SEMINARIS D’EDUCACIÓ VIRTUAL
Creant Històries DigitalsI Jornada sobre els usos educatius dels relats
digitals multimedials
Citilab, Cornellà de Llobregat (Catalunya)
17 de febrer de 2011
Organitzadors:
Observatori de l'Educació Digital de la Universitat de Barcelona i Citilab de Cornellà
http://edulab.projectescitilab.eu - http://greav.ub.edu/[email protected]
Relacions recíproques entre competències lingüístiques i
tecnologia digital
Primer cicle Educació Primària
Exemples de l’escolarització inicial
Ana Teberosky
OED - UB
Pregunta: “Què vol dir aprendre a ser lletrat a
l’era digital?”Tres components de la pregunta:
aprendre, lletrat i digital
Aprenentatge: actiu, constructiu, acumulatiu,
amb objectius, en un context social i físic específic
(situat), multisensorial
Lletrat: freqüentació amb textos, lectors, influència
de la llengua i la cultura escrita
Digital: referència només als multimèdia
Exemple de Narració(Classe de Primer, CEIP Lavinia, Les Corts,
prof. Laura Pareja)
Sóc el més ben plantatde Mario Ramos
Llistes d’adjectius
Llistes d’adjectius Produccions dels alumnes
Produccions dels alumnes
Produccions dels alumnes: Storyboard
Produccions dels alumnes: Storyboard
Produccions dels alumnes: L’escenari
Produccions dels alumnes: Les fotografies
Produccions dels alumnes: Les fotografies
Elements Multimodals
Dibuixos de l’autor
Textos alumnes
Dibuixos alumnes
Esquema del guió
Manipulació d’objectes
Muntatge amb plastilina i objectes
Fotos
Textos pels diàlegs
1. Lectura en veu alta i visualització del text
(professora, PPT, pissarra digital)
2. Personatges
(extracció per escriure textos (adjectius) de caracterització)
3. Story board amb dibuixos
(estructura del conte que es recupera de la memòria)
4. Crear l’escenari amb manipulació dels objectes
5. Re-visitar les escenes per fer fotografies
6. Escriure els diàlegs amb textos per explicar
escenes visuals
Procés de construcció
Tipus de coneixement
Conèixer què (declaratiu o conceptual)
Conèixer com (procedural)
Conèixer per què (experimental)
Conèixer qui (personificat)
Conèixer on i quan (circumstancial)
Tipus de representació
Què fa? (recuperació amb esquema)
Què diu? (recuperació amb llenguatge)
Com és? (text i dibuix)
On i quan? (text i dibuix, fotos, vídeos,
animació)
De tipus híbrida, d’interfase, entre oral i escrit, que integra llegir i
escriure, lectura i producció, autor i audiència, textos i dibuixos, entre paper i digital
Amb noves possibilitats de configuració, de disseny, d’edició, de
manipulació de textos i il·lustració (afegir, separar, senyalar, disposar, reduir, etc.)
Amb disposició de textos i de il·lustracions no lineal ni contingent
És reciclable: amb interacció sobre el propi producte o sobre el
producte d’una altra persona
Té muntatge: no parteix de zero sinó que es pot ajuntar peces
preexistents, es pot combinar medis, etc.
De forma simultània: el medi digital permet integrar
simultàniament: text, imatges, elements gràfics no textuals, recursos sonors, gravació de veu, animació, etc.
(Handler Miller, 2008)
Multimèdia (entre paper i digital)
Els components dels multimèdia
Ofereixen situacions autèntiques
(films, vídeos, etc.)
Motiven i situen a l’alumne en un
context social i físic
Presenten informació multimodal
Permeten l’observació, la manipulació i
la comprovació dels resultats
(Schnotz & Bannert, 2003)
Multimèdia és un context nou de presentació de la informació,
però ... Sense referència als aspectes tècnics (aparells,
recursos informàtics, etc.), sinó
És un nou format semiòtic
(o de representació en textos, imatges i gràfics)
Amb modalitats sensorials integrades (visual,
auditiva)(Mayer, 2005)
Però el processament del llenguatge natural i de la
MT és seqüencial
Multimèdia integra ....
Això que l’escriptura havia separat:
Escriptura separa:
oral/escrit producció/recepció
gràfic/sonor enunciació/enunciat
ull/veu discurs/text
(Akermann, 2004)
Locutor Enunciat Audiència
(oral: relació directa)
Escriptor Text Lector
(escrit: relació indirecta)
Separada, l’escriptura va donar lloc al
text (objecte separat):
El text fixa el llenguatge en l’espai i en el temps
Com objecte rep vàries formes d’anàlisi lingüístic
El text està subjecte a revisions
Com a subjecte en revisió es converteix en un
instrument de pensament
(Olson, 2010)
Després es va fusionar…
Fusions, integracions:
L’oralitat secundària és el resultat de la fusió
entre oral/escrit, és a dir una nova forma
d’oralitat sostinguda per l’escrit (Ong, 1982)
L’àlbum és una integració entre text i
il·lustració: la informació s’expressa per aquestes
dues vies (o el còmic)
I en relació a l’E/A inicial?
S’han presentat el formats semiòtics separats en:
Seqüències:
Molts dels formats abans mencionats s’han localitzat
dins d’una seqüència de desenvolupament i didàctica
S’ha demostrat que no hi ha seqüència evolutiva: - Gestos i imatges abans de paraules- Representació externa com expressió d’una representació interna- Lectura abans d’escriptura- Lletres abans d’escriure- Llibres amb dibuixos i sense textos abans que llibres amb textos- Primer desxifrar i després comprensió- Primer competència i després performance, etc.
Multimèdia requereix un model d’E/A diferent
Vàries teories s’han proposat per explicar com traslladar informació digital (textos, vídeos, fotos, narració, diagrames) a un model mental integrat
(Mayer, Schnotz, Paivio, Baddeley, Coll)
Coincideixen en: dues formes de representació, processament limitat i seqüencial, aprenentatge actiu i complementària informació
1. Dues formes de representació: icònica i lingüística
icones, símbols que s’assemblen a això que representen,
signes que representen per convenció (Morris, 1938, citat en Olson, 2010).
(la presentació i el processament són diferents, , la modalitat i el format semiòtic, també. Pot haver complementació, no fusió)
Dues formes amb funcions diferents
2. Dues modalitats: oral/escrit es poden fusionar en l’oralitat secundària
(pensar la parla i l’escrit en termes del sistema d’escriptura, pot
haver fusió, Ong, 1982)
3. Dues activitats sobre el mateix objecte: escriure a partir de llegir, reescriptura
(els textos són reciclables: sobre el producte d’una altra persona)
Multimèdia en Educació inicial i aprenentatge de la llengua
4. Dos processos amb inversió de la seqüència:
performance before competence
Actuació abans de assolir les competències, és un patró
d’adquisició
(Gee, 2003; Tomasello, 2003)
5. Dues fonts d’informació: output as input
Fins fa poc l’output s’entenia com un producte, com sinònim
del que havien après, ara s’entén com part del procés i de l’acte de produir (llenguatge, dibuixos, fotos)
(Swain, 1985; Tomasello, 2003)
6. Més de dos: fer intervenir també la manipulació d’objectes i d’artefactes
Fer (i pensar) es confronta amb els resultats de les accions,
pot haver aprenentatge a partir de les conseqüències
(Harel & Papert, 1991)
7. Una interactivitat o tornar sobre sí mateixCom re-visitar la pròpia producció, metacongnició
(Schnotz & Bannert, 2003)
8. Una certa homologació entre la forma visual i altra aspecte
Com en el cas del còmic (preferit entre els nens, segon ICDL, Collen, 2006)
És el sentit de facilitació recíproca entre llengua imultimèdia
Referències bibliogràfiques
Akermann, E. (2004). Constructing knowledge and transforming the world. In M. Tokoro & L. Steels (Eds.). A learning zone of one’s own: Sharing representations and flow in collaborative learning (1-37). Amsterdam: IOS Press.
Coll, C., Engel, a. & Bustos, A. (2007). Los entornos virtuales de aprendizaje basados en la representación visual del conocimiento. En C. Coll & C. Monereo (Eds.). Psicología de la educaciónvirutal: Aprene y enseñar con las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Madrid: Morata.
Collen, L. (2006). Digital and Traditional Storytimes Research Project. Using Digitized Picture Books for Preschool Group. Storytimes. Children and Libraries, 8-18.
Gee, J. P. (2003). What video games have to teach us about learning and literacy. New York: Plagrave Macmillan.
Harel, I., & Papert, S. (Eds.). (1991). Constructionism. Norwood, NJ: Ablex.
Mayer, R. (2005). Introduction to multimedia learning. En R. E. Mayer (ed.). Cambridge Handbook of Multimedia Learning (1-16). Cambridge: Cambridge University Press.
Schnotz, W. & Bannert, M. (2003). Construction and interference in learning from multiple representations. Learning and Instruction, 13, 141-156.
Swain, M. (1985). Communicative competence: some roles of comprehensible input and comprehensible output in its development. En S. Gass & C. Madden (Eds.). Input and Second Language Acquisition (235-253). Rowley, Mass. Newbury House.
Tomasello, M. (2003). Construing language. Harvard: Cambridge University Press.
Teberosky, A. (2011). Relacions recíproques entre competències lingüístiques i tecnologia digital. Primer cicle Educació Primària, exemples de l’escolarització inicial (presentació). A: Creant Històries Digitals. I Jornada sobre els usos educatius dels relats digitals multimedials. Cornellà de Llobregat: Observatori de l'Educació Digital de la Universitat de Barcelona & Citilab.
Top Related