-Un nou concepte de l’espai basat en la verticalitat i lleugeresa de les seves estructures i en un nou simbolisme de la llum
Catedral de Salisbury, Anglaterra , s.XIII i XIV
![Page 16: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/16.jpg)
- Capçalera molt desenvolupada a l’entorn d’un deambulatori
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, s.XIV
Catedral de Bourges, s.XIII-XVI
![Page 17: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/17.jpg)
![Page 18: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/18.jpg)
- Proliferació d’elements decoratius i elements acabats en fletxa als exterios
![Page 19: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/19.jpg)
Duomo de Milà, Itàlia, finals s.XIV-XVI
![Page 20: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/20.jpg)
Duomo de Milà, Itàlia, finals s.XIV-XVI
![Page 21: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/21.jpg)
- Espectaculars programes iconogràfics als peus de l’església amb tres portes, les portalades reials
Catedral d’Amiens, França, s. XIII-XVI
![Page 22: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/22.jpg)
Catedral de Colònia, Alemanya, des de 1248 fins al 1880
![Page 23: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/23.jpg)
Catedral Saint-Pierre de Beauvais, França, s.XIII- XVI
No s’acabà degut a l’ambició d’arribar el més alt possible i només posseeix l’absis, el cor, de 48 m d’alçada, i el transsepte
![Page 24: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/24.jpg)
Catedral Saint-Pierre de Beauvais, França, s.XIII- XVI
![Page 25: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/25.jpg)
- Auge de les construccions civils: ajuntaments i edificis de govern, palaus, llotgesi consolats de Mar, hospitals, drassanes , universitats …
Palau comunal de Siena, s. XIV
![Page 26: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/26.jpg)
- L’humanisme en les arts plàstiques
Plató. Giovanni Pisano. Façana de la catedral de Siena. Finals segle XIII.
Ekkehard y Uta. Escultures del cor de la catedral de Naumburg (Alemanya). c. 1250
![Page 27: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/27.jpg)
Lamentació sobre Crist mort, Giotto de Bondone,1303-1306 , Capella Scrovegni, Pàdua
Verge del canceller Rolin, Jan van Eyck, 1435, M. del Louvre, París
![Page 28: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/28.jpg)
EL sant sopar,Jaume Huguet,
1463-1475,MNAC, Barcelona
![Page 29: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/29.jpg)
L’ARQUITECTURA GÒTICA
CATALANA
1. El tret principal és la simplicitat decorativa, tant a l’exterior com a l’interior
Portalada de l’església de Santa Maria del Mar, per Ramon Despuig i Berenguer de Montagut, Barcelona,
s.XIV
![Page 30: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/30.jpg)
Interior de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, s.XIV
![Page 31: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/31.jpg)
Planta de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, s.XIV
![Page 32: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/32.jpg)
ESPAI INTERIOR
2. Amplitud i diafanitat de l'espai clos per la coberta i els murs, la qual cosa en resulta un espai unitari
Església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, c. 1310/1320-finals segle XIV
![Page 33: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/33.jpg)
Com s’aconsegueix aquest espai diafan i unitari?
2.1. Quan els pilars hi són, no s'hi veuen gaire, perquè n'hi ha el mínim possible, tenen un diàmetre reduïdíssim, i, sovint són simples cilindres o prismes
Sala capitular Monestir de Poblet, 1243-1250
![Page 34: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/34.jpg)
Sala capitular del convent de Sant Domènec, per l'arquitecte mallorquí Guillem Sagrera , València, c. 1321
![Page 35: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/35.jpg)
2.2. Quan la divisió que fan aquests suports es ben poc aparent ja que també el nombre de pilars és el menor possible i ben separats recíprocament, i en resulta l’espai interior de les naus ben poc autònom.
Interior Seu Palma de Mallorca, s.XIII-XVI
![Page 36: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/36.jpg)
2.3. Quan hi ha la tendència a donar a la nau central una altura no gaire superior a la de les laterals reforçant la sensació de planta de saló o espai únic.
Interior planta de saló de l’església de Santa Maria del Mar, per Ramon Despuig i Berenguer de Montagut Barcelona, s.XIV
![Page 37: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/37.jpg)
Nau lateral i dibuixos de seccions transversals de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, s.XIV
![Page 38: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/38.jpg)
2.4. Quan hi trobem la planta de nau única ja sigui en un edifici petit o de grans dimensions
Capella reial de Santa Àgata ,Barcelona, 1302
Església Sant Just i Sant Pastor, Barcelona, s.XIV
![Page 39: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/39.jpg)
Interior de la gran nau única de la catedral de Girona, per Antoni Canet, 1417-1604. La nau ogival més ampla de tot el gòtic religiós del món
medieval.
![Page 40: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/40.jpg)
3. La franquesa d'uns murs nus i l’ 'ús parsimoniós de les obertures que ajuda a donar el consegüent aspecte de fortalesa dels edificis
Interior de la gran nau única de la catedral de Girona,per Antoni Canet, 1417-1604
![Page 41: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/41.jpg)
Volta estrellada a la Sala dei Baroni al Castell Nou a Nàpols, per l'arquitecte mallorquí Guillem Sagrera, entre el 1453 i el 1457, pel rei Alfons el Magnànim
![Page 42: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/42.jpg)
4. Quan les dimensions de l'edifici permet prescindir dels pilars podem trobar la genial solució arquitectònica del
sistema de coberta d'embigat sobre arcs diafragma que fa servir a cada tram.
Saló del Tinell, al
Palau Reial Major de
Barcelona 1359-1370
![Page 43: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/43.jpg)
Dormitori del monestir de Poblet, Vimbodí i Poblet, segona meitat del segle XIII
![Page 44: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/44.jpg)
ESPAI EXTERIOR
5. Portal únic a la façana principal del temples, fins i tot en el de tres naus.
Façana principal de la catedral de Tarragona, des de 1170 fins a s.XVIII
A l’espai interior únic li correspon un volum
únic perfectament delimitat, retallat i
compacte
![Page 45: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/45.jpg)
6. No s’empra arcbotant perquè li és innecessari. L’espai únic no implica reforçar les empentes d’una nau central que no és més alta que les laterals.
Absis de la catedral de Barcelona,corresponent al període del mestratge de Jaume Fabre, 1298-1339
![Page 46: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/46.jpg)
Basílica de Santa Maria del Pi, de Jaume Fabre, 1321-1391, Barcelona
![Page 47: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/47.jpg)
Basílica de Santa Maria del Pi, de Jaume Fabre, 1321-1391, Barcelona
![Page 48: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/48.jpg)
7. Els exteriors dels edificis gòtics catalans són encara més austers que els interiors, i la lògica constructiva permet comprendre la correspondència total entre l'exterior i l'interior.
Ajuntament de Barcelona, per Arnau Bargués, segle XV
Ajuntament de Bruges , segle XIV
![Page 49: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/49.jpg)
Lateral exterior de l'església del monestir de Santa Maria de Pedralbes,
Barcelona, 1326-1327
![Page 50: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/50.jpg)
8. Tampoc no es dóna a Catalunya la torre gòtica pomposa i autoritària, sigui en versió civil o en la religiosa. I quant als campanars catalans aquesta manca d'imposició també els marca donant absoluta llibertat i irregularitat de col·locació en relació amb l'edifici del temple.
Seu Vella de LLeida, campanar de finals segle XIV i principis XV
![Page 51: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/51.jpg)
El Miquelet, torre campanar gòtic de la seu de València, per Andreu Julià 1381-1429
Campanar de la capella reial de Santa Àgata, Barcelona, 1302
![Page 52: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/52.jpg)
Santa Maria de Balaguer, 1351-1558
![Page 53: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/53.jpg)
LA PERTINENÇA DEL GÒTIC CATALÀ A UN GÒTIC MERIDIONAL
- Gascunya - Llenguadoc - Rosselló - Part de la Provença (a l’entorn d’Avinyó)
El parentiu dels seus edificis gòtics amb els de Catalunya és clar: estructures, formes i tècniques de construcció
![Page 54: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/54.jpg)
Convent dels Augustinians de Tolosa de Llenguadoc, 1309-
1486
![Page 55: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/55.jpg)
Porta de l'església de Saint-Vincent de Carcassonne
.
![Page 56: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/56.jpg)
Cathédrale Saint-Michel de Carcassonne, iniciada el 1247
![Page 57: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/57.jpg)
Catedral Sainte-Cécile d’Albi, iniciada el 1282
![Page 58: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/58.jpg)
Catedral Sainte-Cécile d’Albi,
iniciada el 1282
![Page 59: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/59.jpg)
Catedral Sainte-Cécile d’Albi, iniciada el 1282
![Page 60: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/60.jpg)
Convent dels Jacobins de Tolosa de Llenguadoc, 1275 -1292 i 1325-
1335Hi reposen les restes de Sant Tomàs
d’Aquino
![Page 61: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/61.jpg)
INFLUÈNCIES DE L’ARQUITECTURA GÒTICA CATALANA
- Cellers , naus industrials o hospitals del segle XIX
Celler del Pinell del Brai , Terra Alta, César Martinell, 1917
![Page 62: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/62.jpg)
Caves Codorniu, per Josep Puig i Cadafalch, 1902-1915, Sant Sadurní d’Anoia
![Page 63: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/63.jpg)
Interior d’un pavelló de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau , Lluís Domènech i Muntaner, 1902-1913, Barcelona
![Page 64: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/64.jpg)
- Inspiració per al Modernisme
Casa Martí i Els Quatre Gats, per Josep Puig i Cadafalch, 1896, Barcelona
![Page 65: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/65.jpg)
Làmpada i finestrals Palau de la Música, per Lluís Domènech i Muntaner, Barcelona, 1905-1908
![Page 66: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/66.jpg)
Només la genialitat de Gaudí perfeccionà el gòtic català, eliminant els contraforts i traslladant les forces de les voltes a través d’ elements enguerxits derivats de la paràbola i la hipèrbola cap al voltam i als suports fins a l'ancoratge natural de l'obra arquitectònica, el sòl.
Cripta de la Colònia Güell
a Santa Coloma de
Cervelló, per Antoni
Gaudí, 1898-1917
![Page 67: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/67.jpg)
Cripta de la Colònia Güell segons el projecte original d’ Antoni Gaudí
![Page 68: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/68.jpg)
Temple expiatori de la Sagrada Família, per Antoni Gaudí, Barcelona, iniciat el 1885
![Page 69: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/69.jpg)
Temple expiatori de la Sagrada Família, per Antoni Gaudí, Barcelona,
iniciat el 1885
![Page 70: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/70.jpg)
EPÍLEG
El conjunt d'aquestes característiques de l’arquitectura gòtica són de caire nacional perquè, en essència, fora de la Corona d'Aragó, i llevat d'Occitània, no tenen eco, sinó en les terres d'una manera o altra influïdes per la cultura catalana i de les maneres d'ésser i de fer autòctones:
fruit d'un racionalisme funcional i constructivista que obté el màxim amb els mínims.
![Page 71: Arquitectura gòtica catalana](https://reader034.fdocuments.net/reader034/viewer/2022042700/5586a2aad8b42abf1f8b465f/html5/thumbnails/71.jpg)
BIBLIOGRAFIA
- BOFILL, Rafael M. L'arquitectura nacional de Catalunya. La menystinguda personalitat de l'arquitectura catalana gòtica. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1998 - A.A.V.V. El gòtic català. Avui diumenge, Barcelona, 1994 -DALMASES, Núria de. PITARCH, Antoni José. Història de l'Art Català. Volum III. L'art gòtic s.XIV-XV. Edicions 62, Barcelona, 1984
- A.A.V.V. Pere III, el Cerimoniós (1319-1387). Fundació Jaume I, Barcelona, 1987- http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia
- http://www.slideshare.net/histgeo345/catalunya-dins-la-corona-darag-11852865
- http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/08/larquitectura-gotica-catalana-i-la-seva.html