qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer
tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop
asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf
ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh
jklzxcqwertyuiopasdfghjklzxcvb
nmqweruiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer
tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
opasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdf
ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh
RELATS DE VIDA
LINGÜÍSTICA
IES MANUEL DE CABANYES
17/03/2014
Al 28/03/2014
EDUARD MATA
Grup:
Data:
QUÈ EN SABEM I QUÈ EN PENSEM!
1-Els de Vilanova i la Geltrú, parlem un català més correcte que els de Lleida o València.
A/ D
2-Hi ha llengües millors que altres (des del punt de vista lingüístic). A / D
3-Totes les llengües poden expressar les idees científiques, polítiques i artístiques de la
humanitat. A / D.
4-Les llengües pròpies o territorials d’un país han de ser de coneixement obligat per a tots
els ciutadans i ciutadanes d’aquell territori. A / D.
5-Les llengües de grups de persones nouvingudes haurien de poder formar part del
currículum optatiu d’aprenentatge (per exemple, estar entre les matèries optatives
avaluables en l’ESO i al BAT). A / D
6 - És important aprendre dues llengües internacionals (o dominants) de l’entorn geogràfic.
A / D
7 - Tot ciutadà o ciutadana establert en qualsevol dels territoris que tenen com a llengua
pròpia o territorial la llengua catalana ha de tenir l’obligació de conèixer-la i el dret a
usar-la A / D
8 - Tot ciutadà o ciutadana establert en qualsevol dels territoris de l’estat espanyol que
tenen com a llengua pròpia o territorial la llengua catalana ha de tenir l’obligació de
conèixer i el dret a usar la llengua castellana com a llengua oficial de l’estat. A / D
9 - Cada persona hauria d’escollir la llengua en què vol expressar-se. A / D.
10 -. Les llengües dominants són llengües amb estructures lingüístiques més complexes que
permeten expressar major nombre d’idees A / D
LES ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES PREDOMINANTS DE LA MEVA CLASSE
COM ENS HO FEM!
1- Quan haig de preguntar-li alguna cosa a un noi de l’institut que no conec, ho faig en
a. Català b. Castellà c. En la llengua que intueixo que parla aquella persona (català o castellà)
2- Quan obro una conversa al facebook amb un noi o una noia desconegut per causes no
confessables, li parlo en:
a. Català b. Castellà c. En la llengua que intueixo que parla (català o castellà)
3- Si vaig en el tren o en l’autobús, i una persona se’m dirigeix en anglès o en francès, li
responc:
a. En l’ idioma que em parla b. En català c. En castellà d. M’excuso amb una frase feta (Sorry, I
don’t speak English/ Excuse moi, je ne parle pas français)
4- A un/a company/a d’origen sudamericà habitualment li parlo:
a. Català b. Castellà c. A vegades en català d. A vegades en castellà
e. En funció de la composició del grup de col·legues
5- Quan entro en una botiga de roba, habitualment em dirigeixo a la dependenta en:
a. Català b. Castellà c. En la llengua que intueixo que parla el/la dependent/a (català o castellà
6 – Quan entro en un restaurant xinès, em dirigeixo en
a. Català b. Castellà c. En la llengua que intueixo que parla el/la cambrer/a (català o castellà)
7 – Quan em dirigeixo per primera vegada a una persona de raça no blanca ho faig en:
a. Català b. Castellà c. Francès d. Anglès
8 -. Dins de la classe, parlo en català amb
a. Tots els companys/es b. Amb alguns companys/es c. Amb cap
9-. A l’hora del pati parlo en català amb
a. Tots els companys/es b. Amb alguns companys/es c. Amb cap
10 -. En la visita mèdica, em dirigeixo al/la metge/essa en
a. Català b. Castellà c. En funció de la llengua del doctor/a
11 -. Si li pregunto alguna cosa al/la policia municipal ho faig en
a. Català b. Castellà c. Canvio de llengua en funció de la que faci servir ell/a
12 -. Quan viatjo a un país europeu, asiàtic o africà faig servir com a llengua franca:
a. Anglès b. Francès c. Castellà d. Altres
INTRODUCCIÓ
1-PER COMENÇAR, OBSERVA AQUESTS QUATRE VÍDEOS I CONTESTA
LES PREGUNTES.
Després de veure el curt Pipas, dirigit per Manuela Moreno, contesta la següent
pregunta:
Creus que la ignorància pot portar-nos a
raonaments equivocats? Per què?
Després d’analitzar l’anunci institucional de TV3 sobre el canvi climàtic, respon:
Creus que la ignorància pot portar a l’ésser
humà a la desertització terrestre?
I, un cop coneixem les causes i conseqüències del
canvi climàtic, creus que les persones tenim
algun tipus d’obligació ètica i moral en relació
amb el tema?
A continuació, observa l’enregistrament dels successos que van tenir lloc a Ceuta el
passat més de febrer i contesta les preguntes:
la “immigració il·legal” és un tema latent avui en dia i, des del coneixement de la
situació, les persones tenen diferents opinions respecte el tema. Així doncs, una
gran part de la població defensa que la llei d’immigració hauria de ser més flexible i
permetre que les persones poguessin instal·lar-se al país d’acollida amb més
facilitats. D’altra banda, moltes persones defensen que les lleis s’haurien d’enfortir
per tal que ningú pogués travessar les fronteres sense papers.
Creus que algun posicionament pot advocar per
deixar morir 14 persones a les costes de Ceuta?
Per què?
Efectivament, a la Declaració Universal dels Drets Humans trobem com un dels
Drets més fonamentals el Dret a la vida:
*** RECORDA QUE…
La DUDH va ser proclamada com l'ideal comú a assolir per a tots els
pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució,
inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin,
mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i
llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i
internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius,
tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris
sota llur jurisdicció.
Per últim, observa un fragment d’aquest reportatge titulat “llengues en extinció” i
contesta les preguntes:
Per què creus que s’extingeix una llengua cada
dues setmanes? Quin creus que hauria de ser el
paper de la societat respecte a aquest tema? I
el de les institucions?
*** RECORDA QUE…
La DUDL és aquell text, redactat, esmenat, aprovat i proclamat a
nivell no governamental que vol esdevenir un esperó, una crida als
estats perquè, en la dinàmica oberta per la Declaració dels Drets
Humans de 1948, reconeguin els drets lingüístics de les persones i de
les seves comunitats.
2. Escriu en un paper autoadhesiu tres afirmacions que girin en torn el teu dia a
dia lingüístic (contextos en el que parles una llengua o un altre, sentiments que et
provoquen les llengües, injustícies lingüístiques, etc.) i completa aquestes tres
afirmacions:
M’agrada...
No m’agrada...
M’agradaria...
3. Llegeix atentament aquest conte.
Conta una antiga llegenda que, temps era temps, hi havia un rei que va sentir dir
que al seu país vivia un savi autèntic. Tan savi, deien els rumors, que parlava tots
els llenguatges del món. Sabia escoltar el cant dels ocells i els entenia com si fos
un d’ells. Sabia llegir la forma dels núvols i comprendre immediatament el seu
sentit. Qualsevol llengua que sentís, responia sense vacil·lar. Fins i tot llegia el
pensament dels homes i les dones, vinguessin d’on vinguessin. El rei, impressionat
per tants mèrits com se li atribuïen, va fer cridar aquell home savi al seu palau. I
el savi hi va fer cap.
En tenir-lo al davant, el rei s’afanyà a preguntar-li:
–És cert, bon home, que sabeu totes les llengües del món?
–Sí, Majestat –va ser la resposta.
–És cert que escolteu els ocells i n’enteneu el cant?
–Sí, Majestat.
–Que sabeu llegir la forma dels núvols?
–Sí, Majestat.
–I, tal com m’han dit, és cert que fins i tot llegiu el pensament de les persones?
–Sí, Majestat.
El rei encara tenia una última pregunta...
–A les meves mans, que tinc ara amagades a l’esquena, hi tinc un ocell, home savi.
Respon-me: és viu o és mort?
Aquell savi, de forma inesperada, va tenir por. Sabia prou bé que, fos quina fos la
seva resposta, el rei podia matar l’ocell. Va mirar el rei i s’estigué en silenci una
llarga estona. Al capdavall, amb veu molt serena, va dir:
–La resposta, Majestat, és a les vostres mans.
La resposta és a les nostres mans.
TEMPS DE DIARI
Acaba les següents afirmacions:
- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....
- De tot el que hem fet avui, crec que el més interessant ha estat..
- En canvi, crec que no ha sigut gaire interessant...
- Si jo fos el professor, hagués...
SEGONA I TERCERA SESSIÓ
A continuació es projectarà un reportatge titulat veus i mirades del català. Tal i
com ja has fet en ocasions anteriors, pren nota de tota aquella informació que pugui
ser rellevant per tal d’analitzar el document i poder-lo debatre a l’aula.
FRAGME
NT
APUNTS
Introducció
-1,42’’
Orígens
1,43’’-
6,59’’
Descoberta
7,00’’-
12,29’’
Fent xarxa
12,30’’-
17,42’’
La meva
veu, la
meva
mirada
17,43’’-
24,27’’
Quadre del professor
FRAGME
NT
APUNTS
Introducció
-1,42’
Aspectes generals
Orígens
1,43’’-
6,59’’
- Estereotips (culturals,geogràfics, lingüístics, etc..)
- Funcionalitat llengües internacionals (anglès)
- Materials simbòlics (motxilla, llibre, etc.)
- Adaptar-se al país d’acollida / mantenir la llengua i les
tradicions autòctones...
- “Discriminació lingüística"
- Semblances/diferències amb la situació sociolingüística
pròpia.
- - A Catalunya es parlen moltes llengües.
Descoberta
7,00’’-
12,29’’
- Idees lingüístiques prèvies.
- Quina llengua és la més útil per poder viure a
catalunya?
-
- MOTIVACIONS PER PARLAR EL CATALÀ (treball, escola,
oposicions)
Ascendir al treball
Melany: “perquè és bonic”
- ÚS DEL CATALÀ
Amalia: a l’escola
Arsala: amics, universitat; “quan estic fora o al mercat,
necessito l’espanyol”.
Melany: al treball
Fent xarxa
12,30’’-
17,42’’
- “tot ha sigut guanyar”
- Importància de la cuina
- Paper de la traducció
- Plataforma per la llengua
- Feina>contacte>català
- M’agrada poder entendre
- Immigrant = castellà (català= sorpresa)
La meva
veu, la
meva
mirada
17,43’’-
24,27’’
- Multiculturalitat (no és el mateix que interculturalitat)
- Festes i tradicions
- Radouan: “el català és el fil que ens uneix com a immigrants”
(català com a factor integrador”)
- Esteban: “m’obligaven a parlar català sense dir-me per què.
- Laura: “tenir el català és obrir les portes a uns drets que la
resta de catalans autòctons tenen”.
- Radouan “laboralment, el contacte que tenim, és amb el
castellà”.
A continuació, poseu-vos en grups de 5 o 6 persones. Tot seguit escoltareu unes
afirmaci0ons i, com a grup, haureu de decidir si us posicioneu a favor o en contra i,
com sempre, haureu de justificar la vostra resposta.
- A Catalunya tothom és lliure de parlar amb la llengua que vulgui.
Falsa igualtat
- Els de Vilanova i la Geltrú, parlem un català més correcte que els de Lleida
o València.
- El català és l’idioma més útil per trobar feina aquí a Catalunya.
- “Tenir el català és compartir un espai més del món”
- Quan arriba una persona nouvinguda, la nostra obligació es parlar-li en
castellà fins que s’acomodi.
- Les millors cançons són les que estan en anglès.
TEMPS DE DIARI
- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....
A continuació, escriu una cosa que t’hagi agradat molt, poc i gens (digues el
perquè).
- Si jo hagués sigut el professor, hauria...
QUARTA SESSIÓ
Un cop hem repassat alguns aspectes de l’entrevista i hem vist quines diferències
existeixen entre les entrevistes formals i les informals, és l’hora d’elaborar les
preguntes que conformaran l’entrevista. Per això, col·loqueu-vos primerament en
parelles i elaboreu 5 preguntes.
Pregunta
Pregunta 1
Pregunta 2
Pregunta 3
Pregunta 4
Pregunta 5
Un cop elaborades les 5 primeres preguntes, ajunteu-vos en grups de 6 persones i
d’entre totes les preguntes elaborades, trieu-ne només 5. Justifiqueu la vostra
elecció.
Pregunta
Pregunta 1
Justificació:
Pregunta 2
Justificació:
Pregunta 3
Justificació:
Pregunta 4
Justificació:
Pregunta 5
Justificació:
Per últim, d’entre les 5 preguntes que cada grup a escollit, trieu-ne un total de 12
preguntes que conformaran l’entrevista final.
Pregunta
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
TEMPS DE DIARI
Acaba les següents afirmacions:
- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....
- De tot el que hem fet avui, crec que el més interessant ha estat..
- En canvi, crec que no ha sigut gaire interessant...
- Si jo fos el professor, hagués...
QUINTA SESSIÓ
Un cop elaborada l’entrevista, col·loqueu-vos per parelles i entrevisteu a un
company. Al acabar aquesta primera entrevista, busqueu un altre company o
companya tenint en compte que l’entrevistat ara passarà a ser entrevistador i,
l’entrevistador, entrevistat.
TEMPS DE DIARI
- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....
A continuació, escriu una cosa que t’hagi agradat molt, poc i gens (digues el
perquè).
- Si jo hagués sigut el professor, hauria...
SEXTA SESSIÓ
En aquesta sessió analitzarem a partir de dinàmiques com la del baròmetre o la
tècnica DAFO, algunes situacions recollides a les entrevistes. A més, repassarem
alguns conceptes sociolingüístics bàsics i parlarem del principi d’alteritat.
TEMPS DE DIARI
Acaba les següents afirmacions:
- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....
- De tot el que hem fet avui, crec que el més interessant ha estat..
- En canvi, crec que no ha sigut gaire interessant...
- Si jo fos el professor, hagués...
Sessió 7
Després d’analitzar les entrevistes en profunditat, és hora que ens centrem en la
tasca que ens ocupa: el relat de vida lingüística.
Primerament, contesteu a les següents preguntes:
referència a una narració de caire autobiogràfica que tracta d’explicar, d’una banda, la
manera com es crea el bagatge lingüístic propi i, de l’altra, l’experiència de cadascú com a
parlants de diverses llengües.
- Quina és la funció d’un relat de vida lingüística?
“Les narracions mostren com l’individu configura, al llarg del temps, un conjunt d’identitats
personals a través de recursos narratius específics conformats i estructurats per una
percepció social més àmplia que l’individu té a la seva disposició”.
“Una de les virtuts dels relats de vida és que, encara que la creació que en fem és
sincrònica –en un moment donat–, posseeixen una naturalesa diacrònica que permet seguir
la trajectòria de les persones, conèixer si certes idees s’han modificat amb el pas del temps i
els motius i els contextos que han propiciat aquesta evolució”.
- Què és un relat? I un relat de vida? I un relat de vida lingüística?
El relat és un gènere discursiu narratiu, en general breu, on no hi ha d’haver un argument.
L'essència del relat consisteix a explicar una història sense reflectir-ne tota la seva extensió,
compactant-la i posant l'èmfasi en determinats moments, que solen ser decisius per al
desenvolupament de la mateixa, deixant a la imaginació del lector la tasca de compondre els
detalls que podrien ser considerats superflus i que, al costat dels fets narrats en el relat,
compondrien un quadre gran.
El relat de vida és un relat autobiogràfic des del qual, en un moment determinat,
reconstrueixes la teva experiència personal des de la perspectiva actual.
El relat de vida lingüística es centra específicament en la relació entre tu i les llengües.
Així doncs, en un RVL l’important es narrar aquella part biogràfica que té a veure amb tota
la part lingüística que t’envolta: llengües que coneixes o que t’agradaria conèixer,
aprenentatge – adquisició-apropiació de les diferents llengües, actituds lingüístiques, àmbits
d’ús, prejudicis lingüístics, etc.
EXEMPLES DE RELATS DE VIDA LINGÜÍSTICA
Palou, J. Fons, M: Metacognició i relats de vida lingüísticaen els processos de formació del professorat.
Anàlisi del relat d’una alumna. Grup PLURAL, Universitat de Barcelona.
Exemple 1: relat d’un alumne de primària
Exemple 2: relat d’un alumne de secundària
Al món hi ha centenars de llengües diferents, jo a casa meva sempre n’he parlat dues. Des
de petita, els meus pares em van ensenyar el català i el castellà. Jo parlo català amb el
meu germà, el meu pare i tota la seva família, perquè són de Lleida. En canvi, amb la
meva mare i la família que tinc de part seva, parlo en castellà, perquè són de Galícia. De
part de la meva mare, també tinc família al Canadà, i per comunicar-me amb ells he
d’utilitzar l’anglés, perquè encara que sàpiguen una mica de castellà no hi estàn
acostumats. Per això a les escoles s’estudia també l’anglés, i des dels set anys porto
estudiant-lo a l’escola.
Amb els meus pares, sempre ens en sortim quan anem de vacances, perquè saben
bastants idiomes que no crec que pugui arribar a aprendre’ls tots. L’any passat, a segon,
teniem Alemany com a optativa a l’escola. Jo la vaig agafar per veure que tal se’m donava.
La veritat es que no se’m donava gaire bé, però vaig aprendre l’essencial. Després vam
estar deu dies d’intercanvi amb els nois i noies alemanys aquí i després vam marxar
nosaltres cap al seu país.
Jo tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo
totes dues llengües. Em sento còmode parlant les dues, però potser més el català perquè
és el que més es parla on visc.
Paula D.
Exemple 3: Relat d’un professor de secundària
EL MEU RELAT DE VIDA LINGÜÍSTICA
Em dic Eduard i el començament del meu relat de vida lingüística
és remunta 23 anys en el temps i es situa en un poble del Garraf
anomenat Ribes. Allà és on vaig néixer i allà és on vaig
pronunciar les meves primeres paraules.
Les meves primeres paraules van ser en castellà, doncs és la llengua
que sempre s’ha parlat a casa i, més concretament, una varietat del
castellà pseudo-andalusa, ja que, tant el meu pare com la meva
mare tenen pares provinents de diferents províncies d’Andalusia
(la meva mare te arrels a Estepa –Sevilla- i el meu pare a la ciutat
de Jaén). Ara bé, si dic pseudo-andalusa és perquè, tot i que
mantenen un gran número de fenòmens provinents d’aquesta
varietat (les formes de plural de l’andalús o la aspiració de j) ja
han incorporat, tot i no haver parlar gairebé mai el català, molts
aspectes sintàctics i lèxics d’aquesta llengua (els meus pares comen
magranas, van a hacer cafés i em diuen EL Edu.
Així doncs, la meva aproximació formal amb el català no va
arribar fins al començament de l’escola on, tant les mestres com
gran part dels amics que allà hi vaig fer (amics dels quals encara
hi conservo una gran part), em parlaven únicament en català.
Aviat doncs, el vaig començar a parlar i, ja amb pocs anys vaig
associar el català com a llengua de l’escola i de les relacions
socials que allà hi feia, a excepció d’alguns amics com en Ruben o
en Joan, amb els que, des del moment en que els vaig conèixer, he
parlat castellà.
Aquesta situació lingüística es va mantenir durant tota la
primària, tot i que a 3r vaig introduir-hi una altra llengua,
l’anglès. Crec que, encara que no tingui un gran record de com
ensenyaven anglès a l’escola, sempre he tingut una gran motivació
per a aprendre idiomes. Recordo, per exemple, que amb 8 o 9 anys
ja sentia la irresistible temptació de parar l’orella en totes aquelles
converses que podia escoltar en anglès (ja fos a l’autobús o a la
cua del supermercat), malgrat que, quan algú es dirigia a mi en
aquesta llengua, només era capaç de pronunciar un macarrònic
“zenqiu veri max” o un “ aim sorri” que ningú mai m’havia
ensenyat a pronunciar.
De la secundària, els records que tinc en quan a l’aprenentatge de
llengües, no són gaire agradables. Les meves classes de llengua es
basaven en llegir el llibre de text dia si i dia també i fer exercicis
repetitius com els de sintaxi, que no vaig tornar a fer des del
moment que vaig acabar la ESO. Dir, no obstant, que vaig tenir
una gran professora d’anglès amb la que vaig aprendre molt, tot
fent diferents activitats que tenien a veure amb situacions reals (el
que més tard vaig adonar-me que es deia competència
comunicativa).
Ara bé, si hagués de dir una experiència important a la vida
respecte a mi i les llengües, diria sense cap dubte, que aquesta va
ser a un camp de treball internacional al que vaig assistir-hi com
a voluntari quan tenia 17 anys. Allà, vaig conèixer més de 20
voluntaris de totes les parts del món: Xina, Israel, Itàlia, Polònia,
EEUU, Rússia, etc. Allà vaig aprendre que encara que cada cultura
te les seves diferències, les coses que ens uneixen són més que les que
ens separen, que la riquesa cultural és quelcom que ens enriqueix a
tots com a ciutadans i, sobretot, que, per comunicar-se el més
important és la voluntat de entendre i de fer-se entendre.
Us enganyaria si us digues que això és l’única cosa que vaig
aprendre, doncs, em faltaria dir que, l’amor es un gran estímul per
interessar-te per les llengües. La Laura, una noia parisenca que
allà vaig conèixer, em va despertar una curiositat pel francès com
mai n’havia tinguda cap. Recordo que vam començar, sense gaire
sentit aparent, a parlar anglès quan ella era francesa i jo català.
Per sort, vam aconseguir canviar aquesta situació i, aviat, ella va
començar a ensenyar-me francès i jo castellà (i introduint-li, com
qui no vol la cosa, el català). La veritat és que el francès que vaig
aprendre no deixava de ser un francès de “supervivència”, però jo
n’estava orgullós!.
La meva curiositat lingüística va anar creixent amb el temps i,
l’any passat, vaig tenir la oportunitat d’anar a viure a Vigo a
estudiar teatre. Allà vaig aprendre el gallec i la importància i la
responsabilitat que tenim les persones en fer possible que les persones
tinguin la possibilitat d’utilitzar la seva llengua pròpia, doncs
allà, per desgràcia, el gallec només és una llengua d’us domèstic o
rural, i a la ciutat, parlar gallec està, en general, molt mal vist.
A dia d’avui, em sento orgullós de parlar les llengües que parlo:
català, castellà, gallec i anglès, i poder-me defensar en francès i
portuguès i, tot i que mai podré saciar tota la curiositat lingüística
que porto dintre, estic segur que parlar llengües t’ajuda a molt més
que a tenir més oportunitats de feina.
- Què ha de tenir el nostre relat de vida lingüística?
1. Escriu un relat adequat al context comunicatiu, cohesionat,
coherent i tingues cura de la ortografia.
2. Segueix un eix cronològic
3. Exposa quan vas anar introduint les diferents llengües que
coneixes.
4. Parla del grau de dificultat en l’adquisició/aprenentatge de les
diferents llengües.
5. Parla sobre el contacte amb llengües internacionals.
6. Parla sobre altres llengües territorials no internacionals.
7. introdueix conceptes lingüístics i/o sociolingüístics. (dialecte,
estàndard, llengua pròpia, territorial, internacional...)
8. mostra coneixements històrics sobre l’escola catalana en
contraposició amb altres models d’escola (escola franquista, escola
republicana...).
9. inclou algun posicionament ètics i morals respecte a les llengües
(emparats, per exemple, en la Declaració Universal dels Drets
Humans o en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics).
Nom:
Grup:
RELATA’T!
Ara és el moment d’escriure el teu relat de vida lingüística!
ASPECTES A INTRODUIR PUNTUACIÓ
Escriu un relat adequat al context comunicatiu, cohesionat, coherent i
tingues cura de la ortografia.
0.5p
Segueix un eix cronològic 1p
Exposa quan vas anar introduint les diferents llengües que coneixes 1p
Parla del grau de dificultat en l’adquisició/aprenentatge de les diferents
llengües
1p
Parla sobre el contacte amb llengües internacionals 1p
Parla sobre alguna llengua territorial no internacional 0.5p
introdueix conceptes lingüístics i/o sociolingüístics. (dialecte, estàndard,
llengua pròpia, territorial, internacional...)
1p
Mostra coneixements històrics sobre l’escola catalana en contraposició amb
altres models d’escola (escola franquista, escola republicana..).
0.5p
inclou algun posicionament ètics i morals respecte a les llengües (emparats,
per exemple, en la Declaració Universal dels Drets Humans o en la
Declaració Universal dels Drets Lingüístics)
0.5p
Extensió mínima 200 mots
A continuació, escriu el relat de vida lingüística que t’agradaria poder narrar d’aquí
a 40 anys. Com que es tracta d’un hipotètic futur idíl·lic, aquest hauria de poder
garantir tots els drets lingüístics de la comunitat lingüística en qüestió, tant pel
que fa a la llengua pròpia del territori, com a les altres possibles llengües
patrimonials, tot seguint la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
Recorda: “La resposta és a les nostres mans”.
Extensió mínima: 100 mots (3p)
Top Related