LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT EGIPTE MESOPOTÀMIA I PÈRSIA

EGIPTE

MESOPOTÀMIA I PÈRSIA

L'Antiguitat (o Edat Antiga)

• Abarca primeres civilitzacions que van inventar l'escriptura fins al desaparició de l'Imperi Romà d'Occident

• 476 d.c.

• Cultures sorgides del desenvolupament del Neolític

ETAPES HISTÒRIQUESEgipte Predinàstic

Època Tinita ( cap el 3.000)

Imperi Antic (fins el 2.100 a. C.).

Imperi Mitjà (2.040 -1.650 a. C.).

Conquistat pels Asiris 671 a. C.

Imperi Nou (1.552 -1.070 a. C.).

Època Ptolemaica fins conquesta de Roma.

Conquistat per Alexandre el Gran 332 a. C.

Conquistat pels Perses 525 a. C.

• Cultura sedentària i agrícola

• Es desenvolupà en el delta i la vall del Nil, i va florir econòmica i culturalment gràcies a que les crescudes del Nil

• L'any 3000 a.c. es consolidada una cultura urbana i sedentària en harmonia natural

• Desenvoluparà les estructures polítiques i administrativas per organitzar-se

• Societat complexa, que precisa de regles i organització jurídica

• Segon mil·lenni a.c. tot Egipte es va unificar políticament en un sol imperi els dirigents eren els faraons, que van basar el seu poder en la identificació del tron amb la religió, recolzats en el poder dels sacerdots dels temples, que justificaven el dret diví.

• Durant gairebé 3000 anys, la civilització egípcia va evolucionar molt lentament

• Egipte 30 dinasties diferents, però gairebé totes elles van mantenir idèntiques tradicions culturals, religioses i socials, com si per a Egipte no passés el temps.

CONTEXTUALITZACIÓ EGIPTE

Manetón i les llistes realsbase per a la cronologia dels faraons egipcis i el seu estudi

Arquitectura i obra civil • Relació amb el poder polític o religiós

• Palaus, els temples i les fortificacions (pedra)

• materials nobles (marbre, granit, calcària, etc.),

• Doble funció: culte religiós i la propagandística poder

PRIMERS TOMBES FUNERARIES: la MASTABA (esquema general)

MAO O PEDRA

relleno

CÀMARES MORTUORIES EXCAVADES A LA PEDRE

9

LES PRIMERES TOMBES REIALS

Imperi Antic.

Luxor, la vall dels Reis, tomba de Tutankamón

12

Imperi Nou.

ABU SIMBEL

• Tombes monumentals, però excavades en les parets rocoses (hipogeus)

• Escultures colosals simbol de poder

l'urbanisme egipci • l'arquitectura comuna es basava en

materials fungibles

• Tot el país estava solcat per una xarxa de dics, canals d'irrigació, etc.

• Carreteres i camins que unien els principals centres econòmics i polítics.

• Aquestes obres eren sufragades pels temples o pel faraó, i precisaven d'ingents quantitats de obrers, ja que els egipcis no van conèixer la roda fins a ben entrat el 2º Mil·lenni a.c.

Arquitectura adintelada (arquitrabada). Es basa en dos elements verticals (els brancals) que suporten un element horitzontal (la llinda o arquitrau), que sol consistir en bigues, lloses de pedra, etc., de manera que els espais coberts tenen sostre format per línies rectes. .

Quan els espais a cobrir són amplis, es necessiten suports verticals, tenint així els pilars (quan tenen secció poligonal) o les columnes (quan tenen secció curvilínia). Quan les columnes o els pilars s'adossen al mur, passen a denominar-se pilastres

El culte als morts, immortalitat i resurrecció. El mite de Isis

• El panteó egipci és molt complex, ja que a la gran quantitat de deesses i déus se li uneix la complicació que en moltes ocasions un mateix déu o deessa adopta diferents noms

• Cada divinitat es representa amb uns mateixos atributs• Corona o un bàcul • Cap zoomorf

Ra. Màxima divinitat egípcia i déu del Sol

Ammó. El seu nom significa déu ocult

OSIRIS

Osiris. Déu de la mort i dels morts, del món subterrani i de la resurrecció, que conté les llavors de la vida, i és protector dels difunts

CULTE A ISIS: comú a tot Egipte tradicionalment

• Dona amb un tron sobre el cap

• Culte a la fertilitat i la resurrecció

• Paral·lelisme crescuda i fertilització del Nil

• Convertir en l'arquetip de l'esposa i mare lliurada

• Pot donar la vida (creu egípcia o Anj)

HORUS

Horus. Fill d’Isis i d’Osiris, rei del cel i déu de la reialesa, i considerat avantpassat de les dinasties faraòniques. És l’espòs d’Hathor.

Després de la conquesta d'Alexandre Magne, el seu culte es va estendre per Europa i Àsia

Els manuscrits, escrits amb jeroglífics lineals o en caràcters hierátics destaquen els relacionats amb la vida d'Ultratomba

Llibre dels morts: guía per al viatge al Més enllà

L'escultura egípcia, entre l'Idealisme i el naturalismeLa seva ànima, el Ka era una espècie de dobleMomificacióescultures escala natural i molt naturalistes (el Ka s’identifiques)Materials: Fusta i pedraPolicromadaEscultura generalment idealitzadaHieràticaRígida i estereotipada

L'escultura egípcia, entre l'Idealisme i el naturalisme.

2 puños

10 puños

6 puños

Llei del Cànon18 punys des de planta del peu fins a

meitat de front

Línia d'espatlles i malucs perpendiculars a l'eix

extremitats enganxadesal cos per evitar trencaments

Hieratisme, rigidesa

simplificació geomètrica

Peu esquerre avançat (simbologia)completament donat suport. La dona peus junts o avançat però lleugerament per darrere del peu de l'home

Cerca de perfecció,l'essència (sense el temporal)per fusionar-se amb cosmos.

Ocupació d'una altra mesura:cúbit petit (desforat de part interior delcolze fins ungla del polze)Un home 4 cúbitospetits. El cúbit gran(Colze fins dit cor)emprat en arquitecturanomés es farà servir en esculturaal final, allargant el cànona 21 punys

Assegut cànon de 15 punys

MICERINOS i ESPOSA

relleu Caràcter narratiu i propagandístic Escenes de la religió egípcia o les victòries o la glòria del faraó S'utilitzen recursos narratius com la perspectiva jeràrquica

Repeticions seriades Monumentals i policromats

Horror vacui Perspectiva torta

El relleu

Tècnica utilitzada:• Gravat al buit• Baix relleu • Alt relleu

Esquematización narrativa: la pintura TÈCNICA I SUPORT• Mural (a el fresc) o sobre els

sarcófags• Encáustica o a el TrempANÀLISI FORMAL • Molt lineal i plana• Formes

harmòniques(quadrícula)• Perfilat de les figures amb

línies molt marcades• Superfícies tintes planes• Figures esquematitzades,

destacant les parts més representatives i importants

• Mateixos convencionalismes que el relleu

TEMÀTICA• Escenes narratives on

s’expliquen batalles, ritus religiosos, vida quotidiana,etc.

• Ajudar a la narració, escenes separades per línies horitzontals o verticals(convenció)

Horror vacui (en llatí, terror a el buit). És la tendència decorativa a emplenar tota la superfície pictòrica, sense deixar amb prou feines buits. En l'antic Egipte, tenia caràcter supersticiós, ja que es pensava que qualsevol buit lliure podia ser ocupat per mals esperits.

Mobiliari i objectes suntuarisEn els sepulcres s’introduïen tot tipus de objectes

Els temples Egipcis Piló. Construcció troncopiramidal que flanqueja una entrada. Es disposa sempre per parelles.Obelisc. Monument de pedra en forma de pilar de secció quadrada que es va estrenyent en altura i que es coronaper una petita piràmide.Esfinx. Ser fabulós en forma de lleó amb cap humà, a qui es atribuïen missions de vigilància de el Més Allà.

Imperi Nou. Morfologia del temple