West Side StoryJerome Robbins i Robert Wise
Material didàctic de la pel· lículaRecomanada per a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO.
For
mac
ióen
llen
guat
ges
aud
iovi
sual
s
Drac Màgic
Sant Pere Mitjà, 66
08003 Barcelona
tel.: 93 216 00 04
fax: 93 215 35 19
correu electrònic:
www.dracmagic.cat
Amb el suport de:
3 Fitxa tècnica
3 Sinopsi
3 Objectius
4 Assaig
9 Propostes de treball
9 Glossari
í n d e x
2
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
Títol original: West Side StoryDirecció: Jerome Robbins i Robert WiseGuió: Ernest Lehman, sobre l’obrad’Arthur Laurents i Jerome RobbinsFotografia: Daniel L. FappMuntatge: Thomas StandfordMúsica: Leonard Bernstein amb lletres deStephen SondheimInterpretació: Natalie Wood, RichardBeymer, Russ Tamblyn, George Chakiris,Rita MorenoProducció: EUA, 1961Durada:152 minuts
Al West Side de Nova York dues bandes
de joves es disputen l’hegemonia: els
Sharks, procedents de Puerto Rico, i els
Jets, d’origen anglosaxó. Riff és el cap
dels Jets des que Tony va abandonar el
grup per treballar i dur una vida
tranquil·la. Bernardo capitaneja els
Sharks i es fa càrrec de la seva germana
Maria, acabada d’arribar a la ciutat. Una
nit, en un ball on coincideixen els dos
grups, Maria i Tony es coneixen i s’ena-
moren a primera vista. La seva història,
però, es veurà marcada per la rivalitat
entre Sharks i Jets, que no deixa de créi-
xer.
f i t x a t è c n i c a
s i n o p s i
3
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
L’estrena l’any 1961 de la pel·lícula West Side Story va
suposar tota una revolució dins del cinema musical, un
gènere que havia arribat a la saturació amb arguments gai-
rebé inexistents i cants i balls espectaculars desplegats a la
primera provocació. El film no reinventava el gènere, ni el
rescatava de la seva decadència, però la integració sense
precedents de cançons, dansa i narrativa col·locava el
cinema musical en la modernitat.
Un dels objectius serà, doncs, analitzar com West SideStory s’insereix dins del cinema musical, quines constants
de gènere posa en joc i què aporta de diferent. Mirarem de
o b j e c t i u s
desxifrar quines són les seves influències i referències
(musicals, literàries, cinematogràfiques i coreogràfi-
ques) i també analitzarem la seva complexitat i quina
és la seva vigència.
Serà interessant veure com estan plantejades les coreo-
grafies, analitzar les lletres de les cançons i com el film
adapta un argument tant conegut com el de Romeu iJulieta, de William Shakespeare. Precisament, la histò-
ria d’amor tràgic de l’autor anglès serveix als creadors
per parlar de conflictes socials presents en la societat
dels Estats Units dels anys 50 i 60.
Nous aires al cinema musical
A finals dels anys cinquanta del segle XX, el
gènere del cinema musical estava en un
moment de necessària renovació. Des de
l'inici del cinema sonor -amb un musical: Elcantor de jazz, el 1927- fins aleshores,
havien estat un anys esplendorosos per al
musical dins de la indústria de Hollywood.
L’últim gran èxit de taquilla havia estat
Cantant sota la pluja, de l'any 1952. Però,
d’aleshores ençà, semblava que el públic
estava saturat d’aquest tipus de superpro-
duccions de plantejament positivista i ama-
ble. D’altra banda, en aquells anys la televi-
sió va començar a posicionar-se com a
referent del consum audiovisual i oferia
continguts específics per aplegar el públic
familiar. Per tal de fer front a aquesta situa-
ció i fer taquilla a les sales de cinema, la
indústria cinematogràfica nord-americana
va considerar que necessitava noves histò-
ries i formats molt més espectaculars. Era
el moment d'una necessària renovació, en
part per la introducció de la televisió a les
llars i en part pel fet que moltes de les figu-
res clau de l'època daurada de Hollywood
començaven a jubilar-se.
De mica en mica, la indústria va incorpo-
rant gent jove amb talent que començarà a
empènyer amb força i a fer noves propos-
tes. Guionistes, directors i directores, actors
i actrius que comencen a qüestionar i
menysprear els vells mites i els gèneres
cinematogràfics més tradicionals. Els textos
teatrals i cinematogràfics comencen a inse-
rir expressions emergents de la cultura i la
societat nord-americanes de finals dels
anys 50, com el protagonisme de les ban-
des i grups juvenils, enfurismats amb el
seu entorn, i l’agreujament dels conflictes
ètnics en les grans ciutats. Aquest malestar
social i les informacions sobre enfronta-
ments entre grups de joves va ser la llavor
de l'obra teatral West Side Story, un musical
de Broadway amb llibret d'Arthur Laurens,
música de Leonard Bernstein, lletres
d’Stephen Sondheim i coreografia de
Jerome Robbins. Després del seu gran èxit
teatral, la productora independent Mirisch
Corporation en va adquirir els drets per fer-
ne una adaptació cinematogràfica. Jerome
Robbins també en va ser el coreògraf i el
codirector, juntament amb Robert Wise. La
pel·lícula va ser tot un fenomen i va aconse-
guir que el gènere musical revifés, posant
molt d’èmfasi en la dansa, molt estilitzada, i
en una trama realista i dramàtica que va
captivar un públic jove, que començava a
ser el protagonista de molts films de
Hollywood. Tot i la seva fórmula innovadora,
una de les claus del ressò que va tenir WestSide Story és precisament que es tracta
d’un musical i que s’inscriu, amb novetats i
girs, dins d’aquest gènere. Les ambivalèn-
cies i els contrastos de la pel·lícula van
generar crítiques diverses. El film incorpora
característiques idiosincràtiques del cinema
musical. No tan sols en el protagonisme de
la dansa i la música sinó també amb una
línia argumental més o menys previsible, la
de la història d'amor, carregada d'idealisme
i romanticisme, i en la construcció d’uns
personatges arquetípics. No obstant això, la
inclusió de la violència dins de la trama va
implicar canvis en la concepció estàndard
de les coreografies d’un film musical.
a s s a i g
4
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
Perquè el musical, com qualsevol altre
gènere cinematogràfic, western, cinema
negre, etc., està supeditat a unes determi-
nades regles del joc i a unes pautes de lec-
tura que sovint limiten les possibilitats
expressives dels films. Però també es tracta
d’un model que té una via de fuga en la
fantasia i en l’experimentació que altres
gèneres voldrien, des del moment en què
la trama més senzilla i quotidiana pot trans-
formar-se en un espectacle de música i
dansa. Construir aquests universos imagi-
natius, plens de màgia i de pur espectacle
no és senzill. I no tan sols a econòmica-
ment, és clar, sinó amb el propòsit d'acon-
seguir, generació rere generació, captivar
els espectadors i espectadores amb una
representació que pot ser realista, o no,
però que, amb la presència de la música i
el ball, sempre trencarà amb el naturalisme
i la versemblança. El cinema musical ens
proposa un viatge cap a una virtualitat, una
fantasia artificial. És clar que en el nostre
dia a dia ni sona una orquestra, ni ens
acompanya un cos de dansa mentre anem
a treballar, ni canvia la il·luminació al ritme
de les nostres accions i els nostres pensa-
ments. El gènere musical sublima aquesta
possibilitat i no “enganya”: és la ficció
menys tramposa perquè sempre desvetlla
l'artifici de la seva construcció. És per
aquest motiu, i per la seva connexió amb el
públic adolescent, que encara al segle XXI
pel·lícules com Moulin Rouge o HighSchool Musical són èxits de taquilla.
Quan la càmera balla
La pel·lícula West Side Story és l’adaptació
cinematogràfica del musical d’èxit que s’ha-
via estrenat a Broadway l’any 1957. Jerome
Robbins, creador del musical, director i
coreògraf, va ser també l’encarregat de dis-
senyar les coreografies per al film, alhora
que se’n va convertir en codirector junta-
ment amb Robert Wise. Aquest últim, que
també es va encarregar de la producció del
film, era un reputat i solvent director, amb
una variada trajectòria que l’havia portat a
dirigir pel·lícules bèl·liques com Las ratasdel desierto (1953), de ciència-ficció com
Ultimátum a la Tierra (1951), de terror com
El ladrón de cadáveres (1945) o de cinema
negre com La venganza de la mujer pantera(1944). Posteriorment, Wise també va dirigir
pel·lícules tan conegudes com Sonrisas ylágrimas (1965) o Star Trek, la película(1979), primera entrega cinematogràfica de
la popular sèrie televisiva.
El repte a l’hora d’adaptar el musical de
Broadway era gran, ja que el cinema té un
llenguatge propi i diferent al del teatre. El
cinema musical ja havia après, des dels
seus inicis, a construir-se de manera dife-
rent al teatre. El coreògraf i director Busby
Berkeley va ser el primer d’adonar-se que
un musical cinematogràfic era totalment
diferent a un musical sobre l'escenari. Al
cinema, tot es veia a través d'un únic ull: la
càmera. Així doncs, a l'hora de dissenyar
les coreografies de les pel·lícules musicals,
calia posar en joc moviments i angulacions
de la càmera poc usuals. D'aquesta mane-
ra, la càmera entrava a formar part de la
coreografia, a seguir els seus propis passos
de ball.
En el cas de West Side Story, la coreografia
dissenyada per Jerome Robbins feia neces-
5
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
sari un gran treball de planificació per al
rodatge. El que Robbins posa en joc és una
lluita de bandes a través de la dansa. El
llenguatge corporal dels ballarins busca
també una significació psicològica, i el tre-
ball físic dels actors i les actrius –el gest,
l’expressió corporal- en les escenes de grup
no es limiten al ball dels números musicals.
Tots els seus moviments parteixen d’un
exercici coreogràfic. La fusió de jazz i
ballet, quelcom innovador per al gènere
musical, serveix com a vehicle expressiu de
la pulsió de violència que vol transmetre la
pel·lícula, intrínseca en la societat nord-
americana de finals dels anys 50, sobretot
als barris més desafavorits de grans ciutats
com Nova York. Els moviments dels balla-
rins i ballarines, però també la manera com
estan rodats, ens transmeten aquesta força
i aquesta tensió.
En aquest sentit és paradigmàtica la prime-
ra seqüència de la pel·lícula, un número de
ball de vuit minuts de durada que intro-
dueix els espectadors i espectadores en el
territori que es disputen Jets i Sharks.
Sense necessitat de diàlegs, a través de la
música i la dansa, el film ens presenta les
dues bandes de joves enfrontades. El llen-
guatge físic dels ballarins té la seva corres-
pondència en la manera com està filmada
la seqüència, així com en el muntatge. Els
plans, de diferents escales, es combinen
amb talls, sovint bruscos, que van intro-
duint la tensió d'allò que se'ns està expli-
cant. A més, els moviments de càmera (trà-
velings, panoràmiques molt ràpides...)
acompanyen els personatges i ajuden a
ressaltar la distància que separa els mem-
bres d'un i altre grup. També és interessant
veure els diferents angles de càmera que
s'utilitzen, amb angulacions pronunciades,
tant picats com contrapicats, que tant aju-
den a veure la coreografia com a dibuixar
relacions entre els personatges. Així com la
creativitat a l'hora de planificar els enqua-
draments, que es recomponen una vegada i
una altra pel moviment dels ballarins, que
entren i surten de camp per qualsevol cos-
tat.
Pel que fa a la planificació, cal destacar
també la manera com comença la pel·lícula,
amb una sèrie de plans corresponents a vis-
tes aèries de l’illa de Manhattan rodades
des d’un helicòpter. Tot seguit, diferents
canvis de pla ens acosten progressivament
als carrers del barri, per acabar ensenyant-
nos un grup de joves que passen el temps
en un racó d’un solar convertit en pista de
bàsquet. I és que la ciutat de Nova York i
els seus carrers tenen també un paper pro-
tagonista a la pel·lícula, que, a diferència de
la major part dels musicals, busca una afi-
liació a la realitat, tot i l’ús de l’estilització
pròpia del gènere. El contrast entre les vis-
tes aèries i els plans més propers del grup
de joves ens mostren la dicotomia entre la
visió general de Manhattan i allò que real-
ment passa als carrers de la ciutat.
6
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
Tot plegat ens permet afirmar que WestSide Story utilitza al màxim el llenguatge
audiovisual per transmetre la riquesa de les
coreografies de Jerome Robbins, el conflic-
te latent en la història explicada i en els
personatges mateixos, en un espectacle
que combina música, ball, colors i movi-
ment, els elements propis del cinema musi-
cal.
Romeu i Julieta a Nova York
West Side Story ja va néixer com una posa-
da al dia del clàssic de Shakespeare
Romeu i Julieta. En aquest cas, però, l'en-
frontament entre les famílies dels Montesco
i els Capuleto es transforma en una lluita
entre les bandes rivals dels Jets (novaior-
quesos) i dels Sharks (porto-riquenys).
Enmig de les disputes pel domini del terri-
tori d'un barri de l'oest de Nova York es
desenvolupa la història d'amor entre Maria,
una jove acabada d'arribar de Puerto-Rico i
germana del líder dels Sharks, i Tony, un
ianqui exmembre dels Jets, que va decidir
deixar el grup a la recerca de noves oportu-
nitats a la vida.
En un principi, els autors del musical
(Robbins, Bernstein i Laurents) havien
plantejat la disputa entre uns Capuleto
jueus i uns Montesco catòlics, però les notí-
cies als diaris d'enfrontaments entre ban-
des porto-riquenyes i ianquis a Nova York
els va fer replantejar l'argument. D'aquesta
manera, West Side Story posava en joc
algunes de les preocupacions que comen-
çaven a sorgir en la societat nord-america-
na, els problemes relacionats amb bandes
juvenils i els enfrontaments amb les comu-
nitats immigrades.
Maria i Tony es troben per primer cop en
una festa. Aquesta trobada es presenta
com una expressió onírica: la parella queda
al centre de l'enquadrament, mentre tot allò
que hi ha al seu voltant es desenvolupa
fora de focus, desenfocat, alhora que es
tenyeix de vermell. Només ells dos impor-
ten, més enllà del rancor entre els dos
mons als quals pertanyen. Després del ball,
Tony va a trobar Maria a casa seva, i assis-
tim llavors a l'escena del balcó de l'obra de
Shakespeare, on el noi confessa el seu
amor a la jove, que procura que la seva
família no la senti. I encara trobem més
paral·lelismes, quan la parella simula el seu
casament a la botiga de teles on Maria tre-
balla, enmig dels seus desitjos per escapar
de la realitat que els envolta.
En aquest cas, l'amor de Maria i Tony topa
frontalment amb una societat que castiga
qualsevol intent de transgredir l'ordre social
i que veu amb mals ulls qui s'atreveix a
abraçar a algú o a alguna cosa que és “dife-
rent”. La jove parella intenta lluitar contra
els prejudicis i els estereotips racials, i el
seu destí tràgic es converteix en un toc d'a-
lerta per a aquesta mateixa societat que no
ha permès el seu amor.
D'altra banda, West Side Story va més enllà
de la història shakespeariana d'amor impos-
sible. La importància dels personatges
secundaris (Bernardo, Anita, Riff...) és vital
a l'hora de dibuixar la crítica social que pre-
tén fer el film. En aquest sentit, destaquen
les seqüències d'enfrontament entre les
dues bandes, però també la dels Jets amb
l'oficial de policia Krupke, on amb ironia els
joves es declaren “socialment malalts” i pro-
clamen que el seu comportament no és
sinó el resultat d'una “malaltia social” de la
qual ningú els pot curar. Sense deixar de
7
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
banda un dels números musicals més
recordats, ”America”, on s’enfronten dues
concepcions diferents del món: mentre les
joves porto-riquenyes canten que “els agra-
da ser a Amèrica”, una terra de llibertat i
oportunitats, els joves contesten “si ets
blanc a Amèrica”, posant en evidència els
prejudicis regnants en aquesta mateixa
societat.
Cal dir, però, que la pel·lícula també va
rebre crítiques en relació al dibuix que va
fer de la població porto-riquenya, insistint
en els estereotips que sovint s’utilitzen per
retratar la població llatina: els homes repre-
sentats gairebé com a delinqüents juvenils i
les dones virginals o apassionades. Com
assenyala Antonia Domínguez Miguela*:
“María representa a la inocente, pasiva y
virginal belleza latina mientras Anita es la
mujer caliente, felina, agresiva y espontá-
nea que representa toda la frivolidad y pro-
miscuidad de la mujer latina.” I a això se li
suma el fet que precisament el personatge
de Maria fos interpretat per l’actriu Natalie
Wood, actriu blanca d’origen anglosaxó.
DOMÍNGUEZ MIGUE-LA, Antonia. Esa ima-gen que en mi espejose detiene: La heren-cia femenina en lanarrativa de Latinasen Estados Unidos.Huelva: Universidadde Huelva, 2001.
8
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
9
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
Busby Berkeley (1895-1976): coreògraf i diector de
cinema musical en l'època clàssica de Hollywood,
molt conegut pels elaborats números musicals i les
coreografies calidoscòpiques en què necessitava
un nombrós cos de ball, principalment femení.
Picat: presa d’un pla amb la càmera dirigida de dalt
cap a baix.
Contrapicat: tipus de pla obtingut amb la càmera
situada sota del referent.
Angulació: relació que s’estableix entre el punt de vista
o posició de la càmera i els elements representats
dins el quadre. L’angle de l’enquadrament ve
determinat per la diferència angular entre el pla de
la mirada i el de la presa.
Panoràmica: moviment de la càmera al voltant del seu
eix. Si és de dreta a esquerra o viceversa s’anome-
na panoràmica horitzontal; si la rotació és de 360º
és una panoràmica circular. Quan és de dalt a baix
o al contrari es parla de panoràmica vertical.
Tràveling: moviment de la càmera quan es desplaça
sobre un mòbil. Segons el moviment de la càmera
un tràveling pot ser endavant, enrere, lateral, verti-
cal i circular.
g l o s s a r i
• Al web www.westsidestory.com/lyrics.php, clicant
l’opció “movie lyrics” en cada cas, hi trobareu les
lletres originals de totes les cançons de West Side
Story. Trieu-ne alguna i analitzeu-ne el significat.
Quins recursos expressius s’utilitzen? Quin to se’n
desprèn? Com és la música que l’acompanya? Us
imagineu la lletra amb un altre tipus de música?
• Els musicals de Broadway han estat una font recu-
rrent per al cinema musical de Hollywood. Busqueu
pel·lícules que adaptin una obra musical i analitzeu
quin tipus d’adaptació se n’ha fet per al cinema.
• El gènere musical ja no existeix com a tal en el cine-
ma. Tot i així, de tant en tant a la cartellera hi apa-
reix alguna pel·lícula d’aquest tipus. Feu una recer-
ca de pel·lícules musicals actuals. Quin tipus de
dansa o de música s’utilitza? Quins arguments ens
proposen? Quines semblances i diferències trobeu
amb West Side Story?
• Sovint dins del món del cinema es fa broma dient
que Shakespeare és el guionista més rendible que
ha tingut Hollywood. Podeu buscar altres adapta-
cions a la gran pantalla, més fidels o més lliures, de
les obres de l’escriptor anglès? Quina creieu que és
la vigència dels seus arguments? Com adaptaríeu
vosaltres la història de Romeu i Julieta en el context
social actual?
p r o p o s t e s d e t r e b a l l
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
f i t x a t è c n i c a
p r o g r a m a d e m à
De Broadway a Hollywood
Adaptar un musical d'èxit com era West Side Story va ser
tot un repte per a les persones responsables de la versió
cinematogràfica. Jerome Robbins era el creador i director
de l'obra, i quan se li va proposar participar només com a
coreògraf en l'adaptació a la gran pantalla va mostrar el
seu desacord. Per sort, es va arribar a un pacte, i Robbins
es va convertir en codirector juntament amb Robert Wise,
un realitzador amb una llarga i diversa experiència.
Un gran nombre de curiositats es poden destacar de la
versió cinematogràfica de West Side Story. Després de
mesos buscant els carrers més adients per al rodatge en
exteriors, es van trobar que els carrers previstos estaven
sent demolits per complet. Després d'un acord amb
l'Ajuntament, el rodatge es va poder fer, però es van haver
de refer les façanes dels edificis per retornar-les al seu
West Side Story
S i n o p s i
Al West Side de Nova York dues bandes de joves es
disputen l’hegemonia: els Sharks, procedents de
Puerto Rico, i els Jets, d’origen anglosaxó. Riff és el
cap dels Jets des que Tony va abandonar el grup
per treballar i dur una vida tranquil·la. Bernardo
capitaneja els Sharks i es fa càrrec de la seva ger-
mana Maria, acabada d’arribar a la ciutat. Una nit,
en un ball on coincideixen els dos grups, Maria i
Tony es coneixen i s’enamoren a primera vista. La
seva història, però, es veurà marcada per la rivalitat
entre Sharks i Jets, que no deixa de créixer.
Títol original: West Side StoryDirecció: Jerome Robbins i Robert WiseGuió: Ernest Lehman, sobre l’obrad’Arthur Laurents i Jerome RobbinsFotografia: Daniel L. FappMuntatge: Thomas StandfordMúsica: Leonard Bernstein amb lletres deStephen SondheimInterpretació: Natalie Wood, RichardBeymer, Russ Tamblyn, George Chakiris,Rita MorenoProducció: EUA, 1961Durada:152 minuts
estat inicial. El que si que va ser tota una sort és que la
calçada estigués excavada, ja que això va permetre a l'e-
quip col·locar la càmera a un nivell més baix que el carrer,
i així aconseguir una gran mobilitat en la filmació.
L'elecció dels actors i actrius també va ser curiosa, i ha
estat motiu de debat i de polèmica al llarg dels anys. I és
que els papers protagonistes, Tony i Maria, estan interpre-
tats per un actor, Richard Beymer, i una actriu, Natalie
Wood, que no sabien ni cantar ni ballar. La seva interpreta-
ció en les escenes dramàtiques i la popularitat de l'actriu,
però, van passar per sobre d'aquest requisit. El que es va
fer va ser doblar les seves veus en les cançons, de manera
que qui sentim quan canten Tony i Maria són Jimi Bryant i
Marni Nixon. Rita Moreno, que interpreta Anita, tampoc no
sabia cantar, però la seva força i capacitat en el ball li van
valdre el paper. Sembla, però, que en va aprendre, ja que
Moreno va seguir la seva carrera professional als escenaris
de Broadway.
Si l’èxit del musical havia estat indiscutible, l’estrena de la
pel·lícula no va ser menys. West Side Story va batre
rècords de públic a nombroses capitals d’arreu del món,
fins a l’extrem que a París va estar en cartell durant 5
anys. A més, va ser la guanyadora indiscutible de l’edició
de 1961 dels premis “Oscar”, enduent-se 10 estatuetes,
incloent millor pel·lícula, millor direcció, actriu i actor
secundaris, fotografia, vestuari, muntatge, so, direcció
artística i decorats i millor banda sonora de film musical.
Una banda sonora de luxe
Les cançons de West Side Story s’han convertit en veritables clàssics. Amb música de Leonard Bernstein i lletres de
Stephen Sondheim, temes com “America” qüestionen amb ironia el somni americà. Analitzeu-ne la lletra:
West Side Story Barcelona 2010 Material elaborat per:
Another girlCadillacs zoom in America.
Another girl Industry boom in America.
BoysTwelve in a room in America.
AnitaLots of new housing with more space.
BernardoLots of doors slamming in our face.
AnitaI’ll get a terrace apartment.
BernardoBetter get rid of your accent.
Anita and three girlsLife can be bright in America.
BernardoIf you can fight in America.
All girlsLife is all right in America.
All boysIf you’re all white in America.
(an interlude of WHISTLING and DANCING)
Anita and ConsueloHere you are free and you have pride.
BernardoLong as you stay on your own side. AnitaFree to be anything you choose.
All boys Free to wait tables and shine shoes.
BernardoEverywhere grime in America, Organized crime in America, Terrible time in America.
AnitaYou forget I’m in America.
(An interlude of MORE DANCING)
BernardoI think I go back to San Juan
AnitaI know a boat you can get on. BernardoEveryone there will give big cheer. AnitaEveryone there will have moved here.
Music by Leonard Bernstein, lyrics byStephen Sondheim. © 1956, 1957 Amberson Holdings LLCand Stephen Sondheim. Copyright rene-wed.Leonard Bernstein Music PublishingCompany LLC, Publisher.
AMERICAAnitaPuerto Rico, My heart’s devotion-- Let it sink back in the ocean. Always the hurricanes blowing, Always the population growing, And the money owing. And the sunlight streaming, And the natives steaming. I like the island Manhattan, Smoke on your pipe and put that in. Girls (chorus) I like to be in America, Okay by me in America, Everything free in America -
Bernardo For a small fee in America.
AnitaBuying on credit is so nice.
BernardoOne look at us and they charge twice.
RosaliaI’ll have my own washing machine.
JuanoWhat will you have, though, to keep clean?
AnitaSkyscrapers bloom in America.
Filmografia de Robert WiseStar Trek, la película (1979); Las dos vida de Audrey Rose (1977); Hindenburg (1975); La amenaza de Andrómeda (1971); Laestrella (Star!) (1968); El Yangtsé en llamas (1966); Sonrisas y lágrimas (1965); The Haunting: la mansión encantada (1963);Cualquier día en cualquier esquina (1962); West Side Story (1961); Torpedo (1958); ¡Quiero vivir! (1958); Mujeres culpables (1957);Helena de Troya (1956); Marcado por el odio (1956); La ley de la horca (1956); La torre de los ambiciosos (1954); Las ratas deldesierto (1953); Tempestad en Asia (1953); Trigo y esmeralda (1953); Ultimátum a la Tierra (1951); The house on Telegraph Hill(1951); Tres secretos (1950); Entre dos juramentos (1950); Sangre en la luna (1948); Born to Kill (Nacido para matar) (1947);Juzgado criminal (1946); El ladrón de cadáveres (1945); El regreso de la mujer pantera (1944).
Top Related