Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
TREBALL D’ESTIUCURS 2012-2013
Ciències Naturals Treball d’estiu
1r ESOA,C
Professora: Puigcerver Cunillera
1
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Una mica de química
Et recomano que facis una ullada al moodel a l’apartat de química i cerquis les pàgines on hi hagi experiments interessants
http://agora.xtec.cat/iesjtapiro/moodle/course/view.php?id=2361 (et recordo que t’has d’inscriure, però també pots entrar com a visitant) Te’n recomano algun perquè intentis fer-lo, amb l’ajuda d’alguna persona gran (l’experiment està tret del grup recerca en acció l’autor és Pep Anton Vieta Corcoy) pots veure el vídeo de com es fa al moodle.
Obtenció d’un ou ferrat de color verd i d’una llimonada vermellaEn aquesta experiència de química casolana prepararem un ou ferrat de color verd i una llimonada vermella per a realitzar un sopar d’allò més divertit... i científic!El fonament químic L’experiment es basa en les reaccions àcid-base. El pH és la mesura d’acidesa d’una dissolució, de manera que diem que una dissolució és àcida quan presenta un valor de pH inferior a 7, diem que és neutre quan té un pH de 7, i que és bàsica quan el pH és superior a 7. El valor neutre seria el de l’aigua potable.Al laboratori, quan volem saber el pH d’una dissolució, la posem en contacte amb un indicador de pH. Els indicadors de pH també són substàncies àcides o bàsiques, però dèbils, i la seva característica principal és que les seves formes àcida i bàsica presenten diferent coloració. Així, aquest canvi de color de l’indicador, al posar-lo en contacte amb una dissolució de pH desconegut ens indicarà si estem davant d’una dissolució àcida o bàsica. Però, i a casa, què podem fer per identificar els àcids i bases? Hi ha indicadors de pH naturals? I encara més curiós, hi ha indicadors de pH comestibles? Ara ho veurem...L’experimentEn el nostre experiment, primer de tot, el que farem és obtenir un indicador de pH natural a partir d’una hortalissa ben coneguda, la col llombarda (Brassica oleracea capitata rubra). Aquesta hortalissa conté uns pigments solubles –és a dir que es poden dissoldre a l’aigua-, denominats antocianines, que són els responsables de la coloració vermella, blava o violeta de moltes flors, fruites i hortalisses. I cal dir que aquests pigments són molt sensibles a variacions de pH. Així, l’extracte de col llombarda obtingut al bullir l’hortalissa en l’aigua és un indicador de pH que presenta una coloració semblant al lila, la qual cosa significa que és un pH neutre. Una coloració vermella indicaria un pH àcid, i per últim, una verdosa determinaria pH bàsic.
Obtenció d’un ou ferrat verd i d’una llimonada vermella, el sopar científicL’extracte de col ens serviria per identificar àcids i bases, i nosaltres l’utilitzarem per preparar una recepta divertida i científica que constarà d’un ou ferrat verd i una llimonada vermella. I el millor de tot, aquests aliments tractats amb aquest indicador són totalment comestibles i molt bons.
2
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Primer de tot farem un ou ferrat de color verd. La clara de l’ou està formada bàsicament per ovoalbúmina que és una proteïna que a temperatura ambient es presenta incolora i és bàsica. A l’aplicar-li escalfor (dins la paella) el que fem és desnaturalitzar aquesta proteïna, procés que comporta dos canvis apreciables macroscòpicament, el canvi de color (d’incolor a blanc) i el canvi de textura (la qual es torna més sòlida). En aquest punt és quan diem que ja no tenim un ou cru sinó que tenim un ou ferrat. Ara bé, aprofitant que la clara de l’ou és bàsica (presenta un pH superior a 7), el que farem és obtenir un ou ferrat verd mesclant la clara de l’ou amb el nostre indicador natural, l’extracte de col llombarda.
I per acompanyar aquesta suculenta recepta prepararem una llimonada vermella. La llimona conté àcid cítric, per tant si addicionem unes gotes del nostre indicador natural al suc de llimona ens quedarà de color vermell.
ProcedimentAquest experiment tindrà lloc, des de l’inici fins al final, a la cuina, davant dels fogons.
1. Primer de tot hem de bullir una col llombarda. El temps de cocció és més o menys de 20 minuts si ho fem en una olla convencional (a pressió atmosfèrica), o de 10 minuts si ho fem en una olla a pressió.
2. Separem l’extracte de cocció (dissolució de color lila) de la col bullida (la qual ens menjarem posteriorment! No la llencem pas!).
3. Obrim un ou de gallina i en separem la clara del rovell. Posem la clara en un recipient cilíndric i el rovell en un petit bol o plat.
4. En el recipient cilíndric (o plat de sopa) on hi tenim la clara crua hi addicionem unes cullerades de l’extracte de col llombarda i ho mesclem bé amb una cullera. Ja veurem com la clara de l’ou comença a quedar de color verdós.
5. Posem una paella als fogons a mig foc amb un rajolí d’oli i un cop calent hi addicionem la clara de l’ou (ara verdosa). Ràpidament addicionem el rovell a sobre de la clara per tal de que es faci l’ou ferrat complet, sense oblidar un puntet de sal.
6. Observarem com l’ou ferrat es va fent. La ovoalbúmina es va desnaturalitzant però agafant un color verd en comptes del conegut color blanc.
7. Finalment traiem l’ou ferrat de la paella i el presentem al plat per sopar.8. Per acabar, i per acompanyar aquest plat, exprimim mitja llimona en un got
d’aigua i hi addicionem unes gotes de l’extracte de col llombarda per obtenir la llimonada vermella.
Bon profit!
Si fas aquest o qualsevol altre, fes un reportatge fotogràfic i el presentes en forma de power point i/o en fas un informe per escrit i amb imatges.
Introduim la taula periòdica dels elements
3
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Cerca una taula periòdica i omple aquesta si la vols fer per ordinador la pots trobar a la pàgina http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~jpccec/tablap/juegos/jtpmuda.html
Tria dos elements que et sonin i busca les seves característiques i aplicacions principals.
Per fer-ho pots utilitzar les lectures que trobaràs a http://issuu.com/mcunille/docs/lectures_dels_elements_sense_preguntes?mode=window&backgroundColor=%23222222
Problemes de densitat CONCEPTE FORMULA Unitats
4
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Densitat : propietat característica de la matèria , és la relació que hi ha entre la massa i el volum d’un cos.
d= m/vd’aquest fórmula podem aïllar-ne la massa i el volum, així obtindrem :
m= d. vv= m/d
gr./cm3
grams/centímetre cúbic.Kg/m3
Kilograms/metre cúbic.
Procediments per resoldre problemes
1. Llegir l’enunciat del problema una vegada o dues intentant comprendre el que ens vol dir.
2. Llegir l’enunciat i anar anotant les dades que hi trobem, per exemple si ens diu que té una massa de 40 gr. Anotem a l’apartat de dades m= 40 gr. ....
3. Un cop tinguem totes les dades anotades, veurem quina ens falta.4. Revisar les unitats de les dades conegudes i veure si es poden aparellar bé, si no és així,
cal canviar les unitats. 5. Escriure la fórmula que ens permeti trobar aquesta dada que ens falta.6. Substituir les dades conegudes a la fórmula.7. Realitzar les operacions matemàtiques que ens ordeni la fórmula.
SSSISP IiInformació addicional per si has de buscar el volum d’una figura geomètrica
PROBLEMES
5
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
1. La massa d’un anell d’or és de 30g, i el seu volum és d’1,5 cm3 . Quina és la
densitat de l’anell?
dades Fórmula i resolució
2. Un bloc de ferro té forma de cub, l’aresta del qual fa 20 cm. Si la massa del bloc
és de 63 Kg, quina és la densitat del ferro?.
dades Fórmula i resolució
3. Un glaçó té un volum de 10 cm3 Si la densitat del glaç, és de 0,92 g/ cm3 ,quina
massa té el glaçó?
dades Fórmula i resolució
4. La massa d’una columna de ciment és d’una tona. Si la densitat del ciment és de
2,8 g/ cm3 quin és el volum de la columna?.
dades Fórmula i resolució
6
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
5. 99 cm3 d’un medicament tenen una massa de 101 g, i 61 cm3 tenen una massa
de 58,3 g. Raoneu si es tracta del mateix medicament.
dades Fórmula i resolució
6. Un cub d'alumini de 15 cm de costat té una massa de 8.775 kg.
a. Quina és la densitat de l'alumini?.
b. Expressa-la en kg/m3 g/ cm3
dades Fórmula i resolució
7. Calcula
Material Massa (g)Volum (cm³)
Densitat (g/cm³)
Aigua 100 100
Alumini 135 50
Coure 1497 167
Diamant 140 40
Ferro 624 80
Gasolina 68 100
Or 772 40
7
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Plata 210 20
Plom 570 50
Sorra 115 50 8. Un bloc de forma cúbica d'alumini té una massa de 780 g. Determina el volum
que ocupa. Si partim just per la meitat aquest bloc, quina massa, quin volum i
quina densitat tindrà cada tros? ( densitat de l’alumini 2,7g/cm3)
dades Fórmula i resolució
9 Inventa un problema on hagis de trobar la densitat d’un cos
Una mica de Biologia A l’estiu tota cuca viu Els insectes, els coneixem? els podem classificar? els podem col·leccionar? INSECTES :
o La majoria són terrestreso Tenen el cos dividit en cap tòrax i
abdomeno Tenen un parell d’antenes al cap.o Tenen tres parells de poteso Molts tenen un parell d’ales
La majoria d’insectes són terrestres o
aquàtics?______________ Quants parells de potes tenen els insectes?__________________ Els insectes acostumen a tenir ales?________________________
8
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Què tenen al cap els insectes ?____________________________ Els insectes tenen el cos dividit en :________, _________i______ Els insectes pertanyen als artròpodes o als no artròpodes__________ Anomena tres insectes :_________________________________
Entre altres els insectes es classifiquen en : Ortòpters, Himenòpters, Coleòpter, Dípters, Hemípters, Lepidòpters, Odonats, Afanípters,.....
Completa
Ortòpters: Tenen les ales posteriors membranoses i les mantenen en repòs a sota
de les anteriors, que són estretes i estireganyoses, encara que també hi ha espècies sense ales.
El cap sol ser gran i mòbil. L’aparell bucal és mastegador i són de règim
herbívor. Tenen el darrer parell de potes adaptat al salt. Inclouen llagostes, cadells, grills, pregadéus o mantis
religioses, insectes pal i escarabats. N’hi ha unes 25.000 espècies
Cita exemples d’ortòpters:_____________________________________________________________
Quantes espècies d’ortòpters es coneixen?_________________ Com tenen els ortòpters el darrer parell de potes?___________
______________________________________________________________ Com és el cap dels ortòpters?____________________________ Com és l’aparell bucal dels ortòpters?_____________________ De que s’alimenten els ortòpters?_______________________
9
Insectes
……… ……… ……… ……………………………… ….......
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Completa : Els ortòpters tenen les ales posteriors ...............................i les mantenen en............................ a sota de les anteriors, que són ...................... i estireganyoses, encara que també hi ha espècies ..................... ales.
Galeria d’imatges
Llagosta verda Llagosta Grill
Grill verd Insecte del pal. Mantis religiosa o pregadeus
Aquest dibuix representa les fases del desenvolupament d’una llagosta Pinta els dibuixos i explica el procés
______________________________________________________________________________________________________________________________________
10
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Himenòpters: o Tenen ales membranoses i les anteriors són més grans
que les posteriors. o L’aparell bucal és mossegador, llepador o mastegador.
o Tenen una cintura entre el tòrax i l’abdomen, el qual generalment té forma d’ou i és mòbil.
o Les potes són llargues. o Moltes espècies tenen un agulló connectat a una glàndula verinosa
(vespes). o Diversos grups formen societats molt complexes (formigues, abelles) i
algunes (abelles) disposen d’un llenguatge de comunicació per mitjà del vol.
o L’ordre inclou vespes, mosques daurades, borinots, abelles, formigues, etc.
Cita exemples d’alguns himenòpters____________________________________________________________
Quina forma té i com és l’abdomen d’un himenòpter?_____________________________________________________________
Com són les potes d’un himenòpter?_____________________ Què fan les vespes?__________________________________ Com és l’aparell bucal dels himenòpters?
_____________________________________________________________ Els himenòpters es poden agrupar formant societats?_______ Com tenen les ales els himenòpters?
______________________________________________________________
Galeria d’imatges
11
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Abella Borinot Formigues
Vida social de les vespes
Niu de vespes : vesper Les vespes construeixen els vespers d’una substància semblant al paper , fabricada amb fibres mastegades
La reina diposita un ou a cada cel·la
Les vespes obreres alimenten a les larves, que seran adultes al cap de 40 dies
Les vespes mantenen la temperatura dels seus nius movent les ales davant de les cel·les
Què representa aquest dibuix?______________________________________________________________
12
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Coleòpters: o Tenen les ales anteriors transformades en èlitres i les posteriors són
membranoses i es pleguen a sota de les altres. o Presenten una gran varietat de mides, formes i colorits. o Viuen en medis molt variats i hi ha diversos grups aquàtics. o El seu règim alimentari és molt variat.o Inclouen els escarabats i els corcs.
Galeria d’imatges
Marieta Escarabat aquàtic Curita
Cita dos exemples de Coleòpters___________________________
Completa: Els .................. tenen les ales anteriors transformades en èlitres i les posteriors són ........................... i es pleguen a sota de les altres.
On viuen els coleòpter?_______________________________ Com és el règim alimentari dels coleòpters?______________ Pinta aquests dibuixos i digues de quin tipus d’animals es tracta
________________________________________________
13
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Dípters: o Presenten les ales anteriors membranoses i amb nervis, i les
posteriors transformades en òrgans claviformes de funció sensorial (balancins).
o L' aparell bucal és xuclador o Algunes espècies transmeten malalties (malària, febre
groga). o Amb gran capacitat d’adaptació, són presents a tots els medis no
aquàtics del planeta. o Comprèn la mosca domèstica, la mosca tse-tse, les mosques del vinagre,
els tàvecs, els mosquits, etc.
Mosca del vinagre
Mosca comuna Mosca tse-se Mosquit tigre Mosca
Hemìpters: o Les ales posteriors dels hemípters són membranoses, i en repòs es troben
plegades a sota de les anteriors, que també són membranoses però amb la part bassal engrossida.
o Tenen un aparell bucal picador - xuclador, s’alimenten de sucs. o El tegument pot ser dur o tou. o Són depredadors, paràsits, herbívors, etc.o L’ordre inclou les xinxes d’aigua, les xinxes de les plantes, les xinxes comunes,
els escorpins d’aigua, etc. N’hi ha unes 50.000 espècies.
Galeria d’imatges
14
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Xinxa d’aigua Escorpí d’aigua Xinxa/ Xinxa picant
Xinxa domèstica Xinxes a les plantes Xinxes
Pinta aquest dibuix i digues de quin tipus d’animal es tracta
Lepidòpters: o Són les papallones. N’hi ha unes 125.000 espècies . o Aparell bucal és una llarga trompa xucladora ( espiritrompa) o Fan metamorfosi complexa o Tenen les ales membranoses i cobertes d'escates, sovint de
colors vius i amb dibuixos contrastats. o Les antenes són plomoses o filamentoses. o Viuen a gairebé tots els medis del planeta on hi hagi vegetació.
Galeria d’imatges
15
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Pinta les papallones següents segons el teu gust i al final dibuixa la teva
16
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Odonats: 17
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
o Presenten les quatre ales similars, membranoses i amb molts nervis.o L’aparell bucal és mastegador i els ulls són grans. o L’abdomen és cilíndric i allargat. o Sovint són de colors metàl·lics. o Són depredadors d’insectes.o Viuen a les proximitats de l’aigua. o Algunes espècies tropicals assoleixen els 20 cm d’envergadura.o Fan metamorfosis o Comprenen totes les libèl·lules.
Pinta aquets dibuixos i digues de quin animal es tracta
Galeria d’imatges
larva
Observa el procés de creixement d’una libèl.lula i posa nom a cada una de les fases
18
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
A:B:C:D:E:
Escriu el nom dels diferents aparells bucals dels insectes on correspongui Picador-xuclador / Xuclador / Mastegador-llepador /Mastegador
Pinta els insectes que trobaràs en el dibuix següent . Intenta dir quins insectes són.
__________________________________________________________________
19
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Pinta i digues a quin ordre d’insectes pertany l’ insecte representat en aquest dibuix _________________________________________________
Posa títol a aquest dibuix _______________________________________________________________
20
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Has tingut mai cucs de seda? Fes un còmic indicant com es té cura dels cucs de seda i que passa al final.
Troba el nom de dotze grups d’invertebrats
Troba el nom de vuit invertebrats que formen part de la nostra dieta
21
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Relaciona amb fletxes Libèl·lula
Marieta
Formiga
Papallona
Abella
Mosca
Com dibuixar un insecte
1- Al voltant d’una línea fes tres cercles cada cop més allargats 2- Fer les parts anteriors de les potes dibuixant cuidadosament les unions amb el
tòrax3- Acabar les potes i afegir les antenes .4- Dibuixar les ales i detallar la figura per animar-la.
Seguint les instruccions anterior dibuixa una col·lecció d’insectes Si pots fes una col·lecció d’insectes, els poses en una capsa i els etiquetes.
Cal dir el nom, la data de recollida i el lloc.
22
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Ens falten els vegetals, ens centrarem en els arbres i les fulles
Els arbres són uns vegetals de tija llenyosa i robusta, tot i que en podem trobar de 3 tipus:
Arbre: Les branques surten al cap damunt d’un tronc i són força alts (més 5metres)
Arbust : Les branques surten des de el terra i acostumen a ser més petits que els arbres (menys 5 metres)
Liana: S’enfila i es pot treure les branques des de el terra
.
Parts d’un arbre
La capçada- Tipus de capçada
23
Un arbre és un ésser viu que ens ajuda a viure, fabrica l’oxigen que necessitem per a respirar, ens proporciona fusta , fruits i substàncies químiques, deté l’erosió de les muntanyes , capta humitat, ens alegra amb la seva floració i ens donen obra
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Fusiforme
Arrodonida
Cònica
Para-sol
Execicis
24
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Escriu la forma de la capçada de cadascun d’aquest arbres , fes el dibuix esquemàtic
El troncEl troncTipus de troncs
25
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Escorça clivellada , amb ramificació esparsa
Escorça llisa , amb ramificació esparsa
Sense escorça, però amb protecció per mitjà de la base de les fulles que són persistents No té ramificació.
Les fullesLes fulles Parts d'una fulla
26
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Tipus de fullesSimples
Compostes
Imparipinnada ( nombre imparell de folíols)
Paripinnada ( nombre parell de folíols )
Trifoliada/ digitada
Tipus de fulles segons la forma
27
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Cordiforme asimètrica
Cordiforme simètrica
Linear Lanceolada
Ovada El·líptica Rombal Triangular
Arrodonida Aciculada Escamosa Sagitada
Tipus de fulles segons el contorn del limbe
Entera Dentada Fistonada Lobulada
Serrades Partides Lobulada pinnapartida
Tipus de fulles segons la disposició dels nervis
28
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
uninèrvies Penninèrvies amb un sol nervi principal
paral·lelinèrvies palminèrvies amb 3 o més nervis principals
curvinèrvies.
Tipus de fulles segons l’àpex
Truncat Mucronat Obtús Emarginat Acuminat
Fulles segons el pecíol
Peciolades Subsèsils Sèssils o sentades
Peltades Perfoliades
Inserció a la tija
Esparses Alternes Oposades Decusades Verticil·lades
Exemples
29
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Fulla : simpleForma: ovada Contorn del limbe: dentada Nervis: penninèrvia Àpex : agut Pecíol: Peciolada
Fulla : simpleForma: el·líptica Contorn limbe: lobuladaNervis: penninèrvia Àpex : obtús Pecíol: Peciolada
Fulla : simpleForma: linearContorn limbe: enteraNervis: uninèrvia Àpex : agut Pecíol: sèssil
Fulla : simpleForma: sagitadaContorn del limbe: lobulada/dentada Nervis: palminèrviaÀpex : agut Pecíol: Peciolada
Fulla : composta 7 folíols Forma folíols: lanceoladaContorn del limbe: dentat Nervis: imparipinnada Àpex : agut Pecíol: sèssil Fulles oposades
Fulla : composta Forma folíols: Contorn limbe: dentat Nervis: paripinnada Àpex : agut Pecíol: pecioladaFulles oposades
Simple amb més d’un nervi principal Palminèrvia Dividida en 3 lòbuls dentats Dents i àpex més o menys arrodonits Fulles oposades
Simple ovada amb un sol nervi principal Penninèrvia Entera amb marge pelut Base del limbe asimètrica
Simple amb un sol nervi Linear (en forma d’agulla, acicular) Llargues i molt primes Fulles agrupades de dues en dues
Exercici
30
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Fulla : Forma: Contorn del limbe: Nervis: Àpex : Pecíol:
Exercici pràctic Objectiu : Classificar diferents fulles
31
Generalitat de Catalunya
Departament d’EnsenyamentInstitut Josep TapiróCarrer Astorga, 37-3943205 REUSTel. 977 773 471 – Fax 977 770 [email protected]
Material: Fulles.Paper de diari. Llibres o quelcom que pugui servir de pes. Cinta d’enganxar. Folis o cartolines mida foli
Procediment Surt i recull almenys 10 fulles diferents, procura agafar també el pecíol (com a
màxim en necessites dues de cada, no cal arrencar una branca de l’arbre). Vigila si són fulles compostes d’agafar la fulla sencera
Posa-les molt planes entremig de fulles de diari i les deixes un temps posant-hi damunt dos o tres llibres gruixuts (la finalitat és que les fulles quedin ben seques)
Un cop estiguin seques les enganxes cadascuna en un foli i escrius les seves característiques seguint la pauta de l’exercici anterior.
Quan estigui acabat li dones forma de dossier i fas una portada tipus collages utilitzant les fulles que t’hagin quedat o bé dibuixant o fent els negatius de les fulles que hi hagi al dossier ( com vulguis però ha de ser creativa)
32
Top Related