Les cases s’escalfaven amb brasers i amb estufes de ferro que anaven amb carbó; ah..., i les cuines també! Però, qui el venia? Doncs el carbo-ner. A la carboneria, que era la seva botiga, hi havia un munt de cabassos plens a

vessar de trossos negres, molt negres, de carbó. També s’hi trobaven tot de cistells

penjats a les parets: eren els que s’utilitzaven per repartir el carbó per les cases, pels

restaurants... Era una feina dura, però molt necessària.

vElls oficis: QuÈ se n`,ha fet de...?

vELLs oficis 2524 vELLs oficis

per gEmmA muLET

Clic... el llum de l’habitació s’encén, la foscor s’il·lumina. Clac... el llum s’apaga, la claror es fon. Que senzill! Però fa anys, i no pas tants, a

les cases no hi havia ni gas ni electricitat. Res de calefacció, ni d’escalfadors

per a la dutxa d’aigua calentona, ni de bombetes de baix consum!

Ja ho veieu, LA TEcnoLogiA, QuE cADA coP Ens ho PosA ToT més fàciL, s’EnDuu, A TALL DE ToRnA, ELs AnTics oficis. Així, amb un clic.

i, si no hi havia electricitat, com era que anaven els fanals del carrer, aquesta desfi-

lada de lluernes que, de nit i enllà de la finestra

de l’habitació, sembla que faci pampallugues?

D’entrada, cal dir que temps enrere els fanals

de l’enllumenat públic feien una llum molt, però

que molt fluixa, fluixeta i fluixíssima. eren fa-nals de gas, i la seva claroreta just es-

quinçava la foscor. Al capvespre, el senyor fanaler obria les aixetes de gas de cada fanal

i, amb un pal llarg acabat en una flama, encenia

el llum. De bon matí, així que el sol picava l’ullet

per l’est, el fanaler tancava l’aixeta del gas i els

fanals s’apagaven. Això sí, cap trapella no se li

avançava, deixant el veïnat a les fosques!

i, parlant d’estar a les fosques... us imagineu la costa sense cap far, al temps en què els vaixells no tenien radars ni gPs? Els

naufragis s’haurien triplicat, no, quintuplicat,

no, sextupl... Bé, deixem-ho córrer. La qüestió

és que des de molt antic que es feien senyals:

per avisar que arribaven pirates, perquè els ca-

pitans de vaixells sabessin si hi havia esculls...

Primer es feia ús de les fogueres, després d’altres fonts de llum, i qui s’ocupava del far era EL fARonER. Ara, però, els fars

són automàtics, i de faroner quasi no en queda

cap. Això sí, el que ens en queda és el record

gràcies a fantàstiques novel·les i poemes que

en parlen. com ara aquell tan bonic que diu:

“El faroner del cap de creus, encén el foc amb

llum de lluna..”, de miquel Desclot. Quina feina

més fantàstica, vetllar per la llum!

foto

grafi

es: J

oR

Di A

vià

foto

grafi

a: j

or

di p

an

ar

ed

a