3. El 313 lemperador Constant promulgalEdicte de Mil , que posa fi a les persecucions i inicia el cam del cristianisme cap a la religi oficial de limperi. 4.
5. Eldogma de la Trinitat : Du s u i tres a la vegada, una sola substncia en tres persones distintes. 6. Eldogma cristolgic : Crist s una sola substncia amb dues naturaleses, la humana i la divina. 7. Conseqncies per a la filosofia: lafesimposa a lara .
8.
9. Punt de partida: lexistncia del jo. 10. Recerca de la veritat necessria: Du. On? A linterior de lnima. Aquesta proporciona veritats, regles o raons eternes. Don venen? Lnima s mudable, per tant, della no. Hi ha unailluminaci divina . Adintrant-se en aquesta illuminaci de lnima hi trobarem Du. 11. Du s lsser, lessncia immutable. Les coses sn mudables i el mn ha estat creat per Du des del no-res, en un instant, el temps fou creat tamb. (Diferncia amb els grecs) 12. Du t a la seva ment les idees o els models de les coses, i ha posat a la matria els grmens dels ssers futurs. (Plat) 13. Transcendncia de Du: no forma part del mn. 14. El mal s una conseqncia del lliure albir, que s un b. 15. Lhome s cos i nima, per aquesta no preexisteix, no s plural i no suneix al cos per un pecat (contra Plat). El seu origen s en el pares: traducianisme (analogia de la torxa). Lamor porta lnima al seu lloc natural, lamor s superior al coneixement. 16. Les dues ciutats: la ciutat de Du i la ciutat terrenal, la dels justos i la dels pecadors. Ara subsisteixen mesclades, per en el Judici Final se separan; triomfar la ciutat de Du. 17.
18.
19. Laverroisme llat defensa la teoria de la doble veritat, segons la qual hi ha dues veritats possibles, la derivada de la ra (Filosofia) i la derivada de la fe (Teologia). Ambdues poden arribar a conclusions contrries per sn vertaderes les dues, cadascuna en el seu mbit. Per exemple, pot ser vertader per la ra que el mn s etern, i pot ser vertader per la fe que el mn es creat per Du. Les dues afirmacions sn vertaderes i no hi ha contradicci perqu pertnyen a mbits diferents. 20.
21. La filosofia de Toms s un intent dexplicar la doctrina cristiana amb els elements conceptuals de la filosofia aristotlica. Les obres metafsiques i de fsica daquest ja havia estat tradudes i va agafar tanta importncia que sel coneix simplement com el Filsof.
22.
23.
24. Du no s noms el Primer motor immbil, sin que existeix com el creador del mn. Du s lessncia que es defineix per la seva existncia. s necessari que existeixi, i la ra ho pot argumentar. 25. Du s diferent del mn. Duslsser, s existncia; el mn nomst sser, t existncia. Primacia de lexistncia sobre lessncia; lsser no noms s sin que existeix. 26. Les substncies corpries es componen de matria i forma; les substncies espirituals (ngels i nimes) noms de forma: son immaterials. 27.
28.
29. de les causes subordinades a la causa primera incausada. 30. de la contingncia del mn a lsser necessari. 31. dels graus de perfecci dels ssers. 32. lordre del mn suposa una ment ordenadora. 33.
34. Recorregut:
36.
37. El coneixement, tal i com sostenia Aristtil, comena amb les dades dels sentits. Veim objectes singulars i l enteniment agent abstreudaqu el concepte universal, la forma. Sobre aquest acta l enteniment possiblei formula judicis. Ara pot tornar al coneixement del singular, el coneix indirectament. 38.
39. Principi de singularitat: no existeixen les essncies universals sin noms les coses singulars. 40. Nominalisme: el que anomenam conceptes, idees, essncies, etc., no sn ms que noms, no hi ha res ms que noms.
Top Related