1
GRUP DE TREBALL D’ORIENTACIÓ DEL CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA
“Itineraris de transició : la tutoria del PQPI (1ª edició)”
CURS 2012‐2013
DOCUMENT DE BONES PRÀCTIQUES DE TUTORIA I PROPOSTES PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ
TUTORIAL DE PQPI
Lourdes Delgado Vargas (coordinació)
Antonia Alcalde Gómez
Miquel Hernández Crisol
Juana Martínez Belzunce
Mireia Martínez Català
Paula Martínez Martínez
Mercè Quintela Rodrigo
Montse Sala Canals
2
GTO 2012‐13: LA TUTORIA DEL PQPI
DOCUMENT DE BONES PRÀCTIQUES DE TUTORIA I
PROPOSTES PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL DE PQPI
1‐ INTRODUCCIÓ
2‐ JUSTIFICACIÓ I INTENCIONS DEL NOSTRE DOCUMENT
3‐ MARC NORMATIU
4‐ LA DIVERSISTAT DE L’ALUMNAT DEL PQPI : PERFIL I NECESSITATS
4.1.Perfil
4.2. Necessitats
4.3. Atenció a la diversitat des de la tutoria i l’orientació
5‐ EL PERFIL DEL TUTOR‐ A DE PQPI I FUNCIONS
6‐ LA TUTORIA COM A ELEMENT CLAU PER L’ÈXIT DE L’ALUMNAT
6.1. Recordem la definició d’Orientació
6.2. Filosofia i Justificació del perquè la tutoria és un element clau
6.3. Continguts de la tutoria PQPI
6.4. Tipus de tutoria
7‐ ASPECTES I MOMENTS FONAMENTALS DE LA TUTORIA DE PQPI:
7.1. L’ acollida dels alumnes
7.2. Cohesió de grup i dinàmiques de treball
7.3. Les Metodologies
7.4. L’avaluació
7.5. Orientació per a les Proves d’accés a GM. Preparació , seguiment i resultats
7.6. Formació en centres de treball
7.7. L' Orientació acadèmica , professional i laboral
8‐ LA COORDINACIÓ AMB L’EQUIP DE L’ESAP.
9‐ LA COORDINACIÓ EN XARXA (Justícia, DGAIA , S. Socials, Pla jove,...)
10‐ ESQUEMA BÀSIC DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL DE PQPI
11‐ LA PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS DE TUTORIA DE PQPI (Graella per programar activitats d’orientació i tutoria .El model pedagògic de les 3A del Departament d’Ensenyament)
3
1.‐INTRODUCCIÓ
Aquest document ha estat elaborat pel Grup de Treball d’Orientació del Consorci d’Educació de Barcelona ( GTO‐ CEB) durant la formació realitzada en el curs 2012‐13. Aquest GTO es va constituir al curs 2008‐09 desprès de la I Jornada d’Orientació de Barcelona, per donar continuïtat a les propostes i treball realitzat, així com per continuar donant impuls a l’orientació en els centres i serveis de la ciutat, i més específicament durant aquesta edició, en la que una de les temàtiques d’interès que van sorgir va ser la tutoria de PQPI i l’elaboració d'un document ‐base per dissenyar un Pla d'acció Tutorial de PQPI.
Alguns dels integrants del GTO‐ CEB d’aquesta edició, ja van participar en el grup impulsor de la Jornada del 2008 , altres s’han incorporat en edicions posteriors, però ja hem fet un recorregut tots plegats, amb un balanç molt positiu de treball en equip, d’intercanvi de bones pràctiques , de compartir experiències , neguits , angoixes, alegries i inquietuds. Una trajectòria en la qual hem comptat amb diversos professionals del món educatiu i de l’orientació en els diferents àmbits i amb els quals s’han treballat temes diversos sempre amb el fil conductor de L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA. A l’any 2011 es va celebrar la II Jornada d’Orientació de Barcelona (febrer del 2011,) en la qual també va participar el Grup de Treball en l’organització i en les ponències dels espais d’intercanvi de bones pràctiques.
El grup de treball , com a modalitat de formació , ens ha proporcionat una plataforma interessant de reflexió, d’intercanvi , de comunicació i de creixement professional,però al mateix temps, hem volgut anar més enllà , el repte està en recollir i transformar les experiències , coneixements, idees, i propostes en eines pràctiques que puguin ser aplicades i que ens ajudin en la nostra feina diària, però també divulgar‐les i compartir‐les amb altres professionals . Volem millorar els processos d’orientació dels nostres alumnes i dels usuaris dels nostres serveis, per tant les nostres produccions : materials didàctics , documents, guies ...tenen un objectiu final que és ajudar als joves en els seus processos de decisió respecte als estudis , els diferents itineraris de formació o la inserció al món laboral. Es tractarà de donar suport en el procés de construcció del projecte personal de futur i col∙laborar a la construcció de la seva identitat personal per tal que s’integrin plenament en el seu entorn i en la societat com a ciutadans disposats a gaudir dels seus drets i deures .
En aquesta edició de Grup de Treball, hem decidit donar continuïtat a una de les temàtiques en la qual ja venien treballant des de l’ inici : l’Orientació en els itineraris de PQPI, un tema que no hem esgotat i en el qual existeix la necessitat d'actualització a partir dels canvis normatius , però sobretot, la intenció és col∙laborar en la millora dels processos d’orientació i tutoria dels alumnes de PQPI. El subgrup de participants està integrat en la seva majoria per tutors‐ es de PQPI en Instituts de la ciutat de Barcelona durant el curs 2012‐13 ( INS Rambla Prim, INS Lluïsa Cura, INS Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona, INS Poblenou, INS Roger de Flor, INS Salvador Seguí ) i una professional de l'equip de l' ESAP ( equip de suport i assessorament pedagògic a PQPI) i una orientadora de l'equip de Pla Jove , programa de suport a l’orientació acadèmica i professional del Consorci d’Educació de Barcelona, que coordina el GTO . Aquests programes institucionals de suport externs així com d'altres que puguin participar en el futur, poden fer aportacions interessants i enriquidores per millorar els processos de transició de l'alumnat de PQPI .
Des del curs 2010‐11, els PQPI i el seu professorat d'orientació educativa, estan integrants en centres de Formació Professional com a oferta formativa del centre , i els professors‐ es com a part de la
4
plantilla de docents. En aquest sentit, tots els centres estan treballant tant a nivell organitzatiu com a nivell pedagògic per assumir aquesta realitat.
Aquesta oferta formativa s’ha d’integrar en el Projecte Educatiu del Centre tant a nivell curricular, quant als seus plantejaments pedagògics, metodològics i de Pla d’Acció Tutorial . Cal que el centre ofereixi el marc adequat , infraestructures, espais recursos de suport i col∙laboració per poder treballar en òptimes condicions, sense diferències amb qualsevol altre professorat del centre.
Tant tutors com monitors i alumnat de PQPI han de ser partícips de l’activitat pedagògica del centre i sentir‐se plenament integrats com la resta de professorat i alumnat del centre. D’altra banda, els alumnes de PQPI ho són potencialment de la Formació Professional de Grau Mitjà del centre, raó més que suficient per treballar conjuntament tot l’equip directiu, claustre de professorat i professionals de PQPI per integrar‐los des de bon inici i que puguin desenvolupar el seu itinerari acadèmic i professional amb èxit en el centre acollidor. Els professors‐ es i monitors‐ es de PQPI, amb el seu bagatge professional i experiència en aquest àmbit i amb aquest perfil d’alumnat, poden fer aportacions molt valuoses a l'equip del centre i intentar construir projectes i plans dins del PEC i del PAT molt més enriquidors.
En l’actualitat el GTO de Tutoria de PQPI ens plantegem reptes interessants que ens motiven per continuar treballant durant aquesta edició 2012‐13:
• Aprofitar per fer l'actualització de coneixements en funció dels canvis normatius i fer anàlisi de l'aplicació pràctica de la normativa en la tasca docent, la tutoria i l'orientació educativa.
• Conservar i obrir canals de comunicació amb l’administració educativa per tal de millorar l’èxit escolar i professional de l’alumnat de PQPI.
• L'elaboració del document‐ base de Tutoria de PQPI recollint les bones pràctiques i els recursos didàctics i d'orientació per tal d'avançar en el PAT de centre.
• A partir del document‐base afrontar les possibilitats d’elaboració d’un “Pla d’Acció Tutorial de PQPI de centre, amb la intenció d'integrar‐lo en el PEC i el PAT , adaptant‐ lo en funció de les necessitats específiques, del perfil d'alumnat, del perfil de PQPI...
• Compartir i elaborar materials didàctics i recursos de suport a la tutoria (“Banc de recursos didàctics PQPI“ ,“Carpeta de l’orientació acadèmica i professional”, “Carpeta de recursos per joves de PQPI amb NEE...)
Lourdes Delgado Vargas ( coordinació del GTO del CEB)
Barcelona , 1 de Juliol de 2013
5
2.‐ JUSTIFICACIÓ I INTENCIONS DEL DOCUMENT
Alguns dels arguments que hem recollit en forma de pluja d’idees i amb els quals estem d’acord i ens identifiquem a l’hora de treballar en grup, definir els objectius i el pla d’acció del GTO són els següents:
• Aquest document ens ha de servir de brúixola a l’hora d’elaborar el PAT de PQPI , ha de ser una guia per a la nostra activitat docent i orientadora i establirà les bases per a la programació didàctica.
• La tutoria la concebem com l’eix vertebrador dels PQPI.
• La tutoria ha de ser una garantia per a l’èxit de l’alumnat de PQPI.
• El document elaborat partirà de l’experiència pràctica i ha de ser una eina útil pels tutors –es de PQPI
• Pensem en la tutoria de PQPI amb entitat pròpia, específica , diferencial, vital i en la transversalitat
• El vincle creat en la tutoria de PQPI, reforça l’èxit personal, acadèmic i professional de l’alumnat
• El tutor‐ a de PQPI ha de partir del reconeixement de la pròpia història personal de l’alumnat, de les seves mancances i les seves potencialitats
• La tutoria com a bastida (constructivisme) L'alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l'ajuda d'altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes...
• Reconeixement institucional de la figura del tutor‐ a i el seu perfil professional d’orientador‐ a educatiu com a perfil necessari en PQPI, ja que es treballa amb la màxima diversitat d’alumnat i amb joves amb necessitats educatives específiques i amb necessitats educatives especials.
• Proposem crear un “Banc de recursos didàctics per PQPI “ amb els materials aportats pels diferents professionals
• Fer propostes de millora dels PQPI dins dels centres
• Millorar els processos d’orientació educativa en el PQPI
6
3. MARC NORMATIU
Referències normatives bàsiques
• Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària,
per al curs 2012‐2013. Apartats: o 3.1 Aspectes generals. Orientació educativa. Tutoria. o Acció tutorial a l’educació secundària
• Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els Programes de Qualificació
Professional Inicial (DOGC núm. 5463, de 14.09.2009)
Segons l’article 16/ Acció tutorial i orientadora
1. La tutoria de l'alumnat dels Programes de Qualificació Professional Inicial ha de dur a terme una atenció personal individualitzada i el seguiment del grup, i fer‐ho de manera contínua al llarg de tot el programa.
2. La tutoria individualitzada té la finalitat de fer un seguiment del procés formatiu de cada jove, l'orientació personal, acadèmica i professional necessària per definir el seu projecte de futur i l'acompanyament en la seva inserció laboral i educativa a la finalització del programa.
3. L'acció tutorial ha de ser compartida per tot l'equip docent del programa i, entre els seus components, s'ha de garantir la realització de, com a mínim, tres sessions individuals d'atenció a cada jove per trimestre.
4 .El/la tutor/a de grup és un dels membres de l'equip docent, presideix les sessions d'avaluació, desenvolupa les sessions periòdiques de tutoria grupal i coordina i recull les informacions de tot l'equip docent sobre cada alumne/a.
5. L'acció tutorial i orientadora s'ha de dur a terme, si s'escau, amb el suport dels serveis educatius i la inspecció.
• Llei 12/2009, d'educació de Catalunya, de 10 de juliol (LEC), que regula els programes de
qualificació professional inicial a l'article 60 (DOGC núm. 5422, de 16.07.2009)
• Llei orgànica 2/2006, d'educació, de 3 de maig (LOE), regula en el seu article 30 els programes de
qualificació professional inicial, adreçats a l'alumnat que no ha obtingut el títol de graduat/da en
educació secundària obligatòria.
Referents normatius específics
A. Documents relatius a l’organització i funcionament dels PQPI organitzats pel Departament d’Ensenyament (PQPI‐ PTT i PQPI‐ FIAP):
Document d’Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària pel curs 2012‐2013 . A l’Art 15 es recullen aspectes bàsics d’organització i el funcionament dels PQPI organitzats pel Departament d’Ensenyament.
7
Document: Desenvolupament i aplicació dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)
Document "Convalidacions i correspondències d’estudis dels cicles de formació professional". Part segona. Apartat D: Correspondències entre la formació de programes de qualificació professional inicial i unitats formatives dels cicles formatius de grau mitjà
(Aquests documents es troben a la Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012‐2013)
B. Documents específics pels centres de la tipologia PQPI‐ PTT que depenen directament de la Direcció General:
Aquests documents es troben a l’Espai Web PQPI‐ PTT.
Instruccions del Director General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial pels PQPI‐ PTT
Annex a les instruccions anteriors: NORMES DE CONVIVÈNCIA DE L’ALUMNAT PQPI‐ PTT
Orientacions i pautes per al funcionament i organització dels diferents programes PQPI‐ PTT pel curs 2012‐2013. Document redactat per Coordinació PTT per orientar més específicament als centres al voltant de la seva organització.
Document benvinguda professorat‐ tutor que s’incorpora al PQPI‐ PTT. Guia de gestió temporitzada de les activitats a realitzar mes a mes.
C) Document Departament d’Ensenyament de PQPI : “Desenvolupament i aplicació dels programes de qualificació professional inicial (PQPI) “
D’aquest document ens interessa destacar dos aspectes rellevants. Aquest document conté molts aspectes, en el nostre cas ens interessa primordialment els apartats següents: 1‐ Finalitats dels PQPI i 2‐ Atenció personalitzada i tutoria dels alumnes
1‐Quant a les finalitats dels PQPI
Els PQPI s’adrecen a joves que, tot i tenir en comú no haver acreditat l’ESO, tenen diversitat de capacitats i de nivells formatius, així com interessos i objectius professionals i de formació diferents. Aquests programes tenen la finalitat de facilitar la inserció sociolaboral dels alumnes i/o la seva continuïtat formativa, preferentment en cicles formatius de grau mitjà.
2‐Quant a l’atenció personalitzada i tutoria dels alumnes
L’atenció personalitzada, la tutoria i l’orientació dels alumnes dels programes de qualificació professional inicial és un dels seus elements clau. Comporta tant el seguiment i l’atenció personal individualitzada com el seguiment general de l’evolució del grup i l’acompanyament i seguiment de la inserció laboral i/o educativa. Es fa de manera contínua al llarg de tot el programa.
8
L’atenció individualitzada té com a finalitats:
• El seguiment del procés formatiu de cada jove.
• L’orientació personal, acadèmica i professional necessària per definir el projecte de futur.
• L’acompanyament en la inserció laboral i/o educativa a la finalització del programa.
Cada centre o entitat que imparteix PQPI ha de concretar la seva programació (objectius, continguts i activitats )que es duen a terme en relació amb les següents dimensions:
• L’orientació personal, acadèmica i professional de l’alumne.
• La cohesió i dinamització del grup.
• La coordinació de l’activitat educativa entre els membres de l’equip docent.
• La comunicació del centre amb les famílies de l’alumne i altres serveis de l’entorn.
• La col∙laboració en els aspectes organitzatius generals del centre o de l’entitat.
L’acció tutorial ha de ser compartida per tot l’equip docent del programa. Entre els components de l’equip s’ha de garantir la realització de, com a mínim, tres sessions individuals d’atenció per trimestre a cada alumne.
El tutor de grup és un dels membres de l’equip docent, presideix les sessions d’avaluació i desenvolupa les sessions periòdiques de tutoria de grup. Aquesta persona és normalment la responsable, en el centre o entitat que imparteix els mòduls B, també és la seva responsabilitat la coordinació i recollida de les informacions de tot l’equip docent dels mòduls obligatoris sobre cada alumne i de coordinar‐ se, si escau, amb el centre on cada alumne cursa els mòduls C.
4.‐LA DIVERSITAT DE L’ALUMNAT EN EL PQPI: PERFIL I NECESSITATS
4.1.Perfil
Per parlar sobre els nois/noies que arriben a PQPI hem de parlar necessàriament del concepte de fracàs escolar. El perfil de l’alumnat de PQPI majoritàriament està composat per joves que no segueixen les pautes establertes en el sistema educatiu, que no arriben als nivells de coneixements i competències acadèmiques establertes i que se suposa que són els correctes. Les causes d’aquest fracàs són diverses: motivacionals, familiars, actitudinals, aptitudinals, etc.
Segons Charlot, B (2000) “El fracàs escolar” no existeix; el que existeix són alumnes en situació de fracàs, històries escolars que acaben malament”.
Com a característiques psicològiques destaquen les pròpies de l’etapa de l’adolescència
• El desenvolupament del jo, el qual implica un procés d’integració de les diferents representacions que l’adolescent té de si mateix.
• Es produeixen importants canvis corporals que requereixen o provoquen una situació de conflicte per adaptar‐se a la nova imatge del seu cos. Així mateix, també en aquests moments es desenvolupa el seu rol sexual.
9
• Canvis en el clima emocional, en els sentiments, emocions que els envolten, en la comprensió i l’organització de les seves vivències
• Canvis en la forma de relacionar‐se amb els seus iguals; identificació amb el grup que es converteix en el seu referent quant a criteri i opinió
• L’enfrontament amb l’adult com a reafirmació del jo i del grup d’iguals • L’organització de les defenses de la pròpia identitat davant les demandes del món exterior ( que
poden viure com a amenaces o agressions a la seva intimitat) • La recerca d’estratègies d’afrontament per adaptar‐se a la realitat i també per adaptar‐se
activament a les pròpies necessitats i aspiracions que configuren el repertori de conductes habitual • El desconcert davant la necessitat de prendre decisions • Tot i així, l’adolescent té una gran necessitat d’ésser reconegut per part dels adults que són
significatius per a ell. Aquest reconeixement i acceptació assegura un concepte positiu de si mateix i una positiva autoestima.
Per la seva història acadèmica i aprenentatges escolars, se’ls hi sumen: • Baixa autoestima: joves que no confien en les seves capacitats i no s’arrisquen: si creuen que no
se’n sortiran, ja no ho proven. Són persones que es frustren fàcilment i tendeixen a responsabilitzar els altres d’allò que els passa. Sovint senten que no els estimen, no els valoren o els rebutgen. Alguns fan qualsevol cosa per ser acceptats i d’altres es mostren prepotents i presumptuosos. Joves que interpreten el fracàs escolar com un fracàs personal: no serveixen per estudiar, no serveixen per a res.
• Manca de competències bàsiques, malgrat que puguin tenir‐ne d’altres. • Desorientació personal i professional, incrementada per l’etapa evolutiva en què es troben. • Falta de motivació per la formació i el treball, manca de models adequats. • Joves que presenten una actitud negativa vers l’escola amb retraïment i desafecció a les accions
formatives, encara que tinguin una vessant ocupacional. • Encara que minoritari, joves desmotivats laboralment. • Joves amb pocs hàbits.
El professor/a – tutor/a , atesa la complexitat de la tasca tutorial, ha de ser un professional motivat i que es cregui la seva feina, que sigui entusiasta i confiï en les possibilitats dels seus alumnes , des d’una perspectiva realista i conseqüent amb les potencialitats i limitacions dels seus alumnes. Basant‐nos amb un conte de Jorge Bucay podem arribar a entendre com es senten els nostres nois/noies........
• L'elefant encadenat. Deixa'm que t'expliqui. Jorge *Bucay (2003)
• L'elefant del circ després de la seva actuació i fins a poc abans de tornar a l'escenari, sempre romania lligat a una petita estaca clavada en el sòl amb una cadena que empresonava una de les seves potes. No obstant això, l'estaca era solament un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat en uns centímetres en el sòl. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb la seva força, podria alliberar‐se amb facilitat de l'estaca i fugir. L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
• L’ elefantet va empènyer, va tirar i va suar tractant de deixar‐se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell. L'endemà ho tornava a intentar, i l'endemà, i a l'altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal accepto la seva impotència i es va resignar a la seva destinació. L'elefant enorme i poderós que ara veiem en el circ creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai, mai va intentar tornar a posar a prova la seva força...
10
• I així molts adolescents han arribat a les nostres aules, amb frases com: “tu no en saps, tu no pots, tu no vols,...” i no saben quan va ser la primera vegada que ho van sentir. Ja fa temps que han deixat de posar a prova les seves capacitats i les seves aptituds...... i la nostra feina esdevé bàsicament en retornar la confiança d’aquests nois/noies amb tot allò que si que son capaços de dir i fer.
4.2. Necessitats de l’alumnat
Les necessitats educatives dels alumnes de PQPI les podrien classificar en dos grans apartats:
a ) Alumnat amb necessitats educatives específiques:
• Necessitats educatives específiques tipus A (NEE‐A) : discapacitats físiques, psíquiques i sensorials, amb trastorns greus de personalitat o de conducta, o amb malalties degeneratives greus.
• Necessitats educatives específiques tipus B (NEE‐B) : degudes a causes socioeconòmiques o socioculturals desfavorides o associades a la nova incorporació al sistema educatiu.
b ) Diversitat d’alumnat en general tenint en compte que tot l’alumnat és divers i que s’han d’atendre les necessitats educatives individuals.
4.3. Atenció a la diversitat des de la tutoria.
La tutoria i l’orientació són pilars fonamentals durant tot el procés d’ensenyament –aprenentatge, però al mateix temps, funcionen com a recursos d’atenció a la diversitat de l’alumnat . A través de la tutoria podem conèixer amb més intensitat els alumnes, avalar necessitats , elaborar propostes, consensuar compromisos , proposar recursos i actuacions que ens assegurin l’èxit en l’itinerari acadèmic i professional.
El tutor‐ a és una figura clau, és qui condueix el procés , qui fa l’atenció individualitzada d’orientació personal i professional a l’alumnat. L’acció tutorial també comporta actuacions en l’àmbit familiar, amb formadors experts, amb referents externs i amb les empreses, per tant, implica un seguiment i coordinació en xarxa imprescindible amb tots els agents implicats.
Els centres de secundària elaboren un Pla d’atenció a la diversitat específic en el qual han de preveure les mesures i recursos específics per atendre totes les necessitats educatives del seu alumnat i ha d’incloure’l dins del Projecte Educatiu de centre i cal que tingui coherència amb el Pla d’acció Tutorial i d’orientació dels alumnes.
Si consultem la normativa de referència Decret 140/2009, de 8 de setembre , (art.16) , es contempla la possibilitat de demanar suport als Serveis Educatius o a la Inspecció per desenvolupar l’acció tutorial i l’orientació dels alumnes de PQPI si escau.
En els centres de PQPI que depenen del Consorci d’Educació de Barcelona disposem d’un servei específic anomenat ESAP (equip de suport i assessorament pedagògic )que ofereix assessorament i suport al professorat i alumnat dels PQPI en els casos de necessitats educatives específiques (NEE‐A).
11
Al web del Departament d’Ensenyament , dins de la xarxa telemàtica educativa XTEC trobem una pàgina dedicada a l’atenció a la diversitat en la qual trobem recursos i materials didàctics i manuals d’assessorament i suport molt útils: http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat .
Atesa la complexitat i diversitat d’alumnat es fa necessari comptar amb professionals qualificats i especialistes, amb recursos personals i tècnics, que els permeti desenvolupar les seves tasques i funcions amb èxit ,tot assumint els rol de professor/a – tutor/a d’alumnat de PQPI i coordinador‐ a de l’equip docent dedicat al grup d’alumnes de PQPI.
Des del Grup de Treball del CEB dedicat a “La transició a la vida activa de l'alumnat amb barreres per a l'aprenentatge i la participació “(iniciat al curs 2008‐9 fins el curs 2011‐12) es va fer un recull de bones pràctiques i de propostes de millora, per tal d´ avançar en alguns aspectes relacionats amb la transició a la vida activa d´ aquests alumnes i en la seva inclusió social i laboral al món ordinari, contribuint per tant a, reduir barreres per a aprenentatge i la participació. Van elaborar una guia que pot ser de molta utilitat: http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_orientacio/ 5.‐ FUNCIONS I PERFIL DEL TUTOR‐ A DE PQPI
El Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els Programes de Qualificació Professional Inicial a l’article 16. 4 ens diu:
“El/la tutor/a de grup serà un dels membres de l’equip docent, presidirà les sessions
d’avaluació, desenvoluparà les sessions periòdiques de tutoria grupal i coordinarà i recollirà les
informacions de tot l’equip docent sobre cada alumne/a”.
A la guia de funcionament de curs del PQPI s’enuncia que:
el “Professor/a docent del programa impartirà la formació bàsica i la formació i l’orientació
laboral (mòduls B del PQPI), així com també realitzarà el seguiment i l’atenció individualitzada
dels/les joves i les tasques derivades de la tutoria de grup”.
12
Per tant, partint del marc legal i fent referència a l’acció tutorial podem concretar :
Funcions del/a tutor/a :
• Orientació personal, acadèmica i professional .
• Aprendre a aprendre.
• Reforçar els aspectes positius de l’alumnat i reconduir aquelles conductes no desitjables.
• Transmetre valors.
• Formar persones autònomes a tots els nivells, tant a nivell d’ aprenentatges com a nivell personal.
• Acompanyament en el procés d’inserció laboral i/o continuïtat formativa.
L’objectiu general és formar futurs/es ciutadans/es de la societat en la què vivim que cada dia ens exigeix una major adaptabilitat i flexibilitat. I per tant, necessitem persones autònomes i conscients de que la formació no s’acaba en aquest període sinó que serà per a tota la vida. Hem de proporcionar‐los recursos personals i professionals per a la inserció en el món del treball i la continuïtat formativa posterior, preferentment en CFGM.
En el procés d’aprenentatge de PQPI podrien identificar tres fases cronològicament diferenciades en les quals es requereixen intervencions de Tutoria i orientació específiques :
• Durant la primera fase: insistirem en l’orientació de l’alumnat quant a l’itinerari que comença i
l’especialitat escollida. Cal treballar la motivació, la redinamització i l’orientació i en el reforç de les habilitats i competències bàsiques: fer que el/la jove miri dins seu, s’adoni dels seus interessos i de les seves aptituds, que vagi descobrint poc a poc el valor de l’esforç i que trobi sentit a aprendre.
• Durant la segona fase: es fa la formació professional inicial en l’especialitat que els alumnes trien i amb un període de pràctiques a les empreses. L’orientació professional durant les Pràctiques en centres de treball és fonamental . Aquesta fase de la formació genera angoixa davant d’una primera experiència laboral i la necessitat d’adaptació a unes normes i a un clima laboral en una empresa real, que fins a aquests moments era desconegut per a la majoria de joves. Però al mateix temps és un període és molt "agraït"pels alumnes de PQPI. Els nois i noies comencen a aprendre una professió i a descobrir si els agrada o no ,hi ha canvis de valors, de comportaments: l’entrada en un món on se’ls tracta com a adults. Els nois i noies comencen a aprendre una professió. Veuen si els agrada o no, si voldran fer allò "tota la vida". Molts descobreixen coses com aquestes: "és molt pesat", "no serveixo per això", "m’encanta" És una fase on hi ha canvis de valors, de comportaments: l’entrada en un món on se’ls tracta com a adults.
• Durant la tercera fase: en l’acompanyament en el procés d’inserció laboral i/o formativa: els nois i noies han acabat la formació i les pràctiques, han acabat el curs. Ara toca decidir el futur immediat. N’hi ha que reben una oferta de contracte de l’empresa on han fet les pràctiques. D’altres posen a la pràctica tot el que han après a classe sobre com buscar feina. I finalment, també hi ha qui ha aprovat les PACFGM i decideix tornar al sistema educatiu.
El/a tutor/a serà la persona que aglutini tota la informació de l’alumnat, serà la persona de referència per a l’alumne/a, professorat , les famílies i altres agents implicats. Educar comporta contemplar a
13
l’alumne/a de manera integral on contemplem coneixements, actituds, habilitats i valors. La part emocional en aquests alumnes és tan important com la part de coneixements. La intel∙ligència emocional, tal i com ens diu Goleman, està molt relacionada amb la maduresa general, autonomia i competència social. Una de les mancances més importants d’aquest alumnat és la seva incapacitat de relacionar‐se d’una manera adequada. Per tant, partim del supòsit que la intel∙ligència emocional es pot aprendre.
Aquests paràgrafs ja ens dóna pistes que la figura del/a tutor/a no pot ser qualsevol professor/a. Per una altra part, l’orientació en aquesta etapa és decisiva i el tutor/a ha de ser expert en aquesta especialitat. Hem de pensar que les “metodologies” de l’ ESO no han funcionat i ha de ser una persona que no tingui por a innovar i experimentar metodologies noves.
És necessari que sàpiga treballar en equip ja que ha d’haver implicació de tot l’equip docent i altres professionals que puguin intervenir. Per tant, ha de ser una persona que cregui en el projecte i s’hi impliqui.
En el següent quadre recopilem les principals característiques del/a tutor/a de PQPI:
PERFIL DEL TUTOR/A DEL PQPI
SER .... SABER ...
• Persona amb maduresa, amb
autoconfiança i autocontrol.
• Persona amb empatia.
• Proper/a a l’alumnat però sense perdre la
seva autoritat.
• Capacitat de presa de decisions.
• Capacitat de prevenció i resolució de
conflictes.
• Polivalent.
• Autònom/a.
• Autocrític/a.
• Assertiu/va.
• Capacitat de coordinació.
• Orientació educativa.
• Orientació acadèmica.
• Orientació professional.
• Coneixements de psicologia evolutiva.
• Tècniques de treball intel∙lectual:
mètodes d’estudi, aprendre a aprendre,
tècniques de reforç i suport...
• Coneixements en l’aplicació de tècniques
de dinàmiques de grup.
14
• Capacitat de treball en xarxa.
• Capacitat d’innovació.
• Capacitat d’adaptació.
• Coneixement dels recursos interns i
externs de l’entorn.
6. LA TUTORIA COM A ELEMENT CLAU PER A L’ÈXIT DE L’ALUMNAT
6.1. Filosofia i Justificació del perquè la tutoria és un element clau
La diversitat de l’alumnat al PQPI és una característica que comporta diferències encara que siguin grups reduïts. Hi ha diferències a la seva trajectòria comú, diferències personals i grupals. Però tots tenen un element comú que comparteixen i és “no haver estat capaços de superar l’educació secundària obligatòria” (ESO). A més, és un requisit per poder participar en aquest programa. En definitiva, tot l’alumnat dels PQPI comparteixen un sentiment de fracàs “més o menys” assumit.
La necessitat d’una intervenció adequada en aquest moments i amb aquest alumnat es fa més important que mai per diverses raons :
• Surten del seu cercle d’amistats.
• No tenen objectius clars i realistes. Per tant, no tenen un projecte professional ni personal.
• Hi ha importants mancances a nivell acadèmic.
• Tenen una visió molt parcial de la realitat, tant acadèmica com professional.
• Personalment porten una motxilla de “fracassats” en una edat que no correspon.
L’ inici d’aquesta nova etapa s’ha de convertir en un any d’oportunitats. El seu passat no ha de ser un inconvenient, la seva història acadèmica no ha de pesar i s’han de trobar amb un camí per fer que dependrà de les seves ganes per arribar a tenir un projecte personal i professional. La tutoria del PQPI suposa un element clau en la construcció d’aquest projecte.
Un tret diferencial dins del PQPI és l’èmfasi que es posa en la tutoria dels alumnes,tant a nivell individual com grupal, i a nivell de les seves famílies i professionals implicats si és el cas. L’acompanyament en aquests/es alumnes comporta un element clau pel bon funcionament del grup i una evolució positiva a nivell individual.
Si tenim com referència la normativa, DECRET 140/2009, de 8 de setembre, ja ens diu que els PQPI ha de ser un “recurs orientador” i formatiu. Vivim en la societat del coneixement, on els canvis es produeixen en períodes de temps cada vegada més curts. Per tant, hem de preparar alumnes no només que tinguin coneixements sinó que siguin capaços d’adaptar‐se de manera ràpida a l’entorn on viuen. Per tant, capaços de prendre decisions de manera adequada i tinguin un projecte personal i professional.
15
Tota aquesta tasca s’articula mitjançant les tutories grupals i individuals al llarg del curs. Però l’alumne no és un element aïllat sinó que forma part d’una família, d’un entorn que influeix en les seves decisions i en la seva visió de veure la realitat. Per tant, la intervenció tutorial està enfocada en :
• L’alumne/a (individual i grupal)
• Les famílies.
• Altres referents o agents implicats
Per tant, el treball en xarxa es contempla des d’un primer moment. Tenir més d’un referent que
proporcioni informació i suport a l’alumnat es transforma en un valor afegit durant tot el curs.
També és necessària la implicació de tot l’equip docent en la intervenció tutorial perquè hi hagi criteris
coherents i únics per arribar a assolir els objectius marcats amb els/les alumnes. I així ho recull la
normativa vigent.
Els eixos d’actuació amb les famílies:
• Implicar des d’un començament en la nova etapa dels seus fills/es.
• Explicitar els compromís del centre i de les famílies.
• Informar de l’evolució de l’alumnat .
• Informar al centre per part de les famílies de tot allò que sigui rellevant i que influeixi en el
comportament i implicació dels alumnes.
• Comunicació bidireccional que ajudi a resoldre possibles conflictes.
Els eixos amb altres entitats:
• Informació de diferents recursos durant i després del PQPI.
• Col∙laboració per arribar al projecte personal i professional més adient de la persona.
• Treball en xarxa.
• Col∙laboració amb les empreses en la formació en els centres de Treball (FCT)
Hem de pensar com tutors/es que és un any on els/es nostres alumnes hauran de prendre decisions
importants pel seu futur , i per tant, és un període on l’orientació educativa és fonamental per tot allò
que hem comentat.
Recordem la definició d’ Orientació :
a) Procés sistemàtic d’ajut , dirigit a totes les persones en període formatiu, d’acompliment
professional i de temps lliure, amb la finalitat de desenvolupar aquelles conductes vocacionals que els
preparen per a la vida adulta, mitjançant una intervenció continuada i tècnica, basada en els principis
16
de : prevenció, desenvolupament e intervenció social amb la implicació dels agents educatius i socio‐
professionals. (Álvarez, M.1995)
b)Procés d’ajut continu a totes les persones en tots els aspectes i al llarg de tota la vida amb una
finalitat i desenvolupament (de la carrera).Aquest ajut es realitza mitjançant l’aplicació de programes
d’intervenció educativa i social, basats en principis científics i filosòfics.(Bisquerra,1992).
Recordem els Principis fonamentals de l’ Orientació
Segons Rodríguez Espinar ‐1.993 aquest principis són:
1‐Principi de prevenció. Actuació proactiva: anticipació a les situacions de risc .
• Moments de transició en els quals es produeixen canvis importants i es generen decisions
importants.
• Facilitar activitats d’Autoconeixement per afavorir decisions encertades.
• Implicar a tot l’entorn educatiu: centre, família , societat.
2‐Principi de desenvolupament
• Ajuda i assessorament en funció del moment evolutiu per guiar en el desenvolupament
personal i professional.
• Procés que dura al llarg de tota la vida de l’individu.
• L’entorn escolar facilitador del desenvolupament de les potencialitats de l’alumne.
• Orientació en la transversalitat del Currículum.
3‐Principi d’intervenció social .És refereix a la intervenció d’acord amb l’entorn social
• Adaptar l’entorn escolar per donar resposta educativa als alumnes.
• Facilitar experiències reals simulades que l’apropin a la realitat
• Fomentar actituds positives per superar les dificultats de l’entorn
17
Recordem les tres dimensions de l’Orientació educativa:
• Orientació personal : procés d’ajut que atén a l’individu com a persona i a la seva individualitat , al coneixement de sí mateix, al seu equilibri emocional i a la seva relació amb el seu entorn social.
• Orientació acadèmica : orientació com a procés d’aprenentatge i com a procés d’ajut a alumnat en la consecució dels objectius acadèmics i les competències bàsiques corresponents a la seva etapa i nivell educatiu tenint en compte les seves potencialitats, oferint els recursos necessaris per aconseguir l’èxit i el màxim desenvolupament de les seves aptituds.
• Orientació professional: com a procés d’ajut en la elecció del seu itinerari educatiu a partir del coneixement de si mateix ( interessos, capacitats, dificultats) i de la elecció de la seva carrera professional, del seu projecte de vida i de futur. Implica un coneixement de totes les possibilitats formatives que ofereix el sistema educatiu en quant a possibles itineraris i a valorar i prendre decisions en funció de les exigències i necessitats personals. Implica també un coneixement del món laboral i de la realitat socioeconòmica del seu entorn, de la possibilitat de sortides laborals i de formació continua al llarg de la vida.
6.2. Objectius prioritaris de la tutoria de PQPI:
Restablir i millorar l’autoestima de l’alumne‐ a nivell personal i a nivell social.
Motivar cap a la formació i el treball als joves que han abandonat el sistema educatiu sense titulació, proporcionar‐los recursos personals i professionals per a la inserció en el món del treball i la continuïtat formativa posterior, preferentment en CFGM.
El Pla de Tutoria de cada PQPI concreta les principals activitats a realitzar en dos espais diferenciats: la tutoria de grup i la tutoria personalitzada a partir d’uns continguts i criteris compartits:
• TUTORIA DE GRUP: treballar la cohesió grupal, facilitar el desenvolupament normal de totes les
activitats que componen el programa i afavorir la consecució d’actituds i d’hàbits socials en el grup de joves com a col∙lectiu.
• TUTORIA INDIVIDUALITZADA: establir i consensuar el Pacte formatiu i el Pla de formació individualitzat per a cada alumne/a. Realitzar un seguiment individual del procés formatiu fent l’avaluació del pacte formatiu. Fer el seguiment i acompanyament a la inserció laboral i educativa.
• També hi ha contacte amb les famílies i/o amb institucions ( educadors, tutors, tècnics, psicòlegs, etc) si el cas ho requereix. Sempre s’intenta primer tractar la situació directament amb el noi/noia, per tal que prengui consciència de si mateix com una persona adulta i en vies de formació, i que es responsabilitzi del seu procés de transició cap a la vida activa.
18
6.3. Continguts de la tutoria PQPI
Les competències personals , socials, acadèmiques, professionals i laborals
Les principals competències a treballar:
• Identificar, acceptar críticament i construir la pròpia identitat, desenvolupant l’autoestima en tots els àmbits de la personalitat.
• Desenvolupar mecanismes d’autoregulació de les pròpies emocions i de la pròpia conducta, així com habilitats emocionals i de comunicació assertiva en les relacions personals i de grup, mostrant actituds empàtiques, solidàries i constructives.
• Entendre, acceptar i practicar les normes de convivència i els hàbits cívics en les relacions personals entre iguals o amb persones adultes.
• Conèixer i utilitzar estratègies de participació activa, cooperació i diàleg en la construcció del projecte personal i professional.
• Reconèixer el valor de l’esforç personal, aprenent dels èxits i assumint els errors i els riscos amb responsabilitat.
• Desenvolupar la capacitat crítica i d’iniciativa personal, assumint responsabilitats i actuant amb autonomia, tot aplicant les normes de convivència.
• Participar de forma activa en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, tot respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.
• Mantenir actitud positiva cap el treball, per prevenir situacions problemàtiques i resoldre problemes per si mateix/a.
• Valorar les normes de convivència que regulen les relacions socials, en general, i en l’àmbit sociolaboral, en particular.
• Reconèixer el principi d’autoritat i acceptar les normes i instruccions que se’n deriven.
• Escoltar i respectar les opinions dels altres.
• Actuar amb autonomia, valorant i responsabilitzant‐se de les conseqüències de les pròpies accions.
• Argumentar i defensar les pròpies opinions desenvolupant habilitats de comunicació assertiva.
• Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup, utilitzant el diàleg i la mediació per arribar a acords, assumint les pròpies obligacions conseqüentment.
• Valorar els avantatges de la qualitat en el treball i de la formació al llarg de la vida.
• Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i relacionar‐los amb la salut individual i col∙lectiva.
• Conèixer els canvis físics i psicològics que es produeixen durant l’adolescència.
19
• Relacionar la sexualitat dels éssers humans amb els aspectes fisiològics, afectius, psicològics, culturals i ètics que la caracteritzen
• Valorar la higiene i la salut i desenvolupar hàbits saludables de vida.
• Valorar de forma crítica comportaments individuals que afecten la salut dels altres i la pròpia (riscos del consum de tabac, alcohol i altres tòxics).
• Comprendre el concepte de sostenibilitat i la interacció que s’estableix entre els ésser vius i el medi.
• Conèixer l’impacte de l’acció humana en la modificació o conservació del medi ambient i maneres diferents de prevenir o reduir l’impacte de les activitats humanes sobre el medi.
• Comprendre la importància de l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes per a contribuir a un futur sostenible.
D’aquestes competències es deriven els següents continguts :
• Autoestima
• Tècniques d’autoavaluació: Desenvolupament personal i balanç.
• Gestió emocional: Estats emocionals i autocontrol.
• Identificació i resolució de problemes: iniciativa i presa de decisions.
• Treball en equip; integració , processos de treball anàlisi de tasques, relacions assertives, conductes competitives.
• Hàbits personals i en el treball: puntualitat, higiene personal, cortesia, ordre i pulcritud, cura pròpia salut i imatge, respecte i tolerància, disciplina amb un mateix i en el treball.
• Habilitats socials: escolta activa, diàleg, argumentació, relacions personals, sociabilitat, actitud positiva, autonomia, empatia, assertivitat.
• Processos de qualitat: planificació, avaluació i propostes de millora
• Factors de qualitat: organització del treball, hàbits de treball, ritme de treball, rigor en les instruccions rebudes, control de l’execució del treball.
• Formació al llarg de la vida.
• Les persones i la salut. Salut física, psicològica. Situacions de risc . Salut i higiene: alimentació, sexualitat i afectivitat, consum de tòxics.
• Medi ambient i la seva conservació.
20
6.4. Tipus de tutoria
Tutories individuals
• La normativa ens diu que “ La tutoria individualitzada té la finalitat de fer un seguiment del procés formatiu de cada jove, l' orientació personal, acadèmica i professional necessària per definir el seu projecte de futur i l' acompanyament en la seva inserció laboral i educativa a la finalització del programa”. A més, ens diu que aquesta “ha de ser compartida per tot l’equip docent del programa i, entre els seus components, s' ha de garantir la realització de, com a mínim, tres sessions individuals d' atenció a cada jove per trimestre.
• El/la tutor/a del PQPI ha de tenir com prioritat establir una adequada relació amb l’alumnat. És necessari crear un vincle que facilitarà la feina com a tutor/a i l’alumnat es trobarà més segur i atès/a de manera individual. Per a tots/es alumnes és important la part emocional però en aquests casos encara és més prioritari. Hem de ser capaços d’escoltar‐los sense jutjar‐los.
• Les tutories individuals “formals” són aquelles planificades, on tenim un espai i un temps determinat per realitzar. En elles recollim de manera estructurada informació rellevant dels alumnes tant a nivell acadèmic com personal. El protagonista és ell o ella però amb un objectiu molt concret. Ens ajuda perquè l’alumnat avanci en el seu projecte. La nostra tasca nostra és orientar, reforçar allò que s’està fent bé i reconduir els punts febles.
• També hi ha moments de convivència amb l’alumnat que poden ser en espais “informals” on moltes vegades els/es alumnes es senten més còmodes i oberts a la comunicació amb el/a tutor/a. Hem d’aprofitar aquestes ocasions per obtenir informació rellevant, o bé, per incidir en la conducta de l’alumnat o simplement satisfer la necessitat que tenen moltes vegades de ser escoltats. El/a tutor/a ha de ser capaç de provocar aquestes situacions. Aquestes tutories poden ser igualment tan importants com les tutories “formals”
• Els objectius de les tutories individuals podríem emmarcar‐los en els següents punts:
o Revisar compromisos i acords entre el professorat i l’alumnat.
o Dissenyar i revisar el projecte personal, formatiu i professional.
o Resolució de conflictes específics.
o Assessorament a nivell personal, acadèmic i professional.
Tutories grupals
La diversitat de l’alumnat del PQPI és una característica d’aquests grups com hem comentat abans. La convivència és un aprenentatge que encara han de assolir com objectiu en molts casos. Arribar a tenir un “bon clima de classe” suposa un gran repte per al/a tutor/a i l’equip docent del PQPI. Per tant, la tutoria grupal és vital des del començament de curs.
Són alumnes que necessiten límits i coherència de criteris dins de l’equip docent que intervé. El/a tutor/a té una missió molt important per marcar protocols d’actuació d’acord amb el centre educatiu i l’equip de formadors.
21
Sobretot hem de tenir en compte que hem de formar persones, futurs/es ciutadans/es autònoms/es amb criteri propi. De tots els continguts que s’han de treballar en la tutoria grupal hem de destacar :
o Habilitats socials
o Creixement moral
o Habilitats cognitives
Buscar espais informals com en les tutories individuals també és una bona estratègia que proporciona espais per educar i trobar moments que proporcioni experiències diferents a l’alumnat.
Una de les mancances que s’ha de treballar és l’educació emocional, l’autocontrol, la manca d’empatia, la incapacitat d’arribar a un acord...són característiques comunes que hem de tenir presents en la planificació de les tutories grupals.
La finalitat de les tutories grupals ha de ser ,des d’un començament , formar un equip de treball on els seus components siguin capaços de marcar objectius individuals i grupals, capaços de treballar en equip, capaços de col∙laborar entre ells i ajudar‐se, i que s’identifiquin com a grup.
7.‐ ASPECTES I MOMENTS FONAMENTALS DE LA TUTORIA DE PQPI
7.1. L’ acollida dels alumnes
Atesa la singularitat del procés de preinscripció dels PQPI – és l’únic ensenyament post‐ obligatori en el qual es fa entrevista a totes les persones interessades en cursar aquests estudis‐ l’ acollida es pot considerar que ja comença en aquest moment. Malgrat que no totes les persones entrevistades passaran a formar part del grup.
Així doncs, la tutoria durant l’acollida es contempla en diferents moments:
1r moment: Entrevista de selecció.
2on moment: Acollida a l’inici del curs.
Entrevista de selecció:
aquesta entrevista la realitza el tutor/a del PQPI. La manera com s’aculli al jove i com es desenvolupi serà significativa tant per ser admès/a com per un cop admès/a, per al propi desenvolupament del curs.
L’entrevista de selecció és una situació en la qual el jove mai o gairebé mai no s’ha trobat, sobretot aquells joves de 16 anys que en complir‐los ja abandonen l’ESO i s’inscriuen en un PQPI. Per tant, és una situació nova per a ells/es i la forma en com es desenvolupi l’entrevista serà cabdal per a la seva admissió.
El/la tutor/a ha de ser capaç de crear un clima còmode i facilitar la informació que calgui sobre aquests ensenyaments.
Els objectius d’aquesta entrevista són:
22
a) Oferir informació sobre els PQPI: objectius, continguts, organització, metodologia, avaluació, FCT, informació sobre PACFGM i avantatges dels quals gaudeixen els alumnes de PQPI en realitzar‐la, titulació, sortides en finalitzar‐ho.
b) Obtenir informació sobre el/la candidat/a: motivació, interessos, historial acadèmic, trets personals, adequació al perfil professional.
Aquesta primera entrevista és una manera de començar a establir vincles entre el/la jove i el/la tutor/a.
Acollida a l’Inici de curs:
L’acollida a l’inici del curs es contempla en dos moments:
a) Presentació prèvia a la data d’inici del curs amb alumnat, famílies, director/a del centre i tutor/a.
b) Inici pròpiament dit de curs.
a) Presentació prèvia: un cop l’alumnat ha formalitzat la matrícula i abans de l’inici de classes, el/la tutor/a amb l’acord de la direcció del centre, convocarà una reunió amb el nou alumnat i les seves famílies amb l’objectiu d’acollir i donar‐los la benvinguda.
Aquesta reunió s’ha de fer en data prèvia a l’inici de curs i informar de la seva realització, durant la matrícula dels alumnes a inicis de setembre. Una manera d’implicar‐los és oferint‐los la invitació a la mateixa, en el moment de formalitzar la matrícula.
Serà el/la director/a del centre qui s’encarregarà de donar la benvinguda al nou alumnat i a les famílies, i qui explicarà de manera breu, l’organització, funcionament i normativa del centre. De manera que les famílies i el nou alumnat se sentin acollits, informats i que formaran part de l’institut al llarg de tot el curs. Un cop feta aquesta presentació per part de la direcció del centre, el/la tutor/a acompanyarà al grup a la que serà la seva aula al llarg de tot el curs i on explicarà aspectes organitzatius i metodològics del curs i si s’escau, resoldrà dubtes, preguntes o neguits de les famílies i/o dels alumnes.
Per finalitzar, es farà un breu recorregut per les instal∙lacions del centre per allà on hauran de moure’s i treballar els alumnes (vestidors, tallers, instal∙lacions pròpies de l’especialitat, serveis, etc.). D’aquesta manera, el primer dia de classe, l’alumnat sap perfectament on ha d’adreçar‐se i se sent més còmode.
Aquesta reunió de presentació facilita que l’alumnat i les famílies sentin que formen part activa del projecte educatiu del centre.
b) Inici de curs: la tutoria persegueix els següents objectius:
• És l’espai per donar a conèixer el nou centre: instal∙lacions i normativa interna. • Explicar l’organització i funcionament del curs: metodologia, activitats, criteris d’avaluació,
sortides educatives previstes, FCT… És del tot important que els/les alumnes disposin de la informació sobre el funcionament del curs per organitzar‐se i comprometre’s amb allò què representa la seva admissió al curs.
• Revisar i analitzar l’acord formatiu.
23
• Aportar informació sobre l’equip docent que els alumnes tindran al llarg del curs. • Presentació del grup d’alumnes: el/la tutor/a facilitarà un clima de confiança i respecte. Cal
tenir en compte que, a diferència de l’ESO, els/les alumnes es trobaran amb joves procedents d’altres barris i districtes i la majoria no es coneixen entre sí.
En aquest moment del curs, és important que el/la tutor/a es mostri optimista i sigui motivador‐a, tot encoratjant als alumnes a iniciar i seguir amb ganes el PQPI. De la seva manera d’adreçar‐se al grup, dependrà part de l’èxit dels/les alumnes. No hem d’oblidar que es tracta d’alumnes que no han acreditat l’ESO i la seva autoestima és baixa. Un/a tutor/a motivador‐ a, empàtic‐a, optimista, sensible, ajudarà a que els/les alumnes creguin en les seves possibilitats.
7.2. Cohesió de grup i dinàmiques de treball en grup
La classe PQPI és un grup característic, molt diferent a una suma de nois i noies que comparteixen espai per compartir una activitat d’aprenentatge. Durant les tutories grupals aquest grup es manifesta de manera individual i col∙lectiva, i mitjançant les dinàmiques, es pot aconseguir que es cohesioni i evolucioni.
Hem de considerar uns aspectes essencials:
• Afecte, estimació i seguretat: el grup ha de donar sentiments de seguretat, recolzament i reconeixement a cada alumne/a.
• Objectius grupals coneguts i compartits: Fixar uns objectius grupals compatibles amb els objectius personals.
• Rols assolits i desitjats de cadascú dels components del grup. • Comunicació i interacció: són components bàsics del desenvolupament del sentit de vinculació
al grup. Algunes vegades aquesta cohesió no es produeix adequadament.
És molt important tenir en compte que la metodologia ha ser participativa, per tal d’implicar els alumnes a la dinàmica de la classe. El perfil del tutor és clau dins d’aquest model participatiu i d’aprenentatge significatiu. A l'aprenentatge per descobriment l'estudiant descobreix per sí mateix els continguts que es volen transmetre fent‐lo conscient que tot allò que aprèn a classe ho pot aplicar a la seva vida quotidiana.
Un altre punt important és el treball per projectes ja que motiva la participació a classe i en conseqüència una bona dinàmica grupal. L’objectiu dels projectes és afavorir la creació d’estratègies d’organització dels coneixements en relació amb:
• Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...
• Tractar la informació: cercar‐la, organitzar‐la, interpretar‐la, assimilar‐la, judicar‐la...
• Transmetre la informació: comunicar‐la, fer‐la comprensible, compartir‐la, elaborar‐la...
• Avaluar els aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem, com ho hem abordat...
Cal destacar la importància de les tutories informals, aquelles que es realitzen fora de l’aula, com a reforç a les dinàmiques tot facilitant la cohesió del grup. Aquestes situacions informals afavoreixen l’ espontaneïtat, el desenvolupament afectiu, l’empatia, l’expressió lliure i la relació amb el tutor/a.
24
Les dinàmiques de grup
Dinàmica de grups és l’acció en i amb grups. “Dinàmica” fa referència a “força”, a la relació de forces que actuen en un grup, un joc de forces interpersonals, emocionalment condicionat. Aquest fenomen pot donar‐se tant entre les i els membres d’un grup com entre diferents grups.
La investigació de la Dinàmica de Grups consisteix en l’estudi i l’anàlisi d’aquestes forces: com sorgeixen, sota quines condicions es modifiquen, quines formes tenen, com es manifesten, com es regulen…
Són processos d’interacció entre persones mitjançant situacions fictícies plantejades amb objectius concrets.
Algunes dinàmiques que podem dur a terme dins del grup PQPI:
• De presentació
• De coneixement i confiança
• D’autoestima
• De cohesió‐ col∙laboració
• D’habilitat social
• De resolució de conflictes
• D’emocions
• De creativitat
La discussió de dilemes morals seguint en la línia de Piaget i Kholberg és una bona tàctica amb aquest alumnat ja que els ajuda a articular els propis sentiments i emocions lligats a conflictes , a parlar en públic i controlar situacions d'ansietat i reaccionar en circumstàncies hostils, diferenciar entre la qualitat d'opinions (independentment de les pròpies opinions) ,reconèixer conflictes, valors morals i altres valors, diferenciar els dilemes de conflictes entre persones ,diferenciar problemes de valors de problemes tècnics ,diferenciar principis morals de valors humans no universalitzables ,utilitzar la raó per resoldre conflictes . Segons Piaget i Kohlberg, el raonament moral passa per estadis evolutius ascendents. Però s’insisteix en el fet que el creixement moral implica un creixement paral∙lel, o previ, en la capacitat intel∙lectual de raonament, en l’habilitat lingüística i en la facilitat de relació social. Per altra banda, s’insisteix amb força en una cosa ja suposada per Kohlberg: que és la persona mateixa qui ha de construir el seu sistema de valors, sense imposicions alienes. Utilitzar el diàleg amb altres persones per resoldre conflictes ,apreciar el valor d'oposar raonament a crítica per al propi desenvolupament ,apreciar el discurs racional amb oponents per mantenir i desenvolupar l'ordre social.
Els objectius generals de les dinàmiques de grup
Alguns de més importants: Que els i les participants comprenguin el procés d’un grup per resoldre problemes. Que comprenguin les forces condicionants de la conducta de les persones del grup. Que comprenguin quines són les millors condicions perquè el grup maduri. Que comprenguin els conceptes de lideratge i autoritat. Que comprenguin les relacions entre grup i entorn social. Que captin les interrelacions entre cada membre del grup. Que es responsabilitzin de les conseqüències que el grup.
25
Que comprenguin la teoria, els principis i la investigació en relació a l’estructura i els processos de grup.
Que aconsegueixin l’habilitat necessària per aconseguir aquests coneixements.
Alguns instruments de dinàmica grupal aplicables al grup classe: Laboratori, T‐Group, Transmissió de la Teoria, Exercicis de sensibilització o de recolzament, Tècniques de discussió i obtenció d’idees, Tècniques de dramatització, Tècniques de formació de grups, ...
Objectius de les dinàmiques de grup a la tutoria
Una vegada hem definit les necessitats dels alumnes i coneixem les diferents tipologies , parlem dels següents objectius a l’hora de realitzar dinàmiques dins l’acció tutorial:
Dignificar la seva experiència de vida. Possibilitar experiències d’èxit. Desenvolupar el seu autoconcepte i/o autoconeixement. Avaluar correctament el seu nivell de competència. Desenvolupar una motivació cap a l’èxit i el desenvolupament personal. Avaluar els progressos. Ajudar a desenvolupar una actitud positiva cap a l’esforç. Donar eines per a l’anàlisi de la realitat. Ajudar a planificar. Donar orientació educativa i /o professional. Participar amb la resta del centre: resta de l’alumnat, professors, equip directiu i resta de personal. Desenvolupar valors de protecció davant el consum de drogues. Desenvolupar valors que afavoreixin la convivència pacífica. Desenvolupar valors d’acceptació social des d’un punt de vista multicultural. Desenvolupar valors positius cap els hàbits saludables de vida.
7.3. Metodologies
Segons Stoll, Fink i Earl diuenen Hernández, F. 2006 per estimular i mantenir que els estudiants estiguin implicats i motivats en el procés d’aprenentatge cal:
• Començar amb allò que els estudiants tenen com a cert.
• Ensenyar estratègies que permeten classificar, organitzar i interpretar la informació.
• Promoure un aprenentatge independent que els ofereixi les eines per a arribar a ser responsables del seu propi aprenentatge.
• Fer que l’aprenentatge sigui social: aprenentatge col∙laboratiu, aprendre amb i dels altres.
• Capitalitzar la diversitat dels estudiants en quant a interessos i formes d’aprendre.
• Utilitzar la tecnologia de la informació i la comunicació.
• Promoure la reflexió sobre allò que s’està aprenent.
• Afavorir estratègies que permetin els estudiants avaluar el seu propi aprenentatge, de tal forma que els permeti aprendre en aquest procés.
26
• Implicar els estudiants en el seu propi aprenentatge, de tal forma que ensenyar i aprendre siguin tasques compartides amb els docents i no només la seva responsabilitat.
• Ampliar les oportunitats i els entorns per a aprendre, el que implica que l’escola no és l’únic lloc on els estudiants aprenen
Orientacions metodològiques (DECRET 140/2009, de 8 de setembre )
En el desplegament dels Programes de Qualificació Professional Inicial cal implementar estratègies metodològiques que afavoreixin la remotivació del jovent i la superació de barreres que obstaculitzen la implicació personal en el procés de la seva formació.
En aquest sentit, cal afavorir un clima de relació capaç de generar expectatives favorables cap a l'aprenentatge i estimular una implicació i el traspàs progressiu del seu control.
El procés d'ensenyament i aprenentatge ha d'atendre els principis generals d'individualització i significativitat dels aprenentatges. En aquest sentit, s'ha de confegir un pla individualitzat, dissenyat a partir de les competències prèvies de cada jove i de les necessitats i dels interessos que es detectin o que manifesti a l'inici del programa. En aquest pla individualitzat, cal que el/la jove s'hi impliqui i adquireixi un compromís personal.
Des d'aquest punt de vista, la tutoria pren una importància cabdal. El/la tutor/a és el referent que ha d'assegurar l'atenció i el seguiment individualitzat durant el curs, l'orientació acadèmica i professional i l'acompanyament cap a la inserció laboral o formativa. També és el referent pel que fa al seguiment del progrés formatiu del/de la jove al llarg del programa.
Cal organitzar els continguts de manera globalitzada i integrada, utilitzant metodologies adients i proporcionant activitats significatives per a l'alumnat. S'ha de plantejar situacions d'ensenyament‐aprenentatge contextualitzades, tenint en compte tant els interessos i les necessitats de l'alumnat com els objectius del programa.
Cal treballar competències generals transferibles a altres temàtiques i circumstàncies. En aquest sentit, es pot aprofitar la motivació per la formació professional i planificar activitats connectades a situacions/problemes/casos reals propis del perfil o sector professional corresponent i que permetin l'elaboració i la construcció d'aprenentatges per part de l'alumnat. El resultat d'aquest tipus d'activitats s'ha de materialitzar en algun tipus de producte (exposició, material i DVD, entre d'altres).
Aquest tipus de metodologia exigeix el treball en equip de tot el professorat implicat en els programes.
Aquest enfocament té el seu màxim exponent en el desenvolupament d'un projecte integrat, amb una durada entre 30 i 60 hores, lligat a l'entorn o al perfil professional, i ha de comportar la integració dels aprenentatges assolits en els diferents mòduls obligatoris que configuren els Programes de Qualificació Professional Inicial.
7.4. L’AVALUACIÓ
La tutoria a l’avaluació té diversos objectius, segons de l’avaluació que es tracti. Atès que l’avaluació és un procés individual, la tutoria al llarg d’ella serà individual, malgrat que en tutoria grupal, s’abordarà l’evolució del grup com a tal i aspectes generals del moment actual del curs.
El model d’avaluació a seguir és l’avaluació formativa, l’objectiu de la qual és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants. Els/les alumnes han de saber que a l’avaluació no només es té en compte l’adquisició i assoliment de coneixements i procediments sinó que també la seva actitud és objecte de ser avaluada i aquest és un aspecte a treballar, sobretot, en tutoria individual.
27
Avaluació inicial: tenint en compte la procedència diversa de l’alumnat de PQPI (no tots els alumnes han cursat el mateix nombre de cursos d’ESO o l’han cursada i per tal d’adaptar els continguts del currículum en aquells casos en què calgui) és necessari fer una avaluació inicial. L’objectiu d’aquesta és identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge.
Cal explicar a l’alumnat que la seva finalitat és conèixer‐los millor per tal de definir i d’ajustar continguts i aprenentatges.
Primera avaluació: Un cop l’alumne/a ha rebut les qualificacions de la primera avaluació, el/la tutor/a ha de poder parlar amb ell/a per tal de conèixer com les ha rebut ell/a i com ho ha fet la família, quines eren les expectatives inicials, per què són aquestes qualificacions i no unes altres, quina lectura cal fer d’elles. En el cas de qualificacions negatives, comentar amb l’alumne/a què pot fer per millorar i en el cas de positives, parlar sobre per què creu que les ha obtingudes.
La primera avaluació al PQPI és molt important ja que, tenint en compte, la tipologia de l’alumnat, acostumat a suspendre reiteradament, uns resultats molt negatius poden dificultar l’evolució de l’alumne en el PQPI i uns de molt positius, poden fer que l’alumne/a cregui que allò és molt fàcil i arribi a relaxar‐se. Per tant, a l’hora d’avaluar per primer cop aquell grup d’alumnes, l’equip docent ha de ser molt curós i contemplar cadascuna de les situacions personals dels seus alumnes.
Segona avaluació: malgrat sempre l’equip docent ha de ser molt curós en com avalua a un grup d’estudiants, la segona avaluació és un moment de valoració dels avenços, de les dificultats i/o de les conductes i actituds incorrectes, per tal de consolidar els avenços, superar les dificultats i modificar o eradicar, les conductes i actituds incorrectes. El/la tutor/a, en tutoria individual, ha de transmetre als seus alumnes les opinions i valoracions de tot l’equip docent per tal d’orientar‐los i assessorar‐los en com procedir per millorar, si s’escau, per fer la PACFGM i per seguir endavant amb el curs.
Aquesta segona avaluació també és important per aquells/es alumnes que pensen realitzar les PACFGM, ja que no aprovar‐la significaria per a l’alumne/a no poder gaudir de l’exempció de la part científica i tecnològica, que comprèn les matèries de competència d'interacció amb el món físic i de competència en tecnologia.
Avaluació extraordinària: la tutoria individual és del tot necessària durant els mesos previs a la data de realització de la PACFGM per tal d’orientar als/les alumnes i fer‐los veure les seves possibilitats, les seves mancances, determinar els seus objectius i fer palesa la necessitat de la seva preparació específica per realitzar la prova.
És el moment de recordar‐los, en tutoria grupal, de les particularitats en l’avaluació de les PACFGM per als alumnes de PQPI: si l’avaluació extraordinària la superen amb un 8 o més, queden exempts de realitzar la prova. Si n’obtenen entre un 5 i menys de 8, la seva nota es multiplicarà per 0.4 i aquest resultat es sumarà a la nota obtinguda a la PACFGM sempre i quan, hagi estat de 4 o més.
Avaluació final: analitzar els resultats d’aquesta avaluació on no només s’han tingut en compte els resultats dels mòduls A i B, sinó que també han estat valorats l’FCT i el Projecte Integrat. Es tracta d’una avaluació on una part de la puntuació dels/de les alumnes ha estat atorgada per persones alienes a l’Institut, els seus tutors/es de pràctiques, situació aquesta, en la que com a alumnes de l’ESO mai no s’havien trobat. Fer‐los veure de la importància d’aquesta dada que els acosta a una situació real, en la qual ja com a treballadors/es seran avaluats constantment.
Malgrat tot el procés d’orientació s’ha dut a terme abans de l’avaluació final, la tutoria en aquesta avaluació també té com a objectius la consolidació dels objectius fixats per cada alumne: treballar calendaris i processos de preinscripció als nous ensenyaments, treballar canals i eines de recerca de feina, segons els casos i els interessos dels alumnes.
28
7.5. ORIENTACIÓ PER A LES PROVES D’ACCÉS A GRAU MITJÀ: Preparació , seguiment i resultats
Un dels objectius del PQPI és potenciar la continuïtat educativa de l’alumnat, per tant és important fer aquest plantejament als alumnes des del principi de curs per tal de valorar la motivació i les possibilitats i nivell acadèmic a l’hora d’afrontar la preparació del temari de la prova d’accés i preveure el pla d’acció per tal de tenir possibilitat per superar‐la.
Alguns tutors‐ es plantegen la Prova d’accés com a part del continguts del Mòdul B i dirigit a tot el grup classe com a activitats útils no només per preparar‐se per l’examen, sinó per treballar les competències bàsiques de l’ESO que no han estat assolides.
En canvi d’altres tutors‐ es són més partidaris de valorar i seleccionar a aquells alumnes que pel seu nivell acadèmic i – o partint de la seva motivació seran capaços d’afrontar l’esforç de la preparació i l’objectiu d’aprovar l’examen. En aquest cas, suposa un desdoblament del grup classe que no en totes les circumstàncies es pot realitzar, depenent de la col∙laboració del centre en el suport de professorat o la disponibilitat dels monitors d’ofici a assumir aquesta dedicació d’hores. Aquest desdoblament consistiria en formar un grup d’alumnes que vulguin presentar‐se a les proves i quedar una o dues hores a la setmana per orientar‐los i reforçar els continguts per tal d’assegurar l’aprovat. L’horari es pot establir a partir de les peticions dels alumnes, o bé, segons les necessitats. D’aquesta manera es poden dedicar més hores a les matèries amb més dificultat, o bé, a les que tenen més pes a la prova.
Proposta de plantejament i orientacions per a la preparació de la Prova d’Accés :“La prova d’accés a GM com a eix vertebrador del Mòdul B”
El treball de continguts acadèmics i, fins i tot, els mes instrumentals amb alumnat que prové en la seva majoria d’un fracàs escolar evident és una tasca que cal replantejar‐se molt seriosament. Encara més si tenim en compte la seva resposta davant d’activitats a les quals estan acostumats però que no entenen com a útils, o expressat de forma més adient, activitats que han donat un resultat negatiu, que han facilitat conductes de rebuig i que també en molts casos els han convertit en persones amb una molt baixa autoestima i/o una molt poca tolerància al fracàs. Ja no cal dir res en relació a la motivació i l’esforç encaminat a uns objectius definits.
Els PQPI donen una resposta més pràctica a un alumnat que surt decebut de la secundària. Aquesta formació es caracteritza per uns continguts (mòdul A) de caire pràctic i professionalitzador amb activitats realitzades en tallers i predomini manual, els grup són reduïts, l’atenció és bastant personalitzada i els resultats que es deriven d’això normalment són bastant positius i visibles. En el cas dels mòduls B, hem de fer una reformulació dels seus continguts, nosaltres plantegem al PQPI com una oportunitat que cal aprofitar, ja que no volem que ho visquin com una segona part de la seva escolarització OBLIGATÒRIA. Ells i elles saben que estan amb nosaltres per decisió personal seva i que han iniciat una etapa de formació POSTOBLIGATÒRIA. Cal també que estiguin motivats/des per assolir una aprenentatges que hauran de ser d’alguna utilitat per a ells/es. Per això creiem que podem fer servir la presentació a la Prova d’accés com un projecte del grup i un repte per a cadascun de ells/es. Cal aprofitar un dels trets característics dels PQPI: flexibilitat modular per fer‐ho. Seguidament expliquem la fonamentació d’aquest plantejament i la seva justificació amb les competències que cal assolir al final de l’etapa.
Plantejament de la prova d’accés com a projecte i objectiu del grup implicaria:
• Prova de continguts mínims a assolir. • Prova de les seves competències avaluada per un tribunal extern. • Possibilitat de retorn al sistema educatiu amb canvi de mentalitat i millor preparació. • Increment de l’autoestima davant del fracàs continuat en la seva escolarització.
29
Temporalització
1.‐ Fase d’inscripció i entrevistes. Definim aquest període com a important ja que pot determinar bastant la tipologia de grup que tindrem. Això és, principalment, pels criteris de baremació, en el nostre cas, el qual la demanda és molt gran i pot arribar (poden arribar 100, 150 i fins i tot a 250 preinscripcions), i part dels criteris es basen en anys d’escolarització a l’ESO, qualificació mitja de l’ESO i puntuació de l’entrevista el resultat segurament serà el d’un grup bastant homogeni i amb un bon nivell acadèmic encara que no es superés el final d’etapa, en cas contrari, de no haver demanda, el grup no estaria condicionat tant per aquests ítems i possiblement una de les seves característiques seria l’heterogeneïtat dels seus components, suposant això una dificultat afegida per plantejar com a objectiu del grup la superació de les PACFGM.
2.‐ Fase d’acollida i inici de curs. Durant aquest període es realitzen les activitats més vinculades a la tutoria. Presentació del curs, dels continguts, plantejament de los proves d’accés com un element motivador per al grup i de resposta al seu fracàs en l’ESO amb la finalitat d’augmentar la seva autoestima. També es comunicarà el sistema d’avaluació que utilitzarem i en el qual prioritzarem l’autoavaluació del seu treball. En aquest període farem l’avaluació inicial del grup, per veure quin és el seu nivell en les diferents matèries: comunicació, matemàtiques, coneixement de l’entorn social, etc.,. amb l’objectiu de poder adaptar la programació en funció de les seves necessitats i prioritzant en aquelles àrees que veiem més compromeses.
3.‐ Fase formativa.
Una vegada plantejada la programació i tenint com a objectiu del grup la presentació a les PACFGM iniciarem el procés formatiu del grup intercalant sessions de treball de grup, cineforum, amb les TIC, revisant proves d’altres anys, i adaptant els continguts al nivell del grup. Des de començament es realitzarà una avaluació formativa i utilitzarem l’autoavaluació com a eina de valoració de l’esforç realitzat. També en aquest període detectarem i plantejarem estratègies educatives alternatives (depenent dels recursos i dels suports que disposem) per a les persones amb NEE i/o amb dificultats d’aprenentatge plantejant a l’hora alternatives que no contemplin les PACFGM com a objectiu individual en les casos que ho requereixin. El continguts que prioritzarem en aquesta fase seran els de l’àmbit de la comunicació i els de l’àrea matemàtica deixant per al final els de coneixement de l’entorn social, ja que aquests són més de caire memorístic.
4.‐ Fase prèvia a les PACFGM.
En aquest moment és important tenir en compte els calendaris, d’inscripció, de pagament de quotes, de presentació de documentació als instituts i de reclamacions. És molt probable que algun alumne es quedi fora del procés per no haver realitzat correctament les gestions necessàries per formalitzar‐ho, cal tenir molta cura per evitar en la mesura possible que això passi. És necessari tenir present que en la segona avaluació del PQPI l’alumnat que tingui intenció de presentar‐se ha d’haver aprovat i que la nota que es tindrà en compte en la prova serà la de l’Avaluació Extraordinària i també la possibilitat d’estalviar‐se‐la amb un 8. També serà el moment per plantejar estratègies en el plantejament de la prova, com la utilització del temps i la dedicació a cada exercici, per això caldrà realitzar algun que altre simulacre de la mateixa. Finalment cal motivar molt a l’alumnat, ja que estan a punt d’arribar al final del recorregut.
5.‐ Fase posterior a les PACFGM.
La realització de les proves no és, evidentment, el final del trajecte. Tant en el cas d’haver‐les superat, com en el cas contrari cal informar i orientar d’allò que hauran de fer en tots dos casos. En un hauran de realitzar la preinscripció als Cicles i en l’altre hauran de plantejar‐se el que faran després com, per
30
exemple, el mòdul C en una escola d’adults. En tots dos casos es possible que necessitin informació per a la seva inserció laboral. Aquest període necessita un treball de tutoria molt individualitzat i pot determinar bastant el seu futur. Una altra orientació que es pot considerar per aquells alumnes que no han aprovat la Prova d’accés és la de realitzar el curs d’accés directe a Grau Mitjà (CAM).
Com dur a terme l’avaluació amb aquest plantejament ?
Haurem de tenir molt en compte per un costat el nivell global del grup i per altre costat les diferències individuals entre tots/es ells/es. Cal pensar que tenim un alumne amb NEE i possiblement altres que no tindran possibilitat de superar les PACFGM amb èxit. Per tant el que en un principi pot ser un factor de motivació i augment de la seva autoestima pot convertir‐se en un pas més al seu fracàs, aquest aspecte haurà d’analitzar‐ se i abordar‐se amb el grup i també individualment amb aquelles persones que considerem sensibles en aquest sentit i pensar alternatives que els donin una resposta adequada (depenent del grup i dels recursos podríem plantejar agrupaments flexibles, reforç individualitzat, suport extern, etc.,).
AVALUACIÓ INICIAL. Per analitzar el nivell global del grup i determinar la progressió dels aprenentatges. També ens serà de gran utilitat per determinar el nivell acadèmic del grup global i de l’alumnat en particular alhora que també ens port permetre detectar dificultats d’aprenentatge i/o NEE no dictaminades o altres problemàtiques de les quals no tinguem informació del centres de procedència.
AVALUACIÓ FORMATIVA. Aquesta ens permet veure el progrés del grup i l’assoliment dels diferents continguts. Creiem important utilitzar l’autoavaluació per a que l’alumnat s’impliqui d’una forma més directe en el seu procés d’aprenentatge alhora que permet valorar l’esforç realitzar en cada activitat assolida. Cal remarcar que en el PQPI es donen abans de la prova d’accés tres avaluacions: la primera prèvia a les festes de Nadal, a més de valorar si han adquirit o no els aprenentatges contemplats també pot servir d’avís o de confirmació de les propostes plantejades i de l’assoliment de l’acord formatiu establert de forma individualitzada. La segona avaluació és decisiva en el sentit que determina la possibilitat o no d’accedir a l’avaluació extraordinària . L’avaluació extraordinària que es fa prèvia a la prova d’accés a GM, serà la que determini si el jove està cursant amb aprofitament el PQPI i la nota que tregui determinarà si té dret a l’exempció de matèries ( parcial o total) . Si l’alumne/a treu en l’examen de la prova d’accés una nota igual o superior a 4 , se li suma el 40% de la nota obtinguda en l’avaluació extraordinària sempre i quan sigui aquesta igual o superior a 5 .
Si no supera l’avaluació extraordinària, implica l’obligació de presentar‐se a les PACFGM sense cap exempció o avantatge. I per últim si en l’avaluació extraordinària, aconsegueixen arribar al 8 tenen l’exempció total de la prova i aquest 8 o nota superior queda reflectida com a puntuació de la PACFGM de totes maneres
AVALUACIÓ FINAL . El aprovat o el suspès de la PACFGM no condiciona el aprovat o suspès del PQPI, és una oportunitat per a la continuïtat cap als estudis de la postobligatòria que cal aprofitar.
Cal donar un bon retorn a l’alumnat respecte al resultat de la Prova d’accés així com del treball realitzat durant la preparació de la prova d’accés i avaluar , autoavaluar i coavaluar el treball i esforç esmerçat en funció dels resultats de l’examen. S’ha d’evitar que els alumnes visquin el suspès com un nou fracàs, per tant hem de procurar de donar‐los pautes i ajuts per millorar la seva preparació i el seu rendiment si volen intentar‐ho en properes convocatòries o donar‐los altres alternatives de formació que els ajudi a avançar ( CAM, Escoles d’Adults,GESO,formació continua...)
31
Proposta de selecció de continguts del currículum del PQPI per a la PACFGM
MODULFORMATIU:APRENENTATGESINSTRUMENTALSBÀSICS
TÈCNIQUES COMUNICATIVES BÀSIQUES..... relacionades amb la part de la prova de comunicació (castellà‐ català)
COMPETÈNCIES METODOLOGIA
• Comprendre i produir textos orals i/o escrits, en diferents contextos de la vida quotidiana i de l’àmbit laboral i de la formació
• Posar en pràctica destreses per a una correcta lectura • Comprendre la relació entre element lingüístic i la intencionalitat del missatge • Posar en practica destreses per a la comprensió del que es llegeix, tot diferenciant les idees
principals de les secundàries • Comprendre l’estructura d’un text escrit segons la intencionalitat comunicativa • Posar en pràctica destreses per comprendre un text • Escriure de manera ordenada i coherent per expressar un missatge inequívoc • Utilitzar els elements no lingüístics d’un text segons els paràmetres convencionals • Utilitzar correctament la gramàtica funcional per facilitar la comprensió del lector • Escriure textos de tipologia diversa • Utilitzar el resum i la síntesi de manera habitual • Utilitzar, a partir d’un resum, tècniques argumentaries per comprendre un text més extens • Acceptar l’error com a part del procés d’aprenentatge des d’una actitud positiva de superació
• Realització de proves d’accés d’altres anys. Importància de la correcció d’aquestes.
• Revisió i repàs de continguts bàsics (categories gramaticals, sinònims, antònims, morfosintaxi)
• Comprensió i elaboració de textos de diferent tipologia
32
MODULFORMATIU:APRENENTATGESINSTRUMENTALSBÀSICS
MATEMÀTIQUES EN EL MÓN LABORAL I PER A LA VIDA QUOTIDIANA relacionades amb la part de la prova del coneixement matemàtic
COMPETÈNCIES METODOLOGIA
• Comparar, ordenar i classificar diferents tipus de nombres: naturals, enters, decimals fraccionaris
• Realitzar operacions i càlculs numèrics elementals mitjançant diferents procediments i/o estratègies personals mentalment, per escrit, i amb calculadora
• Reconèixer les relaciones o equivalències entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges. • Calcular el quadrat i el cub d’un nombre natural • Utilitzar diferents tipus de nombre per interpretar, obtenir informació i resoldre problemes de la
vida quotidiana i de l’àmbit professional • Llegir, interpretar i realitzar representacions gràfiques senzilles d’un conjunt de dades relatives a
situacions quotidianes • Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC adients, representacions
espacials utilitzant referents concrets i generals de l’entorn quotidià • Identificar, reconèixer i descriure figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com
perpendicularitat, paral∙lelisme, simetria i altres. • Classificar les figures i els cossos d’acord amb característiques geomètriques. • Seleccionar de forma adequada a cada situació, la unitat, instrument i estratègia de mesura més
adient • Realitzar estimacions i expressar amb precisió el resultat de les mesures de longitud, massa,
capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i de la professió • Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions senzilles • Interpretar, seleccionar i realitzar els gràfics adequats a fets coneguts de l’entorn • Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context
• Distribució de les competències en 3 unitats formatives: TREBALLEM AMB ELS NÚMEROS, COM MESUREM ELS ESPAIS DEL NOSTRE ENTORN?, ELS GRÀFICS I L’ESTADÍSTICA
• Relació de les diferents unitats amb problemes plantejats a les PACFGM
33
MODULFORMATIU:APRENENTATGESINSTRUMENTALSBÀSICS
TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
COMPETÈNCIES METODOLOGIA
• Generar i modificar documents amb un processador de textos • Gestionar arxius correctament en el sistema operatiu que s’utilitzi • Crear diapositives amb algun programa de presentació • Utilitzar programes d’elaboració de gràfics • Navegar per internet per cercar informació i saber destriar‐la • Utilitzar entorns dinàmics de comunicació
• Elaboració de treballs de recerca • Presentació dels mateixos • Activitats realitzades en l’aula d’informàtica • Presentació de treballs per correu electrònic • Campus moddle de consulta i treball de grup
MÒDUL FORMATIU DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN SOCIAL I PROFESSIONAL
COMPETÈNCIES METODOLOGIA
ENTORN SOCIAL I CULTURAL
• Aplicar, amb l’ajut de mapes, conceptes geogràfics bàsics relacionats amb l’orientació a l’espai • Aplicar conceptes demogràfics bàsics per descriure els grups de població de l’entorn • Interpretar indicadors i sensibilitzar‐se per les problemàtiques socials de l’entorn • Conèixer i respectar els referents culturals de la societat catalana i d’altres cultures per
desenvolupar la tolerància, crear identitat col∙lectiva i millorar la cohesió e el centre i en la comunitat local
• Conèixer els drets humans, els drets dels infants i joves i els drets bàsics regulats a la Constitució i l’Estatut
• Reconèixer les principals institucions catalanes i de l’estat espanyol responsables de l’oferta de serveis per facilitar la localització de recursos
• Demostrar actituds i comportaments d’acord amb els valors d’una societat democràtica • Conèixer els òrgans i sistemes de participació social i política • Participar en l’elaboració de normes i en accions de millora de la seva comunitat
• Treballs de recerca de grup (Unió Europea, Constitució, Estatut...)
• Visionat de pel∙lícules com a suport per realitzar un recorregut del desenvolupament de la societat i les cultures des de el naixement de les primeres civilitzacions fins al moment actual. Realització d’activitats relacionades amb aquest visionat.
34
MÒDUL FORMATIU: DESENVOLUPAMENT I RECURSOS PERSONALS
COMPETÈNCIES METODOLOGIA
DESENVOLUPAMENT PERSONAL
• Escoltar i respectar les opinions dels altres • Actuar amb autonomia, valorant i responsabilitzant‐se de les conseqüències de les pròpies accions • Argumentar I defensar les pròpies opinions desenvolupant habilitats de comunicació assertiva • Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup, utilitzant el diàleg i la mediació per
arribar a acords, assumint les pròpies obligacions conseqüentment • Reconèixer el valor de l’esforç personal aprenent dels èxits i assumint els errors i els riscos amb
responsabilitat • Desenvolupar la capacitat crítica i d’iniciativa personal, assumint responsabilitats i actuant amb
autonomia, tot aplicant les normes de convivència
• Importància de l’esforç per arribar assolir objectius, establint pactes de treball, dates d’entrega, revisió de les activitats i participació en les correccions, valorar el treball realitzat mitjançant l’autoavaluació, relació de resultats amb treball realitzat, etc.,
• Avaluació de continguts actitudinals a partir de l’assistència, la puntualitat i hàbits de treball.
DESENVOLUPAMENT EN EL LLOC DE TREBALL • Participar de forma activa en el treball de grup, adoptant una actitud responsable, solidària,
cooperativa i dialogant, tot respectant els principis bàsics del funcionament democràtic • Mantenir una actitud positiva cap el treball, per prevenir situacions problemàtiques i resoldre
problemes per si mateix/a • Valorar les normes de convivència que regulen les relacions socials en general, i en l’àmbit
sociolaboral, en particular • Reconèixer el principi d’autoritat i acceptar les normes i instruccions que se’n deriven • Aprendre a treballar per objectius i projectes • Ser conscient de la seqüència d’accions necessària per a la realització de la tasca que escomet,
avaluar la seva dificultat i planificar‐la, autònomament o en col∙laboració
• Utilització de l’espai de la tutoria en el desenvolupament i l’organització de les activitats i dels seus resultats, entenent la preparació de les proves com un objectiu de grup i també individual
• Resolució de conflictes en la distribució de tasques i presentació de treballs
35
7.6. FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL
La formació en centres de treball (FCT), representa una part important de la formació integral de l’estudiant PQPI. Segons el Decret 140/2009, de 8 de setembre “la formació en centres de treball ha de ser tutelada i avaluable, tenir una durada entre 150 i 250 hores i no superar el 25% de les hores totals assignades als mòduls obligatoris”.
L’objectiu fonamental és permetre a l’estudiant aplicar i complementar els coneixements adquirits en la seva formació acadèmica, i així afavorir l’adquisició de competències
Objectius FCT
Les finalitats de la FCT’s serien les següents:
• Contribuir a una formació integral de l’estudiant PQPI, complementant els ensenyaments teòrics i
pràctics treballats als Instituts.
• Facilitar el coneixement i la metodologia de treball adequada a la realitat empresarial en què
l’estudiant haurà d’actuar, contrastant i aplicant els coneixements adquirits.
• Afavorir el desenvolupament de competències tècniques, metodològiques, personals i
participatives.
• Obtenir una experiència pràctica que faciliti la inserció en el mercat de treball.
La tutoria: La gestió, el seguiment i l’avaluació de la formació en els centres de treball.
1ª Fase: Aconseguir empreses col∙laboradores La responsabilitat de recerca d’empreses col∙laboradores i tot el procés que segueix fins a la signatura del conveni recau en el tutor PQPI.
Identificar empresas del sector
Signatura del Conveni ;
l’empresa, l’Institut i l’alumne
Pactar i elaborar el Conveni
Contactar:telèfonica, presencialment o vie.mail.
36
Els tutors disposen d’accés a l’aplicatiu de gestió de les pràctiques ( www.escolaempresa.cat ) per tal de
formalitzar els convenis i fer el seguiment de l’alumne. Aquest aplicatiu facilita la tasca de gestió dels
convenis i de l’estudiant per facilitar el procés.
2ª Fase: El pla d’activitats
El procés de formació que experimenta l’alumne PQPI en les empreses ha de ser un procés:
- Planificat, és a dir, seqüenciant i organitzant les activitats que es portaran a terme
- Amb una metodologia establerta
- Guiat tant pel tutor PQPI com el de l’empresa
- Amb criteris d’avaluació preestablerts
El pla d’activitats s’hauria de definir conjuntament pel tutor d’empresa i el tutor PQPI i es materialitza en
un document consensuat.
3ª Fase: El seguiment
En tot procés d’aprenentatge pràctic guiat, és fonamental la figura del tutor, que guia a l’estudiant en el
seu procés formatiu en l’empresa. Tanmateix és clau la figura del tutor d’empresa que ha d’acompanyar i
interaccionar amb l’estudiant durant l’estada en l’empresa. En el següent esquema es mostren els agents
que intervenen en el procés i les seves relacions:
Formació en centres de treball
Institut �Empresa
Tutor
37
A continuació es detallen les funcions dels dos perfils de tutors:
Funcions del tutor de l’empresa o entitat col∙laboradora
a) Acollir l’estudiant i organitzar l’activitat a desenvolupar d’acord amb el que estableix el
Projecte formatiu.
b) Supervisar les seves activitats, orientar i controlar el desenvolupament amb una relació
basada en el respecte mutu i el compromís amb l’aprenentatge.
c) Informar l’estudiant de l’organització i el funcionament de l’empresa i de la normativa
d’interès, especialment la relativa a la seguretat i riscos laborals.
d) Coordinar amb el tutor de PQPI el desenvolupament de les activitats que estableix el
Conveni de cooperació educativa, incloent‐hi les modificacions del pla formatiu que
puguin ser necessàries per al normal desenvolupament de la pràctica, així com la
comunicació i resolució de possibles incidències que puguin sorgir en el seu
desenvolupament i el control de permisos per a la realització d’exàmens.
e) Emetre els informes intermedi (si s’escau) i final.
f) Proporcionar la formació complementària que necessiti l’estudiant per a la realització de
les pràctiques.
g) Proporcionar a l’estudiant els mitjans materials indispensables per al desenvolupament
de la pràctica.
h) Facilitar i estimular l’aportació de propostes d’innovació, millora i emprenedoria per part
de l’estudiant.
i) Facilitar al tutor PQPI l’accés a l’entitat per al compliment dels fins propis de la seva
funció.
j) Guardar confidencialitat en relació amb qualsevol informació que conegui de l’estudiant
com a conseqüència de la seva activitat com a tutor.
k) Prestar ajuda i assistència a l’estudiant, durant la seva estada a l’entitat, per a la
resolució de les qüestions de caràcter professional que pugui necessitar en el
desenvolupament de les activitats que hi realitza.
38
Funcions del tutor PQPI
a) Vetllar pel normal desenvolupament del Projecte formatiu, garantint la compatibilitat de
l’horari de realització de les pràctiques amb les obligacions acadèmiques, formatives i de
representació i participació de l’alumne.
b) Fer un seguiment efectiu de les pràctiques i, a aquest efecte, coordinar‐se amb el tutor
de l’entitat col∙laboradora i vistos, si s’escau, els informes de seguiment.
c) Autoritzar les modificacions que es produeixin en el Projecte formatiu.
d) Portar a terme el procés avaluador de les pràctiques de l’estudiant tutelat.
e) Guardar confidencialitat en relació amb qualsevol informació que conegui com a
conseqüència de la seva activitat com a tutor.
f) Informar a l’òrgan responsable de les pràctiques externes del centre de les possibles
incidències sorgides.
g) Supervisar, i si s’escau sol∙licitar, l’adequada disposició dels recursos de suport
necessaris per assegurar que els estudiants amb discapacitat realitzin les seves
pràctiques en condicions d’igualtat d’oportunitats, no‐ discriminació i accessibilitat
universal.
Un esment especial durant el seguiment de l’alumne és el tractament i resolució de conflictes durant les
FCT’s.
Qualsevol incidència que es produeixi, serà comunicada al tutor PQPI que articularà els mecanismes
oportuns per a la resolució de les incidències relacionades amb les pràctiques.
4ª Fase: L’avaluació
Per part de l’alumne Autoavaluació : Es basaria en un procés de pràctica reflexiva, de realitzar
processos de millora continua basats en la pròpia experiència. L’alumne hauria d’identificar els punts forts
i febles de la seva actuació i determinar els punts de millora per incorporar en futures execucions de les
tasques.
Per part del Tutor PQPI Avaluació: basada en els criteris recollits en la Resolució ENS/102/2011, de 4 de gener.
39
7.7. L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
Objectiu principal: acompanyament en la construcció d’un projecte personal de vida.
Oferir una Orientació acadèmica i professional a l’alumnat per tal que coneguin els diferents itineraris acadèmics que poden escollir en acabar el PQPI,motivar‐los a continuar la seva formació a través dels CFGM o d’altres modalitats de formació que els permeti millorar les seves competències professionals per tal d’accedir al món laboral.
Objectius específics:
• Conèixer el sistema educatiu i els diferents itineraris després del PQPI. • Conèixer les diferents vies d’accés a la Formació Professional de Grau Mitjà . • Conèixer l’opció de presentar‐se a les “Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà : procediment
d’inscripció, calendari, continguts i avaluació. • Conèixer l’oferta educativa de Formació Professional de la ciutat i les diferents famílies professionals,
així com aquelles famílies més directament relacionades amb el perfil del PQPI que estan cursant. • Conèixer la possibilitat d’obtenir el graduat d’ ESO a través del Mòdul C‐PQPI i altres vies
alternatives(proves lliures , GESO per Escola d’ Adults, GESO a distància ) • Conèixer d’altres possibilitats formatives fora del sistema educatiu que els permetin millorar el seu
perfil i competències professionals. • Motivar‐los a continuar la seva formació i a millorar les seves competències professionals per tal
d’accedir al món laboral . • Orientar‐lo en el procés de recerca de feina i en l’accés al món laboral ( canals de recerca de feina, el
currículum,l’entrevista de selecció, la carta de presentació, legislació laboral, l’autoocupació i l’emprenedoria).
Aquest ajut planificat i sistematitzat que representa l’orientació acadèmica i professional cal que es pugui plasmar en :
1. El Projecte Educatiu de centre (PEC)i Projecte Curricular de Centre (PCC)
2. Projecte d’Orientació de centre
3. Pla d’Acció Tutorial del centre(PAT)
4. Les tutories, en les activitats a l’aula
5. En la transversalitat : en tots els aprenentatges, matèries i mòduls del currículum de PQPI
6. En la FCT (Formació en centres de treball)
40
PROPOSTA D’UN PROGRAMA D’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL PELS PQPI
1. Autoconeixement i autoestima
2. Motivació i automotivació
3. Interessos professionals
4. Aprendre a aprendre
5. Autoorientació
6. Coneixement del sistema educatiu
6.1. Coneixement dels diferents itineraris formatius de la postobligatòria
6.2.Coneixement de les possibles transicions entre etapes
6.3. La Prova d’accés a GM
6.4. Mòdul C i Graduat de l’ ESO
6.5. Ensenyaments Professionals : Grau Mitjà i Grau Superior de Formació Professional
6.6. Diferents vies d’obtenir el GESO
6.7.Oferta formativa d’FP de la ciutat
6.8.Oferta formativa de les Escoles d’Adults
7. Coneixement del món laboral i Competències claus pel món laboral
8. La Presa de decisió i el Projecte personal de futur
9. Cristal∙lització de la maduresa vocacional ( interessos i valors)
10. Coneixement de l’entorn familiar ‐econòmic i social
Tots aquests continguts o dimensions de l’orientació acadèmica i professional són com a peces d’un puzzle , el qual es configura a partir de l’encaix de totes elles. Cada peça necessita de les altres per constituir un tot ben cohesionat i engranat que ha de configurar a la persona com a èsser integral , tenint en compte totes les dimensions : biològica, cognitiva, emocional i social.
A continuació aprofundirem en cadascun d’aquests continguts o dimensions , que són competències o capacitats que ha de consolidar l’alumnat i que l’ajudaran a prendre decisions sobre el seu futur més immediat, però també per tal d’anar construint els seu projecte personal , professional, de vida.
41
PROPOSTA DE TREBALL DE COMPETÈNCIES DELS ALUMES DE PQPI PER A L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
42
PROPOSTA DE TREBALL DE COMPETÈNCIES PER L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL DELS ALUMES DE PQPI
1‐AUTOCONEIXEMENT Objectius Continguts
Metodologia
És un procés cognitiu =( acció i efecte de conèixer) que ha de ser una constant al llarg de la vida
Implica el descobriment d'un mateix,la reflexió, l’ expressió de les emocions, l’autoavaluació
Implica construir una imatge adequada, correcta del propi jo , mitjançant :
• Presa de consciència d'un mateix.
• Descobrir, identificar, reconèixer la forma de pensar , sentir i actuar pròpia.
• Analitzar i conèixer les nostres experiències personals , el nostre passat , per construir el nostre futur.
Sentir‐se motivat per conèixer les pròpies capacitats i interessos i ser capaç de desenvolupar‐los.
Prendre consciència de la importància de diferents factors (personalitat, aptituds, interessos, valors, etc.) a l’hora de prendre decisions sobre el nostre itinerari formatiu i professional.
Assumir la responsabilitat del propi futur, millorant la dedicació actual a l’estudi.
Prendre part en l’elecció d’estudis i/o professions més adients, després d’haver valorat les diferents opcions, els interessos i possibilitats, les condicions de l’entorn, etc
QUI pot aplicar tècniques d’autoconeixement ?
• Orientador‐ a o Tutor‐ a amb formació específica en psicopedagogia.
• En qualsevol cas,es fa necessari suport i assessorament tècnic del professional de la psicopedagogia.
Història familiar i personal
Autoestima
Autoconcepte
Aptituds/capacitats/habilitats
Dificultats
Interessos
Valors i Actituds
Convivència
Experiència pròpia
Trets de personalitat
Estils d’aprenentatge
Control de les pròpies emocions
Projecte de vida
Dinàmiques grupals
Qüestionaris de reflexió
Simulacions
Rol‐playing
Entrevistes individuals i grupals
Entrevistes amb la família
Observació
Autoobservació
Escales d’interessos professionals
Test de personalitat
Portafoli personal
43
2. LA MOTIVACIÓ Objectius Continguts Metodologia
És una dimensió que ha d'estar present en tota activitat d'aprenentatge.
Ens trobem am freqüència una baixa motivació cap als estudis i els ensenyaments acadèmics,per tant és un aspecte que cal treballar i recuperar oferint activitats aplicades i significatives i metodologies que fomentin la motivació, l’automotivació, l’autoestima i autoconfiança.
Potenciarem la motivació intentant que l’alumne‐ a s’impliqui en el procés d’orientació, per tant, cal que conegui els objectius de les activitats que els proposem i el resultat que volem obtenir .
L’alumne‐ a ha de ser capaç de reconèixer i cercar les pròpies motivacions ,els propis objectius i metes en el seu procés de creixement personal.
Aprendre a avaluar i autoavaluar de manera objectiva les seves experiències i les dels companys‐ es.
Descriure clarament els objectius de cada activitat abans de començar la tasca.
Explicitar l’interès que té la tasca per a la seva pràctica personal en contextos reals.
Intentar dissenyar les activitats d'acord als interessos dels alumnes.
Fer entendre sempre i demostrar als alumnes que són capaços de realitzar les tasques, encara que requereixin esforç
Fomentar la imatge positiva de tots els alumnes: com grup i com individus.
Es parteix d'una seqüenciació dels continguts ja elaborada des del principi del curs
Es va intentar sempre indicar als alumnes en quina part del programa s'estava treballant al començament i al terme de cada activitat
Treballar l’autonomia personal
Fomentar processos autònoms d’aprenentatge
Desenvolupar l’ Automotivació
iniciativa personal
autonomia
aprendre a aprendre
treball cooperatiu
creixement personal
Avaluació
Coavaluació
Autoavaluació
Aprenentatges significatius Bastida Utilitzar metodologies actives i participatives
Treball cooperatiu Activitats on pugui desenvolupar la iniciativa persona
cercar les pròpies motivacions
tutoria individualitzada tutoria grupal dinàmiques de grup Rúbriques Avaluació, coavaluació i autoavaluació
44
3‐INTERESSOS PROFESSIONALS Objectius Continguts Metodologia
Són aquelles activitats professionals que desperten la curiositat i l’atenció i per les quals es decanta en les eleccions que configuren la seva trajectòria formativa i laboral.
Per tal de descobrir‐los i analitzar‐los s’utilitzen freqüentment els tests d’interessos.
Algunes consideracions sobre el Test d’interessos:
els interessos professionals es cristal∙litzen a partir d’un procés previ d’orientació que ens aporta coneixements, informació, experimentació, assessorament...
un test és una eina que : avalua, diagnostica, prediu...preferències, interessos, tendències,
l’ us d’aquesta eina no pot substituir el treball previ d’orientació , que cal realitzar per tal que cristal∙litzin els interessos professionals que intentem avaluar.
el tutor‐ a, orientador‐ a ha de preveure una tutoria individualitzada i estar preparat per donar feed‐ back dels resultats del test, és important contrastar amb l’alumne i aprofitar l’oportunitat per fer una orientació més individualitzada.
Avaluar el nivell d’informació de l’alumne‐ a en comparació amb d’altres de la mateixa edat.
Obtenir informació de les seves preferències professionals ( no es pot utilitzar per etiquetar o sentenciar).
Potenciar la motivació
Evolució de les preferències professionals i de la seva cristal∙lització
Facilitar la reflexió de l’alumne sobre les seves aptituds, actituds, interessos, ...
Actituds
Aptituds
Motivació
Informació
Curiositat
Autoconeixement
Identificació
Coneixement de l’entorn
Treballar amb continguts d’Orientació des de la primària i consolidar a partir de l’ESO,batxillerat i E. Professionals.
Orientació en la transversalitat del currículum.
Fomentar processos d’E‐A significatius.
Facilitar experiències reals i simulacions que l’apropin a la realitat.
Facilitar i ensenyar a buscar informació de qualitat i adequada.
Potenciar l’aprendre a aprendre.
Treballar autoconeixement i l’autoestima.
Fomentar activitats que facilitin la maduresa vocacional
Eines :
Avaluació , Diagnòstic, Predicció
Test d’interessos professionals
Escala d’actituds Inventaris de
desenvolupament de la carrera
Inventari de Maduresa vocacional
45
4‐ L’AUTOORIENTACIÓ (aprendre a aprendre)
Objectius Continguts Metodologia
Per tal que l’alumne‐ a aprengui a autoorientar‐ se podem treballar en base a un treball de competències d’aprendre a aprendre.
implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal,
inclou el pensament estratègic inclou la capacitat de cooperar capacitat d’ autoavaluar‐ se capacitat d’utilitzar de manera eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel∙lectual per transformar la informació en coneixement propi
disposar d’habilitats per a conduir el propi aprenentatge
ser conscient del que se sap i del que cal aprendre, de com s’aprèn, i de com es gestionen i controlen de forma eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant‐los i orientant‐los a satisfer els objectius personals.
conèixer les pròpies potencialitats i carències.
motivació per treure profit de les potencialitat i voluntat per superar les dificultats des d’una expectativa d’èxit
augmentant progressivament la seguretat per afrontar nous reptes d’aprenentatge
tenir consciència i regulació del propi procés d’aprenentatge i de les capacitats que entren en joc: l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüística
fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar‐ se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crítica, amb la informació disponible
Autoconeixement
Seguretat en sí mateix
Iniciativa
Control de les pròpies emocions
Atenció
Memòria
Comprensió lectora
Expressió oral i escrita
Tècniques d’estudi
Pensament estratègic
Autogestió del temps i del treball
l’ús de tècniques facilitadores
de l’autocontrol :
• les bases d’orientació,
• els plans de treball,
• tècniques d’estudi,
• treball cooperatiu
• treball per projectes,
• resolució de problemes
• planificació i organització
d’activitats de forma
efectiva
46
5‐CONEIXEMENT DEL SISTEMA EDUCATIU
Objectius Continguts Metodologia
Els alumnes han de conèixer l’estructura del sistema educatiu i totes les possibles transicions entre etapes educatives , més específicament la transició des de PQPI als estudis de Formació Professional.
Cal que l’alumnat conegui tots els itineraris després de l’ ESO per tal de decidir i valorar quin és el més adequat als interessos, capacitats i motivacions personals.
Cal que coneguin l’oferta formativa de la FP de la seva ciutat .
És important que la seva decisió sigui realista, valorant les possibilitats per accedir als estudis en funció del seu rendiment i notes, currículum formatiu i competències necessàries per l’èxit personal i professional.
Els alumnes han de conèixer els procediments regulats per l’administració educativa per tal d’accedir als estudis de CFGM (calendari preinscripció i matriculació, requisits, prioritats per a l’assignació de places...)
Conèixer el sistema educatiu i totes les possibilitats de transició entre les diferents etapes educatives.
Desenvolupar en l'alumnat actituds positives i favorables cap als estudis i cap al món del treball.
Que conegui totes les possibilitats per a l’obtenció del GESO.
Motivar l’alumnat per tal que continuï la seva formació professional o la incorporació al món laboral.
Que l'alumnat aprengui a prendre decisions de forma adequada.
Que l'alumnat adquireixi una sèrie de coneixements i destreses positives per a la cerca d'ocupació.
Itineraris formatius de la postobligatòria (Batxillerat,CFGM, CFGS, Universitat)
Transicions entre etapes Prova d’accés a GM Mòdul C i Graduat de l’ESO Curs d’accés directe a CFGM (CAM) Curs de preparació per a la prova d’accés a GM.
Diferents vies per obtenir el GESO Oferta formativa de FP de la ciutat Ensenyaments Professionals d’esports de GM
Ensenyaments Professionals d’Arts Plàstiques i Disseny de GM.
Accés als Ensenyaments Professionals de GS
Oferta formativa d’Escoles d’Adults
Xerrades informatives Recerca Ús de les TIC i cerca d’informació per internet
Visites a centres de FP Visita al Saló Recursos d’orientació de l’entorn i de ciutat
o ProVP o Pla Jove o Punts d’informació
juvenils
47
6‐CONEIXEMENT DEL MÓN LABORAL Objectius :
Continguts
Metodologia
La major part de l’alumnat de PQPI tindran per primera vegada una experiència laboral real i cal fer un seguiment i tutorització acurada i contínua per tal que sigui reeixit per l’alumne‐ a i per l’empresa.
La tasca tutorial consistirà en l’acompanyament de l’alumnat en el seu aprenentatge a partir de l’experiència laboral , ajudant‐lo a reflexionar i fer valoració dels seus avenços i les seves dificultats.
Ajudar‐lo a desenvolupar la seva capacitat d’observació i pensament crític.
Desenvolupar les competències personals que li permetin adaptar‐se al lloc de treball
Aprendre a fer ús dels coneixements i recursos de recerca activa de feina.
Donar suport per tal que aprengui a plantejar‐se objectius realistes en el treball, planificar tasques i dissenyar el seu projecte de futur.
Valoració i reflexió sobre les pràctiques
realitzades i les competències professionals
adquirides en el PQPI.
Aprendre a col∙laborar i fer treball d’equip i
tenir una actitud responsable, cooperativa ,
solidària
Conèixer, valorar i respectar les normes de
seguretat,i higiene laboral i mediambientals
Aprendre a fer recerca activa de feina.
Valoració del desenvolupament personal de les competències bàsiques pel món laboral :
o Responsabilitat o Compromís o Flexibilitat o Iniciativa o Constància o Col∙laboració o Ètica professional o Assumpció de riscos o Respecte o Autosuperació o autocontrol de les emocions
o comunicació i assertivitat
Contracte laboral: drets i deures
La nòmina i els seus conceptes
Canals de recerca d’ocupació
Currículum vitae
Carta de presentació
Entrevista de feina
Autoconfiança
Autocontrol
Compromís amb l’organització
Iniciativa
Planificació i organització
Preocupació per l’ordre i la qualitat
Comunicació i assertivitat
Treball en equip
Emprenedoria i autoocupació
Pràctiques de taller en el centre Pràctiques laborals en una empresa
Intercanvi d’experiències en altres PQPI
Visites a diferents tipus d’ empreses
Xerrades informatives sobre el mercat laboral
Visita a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya
Visita i demanda d’assessorament a altres recursos institucionals de suport a la recerca de feina de l’entorn
Porta22 Punts d’Informació Juvenil
Role‐ playing, Simulacions d’empreses Dinàmiques grupals Recerca de feina per Internet Recerca i anàlisi del mercat laboral a través de la premsa especialitzada
48
7‐LA PRESA DE DECISIÓ Objectius Continguts Metodologia
“Ser capaç de prendre decisions sobre un mateix, sobre la pròpia vida i el seu futur que requereix un procés d’aprenentatge i una maduresa vocacional.”
És un procés d’ensenyament‐ aprenentatge emmarcat en el Pla d’Acció Tutorial.
Es un procés continu de caràcter cognitiu, emocional i social en el que la decisió final és el resultat d’una deliberació conscient i reflexiva.
Requereix un procés organitzat i sistemàtic I la utilització d’estratègies de raonament lògic per tal de facilitar la decisió final.
Capacitat integradora d’altres aprenentatges:l’ autoconeixement , l’autoestima, coneixement de l’entorn, saber utilitzar la informació i discriminar entre les diferents alternatives, aprendre a aprendre...
Condueix a la Maduresa vocacional (capacitat de decidir‐se en relació al rol que es desitja tenir en la societat a través d’una determinada vocació).
Fomentar el pensament lògic a través de las matemàtiques
Resolució de problemes Aprendre a pensar Conèixer algunes professions i recursos per a
obtenir‐ne informació Reflexionar sobre els elements que han de
tenir‐se en compte per a decidir sobre una professió
Conèixer quins són els interessos professionals.
Interessos i motivacions
Coneixement de l’entorn
Autoconcepte
Nivell d’informació i adequació
Esforç personal (atribució de l’èxit o fracàs a les característiques personals i a la capacitat d’esforç).
Capacitat de planificar i elaborar un projecte personal.
Dinàmiques de grup. Simular un projecte de vida i prendre decisions en conseqüència.
Resoldre un cas analitzant el rol personal, familiar y ocupacional.
Debats en grup Aplicar algun programa per a la presa de decisió
Facilitar experiències de simulació en les que l’alumne‐ a hagi de practicar la reflexió i fer conscient els elements utilitzats en el seu raonament Dinàmiques de grup:Debats , role ‐ playing, dramatització, estudi de casos.
Entrenament d'estratègies de raonament lògic.
Solució de situacions‐ problemes amb el mètode científic.
Potenciar l’ autoconeixement , l’autoestima, coneixement de l’entorn, saber utilitzar la informació i discriminar entre les diferents alternatives.
Practicar tècniques ’aprendre
49
8‐MADURESA VOCACIONAL Objectius Continguts Metodologia
És el grau en què una persona és competent per prendre decisions en comparació amb les persones de la seva edat.
És un procés evolutiu, continu, irreversible que dura tota la vida de la persona.
Format per etapes o estadis , en les quals es produeix una diferenciació i una integració de l’etapa anterior.
La conducta vocacional és congruent amb l’etapa o estadi evolutiu.
Influencia per : • variables personals i socials
(interessos i valors) • variables cognitives • variables motivacionals • Variables de personalitat • Variables educatives • Variables ambientals • La finalitat : la construcció d’un
projecte professional i de vida. Te caràcter predictiu. Existeixen alguns aspectes deficitaris en l’adolescència (12‐16 anys): • Li falten elements de reflexió sobre
si mateix (autoconeixement). • Pobre planificació vocacional. • Poc ús i poca valoració dels recursos
i eines d’autoexploració de sí mateix i del context.
• Nivell baix d’informació que tenen i reben.
• Falta d’estratègies per a la presa de decisions.
• Manca d’aproximació al món laboral.
Un adolescent està vocacionalment madur quan sap el què vol i el què pot fer a la seva vida”
(Super 1955)
Programar activitats d’autoconeixement. Millorar la planificació del seu itinerari acadèmic i professional.
Donar a conèixer els recursos de suport a l’orientació existents que facilitin informació dels diferents itineraris acadèmics.
Coneixement dels recursos d’informació sobre les professions i ocupacions.
Ajudar a l’alumne en el procés de presa de decisió en els nivells competencial i actitudinal.
Aproximació al món laboral (Tastets d’oficis, simulacions, tallers, estades a empreses,pràctiques....)
Autoconeixement Autoestima El sistema educatiu Els itineraris de la postobligatòria Les professions i les ocupacions El món laboral Recursos d’orientació i d’informació
• La maduresa vocacional té caràcter predictiu, i es poden ajudar els següents indicadors:
• Preocupació per l’elecció professional
• Alt grau d’informació • Consistència en les
preferències vocacionals : realistes i ben argumentades
• Cristal∙lització dels trets (interessos i valors)
50
9‐CAPACITAT D’ADAPTACIÓ I DE PRODUCCIÓ DE CANVIS EN L’ENTORN ECONÒMIC I SOCIAL
Objectius Continguts Metodologia
Segons el principi d’intervenció social de l’Orientació, no només hem de tenir en compte el context socio‐ econòmic i social de l’alumnat i del centre, sinó també la possibilitat d’intervenció sobre el propi context per tal que li sigui favorable
Dins de l’acció tutorial intentarem treballar fent l’anàlisi del context econòmic i social i valorar quins són ,els obstacles que li presenta el seu entorn per a la consecució dels seus objectius personals i professionals.
Donar suport en la l’elaboració de propostes de millora.
Donar suport i acompanyament en l’elaboració del seu projecte personal i professional.
Valorar la formació com a necessària i com a procés continu i al llarg de la vida que ens ajudarà davant de la situació de crisi econòmica i les dificultats per accedir al mercat laboral.
Intentar fer reflexió i produir propostes de canvis positius , modificacions per tal de que sigui més favorable el desenvolupament integral de la persona
Dotar a l’alumnat de recursos personals i materials per tal de conèixer el seu entorn i aprofitar les oportunitats de participar i gaudir de les oportunitats
Conèixer entitats, institucions programes, ajuts, formació, suports, assessoraments tècnics que existeixen en el seu barri, districte, ciutat i de l’estat autonòmic.
Conèixer entitats, institucions programes, ajuts, formació, suports, assessoraments tècnics que existeixen a nivell de l’estat espanyol i de la comunitat europea.
Fer ús i gestionar adequadament els recursos de l’entorn .
Reflexió Recursos de l’entorn Gestió dels recursos de l’entorn Propostes de millora La Formació El projecte de futur
Tècniques d’observació Anàlisi DAFO Tutories amb la família Visites a recursos de l’entorn Coneixement de l’estructura i organigrama, càrrecs i funcions dels Ajuntaments i districtes.
Analitzar els estudis econòmics i laborals
Conèixer els sectors professionals
Conèixer les organitzacions empresarials
Conèixer les organitzacions sindicals
51
8.‐ LA COORDINACIÓ AMB L’EQUIP DE L’ESAP (Equip de seguiment de l’alumnat de NEE en la postobligatòria).
L’origen.....
Al juny del 2010 el Consorci d’Educació de Barcelona crea un equip, adscrit a l’escola CEE La Ginesta, amb
l’objectiu de fer el seguiment als alumnes que ocupen la plaça de NEE en els PQPI de titularitat pública de
Barcelona. L’objectiu primordial és ampliar les possibilitats d’èxit en aquesta etapa no obligatòria.
Aquests alumnes provinents d’escoles especials i/o escoles ordinàries han estat acompanyats a través de;
currículums adaptats, material específic, reforços individuals, aprenentatges en petits grups... i la sortida al
món ordinari necessita d’un ambient acollidor per a què el canvi no esdevingui tan gran. L’ESAP, doncs ha
de ser l’eina que d’alguna manera garanteixi que alumnes i tutors tinguin suport al llarg del curs.
Realitats...
Els PQPI acullen a nois i noies que no han assolit l’ESO, molts d’ells presenten manques evidents de coneixements bàsics, així doncs, tot i que els alumnes que ocupen la plaça de necessitats educatives especials a priori semblaria que són els que requereixen més ajuda per assolir els coneixements del mòdul B, aquesta necessitat es fa extensible a una part més gran del grup.
La reducció de la reserva de places per a nois i noies amb necessitats educatives especials , de dues a una, ha provocat que el seguiment i suport realitzat per l’ESAP no es redueixi a als nois /noies amb necessitats.
En la reunió inicial amb els tutors es fa un diagnòstic del grup, de les necessitats i dels nois i noies que tot i no ser reconeguts amb necessitats educatives especials tenen altes dificultats d’aprenentatge o altes mancances en coneixements.
Accions...
Recollida d'informació de l'alumnat en els centres de procedència: recollir informació de l’alumnat a les escoles d’educació especial, USEE o Instituts de procedència per tal de fer el traspàs al PQPI de referència.
Visites inicials als centres on s'imparteixen PQPI: Establir els primers contactes i entrevistes amb els centres assignats per fer el traspàs de la informació lliurada pel centre de procedència i concretar l’actuació conjunta.
Seguiment de l'alumnat en els centres on s'imparteixen PQPI: Determinar reunions periòdiques amb els tutors per tal de vetllar per la correcta evolució de l’alumnat.
Suport directe a l’alumnat en els centres ordinaris de referència amb un reforç dels aprenentatges del mòdul B: Actuar com a mestre de suport dins l’aula contribuïnt a reduir les barreres per a l’aprenentatge i potenciar la inclusió de tots els alumnes, no només dels que presenten NEE; o fora de l’aula, en petit grup.
Col∙laboració amb els professionals del PQPI: Fer aportacions per millorar la pràctica de la inclusió en el PQPI, al centre formatiu ordinari que ha de rebre l’alumnat de manera que puguin portar a terme els ajustos o adaptacions necessàries.
52
Adaptació de material específic com a suport a l'aprenentatge: Facilitar models adaptats a partir del material propi de l’aula ordinària perquè tots els alumnes puguin assolir els continguts; no es tracta doncs d’elaborar material sinó de proporcionar models i oferir materials alternatius adients per aquest tipus d’alumnat.
Presentacions informatives als centres de procedència i EAP de zones sobre el servei de l’ESAP i els diferents PQPI: Donar a conèixer la tasca de l’ ESAP i col∙laborar‐hi en relació a l’alumnat comú.
Coordinació amb els professionals del Pla Jove de Formació: Establir reunions periòdiques amb la finalitat de compartir informació i coordinar‐ se en quant a la tasca d’assessorament i seguiment de l’alumnat.
Difusió de la pràctica: Donar a conèixer als EAP, Centres Educatius... tant què és l’ ESAP com les seves tasques. Oferir aquest servei de seguiment a l’etapa post obligatòria i procurar la millora de la qualitat en la pràctica educativa.
Intervencions...
Camins futurs......
L’ESAP ha ampliat doncs les intervencions i suports educatius en els PQPIs; en part per la reducció d’una de les places reservades als alumnes amb NEE, en part per les demandes dels tutors/es. Fer extensible i ampliar els alumnes que poden rebre reforç i no supeditar‐lo únicament al camí d’accés als cursos professionalitzadors optimitza recursos i respon a necessitats reals.
La creació de materials adaptats, l’intercanvi d’experiències i el foment de les relacions entre diferents PQPI.
La creació d’una “ site”, una web i una imatge pròpia de l’equip.
La recerca d’empreses acollidores i comprensives amb els nois i noies que presentin més dificultats. Per tal d’aconseguir una borsa estable i segura que pugui d’alguna manera assegurar l’èxit de les pràctiques i una futura inserció laboral.
ESAP
Dins l’aula
Fora l’aula
Suport individual
Seguiment no presencial
53
Per pensar.....
El futur dels nois i noies que ocupen la plaça reservada per necessitats educatives especials no és molt
encoratjador. D’una banda difícilment aprovaran les proves d’accés i en el cas d’aconseguir l’accés directe
als CFGM els continguts i les competències pròpies no són adaptades o són difícilment adaptables.
Les sortides laborals atesa la situació actual la tenen igual o més complicada que la resta de companys
sense necessitats tan específiques.
9.‐ LA COORDINACIÓ EN XARXA (Justícia, DGAIA , S. Socials, Pla jove, altres recursos)
És tasca del/la tutor/a coordinar‐ se amb aquells/es professionals que treballen o han treballat amb
alumnes: treballadors/es socials, educador/es, tècnics de medi obert, tècnics del Programa Pla jove,
psicòlegs, anteriors tutors/es, entitats, etc. ja que, atès el perfil d’alumnat dels PQPI, tan singular en molts
casos, molts alumnes són usuaris de recursos públics o privats.
Dins la tutoria s’ha de contemplar aquest treball en xarxa ja que:
• Ajudarà a conèixer millor a l’alumne/a.
• Podrà ajudar a millorar el rendiment de l’alumne/a i la seva autoestima ja que se sentirà més
acollit/da, més comprès/a i més tingut/da en compte.
• Facilitarà fer adaptacions curriculars, si s’escauen, amb la informació rebuda per altres
professionals.
• Ajudarà a millorar la seva conducta i actitud ja que tothom estarà al cas de la seva situació,
participació i assistència al PQPI.
La coordinació s’ha de realitzar de manera regular amb aquells professionals que treballen amb els alumnes
i, en casos necessaris, fer reunions conjuntes amb els diferents professionals implicats en el cas alhora i a
poder ser “in‐situ”, ja que la informació serà més fluïda i eficaç i el jove s’adonarà de la coordinació i interès
dels professionals en el seu cas.
54
10.‐ ESQUEMA BÀSIC DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL DE CENTRE I DE PQPI
1. EL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL 1.1 INTRODUCCIÓ 1.2 MARC LEGAL 1.3 FONAMENTACIÓ PEDAGÒGICA 1.4 OBJECTIUS GENERALS DEL PAT 1.4 L’ELABORACIÓ DEL PAT: IMPLICACIÓ EN EL CENTRE 1.5 L’APROVACIÓ DEL PAT 1.6 ESQUEMA GENERAL DE L’ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ EN EL CENTRE
2.L’ORGANITZACIÓ DEL PAT 2.1 NIVELLS D’ACTUACIÓ( ESO, PQPI, FP) 2.2 ÀMBITS D'INTERVENCIÓ 2.2.1 Respecte al centre 2.2.2 Respecte a l'alumnat 2.2.3 Respecte a d’altres professors del grup 2.2.4 Respecte de les famílies
2.3 ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LES TUTORIES 2.3.1 Funcions del tutor‐ a 2.3.2 Designació i horaris dels tutors‐ es 2.3.3 La realització de les tutories. 2.3.4 Coordinacions i recolzaments educatius
3. PROGRAMACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL 3.1 ESTRUCTURA GENERAL DEL PAT 3.2 Identificació de les necessitats del grup classe i dels alumnes 3.3 Objectius de la tutoria per nivells 3.4 Estructura de la Programació Tutorial 3.5 Metodologia 3.6 Avaluació, criteris de revisió i memòria anual del PAT
4. BLOCS TEMÀTICS DE LA PROGRAMACIÓ DE L’ACCIÓ TUTORIAL PER PQPI 4.1 L’ acollida dels alumnes 4.2 Cohesió de grup, dinàmiques de treball i convivència 4.3 Competències bàsiques i reforços d’aprenentatges 4.4 L’avaluació 4.5 Orientació per a les Proves d’accés a GM. Preparació , seguiment i resultats 4.6 Formació en centres de treball 4.7 L' Orientació acadèmica , professional i laboral 4.8 Avaluació final , autoavaluació i coavaluació 4.9 Propostes de millora ( alumnat i professorat)
5. PROGRAMACIÓ INICIAL DE LES ACTIVITATS DE TUTORIA
6. ANNEXOS
55
11.‐ LA PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS DE TUTORIES DE PQPI – ESQUEMA BÀSIC
PROGRAMACIÓ PER AL
GRUP:___________________ CURS: ________________________
CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP CLASSE:
ALUMNAT AMB MESURES D’ATENCIÓ ESPECÍFIQUES:
NECESSITATS DEL GRUP CLASSE:
CONTINGUTS I SEQÜÈNCIACIÓ DE LES ACTITIVITATS DE TUTORIA PROGRAMADES
TRIMESTRE SETMANA BLOC TEMÀTIC HORES ACTIVITATS PREVISTES
56
Seguint el “model pedagògic de les 3A” del Departament d’Ensenyament iniciat durant el curs 2012‐13 per a la construcció del Pla d’Orientació dels centres de secundària, proposem la seva aplicació a l’hora de fer la proposta i programació d’activitats d’Orientació i tutoria de PQPI.
MODEL DE LES 3A: APRENENTATGE – AULA – ACOMPANYAMENT (Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya)
LES 3 A Criteris Què suposen per a la persona docent?APRENENTATGE SIGNIFICATIVITAT Promoure l’abordatge de temes contextualitzats o d’aspectes situats a l’esfera
experiencial de l’alumnat que siguin rellevants per comprendre el món. COMUNICACIÓ Facilitar que hi hagi molta comunicació per negociar i acordar objectius, per
planificar coses a fer i també per intercanviar idees i informacions que ajudin a construir coneixement.
ACCIÓ Aplicar‐se el principi que s’aprèn fent. PROJECCIÓ Obrir el treball de cada alumne/a més enllà del grup classe, articulant‐lo com a
servei a la comunitat (altres aules, nivells, centre, entorn, món). AULA INTEGRACIÓ Fer de l’aula un lloc acollidor per a les persones on ningú se senti exclòs i cadascú
visqui l’experiència que també compta. SOCIALITZACIÓ Promoure el sentiment de pertinença de l’alumnat i crear una aula amb les regles
de joc clares i compartides, facilitant l’escolta i la comprensió dels altres. ACOMPANYAMENT APROPIACIÓ Fer que l’alumnat es representi l’objectiu i el motiu de l’acció: “què penso, què faig,
què sento, què vaig a prendre, per què ho hem de fer?”... Afavorir que l’alumnat s’apropiï dels criteris i dels indicadors d’avaluació per tal d’oferir‐li pistes sobre:”cap a on vaig/anem?, com hi he/hem d’anar?, què em/ens cal revisar?, sé adonar‐me si ho estic fent bé?...? “
MODELATGE Proporcionar pautes, eines i models que serveixin de bastida pels nous aprenentatges i afavorir que l’alumnat se’ls faci seus
AUTOREGULACIÓ Plantejar l’autoreflexió sobre el què l’alumne/a ha après, els progressos assolits i els entrebancs i dificultats amb què s’ha trobat. Propiciar que l’alumnat sigui capaç de reflexionar sobre els seus errors i problemes d’aprenentatge, alhora que adquireix recursos per afrontar‐los.
SEGUIMENT CONTÍNUAT
Seguir el procés d’aprenentatge ajudant a trobar vies per afrontar els problemes detectats en cadascuna de les àrees.
57
Proposem aquesta graella per a la recollida de materials de tutoria seguint una metodologia sistematitzada : la carpeta de materials de tutoria . Aquesta carpeta permetrà elaborar un banc d’activitats que intentarem encaixar amb les prescripcions normatives i curriculars del mòdul B. Les classificarem per temàtiques i segons la seva aplicació cronològica.
CARPETA MATERIALS DE TUTORIA 1R TRIMESTRE PQPI 2N TRIMESTRE PQPI 3R TRIMESTRE PQPI
CONEIXEMENT
DEL GRUP‐CLASSE
ORGANITZACIÓ DE LA
CONVIVÈNCIA
ORIENTACIÓ ACADÈMICA I
PROFESSIONAL
REFORÇAMENT DE L’APRENENTATGE
AVALUACIÓ, AUTOAVALUACIÓ
I COAVALUACIÓ
GTO/CEB :La tutoria de PQPI 2012‐13
59
Autors/es del document
Antonia Alcalde Gómez‐ professora d’orientació educativa i tutora PQPI INS Rambla Prim
Lourdes Delgado Vargas‐ professora d’orientació educativa del Consorci d’Educació de Barcelona i Tècnica del Pla jove.
[email protected] , [email protected]
Coordinació Grup de Treball d’Orientació del CEB (curs 2012‐13)
Miquel Hernández Crisol‐ professor d’orientació educativa i tutor de PQPI INS Salvador Segui
Juana Martínez Belzunce‐ professora d’orientació educativa i tutora de PQPI INS Roger de Flor
Mireia Martínez Català‐ mestra d’Educació Especial en CEE La i Tècnica de l’ESAP
Paula Martínez Martínez‐ professora d’orientació educativa i tutora de PQPI INS Poblenou
Mercè Quintela Rodrigo‐ professora d’orientació educativa i tutora de PQPI INS Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona
Montse Sala Canals‐ professora d’orientació educativa i tutora de PQPI INS Lluïsa Cura
Barcelona , a 1 de juliol de 2013.
Top Related