El llibre El meu primer atles per al 3r curs de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S.A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT Esther Echevarría Soriano Aurora Moral Santa-Olalla Félix Román Escutia María Rosa López Pérez
IL·LUSTRACIÓ Quino Marín Márquez
EDICIÓ Raquel Rubalcaba Bermejo María Rosa López Pérez
DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero
PRIM
ÀR
IA3
Ciències Socials
El meu primer atles
Com es fan els mapes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Els elements d’un mapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
El relleu del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Les costes del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Els rius del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Els paisatges del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Les ciutats del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Els treballs al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Les festes del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Grans monuments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Índex
Com es fan els mapes?Els mapes ens serveixen per a conéixer el planeta en què vivim: quines parts són terra i quines són aigua.
A més, ens mostren quina forma tenen els continents, els països que hi ha, com és el relleu…
Les imatges dels satèl·litsLa cartografia és la ciència que estudia i elabora mapes. Per a fer els mapes és recomanable allunyar-se de la Terra i vore-la des de dalt. Per això, s’han llançat a l’espai aparells anomenats satèl·lits artificials. Són màquines que no aterren en cap lloc. Floten i giren al voltant del nostre planeta.
Des d’allà dalt es veu molt bé la Terra. Per això, els anomenen ulls del cel.
Equador
915334_p04_h01_planisferio_ sicoMATRIZ
AMÈR ICA
O C E À
PACÍF IC
OCEÀ
ATLÀNTIC
EUROPA
O CE À G L AC IA L À RT IC
O CE À
ÍN D IC
ÀFR ICA
OCEANIA
ANTÀRT IDA
O CE À G L AC IA L A NTÀ RT IC
ÀS IA
Altes
Baixes
Molt baixes
ALTITUD DE LES TERRES
Molt altes
N
S
EO
O CE À
PACÍF IC
0 1.900
quilòmetres
4
915334_p05_h01_africa_vegetacion
PAISATGES D’ÀFRICA
Selva
Bosc tropical
Estepa
Sabana
Desert
Boscmediterrani
Alta muntanya
N
S
EO
0 900
quilòmetres
La informació dels satèl·litsEls satèl·lits envien informació sobre la Terra contínuament. Gràcies a aquestes dades disposem d’imatges molt exactes del nostre planeta, com aquesta que mostra el continent d’Àfrica.
Del satèl·lit al mapaA partir de les fotografies que envien els satèl·lits, es fan mapes on s’escriuen els noms dels mars i oceans, de les muntanyes, de les planes…, per identificar cada element.
La informació dels mapesCom que en els mapes no caben tots els arbres que hi ha en un bosc o totes les muntanyes d’una serralada, s’hi utilitzen taques de colors. Per exemple, una taca blava representa un llac o el mar; una taca verda pot mostrar la selva; una de groga, el desert…
ATLES
Massísd’Ahaggar Massís
Massís del
Camerun
de Tibesti
Massís
Drakensber
g
DESERTDE LÍBIAD E S E R T
D E LS À H A R A
ALTIPLÀ
DE DARFUR
PENÍNSULADE SOMÀLIA
Madagascar
DESERTDE
KALAHARI
Mar Mediterrani
OCEÀ
ATLÀNTIC
OCEÀÍNDIC
IllesCanàries
Golfde Guinea
Cap deBona Esperança
CapGuardafui
Ma
r Ro
ig
Can
al d
e
Moç
ambi
c
Rift
Valle
y
d’Etiòpia
ALTIPLÀDE BIÉ
Mun
t. M
itum
ba
Altes
Baixes
Molt baixes
ALTITUD DE LES TERRES
Molt altes
N
S
EO
0 900
quilòmetres
915334_p05_h05_africa_�sicoMATRIZ
5
Els elements d’un mapaEls mapes utilitzen diferents elements per a informar del terreny que representen: els textos, la llegenda, l’escala i la rosa dels vents.
OCEÀ ATLÀNTIC
Portsprincipals
Aeroportsprincipals
Bilbao
Madrid
Barcelona
Mar Cantàbric
OCEÀ
ATLÀNTIC
FRANÇA
ANDORRA
PO
RT
UG
AL
MARROC
València
Alacant
Cartagena
Algesires
Palma
M a r M e d i t er r a
n i
915334_p06_h02_aeropuertos_matriz
Eivissa
Sevilla
Màlaga
Tenerife
GranCanària
Lanzarote
Fuerteventura
Vigo
la Corunya
Gijón
Santander
CadisAlmeria
CeutaMelilla
ILLESCANÀRIES
Huelva
0 85
quilòmetres
N
S
EO
La rosa dels ventsÉs un dibuix on s’indiquen els punts cardinals: nord (N), sud (S), est (E) i oest (O). Serveix per a orientar-nos i saber en quin punt cardinal es troba cada element del mapa.
La llegendaLa llegenda conté l’explicació dels símbols i colors que ixen en el mapa. És un element fonamental per a interpretar els mapes.
L’escalaL’escala indica el nombre de vegades que s’ha reduït el terreny representat en el mapa respecte de la realitat.
Els textosEls textos són molt importants, perquè ens informen dels llocs que s’inclouen en el mapa: mars, localitats, països, cadenes muntanyoses, ports, rius i llacs…
6
Com es representa l’escala?L’escala es pot representar de dues maneres: de forma gràfica i de forma numèrica.
L’escala gràfica
És una línia recta d’1 centímetre. Les xifres indiquen quant representa aquest segment en la realitat.
0 120
quilòmetres
Aquesta escala indica que 1 centímetre en el mapa equival a 120 quilòmetres en la realitat.
L’escala numèrica
Es representa mitjançant dos números separats pel signe de la divisió. El primer expressa la distància en el mapa en centímetres i el segon expressa aquesta distància en la realitat.
Observa aquest exemple:
1;120.000
Aquesta escala numèrica indica que 1 centímetre del mapa equival a 120.000 centímetres en la realitat.
Com calcular distàncies amb l’escala?Per a calcular la distància real entre dos punts d’un plànol o un mapa, cal seguir aquests passos:
1 Fixar-se en l’escala. En aquest cas, és una escala gràfica en què 1 centímetre del plànol equival a 20.000 centímetres en la realitat.
2 Amb l’ajuda d’un regle, es mesura la distància en línia recta que hi ha entre dos punts seleccionats; en l’exemple de la dreta, entre el pont i el llac.
3 Finalment, es multipliquen els centímetres que hi ha entre aquests dos punts en el mapa pels centímetres a què equivalen en la realitat.
Com que les distàncies llargues no es donen en unitats tan xicotetes com el centímetre, es passa el resultat a metres o quilòmetres.
0 20.000 cm
Per exemple, l’escala indica que 1 centímetre del mapa equival a 20.000 centímetres en la realitat. La distància que hi ha en el mapa entre el pont i el llac és de 2 centímetres, que equivalen a 40.000 centímetres en la realitat (2 x 20.000 = 40.000), és a dir, 400 metres.
7
El relleu del mónAl món trobem formes del relleu molt variades. Hi ha muntanyes molt altes. A Àsia, es troba la serralada més elevada del món; s’anomena l’Himàlaia. En canvi, altres llocs, com els Països Baixos, a Europa, estan a tan poca altitud que els habitants han de fer dics perquè no els inunde el mar.
A
AMÈRICA
Grans Planes
Plana Amazònica
ALTIPLÀ DEL BRASIL
APALATXES
ATLES
Denali (6 .149 m)
Aconcagua (6 .962 m)
La P
amp
a
OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ
ATLÀNTIC
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
SE
RR
ALA
DA
DELS
AN
DE
S
MU
NT. R
OC
AL
LO
SE
SS
IERRA M
ADRE
Plana de Sibèria
ALTIPLÀ DEL TIBET
ANTÀRTIDA
Gran Plana Europea
ALTIPLÀ DE BIÉ
ALTIPLÀ D’ANATÒLIA
CAUCAS
ALPS
Kilimanjaro (5 .895 m)
Elbrus (5 .642 m)
ÀFRICA
EUROPA
Desert d’Aràbia
Desert del Namib
Desert del Sàhara
MarMediterrani
OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC
Equador
N
EO
S
A
ZAGROS
UR
AL
S
DRAKENSBERG
8
Planes guanyades al marEls Països Baixos tenen un relleu molt pla. Bona part de les planes d’aquest país han sigut guanyades al mar i s’han construït uns dics perquè no s’inunden. Per això, la major part del terreny està situat a menys de cinc metres d’altitud. Comprens ara per què s’anomenen Països Baixos?
El cim del mónEs diu el front del cel o la mare de l’univers perquè l’Everest és la muntanya més alta del planeta. Els valents escaladors i escaladores que arriben al seu cim poden sentir, sens dubte, que toquen el cel.
La muntanya rojaAustràlia és un dels països més plans del planeta. Els viatgers que s’endinsen en les seues immenses planes a penes voran canvis en el paisatge. Però poden trobar-hi sorpreses, com Ayers Rock, una enorme roca que al capvespre es torna roja com el foc.
OCEANIA
OCEÀ
PACÍFIC
GR
AN
SER
RA
LA
DA
DIV
ISÒ
RIA
Plana de Sibèria
ALTIPLÀ DEL TIBET
ALTIPLÀ DEL DÈCAN
ALTIPLÀ DE SIBÈRIA
HIMÀLAIA
Everest (8 .848 m)
ÀSIA
Gran Desert Victòria
Desert de Gobi
OCEÀ
ÍNDIC
B
CB
C
9
Direcció d’art: José Crespo.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín.
Coordinació d’il·lustració : Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament del projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Jorge Gómez i Patricia Tejeda.
Direcció tècnica: Jorge Mira.
Coordinació tècnica: Jesús Muela i Virtudes Llobet.
Composició i muntatge: Marisa Valbuena.
Elaboració cartogràfica: Tania López i Marcos Testón.
Correcció: Miquel de Val i Immaculada Gregori.
Documentació i selecció fotogràfica: Rebeca Crespo i Nieves Marinas.
Fotografia: F. Po; J. Lucas; S. Cid; 123RF; A. G. E. FOTOSTOCK/CINTRACT Romain, Aleruaro, Frank Waldecker, McPHOTO, Haltner Thomas, Morales, Alan Marsh, Randy Faris, Palladium; CORDON PRESS/CORBIS/ Morten Andersen, Alison Wright, Loop Images/Gordon Scammell, George Steinmetz; EFE/Wifredo García; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Anna Gowthorpe-PA Images, Demetrio Carrasco, Bartosz Hadyniak, Hindustan Times, Anadolu Agency, Thinkstock, Rawpixel, Christine Zenino Travel Photography, Barcroft; ISTOCKPHOTO; NASA/F. Espenak, NASA's GSFC; ESA; S. Jiménez; ARXIU SANTILLANA.
© 2019 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.C/ València, 4446210 Picanya, València
PRINTED IN SPAIN
CP: 950868
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
Top Related