26 LAVANGUARDIA O P I N I N JUEVES, 4 NOVIEMBRE 2010

m Viatjar sense pagarm Entre el 25 i el 29 doctubrehe fet sis viatges amb tren entreBarcelona i Vic sense gastar ni uneuro. Mhe colat al vag? No.Mhe amagat del revisor? Tam-poc. Simplement, al final de cadatrajecte he demanat i rebut a lataquilla un bitllet gratut (endiuen devoluci exprs) perquel retard en cada cas superava,amb escreix, els 15 minuts. Desde primers de setembre, coinci-dint amb la implantaci de dostrens semidirectes diaris entreBarcelona i Puigcerd, la impun-tualitat dels altres trens daques-ta lnia sha convertit en crnica.Fa ms de deu anys que utilitzoaquest servei pblic. No recordoen aquest temps una falta de pun-tualitat tan sistemtica. Moltagrat als responsables daquestdesastre.

MANUEL LLANASBarcelona

m Nostalgia en la escuelam He tenido que leer varias ve-ces el artculo sobre la normativade las funciones de los directoresen las escuelas pblicas. Primeropens que el diario se haba con-fundido publicando textos de losaos cincuenta o sesenta, cuandoexista el llamado Cuerpo de Di-rectores. Pero luegome di cuentade que los actuales pensadorestienen ataques de nostalgia yvuelven a tiempos remotos ins-taurandouna direccinms auto-ritaria y con ms atribuciones:elegir, expulsar, vigilar y sancio-nar al profesorado, y tambin al-quilar las instalaciones para con-seguir financiacin extra. Se hanolvidado dedos elementos impor-tantes: primero, reinstaurar laspermanencias, que eran las horasde repaso que pagaban los pa-dres, y as el sueldo asignado alos maestros poda ser simblicoy el nmero de alumnos por aulamayor; y el segundo, reducir dela nmina, sin haber hechoningu-na solicitud, 33 pesetas para elServicio Espaol de Magisterio.Soy maestra jubilada y me

cuesta creer que no haya vocesque defiendan lo que cost tantoesfuerzo conseguir.Mimejor eta-pa de aprendizaje y trabajo la rea-lic con mis compaeros en unade las escuelas pblicas autoges-

tionadas en las que suprimimosla figura del seor director. Pero,claro, eran otros tiempos, pens-bamos colectivamente en cmomejorar la calidad de la ensean-za, sin necesidad de imposicio-nes forneas a nuestra profesin.

M. RECASENS ESTRADABarcelona

m Joves ni-nim Ni treballen, ni estudien; nitreballaran, ni estudiaran. Segura-ment els seus pares els manteneni ara reben un premi d'unsquants euros per no fer cap es-for. s una llstima que malgas-tin aix la seva joventut, poca dela vida on es projecten gransideals. I alhora, en la mateixa so-cietat, conviuen amb aquesta in-justcia milers de persones al'atur, sense poder pagar hipote-ques, intentant donar uns estudisals fills, amb una bossa de po-bresa creixent, amb ancians co-brant una pensi de misria.S'haurien de repassar les prio-

ritats a l'hora de repartir ajudes.M. DOLORS PUIG USTRELLTerrassa

m Venedors de fumm Quan vaig sentir que CiU feiaseu el concert econmic me'nvaig alegrar molt. El nacionalis-me assumia una proposta d'inde-pendentisme i esmenava la planaal seu majscul error. Per aram'adono que tot era carnassaelectoralista. CiU nomour ni undit, tot es redueix a jocs mala-bars. Prou de jugar amb els senti-ments dels catalans. Ara que elvent els bufa de cara, tornen al desempre: fum. Quina decepci!

ANDREU LLIGADASViladecans

m Circular pel Maresmem Els que vivim alMaresme i fa40 anys que paguem per circularper l'autopista de Matar ensfemmoltes preguntes al respectede la proposta del Govern de ferquatre carrils addicionals com al-ternativa a l'actual N-II.Per qu no es proposa la solu-

ci ms lgica d'alliberar el peat-ge de l'autopista? Per qu volemcinc carrils per banda en el tramdeMontgat aMatar quan el pro-

blema real d'embussos es donams a la vora de Barcelona, a Ba-dalona i Santa Coloma? Per ques basen els clculs en les necessi-tats del transport privat dels diu-menges de primavera? Per quels interessos d'Abertis conti-nuen davant dels del territori?Per qu no es proposa una solu-ci de transport pblic del tipusVAO com a complement per alli-berar l'autopista? Per qu es con-tinuen menyspreant els valorsagrcoles de la nostra comarca?Tot plegat sn massa preguntes,

que acaben responent a aquellsdirigents que sovint intenten ex-plicar-se l'anomenada desafeccipoltica dels ciutadans.

CARLES PUJOL GALOFRSubscriptorCabrera de Mar

m Handicap pel Baram Voldria aprofitar l'avinente-sa que TV3 dedica La maratdenguany a les lesions me-dullars per fer un suggerimentals directius del Bara.

Tot i que s ben cert que desde la societat sn nombrosos elsesforos per adaptar les infraes-tructures existents i aix evitarbarreres arquitectniques, prous pals que encara estem un pllluny d'aconseguir-ho. L'any pas-sat no em va ser possible accedira les installacions blaugranes defutbol del primer equip per estaresgotades les entrades destina-des a persones amb disminucide mobilitat. Enguany, a principide temporada, el meu desig erareservar-ne una pel Bara-Sevi-lla i em vaig trobar amb la portatancada, altre cop. I s que s f-cil que s'esgotin les entrades dedi-cades a persones amb una limita-ci de mobilitat que obliga a l'sde cadira de rodes: noms exis-teixen 50 localitats i crec quel'aforament s d'unes 98.000.No s quina s la prevalena

de les lesions medullars en elnostre voltant, segurament ho sa-brem si seguim La marat deTV3, per ben segur que les afec-tacions que impliquen una dismi-nuci de lamobilitat snmolt su-periors a l'ndex que dedica unclub com el Bara a aquestcollectiu. Demanaria una re-flexi i un gest de bona voluntatper solucionar el problema.

MONTSE CARREREBegues

m Xiular una llenguam Observo perplex i indignatcom, en els partits de Championsal Camp Nou, una part del pblicxiula cada vegada que per mega-fonia es donen missatges als se-guidors de l'equip rival en el seuidioma. s curis com, sent unpas amb gran sensibilitat per ladiversitat de llenges i cultures,donem una imatge tan imprpiadel nostre tarann. Alguna vega-da he invitat al camp persones es-trangeres, seguidores de l'equiprival, i he sentit vergonya aliena.s una actitud incvica i poc

intelligent, ja que s habitualque seguidors de l'equip estran-ger siguin o arribin a ser tambsimpatitzants del Bara. Pot sem-blar insignificant, per s unexemplems de commanca en lanostra societat respecte, civisme,intelligncia i educaci.

JORDI MLLER VERGSBarcelona

Han opinado 4.480 personasHasta las 21.00 horas

6%

92%

2%

S

No

Ns

E L L E C T O R E X P O N E

L A R E S P U E S T A

L A F O T O D E L L E C T O R E L C O N T A D O R

Aprueba los nuevoscontratos formativospara los ni-ni?

Vote en www.lavanguardia.es/encuestas oenviando un mensaje al 25522 con la palabraVOTAR espacio 1, 2 3, segn sea la opcin elegidaS, No o Ns. Coste del mensaje 1,39 (IVA incuido)

Obres aViladecans

smillor tancar i reobrir

IncmodaspalomasenLaCapella

CARTASDELOSLECTORES

Los lectores pueden enviar sus fotografas acartas@lavanguardia.es. Es imprescindibleque vayan firmadas con nombre y apellidos y de-be constar la direccin, el telfono y el DNI o elpasaporte. La Vanguardia se reserva el derechode publicar aquellas que considere oportuno.

LA PREGUNTA DE MAANA

m Aquest ltim any, els vens del carrer Dos de Maig deViladecans han hagut de suportar les obres de milloraque es realitzen al carrer: asfaltat, noves voreres, canvisen els fanals, illuminaci... Tot sigui per a una milloraen el barri. El que s ms preocupant s que un cop fina-litzades les obres entre els carrers d'ngel Ara i Marede Du de Montserrat s'estigui tornant a aixecar la vore-ra, que tot just deu tenir un parell o tres de mesos. Ja novull entrar en saber qui costeja aquestes obres, per elfet s que a priori no sembla lgic aixecar el carrer quans'ha fet nou recentment. Desitjo que aquestes obres tin-guin una explicaci lgica i comprensible, perqu a pri-mer cop d'ull sembla que el concepte planificaci s deltot desconegut.

ROGER AGELET CUSINBarcelona

m Les obres per a la millora de l'espai pblic i, per tant,de la qualitat de vida als barris es fan seguint un acuratpla d'actuaci, en coordinaci amb les companyies deserveis i amb la premissa de generar el mnim de mols-ties a la ciutadania. Per aix, quan es preveu una impor-tant demora de la pertinent actuaci d'una companyiade serveis, es prefereix tancar el carrer i reobrir-lo mstard. A ms, en alguns casos tamb s'han de fer repara-cions concretes si s'evidencia que algun element s'hamalms durant l'obra. A banda, com s el cas, quan con-flueixen dues fases diferents d'una actuaci global realit-zades per empreses distintes, es poden produir desajus-tos que requereixin d'una actuaci addicional.

JOS LUIS NICOLSTinent d'alcalde de Planificaci Territorial del'Ajuntament de Viladecans

Mariana E. Lpez lamenta queni en los museos se est a sal-vo. El otro da La Capella dela calle Hospital de Barcelonaestaba llena de palomas. Tan-to cuesta cerrar las ventanas?No pude contemplar las obrastranquila. Es intolerable queanimales tan poco higinicospongan en peligro las obras yla sala, patrimonio de todos.Vayan con cuidado, las palo-mas no miran al cagar!. Cree que un movimiento

como el Tea Party puedellegar hasta la Casa Blanca?