PISA 2003 o Catalunya. Una uliada a fes desiguaitats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Autonomía de centre
School autonomy (WLE)N
MediaDesv. típ.MínimoMáximo
VálidosPerdidos
147838
-.22307,795466
-1.2361,694
Freqüéncia d'estudiants en els centres educatius segons l'autonomia decentre {segons quartils de l'index)
Válidos 1,002.003,004.00Total
Perdidos SistemaTotal
Frecuencia370
369
370370
147838
1516
Porcentaje24.424.324.424.497.5
2.5
100,0
Porcentajeválido
25,025.025.025.0
100.0
Porcentajeacumulado
25,050,075,0
100.0
Participado del professorat en la presa de decisions al centre
Participació del professorat
Teacher participation (WLE)N
MediaDesv. tip.MínimoMáximo
VálidosPerdidos
147838
-.14273.819039
-1.6052.334
Freqüéncia d'estudiants en els centres educatius segons la participació delprofessorat (segons quartils de l'index)
Válidos 1.002,003,004,00Total
Perdidos SistemaTotal
Frecuencia370
369
369370
147838
1516
Porcentaje24.424,424,324.497.52.5
100,0
Porcentajeválido
25,025.024,925.0
100,0
Porcentajeacumulado
25.050.075,0
100.0
387
PfSA 2003 a Catalunya. Una ullada a les destguaitats educafívesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
2. Segona fase: análisi des de la base de dades deis estudiants
2.1. Factors de desigualtat i variables
Com a factors de desigualtat en el marc deis centres educatius tenim:
- Titularitat del centre educatiu
- Nivel! Social, Económic i Cultural
En aquest apartat s'analitza la titularitat deis centres, entenent-la com a variable propia
de la base de centres. A mes a mes de plantejar aquesta análisi en base al rendiment
académic de l'alumnat, també es fa recuperant aqueiles variables d'estudiants que han
donat correlació o associació amb les puntuacions académiques.
Per altra part, el nivell socioeconómic i cultural ja ha estat extensament treballat en el
capítol anterior. En aquest capítol, es recupera la variable de context social, económic i
cultural per tal de relacionar-la amb les distintes variables própies de centre.
Titularitat del centre educatiu
Titularitat - Rendiment académic
Aquesta variable es refereix a la titularitat pública o privada del centre on assisteixen
els estudiants. El propósit d'aquest apartat és observar si existeixen diferencies
significatives de puntuacions mitjanes entre els estudiants que assisteixen a un centre
públic i els que ho fan en una de privada. Així mateix, també es pretén determinar els
graus de correlació que existeixin entre la titularitat del centre i el rendiment académic
deis estudiants.
En primer lloc, cal referir-se a la diferencia en el rendiment académic deis estudiants
que assisteixen a centres públics i els estudiants que van a centres privats.
Rendiment académic deis estudiants segons titularitat de centre
Matéríes
Matemátiques
Comprensió lectora
Ciéncies
Mitjana de les tres
Resolució deproblemes
TitularitatPúblicaPrivadaPúblicaPrivadaPúblicaPrivadaPúblicaPrivadaPúblicaPrivada
Mitjana
480,65"509,60466,16501,56488,71517,34478,51509,50476,58511,97
Error tipie
~~ 5,807,805,64"7,535,336,06
6,419,12
388
i r a PISA 2003 a Catalunya. Una uliada o ¡es desíguottah educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Els centres privats obtenen puntuacions superiors respecte ais centres públics en totes
les matéries. A continuado s'il-lustra gráficament la diferencia de puntuacions mitjanes.
Per a la interpretado d'aquestes diferencies cal atendré a análisis posteriors que es
realitzaran amb diferents variables que poden incidir en menor o major grau en el
rendiment académic deis estudiants.
Puntuacions mitjanes deis estudiants segons titula rita t de centre
520-i
515
510
505
500
495
490
485
480
475
470
465
460
SOS .
-*
Centres püblics
• Matem ¿tiques
-Mrtjana deles 3 matéries
^omprensiú lectora
-Resoludó de problemes
Centres privats
Ciéncies
Les diferencies en funció de la titularitat son molt destacables. Passem dones a
analitzar detalladament aqüestes diferencies de puntuacions mitjanes en les diferents
matéries i a establir-ne la seva significativitat.
. Comparado de mitjanes i significativitat
En primer lloc, es presenten les diferencies de mitjanes segons titularitat i matéries,
juntament amb l'error tipie associat:
Diferencia de puntuacions segons la titularitat deis centres
Matéries
Matemátiques
Comprensió lectora
Ciéncies
Resolució de problemes
Diferencia de mitjanes
-28,947
-35,403
-28,638
-35,391
Error tipie
9,68
9,47
7,97
11,02
389
PISA 2003 a Catalunya. Una aliada a les desigualtats educativesCapítol IV. Analisi des de la perspectiva deis centres educatius
En segon Hoc, per tal d'establir la signrficativítat de la diferencia de puntuacions
mitjanes entre els estudiants que assisteixen centres públics i els que assisteixen a
centres privats, s'ha realitzat la prova T per a mostres independents.
Piova T (prova de mosttes independents): Titularttat I lendiment académlc
Puntuació miljana en Se han asumidom ate m ¿tiques va fianzas iguales
No se han asumicvananzas iguales
Puntuado mltjana en Se han asumidocomfxensió lectora vananzas iguales
No se han asumicvananzas iguales
Puntuado mitjana en Se han asumidociénciea vananzas Iguales
No se han asumkvaf lanzas iguales
Mitjana de les tres Se han asumidomatéríes varianzas iguales
No se han asumí»vananzas iguales
Puntuado mitjana en Se han asumidoresolució de probtem vananzas iguales
No se han asumkvarianzas iguales
Prueba de Levenepara la Igualdad de
va ríanlas
F
74.180
192,359
23.367
78.580
60.469
Siq.
,000
.000
.000
.000
.000
Prueba T pata la igualdad de medias
t
-38.867
-38.991
-47.338
-47,577
-38.005
-38.087
-44.197
-44.354
-45.357
-45,518
gi
50482
1443.138
50482
M74.391
50462
1360.151
50482
M61.809
50482
1461.526
Eüq (bilateral)
.000
.000
.000
.000
.000
.000
,000
.000
.000
.000
Diferenciade medias
-28.94652
-28.94652
-35.40335
-35.40335
-28.63790
-28.63790
-30.99592
-30.93592
-35.39051
-35.39051
Error tlp dea diferencia
.74475
.74239
.74789
,74413
.75353
.75191
.70132
.69883
.78026
.77751
95% Intervalo deconfianza para la
diferenciaInterior
10.40624
30.40161
)6.86921
36.86186
30.11484
Í0.11165
Í2.37051
Í2.36565
Í6.91983
J6.91443
Superior
17.48680
Í7.49142
(3.93749
13.94484
27.16097
Í7.16416
Í9.62134
Í9.62620
Í3.86119
Í3.86658
Es pot observar que hi ha diferencies importants entre les mitjanes de les materies en
funció de la titularitat del centre. Atenent a la mitjana de les tres materies principáis -
matemátiques, comprensió lectora i ciéncies-, els estudiants que assisteixen a centres
privats obtenen, de mitjana, 31 punts mes que els estudiants de centres públics. En
totes les mate ríes, les diferencies de puntuacions apareixen afavonnt ais estudiants de
centres privats:
• Matemátiques: 29 punts
• Comprensió lectora: 35 punts
• Ciéncies: 29 punts
• Mitjana de les tres materies: 31 punts.
• Resolució de problemes: 35 punts
És pero quan passem a realitzar la Prova T quan observem que les diferencies son
estadísticament significatives en totes les matéríes. En el diagrama de caixes següent
podem observar com sil lustra la distribució de les 4 matéríes avaluades i la mitjana de
les puntuacions en matemátiques, comprensió lectora i ciéncies en funció de la
titularitat.
390
PISA 2003 a Catalunya. Una uliada a les destgualtats educativesCapítol IV. Andlisi des de la perspectiva deis centres educotius
8 0 0 -
700-
600-
500-
4 0 0 -
300-
200-
1••
1•
—
Centre públic Centre privatTltularítat del centre
• Puntuacio mit|ana en matemátiques • Mitjana de les tres maténes
• Puntuació mi^anaen comprensio lectoia D Puntuaoió mrtjana en resdució de problemes• Puntuacn mujanaen ciancnes
Associació entre la titularitat i els nivells de competencia
Percentatge d'estudiants a cada nívell de l'escala decompetencia matemática ais centres públics i ptivats
Centie puhln- centre pnvat
Titularitat del centre
Nivells de competencia matemáticaPer sota • Nrvell 1 QMive l l2 G Nívell 3 | N r / e l l 4 Q t4twell!del nívell 1
Nívell 6
Un cop hem establert la significativitat de la diferencia de puntuacions mitjanes,
passem a determinar els valors d'associació existents entre rendiment académic i les
391
• PISA 2003 a Catalunya. Una aliada a Íes desigualáis educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
matéries avaluades, atenent a les escales de competencia disponibles: matemátiques,
comprensió lectora i resolució de problemes.
Taula de contingencia: Nlvells de competencia matemática - Trtularitat
Nivells decompetenciamatemática
Total
Per sota del nivell 1
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 4
Nivell 5
Nivell 6
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Trtularitat del centre
Centre públic62
43.0133
108.5
208
197.1
209
231.1
130
141.0
45
61,3
7
12.1
794
794.0
Centre privat20
39.0
74
98,5
168
178,9
232
209.9
139
128.0
72
55,7
16
10,9
721721,0
Total82
82.0207
207,0
376
376.0
441
441.0269
269.0
117
117.0
23
23.0
1515
1515.0
Pruebas de chl-cuadrado
Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos válidos
Valor50,437a
51,771
45.140
1515
66
1
Siq. asintótica"(bilateral)
.000
.000
.000
a 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada interior a 5.La frecuencia mínima esperada es 10,95.
Taula de contingencia: Nivells de comprensió lectora - Trtularitat
Nivells decompetencia
lectora
Total
Per sota del nivell 1
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 4
Nivell 5
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperadaRecuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
RecuentoFrecuencia esperada
Trtularitat del centre
Centre públic66
44,0
117
101.0239
214.6
241
264.3
120
146.6
10
22.5
793793.0
Centre privat18
40,0
76
92,0
171
195.4
264
240,7
160
133.4
33
20.5
722722,0
Total84
84.0
193
193.0
410
410,0
505
505.0280
280.0
43
43.0
15151515,0
392
PtSA 2003 o Catalunya. Una uliada a íes desigualtats educattvesCapítol IV. Andlisi des de la perspectiva deis centres educatius
Pruebas de chí-cuadiado
Ctii-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos válidos
valor63,292'65.688
58.242
1515
gi55
1
Sig. asmlótica(bilateral)
.000
.000
.000
3 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5.La frecuencia mínima esperada es 20.49
Taula de contingencia: Nivells de resolució de probfemes - Titutarttat
Nivells de competenciaen resolució deproblemes
Total
Per sota delnivell 1
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Recuento
Frecuencia esperada
RecuentoFrecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperadaRecuento
Frecuencia esperada
RecuentoFrecuencia esperada
Titularitat del centre
Centre pübiic162
122.0297
286.0
263278.6
71106.3
793
793.0
Centre privar71
111.0
249
260.0
269253.4
13296.7
721
721.0
Total233
233.0
546546.0
532532.0
203
203.01514
1514.0
Pruebas de chi-cuadracto
Cht-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos válidos
Vatar
54.858»55.988
51.150
1514
•H33
1
ÍJKJ as I nt ótica(bilateral)
.000
.000
.000
a 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada infenor a 5|_a frecuencia mínima esperada es 96.67
En totes les escales de competencia, la significativitat asintótica és de 0,000, la qual
cosa assenyala com la titularitat del centre educatiu mostra un alt valor d'associació
amb el rendiment académic. En les tres escales mostrades, hi ha una major proporció
d'alumnes deis centres públics que es sitúen en els nivells baixos de competencia. Per
altra part, es reprodueix aquesta desigualtat en els nivells alts de competencia, pero en
aquest cas la proporció és en favor deis estudiants que assisteixen a centres privats.
Titularitat - Accés
La titularitat del centre educatiu correlaciona amb quasi tots els motius pels quals
s'escull centre. El motiu d'elecció amb el que no correlaciona l'assisténcia a un centre
públic o privada és el programa d'estudis específic del centre. Contráriament, la resta
de variables d'elecció de centre correlaciona amb la titularitat:
Ubicació del centre a la zona de residencia
393
PiSA 2003 a Catalunya. Una ullada a ¡es desíguo/fofs educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
El centre és el millar de la zona
Centre amb idean religiós
Assisténcia anterior al mateix centre d'altres familiars
Tabla de contingencia
Centre pels estudiantede la zona - Q25a
Total
Si
No
RecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperada
Titularitat del centreCentre públic
509337.3
284455,7
793793.0
Centre privat135
306,7586
414.3721
721.0
Total644
644.0870
870.01514
1514.0
Pruebas da ehf-cuadrado
Chi-cuadrado de PearsonCorrección jo»continuidad
Razón de verosimilitudEstadístico axacto daFisherAsociación lineal potlinealN de casos va Neto*
Valor319.32*
317.472
335,055
319.118
1514
gi1
1
1
1
Sig. asintotfca(bilateral)
.000
.000
.000
.000
Sig. exacta(bilateral)
.000
Slg exacta(unilateral)
.000
a Calculado solo para una tabla de 2*2
b 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada infere* a 5. La frecuencia mínima e&peradaes 306.68.
Tabla de contingencia
Centre millor de Si Recuentola zona - Q25b Frecuencia esperada
No RecuentoFrecuencia esperada
Total RecuentoFrecuencia esperada
Titularitat del centreCentre públic
125166,0
668
627.0
793793.0
Centre privat192
151.0
529570.0
721721.0
Total317
317.01197
1197.0
15141514.0
Pruebas de ch(-cuadrado
Chi-cuadrado <te PearicmCorrección gorconbntiKJad
Razón do verosimilitudEstadístico exacto deFisherAsociación lineal porlineal
N de casos validos
Valor26.939*
26.287
27.021
26.921
1514
1
1
1
1
S19. asmtotica(bilateral)
.000
.000
.000
.000
SKJ exacta(bilateral)
.000
Sig. exseta(unilateral)
.000
a. Calculado solo para una tabla de 2x2.
b. 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5 La frecuencia mínimo esperadaes 150.96.
394
PISA 2003 a Catalunya. Una uliada a les desigvaltais educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Tabla de contingencia
Centre amb ideanretigiós - Q25d
Total
Si
No
Recuento
Frecuencia esperadaRecuento
Frecuencia esperadaRecuento
Frecuencia esperada
Tituiaritat del centreCentre públic
17
72.8
776720,2
793793.0
Centre privat122
66.2
599654.8
721
721.0
Total139
139.01375
1375.01514
1514.0
Pruebas <le chi-cuadrado
Chl-cuadrado de h'earson
Corrección (fotcontinuidadRazón de verosimilitud
Estadístico exacto d«Fifihm
Asociación lineal porlinealr 1 Je casos validos
v atoi
'J.°. VOI»
108.844
93.836
1514
•111
1
1
SKI js.ni>*ic«(bilateral)
.000
.000
.000
Sig. exacta(bilateral i
,000
Siq o «acta(iint<ateral(
,000
•* Calculado solo pata una tabla de 2*2b 0 casillas (0%) tienen una frecuencia esperada inteitof a 5 La frecuencia mínima «sprnada
es 66.19
Tabla de contingencia
Assistien al centre attres Si Recuentofamifiars - Q25e Frecuencia esperada
No Recuento
Frecuencia esperada
Total Recuento
Frecuencia esperada
Tituiaritat del centre
Centre públic244
281.6
548
510.4
792
792,0
Centre privat294
256.4427
464.6
721
721.0
Total538
538.0975
975.0
1513
1513.0
Pruebas de chi-cuadrado
Ch i-cuadrado de P-±aisgn
Corrección porcontinuidadRazón de verosimilitudEstadístico ••acto deRshetAsociación ftnaal poiHrwalN de casos válidos
Valoi16.J681*
15.935
16,376
1S.357
1513
1
1
1
1
Sig .isintotK.i(bi I ateo I)
000
.000
.000
.000
Su «.... 1 ,(bilatef.il í
.000
' ] • • . 1 " l o
.000
a Calculado soto para una tabla de 2x2
b 0 casillas {.Crtb) teñen una frecuencia espetada inferior a 5 La Irecuencu mínima esfieradaes 256.38
Tituiaritat - Procés
La tituiaritat del centre educatiu mostra valors d'associació significativa amb diverses
variables de Procés. En primer lloc, pero destaquem aquelles amb les que no té cap
associació estadísticament significativa: hores de recuperado al centre, hores de
classe avancades, hores de classes particulars, hores de classe fóra del centre,
estratégies de memorització i control, aprenentatge cooperatiu i competitiu i motivado
instrumental vers les matemátiques.
395
PiSA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualiais educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Els estudiants que assisteixen a centres privats dediquen mes temps ais deures
escolare. La diferencia de mitjanes és significativa.
Hores dedicadesais deures Q29a
Titularitat delCentre públic
Centre privat
Estadísticos de grupo
centre N718
676
Media6.12652
7.25039
Desviaciónttp.
4.539027
4.909290
Error típ dela media
.169369
.188850
Prueba de muestras independientes
Hores dedicades Se han asumidoais deures O29a vananzas iguales
No se han asumidovananzas iguales
Prueba de Le venepata la ig jaldad de
vananzas
F
5,598 .018
Prueba T para la igualdad de medias
t
-4.441
-4.430
ai
1392
1365.610
&fl (bilateral)
.000
.000
Diferenciademedias
•1,123872
•1.123872
Error tlp. dela diferencia
.253069
.253674
Des d'un punt de vista comparat, la titularitat privada está associada a l'assisténcia
deis estudiants a educació infantil:
Tabla de contingencia Assisténcia a educació infantil {2 categories) * Titularitat del centre
AMMtttijB a educacióinft**fl (2 vftegories)
Total
Ma¡ o menys d'un any
Mes d'un any
RecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperada
Trtularitat del centreCentre públic
196169.2
579605.8
775775,0
Centre privat128
154.8581
554.2709
709,0
Total324
324.01160
1160.01484
1484,0
Pruebas de chl-cuadrado
cnt-cuadtsdo cte Poarson
Corrección gcwcontinuidadRazón de verosimilitud
Estadístico eaacto doFishet
Asociación lineal poilineal
N de casos validos
Valot11.362*
10.942
11.445
11.355
1484
al1
1
1
1
Sig asintotica(bilateral)
.001
.001
,001
.001
Sig enacta(bilateral)
.001
Sig exacta(unilateral)
.000
a Calculado sólo para una tabla do 2x2.b 0 casillas {.0%) tj«n«n una frscuencla esperada inferior 3 5. La frecuencia mínima esperada
es 154.60.
Peí que fa a les variables de procés educatiu (processos cognitius en matemátiques)
segons titularitat, només dues mostren diferencies significatives de mitjanes. Per una
part, l'angoixa vers l'aprenentatge de les matemátiques -diferencia que afavoreix ais
396
IB-J PISA 2003 o Catalunya. Una ultada o les desiguoltais educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educattus
centres públics-, i per una altra, l'auto-eficácia vers les matemátiques -diferencia que
afavoreix ais centres privats:
Titularitat - Proces / Aprenentatge de les matemátiques / Processos cognitius
Titularitat del centreAngoixa vers les Centre públicmatemátiques íWLE} Centre privat
Mottvació instrumental Centre públicvers les matemátiques Centre privat(WLE>
Interés vers les Centre públicmatemátiques (WLE> Centre privat
Auto-eficacia veis les Centre públicmatemátiques (WLE) Centre privat
Auto-concepte vers les Centre públicmatemátiques (WLE) Centre privat
N786
721
789
720
788
719
787
718
786
721
Media.141498
.034659
.003151
-.036684
-.030448
-.054690
.006446
.094777
-.103856
-.088915
Desviacióntip.
.8971305
.3847875
.9260529
.9196327
.9638590
.9740537
.8538239
.9207333
.9558770
.9699273
Error tip dela media.0319907
.0329484
.0329636
.0342716
.0343449
.0363289
.0304376
.0343568
.0341032
.0361189
Anyoi.a vws les Se han asumidoID atem duques iWLE > vananzas iguales
No se han asumidovanan;ai iguales
Monvaclo mstniínoolal Se han asumidoveis les malemaOques vananzas iguales(WLEi Mo se lian asumido
vartanras iguales
Iniwes vers les 3e han asumidomatomaiiquesiWLEt varianras iguales
No se han asumidovaríenlas iguales
Auto-eflcícla vers les Se han asumidomatemátiques < WLE! vartanzas iguales
No se han asumido«afianzas Iguales
Auto-concepTe vws las Se fian asumidomaiematiques i WLE i vartanzas Iguales
No se han asumidovatlonzns iguales
Plueta de Levenepara la igualdad de
vori unjas
F
.000
.034
.558
3 725
.187
síg
1.000
.854
455
.054
665
F'ru«t>* T pata la igualdad da madMs
I
2 325
2.326
.837
.838
485
485
-1,931
-1 924
-.301
-301
1506
1497 593
1507
1496.493
1504
1489.028
1503
1462.586
1505
1489 753
.020
.020
.402
402
.628
.628
.054
054
.763
764
ds medias
1066389
1066389
.03983»
.0398353
.0242419
.0242419
-.0883318
-.Q&83318
-0149407
. 0149407
Eiror Ilp dé-la diferencia
0459514
.0459239
0*756*6
0475514
.0499696
.0499936
.0457427
.0459003
.0496439
0496760
Encara en el marc del procés educatiu, peí que fa a les variables reiatives a estils
d'aprenentatge. observem com en funció de la titularitat existeixen diferencies
significatives de mttjanes en les estrategies de memorització i en les d'elaboració:
Estadísticos de grupo
Titularitat del centreEstratégies de Centre públicmemontzacio |WLE) Centre privat
Estratégies Centre públicd'elaboració (WLE) Centre privat
N782
719
783
719
Media.055714
-.030469
. 191400
.063317
Desviacióntip.
.9165656
.9111253
.9134718
.9164250
Error tip dela media.0327770
.0339782
,0326493
.0341758
397
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educativesCapítol IV. Anáüsi des de la perspectiva deis centres educatius
Prueba de muestras independientes
Estratégies de Se han asumidomemontzactó (WLE) varianzas iguales
No se han asumidovarianzas iguales
Estratégies Se han asumidadelaboració (WLE) varianzas iguales
No se han asumidovananzas Iguales
Prueba de Levenepara [a igualdad de
varianzas
Ll_
.180
.256
S>g
.672
.613
Prueba T par3 la Igualdad de medias
t
1.825
1.825
2.710
2.710
fll
1499
1489,944
1500
1488.242
Si.q {bilateral)
.068
.068
.007
.007
Diferenciade medias
.0861830
,0861830
.1280634
.1280834
Error tip dela diferencia
.0472225
.0472107
.0472584
.0472648
Finalment, referint-nos a les variables d'actituds vers la cultura institucional del centre,
veiem que només hi ha dues que mostren certa associació amb la titularitat: les
relacions entre professorat i alumnat, i el sentiment de pertinenca al centre. En
ambdues, les mitjanes afavoreixen ais estudiants deis centres privats:
Estadísticos de grupo
Titularitat del centreRelacions alumnat-professors/es a Centre públicl'escola (WLE) centre prívat
Sentiment de pertinenca vers l'escola Centre públic(WLE) Centre privat
N787717791718
Media-094325.247062
-.146261-.040682
Desviacióntíp.
.8881333
.9887380
.9144970
.9349629
Error tlp. dela media.0316654.0369194.0325193,0348878
Prueba de muestras independientes
Relacions Se han asumidoalumnat-professors/es a vafianzas Igualesl'escola (WLE¡ rJo se han asumido
varianzas ¡guales
Sentiment de pertínenia Se han asumidoveis l'escola (WLE) varianzas iguales
Na se han asumidovananzas iguales
Prueba de Levenepaia la igualdad de
«ar lanzas
F
2,551
1.374
Sig.
.110
.241
Prueba T paia la iqualdad d« medias
t
-7.054
-7,019
-2.216
-2.214
S'
1502
1444.799
1507
1486.148
Sig (bilateral)
.000
.000
.027
.027
Diferenciade medias
-.3413874
-.3413874
-.1055765
-.1055785
Error tip deia difeiencía
.0433992
.0486389
.0476426
.0476934
398
PISA 2003 o Catalunya. Una uliado a les desígualfafs educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatíus
Titularitat - Procés (II)
Actitud vers l'escola
La mitjana de l'actitud vers l'escola de l'alumnat cátala presenta diferencies
significatives respecte a la mitjana mundial, situant-se aquesta per sobre de
l'obtinguda pels nois i noies del nostre país {0,1551 i 0,0664 respectivamente Quan es
calcula aquesta mitjana per centres el resultat és lleugerament superior (0,0676),
encara lluny, pero, de la mitjana internacional.
Quan es fa l'análisi intern, per tipología de centres (públics i privats) i basat en els
quatre nivells d'estatus socioeconómic i cultural (ESCS), es pot comprovar que no hi
ha diferencia entre l'actitud vers el centre educatiu de l'alumnat del sector públic i el del
sector prtvat. A la taula que mostrem a continuació es veu com la mitjana total de cada
grup no presenta diferencia significativa. Sí es comprova que, tant de manera global
com per tipologies de centre, a mesura que el nivell d'ESCS és mes alt, l'actitud vers el
centre és millor.
Aplicada la Correlació de Pearson tant en l'ámbit públic com en el privat, els resultats
en tots dos casos ens parlen d'una correlació significativa: a mes nivell d'ESCS millor
actitud vers el centre.
En el cas deis centres públics la progressió de l'index dactitud és mes regular. Els dos
nivells mes baixos es sitúen per sota de la mitjana total internacional, i els dos mes alts
per sobre. En canvi ais centres privats les diferencies son mes acusades i només
l'alumnat amb un nivell d'ESCS alt obté uns resultats superior a aquesta mitjana.
És destacable, també, que l'alumnat deis centres privats amb un ESCS baix, presenta
una actitud cap a l'escola mes negativa que el del sector públic (-0,2516 i -0,0378
respectiva ment).
ACTITUD VERS L'ESCOLA
Pub/pnv Centres PúblicsCentres privats
Total de grupo
Estatus Económic. Social i Cultura
ESCSBaix
Media-.0378-.2516-.1072
ESCSBaix -mitjáMedia
.0317
.0577,0427
ESCSMitiá - alt
Media.1236.0835,1022
(ESCS)
ESCS AltMedia
.2333
.2188,2243
Total degrupo
Media,0682.0670,0676
398bis
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les destguattats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Sentiment de pertinenga al centre
L'apartat de sentiment de pertinenca al centre sí que presenta diferencies significatives
entre l'ámbit públic i privat segons I'ESCS. Des del punt de vista global, la mitjana
obtinguda per l'alumnat cátala es sitúa per sobre de la mitjana internacional (-0,0944
Catalunya, -0,1278 internacional). En general el sentiment de pertinenca al centre és
mes alt al nostre país.
Ara bé, com es veu a la taula, els resultats globals entre centres púbücs i privats i els
que se'n deriven deis nivells d'ESCS de l'alumnat sí presenten diferencies molt
significatives (T de Student, índex de significado 0,000).
SENTIMENT DE PERTINENCA AL CENTRE
Public or prívateQ3
Public
Prívate
Estatus Economía Social ¡ Cultural (ESCS)
ESCS
% fila31.8%
16.8%
Baix
Media-.2111
-.2566
ESCS Baix-mitjá
% fila26.9%
21.7%
Media-1730
-.0876
ESCS Mitjá -alt
% fila22.1%
28.1%
Media-.0959
-.0941
ESCS Alt
% fila19.2%
33.4%
Media-.0523
.1479
Els centres públics no presenten una dispersió tan gran com els centres privats.
L'alumnat deis centres públics, siguí quin sigui el seu nivell d'ESCS teñen un sentiment
de pertinenga al centre negatiu, encara que els dos nivells mes alts d'ESCS es sitúen
per sobre de la mitjana internacional. No está arreiat aquest concepte entre l'alumnat
del sector públic, la qual cosa ens pot fer pensar qué fan aquests centres per teñir un
trets identificatius diferents i mostrar-los ais nois i noies, a les famílies de manera que
se sentín identificats amb ells. Dit d'una altra manera: cal investigar sobre la hipótesi
de que els centres de titularitat pública no presenten moltes diferencies entre ells i,
mes o menys, tots son molt simitars.
Per la seva banda els centres privats presenten una dispersió mes gran segons
I'ESCS. L'alumnat amb un nivell baix es traba molt poc identtficat amb la institució
educativa i és el grup que mostra un índex mes baix de sentiment de pertinenca.
Encara que amb el qüestionari de PISA 2003 no es pot comprovar, cal plantejar-se si
aquest índex tan baix pot ser degut a que aquesta franja d'alumnat no connecta amb
Pambient i les característiques del centre. En canvi l'alumnat amb un nivell alt d'ESCS
té aquest sentiment molt arreiat amb una puntuado molt alta (0,1479).
Tant en l'ámbit públic com privat el que sí es comprova és que a mesura que
augmenta el nivell d'ESCS, el sentiment de pertinenca al centre és mes alt, sobretot,
en el nivell alt deis centres privats.
398bis
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualáis educaüvesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Els nois i noies de les escoles privades teñen aquest sentiment de pertinenca mes alt
que els de les escoles publiques.
El gráfic següent ens mostra clarament aquesta diferencia, la dispersió i la progressió
en cadascun dets casos. La Unía vermella (ámbit públic) tendeix mes a l'hohtzontalitat i
la blava és mes vertical, implicant mes dispersió.
Sentiment de pertiñenga al centre
ESCS Baix ESCS Baix Mtjá ESCS Mtjá Alt ESCS A (t
•Centres FtibScs •Centres FYivats
Relació alumnat- professorat de matemátiques
La relació entre I'alumnat i el professorat de matemátiques és un deis indexs on hi ha
mes diferencia entre la percepció de I'alumnat deis centres públics i el deis privats.
La puntuado global obtinguda pels centres de Catalunya en aquest apartat es sitúa
per sota de la mitjana internacional i amb una diferencia significativa segons
l'estadístic aplicat {T de Student, índex de significado 0,000). L'índex de Catalunya és
de 0,0707 i l'internacional és de 0,1722.
Quan es compara aquesta relació segons la tipología deis centres, es veuen clarament
les diferencies existents, que l'estadístic aplicat ens confirma com a significatives.
RELACIÓ ALUMNAT - PROFESSORAT DE MATEMÁTIQUES
Pub/pnv Escoles Publiques
Escoles Privades
Total de grupo
Estatus Económic. Social i Cultura
ESCSBaix
Media-.0205
.1297
,0289
ESCSBaix-mitjá
Media-.1465
.2062
.0024
ESCSMitjá - alt
Media-.1688
.2534
.0567
(ESCS)
ESCS AltMedia
-.0463
.3358
.1881
Total degrupo
Media-.0926.2498
.0707
398bis
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a íes desigualíats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatíus
aquesta relació En aquest cas degut a una causa diametralment oposada al grup
anterior: el seu bon rendiment en aquesta materia pot fer que influeixi sobre ia
sensació que té de la seva refació amb el professorat. Pero en general, l'alumnat deis
centres públics, com s'ha dit, no valora la seva relació amb els docents de
matemátiques positivament.
Per contra, l'alumnat deis centres privats considera aquesta relació com molt mes
positiva. Tots els nivells d'ESCS es sitúen en valors per sobre de zero, i només el grup
amb un nivell baix es troba per sota de la mitjana internacional, encara que bastant a
prop. En el sector privat, l'índex de relació augmenta de manera directament
proporcional amb el nivell d'ESCS, presentant el nivell alt un índex molt elevat
(0,3358). El gráfic següent ens ho mostra d'una forma moit clara.
0.4000
0.3000
0.2000
0.1000
0.0000
-0.1000
-0,2000
Relació alumnat - professorat
ESCS Baix ESCS Baix Mtjá ESCS Mtjá Alt ESCS Alt
•Centres FOblics • Centres ftivats
Suport del professorat de matemátiques
Juntament amb l'índex anterior, és el que presenta mes diferencies entre la percepció
de l'alumnat deis centres públics i el deis privats. De manera general, l'atumnat cátala
es sitúa per sota de la mttjana internacional en la valorado que li donen al suport que
reben per parí del professorat de matemátiques. (Catalunya -0,0239, Internacional:
0,1959). Aquesta diferencia de mitjanes és significativa (T de Student, índex de
significado 0,000). Aquesta valorado global de Catalunya present, dones, una gran
dispersió que a mes a mes, es focalitza de forma dicotomitzada segons la tipología
deis centres.
398bis
^ | PÍSA 2003 a Catalunya. Una ulíada a fes destgualiats educativesCapítol IV. Andlísi des de la perspectiva deis centres educattus
La percepció que té l'alumnat deis centres públics d'aquest suport rebut és torca
negativa. La taula ens mostra com és l'alumnat amb un nivell d'ESCS mes baix qui
valora menys negativament aquesta variable i com a mesura que I'ESCS augmenta, la
percepció de l'alumnat referent a aquest suport és mes baixa. En tot moment les
valoracions es sitúen en una franja per sota del -0,1 arribant a prop del -0,25. Al igual
que en l'apartat anterior, i tenint en compte la relació directament proporcional que hi
ha entre ESCS baix i puntuació en matemátiques, l'alumnat amb puntuacions mes
baixes té una percepció menys negativa del suport del professorat, ja que,
segurament, rebran per part deis docents mes atenció. Malgrat aixó, és destacable,
com ja s'ha dit, que la millor valorado dins det sector públic no arriba, amb una
diferencia considerable, a ser positiva. L'alumnat deis centres públics considera,
globalment, que el suport que rep del professorat de matemátiques és baix.
RECOLZAMENT DEL PROFESSORAT DE MATEMÁTIQUES
Pub/priv Escoles PubliquesEscoles Privades
Total de grupo
Estatus Económtc. Social i Cultura
ESCSBaix
Media-.1164.1459
-.0304
ESCSBaix-mitjá
Media-.1890.1171
-.0587
ESCSMitjá - alt
Media-.2081.1632
-.0071
(ESCS)
ESCS AltMedia
-2303.1437
-.0009
Total degrupo
Media-.1781,1437
-.0239
L'alumnat deis centres privats té una visió d'aquesta variable, totalment diferent.
Encara que no arriben, tampoc, a la mitjana internacional, ets quatre nivells d'ESCS
valoren de forma positiva el suport rebut per part deis docents de matemátiques. És
destacable que els dos nivells extrems de I'ESCS presenten valoracions moft similars
(0,14). I també que totes quatre mostren valoracions molt semblants.
Al gráfic següent es pot veure clarament la situado de les escoles publiques i privades,
i la diferencia considerable que hi ha entre elles. Per un costat ta tendencia deis
centres públics a valorar mes negativament a mesura que augmenta el nivell d'ESCS i
per un altre la tendencia deis privats que, amb lleugeres diferencies, es pot dir que
mante una tónica bastant igual de valorado positiva.
398bis
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualfafs educaftvesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Recolzament professor de matematqiues
0.2000
0.1500
0,1000
0.0500
0.0000
-0.0500
-0.1000
-0,1500
•0.2000
-0,2500
ESCS Baix ESCS Baix Mtjá ESCS Mtjá A l ESCS A*
•Centres Ribfics •Centres FVivats
398bis
PISA 2003 o Catalunya. Una uifada a les desiguaifats educat'tvesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Titularitat - Expectatives educatives deis estudiants
Tabla de contingencia Nivell educatiu esperat * Titularitat del centre
Nivelleducatiu
esperat
Total
Ed. secundarla(1er i 2on cicle)
Ed superiorluniv. ¡ no univ.)
RecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperada
RecuentoFrecuencia esperada
Titularitat del centreCentre públic
319281.0
468
506.0
787787.0
Centre pnvat217
255.0497
459.0
714714.0
Total536
536.0965
965.0
15011501.0
Pruebas d* chf-cuadrado
<_.tii-cua<Jr.i'io de FeaisooConeccioo coicontinuidadRazón de veictsimilitud
Estadístico enacto de
Asociación lineal poilinealN do casos validos
Valor16.771"
16.332
1S.84&
16.760
1501
vil1
t
1
1
Sig ¿sintott' .•ibi!jt«i,il
.000
000
.000
.000
• „ , T ,
•.[•ii .H-rí.il '
.000
' í 1 - . . - ( • I . .
.000
a Calculado solo para una rabia de 2\2b 0 casillas i.Cfíb) tienen una frecuencia esperada intenor a 5 La frecuen
«s 254.97ia mínima
El rendiment académic deis estudiants mostra una associació forta amb les dues
variables creuades, tant el nivell educatiu esperat per l'estudiant, com la titularitat de
centre. En el creuament entre les dues variables es comprova com també existeix una
forta associació entre la titularitat de centre i el nivell educatiu esperat per l'estudiant
Efs centres privats surten afavorits de l'associació entre aqüestes dues variables:
respecte ais centres públics, en els privats hi ha una major proporció d'estudiants que
aspiren a arribar a nivells d'educació superior.
Titularitat - NSEC
La titularitat pública o privada de centre educatiu manté uns alts valors d'associació
amb totes les variables de Nivell Social, Económic i Cultural. En primer lloc podem
veure la distribucíó d'estudiants deis diferents nivells socioeconómics i culturáis en
funció de titularitat i dos gráfics que ¡Ilustren les diferencies de mitjanes en rendiment
académic en funció de l'estatus i la titularitat. Posteriorment, presentem taules de
córrela ció i proves de significativitat de mitjanes:
399
PISA 2003 o Caiaíunya. Una uilado o les des'tguattats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Percentatge d'estudiants de cada nivell d'estatussocioeconómic i cultural ais centres publics i privats
300»-
BMI-
Cenrres publtcs Centres p-rlvats
Titularitat deis centres educatius
Nivells cf Estatus Económic. Social i Cultural• Nivell bal* US Nivell balí-mHfá Q Wvefl m«J»-aN D NIvsH
Puntuacions en matemátiques segons el nivell socioeconómici cultural deis estudiants ais centres publics i privats
Ntvell baix Nivell baix • mitjfi Nivell mitjé - ait Nivell altNivells d'Estatus Económic, Social i Cultural
Títulantat del centre— i Centres pübtícs ^ ^ ^ Centre* prívate
Con ture pnii
Centres prívate
400
PISA 2003 o Catalunya. Una ulíada a les desíguaítats educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
ESCS i Titularítat de centre: L'índex ESCS mostra un alt grau d'associació amb la
titularitat de centre. Les famílies amb un major estatus ocupacional i un major nivell
educatiu, aixi com aquelles amb una proporció elevada de recursos educatius ¡
culturáis, tendeixen a portar els seus filis i filies a centres de titularitat privada. Aquesta
correlació es fonamenta amb els resultats derivats de les proves de Txi-quadrat i de T
que es mostren seguidament:
. Associació entre titularitat i ESCS:
Tabla de contingencia Nivells d"Estatus Económic. Social i Cultural * Titularitat del centre
Nivells d" EstatusEconómic. Social
i Cultural
Total
Nivell baix
Nivell baix - rnrtjá
Nivell mitjá - alt
Nivell alt
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Titular itat del centre
Centre públic254
197.9
216
197.4
174
196.3
146
198.4
790
790.0
Centre privat124
180.1
161
179,6
201
178.7
233
180.6
719
719.0
Total378
378.0
377377.0
375
375.0
379
379.0
1509
1509.0
Pruebas de chi-cuadrado
Chi-cuadrado de Peat sonRazón d© verosimilitudAsociación lineal poilinealN de casos válidos
V.ilot71.465a
72.441
71.143
1509
«133
1
Siy asi ni ótica(Liildtetdl)
.000
.000
.000
. 0 casillas (.0%) tjerinn una frecuencia esperada interior n 5La frecuencia mínima esperada es 178,68
Mitjana d'ESCS segons titularitat de centre:
Estatus Económic.Social i Cultural (ESCS)
Estadísticos de grupo
Titularitat del centreCentre públic
Centre privat
N790
719
Media3397229
1217967
Desviacióntip.
.97805269
.93315724
Error tip dela media.03480461
.03480291
Prueba de muestras Independientes
Estatus Económic. S% han asumidoSocial i Cultural (ESCS) vatlanzas iguales
No se han asumidovarian¿a« KjLkile;.
Piutíb;i ile Loventipara la igualdad d«
v aiiarvza»
F
2.406
Síg
.121
Piueba T para la igualdad da medias
t
-9.356
-3.377
•31
1507
1503.280
Sig (hit.it--
.000
Drfeierwia
-.«151906
Etroi np dela drfeiencia
.04932355
04921995
401
PISA 2003 a Catalunya. Una uliada a íes desíguaítats educaiivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Estatus ocupacional i titularitat: L'estatus ocupacional deis pares, aixi com l'estatus
ocupacional de la mare i del pare per separat, també está associat fortament amb la
titularitat. Com hem vist en el punt anterior, aquest fet també succeeix entre titularitat i
ESCS. Per una part, mostra associació amb una significativitat de 0,000. Per altra part,
la diferencia de mitjanes de ('escala d'estatus ocupacional segons titularitat és
significativa.
. Associació entre tituiaritat i Estatus ocupacional deis pares:
Tabla de contingencia Nivetls d'Estatus ocupacional deis pares * Titularitat del centre
Nivells d'Estatusocupacional deis
Total
Nivell baix
Nivell baix - mitjá
Nivell mitjá - alt
Nivell att
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Titularitat del centre
Centre públic241
191.0
215
191.0
162
191.0
146
191.0
764
764.0
Centre privat128
178.0
154
178,0
207
178.0
223
178.0
712
712.0
Total369
369.0
369
369.0
369
369.0
369
369.0
1476
1476,0
Pruebas de chl-cuadrado
ChHDuadrado de Pearson
Razón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos válidos
Valor64,492a
65,153
61.956
1476
fll3
3
1
Sig. asintótica(bilateral)
.000
,000
.000
a. 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia espetada inferior a 5.La frecuencia mínima esperada es 178.00.
Mitjana d'Estatus ocupacional deis pares segons titularitat de centre:
Estadísticos de grupo
Titularitat del centreEstatus ocupacional mes Centre públicalt deis pares (ISCO) Centre privat
Estatus ocupacional de la Centre públicmare (ISCO) Centre privat
Estatus ocupacional del Centre públicpare {ISCO) Centre privat
N765
713
625
615
724
679
Media44.58
51.31
38.25
44.22
40.02
47.46
Desviacióntip.
15.181
16.307
17.277
16.249
14.067
16.894
Error tip. dela media
.549
.611
.691
.655
.523
.648
402
PÍSA 2003 a Catalunya. Una utlada a íes desigualtats educotives
Capítol IV. Andlisi des de la perspectiva deis centres educatius
Prueba de muestras independiente»
Estatus ocupacional Sa han asumidomes afl deis pares varonías guates(ISCO) No se han asumido
va rían za s iguales
Estatus ocu pacto nal Se han asumidode la mare (tSCO) vananzas iguales
No se han asumidevattanzas iguales
Estatus ocupación al Se han asumidodel pare f lSCOl vananzas iguales
No se han asumidovananzas iguales
Prueba de Levenspara la igualdad de
vananzas
F
.008
5 814
25.469
S i g
.929
.016
.000
Prueba T para (a tenuidad de medías
i
-8,216
-8.195
•6.266
-6.270
-B.989
-6.936
gi
1475
1446.161
1238
1235.806
1401
1321,716
Sig |bilateral»
.000
.000
.000
.000
.000
000
Diferenciad * medias
-6.731
-6,731
-5.970
-5,970
-7.443
•7.443
Error tip dela diferencia
.819
.821
.953
.952
•523
Nivell educatiu deis pares i titularitat: Per la seva part, l'altra variable que constitueix
l'index ESCS, el nivell educatiu deis pares, també mostra una forta associació amb la
titularitat del centre educatiu. Peí que fa a la diferencia de mitjanes de Nivell educatiu
en funció de titularitat, ens trobem un cop mes una significativitat del 0,000.
. Associació entre titulahtat i Nivell educatiu deis pares
Tabla de contingencia Nivell educatiu mes alt deis pares ' Titularitat del centre
Nivelleducatiu
deis pares
Total
Sense estudis +educado primaria
Educació secundaria(1r+ 2n cicle)
Educació superior(Univ + no-Univ)
RecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperada
RecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperada
Titularitat del centreCentre püblic
222168.0
249
272.2
300330.8
771771.0
Centre pnvat99
153.0271
247,8
332301.2
702702.0
Total321
321.0520
520.0
632632.01473
1473.0
Piuebas de cht-cuadiado
Chi-cuadrado de Pearson
Razón de verosimilitud
Asociación lineal por
lineal
N de casos válidos
Valor
46.552a
47.676
32.453
1473
Elit
2
1
Siq. asrnioiic.i(b(lateial)
.000
.000
.000
0 casillas (,0%) tienen una frecuencia esperada inferior Ü 5La frecuencia mínima espetada es 152.98
403
PISA 2003 a Catalunya. Una ultada a les desigualfats educativesCapítol IV. Analisi des de la perspectiva deis centres educatius
Mitjana del Nivell educatiu deis pares segons titularitat de centre:
Estadísticos de grupo
Titularitat del centreNivell educatiu Centre públicmes alt deis pares Centre privat
Nivell educatiu de Centre públicla mare (ISCED) centre privat
Nivell educatiu del Centre públicpare (ISCED) Centre privat
N771
703
765
697
734
672
Media3,55
4,12
3.01
3,58
3,04
3.72
Desviacióntip.
2.0091.834
2.006
1.942
2.015
1,954
Error tip. dela media
.072
.069
.073
.074
.074
.075
Prueba de muestras independientes
Nivell educatiu Se han asumidomes att deis varianzas ¡gualespares No se han asumido
varianzas igualesNivell educatiu de Se han asumidola mare (ISCED) varianzas iguales
No se hart asumidovarianzas iguales
Nivell educatiu Se han asumidodel pare (ISCED) varíanzas iguales
No se han asumidovarianzas iguales
Prueba efe Levenepara la igualdad de
varianzas
F
30,598
9.636
11,096
Sig
.000
.002
.001
Prueba T para la igualdad de medias
t
-5.747
-5.772
-5.497
-5.505
-6.465
-6.474
gi
1472
1472 Í9v.
1460
1454.604
1404
1399.024
Sig. (bilateral |
,000
,000
,000
,000
,000
,000
Diferenciade medias
-.578
-.578
-,569
-.569
-686
-686
Error tip dela diferencia
.101
.100
.103
,103
.106
106
Titularitat - Llenqua i immiaració
Origen deis estudiants i titularitat: Degut a que la baixa mostra d'estudiants no nadius
no permet fer un analisi estadísticament válid amb taules de contingencia (dones la
mostra es distribueix en les categoríes de la variable creuada), amb l'associació que es
presenta a continuado només es pot destacar la baixa freqüéncia d'estudiants no
nadius ais centres privats respecte Taita freqüéncia en els centres públics.
. Associació entre titularitat i Origen deis estudiants
Tabla de contingencia
Origen deisestudiants
Total
Estudiants nadius (iprimera generado)
Estudiants no nadius
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Titularitat del centre
Centre públic733
750,9
45
27.1
778
778.0
Centre privat710
692.1
7
24.9
717
717.0
Total1443
1443.0
52
52.0
1495
1495.0
404
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualáis educativesCapítol IV. Análisí des de la perspectiva deis centres educatius
CM4ia<*alo d# fíijwn
corttmtf»!Rizón * vMOKtiVudEaadiKwo «iattD * iFfc*«Awgtodon Intil pot
N<fec»o«»ldoi
Vil"»
:*.:7a
rSB77
^ . 8 7 :
14B5
1
1
1
1
OOO
000
000
.000
Sis «acia
.000
Sig 4ocdi
000
' C tk iJ í * ) ida para una labia lie ; • ,
•> Oe»ÍH(. l>%it lcn«nina (líeinmt
Uengua parlada a casa principalment pels estudiants i titularitat: La llengua parlada a
casa está associada amb la titularitat deis centres educatius amb una significativitat de
0,038. Es confirma l'associació, tot i que aquesta es mostra débil. En primer lloc
presentem la distribució de la mostra en funció de llengua i titularitat i, posteriorment,
mostrem una taula de contingencia confirmant l'associació:
TitularItat del centre
Uengua parlada a casa pnncipalmtmt• Crial* O CM1.lt»
Associació entre titularitat i llengua principal parlada a casa
Tabla de contingencia
LlftrKiiirí parlada a casaprincipalment
Tolal
Cátala
Castalia
RecuentoFrecuencia espetadaRecuentoFrecuencia espetada
RecuentoFrecuencia esperada
Titularitat del ceñiréCentre nublíc
374394.3
397376.7
771
771.0
Centie privar387
366,7
330350.3
717717.0
Total761
761.0727
727.01488
1488.0
>.M-ci»dr>
c«nu«MRazón 4t
FHfHI
•X l iM ó. m i
00 °* * • • • ' * "
• ••tío 4*
•Maliioi
-tfDsi
***}"
l U t
1 U 9
lili
gii
1
1
HMc.
O »
M «
OJi
OÍS
314ibl««Mi iiaMItiili
a CittiiMo
HlH.ll
405
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educaftvesCapítol IV. Análisl des de la perspectiva deis centres educatius
Titularitat - NSEC - Rendiment academic
Partint de la diferencia de mitjanes en rendiment academic entre els centres públics i
privats, s'han volgut determinar els factors que probablement están associats a la
mateixa. Partim de la premissa de que no hi ha diferencies substanciáis en la qualitat
d'una o d'una altra tipología de centre, sino que les diferencies en puntuacions
s'esdevenen per la incidencia de factors socials i económics que afecten ais estudiants
i ais centres.
Per poder-ho determinar, s'ha aplicat estadísticament la detracció del pes específic
que té I'ESCS a nivell deis estudiants i a nivell de centres:
Efecte sobre el rendiment diferencial de la detracció del nivellsocioeconómic i cultural (nivell individual i de centre)
• Centres públics • Centres privats
Sense detracció Detracció individual Detracció agregada delcentre
En un primer moment, un cop s'ha fet la detracció de I'ESCS a nivell de Pestudiant, la
diferencia de puntuacions baixa de 28,7 a 16,1
En segon lloc, quan es realitza la mateixa operado de detracció de I'ESCS, pero a
nivell de centre, la diferencia baixa encara mes significativament: de 16,1 a 6,9
En relació a aquests 6,9 punts de diferencia, és difícil atribuir-li la causa. En qualsevol
cas, pot originar-se per aspectes propis deis centres privats, qüestions
metodológiques, d'ensenyament, etc. Pero en qualsevol cas, una diferencia de 7 punts
no és suficientment significativa com per establir que els centres educatius de titularitat
privada siguin comparativament millors que els de titularitat pública.
406
^ | PISA 2003 a Catalunya. Una ultada a les desigualtais educat'tvesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
- Conclusions: Factors de desigualtat i variables
Titularitat i rendiment academic
Si ens centrem en les diferencies de puntuacions, podem observar que la titularitat del
centre deis estudiants té una incidencia significativa en les puntuacions mitjanes
obtingudes en cadascuna de les matéries estudiades peí PISA 2003- Al respecte
podem fer les següents observacions:
- Atenent a la mitjana de les tres matéries principáis -matemátiques,
comprensió lectora i ciéncies-, els estudiants que assisteixen a centres
privats obtenen 31 punts mes que els estudiants de centres públics.
En totes les matéries, les diferencies de puntuacions apareixen afavorint ais
estudiants de centres privats:
• Matemátiques: 29 punts
• Comprensió lectora: 35 punts
• Ciéncies: 29 punts
• Resolució de problemes: 35 punts
- Seguint la interpretado de la Prova T, podem afirmar que les diferencies
entre les puntuacions mitjanes. en funció de la titularitat, son estadísticament
significatives.
Les puntuacions mitjanes de totes les matéries obtingudes pels estudiants
de centres privats es sitúen per sobre de la mitjana de la OCDE (500 punts).
Peí contrari, les mitjanes deis centres púbíics s'hi sitúen per sota.
Tot i que atenent al rendiment academic es pugui anticipar la significativitat deis valors
de correlació en funció de la titularitat, aquesta es confirma quan es realitzen les
correlacions mitjancant taules de contingencia. La significativitat de l'associació entre
titularitat de centre i rendiment academic succeeix en les diferents escales elaborades
peí PISA 2003: competencia matemática, comprensió lectora i resolució de problemes.
Titularitat i Accés
La titularitat del centre educatiu está associada amb quasi tots els motius pels quals
s'escull centre: de forma negativa, amb l'elecció de centre segons la seva ubicació
zona de residencia. De forma positiva, amb els següents motius: el centre és el millor
de la zona, té un ideari religiós i hi assistien altresfamiliars.
407
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Titularítat i Procés
En general, totes les associacions entre procés i resultáis afavoreixen ais centres de
titularitat privada. En primer lloc, els estudiants que assisteixen a centres privats
dediquen mes temps ais deures escolars. Després, teñen menys angoixa que a la
pública vers l'aprenentatge de les matemátiques i mostren mes eficacia en
l'aprenentatge de les matemátiques. Aixi mateíx, els estudiants deis centres privats
desenvolupen mes les estratégies d'aprenentatge relatives a la memorització i a
l'elaboració. Finalment, en el context de les actituds vers la cultura institucional del
centre, els estudiants ais centres privats teñen unes millors relacions amb el
professorat i un major sentiment de pertinenca vers al centre
Titularitat i Expectatives educatives deis estudiants
El rendiment académic deis estudiants mostra una associació forta tant amb el nivell
educatiu esperat per l'estudiant com amb la titularitat de centre. En el creuament entre
les dues variables es comprova com també existeix una forta associació entre la
titularitat de centre i el nivell educatiu esperat per l'estudiant: en els centres privats hi
ha mes estudiants que aspiren a arribar a nivells d'educació superior que ais públics.
Titularítat i variables de NSEC (Nivell socioeconómic i cultural)
L'índex ESCS mostra un alt grau d'associació amb la titularitat de centre. Les famílies
amb un major estatus ocupacional i un major nivell educatiu, així com aquelles amb
una proporció elevada de recursos educatius i culturáis, tendeixen a portar els seus
filis i filies a centres de titularitat privada. La única variable de NSEC que mostra una
correlació no tan forta amb la titularitat de centre, és la deis recursos educatius a casa.
Malgrat aixó, tal i com succeeix amb les possessions culturáis i els recursos
informátics, l'associació és significativa.
Titularitat i variables de Llengua i immigració
La poca presencia d'alumnat no nadiu ais centres privats es reflexa en els resultats
obtinguts en el creuament entre l'origen deis estudiants i la titularitat de centre.
L'associació es mostra estadísticament significativa. Finalment, cal assenyalar que la
titularitat també s'associa amb la llengua parlada principalment a casa. El cátala és
mes present que el castellá en els centres privats, mentre que succeeix el contrari
quan ens referim ais centres públics.
408
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desiguattats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
2.2. Moments de desigualtat i variables
Percepcions deis directors
- Clima del centre
En el marc del clima del centre -percebut pels directors deis centres-, s'han analitzat
quatre variables, les quals constrtueixen índexs específics aportáis per l'estudi PISA
2003 des de la base de dades deis centres:
• Compromís del professorat amb el centre
• Compromis de l'alumnat amb el centre
• Comportament i actituds del professorat al centre
• Comportament i actituds de l'alumnat al centre
Cadascuna d'elles s'ha analitzat a través de la seva associació amb el rendiment
académic deis estudiants, així com s'han creuat amb les variables mes significatives
del capítol anterior:
Variables de factors de desigualtat:
o Estatus Económic, Social i Cultural
o Genere
o Llengua
Variables de moments de desigualtat:
o Procés educatiu: variables d'aprenentatge i d'actituds vers la cultura
institucional del centre.
o Resultáis: variable d'expectatives académiques deis estudiants.
Abans de procedir amb l'exptotació i interpretado de les dades relatives al clima de!
centre, cal assenyalar que, en aquest cas, els resultats obtinguts están basats en
variables construídes a partir de les opinions i percepcions deis directors deis centres.
Així, son resultats que s'han d'analttzar i interpretar amb cautela, no només peí seu
carácter subjectiu, sino també perqué aqüestes percepcions d'una sola persona están
caracteritzant a tot un centre.
409
PISA 2003 a Catalunya. Una uilada a les desigvaltats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Compromfs del professorat amb el centre
. Compromís del professorat - Rendiment académic
Rendiment académic deis estudiants segons
el nivell de compromís del professorat
_ Matéries
Matemátiques
Comprensió lectora
Ciéncies
Resolució deproblemes
NivellBaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitja^Mitjá - altAltBaixBaix - mitjá^Mitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - altAlt
Mitjana480,0095485,5066494,9675517,2588458,8826475,9409493,3865503,8985487,2472492,6890^508,0689521,3830474,7072483,6825495,9160519,4152
Desv. típica90,1851782,2467281,75099 "80,3523392,0879982,0930481,5380080,3385391,6588882,4847782,3985982,3573094,7265585,6678784,6848085,92745
Rendiment académic de l'alumnat segons els nivells deCompromís del professorat ais centres
530
520
4o ú
Baix Baix - mitjá Mitjá - alt
Nivells de compromís del professorat
Alt
•Matemátiques -Comprensió lectora •Ciéncies Resolució de problemas
410
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
ANOVA
Puntuació mitjarta en Inter-gruposmateniátiques Intra-grupos
TotalPuntuació mitjana en ínter-gruposcomprensió lectora Intra-grupos
TotalPuntuació mitjana en Inter-gruposciencies Intra-grupos
Total
Puntuació mitjana en Inter-gruposresolució de problemes Intra-grupos
Total
Suma decuadrados307072.798
10597960
10905033445902.805
1070552711151430
271802.071
10877676
11149478
427685,039
11667907
12095592
gi3
15121515
3
15121515
3
1512
1515
31512
1515
Mediacuadrática
102357.5997009.233
148634.2687080.375
90600,690
7194.230
142561,6807716.870
F
14.603
20,992
12.594
18,474
Sig..000
.000
.000
.000
Comparaciones múltiples
USD de Tukev
variable dependientePuntuar* mltjana enmalentStiques
Puntuado mtqana encómprense lectora
Puntuació mtjana «nciéncles
Puntuació mttjana enresolucío de problemas
ilíNiveHdecompromisdelprotessorat1 00
2.00
3.00
4,00
1.00
:,oo
3.00
4.00
I.D0
2.00
3,00
4.00
1 00
2,00
3.00
4.00
<J> NK'íHI decompromisdelprotessorat2.003.004.00
1,003,001.001.00:,oo4,001.002,00
3.00: <'*•
•-.o-:-
4 001 0t'3,00
4.00
1.P0Mto4.001 w^ 0ú?• <X<
zoo3.004.00
1 '.••".-
4,001.00:.oo4.001,002i00 i3.00:.oo3.004.001,003.004 0 0
•1 :K<
t.iX'3.003.00
Drterencra ttemedias il-Ji
-5.49713-14.95803
-37.:4S3r5,49713
-9.46089-31.75:19*14,958039.46089
37.24932*31.75219*22,29129*
-17.05629'-34,80394"-45.01fi98-
17.059»'-17.44565'
-27.95769-34,50394 •17,44565-
-10.5120345.01598"27.95769'10,51203-5,44183
-20.32177--34.13582*
5,44183-15.37994
-28.69400"20.82177-15.37994
-13.3140534.13582'2S,69400*13.31405-8.97526
-21.20SSO"-44.70801'
8,97526-12.23354-35.73275-21.20880-12,23354
-23.49921-44,70801-35,73275-23.49921*
Error Iipco6,078726.068416,07907
6.078726,084536,075186.066416.084536,064676.079076.075136.0B4876.109496.119236.109846.109496.11533
6.105946,119236.115336,115676.109846.105946.1I5G76.158426.168236.158776,158426.164306 154836.163236 164306.164656.158776.154836.164656,378196,388356 378556.378196.384296.374486.388356.384296.334656.378556.374436.38465
Ski
,803.067
000
.803
.406
.000067
,405.001.000000
001
i i "
,.„>,'X»-.'
¡_rr
,01 'J
000
000
023
.314
.000
.000
.314
.813
.004
.000
813
061
.000
.004
061
1 35
rjOO
000
13f>
•19?.
00$
,000,495.222.000.005,222,001.000.000.001
La diferencia entre las medias es significativa al nc/el 05
411
PISA 2003 o Catalunya. Una ullada a les desiguattats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Un cop s'han establert les puntuacions mitjanes deis estudiants en funció del nivell de
compromís que mostra el professorat en el seu centre, hem reaiitzat la prava d'ANOVA
d'un factor. D'aquesta manera s'ha pogut determinar la significativitat de les mitjanes
de puntuacions entre els diferents nivells de compromís del eos docent que presenten
els centres.
A nivell general, les quatre matéries mostren significativitat de mitjanes segons els
nivells de l'índex de compromís. Ara bé, si atenem a les diferencies entre els diferents
nivells, observem el següent:
Matemátiques: La diferencia significativa es troba entre el nivell mes alt i la
resta. Els estudiants deis centres amb un alt compromís del professorat
obtenen mitjanes en matemátiques significativament superiors que aquells que
están en centres on hi ha nivells de compromís mes baixos.
- Comprensió lectora: La diferencia significativa de puntuacions en aquesta
materia es troba entre els estudiants deis centres que teñen un nivell de
compromís alt i mitjá-alt vers la resta. Així, un cop mes, el nivell de compromís
del professorat significa unes majors puntuacions en rendiment academia
Ciéncies i resolució de problemes: Les diferencies significatives en aqüestes
dues matéries presenten una mateixa tendencia. Aqüestes diferencies es
troben entre els estudiants de centres que teñen un nivell de compromís alt i
mitjá-alt respecte ais que teñen un nivell baix i mitjá-baix. No hi ha diferencies
significatives entre els alumnes de centres que presenten nivells de compromís
consecutius.
. Compromís del professorat - NSEC deis estudiants
Com s'ha assenyalat en el capítol anterior, les variables de nivell social, económic i
cultural a nivel! d'estudiants son les que mes correlació mostren amb el seu rendiment
académic, així com també amb alt res variables vinculades a l'aprenentatge deis
estudiants. Per aquest motiu, en aquest apartat és rellevant analitzar el nivell
socioeconómic i cultural de l'alumnat en funció del nivell de compromís del professorat
del centre que assisteixen. A continuado es realitza la prava d'ANOVA per tal de
determinar la mitjana d'ESCS (Estatus Económic, Social i Cultural) en funció deis
nivells de compromís del professorat.
412
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualáis educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Descriptivos
Estatus Económic. Social ¡ Cultura) (ESCS)
1.00
2.00
3.00
400
Total
N376
378
377
378
1509
Media-.3275745
-.3158039
-.1209570
.2843450
-.1197872
Desviacióntípica
,97115693
1.00058275
.94377171
.89440643
.98400234
Error típico.05008419
,05145700
.04862653
04601528
.02533434
ANOVA
Estatus Económic. Social i Cultural íESCS)
ínter-gruposInlra-g nipos
Total
Suma decuadrados
92.466
1367.2801459,746
ÍJl3
1504t507
Mediai.uiíid iiitic.ii
30.822
.909
F33,904
Skj..000
Comparaciones múltiples
Variable dependiente Estatus Económic. Social i Cultural (ESCSt
HSD de Tuhey
(Ij Nivell de compromls (J) Nivell de compromlsdel professorat del professorat1 00 2.00
3,00
4.00
2.00 1.00
3.00
4.00
3,00 1.00
2.00
4,00
4.00 1.00
2.00
3.00
Diferencia demedias (I-J)
-.01177055
-.20661744"
-.61191950'
.01177055
-.19484689'
-.60014895'
.20661744-
.19484689'
-.40530206'
.61191950"
.60014895"
.40530206'
Error típico.06944197
,06950703
,06945598
.06944197
.06940953
.06935841
.06950703
.06940953
.06942355
.06945598
.06935841
.06942355
Siq..998
,016
.000
.998
,026
,000
.016
.026
.000
.000
.000
.000
La diferencia entre las medias es significativa al nivel .05
Variables de NSEC segons el nivell de compromJs del professorat
2.00 3 00Nivell de compromls del professorat
1 Estatua Econúmle. Sedal i Cultural (ESCS)Pots*4Slon* cu Hura í 5 fle la familia IWLE)
Recurso* educatius a casa (WLE)R«curso» mfomiÉtiCi B casa iWLE)
413
2003 a Catalunya. Una ullada a ¡es desigualáis educatívesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Com es pot observar, la mitjana d'ESCS varia de forma significativa segons el grau de
compromís del professorat en el centre. La significativitat de la diferencia es dona
entre tots els nivells de compromís, exceptuant entre el nivell baix i baix-mitjá. La
diferencia d'estatus socioeconómic amb mes significado és la que s'estableix entre els
dos extrems, és a dir, entre els estudíants que assisteixen a centres amb un baix nivell
de compromís per part del professorat i els que assisteixen a centres que mostren alts
nivells. Observant el gráfic en el que s'inclouen altres variables de nivell
socioeconómic, podem confirmar la tendencia apuntada segons la qual les diferencies
de mitjanes d'aquestes variables mostren diferencies significatives depenent del grau
de compromís del professorat que presentí el centre.
. Compromís del professorat - Procés
Prenent el nivell de compromís del professorat en el centre com a atribut deis
estudiants de la mostra, s'han escollit una serie de variables provinents de la base de
dades d'estudiants que ja han mostrat la seva incidencia en l'aprenentatge i en els
resultats académics deis estudiants:
Aprenentatae de les matemátiques / Processos cognítius
- Angoixa vers les matemátiques
Motivado instrumental vers les matemátiques
Interés vers les matemátiques
Auto-eficacia en competencia matemática
- Auto-concepte en competencia matemática
Variables d'aprenentatge de les matemátiques (processos cognltlus)segons el nivell de compromis del professorat ais centres
0.10-
2.00 3, DO 4.00
Nivell de coirpromis del professorat
• Angoixa vers les mausniliques (WLE)Manvacio instrumenta! vers les
' matanatiquos fWLE)
Interés « r e los fnalemítiques (WLE)
• Auto-eficátaa vers les ntsMmátiques (WLE)Auto-oonoapto vers las matamauquex(WLE)
414
PISA 2003 a Cafalunyo. Una ullado a íes desiguaitats educativesCapítol IV. Andlisi des de la perspectiva deis centres educatius
Descriptivos
Angoixa vers les 1.00matemátiques (WLE) 2.00
3.00
4.00
Total
Motivado instrumental 1.00vers les matemátiques 2 00
(WLE) 3 ^
4.00
Total
Interés vers les 1.00matemátiques (WLE) 2.00
3.00
4.00Total
Auto-eficacia vers les 1.00matemátiques (WLE) 2.00
3.00
4.00
Total
Auto-concepte vers les 1.00matemátiques (WLE) 2.00
3.004.00
Total
N378
376
375
379
1508
377
378
377
378
1509
375
378
376
3781506
378
376
374377
1505
377
376
375379
1507
Media.079244
.244291
.033710
.004946
.090393
.012509
-.139923
.049333
.015149
-.015854
-.043878
-.157459.026660
.007194-.042016
-.014689
-.040623
.106232
,143893
-048595
-.091969
-.251119
-.030537
-.013734
-.096705
Desviacióntípica.8396215
.9124792
.8628249
.9360539
.8925503
.8702611
.9442463
.9485398
.9183617
.9229043
.9477302
.9718674
.9842809
.9629062
.9684909
.8656915
.9000505
.8835774
.8888997
.8871835
.9159335
.9949379
.9577889
.9646355
.9623358
Error ti pico.0431973
.0470672
.0445481
.0480953
.0229877
.0448504
.0485432
.0488722
.0472534
.0237560
.0489491
.0499631
.0507920
.0495454
.0249525
.0445285
.0464084
.0456803
.0457894
.0228682
.0471744
.0513206
,0494512.0495638
.0247917
ANOVA
Angoixa vers les Inter-gruposmatemátiques (WLE) Intra-grupos
TotalMotivació instrumental Inter-gruposvers les matemátiques Intra-grupos(WLE)
Total
Interés vers les Inter-gruposmatemátiques (WLE) Intra-grupos
Total
Auto-eficacia vers les Inter-gruposmatemátiques (WLE) Intra-grupos
TotalAuto-concepte vers les Inter-gruposmatemátiques (WLE) Intra-grupos
Total
Suma decuadrados
12.9201187.2761200.196
8.091
1276.585
1284.676
7,730
1404.375
1412.105
9.1731174.6881183.861
13.2201381.2361394.456
gi3
15031506
3
1505
1508
31502
1505
315011504
315021505
Mediacuadrática
4.307.790
2,697
.848
2.577.935
3.058.783
4.407.920
F
5.452
3.180
2.756
3.907
4,792
Siq..001
.023
.041
.009
.003
Les mitjanes de totes les variables relatives ais processos cognitius deis estudiants
(aprenentatge de les matemátiques), caiculades en funció deis nivells de compromís
del professorat amb el centre, mostren diferencies significatives entre sí. En primer
415
PISA 2003 a Catalunya. Una utlada a les destgualiats educaiivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
lloc, cal assenyalar que els estudiants deis centres amb un nivell baix de compromís
per part del professorat, presenten unes mitjanes altes respecte la tendencia general.
Malgrat aixó, a partir del nivell baix-mitjá fins al nivell alt, en auto-eficacia i auto-
concepte en l'aprenentatge de les matemátiques, es dibuixa la tendencia segons la
qual les mitjanes d'aquestes variables augmenten conforme els centres teñen uns
majors graus de compromís i implicado per part del professorat.
Clima d'aula
- Clima de disciplina
Descriptivos
Clima disciplinan a íes classes de matemátiques (WLE)
1.002,003,004.00Total
N376
374
372
377
1499
Media-.174238
-,097047
.008736
.121079
-.035306
Desviacióntípica.8966805.8685223.9391853,9840337.9289801
Error típico.0462644,0448836,0486894.0506956.0239946
ANOVA
Clima disciplinan a les cíasses de matemátiques (WLE)
Inter-grupos
Intra-grupos
Total
Suma decuadrados
18.614
1274.115
1292.730
31494
1497
Mediacuadrática
6.205.853
F7.276
Sig..000
Comparaciones múltiples
Variable dependiente: Clima disciplinan a les classes de matemátiques {WLE)
HSD de Tukey
(I) Nivell de compromis (J) Nivell de compromisdel professorat del professorat1.00 2.00
3.00
4.00
2,00 1,003,004.00
3,00 1.00
2.004.00
4.00 1,00
2,003,00
Diferencia demedias (I-J)
-,0771909
-.1829739*
-.2953172*
.0771909
-.1057829
-.2181263*
,1829739"
.1057829
-.1123434
.2953172*
,2181263*
,1123434
Error típico.0674377
.0675449
.0673332
.0674377
.0675990
.0673874
,0675449
.0675990
.0674948
.0673332
.0673874
.0674948
Sig..662.034
.000
.662
.399
.007
,034
.399
.343
.000
.007
.343
*• La diferencia entre las medias es significativa al nivel .05.
416
PISA 2003 o Catalunya. Una ullada a les destgualtats educai'wesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Clima de disciplina a les classes de materna tiques segons el nivell decompromís del protessorat amb el centre
siJ 00-
. - . - - >/
NtveJIs de compromfs del professorat
En aquest cas, la tendencia és clara: els estudiants que assísteixen a centres on,
segons els seus directors, hi ha un alt nivell de compromís per part del professorat,
mostren un major grau de disciplina a les classes de matemátiques.
Actítuds vers la cultura institucional del centre
- Actituds vers el centreRelacions entre estudiants i professorsSentiment de pertinenca al centrePuntualitat
Variables (Tactituds vers la cultura institucional segons el nivell decompromis del professorat ais centres
JOD 300
NiveH d« compromts del professorat
J « * Cesóla (WLE)• AcMutis m macota (WIE)
Sentinicni d» perfln»n(a itt% fescola (WLE)
417
PISA 2003 a Catalunya. Una uilada a íes desigualtais educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Descriptivos
Actrtuds vers ('escola 1.00<WLE> 2.00
3.X4.00Total
Relacions 1.00alumnat-professors/es a 2.00reseda (WLE) 3 QQ
4.00
TotalSentiment de pertinenca 1.00vers I1 escola (WLE) 2.00
3.004.00
TotalPuntualttat a l'escola 1.00
2.00
3.004.00Total
N376377
374378
1504
374377
374379
1504378
378377
3761509
378378
375376
1507
Media-.018496.069034
.134372
.081021
.066396
-.053640.085185
.075836
.165286
.068487-.140288
-.047822-.156145-.039723
-.0960121.671,48
1.671.681.63
Desviacióntípica.9410727.9277100
.9027218
.9689367
.9361746
.8713944
.9754880
.9581441
.9907892
.9525417
.9367802
.9393789,8826544
.9395006
.9254910.869,727
.964
.922
.878
Error típico.0485331.04778710467007
.0498523
.0241376
.0450413
.0502228
.0495749
.0509076
,0245628.0481776.0482915.0454775
.0484600
.0238245.045.037
.050
.048
.023
ANOVA
Actrtuds vers l'escola Inter-grupos(WLE) Intra-grupos
Total
Relacions Inter-gruposalumnat-professors/es a intra-gruposl'escola (WLE)
Total
Sentiment de pertinenca Inter-gruposvers reseda (WLE) Intra-grupos
Total
Puntualitat a l'escola Inter-gruposIntra-gruposTotal
Suma decuadrados
4.5201312.9851317.505
9.257
1354.359
1363,616
4.173
1287,501
1291.674
11.0791150.401
1161.479
gi3
15001503
3
1499
1502
3
1505
1508
31503
1506
Mediacuadrática
1.507.875
3.086
.904
1.391.855
3.693.765
F1.721
3.415
1.626
4.825
sig..161
.017
.181
.002
En relació a les variables relatives a I'actitud deis estudiants vers la cultura institucional
del centre, n'hi ha només dues que están associades amb el nivell de compromis vers
el centre que mostren els professors i les professores. Per una part, amb excepció deis
estudiants que están en centres on hi ha baixa implicado del eos docent, la puntualitat
a classe es mostra associada amb el grau de compromis mitjá deis centres. Per altra
banda, les relacions entre professorat i alumnat també vahen en funció d'aquesta
implicació docent al centre.
418
PISA 2003 a Cafalunya, Una uflada a íes desigualiais educativesCapítol IV. Andiisi des de la perspectiva deis centres educatius
Compromis de! professorat - Expectatíves educatives
Tabla de contingencia Nivell educattu esperat * Nivell de compromis del protessotat
Nivell Ed. secundaria Recuentoeducatiu (1er i 2on cicle) Frecuencia esperadaKí-ijercfl E d s u p e r j o r Recuento
<univ. i no univ.) Frecuencia esperada
Total RecuentoFrecuencia esperada
Nivell de compromis del professorat1.00
173134.5
203
241.5
376376.0
2,00138
135.2240
242.8
378378.0
3.00116
133.4257
239,6
373373.0
4,00110
133,8264
240,2
374374,0
Total537
537.0964
964.0
15011501.0
Pruebas de chi-cuadrado
Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitud
Asociación lineal porlinealN de casos validos
Valor27.373a
27.084
24.861
1501
ul3
3
1
Sig. asintolica(bilateral)
,000.000
,000
0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5,La frecuencia mínima esperada es 133,45.
Existeix una associació significativa entre les expectatives académiques deis
estudiants i el grau d'implicació del professorat en ef centre. Així, en els centres on hi
ha un major compromis per part del professorat, l'alumnat aspira, en una major
proporció, a arribar a l'educació superior.
. Compromis del professorat - Genere
Tabla de contingencia
Nivell de compromisdel professorat
Total
1.00
2.00
3.00
4,00
RecuentoFrecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
RecuentoFrecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Genere
Noia162
203,9
210
204.4
233
203.3
211
204.4
816
816,0
Noi217
175.1
170
175.6
145
174.7
169
175.6701
701.0
Total379
379.0
380
380,0
378
378,0
380
380,01517
1517.0
Pruebas de chi-cuadrado
Chi-cuadrado ele PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos validos
Valor28.768a
28.829
15.214
1517
til33
1
Sig, asintóticíi(bilateral)
,000.000
.000
0 casillas (.0%) tienen una frecuencia espetada inferió! a 5.La frecuencia mínima esperada es 174.67.
419
PISA 2003 a Catalunya. Una vllada a fes desigualtah educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
El genere també está associat a aquesta variable. La presencia de noies ais centres
está associada a un major nivell de compromís per part del professorat.
Compromis del professorat - Uengua
Tabla de contingencia
Nivell de compromisdel professorat
Total
1.00
2.00
3.00
4.00
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Llengua parlada acasa
Cátala150
189.6
182
187.6
194
190.6
234
192.2
760
760.0
Caslella218
178.4
182
176.4176
179.4
139
180.8
715
715.0
Total368
368.0
364
364.0
370
370.0
373
373.0
1475
1475.0
Pruebas de chi-cuadrado
Ch i-cu adrado de Pear sonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos validos
Valor35,298a
36.605
34.645
1475
fll33
1
Sig. as i ni ótica(bilateral)
.000
.000
.000
a 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5.La frecuencia mínima esperada es 176.45.
Finalment, podem establir una última associació amb el compromís del professorat al
centre. Aquesta es refereix a la variable de llengua parlada a casa. L'associació en
aquest sentit suri significativa amb un valor de 0.000. Podríem avancar que els nivells
de compromís i implicado del professorat en els centres están associats a una major
presencia d'estudiants catalanoparlants.
420
PISA 2003 a Catalunya. Una u/lodo o íes desigualtats educativesCapítol IV. Análísi des de la perspectiva deis centres educatius
Compromís de l'alumnat amb el centre
. Compromís de l'alumnat- Rendiment academic
Rendiment academic deis estudiants segons
el nivell de compromís de l'alumnat
Matéries
Matemátiques
Comprensió lectora
Ciéncies
Resolució deproblemes
Nivell
BaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaix
Baix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - alt
Alt
Mitjana
477,5426492,7148
Desv. típica
90,9610682.98089
491,2929 79.46038516,1727
462,7197481,9123482,5029504,9138485,1377500,1240500,8567523,2249472,9280491,5331488,8337520,3919
81,26933
94,1602583,6692777.7241781.8552792,8858779,6293182.8693483,2114293.2563886.1412085.9494285,56987
Rendiment academic de l'alumnat segons els nivells deCompromís de l'alumnat ais centres
530
520
510
500
4SO
4S0
470
460
450
Baix
•Matemitiques
Baix - mitjá Mitjá - alt
Nivells de comprorms de l'alumnat
Alt
Corrprensió lectora •Ciéncies Resolució de problemas
421
PISA 2003 a Catalunya. Una uliada a ¡es destgualiats educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
ANOVA
Puntuació mitjana en Irrter-gruposmatemátiques Intra-grupos
Total
Puntuació mrtjana en Inter-gruposcomprensió lectora Intra-grupos
Total
Puntuació mitjana en Inter-gruposctencies Irrtra-grupos
Total
Puntuació mitjana en ínter-gruposresoluctó de problemes Intra-grupos
Total
Suma decuadrados
292015.243
1061301310905033
338253.4961081317611151430
280066,648
10869411
11149478
444064.0511165152812095592
gi3
15121515
3
1512
15153
1512
1515
3
1512
1515
Mediacuadrática97338,414
7019.192
112751.1657151.572
93355.549
7188.764
148021.3507706.037
F
13.867
15.766
12.986
19,208
Sig.,000
.000
.000
.000
HSD de Tufcoy
Comparaciones múltiples
VariablectopandtentsPuntuacto mrtjanaen matemátiques
Puntuacio mrtjanaen comprenstolectora
Puntuació mitjana
«ncwncws
Puntuacto mitjanaen íesolucio de
problemes
(I) Nrvell Jecempromis <íelalumnatNivel I batx
Nivell baix -mítjá
Ntv*ll mltja - alt
NiveHI alt
Mtv«l1 baix
Nrvell bal» -mltta
Nfvell mtt)é - alt
Nrvell alt
NlyeUban
Nhnltbah-mñja
Nlwl lm^á-aH
Nlvdlalt
Nrv«l|ba¡*
Nbetlbaix.mrt(á
Nivetl mitja - alt
Nivflll alt
(J) NiveH de compromisderalumnatNivell baix - mitjsNivell mrtja - a(t
Nivel] altNiv«ll baix
Nrvell mrtja - attNivell alt
Nrvell baiMNivell baix - mrt¡s
Nivel) altNivell baixNñ*ll baix • mitfaNiv«ll mrtja - alt
Nivell baix - mítjaNivell mrt)a - altNivel! alt
Nivell baixNivell mitia - att
Nrvell altNivell baix
Nrvell baix - mrtjáNivell altNivell baix
Nivell baiv - mitjaNrvell mrtja - artNm«ll baii - mrtja
Nn^ll mrtja - aNNivell aR
Nivell bau
Nivell mitfa • altNivell altNivdl baix
NfveH baix - mttjANtvellaKNtvell bal»Nivell baii - mrtji
Nivelt muja - altNrvell baij - mrtjaNrvell mitia - altNrveNaltNivell baiiNtvall mít}B . altNtv»l1 altNivell baix
Nivell baii - mujaNivell alt
NrvelIbaiKNIVBH baix - mitja
Nivell mitja - alt
Diferencia demedias (I-J)
-15.17228
-13.75030-38.63013'15.17228
1.42198
-23.45785-13.75030-1.42198
-24.87983-
38.63013"23.45765-
24.87983'-19.19259'
-19.78318"-42.19409-19.19259"
-.59059•23.00150-19.78313-
.59059
-22.4 tO92*42.19409'
23.00150*
22.41092*-14,98631-15.71894-38.0872T
14.98631
-.73263-23.10090-15.71894
.73263
-22.36828*38,06721'23.10090-22.36828-
-18.60516--15.90568-47.46388*
18.60516*2.69948
-28.85872-15.90566-2.69948
-31.55820'
47.46388'28.65872*31.55820*
£((Of npico6,064016,092146.08793
6.084016,06429
6.08008
8,082149.08429
6.08S216.08793608006
6.068216.141116.149326.145076.14111
6.141408.137156.14932
6.14140
6.145366.14507
6.137156.145366.15706
6.165296.16103
6.15706
6.157356.153096.165296.15735
6.161326.161038.153096.161326.374738.36325
8.376846.374736.37503
6.370626.38325
6.375036.37S14
6.378846.370626.37914
S g.061
.109
.000
.061
.996,001
.109
.996
.000.000.001.000.010.007
.000
.010
1.000.001.007
1.000.002.000.001
.002
.071
.053
.000
.071
.999
.001
.053,998
,002.000,001
.002
.019
.062
.000
.019
.974
.000
.062
.974
.000
.000
.000
,000
La diferencia entre las madias es significativa al nivel 05
422
•§ PISA 2003 o Catalunya. Una ullada a íes desigualtats educaüves
Capítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Un cop establertes les puntuacions mitjanes deis estudiants en fundó del nivel! de
compromís que mostren els estudiants amb el seu centre, s'ha fet la prova d'ANOVA
d'un factor. D'aquesta manera s'ha pogut determinar la significativitat de les mitjanes
de puntuacions entre els diferents nivells de compromís de l'alumnat amb els centres
on estudien.
Les quatre matéries presenten diferencies significatives en funció deis nivells de
compromís, Atenent a les diferencies entre els diferents nivells, observem el següent:
- Tendencia general de les quatre matéries: Existeix una diferencia
estadísticament significativa entre els estudiants que están en centres amb un
nivell de compromís alt i la resta. Els estudiants deis centres amb un alt nivell
de compromis obtenen mitjanes, en totes les matéries, significativament
superiors que aquells que están en centres on hi ha nivells de compromís mes
baixos. Per altra parí, no existeixen diferencies significatives entre els nivells
mitjans, és a dir, entre els centres amb nivells baix-mitjá i mitjá-alt.
Compromis de l'alumnat - NSEC deis estudiants
Estatus Económic.
Nivell baix
Nivell baix - mrtjá
Nivetl mrtja - alt
Nívetl alt
Total
Descriptivos
Social i Cultural (ESCS)
N377378376378
1509
Media-.3161909-.1165379-.1759606.1283423
-.1197872
Desviacióntípica
.956696341,02071976
.90598427
.99919634
.98400234
Error típico.04929860.05251955.04672211.05137484.02533434
ANOVA
Eslalus Económic. Social i Cultural lESCS)
Inter-gruposIntra-gruposTotal
Suma decuadrados
39.0071420.739
1459.746
Hl3
15041507
Mediítcuadrática
13,002.945
F13.764
sin-.000
En un primer moment podem confirmar la significativitat global de les mitjanes d'ESCS
segons els nivells de compromís i implicado de l'alumnat. Malgrat aixó, és necessari
aprofundir-hi mitjancant la comparado de mitjanes entre cadascun deis nivells.
423
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Comparaciones múltiples
Variable dependiente: Estatus Económic, Social i Cultural (ESCS)
HSD de Tukey
(1) Nivell de compromís (J) Nivel! de compromísde t'alumnat de l'alumnatNivell baix Nivell baíx - mitjá
Nivell mitjá - att
Nivel! alt
Nivell baix - mitjá Nivell baix
Nivell mitjá - alt
Nivell att
Nivell mitjá - alt Nivell baix
Nivell baix - mitjá
Nivell alt
Nivell att Nivell baix
Nivell baix - mitjá
Nivell mitjá - alt
Diferencia demedias (I-J)-.19965299'
-.14023028
-.44453317*
.19965299'
.05942270
-.24488018-
.14023028
-.05942270
-.30430288*
.44453317*
.24488018*
.30430288*
Error típico.07077599
.07085646
.07075039
.07077599
.07080386
.07069771
.07085646
.07080386
.07077827
.07075039
.07069771
.07077827
Sig..025
.196
,000
.025
.836
.003
,196
.836
.000
.000
.003
.000
'• La diferencia entre las medias es significativa al nivel .05.
La diferencia mes significativa es troba entre ta mitjana d'ESCS deis estudiants que
assisteixen a centres amb un nivell alt d'implicació d'alumnat i aquells que assisteixen
a la resta de centres. Aquesta diferencia de mitjanes és fortament significativa entre
els dos extrems, és a dir, entre el nivell alt i el nivell baix.
A continuació presentem un gráfic que ¡Ilustra, no només l'índex d'estatus (ESCS),
sino també les altres variables de nivell socioeconómic i cultural (possessions
culturáis, recursos educatius i informátics). Aqüestes presenten, exceptuant els
recursos educatius, una diferencia significativa de mitjanes.
Variables de NSEC segons eis nivells de compromís de Talumnat
0 . 1 -
0.0-
-0.2-
-0.3-
Nivell baa - mrtj& Nivell mitja • altNivell de compromls de l'alumnat
• Estatus Eoonímlc Social I Cultural (ESCS)Poesesstóns culturáis de la familia (WLE)
Recursos educaDus a casa (WLE)Rearaos trífonnétlcs a casa (VM.E)
424
] ^ | PiSA 2003 a Catalunya. Una ullada a /es destgualtats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
. Compromis de l'alumnat - Procés
Prenent el nivell de compromis deis estudiants a nivell de centres, s'han seleccionat
una serie de variables significatives per a l'aprenentatge i el rendiment académic deis
estudiants:
Aprenentatge de les materna tiques / Processos cognitius
Angoixa vers les matemátiques
Motivado instrumental vers les matemátiques
Interés vers les matemátiques
Auto-eficacia en competencia matemática
- Auto-concepte en competencia matemática
Descriptivos
Angoixa vers les Nivell baixmatemátiques (WLE) Mjve|| baix - mitjá
Nivell mrtjá - att
Nivell att
TotalMotivacio instrumental Nivell baixvers les matemátiques NiveU baix - mitjá
(W L E> Ntvell mitjá - altNivell alt
TotalInterés vers les Nivell baixmatemátiques (WLE) Njve|| baix - mitjá
Nivell mitjá - alt
Nivell altTotal
Auto-eficácia vers les Nivell baixmatemátiques (WLE) Nivell baix - mitjá
Nivell mitjá - altNivell alt
Total
Auto-concepte vers les Nivell baixmatemátiques iWLE) Nivell baix - mrtjá
Nivell mitjá - altNivel! att
Total
N377
376376
378
1508375
379378377
1509374379
378
376
1506377
376
375
376
1505
376
376376
378
1507
Media.186459
.111707
.096955
-.033082.090393.001659
-.070425
-.099509.105401
-.015854
-.133881
-.052841-.077297
.095621-.042016
.019474
.012492
.064498
.098014
.048595
-.159364-.117960
-.137323.027141
-.096705
Desviacióntípica.8648386
.8701301
.9663289
.8540607
.8925503
.9244178
.9065507
.9324329
.9181476
.9229043
.9444062
.9833245
.9946926
.9389198
.9684909
.9073585
.8392529
.9414514
.8579288
.8871835
.9445818
.9653890
1.0301484.8975075
.9623358
Error típico.0445380
.0448705
.0498226
.0439125
.0229877
.0477270
.0465639
.0479456
.0472749
.0237560
.0488654
.0505290
.0511470
.0484190
.0249525
.0467096
,0432721
0486098
.0442161
.0228682
.0486974
.0497827
.0531130
.0461464
.0247917
425
PISA 2003 a Catalunya. Una ultada o les desiguatiaH educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
ANOVA
Angojxa vers les Inter-grupos
matemátiques (WLE) Intra-grupos
Total
Motivado instrumental Inter-gruposvers les matemátiques Intra-grupos(WLE)
Total
Interés vers les Inter-grupos
matemátiques (WLE) Intra-grupos
Total
Auto-eficácia vers les Inter-grupos
matemátiques (WLE) Intra-grupos
Total
Auto-concepte vers les Inter-grupos
matemátiques (WLE) Intra-grupos
Total
Suma decuadrados
9.434
1190.762
1200.1969,435
1275,241
1284.676
10.791
1401.314
1412.105
1.825
1182.037
1183.861
8,070
1386.3861394.456
3
1503
1506
3
1505
1508
3
1502
1505
3
1501
1504
315021505
Mediacuadrática
3.145
.792
3.145
,847
3.597
.933
.608
.787
2.690
.923
F3.969
3,712
3.855
.772
2.914
Siq..008
.011
.009
,509
.033
Variables d'aprenentatge de les matemátiques segons el nivell decompromísde l'alumnat
02-
0.1-
J. 0.0-
-0.1-
-0.2-
Ntvedl batí - maje Nivell rrítjé - altNivell de compromls de l'alumnat
• Angotta veis les matemáüques (WLE}Matovactó instrumental vers tos
Auto-ef Icdoa veis les moteméOquos (VM£)
Interts vera les rmtemetlqua* (WLEJ
Observant les taules d'ANOVA, constatem que quasi totes les variables
d'aprenentatge de les matemátiques, les relatives ais processos cognitius deis
alumnes, presenten diferencies de mitjanes estadísticament significatives entre els
diferents nivells. La única que no en presenta és la d'autoeficácia vers les
matemátiques. Atenent a aquests resultats, confirmem que els estudiants que
assisteixen a centres amb un nivell alt de compromís de l'alumnat mostren, de mitjana,
unes característiques d'aprenentatge de les matemátiques mes reforcades.
426
I PISA 2003 o Catalunya. Una ullada a les desiguattats educativesCapítol IV. Analisi des de la perspectiva deis centres educatius
Clima d'aula
- Clima de disciplina
Actituds vers la cultura institucional del centre
- Actituds vers el centreRelacions entre estudiants i professorsSentiment de pertinenca al centre
Descriptivos
Clima disciplinan a les Nivell baix
classe-s de Nivell baix - mitjámatematiques <WLE> Nivell mí^á - alt
Nivell alt
Total
Actituds vers ['escola Nivell baix
(WLE) Njvell baix - mitjá
Nívell mitjá - alt
Nivell att
Total
Relacions Nivell baixalumnat-professoisjes a N j v e M ^ ^ . m r t já
re«ola<WLE> Nivell mrtjá - alt
Nivell alt
Total
Sentiment de pertinenca Nivell baixvers l'escoia (WLE) Nivell baix - mitjá
Nivell mitjá - alt
Nivell alt
Total
Puntualttat a Pescóla Nivell baix
Nivell baix - mitjá
Nivell mitjá - alt
Nivell alt
Total
N375
373
372
378
1499
375
374
378377
1504
375
375
378
376
1504
377
379
376376
1509
377
376
376
377
1507
Media-.297074
-.093436
-.039316
.285651
-.035306
.011910
.056690
.085185
.111284
.066396
-.122737
.074652
.055949
.265279
.066487
-.063442
-.240024
-.078423
.003628
-.096012
1.59
1.69
1.58
1.64
1.63
Desviaciónti pica.8900615
,8529080
.8928122
,9817848
.9289801
.9632089
.9386624
,9443512
.8981783
.9361746
.9605677
.9127030
.9887373
.9094721
.9525417
.9870754
.9108142
.8955617
,8915901
.9254910.827
,917
,876
.889
,878
Error típico,0459513
.0441395
.0462834
.0504796
.0239946
.0497166
.0465258
.0485584
.0462871
.0241376
.0496277
.0471547
.0508408
.0468778
.0245628
.0508054
.0468030
.0461629
.0459509
.0238245.043
.047
.045
,046
.023
ANOVA
Clima disciplinar! a lesclasses dematematiques (WLE)
I nter-grupos
Intra-grupos
Total
Actituds vers leseóla(WLE)
Inter-grupos
Intra-grupos
Total
Relacionaalumnat-professors/es areseda (WLE)
Inter-grupos
Intra-grupos
Total
Sentiment de pertinencavers leseóla (WLE)
Ínter-grupos
Intra-grupos
Total
Puntualrtat a l'escola ínter-grupos
I ntra-grupos
Total
Suma decuadrados
65.9431226,787
1292.730
2.040
1315.464
1317.505
28.350
1335.267
1363.616
11.995
1279.678
1291.674
2.774
1158,706
1161,479
3
1494
1497
3
1500
1503
3
1499
1502
3
1505
1508
3
1503
1506
Mediacuadrática
21,981
.821
.680
.877
9,450
.891
3.998.850
.925
.771
26.769
.776
10.609
4.703
1.199
Siq
.000
.508
.000
.003
.309
427
PISA 2003 a Catalunya. Uno uliada a les desigualtais educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Variables cfactttud vers la cultura Institucional i de clima a l'aula segons elnivel) de compromis de Talumnat
Nivdl batí - mitjá Nivefl m»¡i - alt
Nivel I de compromis de l'alumnat
• Clima disciplinan a les dasses de matem Juques (WLE)• Acttuds vors roseóla 1WLE)
• Reladans íumnal-prcrteBsars/es a reseda (WLE)
• Sertiniant da patinadla vore fescot» (WLE)
Amb tots els resultats obtinguts fins ara, podem avancar que l'alumnat que estudia en
centres amb alts nivells de compromis deis estudiants, mostren unes millors relacions
amb el professorat, teñen un sentiment de pertinenca mes accentuat i afavoreixen un
clima de disciplina a les classes de matemátiques.
. Compromis de l'alumnat - Expectatives educatives
Tabla de contingencia Nivell educatiu esperal * Nivell de compromis de l'alumnat
Nivell Ed. secundaria Recuentoeducatiu (1er i 2on cicle) Frecuencia esperadaus-püPti £ d gyp^fjQf Recuento
(univ. i no univ.) Frecuencia esperada
Total RecuentoFrecuencia esperada
Nivell de compromis de l'alumnat
Nivell baix155
134,2220
240,8
375375,0
Nivell baix- mrtjá
136134,2
239
240,8
375375.0
Nivellmitjá - alt
149134.5
227
241,5
376376.0
Nivell alt97
134.2278
240.8
375375.0
Total537
537.0
964
964.0
1501
1501.0
Pruebas de chi-cuadrado
Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitud
Asociación lineal porlinealN de casos válidos
Valor23.534a
24.232
15.097
1501
gl3
3
1
Sig, ssintotica(bilateral)
,000.000
.000
a- 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5.La frecuencia minima esperada es 134,16.
Les expectatives académiques deis estudiants están associades ais nivelts de
compromis de l'alumnat ais centres.
428
PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educofivesCapítol iv. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Compromís de l'alumnat - Genere
Tabla de contingencia
Nivell decompromis
de ralumnat
Total
Nivell bai*
Níveil barx - mttjá
Nivell mítjá - alt
Nivell alt
RecuentoFrecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperadaRecuento
Frecuencia esperada
Genere
Nota183
203.5
220
204.5189
203.5
222204.5
816
816.0
Noi193
174 5160
175.5
189
174.5
158
175.5700
700.0
Total373
378.0
380
380,0378
378.0
380
380.01516
1516.0
Pruebas de chi-cuúdrado
Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlineal
N de casos válidos
Valor11.614a
11.629
3.215
1516
33
t
Sig asintotic.i(bilateral)
.009
.009
.073
a 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5La frecuencia mínima esperada es 174.54
El genere també mostra associació amb els nivells de compromís que mostren els
estudiants. Segons les freqüéncies i les freqüéncies esperades, l'associació va en
sentit favorable a les noies, és a dir, son aqüestes les que tendeixen a teñir un major
grau de compromís amb ef centre.
Compromis de l'alumnat - Llengua
Tabla de contingencia
Nivell decompromis
de I alumnat
Total
Nivell baix
Nivell baix- mrtjá
Nivefl mrtjá - alt
Nivell alt
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Recuento
Frecuencia esperada
Llengua parlada acasa
Cátala149
190.9
180
186.3
195
190.4
235
191.4
759
759.0
Castellá222
180.1
182
175.7
175
179.6
137
180.6
716
716.0
Total371
371.0
362
362.0
370
370,0
372
372,0
1475
1475.0
429
PISA 2003 a Coialunya. Una ullada a ¡es desigualtats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius
Pruebas de chi-cuadrado
Chi-cuadrado <ie Pearson
Razón de verosimilitudAsociación lineal porlineal
N de casos válidos
Valor40.054a
40.421
38.541
1475
fll3
3
1
Sig. aslntotic»(bilateral*
.000
.000
.000
- 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada interior a 5.La frecuencia mínima esperada es 175.72.
Finalment, cal assenyalar que l'associació també es produeix amb la llengua parlada
pnncipalment per l'estudiant. Segons aquesta associació, els estudiants
catalanoparíants tendeixen a mostrar mes compromís amb el centre que els
castellanoparlants. Aquest resultat es pot entendre recordant l'associació existent
entre la llengua parlada i un determinat estatus socioeconómic.
Comportament i actituds del professorat al centre
. Actituds del professorat - Rendiment académic
Rendiment académic deis estudiants segons
el nivell d'actituds del professorat
Matéries
Matemátiques
Comprensió lectora
Ciéncies
Resolució deproblemes
Nivell
BaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - altAlt
BaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - altAlt
Mitjana
492,5848499,8078490,7051494,6823477,6865482,2891481,0969491,0260501,3525502,1903501,7411504,1020
489,4801499,6648491,3893493,2236
Error tipie
81.9651986,9811283,5423286,8345384,8313185.2410888.3448984.4787484.2814284,0222584.2521690,7164686,4210787,3561389,9157993.56795
430