1. Dificultats daprenentatge i trastorns del desenvolupament.
Tema 2.3
2. 1. DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE, ADQUISICI I EVOLUCI 2.
TRASTORNS DE COMUNICACI SEGONS EL DSM-IV. 3. DIFICULTATS EN
LADQUISICI DEL LLENGUATGE.
3. Ladquisici del llenguatge per part del xiquet es dna grcies
a... ...la comprensi dintercanvis comunicatius previs. Mitjanant ls
actiu en contexts dinteracci (Bruner, 1989).
4. El procs dadquisici del llenguatge requereix uns mecanismes
interns al propi xiquets(afsia), a ms a ms duna experincia
interactiva per a desenvolupar- se (Vctor dAveyron).
5. Dos etapes en el desenvolupament del llenguatge:
Prelingstica (fins els 10 mesos ms o menys). Escs valor
comunicatiu. Lingstica Desenvolupament semntic, 12-18 mesos
(holofrases) Desenvolupament sintctic, 18 24 mesos (parla
telegrfica) Expansi gramatical. Aspectes a estudiar en altres
assignatures de psicologia.
6. El desenvolupament del llenguatge pot donar-se amb diferents
ritmes devoluci. Per hi ha uns marges de normalitat. El
desenvolupament del llenguatge es retarda quan existeix un
desfasament en lelaboraci del mateix respecte a les edats normals
en que es donen les adquisicions sempre que no presenten trastorns
de laudici, deficincia intellectual, trastorns de la personalitat o
dificultats motores globals.
7. Per a tractar les dificultats en el desenvolupament del
llenguatge, vorem dos criteris: DSM-V Perspectiva descriptiva
Trastorns de la comunicaci (APA, 1995): Trastorn del llenguatge
Trastorn fonolgic. Trastorn de la fludesa dinici en la infncia
(quequeig). Trastorn de la comunicaci social (pragmtic). Trastorn
de la comunicaci no especificat. Se solen distingir: Dificultats de
la comunicaci. Dificultats del parlar. Dificultats del llenguatge.
Avantatge del DSM-V: ofereix criteris clars per a establir el
diagnstic (ja que no sempre est clar si hi ha un trastorn o no).
Aquesta classificaci es inexacta, ja que la majoria de dificultats
es poden enquadrar en vries categories a la vegada.
8. DSM V
9. Segons el DSM V, el Trastorn del llenguatge es caracteritza
per (seria equivalent a TEL o Disfsia): Limitaci quantitativa del
parlar. Vocabulari redut. Errors devocaci de paraules i vocabulari
(no utilitza les paraules adequades o no les recorda). Dificultat
per a aprendre paraules noves. Frases molt curtes i simples.
Estructures gramaticals limitades. Lent desenvolupament del
llenguatge. Ordenaci poc freqent de las paraules. Dificultat en
produir frases llargues.
10. A. Dificultats persistents en l'adquisici i s del
llenguatge en totes les seues modalitats (s a dir, parlat, escrit,
llenguatge de signes o un altre) a causa de deficincies de la
comprensi o la producci que inclou el segent: 1. Vocabulari redut
(coneixement i s de paraules). 2. Estructura gramatical limitada
(capacitat per a situar les paraules i les terminacions de paraules
juntes per a formar frases basant-se en regles gramaticals i
morfolgiques). 3. Deterioraci del discurs (capacitat per a usar
vocabulari i connectar frases per a explicar o descriure un tema o
una srie de successos o tenir una conversa). B. Les capacitats de
llenguatge estan notablement i des d'un punt de vista quantificable
per sota de l'esperat per a l'edat, la qual cosa produeix
limitacions funcionals en la comunicaci efica, la participaci
social, els assoliments acadmics o l'acompliment laboral, de forma
individual o en qualsevol combinaci. C. L'inici dels smptomes es
produeix en les primeres fases del perode de desenvolupament. D.
Les dificultats no es poden atribuir a una deterioraci auditiva o
sensorial d'un altre tipus, a una disfunci motora o a una altra
afecci mdica o neurolgica i no s'explica millor per discapacitat
intellectual (trastorn del desenvolupament intellectual) o retard
global del desenvolupament.
11. Segons el DSM V, el trastorn fonolgic es caracteritza per:
Incapacitat per a utilitzar els sons del parla esperables
evolutivament i propis de l'edat i idioma del subjecte (errors en
producci fonolgica, articulaci). Als 4 anys d'edat quasi tota la
pronunciaci hauria de ser intelligibles, mentre que als 2 anys de
doneu noms el 50% l's. Els xiquets amb trastorn fonolgic continuen
usant processos de simplificaci fonolgics immadurs passada l'edat
en la qual la majoria de xiquets poden produir les paraules
clarament. Definici equivalent a disllia.
12. A. Dificultat persistent en la producci fonolgica que
interfereix amb la intelligibilitat del parla o impedeix la
comunicaci verbal de missatges. B. L'alteraci causa limitacions en
la comunicaci efica que interfereix amb la participaci social, els
assoliments acadmics o l'acompliment laboral, de forma individual o
en qualsevol combinaci. C. L'inici dels smptomes es produeix en les
primeres fases del perode de desenvolupament. D. Les dificultats no
es poden atribuir a afeccions congnites o adquirides, com a parlisi
cerebral, problemes al paladar, hipoacsia, traumatisme cerebral o
altres afeccions mdiques o neurolgiques.
13. Segons el DSM V, el trastorn de la fludesa d'inici en la
infncia (ms comunament conegut com a quequeig o disfmia): Es
caracteritza per un problema en la fludesa i el ritme del parla.
Inclou freqents repeticions o prolongacions de sons o sllabes i un
altre tipus d'interrupcions, incloent paraules trencades (pauses
dins d'una mateixa paraula), bloquejos audibles o silenciosos,
circumloquis (paraules substituint a altres per evitar
pronunciar-les), paraules produdes amb un excs de tensi, i repetici
de paraules monosillbiques. Afecta en diferents contextos i
normalment s'agreuja quan hi ha especial pressi o estrs a l'hora de
comunicar (parlant davant una audincia, per exemple). Pot disminuir
o desaparixer en lectures orals, cantant, o parlant a objectes
inanimats o animals. Pot anar acompanyat de moviments motors
(picades d'ullet d'ulls, tics, tremolors, moviments del cap...).
Sol comenar entre els 2 i els 7 anys d'edat, podent ser el seu
inici tant progressiu com a sobtat. Entre el 65% i el 85% recupera
la fludesa del parla.
14. A. Alteracions de la fludesa i l'organitzaci temporal
normals del parla que sn inadequades per a l'edat de l'individu i
les habilitats de llenguatge, persisteixen amb el temps i es
caracteritzen per l'aparici freqent i notable d'un (o ms) dels
segents factors: 1. Repetici de sons i sllabes. 2. Prolongaci de so
de consonants i de vocals. 3. Paraules fragmentades (p. ex., pauses
enmig d'una paraula). 4. Bloqueig audible o silencis (pauses en la
parla, plenes o buides). 5. Circumloquis (substituci de paraules
per a evitar paraules problemtiques). 6. Paraules produdes amb un
excs de tensi fsica. 7. Repetici de paraules completes
monosillbiques (p. ex., Jo-Jo-Jo-Jo ho veig). B. L'alteraci causa
ansietat en parlar o limitacions en la comunicaci efica, la
participaci social, el rendiment acadmic o laboral de forma
individual o en qualsevol combinaci. C. L'inici dels smptomes es
produeix en les primeres fases del perode de desenvolupament.
(Nota: Els casos d'inici ms tard es diagnostiquen com a trastorn de
la fludesa d'inici en l'adult.) D. L'alteraci no es pot atribuir a
un dficit motor o sensitiu del parla, disfluncia associada a un
dany neurolgic (p. ex., ictus, tumor, traumatisme) o a una altra
afecci mdica i no s'explica millor per un altre trastorn
mental.
15. El trastorn de la comunicaci social (pragmtica) es
caracteritza per una dificultat primria amb l's pragmtic o social
del llenguatge i de la comunicaci, manifestat per dficits en la
comprensi i el seguiment de regles socials de comunicaci verbal i
no verbal en contextos naturals, canviar el llenguatge d'acord a
les necessitats de l'interlocutor o de la situaci. A causa que
l'habilitat pragmtica del llenguatge depn de l'adequat nivell de
desenvolupament en pronunciaci i llenguatge, aquest trastorn s rar
entre xiquets menors de 4 anys. A l'edat de 4 o 5 anys la majoria
de xiquets haurien de posseir adequada pronunciaci i habilitats
lingstiques com per a permetre identificar dficits especfics en la
comunicaci social. Alguns casos poden no manifestar-se fins a
l'adolescncia, quan el llenguatge i les interaccions socials es
converteixen ms complexes.
16. A. Dificultats persistents en l's social de la comunicaci
verbal i no verbal que es manifesta per tots els segents factors:
1. Deficincies en l's de la comunicaci per a propsits socials, com
saludar i compartir informaci, de manera que siga apropiada al
context social. 2. Deterioraci de la capacitat per a canviar la
comunicaci de manera que s'adapte al context o a les necessitats
del que escolta, com parlar de forma diferent en un aula o en un
parc, conversar de forma diferent amb un xiquet o amb un adult, i
evitar l's d'un llenguatge massa formal. 3. Dificultats per a
seguir les normes de conversa i narraci, com respectar el torn en
la conversa, expressar-se d'una altra manera quan no s's ben comprs
i saber quan utilitzar signes verbals i no verbals per a regular la
interacci. 4. Dificultats per a comprendre el que no es diu
explcitament (p. ex., fer inferncies) i significats no literals o
ambigus del llenguatge (p. ex., expressions idiomtiques, humor,
metfores, mltiples significats que depenen del context per a la
interpretaci). B. Les deficincies causen limitacions funcionals en
la comunicaci efica, la participaci social, les relacions socials,
els assoliments acadmics o l'acompliment laboral, ja siga
individualment o en combinaci. C. Els smptomes comencen en les
primeres fases del perode de desenvolupament (per les deficincies
poden no manifestar-se totalment fins que la necessitat de
comunicaci social supera les capacitats limitades). D. Els smptomes
no es poden atribuir a una altra afecci mdica o neurolgica ni a la
baixa capacitat en els dominis de morfologia i gramtica, i no
s'expliquen millor per un trastorn de l'espectre de l'autisme,
discapacitat intellectual (trastorn del desenvolupament
intellectual), retard global del desenvolupament o un altre
trastorn mental.
17. Aquesta categoria s'aplica a presentacions en les quals
predominen els smptomes caracterstics del trastorn de la comunicaci
que causen malestar clnicament significatiu o deterioraci en el
social, laboral o altres rees importants del funcionament per que
no compleixen tots els criteris del trastorn de la comunicaci o de
cap dels trastorns de la categoria diagnstica dels trastorns del
desenvolupament neurolgic.
18. Fins ara hem vist la definici de l'APA (DSM-V). Ara vorem
una classificaci molt popular per no tan rigorosa (aix s, la
utilitza quasi tot el mn): Dificultats de la comunicaci.
-Dificultats greus de comunicaci -Mutisme selectiu Dificultats de
la parla. -Disllies -Disglssies -Disrtries -Retard de la parla
-Disfmies Dificultats del llenguatge. -Afsia -Disfsia / TEL -Retard
Simple del llenguatge
19. Les dificultats greus de comunicaci sn els problemes
lingstics que collateralment acompanyen a problemes del
desenvolupament psicolgic, tals com l'autisme o la psicosi
infantil. El DSM V no inclou aquest trastorn perqu considera que
els autistes ja tenen suficient amb la seua etiqueta.
20. Absncia total i contnua de llenguatge en determinades
circumstncies o davant persones concretes, en xiquets que han
desenvolupat normalment el llenguatge, comunicant-se perfectament
en altres circumstncies o davant d'altres persones. Cal descartar
l'existncia del mutisme de base biolgica (lesions cerebrals,
sordeses profundes, o autisme). El problema de comunicaci es
vincula al context, la comprensi no est afectada i hi ha expressi
no verbal. El DSM-V ja no ho inclou com a trastorns de la
comunicaci, sin com a Trastorn d'Ansietat.
21. AQUESTA DIAPOSITIVA EST REPETIDA !!! Dificultats de la
comunicaci. -Dificultats greus de comunicaci -Mutisme selectiu
Dificultats de la parla. -Disllies -Disglssies -Disrtries -Retard
de la parla -Disfmies Dificultats del llenguatge. -Afsia -Disfsia /
TEL -Retard Simple del llenguatge
22. Les disllies sn trastorns d'omissi, d'addici, de substituci
o de deformaci en l'articulaci dels fonemes, causats per retards,
inadequats aprenentatges, inadequades praxis buco- fonatries,
escassa discriminaci auditiva, etc. Segons la causa que els
origina, les classifiquem en: evolutives, funcionals, orgniques i
audiogniques; encara que tamb poden donar-se per limitacions
cognitives o problemes psicosocials.
23. RGANS ARTICULADORS: a) El paladar s la volta dura que
constitueix el sostre de la boca. b) El vel del paladar es un
teixit penjant i bla situat darrere del paladar. Acaba en una punta
anomenada vula o campaneta. c) Els alvols sn els forats on estan
encaixades les dents; per en fontica aquesta paraula es refereix
nicament a les genives superiors, per la part de dins. s a dir, la
zona en que es recolza la llengua al pronunciar la ena. Actius:
llavis, llengua, dents inferiors, vel del paladar Passius: Dents
superiors, alvols superiors, paladar
24. Classificaci segons la causa: a. Disllies evolutives (o de
desenvolupament): sn els problemes d'articulaci que mostren els
xiquets ms menuts que no han completat el desenvolupament o
l'adquisici del llenguatge. El procs dadquisici del llenguatge no
ha finalitzat. Es dna en infantil. No preocupant. Desapareixen amb
l'edat. b. Disllies funcionals: trastorns d'articulaci de causa
desconeguda o dubtosa. Mal funcionament dels rgans perifrics del
parla, sense que haja lesi o malformaci dels mateixos. El xiquet
que la pateix no utilitza correctament aquests rgans a l'hora
d'articular un fonema a pesar de no existir cap causa de tipus
orgnic. La ms freqent. c. Disllies orgniques: sn els problemes
d'articulaci causats per lesions en els rgans implicats en el
parla: Disrtries (si hi ha alteracions de tipus motriu per lesions
en el sistema nervis). Disglssies (si hi ha malformacions en
l'aparell buco-fonatori: llavi lepor, fre, mandibular, palatines).
d. Disllies audiogniques: problemes d'articulaci originats per
dificultats auditives.
25. Diferncia entre so i fonema: El so fa referncia a lemissi
que es fa al parlar, s una entitat fsica per la vibraci de laire
quan passa per les cordes vocals i per la transformaci que pateix
eixa columna daire al seu transcurs per la boca i la cavitat nasal.
El fonema s una entitat abstracta i fa referncia al concepte que
tenim del so. s la imatge mental dun so. En la ment de qualsevol
parlant no hi ha ms que una /t/ o una /r/; encara que desprs, en la
realitat, hi ha moltes maneres de pronunciar-les. Eixa /t/ ideal i
nica s el que anomenem fonema.
26. Tipus de fonemes: Fonemes voclics: Quan articulem els sons
voclics, laire no troba obstacles en la seua eixida des dels
pulmons cap a lexterior. Fonemes consonntics: Consonant: sons que
es produeixen quan hi ha obstrucci de laire. En larticulaci dels
sons consonntics sempre hi ha un obstacle ms o menys gran que
impedeix eixir laire des dels pulmons a lexterior. Es classifiquen
per la modalitat darticulaci, el punt darticulaci i la
sonoritat.
27. Classificaci dels fonemes consonntics: a. Segons el mode
darticulaci: Segons la postura que adopten els rgans que produeixen
els sons. Oclusives S'uneixen dos rgans fortament per a impedir el
pas de l'aire durant un determinat temps cap a l'exterior. Si
intentem pronunciar-les sense una vocal ens adonarem que els rgans
impedeixen l'eixida de l'aire. /p/, /t/, /k/, /b/, /d/, /g/
Fricatives Dos rgans articulatoris estan molt prxims de tal manera
que l'aire cerca una eixida i en passar forma un soroll turbulent.
/f/, /s/, /j/, /y/, /z/ Africades Realitzen dos moviments o b es
llisquen d'un punt d'articulaci a l'altre. /ch/ Nasals La corrient
daire s expulsada per la cavitat nasal. /m/, /n/, // Laterals La
llengua es sita al centre superior de la cavitat bucal provocant la
eixida de laire per els laterals. /l/,/ll/ Vibrants La llengua
sapropa a algun dels rgans immbils i fa un moviment vibratori. /r/,
/rr/
28. Classificaci dels fonemes consonntics: b. Segons el punt
darticulaci: s el lloc on prenen contacte els rgans que intervenen
en la producci del so. c. Segons la sonoritat: Si les cordes vocals
vibren o no quan pronunciem el so. Tret rgans Exemples Bilabial Els
dos llavis. /p/, /b/, /m/ Llavidental Llavi inferior i dents
superiors. /f/ Interdental Llengua entre els dents. /z/ Dental
Llengua darrere dels dents superiors. /t/, /d/ Alveolar Llengua
sobre larrel dels dents superiors. /s/, /l/, /r/, /rr/, /n/ Palatal
Llengua i paladar. /ch/, /y/, /ll/, // Velar Llengua i vel del
paladar. /k/, /g/, /j/ Tret rgans Exemples Sord No vibren las
cordes vocals. /p/, /t/, /k/, /ch/, /z/, /s/, /j/, /f/ Sonor Vibran
les cordes vocals. /b/, /z/, /d/, /l/, /r/, /rr/, /m/, /n/, /ll/,
/y/, /g/
29. Disllies fontiques: consisteixen en errors articulatoris de
tipus motriu (erra i egga: ggatol) Disllies fonolgiques: es
produeixen tots els fonemes alladament per no sestableixen
contrastos de significat (pellica, ptan, tetfon) La diferncia s que
la fontica es produeix sempre, i la fonolgica noms en la parla
espontnia, per no quan es pronuncien alladament.
30. Disllia / trastorn fontic: En funci del fonema alterat rep
un nom o un altre. Disllia fontica Fonema alterat Lambdacisme /l/
Mitacisme /m/ Deltacisme /d/ Rotacisme /r/ Sigmatisme /s/ Betacisme
/p/ i /b/ Jotacisme /x/ Kappacisme /k/ ...
31. Disllia / trastorn fonolgic: Lalteraci es produeix a
nivells perceptiu i organitzatiu, s a dir, en els processos de
discriminaci auditiva, afectant als mecanismes de conceptualitzaci
dels sons i a la relaci entre significant i significat. Els errors
sn fluctuants, ja que el xiquet/a produeix b els sons allats, per
al pronunciar la paraula, els sons salteren.
32. Disllia / trastorn fonolgic. Errors tpics: Tipus Subtipus
Exemples: Substituci Substituir un so per altre, encara que sap
produir els dos Punt darticulaci Frontalitzaci Consonants
posteriors substitudes per anteriors. /k/ per /t/ totxe
Posteritzaci Consonants anteriors substitudes per posteriors. /b/
per /g/ agusar Mode de producci Oclusivitzaci Les consonants no
oclusives soclusivitzen. /s/ per /t/ cata Nasalitzaci Les oclusives
i laterals es produeixen amb so nasal. /t/ per /m/ fumbolista
Absncia de vibrants /r/ i /rr/ es produeixen sense vibraci. /rr/
per /g/ gatol Absncia lateralitzaci La /l/ es substitueix per /r/ o
/d/. /ll/ per /d/ dapis Assimilaci Assimila un so per altre prxim
Segons direcci Progressius El so anterior influeix en altre
posterior. tetfon Regressius El so posterior influeix en altre
anterior. blobus Deformaci de sllabes Reduir sllabes a lesquema C-V
Omissi Inicials Omissi del fonema o sllaba inicial. Avall Finals
Omissi del fonema o sllaba final. ganive Consonants intervocliques
Omissi de la consonant que va entre vocals. Tortua Reducci de
diftongs Omissi duna de les vocals que formen el diftong. Atobs
Simplificaci grups consonntics Omissi de la consonant en sllabes
travades o inverses. Totuga, tipes Addici A linici, en mig o final
de la sllaba Sagreguen elements a la sllaba, normalment per
facilitar travades i inverses. parat, per de prat Mettesis En
qualsevol lloc de la paraula Alteraci de la seqncia delements que
conformen la paraula. matela, per maleta
33. Est causat per lesions en el sistema nervis. Parlar lent,
amb to i volum irregular, articulaci defectuosa i respiraci poc
coordinada. Tret tpic del parlar dalguns subjectes amb Parlisi
Cerebral.
34. Problemes en la producci de fonemes que soriginen per
alteracions o malformacions fisiolgiques o anatmiques en els rgans
del parlar. Possibles disglssies segons l'rgan afectat (1 de 2):
rgan Alteraci Descripci Labials Llavi lepor Forat en el llavi
(normalment el superior). Diferents gravetats. Tractament quirrgic.
Fre labial Part interna del llavi unida a la geniva. Tractament
quirrgic. Parlisi Facial Normalment un costat de la cara
paralitzat. Electroestimulaci. Palatines Fissura palatina La
cavitat nasal i bucal estan unides degut a que el paladar est
dividit. La gravetat va en funci de l'rea afectada. Paladar ogival
Altura excessiva del paladar. Dificulta la respiraci nasal.
Linguals Anquiloglssia o fre lingual Uni entre la llengua i la
geniva inferior. Mobilitat lingual inferior a lo habitual.
Tractament quirrgic. Parlisi lingual Degut a lesi en el nervi
hipogls. Deformacions de la llengua Macroglssia (llengua molt
gran), microglssia (llengua molt menuda), esquizoglssia (llengua
dividida).
35. rgan Alteraci Descripci Mandibular Atrsia Mandbula inferior
reduda. Cara de pardal. Prognie Mandbula inferior lleugerament
prominent. Disostosis maxillofacial Malformaci mandibular que,
associades a altres alteracions constitueix el sndrome de
Franceschetti. Nasal Rinollia oberta Les vocals es pronuncien amb
ressonncia nasal. Rinollia tancada Es pronuncien mal les consonants
nasals. Dentals Disposici Dents apilades, amb formes rares
Ortodncia Absncia Dificulta el bufar i la realitzaci de la /s/.
Possibles disglssies segons l'rgan afectat (2 de 2):
36. Desfasaments cronolgics d'importncia en el sistema fonolgic
que no afecten als mbits morfo-sintctics i semntics. Afecten de
forma global a la producci de fonemes. El nen pronuncia com ho
faria altre d'una edat inferior i el seu desenvolupament fonolgic s
ms lent. Pot deure's a: trastorns de l'mbit afectiu, a privacions
de l'estimulaci oral adequada dintre de l'ambient de criana, a
malalties perllongades durant l'edat corresponent al primer cicle
de l'educaci infantil (0-3 anys), a problemes de coordinaci
muscular, etc.
37. Les disfmies afecten a la fludesa de la parla i
consisteixen en alteracions del ritme i la melodia, per repeticions
i bloquejos (quequeig). No s el mateix que la taquifmia (alteraci
en ordre i velocitat del parla), per precipitaci. Tipus de disfmia:
Disfmia de desenvolupament: s molt com en els nens a l'edat en la
qual comencen a organitzar el seu llenguatge i volen parlar ms rpid
del que poden (3 anys). Es supera sense intervenci. Disfmia tnica:
es caracteritza per bloquejos a l'emetre la paraula. Els bloquejos
s'originen per espasmes que immobilitzen la musculatura implicada
en l'emissi de la veu. El parla s entretallada. (la p, paraula que
v, vull dir...). Disfmia clnica: es caracteritza per la repetici
involuntria i convulsiva d'una sllaba en una paraula (generalment,
la primera) o d'una paraula dintre d'una frase. Com a conseqncia,
la parla s repetitiva. (la la la pa, pa, pa, paraula que vu vu vull
dir...). Disfmia mixta: inclou aspectes de la disfmia tnica i de la
disfmia clnica.
38. ATENCI! S LA SEGONA VEGADA QUE AQUESTA DIAPOSITIVA EST
REPETIDA !!! Dificultats de la comunicaci. -Dificultats greus de
comunicaci -Mutisme selectiu Dificultats de la parla. -Disllies
-Disglssies -Disrtries -Retard de la parla -Disfmies Dificultats
del llenguatge. -Afsia -Disfsia / TEL -Retard Simple del
llenguatge
39. Distorsions en la comprensi i/o en la producci del
llenguatge en persones que ho parlaven i ho comprenien normalment.
Solen ser degudes a lesions cerebrals (traumatismes, accidents
vasculars, tumors, etc.), per shan mantingut sense alterar els
rgans receptors o emissors i les capacitats intellectuals.
40. Tipus dafsies (classificaci controvertida): Localitzaci
Tipus Descripci Lesions limtrofs a les rees corticals del
llenguatge Afsia de conducci Afecta connexi Broca - Wernicke.
Comprn el llenguatge per no repeteix. No coordina. Afsia amb anmia
Ms freqent i lleu. Dificultat en la denominaci, junt a una expressi
fluida. Tenir la paraula en la llengua. Afsia transcortical motora
Repeteixen correctament qualsevol enunciat. Per amb problemes al
parlar. Afsia transcortical sensorial Repeteixen correctament
qualsevol enunciat. Per amb problemes al comprendre. Lesions en les
rees corticals del llenguatge (les ms clssiques) Afsia de Broca o
afsia dexpressi. Afecta a lexpressi. Parla telegrfica. Afsia de
Wernicke, afsia de recepci. Afecta a la comprensi. Parla fluida per
sense sentit (logorrea). Afsia global Comprensi i expressi
afectades. Verbalitzacions estereotipades. Possibilitat de
mutisme.
41. Afsia de Broca o Expressiva: La lesi es produeix en la
circumvoluci frontal inferior de l'hemisferi esquerre del cervell
(rea de Broca). Es caracteritza per: - Dficit de lexpressi del
llenguatge, no estant compromesa la comprensi. - Construcci de
frases duna o dos paraules, pel que el llenguatge s agramatical i
telegrfic. - En la seua variant ms severa, el subjecte perd tota
capacitat de parlar, lectura en veu alta o repetici. - En lectura i
escriptura lafectaci s equivalent a la problemtica amb l'expressi.
- La comprensi del llenguatge no t per qu estar afectada. - El
pacient s conscient de la seua limitaci. Afsia global: La lesi ha
destrut gran part de las rees del llenguatge de lhemisferi
dominant. Afecta tant a l'rea de Broca com a la de Wernicke.
Caracteritzada per: - Afectaci greu de les capacitats de comprensi
i expressi del llenguatge. - Possible aparici de mutisme. - La
construcci de frases i la repetici s impossible. - La comprensi s
lleugerament millor que lexpressi. - La lectura i lescriptura
presenten una afectaci total. Afsia de Wernicke o de recepci: Es
localitza en la part posterior de la primera circumvoluci temporal
de lhemisferi esquerre. Caracteritzada per: - Escassa comprensi de
paraules, acompanyada dun deficient llenguatge expressiu. -
Llenguatge abundant per inintelligible. - El subjecte no s
conscient del seu inadequat llenguatge. - Dificultat per a
denominar objectes. - Afectaci de l'escriptura i la lectura.
42. La disfsia o TEL s una dificultat greu o molt greu per
l'adquisici del llenguatge, a ms a ms duna llarga duraci en les
seues dificultats. s a dir, trastorns profunds que afecten a
l'adquisici del llenguatge i que distorsionen l'adquisici i la
comprensi. Diagnstic normalment a partir dels 5 anys. s un tema que
suscita gran controvrsia. Abans Ara Disfsia TEL Ents com afsia
congnita o de desenvolupament. + o - equivalents Concepte que
engloba subtipus que aparegueren per a precisar la disfsia.
43. Criteris diagnstics: Puntuacions en escala verbal de tests
-1,25 desviaci tpica. CI >85. Dificultats en el parlar,
adquisici fonolgica molt lenta, repeticions costoses. Lxic limitat
amb problemes devocaci. Evoluci sintctica molt lenta, juxtaposici.
A nivell pragmtic, llenguatge unit a les accions, no conten o
comenten fora de context.
44. Gran variabilitat i heterogenetat. La classificaci dels
subtipus de TEL aportada per Rapin i Allen s la segent: Trastorns
de la vessant expressiva: Trastorns de la programaci fonolgica.
Fludesa en producci per articulaci distorsionada. Comprensi normal.
Dispraxi verbal. Rona articulaci. Enunciats 1 o 2 paraules que no
millora amb repetici. Trastorns de comprensi i expressi: Trastorn
fonolgic - sintctic. Fludesa verbal pertorbada. Sintaxis deficient.
Comprensi millor que expressi. Bon vocabulari. Agnsia auditiva -
verbal. Comprn mal llenguatge oral per bons gestos. Mala fludesa i
articulaci verbal. Trastorns del procs central del tractament i de
la formulaci: Trastorn semntic - pragmtic. Llenguatge ms o menys
normal, per comprensi literal i no sadapta a la interacci amb
interlocutor. Trastorn lxic - sintctic. Sintaxis pertorbada,
problemes evocaci paraules, Rona comprensi denunciats, bona de
paraules.
45. Desfasament en lelaboraci del llenguatge en relaci a la
cronologia habitual de les adquisicions lingstiques. El llenguatge
apareix ms tard de lo habitual i lentament. Afecta de manera
homognia als aspectes morfolgics, sintctics, fonolgics i semntics.
Diagnstic entre 2 i 6 anys. Si als 6 anys continua, possible
transici a Disfsia o TEL.
46. Criteris: Producci espontnia inintelligible. Es prolonga la
parla infantil. Abunden infinitiu gerundi i participi, errors de
concordana. Frases curtes, juxtaposici dels elements sense
connectors. Vocabulari molt redut i amb poca precisi (paraules
genriques). Dificultats de percepci i memria auditiva. Comprensi
millor que expressi. Retard motor. Mala lateralitat.